El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi d'Anna Cuba, a d'Ordo del Català.
Avi Ramon, de 9, bona tarda.
Bona tarda.
Ai, que l'avi m'estava dient, ai, m'estava dient, que no dic tots els noms dels pintors, dona, ni els escultors.
No, no, per què?
No, perquè és un mal de cap. Li feia una petita broma, avi.
Jo ho sé, però...
És clar, recordar tota la gent, a més a més que són uns quants, no?
No, no, és que passa, és que passa que a vegades jo parlaré però com si no fos jo,
en el sentit que no creguin que la passió em fa dir les coses.
Jo parlaré sobre fets i que la gent, després del que hagi dit jo, que pensin i veuran si tinc raó o no.
Tinc raó, perquè, clar, mira, ella explica... No.
Perquè aquesta exposició, si analitzes bé, són 25 anys.
Que es diu molt fàcil, eh, avi?
Des de quan se va començar amb ara, Tarragona ha canviat a moltes coses.
Ens hem d'anar situant cada any i els anys d'aquestes exposicions a Tarragona.
que no és el mateix ara sortir amb una d'això, de fer una exposició, que aquí, que allà,
perquè ara fan aquí, perquè ara fan allà, i ara tothom busca que si no hi ha subvenció no es pot fer,
que si jo no sé quantos, que si jo soc, que si jo soc...
Això prescindim-ne.
Pensem que aquesta exposició es va començar 25 anys enrere, a l'antic ajuntament,
que ja sempre ho he dit, no?, que llavors l'altre tall era d'això del patrimoni, bueno.
I llavors, doncs, doncs, ho he dit, home, busquem alguna cosa, i sempre he dit el mateix,
ho repeteixo, per si algú no ho ha sentit, doncs ho repeteixo.
Clar, sí, sí.
Llavors els pintors, normalment, pintaven perquè, clar, la situació no era com ara.
Pintaven, doncs, bodegons, paisatges, sants, figures, per omplir les cases.
O sigui, el tema turista no hi era.
Sí, sí, sí, o almenys estava una miqueta deixat, no?
Hi havia un grup, per exemple, el mirador, alguns, que alguns ja feien alguns quadros, així, una miqueta,
però, en general, podien comptar els que feien.
Amb les mans, potser, no?
Sí, amb profenyes.
Llavors, a mi se'm va acudir, doncs, fer una exposició, doncs, a tema Tarragona monumental i turística.
Vaig agafar, amb els pintors que hi havia, perquè molts no els coneixia,
no coneixia els que jo coneixia, però hi havia el Devis, hi havia l'Andes,
hi havia molts pintors d'aquests que hi ha, inclús hi havien celebrat, hi havien pintat, bueno, hi ha.
Jo els hi vaig explicar, m'agradaria que d'això, oi, van trobar la idea bé.
I llavors, clar, llavors va present, també va vindre el Roman Berreus,
un gran ecorgorista, o sigui, un altre de Torrem Barra, en fi, bueno, vam formar un grupet,
d'uns 30 o 30 i alguna cosa, i alguns d'aquí a Tarragona, com ara el germà de la Capito,
bueno, no vull dir noms perquè sempre...
Sí, sí, sempre passa el que passa, que sempre els podem oblidar amb algunes.
Però vull dir que va haver pintors que ja tenien nom, i altres que era la primera exposició que feien.
Jo els vaig animar, veia que pintàvem bé, d'això, Òscar i Òscar, la primera vegada.
Res, home, que el quadro s'ho mereix.
I bueno, vam fer un grup d'aquesta manera.
I vam inaugurar-ho a l'antic ajuntament.
Llavors hi havia els recasents d'alcalde, hi havia alguns altres representants de Tarragona,
el Sabater, aquest professor, va fer la presentació, un periodista va fer la...
En fi, va ser una cosa tipus, no diria familiar, però una cosa d'allò de tarragonisme, saps?
Sí, sí, no, de casa.
