Fins demà!
Comença tràfic d'extraccions. Nova temporada amb Núria Calvó.
Nova temporada que no nova sintonia. Ara ho estàvem dient, perquè l'hem de canviar si ens agrada.
Fins que un dia ens agafarà el ramalesso i la canviarem.
Doncs sí, ja hi tornem a ser. Aquí estem amb Don Simone Telefunken, començant una nova temporada de tràfic d'abstraccions.
Els dimecres, a les 7 de la tarda, després del beta, sempre que no passin coses, com per exemple la setmana que ve,
que ja m'han avisat que no hi ha programa perquè hi ha futbol.
Per això avui hem d'aprofitar i us hem d'explicar moltes coses.
Comencem. Comencem amb una notícia, que ja no és notícia perquè fa 15 dies, però ens fa molta il·lusió.
Els nostres amics, Sarri Son for Fiesta, han guanyat el D.O., el concurs d'aquí de Tarragona de grups.
Ja havien sigut finalistes l'any passat i han guanyat així. Aquest any van fer un concert impecable,
van guanyar per vot popular i professional, diríem, i per si no els heu sentit mai, fan coses com aquesta que sonarà ara.
Això és un balset, em sembla que no l'havien punxat encara.
3.605, Camille, en deux ans et demi.
On dit qu'il était d'enfer, ton anniversaire.
C'est déjà ça.
Des cartes électroniques intégrés au pare-chocs.
Wi-Fi, 300 gigabits pour gérer les stocks.
C'est pour la science, mais ça vaut pas la démence.
Qu'est-ce qu'on serait bien, si on avait, moi ma soucoupe et toi ton perroquet.
On ferait des tours dans les Bermudes, et l'oiseau sec saurait des inquiétudes.
M. Jean, il m'a dit, votre fils, ce n'est pas un vrai terrien.
C'est pour ça qu'il réussira sa soucoupe, parce que les vrais terriens ne pourraient jamais la réussir.
Des cartes électroniques intégrés au pare-chocs.
Wi-Fi, 300 gigabits pour gérer les stocks.
C'est pour la science, mais ça vaut pas la démence.
Qu'est-ce qu'on serait bien, si on avait, moi ma soucoupe et toi ton perroquet.
On ferait des tours dans les Bermudes, et l'oiseau sec saurait des inquiétudes.
Qu'est-ce qu'on serait bien, si on avait, moi ma soucoupe et toi ton perroquet.
On ferait des tours dans les Bermudes, et l'oiseau sec saurait des inquiétudes.
La banda Harrison for Fiesta sedujo al público y al jurado.
y se alzó con la victoria en el concurso de Otarragona 2013.
El grupo, que llegaba a esta ronda final por segundo año consecutivo,
transformó su pop-folk en una sesión etérea de guitarras y distorsión
y se impuso a los otros cinco clasificados que habían llegado a la final.
Nada que ver con el directo de hace un año.
Por entonces, su recital fue deslavazado y algo frío.
Como despojándose de aquel mal sabor de boca,
los Harrison alcanzaron esta vez la mayoría de edad
y lo hicieron a base de embrutecer su música.
De aquellos aires infantiles, en la onda de los históricos Telefunken,
pasaron el ruido cuando tocava sin la más mínima concesión.
Això és el principi de la crònica que publicava el 23 de setembre el Raúl Cosano
sobre el que havia estat aquell concurs, la final del D.O. Tarragona.
I després hem tret també uns abstractes del bloc de Tarragona,
d'un text del Jordi Sorignac, potser ho sona el nom.
I, bueno, parlant dels membres, aquests pluriempleats que dèiem,
el Pablo Vidal deien que ha guanyat tres de les darreres edicions
del concurs musical D.O. de Tarragona, amb tres formacions diferents.
La Transistor Orquestra, Le Cirque i ara Harrison for Fiesta.
I, si el Pablo és un valor segur, el públic és aplicat insistent.
A principis de l'estiu de 2012, el David Cobo,
que havia format part dels Glousters i de Don Simoni Telefunken,
rep l'encàrrec per tocar en un Record Store Day
organitzat per la botiga Xiva Music, un altre dels nostres ídols, el Diego.
