Vinga, ja tenim aquí la Marc.
Marc, bona tarda.
Molt bona tarda.
I dic vinga perquè m'estic autoanimant, eh?
Que avui porto un dia, no ho notes, la cavernera.
Me l'has passat, no t'ho volia dir.
Jo ara mateix estic com un ginsol.
Que guai.
Perquè, clar, escolta'm,
no pots estar sempre amb mucs i febre eternament.
No, i ara jo començo.
S'ha de tenir companyerisme.
I s'ha d'anar passant d'uns uns als altres.
No, que tothom sàpigui el que és tenir un refredat.
Que tothom pateixi.
Ja el sabia, eh? No fa falta que me l'haguessis passat.
És que potser no és meu el que tens.
No ho sabem.
Perquè això no va amb noms i cognoms.
Clar, perquè mon fill també està.
Doncs ja està, ja està.
Si busquem per casa ja t'ho dic ara que...
Segur que tens motius per pensar que no soc jo
la que t'ha enganxat a la galipàndria.
Però, és veritat, va per setmanes, eh?
Una setmana que estic bé, l'altra setmana...
I a mi em passa igual.
I no pot ser això, eh?
A mi em passa igual, però ja ho tinc assumit, eh?
Ja ho tinc assumit, que...
Però quina casualitat que quan estic de vacances...
Això no ho noto.
No et passa?
No.
Ja.
No, però és casualitat, eh?
Això s'hauria d'estudiar.
Jo crec que m'haurien de donar unes vacances, així com hem definit.
Oh, sí, ja no.
Però pagades, pagades.
Això diuró, home, eh?
Pagades, pagades, pagades.
En els temps que es corren, no hi ha res pagat,
ni hi ha vacances que...
No, no, no, ja ho sé, ho sé, ho sé.
Perquè, escolta, un dia marxes de vacances i quan tornes ja t'han calentat la cadira.
Hi ha una altra calentat la teva cadira, això no pot ser.
No, no, i a més van ràpids, eh?
Van ràpids, depèn de com.
Però bé, deixem, anem a lo nostre.
Anem perfecte.
Vam-nos a lo nostre, que nos estaves metiendo unos jardines, xati...
Sí, sí, sí, no parlem de política.
No, anem-hi.
Ens agradi o no?
Avui és dijous.
Sí.
I això és Manà, Manà.
Benvinguts.
Per fi l'has trobat, no?
Home, era una d'elles, possibles, curibles.
Són aquelles cançons que ja t'han entrant, dius, astres, i aquesta?
Són aquelles cançons que ella sent i diu,
ai, aquesta l'he de posar a la mar.
I la setmana passada...
Sí, i no me'n recordo.
Això s'ha d'explicar, clar.
Tinc una cançó que t'agradarà, que la farem per començar el programa.
I jo aquí esperant.
I quina cançó és?
És que ara me'n recordo, dic, vaja, on bé.
I no me'n vaig recordar, eh?
I ara s'ha eliminat-hi i li ha vingut la història.
Aquesta cançó, a més a més, es fa servir amb un anunci de telefonia mòbil a la tele.
Ai, és veritat, és veritat, és veritat.
Ara que m'ho dius és veritat, eh?
L'anunci no, però la música sí.
Anem-hi.
Vinga.
I feel so close to you right now.
It's a force field
I wear my heart upon my sleeve
Like a big deal
Your love falls down on me
Surround me like a waterfall
And there's no stopping us right now
I feel so close to you right now
Grat pino
Had a Celsius
I feel marquina
I feel so close to you right now
I feel so close to you right now
So ever
I feel so close
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fet, possiblement el tingui dissecat,
no ho sabem. La qüestió és que ell tenia
una sala on té
diversos animals dissecats que
l'adornen, i a les parets de la casa
també té caps d'animals i tal.
Bé, doncs li van encautar
dos ossos
pardos, un jauar
i un cap de zebra,
perquè són animals
que estan protegits.
I perquè, tothom
recordarà que fa un temps
va haver un reportatge que van entrar
i ens van ensenyar a casa seva i com vivien
i com eren i com estaven.
Bé, doncs un
grup ecologista
una vegada va veure aquest reportatge
els va
denunciar, perquè
aquests trofeus de caça que aquest senyor
tenia enganxats a la paret
hi ha alguns
que són animals protegits i per convenis
internacionals i no es poden
un, caçar, i dos
dissecar i penjar a la paret.
També es rumoreja que
d'aquests animals en concret
ell no tenia documentació,
perquè tu tens un animal dissecat
i això ha de tenir
una documentació, un DNI,
o si l'has caçat tu,
tota la mandanga.
I d'aquests animals es veu que ell,
d'aquests que li han pres,
no tenia documentació
o no estava en regla
i, doncs, han decidit
prendre'ls.
Home,
doncs sí que li han tret
tot,
de tot,
de tot el que tingués penjat
a la paret.
