Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quants balcons, o quantes cases, millor dic, tenen tres balcons?
Et sona, tu, per allà?
Home, jo crec que poquetes podrien comptar amb els dits de la mà.
Això que t'anava a dir, eh?
Poquetes, poquetes, perquè ara mateix, normalment, una, dues...
Que el pobre, per exemple.
Ah, mira, veus?
Veus?
Pensant en alguna sortiria, no?
Alguna sortiria.
Sí, sí, i tant, i tant.
Hem de dir que comentàvem al principi del programa que parlem amb el Quim Castellí,
perquè ahir es va fer l'entrega ja dels premis d'aquest cinquè concurs de guarniments de balcons,
que dur a terme ja des de fa cinc anys, no?, cinc jornades.
Correcte, sí, sí.
I què tal?
Com va anar l'entrega?
Molt bé, molt bé.
Sí, la cosa està molt bé.
Hi ha participació, hi ha ambient.
Sí.
Bé, no ens podem queixar, a més, a més, a més, sempre, no en pensem, guarniment de balcons,
després arriben les festes, però no, no, vosaltres, jo sé, no sé si ho feu de cara al que es diu,
mira, agaudim del bon temps, anem a guarnir, donem una miqueta més d'alegria, no?
Sí, bé, l'idea és aquesta perquè, una part, perquè tenim dues modalitats, una que és floral,
i l'altra que és artístic, i per tant, l'oferral és que normalment són gent que ho té tot l'any,
i el que és artístic és, especialment, es guarneixen els balcons perquè aquestes dates que nosaltres fem al concurs.
D'acord, d'acord. Però explica'ns una miqueta com va anar.
Quim, explica'ns com...
Bueno...
Quan comenceu en dates, més o menys, per avisar la gent, perquè clar, tot això s'ha de fer amb temps.
Sí, sí, sí, clar, un parell de mesos abans de juliol, a més de maig, diguéssim,
ja comencem nosaltres a treballar, a donar la veu, a fer els cartells i...
Sí, me'n recordo que vau estar aquí a la ràdio comentant-ho, és veritat?
Sí, sí, sí, sí.
I bé, i llavors estem contents perquè el que és floral pràcticament és el que deia,
pràcticament són gent que ho tenen guarnit tot l'any ja, no?, aquests,
però els que després s'apunten són els que tenen l'apartat artístic,
aquests sí que guarneixen els balcons específicament per aquestes dates.
D'acord, d'acord.
O sigui que són, podríem dir que tenen aquest abans,
i a l'hora d'inscriure's també ho van de dir, ho van de comentar?
Molt fàcil, molt fàcil, simplement adreçar-se per dir on tenim la nostra seu,
que a l'Associació de Veïns, que és la caseta de les tres persones,
que aquí aprofitem per donar les gràcies a José, que és el seu jefe.
Sí, sí, a l'encarregat, sí, sí.
Sí, sí, i ens deia sempre un espai per nosaltres per reunir-nos,
i allí estem, o sigui, molt bé, molt bé.
No, però jo t'ho deia, Quim, que la gent que s'ha apuntat per l'altra basada...
A mi m'agrada més la part floral, o a mi m'agrada més l'altra part.
Us ho ha de comentar a vosaltres abans de...
Exactament, perquè ells tenen que vindre a llist, tenen que apuntar,
llavors els donem un número.
Llavors li diuen, què vols, participar a la part floral o a la part artística?
D'acord.
Llavors li donem un número perquè llavors nosaltres, a veure,
passem el llistat, quan està fet amb un jurat popular,
que va donar una puntuació, i llavors, esclar,
el bacó ja té l'apartat artístic floral amb un número,
i llavors es confecciona una llista i una puntuació de l'1 al 10,
més la que confeccionem nosaltres, l'associació,
llavors es donen uns números que surt el guanyador,
surt el segon premi, surt el tercer, etcètera, etcètera.
I què ha estat en guany el guanyador o la guanyadora?
Explica'm, i per què s'ha triat?
Bé, s'ha triat primer perquè el que t'he dit,
hi ha un llistat que han uns jurats...
Sí, sí, sí, no, no, però quines són les raons
que s'hagi triat precisament aquest balcó?
No, les raons són aquestes.
Hi ha un llistat que llavors és...
Jo me n'encuido de contactar amb aquestes persones,
si vols te vinc els noms.
Ah, doncs sí.
Un és la juiria personal, l'Antonio Macarro,
l'altre és la Calzados Capri, la Mari Carmen,
després hi ha un tal Rosselló,
que és un pintor d'aquí de Tarragona,
llavors ara n'hi ha un altre que es diu Jordi Estela,
un altre pintor d'aquí,
i desbordadament aquest any hem de fer una menció,
i aprofito la benentesa que s'ha brindat que puguem parlar,
que és el Tomàs Olivar,
que fa uns mesos va morir, pobret.