Amb una alineació encara canviant, fa alguns concerts durant tot l'any,
fins que el febrer d'enguany es fixa la formació actual,
amb el francès Rolmen Alberto, que s'encarrega de les composicions
i els també membres de Le Cirque, Pablo Vidal i César Miller.
Ja veieu, és una cosa endogàmica.
Aquí a Tarragona som els que som i dona pel que dona.
I es fan coses tan boniques com aquesta.
I parlant de Le Cirque, ells ara no tenen disc nou,
però van acabar la gira amb un concert supermaquíssim al Metropol.
Van presentar una cançó nova, en primícia, els va quedar tot preciós.
i els volem recordar també amb un dels temes del seu disc,
que sí que és el que ha estat circulant, que és el Surt Gitano.
i els volem recordar.
I là, els volem recordar.
Eey, ja!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, i ens consta que l'altre grup del César i del Pablo,
el Pablo, en aquest cas m'assembla, el César no,
els Transistor Orquestra
també tenen disc nou. Un dia d'aquests
segrestarem el
Paul, que ens vingui aquí a explicar tots els seus
projectes entre ells,
aquest grup, i també la discogràfica
Filatelia Records. Això queda
pel futur. I un altre, un altre que té
disc calentet, que avui l'hem vist ja al Facebook,
no l'hem pogut palpar encara, però està a punt
de sortir, és el nostre amic
L'Espaldemaceta. Ell publica
el Baile Masai, atenció, amb el
Trio Eléctrico, Electrizante.
Ell va fer un concert
també per Santa Tegla, a la Cocot,
per Petits i Grans, allà al carrer,
i ens va emocionar el punyatero amb aquesta
versió del Partesà, Pell de Gallina.
Anem a recuperar-la d'una recopilació
de l'amic Albert Puig, Delicatessen.
Fue cruzando
la frontera,
me dijeron ríndete,
no podía
hacer eso.
Fue cruzando la frontera,
cogí el fusil
y desaparecí.
Cambié de nombre a menudo,
perdí mujer e hijos,
tengo algunos amigos,
y algunos incluso
están
conmigo.
Una anciana
no refugia,
no se esconde
en el desván,
llegan
los soldados.
ella murió
sin un suspiro.
sin un suspiro.
Eramos tres por la mañana,
solo quedo
yo esta noche
debo
continuar
en el desván.
no se esconde
en el desván.
en el desván.
Las fronteras
son mi prisión
en el desván.
El viento,
el viento sopla
a través
de las tumbas,
la libertad
llegará pronto.
Volveremos
a través
de las tumbas
de las tumbas.
L'enemic
que es
a casa
em diuen
que em rendeixi
però
jo no
ho puc fer
i torno
a
afalar-me
en el desván.
Vaig canviar
de nom
molts cops,
he perdut
dona
i fills
però
tinc
alguns
amics
dins
del país
sencer.
Un vell
ens va amagar
per la nit
a les golfes
l'enemic
l'agafa
va morir
sense
suplicar
El viento,
el viento sopla
a través
de las tumbas
la libertad
llegará pronto.
volveremos
de las
sombras
volveremos
de las
sombras
volveremos
de las
sombras
l'espalda
maceta
José Juan González
està a punt de presentar-se
per aquí
amb el seu
baile
Masai
el disc l'ha publicat
Gandula
i el venen
com a estil
cançó d'autor
post-rock
pop
una pista
l'ha produït
l'Arnau Ballvé
el bateria
dels Manel
i ara que hem entrat
així en un to
més seriós
diríem
més reposat
volem tenir
també un record
per una persona
que ens ha deixat
aquest estiu
l'Eloi Forès
informàtic
i músic
un geni
d'aquells
malbaratats
ell era el líder
de la tercera caída
un grup de culte
que ens ha deixat
un DVD
de record
i bé
des d'aquí
li fem un petit
homenatge
i anem a escoltar
si sona
un trosset
del seu hit
aquell
Ella és tan dulce
que ell mig cantava
mig recitava
amb una ampolla
de vinegre
antaforada
a la butxaca
del cul
dels texans
d'Aparto Eloi
això s'ha tret
d'un concert
que van fer
el Cidecars
la tercera caída
a la butxaca
a la butxaca
de la butxaca
de la butxaca
de la butxaca
la butxaca
de la butxaca
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs també toca la bateria i van presentar un disc, Els Virgins Maries, són el nou grup del Juan Alcalde, amb una sonoritat sinistra, avui t'entera al màxim.
