Em dones força per superar els obstacles.
Em dones força per cavar l'oceà.
Soc tan fort, quan dintre meu et sento.
Em dones força per sempre tu i amb mi.
Em dones força per superar els obstacles.
Em dones força per creuar l'oceà.
Hem passat dos minuts del punt de dos quarts de set de la tarda
i us havíem dit a l'inici del programa.
Tenim allà mateix a la Rambla la nostra companya Helena Gabaldà.
Ella es troba allò que es diu el meollo de la qüestió.
Jo no sé si hi ha molts protagonistes o en pocs,
però connectem amb ella.
Helena, bona tarda.
Com es troba a la Rambla?
I segurament que plena, plena de gent, no?
Doncs sí, Sílvia, molt bona tarda des de ple de la Rambla de Tarragona
en aquest últim tram, el més alt, que s'inaugura aquest any.
És la primera vegada que veiem aquesta part de la Rambla,
també plena de paradetes.
Ens hem trobat just davant del Teatre Tarragona
amb Joan Rioner, un dels editors i protagonistes
de Narratives Genovesa.
Bona tarda.
Hola, bona tarda, Helena.
Joan, com esteu vivint aquesta diada?
Mira, doncs una diada de Sant Jordi, un dia preciós,
el dematí ha vingut molta gent, ha fet molt de solet
i aquesta tarda també, Déu-n'hi-do, estem aquí a la Rambla Nova,
que no hi acabem.
Vols que t'explico una miqueta?
I tant, i tant.
Mira, doncs el nostre projecte,
nosaltres som un grup de teatre d'aquesta Tarragona
que es diu Genovesa Narratives Teatrals.
Vam decidir passar algunes històries,
les que més ens estimàvem,
a l'àlbum il·lustrat,
és a dir, a llibre,
a tres dimensions, no?
I en això estem.
De moment hem editat tres històries,
la primera es diu El Calais de l'Artista,
la segona es diu El carrer del Mar
i l'última, Formigues a la cuina,
que en versió teatre vam poder veure aquest parc de Nadal,
més de 100 representacions al Parc Infantil.
M'has comentat abans que són unes propostes
que sempre depenen d'autors locals de Tarragona.
Sí, a l'hora de treballar ens vam proposar
fer, la nostra idea era fer llibres que no existissin.
Per començar vam trobar important
que tots els processos creatius,
des de la història, des de l'edit original,
fins l'escriptura,
fins l'edició,
i la impressió,
i la distribució, esclar,
estan fets tots, com ens agrada dir,
sense allunyar-nos gaire de casa,
quan has d'anar a distribuir, sí, no?
Perquè quan més lluny millor.
Però sí que tenim aquesta mena de compromís
del procés creatiu i industrial,
com més local, millor.
Doncs, Sílvia, si poguéssiu estar aquí,
veuríeu una paradeta molt diferent
del que estem acostumats.
Està plena de llibres, de fustes,
és molt bonic, eh?
Ho heu fet vosaltres?
Us heu encarregat també de la decoració?
Clar, tenim aquesta sort, una miqueta,
com que venim del tema teatral
i fem alguns il·lustrats,
que són llibres per tots públics,
la qüestió de la imatge, doncs, són molt importants.
I, de fet, ens diuen que
és la paradeta més bonica d'aquí a la Rambla,
per això que, si s'hi podeu al costat,
s'encarreix sou.
Sí, no m'estranya, eh?
Perquè és realment preciosa.
Digue'm, Joan,
què piquen més, els nens o els pares?
Aquests llibres estan pensats
perquè exigeixin nens i pares,
però al cap de baix,
els que hi paguen són els pares.
Això que els nens poden escollir,
però sota el criteri dels pares.
És bastant mixta.
Tenim propostes que són per tots públics,
amb una il·lustració, doncs, molt acurada,
i n'hi ha d'altres que estan pensades
perquè interessi més, doncs, els nens petits.
Però a l'hora de comprar,
crec que pot interessar a tothom, aquestes propostes.
Com afrontes ja el final d'aquesta diada?
Què espereu a treure d'aquesta preciosa diada aquí a la Rambla?
La nostra idea no és venir aquí a vendre.
Crec que aquí hem de vendre són els llibreters,
que per això són els professionals i aquesta és la seva feina.
Nosaltres venim aquí, sobretot,
a fer difusió i a fer imatge,
ja que els amics que passen es puguin saludar, no?
Però què esperem treure?
Crec que el que esperàvem treure ja ho hem tret,
que era passar un dia ben agradable,
fent relacions públiques amb els amics,
parant per fer un cafè,
saludant a tothom i signant algun llibre.