Li han pres un tros de paret,
sí, sí, dos ossos
que tu diràs, clar,
tu entres en un
salut de casa
i trobes un osso
allí de tamany natural
dissecat.
Quina por,
de primer quina por
a una nit d'aquestes
que hi hagi una mica
d'allà amb citrons
que baixes així
a les fosques
que t'has quedat
sense llum
i no te'n recordes
que està l'os
i t'ataca.
T'ataca.
Perquè tu què li dius
a l'home d'urgències
que acaba d'arribar-te
per la porta.
Me ha atacado un oso
parlo
en el comedor
de mi casa.
Exacte, exacte.
I usted qué hacía?
Iba a la nevera
a buscar un iogur.
O anava
a les palpelles,
no,
que es diu,
no?
O intentant tocar tot
a veure si arribaba
a buscar la llum.
En seco toqué algo peludo
y piensa
este no es mi marido.
No,
me atacó.
O la sebra,
la pobre sebra
la culpa té,
la pobre sebra?
El cap de sebra
allà mirant-te.
A mi se m'ha donat
com a llull.
Quina consciència, eh?
M'ha donat com a llull
que estiguis allí
i hi hagi un animal
penjat de la paret
que et mira.
Ai, a les palpentes,
que m'estan dient
que a les palpentes.
Es diu a les palpentes.
Que jo també me'n vaig...
Ah, però que l'altre
sóc de sucre
podem parlar catanyol.
Parlem catanyol.
No sé això.
Què és el que té?
Doncs bueno,
ja està,
que vigili tothom
que disseca trastos.
que no sortia a les revistes
perquè si no després
s'ho apunten.
S'ho apunten.
Claro.
És que a vegades veus...
És el que passa
per no ser famós.
A casa meva no vindran.
Tampoc tinc d'això
o tinc cap problema.
Sempre et volien anar
algú, eh?
Ja ho saps, Sílvia.
Però claro,
a veure,
si tu...
S'ha de pensar...
No.
Va ser un fallo.
Va ser un fallo
que va tenir aquell pobre home
o que no sabia
que havia de tenir
una documentació regalada,
cosa que dubto,
o un fallo de dir
ostres,
ve la tele,
amaguem això,
i això i això
perquè no ho trobin.
Ah,
que també podria ser.
El que passa,
clar,
els convidats
o la gent que vindria
a casa seva
també és una cosa
que potser ja era
també poc pòpuli.
Ja,
però me la refereixo
que aquest col·lectiu
va denunciar
arrel d'aquell documental
que van fer a casa seva.
Mira,
veus que volia ser notícia
malament no ve
però que parlin de mi,
no?
Exacte, exacte.
Destorrem-hi,
destorrem-hi.
Què et sembla
si parlem de si...
Espera, espera,
que no ho diem
ni tu ni jo, eh?
Que tenim un senyor
Elton John
Veus?
L'hister Elton John.
Ah, sí?
Què li passa al senyor
Elton John ara?
Que feia temps
ja que no sabíem
res d'ell, eh?
No, no és veritat.
No?
No és veritat.
Jo no sabia res d'ell.
Dos o tres setmanes,
veus,
perquè no m'escoltes
quan estic aquí sentada,
vam estar comentant
fa dos o tres setmanes
que es rumorejava
que Elton John
i el seu marit,
el David Furnish,
tornarien a tenir un fill.
Ai, això sí,
però jo deia musicalment parlant.
També ho van desmentir,
que no era cert
que volguessin ampliar
la família.
Bé, doncs que li diguin
els de la portada
de la revista Hola,
Hello.
Sí.
Amb la foto
amb la que surten
Elton John,
el David Furnish,
el seu fill gran
i un bebè
que es diu
Agafa't a la cadira.
Estic agafada, sí.
Zaccari, Eli,
Joseph, Daniel,
Furnish, John.
Ai, s'han deixat
que dos o tres noms més, eh?
Però que és el que li diran
Elia.
I així per acabar,
per acabar,
per ajuntar,
fer un emmaig amb rat
de tots els noms.
per fer-ho tots junts
i ens ensenyen
això,
que estan feliços
perquè tornen a tenir
un fill,
un segon bebè
i una família
brillant,
feliç
i contenta.
I penso jo,
tarons,
que sou uns tarons.
Què costava dir?
Doncs,
sí,
estem preparant.
i ja està.
Sí,
que seria la més fàcil
i no calda.
És el que viene el lobo,
que viene el lobo.
Si tu et passes desmentint
aquesta notícia,
a part que tens una exclusiva
en la revista Hola,
pendent,
fes-ho d'una manera elegant.
No puedo deciros nada,
estamos en ello.
Punto.
i quan arribi al punt
ensenyes la fotografia
i ja està.