Ara escoltarem un tema, ja veureu, sembla que hi hagi l'Anna Curra, els teclats.
Això es diu Todos los muñecos arderan i forma part del primer disc, Els Virgins Maries.
A veure si el passegen per aquí per Tarragona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Nadie ve la hoguera donde los muñecos arderán
Us hablaremos del LEM, LEM 2013, Rituals Elèctrics
Y us proclamilscene un text que nos ha fet arribar
A la organitzación
Después ya concretemos agenda
El 2013 recordem que fa este año
Luigi Buzzsolo va publicar el manifest
L'Art de Urrumori
Bien, no podíamos recordar ya que no habíamos nascut
Por loοι luck, lo celebramos
boats que no es una cosa para celebrar tax지만
El manifest de Buzzsolo
més, potser més sòlida que altres, en la cadena d'esdeveniments que marquen l'itinerari
de la conquesta de l'univers sonor per part de l'homo sapiens sapiens. Per celebrar
aquesta constant, afortunada i perillosa aventura, existeix precisament el Lem, així
que ho confessarem. No podem recordar quan es va publicar l'Arte dei Rumori. Tampoc
ho celebrem, sinó que ho reivindiquem, i aixequem la nostra veu, a més d'ulular,
crepitar, borbollejar i bronzir per tal de fer palès aquesta reivindicació. Cada situació
que presenta el Lem forma part del continu temporal al qual pertany el manifest de
Russolo, des de l'homenatge al desaparegut Joan Saura, que per cert està sonant aquí
de sintonia amb pole-pole, genetista dels sorolls, fins a l'explosió sònica de Borbetomagus,
passant pel futurisme primitivista de Soviet France i els rituals de descens de Kuter. Lluny
de la pulcritud del sorollisme clínic i amable, tant a la moda, el Lem explora aquesta línia
històrica fins als nostres dies mostren 25 projectes que no et poden deixar indiferent.
Molts d'aquests grups actuen per primer cop en aquest país. I una altra novetat és el
pas pel Lem de l'experiment multisensorial Bimfonies. I tornem després de 3 anys a l'església
de Santa Maria per un concert d'orga i electrònica. Repetim el ritual d'HP i insistim, els caps
de cartell d'aquesta edició són imprescindibles i els projectes més interessants de l'escena
local emergent també hi són presents. També volem destacar que el treball gràfic del programa
d'enguany està fet a partir de les il·lustracions de Mark O'Callaghan, resident enguany de Gràcia
Territori Sonor.
Les fortes retallades econòmiques per part de les institucions públiques que la nostra
entitat ha patit en els darrers mesos ens han abocat a cancel·lar moltes de les activitats
previstes amb motiu del centenari, com ara exposicions, debats i concerts, per tal de
poder fer el Lem, i ha portat també a que aquest projecte, necessàriament professionalitzat
des de fa anys, depengui ara mateix del voluntariat i l'aportació personal dels
qui ho gestionem. També ens obliga a reduir al màxim els actes gratuïts, tot i que hem
mantingut els preus assequibles per a tothom. Ara més que mai, la teva assistència és
imprescindible per la supervivència del Festival de Música Experimental més veterà de
Catalunya. Benvingut al Lem, l'equip de Gràcia Territori Sonor.
18 anys feia el Lem, i com ens vam alegrar quan vam conèixer aquest projecte, el Gràcia
Territori Sonor, i la feina que han fet en tots aquests anys. Doncs bé, aprofitant que
avui hi ha un homenatge al Joan Saura, anem a rescatar una peça d'un dels seus
grups, es tracta d'una peça de l'any 1975 de Blay Tritono, que es titulava precisament
Saura Un.