Oh, saps, el nostre condol per la família.
Sí, és un gran pintor que era,
i a part un gran professor d'Escola de Belles Arts,
i llavors li vam aprofitar per fer una placa...
En comemoració, no?
Per donar-li a la Bídua,
perquè era una persona que el veia,
que era de la part alta,
i ha dit, Tomàs, què estem fent?
És inclús, és més,
des del primer dia ell ha col·laborat,
quan me veia,
i era ja el mes de maig,
m'he deia,
Quim, que escolta aquest any que ho fareu.
Hombre, Tomàs,
que estem pensant en ell,
s'ho recordava, aquest home.
Imagina't.
Sí, sí,
bueno,
vam fer una placa,
la que posava,
doncs sí,
mira,
immemòria de Tomàs Olivar,
sempre que t'hem necessitat,
sempre has estat...
Que bonica.
Sí,
sí,
era una persona molt entranyada,
la veritat.
i ell m'ho persigui,
a mi,
i em deia,
Quim,
s'ha de casar la mare,
que té l'estudillí,
Quim,
què,
quan ho feu?
És a dir,
tranquil,
que jo t'aviso,
fixa-t'ho.
Bueno,
mira,
i així,
i bueno,
llavors...
És a l'educació,
no?,
que es nota dels veïns.
Clar,
i és un home que és un,
bueno,
un veradeu.
Llavors,
bueno,
el Floral ha vingut
perquè ha tingut més boig,
i si vols t'anomero,
tal com ha anat el primer,
segon i tercer.
Ah,
doncs endavant,
sí.
Sí,
sí,
si m'ho permets,
doncs mira,
el Floral,
el primer premi,
recaigut amb Rosa Calaf,
que viu a la plaça del Pallol,
que és una casa que està al costat
de l'antica audiència,
tota la casa.
Aquella persona...
Tota la casa?
Sí,
ella la té guarnida a tota la casa,
que és la dona del doctor Martorell,
de l'oròleg Martorell.
Sí,
i la té guarnida tot l'any.
Aquesta persona,
aquella cosa està veient les flors,
i les cuida molt.
Ah.
Llavors,
el segon premi va recaure
amb la Dolors,
de la Dolors Cordero,
que està al carrer Calderès,
número 10,
que també és una altra persona,
que té...
Bueno,
és que totes aquestes
seran les flors tot l'any.
Cal.
I després,
el tercer premi,
a veure,
és per Teresa Pallejar,
Pallejar,
que està al carrer Calderès,
número 6.
Bé,
i llavors,
ens passem al partit artístic,
que el primer premi va ser
per al centre penitenciari,
que està al carrer Major,
i t'hi diràs,
ui,
què és això?
Sí,
explica'm-ho.
Sí,
sí,
Sí, sí,
vull explicar-t'ho,
perquè ho vull fer en si vols.
Al centre penitenciari,
bueno,
no sé com va ser,
des del primer any,
que sempre han col·laborat
aquestes persones
que estan privades de llibertat,
que estan a la presó,
i bé,
es van posar en contacte
amb l'antic ajuntament,
que està al carrer Major,
i li deixen el balcó.
I aquesta gent sempre
participen
en la part artística,
i a la presó
hi ha uns tallarets
que estan treballant tot l'any
i aquests estan esperant
en candeletes,
passa com aquest home,
el nostre amic Tomàs Queneies,
que pensaven que és el mes de maig
i estan treballant
i ja tenen la idea
que ha fet.
I aquest any
hem aprofitat
que ve una persona
que és la seva tutora,
ha vingut allí,
que és el següent
el primer premi,
fan sempre,
sempre,
que per això
se'ls va preguntar,
guarneixen
amestris
reciclats,
no es gasta en un duro.
Sí,
que a més a més
una manera també
molt ingeniosa
a l'hora de
guarnir el seu balcó.
Molt treballat,
sí,
per activa i per passiva,
bueno,
són una meravella,
i li vam preguntar
i aquella persona
va fer una exposició
i li van dir,
bueno,
explica'ns el qual,
hi havia com una espècie
de drac,
tot de fet
d'ampolles reciclades,
sí,
i hi havia com uns
elefantets
amb la trompa aixecada,
el camago,
no?
Sí,
hi havia una sèrie de coses,
i bueno,
la gent passava
i ho miraves,
que potser encara
està allà,
encara,
si alguna persona
passa pel carrer Major,
potser encara ho veurà,
perquè és molt probable
que encara estigui allí situat.
I aquella dona,
doncs,
va dir que això,
aquest any va voler fer,
cada cultura
té un animaló
de la bona sort,
per això és el del drac,
el dels elefants
en la trompa per amunt,
la ferradura,
si està cap per avall
o cap per amunt,
els entorns catalans
vol dir que et donarà sort
o no et donarà sort,
etcètera.