I vam fer aquesta exposició, i bueno, va tindre un èxit sotún.
L'arimany ens va fer tot un piscolàvis del més bo que vulguis, sense retuït, saps?
Al Brasília es va portar fruits secs també, o sigui, van col·laborar la gent d'una manera tan desinteressada
que semblava una cosa, doncs, tan tarragonina, com si fos una festa que fèiem entre nosaltres, saps?
Bueno, i va ser tan èxit.
Llavors, què va passar?
Els escultors, ceramistes, dibuixants, coses d'aquests, còmics,
Escolta'm, tu has fet això, i nosaltres, doncs, que no podem fer alguna cosa així.
Clar, que volem participar també.
I llavors també, l'escola d'art, i llavors fer de treballs artístics.
Clar, es va obrir una miqueta més el ventall.
I llavors van fer, doncs, una de cada cosa.
Clar, llavors, això s'ha de continuar, s'ha de continuar, i ho diuen, no, res.
Llavors, l'any que sigui, doncs, van tornar a fer d'allòs,
la Bayer, la Bayer va, el director de la Bayer, que va veure el que sigui,
nosaltres nosaltres ajudem, i aquell any ens va ajudar també, un any o dos o tres,
la Bayer, fins que van canviar els directius, que llavors què passa?
Com a camp directiu, el que ha fet aquest no ha de ser el que ha fet jo.
No deu ser bo, no deu ser bo.
No, no, ha de ser el protagonisme.
I van fer canviar-ho amb l'escola d'art.
Vull dir que va ser una cosa d'aquestes.
I això, avi, de quant de temps estem parlant?
25 anys.
25 anys.
25 anys.
I aquest cap de setmana, aquest divendres passat, va ser, com ell que diu, una altra vegada,
cada vegada o cada any, deu reneixer una altra vegada, no?
Sí, va tenir explicant la trajectòria que, home, si ho creus i t'interessa, és interessant.
El que va passar?
Al cap d'uns anys...
Sí, sí, digui, digui.
Al cap d'uns anys d'estar a l'expulsió aquesta, la gent no ha encantat.
I cada vegada ja venien més socis, es van fer socis i ja venia més gent.
Llavors, van fer obres, a dir, pel patronat de turisme i va quedar més una sala.
I clar, no hi cabíem.
Llavors, va ser quan l'ajuda de Casa Castellarnau, quan hi havia el patronat d'això, d'història, de l'art,
d'història, no de l'art, d'història de Tarragona, eh, Romana?
Sí, sí.
Jo també, escolteu, i per què, doncs, a dir les voltes al Pallol?
Com que jo també tenia la botigueta i el Pallol em feia gràcia, allò.
Bé, que estava mig d'aquella manera.
Dic, però no prepareu això, i aquí fora ideal per fer concerts, exposicions.
Sí, vaig fer-ho d'una manera que els va fer gràcia.
Llavors, va ser quan vam passar allí.
I al passar allí hi havia més gent.
Llavors, ja vam poder...
Llavors, què passava?
Que només podíem portar un quadre, cada un, perquè, clar...
Dintre de lo gran que era, també era petit, també.
Llavors, ja eren 60, doncs, clar, ja va pujar.
Perquè, clar, era interessant perquè hi havia pintors que no es coneixien,
no gosaven, però llavors s'animaven.
I la gent de Tarragona...
Ah, però jo conec aquest.
Ota, escolta'm, jo tinc un quadre d'aquest.
I vam anar, saps, per fer una espècie de cosa a Tarragona,
un moviment, doncs, artístic dintre del que cabia.
I això sí.
Però al cap d'un temps es van trobar-se que també llavors,
com que l'Agapito estava abandonat,
perquè l'havien d'arreglar, arreglar,
i no s'acabava d'arreglar,
va haver algunes guteres i algun petit desprendiment d'alguna coseta.
Llavors, clar, allí van tindre que...
Tenim un problema i hem d'anar a buscar un altre lloc que fos operatiu.
I ara què fem?
