Gràcies.
Bona tarda, guapa.
Bona tarda, Sílvia.
A veure, a veure, què vas fer divendres a la vespre?
Divendres a la vespre, tenia una cita...
Tenia una cita...
Bé, en realitat, mig de Tarragona teníem una cita amb el glamour, diguéssim.
Sí.
Perquè el Jesús Montlleó, director de cinema d'aquí de Tarragona,
va presentar la seva primera pel·lícula en llargmetratge,
aquí a Tarragona, va fer una preestrena,
i vam anar, vam anar i hi havia un muntatge impressionant
amb fotocall, amb arribada d'autoritats,
amb arribada dels actors, del senyor director, dels productors,
tothom, per una catifa vermella, com a Dios manda.
Que xulo, no?
Sí, eh?
Quina enveja.
Has vist-ho? T'ha agradat?
Home, clar, i a veure, és una cosa que aquí a Tarragona passa tan extraordinàriament...
Aquí a Tarragona crec que un fotocall així jo crec que no s'ha fet mai com a tal.
Com a tal, el muntatge que jo vaig veure divendres a la nit...
És que clar, no li he vist les fotos a través del que sortia pel Facebook...
Doncs, al mig de la Rambla Vella, just davant del Teatre Tarragona,
el nou Teatre Tarragona, havíem fet un muntatge amb llums molt bé,
o sigui, molt ben muntat.
Bueno, a veure, molt ben muntat.
De fet, és el que es munta a Madrid, a Barcelona, a qualsevol estrena,
per tant, no és... no se suposa que no és res de l'altre món.
Per tant, però sí, a Tarragona sí que és alguna cosa de l'altre món,
perquè, òbviament, no ho hem vist mai.
Per això, per això.
Però bé, però bé.
I vas estar, vas gaudir.
Sí, sí, sí, sí.
¿Vas a gravar alguna coseta amb ells o què?
I tant.
Sí.
Vam fer repàs a l'alfombra roja,
com toca a qualsevol esdeveniment de cinema.
Vam fer un repàs de la...
Com si fos en els Oscars.
Claro.
Que xulo.
Que si no, per què pones l'alfombra roja i el fotocall
si no tinc dret a jutjar-vos a l'aïdumentària.
Clar que sí.
Clar que sí, per això estàvem.
Exacte.
Home, què fem?
Entrem en matèria.
Vinga, som-hi.
Doncs la nova pel·lícula de Jesús Montlleó
està protagonitzada...
Es diu Fill de Caín.
Està protagonitzada per José Coronado,
Maria Molins, Julio Manrique,
Mercè Rovira
i el nen, el protagonista,
es diu David Solans,
l'altre noia es diu Abril García
i Helena de la Torre.
Està basada en un bestseller,
per qui no tingui idea,
explicarem una miqueta de què va la pel·li.
Està basada en un bestseller
de l'escriptor Ignacio García Balinho
que es diu Querido Caín.
I està basada en que el personatge de David Solans
és un nen,
és un adolescent de caràcter peculiar,
amb intel·ligència excepcional
i amb una obsessió que són els escacs.
La Maria Molins i el José Coronado
són els pares del David Solans
i es preocupen per aquesta obsessió rareta,
que el nen resulta força raret, diguéssim,
i el porta en un psicòleg
que fa el Julio Manrique
i, vaja,
descobriran a partir d'aquí,
doncs ja tenim una trama lligada
i a partir d'aquí descobriran
la veritable raó
de l'hostilitat del nen
i, bueno...
Perquè és hostil,
perquè m'estàs dient,
dolent, dolent, no?
És raret.
Una miqueta dolent.
És raret.
Vaja, sí.
No us diré més,
perquè encara no està estrenada,
en realitat.
S'estrenó el 31 de maig,
però és que el David Solans,
de veritat,
fa una mica de repel·lucir.
D'angúnia, fins i tot.
Sí, de ganes de dir,
bueno, marxaré corrents,
perquè no tinc ganes d'estar amb tu
a la mateixa habitació.
Aquesta sensació t'emporta?
Sí, sí.
D'alguna de les escenes, no?
Però vaja,
això vol dir que ho ha fet bé,
diguéssim.