Ah, que maco, no?,
que bona tria.
Molt bé,
i molt contents
que aquella gent,
escolta,
i nosaltres també,
perquè de veritat
som molt entranyables,
no els podem veure,
però nosaltres estem contents
que hi ha gent
que estan privades de llibertat
que col·laboren amb nosaltres,
i els ajuda,
i els diu
que estan un parell de mesos,
o potser més,
treballant i pensant
a veure el que tenen que fer,
a part que reciclen coses,
bueno,
és,
mira, veus,
una cosa porta a l'altra.
No, no,
fantàstic, fantàstic,
i per això precisament es va triar, no?,
que els donés aquest primer premi.
Bueno,
i a part que la puntuació
que se'ls va donar,
perquè és molt artístic,
Era de les més altes,
clar.
Sí, sí,
és molt artístic,
i la gent no sabia
que ho feien aquesta gent,
però era molt maco
i sempre treballa amb molts,
una gent molt,
molt corrent, eh?
Molt bé, molt bé.
I després el número dos
va ser una persona
que només diré el nom
perquè és que el conom,
francament,
el conom és impossible
de traduir-lo.
Sí,
perquè es diu ella
Andrea.
Sí.
I, bueno,
és
Shandunshinman,
és holandesa.
És holandesa,
m'imaginava, eh?
M'imaginava.
I és aquesta,
bueno,
francament,
jo li vaig dir,
escolta, noia,
digues tu el teu conom,
perquè francament
soc incapaç
de pronunciar-lo
per al micro.
Si et serveix,
si et serveix,
segurament que
gairebé a tothom
li hauria passat el mateix, eh?
Sí,
i, bueno,
sé que sí que puc dir
que té el seu alcohol
a la plaça de Masirell,
i el tercer premi
va ser per a Susana Álvarez,
que és el carrer de claustre
número 6.
I,
sí,
un premi especial
que sempre
nosaltres
ens
aguardem
per donar,
va recaure
en Cal Pobre,
la gent que viu allí.
Primer,
perquè
allí fa uns 5 anys
van aparèixer
uns ocupes
que nosaltres,
com a associació de veïns,
ens vam posar
les orelles tieses
quan van arribar
aquelles i aquestes persones.
Però estan capitanejades
per un noi
que es diu Rubens
i s'han fet
molt entranyables
i són veïns
uns altres més
d'aquí de la part alta.
A més a més,
el que han fet
que el pobre
és netejar-la,
cuidar-la...
Molt bé,
molt bé,
sí, sí.
La llàstima és que ara
els bancs són els que manen.
Bé...
Entre altres històries...
Sí, ja no volem entrar,
però nosaltres
ens volem centrar
en la part humana,
que hi ha un col·lectiu de gent,
ja dic,
davant hi ha aquest noi,
el Rubens,
que, bueno,
al principi es van quedar
una miqueta així...
No m'imagino,
a veure,
com qualsevol veïnat,
no?
Clar,
perquè llavors és una casa
que està catalogada
i també recau
d'alguna manera
a veure què faran
aquests personatges
i al final
s'han integrat de conya.
Sí, sí, sí.
Unes persones,
vamos,
que les estimem molt,
la percepem molt,
bueno,
francament,
al contrari,
i ells a nosaltres
i nosaltres amb ells.
Sí, sí, sí.
Algo increïble.
Hi ha vegades
que a la vida
t'adon...
Moltes lliçons, no?
Et donen moltes coses.
Com la d'aquesta gent
que estan privades de llibertat,
que han contentat nosaltres
i estem encantats,
i ells a nosaltres,
i aquells tenen lliures
d'allà cap a veure.
Bueno,
i això és el que hi ha.
I això és el que va passar
ahir al matí
a la plaça del Fòrum,
si no recordo malament,
va ser allà,
on es va celebrar
l'entregada de premis.
Sí, senyora.
Molt bé.
I també,
tots els comerços del voltant,
tots col·laboren amb viandes.
Són coses
que a nosaltres,
doncs ens ha de dir molt,
no ens donen diners,
però ens donen un
per fer un aperitiu,
a l'altre no sé què,
a l'altre no sé quantos,
i tots els comerços del voltant,
tots ens ajuden.
Tots, tots, tots.
Molt bé, molt bé.
S'hi ha d'una manera
de fer comunió,
de continuar treballant, no?
pel barri i per fer coses.
Sí, sí, sí.
Que estigui allò al barri,
perquè, i ara estem molt contents
perquè s'estava llogant molt,
sí.
La plaça del Fòrum,
els dissabtes i el domenys,
està plena vessar,
que sembla una còpia
de lo que és
la plaça de la Font,
no?