Gràcia Territori Sonor
Gràcia Territori Sonor
Doncs sí, avui mateix és l'homenatge al Joan Saura al MACBA, a l'Auditori, a la
plaça dels Àngels, a Barcelona. 6 euros, dos concerts. Per una banda, Nuno Rebello i
Anna Sobirana, i per l'altra, Sets Free, procedents de Barcelona, tots ells, menys el
Nuno Rebello que ve de Lisboa, homenatge a aquest músic que ens va deixar a mitjans de
l'any passat. No us explicarem tot el que hi ha per aquest cap de setmana, perquè hi ha molta
cosa, però hem seleccionat nosaltres del lem el que més ens interessava. Els tígers menys a
zebra, aquests ja els han punxat per aquí, són una mica brutos. Van actuar a Vilaseca i també el
comentari que vam rebre era que sonaven fatal, perquè a Vilaseca tot va sonar fatal, però vaja. Aquests
estaran el divendres, dia 4, a les 10, al KGB, al carrer Alegre de Dalt. 8 euros, tots concerts, i el
segon concert serà el d'un vell conegut nostre, el François Cambusat. En aquest cas no ve amb la pell de
l'enfants ruches, ve amb la pell de Putan Club. I no ve acompanyat de la Chiara Locardi, sinó d'una altra
italiana, la Gianna Greco. Putan Club és la versió encara més bèstia de l'enfants ruches, per qui no els conegui.
Durant aquest lem també hi haurà una resurrecció dels perutxos, el grup aquell de l'Oriol Perutxo, per exemple,
ens interessa molt. I hi haurà també el projecte aquest, Vinfonies, entre Vilafranca i Barcelona,
el divendres, dia 18, en el refactori del claustre de Sant Felip Neri de Gràcia. S'ha de fer reserva
prèvia, són places limitades, i el tiquet val 10 euros. I es tracta, doncs, d'això, de combinar peces
especialment escrites per aquesta sessió amb uns tastos de vins.
I ara sí, anem enfocant més cap aquí, a comarques, al Zoom, i us fem unes quantes propostes
d'agenda des del tràfic d'abstraccions.
Demà, demà dia 3, una proposta que ens ha semblat superinteressant. A les 7 de la
tarda, August Jun, un cicle de cinema d'educació que fan a la Fundació Catalunya, aquí a Caixa
Tarragona. És una pel·lícula de Tom Valens, Amy Valens, i es tracta d'un curs
escolar. Aneu-hi, que us interessarà.
Pels més muntanyers, els amics del Gata, grup d'amics de Toni Atchon, proposen la font del
roure a les muntanyes de la Mossara. Aquesta excursió és maca, però fa pinta de
molt heavy. Diria que té 4 estrelles, que és el màxim d'estrelles que posen aquesta
gent, segons la dificultat. Si voleu més informació, gata arroba tinet.cat.
Una altra proposta per demà. Torna la hipermetropoesia al Metropol. Enguany ja no
coincidirem de dia, ja no hem de sortir corrents d'aquí per anar cap allà, sinó que ells
canvien a dijous. Demà tenen el Jordi Pujol i Nadal. Comença temporada també la
sala Trono. Microporno por dinero, aquest cap de setmana. I també hi ha programació de
Sol Blonding, Filatelia, el Groove. Els Nat Jota, no sé com se diu això, Nat G. El Groove, el divendres,
a les 9 de la nit, 3 euros.
I el Bebop, que és un bar de jazz que hi ha a la plaça dels Sadasos, també programen a les 10 de la nit,
divendres, fanquei, quartet.
Una d'infantil.
El dissabte, dia 5, a les 6 de la tarda,
Raspall, una
recopilació de textos de
Pere Caldés, teatralitzat al teatre
principal, en aquest cas a Valls, per 7 euros.
No oblideu que
els amics de la sala zero, aquest cap de setmana
la tornen a liar. Obren,
reobren, després d'un parell de setmanes, de vacances
i fan programació sorpresa.
Passeu-hi en algun moment de les dues nits,
divendres, dissabte, i descobrireu
sorpresa, segur.
I per rematar el cap de setmana,
si voleu, diumenge, podeu anar a la traviesa.
Ja sabeu que allà, tots els diumenges del món,
hi ha concert. Aquesta de setmana,
Wild Line Fever.
Doncs, això és tot, però com que
la Sílvia ens dona uns minuts més de pròrroga,
aprofitem per punxar els
Tiger Menja Zebra, aquests nois de Barcelona
que actuen al LEM el divendres.
Apa, doncs, disfruteu-los
i fins al proper tràfic d'abstraccions.
Dimegres que ve, no, l'altre.
By Tiger Menja Zebra
Bòbasa
Bòbasa
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.