Fantàstic.
Per tant, estupendo.
Que ens hem cregut el paper, no?
Exacte.
Bé, i com estàvem dient abans,
va haver-hi un muntatge,
un muntatge estàndard, diguéssim,
m'ho comentava el Jesús Mollà, o això.
És un muntatge estàndard
per qualsevol preestrena
d'una pel·lícula.
Fotocall, l'enfombra roja,
entres i tens els actors,
el director i tota la gent
que està involucrada en aquesta pel·lícula,
a més a més de les autoritats
en el cas de Tarragona.
Bé, no vols que entrem una mica
amb el tema fotocall,
indumentàries i tal.
Vinga.
Però això també canvia de música
i això també de cara a l'audiència.
No, encara no.
No, encara no, encara no.
Vinga, doncs vinga.
T'explicaré ràpidament com anava
el Jesús Mollà, el Coronado, la Maria Molins,
Julio Manrique i la Mercè Rovira
i els tres nens.
Que, de fet, els tres nens anaven maquíssims.
Veus?
El Jesús portava una camisa blau cel
amb un pantaló taxà fosc.
No sé, per qui no conegui qui és
o com és físicament el Jesús Mollà,
és un home bastant gran.
O sigui, és molt alt.
És cert.
I imposa molt perquè té una xura...
A més ara amb aquest nou look de barba i bigoti.
I té una xura força gran.
Llavors, amb qualsevol...
La mínima camisa ja li fa la perxa.
Per tant, potser l'americana,
jo li hauria posat igualment,
però ja anava bé.
De totes maneres, el Jesús Montlleó
sembla fidel a un estil seu
perquè al Festival de Màlaga
ja va presentar la pel·lícula
amb camisa i pantaló.
Vull dir, sense vestit jaqueta ni res.
Sí, sí.
Jo crec que ja és la seva manera de vestir.
Exacte.
No el canviarem ara ja, eh?
Bé, no passa res.
Si tenim un estil,
el seguim sense cap problema.
En José Coronado, però...
Ai, ai, ai.
Val a dir...
Aquest peró no m'ha acabat de gravar.
Aquest peró...
Aquest peró, a ver,
a banda que quan va arribar
tothom es va tornar boig,
no sé què va passar,
un guapo, un oi, ben aquí...
Bueno, en fi...
Què dius, com si fos allò...
Locura, locurón, locurón.
És un tiempo.
Espera, espera, peor,
com si fos Brad Pitt.
Si llega a estar Brad Pitt aquí,
passamos de él.
Ja t'ho dic ara.
Què dius.
Sí, sí, sí, sí.
Ara, però José Coronado...
Ella, la seva, no?
No, no, però per...
Que no, que no,
que és un home molt interessant
i molt guapo i de molt bon veure.
No, no, però jo dic que no es va deixar
emportar per l'emoció d'aquell moment,
sinó per el que tenia que fer,
que era el director.
Home, sí, sí, sí.
Molt bé, molt professional.
Això m'hi refereixo, no?
Superprofessional i superbé.
Perquè...
Home, però en aquestes coses,
de fet, en aquestes coses,
per això es fa al carrer un fotocoli
i les alfombres rojos i tal,
perquè t'acridin,
perquè quan vegis a les estrelles,
doncs tu fotis a cridar
i a dir, guapo,
que quiero un hijo tuyo, saps?
Això també.
No ho sé si ho haig de dir,
però, vaya...
Oi, espero que no passarà
per mantenir-los,
està molt car.
Està, està, està, està.
Jo crec que està canviant
la història d'això de suïts, eh?
La de l'hijo tuyo
ja no los queremos.
Ara ja...
Ja solo te digo
lo guapo que eres i adeu.
Ja està, ja està.
Per què vols més?
Doncs el José Coronado
portava uns texans foscos,
camisa blanca
i una americana negra, val?
A veure...
Bé, americana, camisa...
Però és que per què al Festival de Màlaga
et portes un vestit jaqueta
i aquí no.
Quan és una preestrena,
és la preestrena.
De fet, és la presentació
de la pel·lícula
on l'has rodat.
No sé.