Això no és bo,
perquè si no hi ha vida,
escolta,
allò s'està mort a la part alta.
No, no, no.
A més,
la part alta
se caracteritza,
però és evident per això,
no?
Perquè sempre hi hagi
un formigueig de gent
entrant i sortint, no?
als diferents carrerons
i diferents places
que n'hi ha,
i sembla que sempre
hi hagi aquest moviment,
no?
Aquesta energia.
Jo sempre he dit
que és un poble
dintre d'una ciutat.
És veritat.
Sí, sí, sí.
Jo sempre ho he dit, eh?
Dic que això
és un poble dintre d'una ciutat,
perquè tothom...
Vas pel carrer,
adeu,
hola,
què tal?
Sí, és veritat.
Tothom,
tothom te saluda,
i això és molt bonic,
perquè avui en dia
a les grans capitals
ningú es saluda ningú,
ningú es veu...
Som bastant freds,
estan freds, és cert.
Com que es fossin invisibles,
i aquí no,
aquí tu ho saps,
que tu ets aquí a la part alta,
evidentment,
i escolta,
tothom adeu,
hola, què tal?
Que sí?
Bueno,
això és una meravella,
això sí.
Encara que després
arribes tard a segons quins llocs,
però sí,
és veritat que és...
Ja saps per on vaig, no?
I sempre va bé
de fer una miqueta xafarets,
tu, escolta.
I tant.
No,
i a bon rotllo,
i bueno,
i anar fent,
i escolta,
i és el que nosaltres
pretenem amb aquest...
Això sempre.
nosaltres posem
el nostre granet de sorra,
que d'això és...
El que passa és que ens agradaria
que duresi més,
però clar,
no pots fer més coses,
no?
Però bueno,
alguna vegada sí que hem fet,
miento,
alguna vegada hem fet
nit a la fresca.
És el que t'anava a dir,
perquè normalment de cara a l'estiu
sempre feia petites actuacions
el dissabte a la tarda.
Tard,
vespre,
nit,
sí.
Hi havia un personatge molt típic,
molt típic aquí de la part alta,
perquè és típic.
A Francesc García,
te refereixes?
Sí, sí,
i bueno,
que nosaltres coneixem
que per cert,
me l'has de presentar,
eh, Quim?
Sí, sí,
te presentaré a Colorines.
Me l'has de presentar a Colorines.
Un dia has de venir aquí a la ràdio
i me l'has de portar
i hem de fer un entrevista.
I te faré encantar i tot,
sí.
Vinga.
Sí,
perquè jo un dia
el vaig portar
a fer una actuació
al Paula de la Mare,
i van quedar encantats.
Veus?
Sí, van quedar encantats,
sí.
Doncs mira,
ja ho sap.
Jo em comprometo
i te'l presentaré,
un personatge entranyable,
de veritat.
Fantàstic.
Fem una cosa aquí...
És com el boà,
aquell dels bocates.
Doncs,
bé,
ens anava a dir
que fem una cosa,
que ja no ens queda més temps.
Vinga.
Aquests balcons,
durant quant de temps
es poden veure?
Bueno,
jo crec que encara estaran...
Bueno,
els florals
seguiren estant
tot l'any.
És tot l'any,
no?
I aquests artístics
potser encara tardaran
un parell de setmanes més.
Molt bé.
Potser encara hi seran.
Doncs des d'aquí,
des de Tarragona Ràdio,
hem volgut fer
aquesta petita incursió
a casa vostra.
Hombre.
A través de l'associació
de veïns
Quim,
que continueu treballant
per la part alta,
que feu moltes coses més
i que ja sabeu
que aquí teniu
un petit altaveu
per arribar a la ciutadania,
per arribar
als altres tarragonins
perquè puguin pujar
a la part alta.
Sempre ho hem sapigut
que aquí
Tarragona Ràdio
sempre ha estat
al costat nostre
i aprofito
que t'agafo la paraula.
Com dius,
baixarem
i et presentaré
a la orina.
Doncs vinga,
fem-ho, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Ja quedarem tu i jo
fora d'antena
i quedarem al dia.
I escolta,
sap estar cantant i tot.
Què en dius?
Ha de venir aquí
a la ràdio
i l'heu de fer
almenys
alguna actuació
per allà,
per l'altre.
Vale,
ho farem,
ho farem.
Gràcies.
Una abraçada
i davant a Tarragona Ràdio.
Vinga,
una abraçada.
Gràcies.
Adéu-adeu.
A la ràdio.
Es porque sopla
vim por el norte.
Tengo goteras
en la azotea
y unos tornillos
que el tiempo afloja.
Guarda tus fotos
en la mesilla
para alejar
a las pesadillas.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit