La terra es plana, ho sap tothom.
Però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Bé, bona tarda.
Hola, bona tarda. Saps què ha passat, Sílvia?
Què ha passat? Jo tenia moltes ganes ja de donar-te la benvinguda i m'ha saltat abans.
No, no, no, és que ha sigut un instint reflex, sense voler,
perquè és que venim tan carregats d'energia que sortim ja sense avisar.
Ja esteu, ja esteu.
Estem, estem, estem.
Que hem estat uns dies tocant la mare natura i ens ha carregat d'energia pel 100%.
On has estat?
Bé, els Pirineus, els Pirineus, sí.
I què tal?
Intentant convertir-me...
Molt de fred, molt de fred, perquè clar, aquí estem passant temperatures d'aquestes altes
i quan t'apropes a la muntanya el canvi es nota i molt.
Doncs, dues parts.
Caminant per muntanya, primera part molt assolellada,
i segona part, segona part, segona part, per sort, a refugi ja, molt plujosa.
Molt plujosa.
Sí, moltes tempestes de tarda.
Aleshores, doncs, per resumir-ho, he intentat convertir-me en un bon home,
que passa que no sé si s'ho aconsegui.
Home, jo crec que sí, sempre has estat un bon home, o sigui que no...
Almenys ho he intentat fent un camí que és el camí dels bons homes, no?
Aleshores, si he arribat a convertir-me, ja es veurà, però de moment ho he intentat.
Molt bé, així m'agrada.
I això és el que segur que baixem carregat de força, d'energia,
perquè la mare natura, els Pirineus, doncs ens ho dona, ens ho dona, això.
Molt bé, molt bé.
Doncs me n'alegro molt que hagis trobat també el camí de tornada cap aquí, cap a la ràdio.
Sí, sí, sí.
Perquè ja patia, patia, patia.
Perquè avui mateix acabem d'aterrar virtualment, no ens hem enveïrat,
hem aterrat virtualment a Tarragona, o sigui que ha estat la cosa justa, justa, justa.
Però bé calculada, eh?
Sí, sí, perquè estem aquí, estem parlant i a més a més ho tens tot preparat, no?
Sí, sí, sí.
I a més a més, doncs, amb una notícia d'aquestes,
que en un principi podria semblar aquestes notícies de serps d'estiu,
que com no hi ha res interessant, que no és el cas,
perquè en costa política anem ben servits, no?
Però bé, d'això no en parlarem nosaltres.
No, no, no.
Doncs, què passa?
Quan arriba l'estiu, com no acostumen a haver notícies interessants,
perquè la gent fa vacances,
doncs es diu allò, la serps d'estiu, una notícia inventada,
que se fa grossa, se fa grossa, se fa grossa,
i d'unes cerves en comparteixen una anaconda, no?
Doncs, això podria semblar una serps d'estiu,
però no.
Bé, també ho podria semblar per una cosa,
perquè diu, un estudi d'una universitat,
ja comencem amb estudis d'una universitat.
Sí, està bé, que això vol dir que a les universitats estudiem.
Però, esclar, segons quins estudis que fan les universitats,
és una mica ridícul, no?
Però en aquest cas,
podem assegurar que l'estudi és bastant seriós,
que no creiem,
no podem tampoc posar-nos el 100%.
La mà al foc.
Però un 99,9% diria que sí,
que és una notícia certa,
interessant,
no és una serps d'estiu,
i tot i que ve d'una universitat,
en aquest cas,
es cosés a l'Imbur.
Ai, t'anava a dir,
desfella mullà,
el mòs que desfella mullà,
que estic aquí amb amb l'esgai al cor.
Doncs, bé, a veure,
a veure si ens surt bé la preparació.
Abans hem fet una prèvia,
i ara el directe...
Fem-ho bé, fem-ho bé.
Fem-ho bé, fem-ho bé.
Doncs mira,
jo diré el titular,
i després de dir el titular,
tu em llençaràs una música
que es va fer als anys 80
versionant una pel·lícula d'èxit
de les Hores, no?
Espera, espera, espera.