Tu pensaves que tindria
una miqueta més de glamour,
almenys del vestit,
tenia per ser la preestrena.
Home, el David Solans
portava un vestit jaqueta
de gris fosc,
amb una camisa gris fosc.
O sigui, també en fosc,
que anava molt guapo,
molt elegant
i no portava ni corbata.
Però és que no li calia
perquè amb el vestit jaqueta
ja ho feia tot.
I clar,
i em vaig quedar
amb el Coronado
i dic
vaja, home,
ara m'has dejado mal, eh?
José.
José.
Home,
José.
José.
José.
Ja amb la confiança
després de veure la pel·lícula.
José.
José,
hombre,
por favor.
Hombre.
Doncs,
en quant als nois,
encara estem amb els nois,
el Julio Manrique
portava pantalons negres,
camisa,
bueno,
era una mena de samarreta,
no escotada,
però portava
com una mena de colla
així com d'apolo,
val?
i amb una americana grisa,
val?
Anava,
Anava molt interessant,
molt interessant,
sí,
sí,
sí,
sí,
portava un rotllo
interessant tot,
diguéssim.
Sí, sí,
intel·lectual,
modern,
sí,
sí,
però de carrer.
Exacte,
de carrer,
el toc formal,
mínimament formal,
però bé,
bé,
bé,
adequat.
Jo,
a mi em va agradar,
per fi.
Tu l'aprovaries,
pel que sembla.
A mi em va agradar.
Així com el José Conalado,
no?
Un cinc justet.
Un nyé.
Un cinc justet.
No,
és un cinc justet.
Sí,
és un cinc justet.
Per això,
dones el cinc justet
i para de comptar.
Exacte.
Llavors,
ara passem a les dones.
Vinga.
La Mercè Rovira
portava.
Me l'has de provar,
eh?
Sí,
la Mercè Rovira
està provadíssima.
D'acord.
Era un vestit curt
de tal còctel
just,
just,
just,
just a sota dels genolls.
Eren tallat,
amb escò també baixa
i era en blanc
però amb detalls florals
amb color coral,
vermell,
molt sexy.
Era molt guapa, eh?
Molt sexy.
A més, a més,
recordava, no sé,
l'època dels 50.
Molt 50,
molt cinquanteros.
Sí, sí, sí.
T'he agafat, eh?
Sí, nena.
Estic aprenent,
això,
tots els dinums, eh?
I amb aquest collaret
que portava
ben gros,
del mateix color
que el vestit,
a mi em p'agrada molt
l'estil que portava.
I, bueno,
i ara passo
a la Maria Molins
perquè amb la Maria Molins
vaig estar parlant.
Ah,
sí.
I què et va dir?
Què et va dir?
Bueno,
espera.
vols que passem,
canviem de tema,
de musiqueta
i introduïm a la Maria Molins?
Doncs,
per mi,
que no sigui, eh?
Som-hi!
Vinga.
Doncs,
la Maria Molins
m'explicava,
bueno,
em va explicar
com era el seu vestit,
de qui era el vestit
i, bueno,
em va explicar una mica
com és aquest paper
que ha suposat per ella,
aquest paper,
aquest personatge.
Mira,
porto un vestit
d'una firma
o una marca
que es diu Ave Maria.
O Vive Maria,
perdona.
Vive Maria.
Per la gent que no en pot veure,
com el definiria?
Doncs, mira,
és un vestit bastant ajustat,
és un vestit
que té una mica
de barreja entre...
És un vestit oriental,
podria semblar una mica
un vestit japonès.
un kimono,
però és més ajustat.
És de color negre
i té
una vora amb floretes
i un collet amb floretes,
també.
Doncs,
per mi,
aquesta pel·lícula
ha suposat
interpretar un paper
que estava molt allunyat de mi,
d'una mare
que té
un fill
amb problemes,
amb la qualsevol,
jo no era mare
quan el vaig interpretar
ara sí
i ha suposat
entendre una mica més
a les mares
a les mares
que tenen fills
amb problemes,
diguem-ne.
Doncs,
la Maria Molins,
ella mateixa
ens explicava
com era el seu vestit
i val a dir
que l'escot
que portava...
Era generós.
Sí, sí, sí.
Prenia l'atenció.
Prenia l'atenció.
Sí, sí, sí.
I a més a més
com que portava el cabell
suelto
però ha recollit
cap a un dels costats
doncs...
Encara hi destacava més.
Sí.
La voluptocitat.
Sí,
però vaja...
Però tot molt ben posat,
no?
Clar,
no quedava gens lleig,
no quedava gens
gruller,
res.
Perfecte.
A mi em va agradar molt
dins del vestit
no era un vestit de nit
però vaja,
el vestit era
molt...
dins de la formalitat
a mi em va agradar molt
i era super diferent
per això
de l'estil oriental
que tenia.
Em va agradar.
A mi,
Maria Molins,
aprovada.
Aprovada.
Però quina nota?
Ah, no,
la Maria Molins
posem un 8.
Un 8.
Ah, bé.
Sí, sí, sí.
Vinga.
Sí, està aprovada.
I ja acabo
amb els nens,
val?
Vinga.
El David,
ja us ho he comentat,
el David Sorans
portava un vestit jaqueta,
val?
Amb fosc
i les nenes,
l'Abril i l'Helena,
l'Abril portava,
anava especialment
molt,
anava especialment
a la moda,
les dues,
les dues nenes
anàvem vestit curtet,
però l'Abril portava
com una mena
d'armilla,
val?
Amb com pallets,
però a sota portava
un vestit negre,
així com
amb aires de princesa,
però era curtet,
així en plos.
A mi em va agradar.
A tu em va agradar.
O sigui,
també aprovades.
I l'Helena,
la petita,
la més petita,
portava un vestit
molt mono de quadros,
preciosa.
Molt bé.
Per tant,
molt adequades,
totes dues.
Ara,
no sé si t'he comentat abans,
que vaig parlar amb el Jesús
i em va comentar...
Ah, no?
Vaig parlar amb el Jesús?
Sí,
vaig parlar amb el Jesús.
Ah.
Bueno, va,
escoltem què ens va dir el Jesús.
Sí, vinga, va.
Sí, no, no,
al·lucinant estar sexo oficial,
amb gent com la Coixet,
i està mano mano allí,
i bé,
el Premi Millor Preprima
va ser brutal,
clar,
és començar amb molt bon peu,
sí, sí, sí,
estem contentíssims.
Què està suposant tot això?
Per tu, per ell?
Suposant?
Doncs home,
que estic fent esforços
per aguantar els peus a terra
i no començar a volar
i a fer somiar truites.
Jo, mireu,
el que desitjo
és que això
em doni la força
suficient com per fer-ne una altra.
I si passa això,
ja estic més que content.
La resta, doncs,
benvingut sigui com avui.
És general, això.
Mira,
no m'hi havia ni plantejat.
De fet,
això és una cosa
que es fa estàndard,
i com que nosaltres
hem fet una pel·lícula
amb estàndards professionals de cine,
vull dir,
el que veurem aquesta nit
no és un vídeo casero,
sinó que és una pel·li
que ha anat a Màlaga
i entusiasmat,
també volia que aquest fotocall
fos un fotocall
que fàcilment
s'hagués pogut muntar a Madrid,
vull dir,
sense complexes.
Home,
el vestuari és que,
a veure,
vam tenir tot un equip
de figurinistes
que, òbviament,
vam dissenyar un vestuari
que estàs d'acord
amb els trets psicològics
dels personatges,
no?
Penseu que els cine
són imatges,
els cine són icones,
i, per tant,
hem de rebre missatges
que poden ser el diàleg,
missatges que poden ser
els paisatges,
i també hi ha un missatge
que envia la roba
que comporta,
no?
Per tant,
la roba està claríssim
que explica qui ets,
dona pistes
de qui tu ets
i qui tu projectes.
El nen és un personatge
que,
no es puc dir massa coses,
perquè és un personatge
principal i és un thriller,
però és un personatge
que el seu vestuari
evoluciona
amb la seva manera
d'evolucionar
també la pel·lícula,
perquè ell comença
amb un tipus de vestuari
molt determinat
i el seu canvi psicològic
en la pel·lícula,
doncs,
arriba l'estrella,
val?
Doncs fa que,
doncs,
la roba també ens explica
i ens dona senyals
de què està passant
amb aquest xiquet.
Estava parlant amb ell,
no sé si ho heu pogut
escoltar,
que justament
i arribava l'estrella,
exacte,
justament arribava
el coronado
i, bueno,
el Jesús...
Oh, ho sé,
oh, ho sé.
Sí, sí, sí.
Però és que va ser així,
va arribar,
va sortir del cotxe
el coronado
i es van posar
a cridar
tots bojos
i, bueno,
ja l'heu sentit,
el Jesús,
estava superemocionat,
eufòric,
eufòric,
és veritat, eh?
nerviosíssim,
supercontent,
era una passada,
bueno,
també,
ja ens ho comenta,
que estava a punt
de no sortir volant
i saltar
des del balcó
del Mediterrani
a la platja
però volant,
així planeant-ho,
fàcil
i aterrar fàcilment
a la platja del Miracle.
Sí, sí,
estava així.
Bueno,
m'explicava
aquest subidon
del premi
al Festival de Màlaga,
m'explicava també,
bueno,
això que ja l'heu sentit
sense complexes,
si la peli
l'han feta
amb estàndards professionals,
és una peli,
és una peli normal
i corrent.
Sí, sí,
és una pel·lícula.
I l'han estrenat aquí,
doncs...
i si l'han gravat aquí
i l'han volgut
prestrenar aquí,
doncs escolta,
fem-ho bé
i si a Madrid
es fan les estrenes
o les prestrenes
amb un fotocoll
i amb una gatifa vermella,
doncs aquí també.
Clar que sí.
A més,
el que deia,
sense complexes.
Exacte,
sense complexes.
Per què hem de fer menys?
Sí, sí, sí.
A més a més,
també li vaig preguntar
sobre el vestuari
de la pel·lícula,
concretament
en el vestuari
del personatge
de David Solans
i vaja,
que evidentment
té una evolució
perquè com que
el nen evoluciona
durant tota la pel·lícula,
doncs també veiem
una evolució
en el seu vestuari.
No us puc...
És que no...
No, no m'expliquis més.
No vull explicar res més
perquè el dia 31 de maig...
A la tentació...
El dia 31 de maig
ningú voldrà anar a veure la pel·li.
Jo crec que sí,
jo crec que sí.
I bueno,
ja per acabar,
el José...
És el que t'anava a dir,
però vas parlar amb l'estrella
i després de Santí...
Sí, vam parlar amb l'estrella.
Vam estar...
Bueno,
vam estar amb ells tots,
tota la premsa
ens vam girar cap a ell.
José, José,
per aquí,
per favor.
I res,
i ens va estar explicant
una mica sobre la pel·li
i la seva estada
a Tarragona.
Doncs una maravilla,
el primer,
perquè és una història
fantàstica,
meravellosa
i perquè l'ha rodat molt bé
i ha quedat un producte
delicioso.
És un viatge
per a l'espectador fantàstic
que després,
a més,
et fa reflexionar
sobre moltes coses de la vida.
Em semblava fantàstic
perquè, a més,
la ciutat
ens va abriu les portes
d'una manera increïble.
Jo crec que és un exemple
per a tot el món
com han apollat aquí
les institucions
i la gent.
Jo crec que està
en la pel·lícula
de figurants
i la veritat
és que moltíssim cariño
i posant-nos-lo
tot molt fàcil.
doncs, bueno,
ja l'heu sentit a José.
Quina meravella, eh?
Una meravella.
Recordes com anava ell?
Recordes?
Ens portava uns texans,
ens portava una camisa blanca
i una jaqueta americana negra.
És que anava bé.
Dins de la seva informalitat
anava bé.
De com és ell,
diguem-ho així, no?
No, però vaja,
o sigui,
jo no sé com és ell,
perquè en realitat
no ho conec.
No, però pel que veus
en altres estrenes,
d'altres...
Però si a l'estrena
del Festival de Màlaga
portava estratja
o vestit jaqueta,
per què no te'l poses aquí?