A Tarragona no hi ha cap lloc per fer un espècie.
A part, clar, la caixa era la caixa, no?
Però a l'Ajuntament no hi cabíem.
L'habitació, l'habitació tampoc.
Tants d'això.
I llavors hi havia, a la barra, un pau descans,
i el port que tenia relació.
I per què no es deixi fer-ho aquí, al port?
I llavors vam dir, doncs mira, farem una cosa.
Farem un tinglado, tinglado número 1,
i farem aquesta exposició a veure com...
A veure com reacciona la gent, no?
I llavors, doncs clar, vam allò,
vam fer l'exposició monumental, un èxit.
Llavors, aquell any mateix vam fer la monumental
i la de treballs artístics, dos.
Ne'n fèiem dos a l'any.
Però llavors també, quan fèiem treballs artístics,
també hi entrava la pintura, perquè també hi ha un treball artístic, no?
I llavors, això per agafar arrels.
I llavors, el port ens va ajudar molt,
el muntatge, i estic molt content, perquè ha sigut un d'allò.
I llavors, doncs, ja ens vam quedar al port.
I el port, aquest va ser 13 anys,
13 anys que fem l'exposició al port.
O sigui, rient, rient, veus?
Parlem, parlem, parlem.
Les coses que passen així, ràpid, ràpid.
I te'n dones compte, eh?
13 anys del port.
I cada any, ja veig?
Cada any un interrompament?
Sí, sí, cada any un interrompament, dos.
Però ara ja es van trobar-se que el port,
el tindre, el port qui és i com és des de Madrid,
d'aquí a allà, comencen a fer exposicions, el que sigui,
i llavors, per gràcia o com vulguis dir,
per la cosa que és,
m'han deixat sempre una a l'any.
i llavors, el seu una va ser quan posar treballs artístics.
O sigui, que pot intervindre des d'aquella que fa ganxillo d'aquella manera,
el que fa una escultura, el que fa una pintura,
saps com ho dir?
I són de treballs artístics.
Clar, i aquesta exposició que vam fer aquest divendres,
que són 25 anys,
doncs clar, el dir noms de pintors,
no puc dir-ho perquè pensa que en aquests 25 anys
n'hi ha molts que no hi són.
Jo m'imagino.
Alguns, alguns que per motius, o com sigui,
ja han deixat de vindre.
Perquè fora o quina cosa.
Sí, sí, sí, per motius de la vida, no?
Però pensa que en aquests 25 anys
participen i han participat pintors
que han guanyat premis i coses
a Amèrica, a Europa,
han exposat al Japó,
a Espanya han guanyat també premis,
a Catalunya que el diu.
O sigui, que no puc nomenar noms
per aquest motiu,
perquè un ha fet una cosa,
l'altre ha sigut l'altre.
L'altre ha sigut un aficionat
que ha començat
i per no dir-li,
doncs clar, ha presentat un quadro
que dius allò de principiant.
No, no, però clar,
cadascú amb el respecte que es mereixen, no?
I també això ha sigut un motiu molt bo
perquè els pintors aquells,
i alguns consagrats, el que sigui,
han anat més que un principiant
es posi allí.
Una vegada vaig trobar-me,
una vegada,
perquè clar, amb els 15 anys
te podria explicar-te anècdotes,
històries...
No, m'imagino, m'imagino.
I quadres, però clar,
jo penso, avi,
que igual que passa amb,
no sé,
amb els compositors,
amb la seva música, no?
Sí.
que volen que potser no estigui a prop
d'aquell quadre
perquè potser
descendona una mica
perquè el seu quadre té una llum més especial.
Però, bueno,
però pensa,
pensi que...
Això també s'ha de haver trobat,
no?,
alhora de penjar els quadres.
Però llavors,
has de tindre una miqueta de mà
per saber com has de tractar la gent.
Una vegada va vindre un
i diu,
escolta'm,
un que es pensava,
era bo,
era bo en aquell temps,
bo en el sentit
que tenia nom.
perquè a vegades
no és el mateix tindre nom
que a vegades...
Una cosa nova amb l'altra.
No, no amb nosaltres,
en general,
a la televisió,
no és el que sigui,
igual.
Em diu,
escolta'm,
aquell quadre treu del meu costat
que allí no m'agrada.
Avi.
Bueno, escolta'm,
dic,
fes una cosa.
Si aquest quadre no t'agrada,
agafa el teu
i treu-lo,
que aquí ja està bé allí.
Home,
és que...
No, no,
tranquil·lament,
no hi ha problema,
no hi ha problema.
Treu-lo i d'això.
Què li va dir això, avi?
Sí, sí.
Oh, quina màquina és,
l'avi?
Quina màquina.
I llavors,
home,
no, no treu-lo,
treu-lo.
Home,
bueno,
és igual,
ja està bé.
Vull dir...
I una vegada vaig trobar...
Què és, avi?
Què és, vostè?
Una vegada vaig sortir al diari
perquè resulta que llavors
es vam trobar obligats
a portar més un quadre sol.
Eren les voltes del pallol.
I una senyora portava dos quadres
que volia penjar els dos.
Però senyora,
no pot ser...
Oh, que sí,
perquè un fa joc amb l'altre
i un no sé què
i començava a li...
va anar a buscar el presider.
Va anar a buscar...
Jo que sí que hi va anar a buscar...
Què es diu, avi?
I es veu que hi havia un periodista
que va sentir que...
Aquell raó mori, no?
I ens surt a mi.
Ens un demà
deixeixo el diari.
El Raon Martí
s'ha vist aconsejat
tot el rato
amb una senyora
que volia...
Home, per favor.
Vull dir que a vegades
sense voler surts.
Doncs ja et dic,
aquests d'aixòs,
aquests pintors,
pensa que...
I pensa que són...
Ara n'hi ha un 90
típico,
però de pintors socis...
Per això ja li deia, avi,
perdoni, de broma abans,
dic que m'hagin de dir
tots els noms
de la gent
que ha participat
en aquesta exposició
no acabaríem, eh?
Però pensa,
pensa que de socis pintors
n'hi ha almenys 130
o 100 no sé quants, eh?
No presenta un
perquè està fort,
l'altre perquè...
Un perquè ara ja no...
Aquest any no ha pintat l'altre.
O sigui,
que no són els norats,
són els que hi ha
encara i d'això.
però és curiós
perquè després
et trobes que...
Ja saps,
els pintors
passen com els músics
que dius tu,
que la meva música
és millor que la teva,
però aquest dia
és curiós.
Hi ha una familiaritat.
Jo quan els anuncio,
en vez de dir amics,
dic família.
Perquè tu saps
el que representa,
per exemple,
que un que hagi guiat prèmits
i estigui ja
amb un nom
de pintor
que et vingui
i admeti
aquell altre
que comença.
Això demostra
ja una...
Allò de família,
saps?
Que penses,
bueno,
aquest germà
té això,
però bueno,
aquest germà...
Saps com ho dic?
Sí, sí, sí.
Perfectament.
Aquesta exposició
és com això.
Però mira quina cosa
més curiosa
hi ha.
Més típica
i més tarragonina,
artísticament.
Sí, sí, sí.
Quan fem l'exposició
al carrer Major,
quan sorties
al carrer,
te trobaves
davant
al quadre
de la catedral.
Ah.
Sorties
de l'exposició
la catedral
al davant.
Sorties
de l'exposició
del Pallol,
sorties a fora
d'aquella plaça
tan pintoresca.
No, no,
i a l'art del Roser,
que el tens també allà.
Ja et dic,
semblava que la cosa
portés.
I ara el port,
t'imagines
quan surts d'allí
i veus aquella marina,
els barcos,
o sigui,
que està sembla
que aquestes exposicions
que vagin
han buscat un local
a diferents punts
de Tarragona.
O sigui,
que si t'hi fixes,
és curiós
la trajectòria aquesta.
I que pugui ser
durant molts anys
també allà,
al port,
perquè jo crec
que el tinc la bo.
Però molts anys,
menys mal que ara hi ha,
doncs tens,
per exemple,
que jo ja,
entre el secretari
que apunta
la gent
que porta d'aixòs.
Ja tenim
el Maurici Montaner,
també és pintor,
el que sigui,
i és el que fem parella
per muntar,
perquè jo ara,
imagina't tu,
que hagués d'anar
a col·locar els quadres...
No,
ho trobes una mica complicat,
és veritat.
Jo aguanto,
francament,
aguanto
moltes coses
de Tarragona
perquè me diuen
que no ho deixi,
que m'aguanten,
que doncs,
saps allò,
que sembla que
em vagin donant
cada vegada,
així com ara
vaig amb un bastó,
sembla que no tinc
un altre bastó
perquè aguanti
més temps.
però francament
hi ha ratos
que ja no sóc el que...
Clar,
no sóc el esperit
i ho veus,
tu aquí,
el que sigui,
no?
No,
molt bé,
jo per aquí perfecte,
avi.
Però el cos,
no,
no,
no.
Jo el que és cervell
i parlar,
jo crec que el deixem aquí
a la ràdio
i podem estar tota la tarda
vostè i jo,
eh?
El que em passa
és que quan me pregunten
com estic,
no diu,
perquè dic,
oh és que això,
doncs,
fas bona cara.
No ho sembla,
avi.
Fas bona cara.
El que m'expliqui
no ho semblarà.
M'entens?
I llavors,
quina culpa tinc jo
que la cara
es faci bona cara?
Perquè jo et pregunto,
si no s'han fet res,
tu no m'has fet res
a mi,
dolent,
quina cara t'he de fer?
Clar.
Bona cara?
Clar.
Doncs no,
no.
És com ara,
això ara diu,
que dirà per m'ha de mirar
el cor,
no el cor.
Però si la gent
diu que tinc bon cor,
diu,
però no.
No,
però ja està bo,
ja està bo.
No,
no,
m'entens?
Hi ha una sèrie de coses
a la vida
que si les analises
sembla que siguin xistes.
No,
però avi,
jo l'hi veig molt bé,
ja sé que vostè
ja m'ha explicat
després fora d'antena
el que té,
que segurament
alguna cosa
que s'ha d'acabar de mirar
i s'ha d'acabar de restaurar.
Però ja vaig,
ja vaig,
però bueno,
és això,
ara parlem amb tu i jo,
vas pel carrer,
un matura,
però escolta'm,
te'n recordes això?
Sí,
i què et sembla?
Això,
en aquell moment...
O sigui,
avi,
aquest cap de setmana
jo comentar-li
que vingui amb mi
a la Fèria d'Abril?
Res?
No,
saps què passa?
No,
saps què passa?
Que llavors
no m'ho donaria compte
i voldria ballar
i el cos
i el cos
i el cos
i més a prop que això,
avi,
demà mateix,
que és el dia 1 de maig?
Te'n recordes
aquella anècdota
que vaig explicar-te
de Cuba?
Que vam anar...
Ai,
sí,
sí,
digui,
digui,
explica'm-la,
a mi a l'orciència.
Resulta que,
clar,
a Cuba
agafaves el dematí,
anava a la hora,
esmorzaves bé
a passejar,
una hora,
dues hores,
tres hores,
caminant,
llavors tenies ànims
i això,
bueno,
i al migdia,
doncs hi havia puestos
que fan allò,
aquells menjars,
simpets.
Sí, sí,
al carrer,
no?
I així aprofitaves
pel temps,
no ho entens?
I llavors,
normalment,
en aquests puestos
sempre hi havia
un conjunt
que tocava
i cantava.
I van entrar
en un so d'aquestos,
agafar el pollestret,
la coseta,
menjant,
i allí hi havia
una cubana xiqueta
que cantava.
i ballava,
es volia,
jo,
i anava menjant,
anava menjant.
En sec,
del costat va aixecar un
i va anar
a dir
per ballar amb ella
i ella,
alhora de tant d'això,
el va fer marxar
i estava menjant,
menjant
i en sec,
no sé què va ser,
una rumba d'aquelles
que connecta el cos,
no sé com va ser
que vaig trobar
a dir el tablador amb ella,
no sé com va ser.
I ella,
ja com d'ob,
viat d'allòs,
va veure que se venia
i vam començar a ballar
les rumbatures d'allí.
Bueno,
la gent hi ha llagó,
quan va acabar
un petó a la dona,
diu,
això és català,
bueno,
què deia venir el ball,
bueno,
tota aquesta cosa,
molt bé.
La gent,
quan ballava
ella i jo,
doncs,
els cuiners,
camarers,
turistes que passaven,
es van quedar allí
mirant com ballàvem.
Sí.
Però bé,
ara ve l'altre,
arribo allí,
agafo,
cap en d'això,
agafo el bastó
i començo a caminar.
Quan la gent va veure
que anava al bastó
caminant ballant,
diu,
però com?
No pot ser,
si vostè fa una mica
estava ballant.
Vull dir,
per això que a vegades,
ara ja no,
però ara jo per evitar
aquestes coses,
ja no vaig.
No,
perquè em trobaria
que,
abrisat un d'això,
del flamenc,
de feria d'abril.
ara amb una...
Bueno,
posem una cosa,
avi,
posem una cosa,
ja que no podem fer
anar a la feira d'abril,
al mercat català,
una cerdaneta,
sí que ho podem fer
vostè i jo,
no?
No es veu-la.
Encara que no,
sí.
L'estic intentant enredar,
però no,
no es deixa,
no es deixa.
Avi,
que jo he passat de llarg,
ho anava a dir abans,
he passat de llarg
i hem anat cap al cap de setmana,
però demà mateix
és el dia 1 de maig,
és el dia del treballador.
Treballador.
Sí.
Per la sort de la gent
que puguem tenir feina,
ara per ara com està posant-se el país,
i els que no,
doncs,
que no perdin l'esperança,
no?
Són festes,
per exemple,
que abans eren més...
Més reivindicatives,
potser,
no?
Sí, sí.
Ara potser,
ara potser,
ara a vegades saps què passa?
Es volen fer massa coses.
A què refereix?
Per exemple,
es volen fer,
no fer una cosa
de volum,
tots uns,
ara no,
a vegades es perd moltes coses
perquè uns volen fer per aquí,
els altres per allà
i els altres per allà.
I a vegades això
perd força.
És a lloc de la unió
que fa la força,
no?
Això,
clar.
Tens com a dir?
Sí, sí,
perfectament.
I això potser ens passa sovint ara,
en aquestes èpoques estem.
Uns protestem
per un costat,
l'altre protesta per l'altre,
l'altre...
En canvi,
tot un conjunt
buscar unes lleis,
buscar unes coses,
dir no, senyor,
fins aquí...
I prou, no?
I prou.
Llavors,
llavors potser diríem,
escolta,
anem al tanto
perquè no ens apaguem
i caiguem.
Però, avi,
vostè creu que ens pren en sèrio?
Ja t'estic dient
que passa això.
No, no, no,
però encara que hi ha moltes manifestacions
que han estat multitudinàries,
però encara les coses
continuen més o menys com van.
No, potser és que
el que manen
no poden fer res més
del que fan.
Com que pensen,
bueno, ara ha sigut això.
Ja ho sé.
Ja ha passat?
Ja ha passat.
Ara, la pròxima...
Com que ho estan agafant
una miqueta
com una cosa de cada dia, ja, no?
Ja, com una rutina,
saps com vull dir?
Ara, ara, volia dir.
En canvi,
si és una cosa sòlida
i dir aquí estem nosaltres,
potser la cosa...
No ho sé, avi.
Potser la cosa,
dirien, pensem-s'ho.
Podia ser.
Podia ser.
Demà un dia per fer-ho.
No, no, no, tot al contrari.
Cosa pacífica, eh?
Sempre.
Cosa pacífica, tots a un.
Escolteu-me,
explicacions d'això.
No dim que això, que allò, no.
Explicacions d'això.
Comencem ja pel temadit.
Sí, sí.
I acabant pel...
Es davant de tot.
I acabant pel veí.
També.
Allò, perquè no treus el gos.
Ho entès?
I se pixa a l'escala.
Vull dir, saps?
Fer una cosa solidària
i demà explicacions en ser.
No, ara mirarem, ara d'això,
ara farem, ara aquí, ara allà.
Hi ha coses que a vegades penso...
No, és que em sap greu dir-ho perquè d'això.
A vegades a Madrid
se reuneixen durant uns quants dies
i quan s'acaba el plaç aquell
ho arreglen en un dia.
Què ha passat?
S'ho han passat bé?
Mentrestant?
A manetar les presses, no?
A manetar les presses de l'últim moment.
Mentrestant ha sigut tranquil·lament,
el que sigui.
Llavors, bom.
Vull dir que jo crec que hauria de ser
una cosa pacífica,
però dir, explicacions d'aquí.
Aquest, això,
o no és que això va ser...
Ara ho mirarem,
ara ho jutjarem,
ara...
No, explicacions.
I fem-ho bé, l'explicació.
No, no.
Que sigui planera i per tothom, no?
No en plan de mala i bucada.
No, no, no.
Pacíficament,
tots a una, escolteu,
expliqueu-nos això.
El què i el com, no?
Que ho volem saber-ho,
que ho volem saber-ho.
O jo aquí, o allà,
jo faré...
No, no, no, no.
Tots a una.
A veure, què passa?
Expliqueu.
I llavors, nosaltres,
potser ajudarem...
El què i el com.
Que llavors, potser,
nosaltres, que protestem,
podrem ajudar
aquella cosa
que és tan difícil.
Doncs sí, avi, sí.
Avi, que ho deixem aquí, no?
Oients,
perdoneu-me,
però ja sabeu que els avis,
batalletes,
hi ha anat fent.
No, no,
i que sigui per molts anys,
el que li deia abans.
Avi, tornem la setmana vinent.
La setmana que ve,
una altra,
una altra,
una altra,
una altra,
una altra,
una altra,
una altra,
una altra,
una altra,
una altra,
batalletes
i el que convingui, eh?
El brete del foc,
saps?
I nosaltres anem escoltant
el nostre avi particular.
Gràcies, avi.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, bona tarda.
Adéu, bona tarda.
Adéu, bona tarda.
I took a long turn
and I just kept going.
Everybody's got a hungry heart.
Everybody's got a hungry heart.
Play down their money
at the player part.
Everybody's got a hurt
for the million.
Oh,
I met you in a Kingstown bar.
We fell in love
I knew it had to end.
We took what we had
and we ripped it apart.
Now here I am
down in Kingstown again.
Everybody's got a hungry heart.
Everybody's got a hungry heart.
Play down their money
and you break your heart.
Everybody's got a hungry heart.
Everybody needs a place to rest.
Everybody wants to have a home.
No, there's no difference
what nobody says.
Ain't nobody like to be alone.
Everybody's got a hungry heart.
Everybody's got a hungry heart.
Zoe.
Don't worry about it.
Don't worry about it.
Everybody needs a place to rest.
Everybody needs a toe.
Don't worry about it.
Don't worry about it.
Everybody wants to're on it.
Don't worry about it.
Don't worry about it.
Everybody's got a hungry heart.
Oh,
Yeah.
Everybody's got a hungry heart.
Oh,
Yeah.
Don't worry about it.
Don't worry about it.
Oh,
Yeah.
Everybody's got a hungry heart.
Oh,
Yeah.
Yeah.
Fins demà!