I aleshores,
en lloc d'escoltar
la banda sonora original
d'aquesta pel·lícula,
és això,
escoltarem una versió alternativa roquera
que ens va fer gràcia en el seu moment,
i ara volem rescatar-la.
Als anys 80, eh?
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
Doncs bé, titular.
Vinga.
Diu així.
Han arribat nous extraterrestres
al sistema solar?
Fins demà!
Ells, ells eren alemanys,
es deien Neue Helmut
i feien una versió roquera
dels Encontres de la tercera fase
de Spielberg.
Sí, mira,
perquè escoltarem...
És la pel·lícula,
però el que passa és que en versió roquera
hi ha en alemany,
això és el 80.
I, a més a més, cantada,
perquè era instrumental totalment,
si li han posat lletra.
Sí, doncs aquest disc,
nosaltres en el seu moment
ja ens va arribar a les mans
i vam dir, ostres,
una d'aquelles coses
peculiaris dels anys 80,
i gràcies a internet
hem pogut recuperar
una altra vegada
i bé, doncs,
ara al segle XXI,
aquesta relíquia dels anys 80
ens serveix per il·lustrar
aquesta interessant notícia
de si han arribat
o no han arribat
nous extraterrestres
al sistema solar.
És la pregunta eterna.
Estem sols?
No estem sols?
Home, jo crec que...
Estan extraterrestres aquí?
No estan entre nosaltres?
Ja ha de tot.
Jo crec que si alguna vegada
han arribat a estar aquí amb nosaltres
i tu ja saps el meu parer
en aquest aspecte,
han vist el panorama
i li marxem.
Ja, però jo suposo
que també hi ha d'haver
organitzacions extraterrestres...
Que els interessa
que hi hagi tot aquest embrotll?
No, no, no.
Com nosaltres també tenim
les nostres entitats d'ajuda,
per exemple,
Càritas, Creu Roja,
que estan...
Ah, tu creu,
gent que hi ha que està ajudant.
Jo penso que hi ha entitats extraterrestres
que s'han dit
Creu Roja extraterrestre,
Càritas extraterrestres,
que estan entre nosaltres
per ajudar-nos
a no ser tan dolents,
a ser tan...
Sí, sí, sí.
Aquí cabrien molts.
Aquesta és la meva teoria.
Cabrien molts.
Aquesta és la meva teoria.
Una Creu Roja extraterrestre
per ajudar els humans
per no ser tan...
Ja, però on s'amaguen?
On estan?
Ho dic perquè, clar,
a mi m'agrada molt
la pel·lícula Men in Black.
És qüestió de tecnologia.
M'entens, no?
És qüestió de tecnologia.
Tecnologia.
Bé, mira, mira, llegeixo.
A veure, fes, fes.
Mira, va, desenvolupem la notícia.
Vinga, anem.
Bé, és el que he dit abans.
És que és un estudi
de la Universitat d'Edinburgh,
a Escòcia,
que conclou
que sondes d'altres civilitzacions
podrien ser tan avançades
que serien invisibles
per als humans.
Tecnologia, tecnologia, Sílvia.
O sigui, que podries estar
ara mateix aquí asseguts
a les diferents cadires
que estan buides per nosaltres.
O sondes que estan
per voltant per la Terra,
però són invisibles.
O sigui, una altra dimensió,
però dintre de la nostra.
No, invisibles.
No es poden veure
al nostre ull,
perquè tenen, doncs, allò...
que no han aconseguit
la invisibilitat,
que nosaltres estem fent experiments.
D'aquí n'hem parlat.
Uf, s'hi hauria un munt de gent, eh?
Entre els que no es veuen
que es queden
i els que venen de fora...
Però d'aquí n'hem parlat
que es comencen a fer experiments
sobre l'invisibilitat.
Estam, diguéssim,
molt verd,
però altres sensibilitzacions
som jo,
ho han aconseguit
i tant les sondes com ells
estan entre nosaltres.