Perquè potser no li va donar temps
a passar per l'hotel
perquè arribava just
entre l'avió.
Ah, val.
Llavors...
A veure, que també podia ser, eh?
També podia ser.
Si és així, va.
No m'acompres aquesta idea
perquè no ho tinc ni...
No ho sé.
Bé, jo no ho sé.
Com no ho sé,
i jo el que veig
és el que tinc.
El que jutjo
és el que tinc.
De clar, de clar.
Entrarem a tema autoritats.
Val?
Sí?
Per què?
Perquè...
Perquè...
Tens alguna nota també?
Sí, tinc una nota...
Tinc una sospesa.
Una sospesa?
Sí.
Ui, ui, ui, ui.
Una sospesa
que és pitjor sospesa encara
per ser qui és.
A veure, explica'm.
La regidora de cultura,
la senyora Carme Crespo,
anava com el coronado
i com el Jesús Mollou,
amb texans.
I llavors bé, no?
No.
Era l'única senyora
que no portava ni vestit
o pantalons negres
o...
Sí, sí, una altra cosa.
Algo diferent.
No texans.
Que anava...
O sigui, a veure,
que anava ben vestida
perquè anava ben vestida.
Però és que no era...
Jo trobo que no era
per res adequat
a la situació en què ens trobàvem.
El senyor alcalde
anava amb vestit jaqueta.
És que penso
que està portada vermella.
O sigui, ojo.
Sí, sí, sí.
I l'Albert Vallbé
o trotant todo lo mismo.
Anaven tots dos amb vestit jaqueta.
Per tant, home...
Sí, sí, és una cosa
important per a la teva ciutat.
Si no has de sortir a la foto,
bueno, encara potser.
Però és que és qui és
i ens representa.
No només es representa ella mateixa
ni a l'Ajuntament,
és que ens representa a tots.
I a mi em sap greu
veure que amb un esdeveniment així,
amb aquesta envergadura,
no hi anés.
Com a...
Bueno,
que no cal que portés
un Christian Dior, eh?
Però amb uns pantalons negres...
Això és el que t'anava a dir.
Què haurías recomanat?
Què haurías estat la dient?
Un vestit jaqueta...
Un vestit jaqueta...
O un vestit jaqueta...
Sí, sí.
Mira,
si no et vols posar vestit,
que no cal...
Sí, però no és una mica d'incòmode,
potser,
perquè no t'agrada...
Posa't uns pantalons negres,
amb uns talons,
uns talons,
no unes cunyes,
uns talons...
Sí.
I, bueno,
i em posa't...
En negre.
En negre,
aclariràs abans.
En negre i una amiga de brillo,
au,
ja ho tens fet.
Mira,
veus?
Perquè...
Mira,
a mi em sap greu...
podries haver trucat abans.
Sí, sí, sí, clar.
Jo penso...
Què portaràs?
Què portaràs?
Escolta,
digue'm...
Que a mi això de la moda
que la porto a la sang.
Vols que et torni un cop de mà?
Home, mira,
per la propera,
potser li salves els mobles.
Escolta,
el proper dia truco a l'Ajuntament
i els hi comento,
per si de cas,
necessiten algun personal shopper o alguna cosa així.
Clar,
i així d'aquesta manera
ho podem fer alguna cosa?
Sí.
Que jo crec que d'aquí
ja ho tenim tot, eh?
Sí?
I ja està.
Ja està.
Et sembla poc?
Home, jo faltava una mica més de xitxa, eh?
Més de xitxa encara.
Alguna interioritat.
Hem tret xitxa, eh?
Van estar molt nerviosos
perquè sé que van sortir a l'escenari
una vegada...
Sí, una vegada...
Es va acabar a la pel·lícula o abans?
Abans.
Abans, presentant la pel·lícula,
van sortir a l'escenari,
van fer uns parlaments tots plegats,
bueno, cadascú un.
Sí.
I, vaja,
van donar els diners
a l'associació Salut i ment,
augment i salut de la muralla,
que eren tots els diners
que s'havien arreplegat
de les entrades.
Havia pagat tothom, eh?
Molt bé.
Em va agradar que l'alcalde
ho va recalcar
perquè tothom ha posat...
Tothom ha pagat la seva entrada...
Perquè és una donació.
Exacte.
És una entrada a donació.
No és una entrada per entrada.
No, no, no anava ni per la promotora,
ni per la productora,
ni per la pel·lícula,
res,
tot anava per amb ells.
I, vaja,
jo crec que estaven molt, molt, molt orgullosos
i molt contents d'aquest aspecte.
I una vegada que es va tancar la pel·lícula,
perquè també...
Festeta Còctel.
Sí?
Sí.
I a més, a més,
molts aplaudiments,
s'anava a dir,
abans d'arribar a aquell puntet
de Festeta Còctel,
molts aplaudiments,
la gent passa molt entregada,
la gent dreta aplaudint...
La gent deia...
Se sentien les veus,
aquestes veus que...
Emocionats.
Quan vas baixant,
se sentien veus de golla
i tot això.
De golla?
Sí.
Molt bé, a veure si és veritat.
No ho sé, no ho sé.
Ves a saber.
El 31 de maig,
el 31 de maig
haurem d'anar a les sales de cinema.
Tota gent,
Toca, eh?
A me tocarà.
A tu te tocarà?
Sí.
Deixaré els nens a casa
i a la teva sala l'ES.
Per què?
Home, perquè no és per peques, no?
No.
No.
Deixes els peques a casa.
Sí, sí, sí.
Deixar els nens a casa
amb la família i llavors...
Perquè com que els teus peques
mirin el David Solans
quatre vegades,
no dormiran.
No, no, no m'imagino.
Sí que és dolent.
Una mica.
Una miqueta.
Una mica, sí.
Hauríem d'esperar, no?
Bé, ens queda una cosa
que recordar.
Digues.
Què?
El què?
Què me parles?
D'un bloc o alguna cosa així.
Un bloc?
Sí, mira, l'altre ja veiem
a la papereria,
a buscar un bloc.
Sí?
I què?
D'aquests que fan...
De quartilla?
Sí.
De quartilla,
de quatre forats.
Temany de quartilla.
Sí.
Open Gangnam Style.
Si et pensaves
que Tarragona Ràdio
no tenia glamour,
arriba Jessy's Weekend.
El Ja Tardes,
cada dilluns a partir
de les 7 de la tarda,
Jessica Linares
obre una finestra
al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessy's Weekend
es vesteix
amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda.
Cada dilluns
al Ja Tardes
a partir de les 7 de la tarda,
Jessy's Weekend
a la passarel·la
de Tarragona Ràdio.
Doncs,
fins aquí
ho hem deixat.
El blog,
per cert,
el jessysweekend.com.
Digues.
trobareu avui
tota la col·lecció
de Victòria i Luquino
de Núbies
que penseu
que tot i que
s'hagi estrenat
fill de caïn
aquí a Tarragona...
Ara que deies això?
No s'ha acabat
el mes de les Núbies,
eh?
Continuem
el mes de les Núbies
la setmana que ve.
No patiu.
Era un picat.
Sí,
era un petit parèntesi.
Al blog trobareu
la desfilada
de les Núbies
flamenques
de Victòria i Luquino.
I de cara a la setmana vinent
podem dir alguna cosa
que parlarem de Núbies?
De cara a la setmana vinent
tenim una entrevista
molt entretinguda.
Sí?
Jo crec que sí.
Que ens agradarà?
Espero.
Segur, no?
Espero que us agradi,
vaja.
Segur, segur.
Jo crec que sí.
Si ho donem per si.
Dedicat a les Núbies, també.
De cara a la setmana.
Núbies i Núbis, també.
Molt bé.
Fins la setmana que ve.
Jèssica Linares,
moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres
per seguir-nos.
I continuarem,
que avui t'has escapat
del Blanca i Radiante.
Que lo sepas.
Espero la setmana
que ve a escapar-me.
Vinga, gràcies.
So it's 14
with the four-trap bussin'
Halfway across that city
with the back, back, back,
kept crushing
Labels out here
Now they can't tell me nothin'
We give that to the people
Spread it across the country
Labels out here
Now they can't tell me nothin'
We give it to the people
Spread it across the country
Here we go back
This is the