La veritat és que sí,
tenim en Joan Barreig i en Joan Camises,
que són els il·lustradors,
la Marta Contreras també ha estat per aquí,
l'Aneta Ricabras també,
i la Marbo Rajó també,
que són les il·lustradores.
Doncs entre tots anem signant llibres
i anem fent la petà.
Joan, digue'm, t'han regalat rosa el llibre?
T'he posat en un compromís.
No, he regalat de tot.
Sí, m'han regalat llibres,
he comprat llibres,
m'han regalat roses i ja he regalat roses,
per això que puc estar content,
però els altres també en poden estar.
Doncs digue'm algun títol, a veure.
Algun títol?
Mira, m'he comprat un llibre,
que és del David Fernández,
que està editat també per un editorial local,
lo diable gros,
que es diu foc a la barraca,
i també he comprat algun altre album il·lustrat.
M'he comprat un del Jimmy Liao,
que és un autor coreà que m'agrada molt,
i algun altre sorpresident, sí.
Molt bé, Joan.
Moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres,
que vagi molt bé aquest últim tram d'aquesta diada.
Nosaltres seguim passejant per la Rambla,
perquè està a petar.
Hi ha moltíssima gent, eh?
Sí, m'ho imagino.
Hi ha molt de solet.
Ens apropem a una altra paradeta,
aquí just davant del Teatre Tarragona,
perquè està la Maria Fernández,
que és una escriptora que pertanyeu a la Facultat de Lletres,
de l'editorial Motzencru.
Hola, Maria, què tal?
Hola, què tal?
Maria, explica'ns, què esteu fent aquí avui?
Bueno, avui estem a la parada de l'Escola de Lletres
exposant obra dels alumnes
i del nostre col·lectiu, que és Motzencru.
I la nostra obra, la principal, és la de Perversions.
També hi ha llibres de la Teresa Duc,
que tot això és per vendre,
i el del litoral tarragoneu, del Janma Folk.
Tot això és per vendre.
També tenim uns llibres que es diuen Flors de Bac,
de la Neus...
Ai, Neus Esmel.
i tota aquesta obra que hi resta aquí
és dels alumnes que durant aquests anys
han fet obra també.
Perquè explica'm, aquests alumnes,
què fan a l'Escola, a la Facultat de Lletres?
El que fem és escriure i fer obra literària.
És aquest el motiu.
I uns ho fan en poesia,
els altres ho fem en narrativa
i cadascú ho crea, no?, a la seva manera.
I els nostres, bueno,
nosaltres pertanyem, en aquest cas,
al taller de dimecres.
Van néixer d'allà, d'allà van formar el col·lectiu.
I estem aquí a la paradeta a veure si ho venem tot.
No tenim roses, però llibres sí,
un munt per oferir.
Ara, Maria, explica'm una miqueta més personal.
Ja tens llibre, ja tens rosa,
ja has regalat, t'han regalat?
Personal, estic amb les col·laboracions
de les perversions
i estic en un projecte
una mica més llarg, però encara no puc parlar
perquè està en projecte.
Està en projecte.
Sí, de moment el que faig és fer aquestes col·laboracions
en el col·lectiu
i la veritat és que amb tot això
ens ho passem molt bé.
I roses, on has tingut ja?
L'he comprada, mira,
aquesta fundació, l'Onada,
i la veritat és que és ben bonica,
però espero que algú me la regali,
i també vol dir que el dia és llarg
i esperem una miqueta més de roses, oi?
Espero que sí, sisplau.
Molt bé, Maria, moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé aquestes vendes
en l'últim tram d'aquesta diada de Sant Jordi.
Moltíssimes gràcies, Maria.
Gràcies a tu.
Doncs, Sílvia, ens despedim
i d'aquí una estoneta, si vols,
tornem a connectar
i us explico unes cosetes més.
Ara ens quedem en aquesta última part de la Rambla,
però anirem baixant i anirem explicant-vos
què ens trobem.
Doncs, moltes gràcies per la part que toca.
I ja marxar ràpid, eh?
S'ha tallat la comunicació en un flash.
Doncs, continuarem parlant amb l'Helena
d'aquí una mica,
perquè ara, amb el seu permís,
li anava a comentar
que anirem de concurs.
Recordo el telèfon,
el 977-24-4767,
el telèfon de Tarragona Ràdio,
i esperem les vostres trucades.
977-24-4767.
Avui tothom que ens truqui
tindrà la seva rosa
o tindrà el llibre.
Què voleu?