Home,
ja saps que crec
que en aquestes coses,
perquè penso que no podem ser
tan grullers de primer
ni tan agosèntrics
per pensar
que amb lo gran
que és el sistema,
no només el solar nostre,
sinó la galàxia en si
o l'univers,
som els únics
que podem caminar
i pensar
i parlar.
A veure,
la teoria més possible...
Potser no som humà,
no som tots,
som humans,
però tenen d'altres...
Sí, no, no,
a veure,
aleshores,
hi ha dues teories,
Sílvia.
Una és que
possiblement hi hagi vida
en altres bandes
de l'univers
que és infinit,
és gran,
ni en 50.000 vides
te'l podries acabar.
Aleshores,
doncs,
podria ser que amb una punta
de l'univers
també hi hagués
una civilització
com la nostra
i també...
Sí, semblant.
O semblant,
aleshores,
també que no disposéssim
prou tecnologia
i no estiguéssim
encara en contacte,
no?
Aquesta seria una teoria.
També l'altra teoria,
una de les dues,
l'altra,
és que sí que disposarien
de tecnologia a punta,
en aquest cas,
per ser invisibles
i estar entre nosaltres,
no?
I no intervenir
pel fet que ells
han aconseguit
un estat més avançat
de tecnologia
o de civilització,
en aquest cas,
i per no interferir
perquè, esclar,
se n'ha adonat
que han après
els seus errors
aquesta civilització.
Tot això,
suposadament,
que és una civilització
més avançada
que han après els seus errors
que potser en el passat
sí que intervenien
i modificaven
tot l'esquema
i aleshores,
a partir del moment
van dir,
si anem a investigar
ens mantindrem
el marge
que aquesta gent
facin el seu curs.
O potser ens han donat
un cop de mans
segons quines coses.
Bé,
però nosaltres,
en aquest sentit,
encara no hem après
els errors
i hem anat modificant
el món
imposant
una civilització
damunt de l'altre,
que és el que ha passat
al llarg de la història.
Perquè som guerrillerers.
Són guerrillerers
que sempre,
no?
Sí,
i és el que ha passat.
Un dia,
nosaltres,
els humans,
arribarem a la maduresa
i diran,
doncs ja no podem influir en altres civilitzacions,
en altres cultures.
A través de la destrucció.
Això mateix,
això mateix.
Sinó a través de...
Sí,
però és que tenim una història molt gran
en aquest sentit.
Quan es va descobrir a Mèrica...
Sempre,
en tot.
No,
en tot.
S'explica que es va descobrir a Mèrica,
però no s'explica que es va destruir
una civilització.
Per exemple,
o que es va haver de matar
o que es va matar
a moltíssima gent.
I quan es va colonitzar
a Mèrica,
moltes de les tribus
que hi havia allà.
També es va,
en certa manera,
destruir una civilització.
I es va imposar
el que venia.
Aleshores,
doncs,
tenim un paquet original
dels humans molt gros,
no?
Què vol dir?
Que si diéssim un estat
d'aquí a un temps
una mica més elevat,
no intentarem repetir
els errors del passat
i possiblement
alguna civilització
extraterrestre
ho hagi aconseguit bé.
Mira,
deixa'm dir,
desenvolupar la notícia
que té noms i cognoms
perquè la cosa,
doncs,
es va de debò,
no?
La possibilitat
que els habitants
de la Terra
no siguem una excepció única
i irrepetible
en la nostra galàxia
no només interessa
als productors de Hollywood
i als editors de cómic.
Hi ha una intensa
activitat científica
dedicada a explorar
les possibilitats
que en algun lloc
de la Via Láctea,
que seria
el que tenim més a prop,
hi ha
regir altres civilitzacions.
Una de les últimes
contribucions
a la hipòtesi
dels altres mons
en vida,
l'han fet
els matemàtics
Duncan Forgan
i Arwen Nicholson,
dos científics
de la Universitat
d'Edinburgh
que han arribat
a la conclusió
que noms extraterrestres
poden haver viatjat
pel nostre sistema solar,
no?
O sigui,
no tan sols la Terra
sinó
si han fet una volta
per Mart,
per Saturn,
per investigar-ho tot,
no?
si han vingut cap a nosaltres,
han vingut segurament
no per la part del Sol,
de l'estrella,
perquè si no...
Per fora,
aleshores han visitat altres,
han fet un atur
pel sistema solar,
no?
Ai,
mira què ha dit tot,
no?
Sí,
aquest temps de vacances,
doncs podíem dir-ho
d'aquesta manera,
vam fer un tour
per diversos planetes,
van arribar al nostre
i aleshores suposo
que és això
que...
el que dèiem abans,
no van intervenir per sort,
no?
Bé,
doncs,
Forgan i Nicholson
creuen que no hi ha res
excepcional en la possibilitat
que altres civilitzacions
ja hagin visitat
el nostre sistema,
sistema solar,
no?
Els dos científics
que han publicat
les conclusions
del seu estudi
en un article
a la prestigiosa revista
Journal of Astrobiology,
eh?
Journal of Astrobiology
s'acosten al tema
des d'una òptima
purament matemàtica,
o sigui,
tradicionalment
s'havia considerat
que les enormes distàncies,
o sigui,
ells ho fan
en clau matemàtica,
que ets un matemàtic,
i aleshores
ho hem vist
des del punt de vista
matemàtic,
no?
Aleshores,
diu que tradicionalment
s'havia considerat
que les enormes distàncies
en la via làctia
feien impossible
entrar en contacte
amb civilitzacions remotes,
que és el que dèiem,
no?
El fet
que les sondes Voyager,
en vam parlar fa poc,
el fet que les sondes Voyager
hagin necessitat
més de tres dècades
de viatge
per començar a sortir
del sistema solar
travessant
l'última frontera,
ai,
ai,
ara ha estat una mica lenta,
eh?
Perquè avui hagués tingut,
ja saps el què,
o sigui,
el fet que hagin necessitat
tres dècades
per travessar
l'última frontera,
semblava confirmar
que explorar
altres mons
és impossible,
però,
però,
aquí ve a arribar el però,
Sílvia,
però Forgan
i Nichols,
són aquests matemàtics
escusesos,
discripen
d'aquesta explicació,
segons ells,
ja ha quedat provat
que les sondes
viatgen
amb una velocitat
més gran
quan,
en comptes de ser
impulsades
per la seva propria energia,
que porten uns panells solars
i aleshores
es van propulsant
amb motors elèctrics,
doncs ho fan
gràcies a l'energia
dels astres i cossos
per on passen,
que les van propulsant
empenyent sempre endavant
i amb aquest criteri
els científics
han calculat,
tot en càlculs matemàtics,
dèiem abans
que són matemàtics,
repetim-ho,
insistim,
perquè és això,
no?
Ells,
en el seu camp
de les matemàtiques
doncs han volgut
aportar
un puntet de llum,
no?
Amb aquesta gran pregunta
de que si han arribat
nous extraterrestres
al sistema solar,
no?
Doncs bé,
amb aquest criteri
els científics
han calculat
que una sonda
que viatgés
a un 10%
de la velocitat
de la llum,
a un 10% només,
a un 10% només,
només a un 10%
de la velocitat
de la llum
podria explorar
de forma intensa
la nostra galàxia.
O sigui que
amb aquesta teoria
que s'autopropulsen
aquestes sondes
amb astres
i cossos
per on passen,
doncs si poguessin
aconseguir
només aquest 10%
del total
de la velocitat
de la llum,
es podria explorar
de forma intensa
la nostra galàxia.
Ja és molt,
és un pas,
és un pas.
Això són
càlculs matemàtics,
falta després
posar-los en pràctica,
però per aquí es comença,
també l'Einstein
també va
formular
la teoria
de la relativitat
i després també
la matemàtica
quàntica,
no?
I aleshores
els viatges
especials
que s'estan fent
fan servir
aquestes
ecuacions matemàtiques,
no?
o sigui,
fan servir
la base
perquè els coets
puguin
enraïllar-se
i puguin
arribar al seu destí,
tot són
fórmules
matemàtiques
basades
en la teoria
de relativitat
i també
amb la matemàtica
quàntica.
Veus,
moltes vegades
beta?
Clar,
clar,
que això és un principi,
és un principi.
Si aquests senyors,
aquests senyors,
ara te deixo,
només aquesta puntualització,
si aquests senyors matemàtics
la seva teoria
de l'altoproporció
mitjançant
els altres cosos
estigués en compte
pels científics
especials,
potser pensaríem
encara un passat més
en aquesta cosa?
Doncs mira,
jo veia més enllà,
jo penso que molts,
i tu ja ho saps
que també t'ho he dit
alguna vegada,
que algun d'aquests invents,
molts d'aquells
que ara,
jo que dius,
les ondes,
per què una persona
va començar a pensar
les ondes?
Sí.
M'entens?
Sí, sí.
Que està,
un petit,
allò que dius,
una petita...
Esclar,
esclar,
perquè...
Algú l'has pitjat cap allà.
Això mateix.
Jo he pensat que
això que estem comentant ara
podria ser.
Sí, que podria ser
que hagués rebut
alguna ajuda
perquè, esclar,
unes zones,
en aquest cas de ràdio,
que és el que vam parlar
la setmana passada...
Que no es veuen,
no es oloren,
no existeixen físicament.
Unes ones
que tu no les pots ser això.
No les perceps.
No les pots percebre.
Doncs com pot ser
que algú...
De cop i volta una persona
va pensar que existien.
Que algú digui...
Hi ha unes zones,
aleshores potser
una teoria seria
aquesta que va rebre
una petita ajuda,
no?
Però bé,
la coixí és que,
sí,
potser la petita ajuda
que va rebre
va ser
l'esparell
que les detectava,
evidentment, no?
No m'està bé,
però tinc la mà aixecada.
Sí, sí, sí.
Com a jo,
com a senyor,
si eric,
si, sí, sí, sí, sí.
Se li permet intervenir.
Se li permet, sí.
Julio Verne.
Sí, sí, sí.
Va ser un visionari
i que es va avançar
molt el seu temps.
Però on va treure
aquestes visions?
Sí.
D'on va sorgir?
D'un somni?
Les va somiar?
Ai, ai.
D'on va arribar?
Això ja ens estem marxant
una mica.
Però m'entens la idea, no?
Sí, sí,
t'entenc,
la teoria aquesta de l'ajuda.
Això que estàs dient tu ara
que els tenim ja
per cuidar-nos com a senyor.
Que ells han arribat
i nosaltres, doncs,
no ho hem pogut veure
perquè la seva tecnologia superior
i a mi jo, doncs,
hagin ajudat.
Però,
deixa'm portar la contrària.
Ara, et dono una altra.
No, no,
però deixa'm portar la contrària.
Ah, perdona, perdona.
Jo segueixo pensant,
diguem ingenu,
diguem ingenu,
innocent,
però jo segueixo pensant
que aquesta civilització
té la teoria
de no intervenir
per no modificar
el nostre curs.
O sigui,
jo penso que una de les seves normes
primeres,
o sigui,
a l'hora d'explorar l'espai
i aquestes civilitzacions,
la primera norma,
suposo,
que ha de ser
no intervenir
ni afectar el curs
de la seva història.
Ja, però és que
potser encara estaríem
on estaríem
si potser no...
Ja, però...
No sé si m'agafes també.
Sí, però jo vull pensar això,
que no...
I que el ser humà
pot estar suficient intel·ligent,
no?
Sí, jo penso que siguin nosaltres
que ens han autoespavilat
i ells només
han sigut espectadors.
Penso, ara,
és molt respectable
la teva teoria
que hagin trebut copers de mà.
Una altra de les coses
que també t'anava a dir,
les piràmides.
Sí,
és un d'aquests enigmes
que ens perseguiran.
Que també diuen
que també poden haver estat
creades per...
Sí,
per segles,
per segles,
perquè, esclar,
parlant amb la gent
diuen,
ostres,
sí,
com se va poder fer
en aquells segles?
Clar,
tu t'ho imagina,
a més o més,
tenint en compte
l'edat
amb la qual
hi havia molts emperadors
o reis,
diguem-ho així,
que morien,
que no els donava temps
d'acabar la piràmide.
I, teòricament,
les piràmides
eren el que eren,
no?
No ens enganyem.
Bé, doncs,
són preguntes
que acabava
obrir
ara aquest debat
i pensar
si vam rebre
o no vam rebre
aquesta ajuda.
Les piràmides
també és una
de les qüestions
que sempre
han existit
des que
som
civilització
que
va ser possible
construir
aquelles
moles
de pedra
al mig del desert,
no?
és aquelles preguntes
que ens fem
i que ens seguirem fent
amb molt de temps
perquè
obre aquest debat
que dius tu,
no?
Si vam rebre
o no vam rebre
ajuda.
En aquest cas
també podíem
anar
a l'altre
continent
que és
Amèrica,
no?
els maies
que sabien
amb molta precisió
qüestions
astronòmiques.
I el mal de cap
que ens va venir
el 2012,
el desembre,
recordem que
segons les maies
el calendari
maies
s'acabava,
però que era
una d'aquelles coses
que jo crec que
acabava bé.
Sí, sí, sí, sí,
però aquestes coses
sempre
més bastantes.
No, que ara
anava a posar
el puntet d'humor,
que deien que
se'ls ja va acabar
a la pedra,
ja no van poder continuar
i va quedar el 2012,
però podria haver estat
el 13 o el 14 o el 15.
Sí, sí, aquestes coses
doncs jo
no mai
m'ha agradat,
però el que sí
que m'ha agradat
és el fet
que ells,
els maies,
eren molt avançats
en qüestions
astronòmiques.
Els guinocios,
tant de primavera
com...
Sí, sí,
qüestions de sastres,
cosa que quan van venir
els espanyols
a civilitzar
o conquerir,
doncs es van trobar
que la tecnologia
que utilitzaven
o que teníem
els europeus
era inferior
a la que tenien ells,
no?
És clar,
aleshores també
aquesta és una
d'aquestes preguntes
que dius
com van poder arribar
a ser tan exactes
en qüestió
astronòmica,
no?,
de les estrelles
i tota aquesta cosa
que se n'ha parlat tant
i que amb les piràmeres
se'n seguirà parlant molt.
Segur, segur.
Bé, doncs,
deixa'm a l'aire
la pregunta
aquesta
si ens van
o ens van ajudar
però bé,
tu dius que sí,
jo vull pensar
que no.
Ja està bé,
ja està bé,
jo contraposat,
que tampoc no estic segur
del tot
que podria haver passat
que ens haguessin ajudat
però jo voldria pensar
que no ens van interferir.
Però bé,
doncs,
seguim amb l'estudi de...
ets un romàntic beta.
Sí, sí.
Ets un romàntic.
Un genu,
diguem-ho,
diguem-ho,
sí,
romàntic i un genu.
Bé,
la qüestió és que
per acabar
aquest article
que hem trobat
d'aquests dos científics
matemàtics
de la Universitat
d'Endenburg,
Escòcia,
que, doncs,
han fet
aquests càlculs
doncs
que
se pot
atropulsar
les naus
amb
força
de gravetat
de saltes astres
i també
pel fet
que
ells
pensen
que
s'estraterrestres
al disposat
d'aquesta
tecnologia
superior
doncs,
sí que puguin
haver estat
entre nosaltres
sense haver-los detectat.
L'article
acaba així.
Això,
això,
tot plegat,
tot plegat
això que m'ha explicat,
tot aquest rotllo
que m'ha explicat...
Home,
que és jo,
home,
rotllo,
no?
Que ha estat molt interessant?
A més,
hem donat allò
dels dos punts de vista,
no?
Això mateix,
sí, sí.
Molt interessant.
La Sílvia i el Beta.
Ja està bé,
tot plegat
obre la porta
i a pensar
que qualsevol
civilització
hagi pogut
tècnicament,
amb aquesta teoria
de científics
de l'autopropulsió,
doncs,
arribar al sistema solar.
I si ho ha fet,
perquè no en tenim
les notícies,
la pregunta,
no?
I si ho ha fet,
o sigui,
ha fet servir
aquest sistema
matemàtic
d'autopropulsió,
un 10%
de la velocitat
de la llum,
doncs,
i si ho ha fet,
per què no en tenim
notícies?
Doncs,
l'explicació
per Forgan i Nicholson,
repartim aquests dos
científics
escocesos,
cal buscar-la
en la possible
sofisticació
superior
d'altres civilitzacions,
les sondes
les quals
serien tan avançades
des d'un punt de vista
tecnològic
que resultarien
invisibles
als humans.
Veus?
Et voilà!
Et voilà!
A la fem
jo t'he trobé,
no?
Doncs,
és això,
finalment,
hem anat a parar
amb aquesta superioritat
tecnològica
i ha fet
que aquestes dues coses,
entre que disposen
la tecnologia
per desplaçar-se
per l'espai,
una tecnologia
més potent
que no per la nostra
és que,
com hem dit abans
i tornem a repetir,
que les sondes
han necessitat
tres dècades
per poder sortir
del sistema solar,
doncs,
ells,
amb la seva tecnologia,
doncs,
suposo que han anat
molt més ràpid,
no han necessitat
tant d'anys
i,
primera tecnologia,
anar més ràpid
i, segona tecnologia,
ser invisibles
a la nostra tecnologia
i no poder
detectar-los,
o sigui,
estan entre nosaltres
però no poder veure'ls.
Ah, però...
Teories,
tot són teories.
Jo crec que algun dia
han baixat una mica
de la guàrdia
i sí,
clar,
han hagut
aquests
trobaments.
Sí,
aquests trobaments,
aquests avistaments
que diuen,
aquests avistaments.
Jo crec que alguna vegada
sí que...
Alerta ovni,
avistaments.
I fins i tot,
potser,
aquell espai
que el tenen allà
als Estats Units,
que teòricament
no existeix
i que...
Sí, perquè,
a veure,
la seva tecnologia,
com totes les tecnologies,
també estan exposades
a...
A que es facin malbé.
A que es facin malbé.
Aleshores,
si nosaltres,
també,
encara que tinguem un avió
supersónic,
última tecnologia,
també se pot espallar.
per exemple...
Ells,
per molta,
molta,
molta,
molta tecnologia que tingui,
han pogut tenir alguna vegada
algun problema
i s'hagin treballat
o la seva capa d'invisibilitat
els hagi fallat.
Ha deixat de funcionar.
Ha deixat de funcionar
i nosaltres hem dit,
mira,
un ovni,
perquè ha fallat
el sistema
de camuflatge,
vaja.
Sí, sí,
ells també poden fallar,
com...
Evidentment...
Home,
hi ha...
És una teoria,
també,
estem teoritzant.
Hi ha testimonis,
hi ha testimonis
que es veuen per televisió
moltes vegades,
que han vist,
que els han vist,
i també hi ha allò que dius
que han estat dins de les naus.
Sí,
però això ja seria una altra cosa.
També seria l'avançant
en comptes de la tercera fase
que han volgut fer un contacte
i aleshores
s'han portat a les naus.
Això també seria una altra cosa,
però, esclar,
també necessitíem
un altre programa
per parlar.
No, jo crec que n'estaríem quatre.
Molt bé.
I aquest,
hem de dir que és el penúltim,
ja,
fet,
perquè la setmana vinent
ja tanquem.
Acomidem temporada.
Sí, sí.
Però bé,
ara anem a la música
i deixem parlar la setmana vinent.
Anem a fer aquest diatge,
aquest planeta imaginari,
un planeta que,
d'un moment,
com és imaginari,
encara no fa falta
tecnologia a punta,
extraterrestres per arribar-hi,
sinó només amb l'imaginació
ens hi desplacem en un moment.
I avui recordarem un grup
que els anys,
finals dels voltants,
de començament dels 90,
aquí a casa nostra,
doncs van revolucionar
una mica el panorama musical
perquè sortien dels estàndards
del pop rock convencional.
Sí,
a veure,
els anys 90
va triomfar
un pop rock
de tall més clàssic,
no?
Sopa de Cabra,
Els Pets,
Sang Traït,
Merroquero,
diguem així,
Roquero,
clàssic,
si va salt més en estàndards,
doncs els anys 70,
una cosa més clàssica,
però que va anar molt bé
per obrir
més possibilitats,
i fer que la gent
anés cap allà,
no?
Que,
ei,
hi ha vida,
hi ha vida,
va estar molt bé,
però al seu temps,
paral·lelament,
van sortir grups
que eren,
possiblement,
una mica més alternatius,
que veien d'altres fonts
que no procedien del rock
més clàssic,
sinó que s'inspiraven
en les tendències
que venien de,
sobretot,
de Gran Bretanya,
la música que es feia...
Sí, sí,
era més pop,
no?
Sí,
més pop alternatiu,
no?
Del que estava sonant
en aquell moment
a la Gran Bretanya,
vaja,
l'última vanguarda,
i possiblement pel fet
que anaven tan avançats
que aquí no van acabar
de...
De rotllar el tot,
de rotllar el tot,
perquè aquí la gent,
doncs,
els agradava la cosa
més convencional,
no?
Però bé,
tot i així van tenir el seu grup,
el seu grup de gent,
de culte,
i nosaltres,
doncs,
ara descobrirem qui són
i per què,
doncs,
senzillament,
perquè és un grup
que,
doncs,
va funcionar
fa més de 20 anys
i ara,
doncs,
s'han retrobat
per fer un concert,
allò de record,
de retrobada,
no?
I aprofitant que
un festival
que es fa a Igualada,
que es diu Anòlia,
i precisament
que fa 25 anys,
doncs,
aquest cap de setmana,
ells fan una manera
de retrobada,
com han fet altres grups,
no?
Doncs,
ens retroben
per actuar
en aquest festival
dels 25 anys.
Estem parlant
de Sotòpics,
una banda d'Igualada
i que,
precisament demà,
25 de juliol,
doncs,
s'actuararan,
obriran el concert
que es fa,
doncs,
dijous,
obriran un concert
que vindrà després
al Jard Quintana
i a Es Catarres,
no?
pel divendres
26 de juliol
hi haurà
els Blaumut,
el Miki Puig
i les Mamseles
i el dissabte 27 de juliol
els Bremen
i els Manel.
Però el que ens interessa
a nosaltres,
el de demà,
el que obrirà
aquesta sessió
d'Anòlia,
aquests 25 anys,
els Sotòpics,
aquesta banda d'Igualada,
una cançó del 1990,
es diu
Tenir records
i ara
serà-ho
perquè,
doncs,
deia que
feien un estil
diferent de música,
no?
més avantguardista.
Sentim-lo?
Sentim-los?
Va, vinga, va,
llança-la.
Amb una veu molt potent,
la Maria Salla.
Escolteu,
Bé, doncs,
sí,
demà es troben
amb motiu d'aquests 25 anys
de l'Anòlia,
a Igualada,
els Sotòpics,
que estaven de la mateixa ciutat d'Igualada,
i nosaltres intentarem
assedi,
perquè són d'aquelles...
Sèri,
sèri,
perquè són d'aquelles oportunitats
de trobar-se
en aquella música
que es feia
als anys 90.
Parlem de fa
més de 20 anys, eh?
És aquí al costat.
Sí, eh?
Què dius, 20 anys?
Sí, sí, sí.
És d'aquelles coses,
aquestes notícies
que ens reconcilien
amb la humanitat
i amb les terrestres
i tot, eh?
Amb tothom.
Tots som amics.
Ens porta la pau.
Doncs fem una cosa,
amb el teu permís,
torna a començar-la,
perquè és una cançó
que dura dos minuts i poc.
Així la podrem sentir sencera.
Molt bé.
Et sembla, Beta?
Em sembla bé.
Doncs tindrem molts de records
i la setmana vinent
més amb el Beta.
Fins la setmana que ve,
doncs a reveure.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.