I la revista Hola
s'emporta a l'exclusiva,
tu t'emportes la pasta
i el crio
i perfecte.
Doncs sí,
no hi ha més,
la podria de veritat
és que encara estem
amb tràmits
o encara estem acabant
de fer papers,
no podem dir res.
Exacte.
Saps que hi ha alguna cosa
perquè ho saps,
no acabes de donar el què
però el que són
les fotografies,
com dius tu, Mar,
les bones,
les tens a través
d'aquest contracte
sota mà de la revista,
oi?
Exacte.
i en un costat quedes bé
i l'altre
doncs també re bé,
no?
No ho saben.
Tants d'anys,
tants d'anys
davant de les revistes.
La foto és molt bonica,
surten tots quatre
a la mar de contents
i d'allò
que aquelles fotos
que tenen com a brillo
i que són com a de vellut,
saps?
Aquelles fotos boniques,
la foto està molt bé
però, claro,
arriba un punt que dius
ara com t'hem de creure
cada vegada cobris la boca.
Veus, clar,
perquè ara qualsevol història...
T'han de protegir
i el que fas és
quedar com un mentider.
Ai, xata, xata.
És que si fóssim això,
el compte del Pinotxo,
jo crec que no podríem passar
molta gent per les parets, eh?
Parlem de mentiders.
Sí?
Doncs mira, continuem.
Mentiders i amb diners
o que va el diner pel mig, també?
Mentir per diners.
Mentir per diners.
Sí.
Anem bé, eh?
Anem bé.
A veure,
posant-nos en situació,
hem de tirar enrere uns quants anys.
Vinga.
Vam fer famós
a un totalment desconegut
per les esferes populatges
com naltros,
un noi que es deia
Javier Rigau.
Jo no sabia ni que existia,
aquest bon home,
fins que
va aparèixer per Espanya
passejant
del braç
de Ginalolo Brígida.
Val.
Ens van vendre la moto
que eren promesos
i que es volien casar.
Recordes?
Oh, i tant.
Recordes?
I tant.
A més a més,
que a partir d'aquell moment
aquest senyor
ens el vam trobar
per a tot arreu,
a totes les sopes
on hi havia sopa
allà estava aquest senyor menjant-la.
És molt possible
que a les altres esferes
aquest senyor
ja fos conegut.
Segur, segur.
Però ja et dic,
per la gent de peu de carrer
no sabíem ni que existia
fins que
va entrar en la vida
de Ginalolo Brígida.
Ens van vendre
viatges
d'amor,
escapades romàntiques
perquè tot era
de color de rosa
i preparacions
de bodes.
És veritat,
és veritat, és veritat.
Doncs ara salta la notícia
i a mi
realment
m'ho fem
a veure
de descobrir-ho d'aquesta manera.
L'advocada
del senyor
Javier Rigau
diu
i llegeix textualment
digan lo que digan
ellos están casados
legalmente.
Digan lo que digan
ellos están casados
legalmente.
I tu penses
jo penso.
Però a veure
quan s'han casat?
Exacte.
Perquè s'han portat
una exclusiva.
Sí, home, clar,
a més a més
tindríem
l'hola
o l'adiós
o alguna d'aquestes
per poder vendre-la.
l'advocada revista
amb la Gina Lolo Brígida
casant-se.
¿Dónde está el coche?
Ponte en dirección prohibida
o lo que sea.
Pero ven con el coche rápido.
És aquest senyor.
És aquest senyor.
És aquest senyor.
Sí, sí, sí.
Voy con las cámaras aquí
en la puta calle.
Sí, sí,
molt amable era.
¿Dónde está el coche?
Segons la Gina Lolo Brígida
que ha quedat
fins al monyo
d'aquest senyor
recordem que té
35 anys
menys que la Gina Lolo Brígida.
Sí, sí,
que té més energia
per fer segons quines coses.
Doncs es veu
que aquest senyor
ha orquestrat
un matrimoni
per poders
de manera una mica rara.
És a dir,
ells sí
estaven preparant
el tema
per casar-se
i la Gina Lolo Brígida
li va donar poders
amb una amiga
mútua
perquè es presentés
en tot el tema
de la paparassa
fins que arribés
el moment
d'arribar a ella
i casar-se.
Doncs es veu,
segons diu
la senyora Lolo Brígida
que aquest senyor
ha agafat
aquests poders
que la Gina Lolo Brígida
va signar
en aquell moment
a favor d'aquella noia
perquè li fes
la paparassa
ha fet servir
aquests poders
per casar-se
sense estenir
la presència
de la Gina Lolo Brígida.
És a dir,
que s'ha casat
sense estar ella.
Estan tots dos casats
sense que ella
hagués dit que sí.
Segons diu
l'advocada
del senyor
Javier Rigao
sense que ella
personalment
digués que sí
a través d'aquells poders
que li va donar
a l'amiga íntima
o mútua
s'han casat.
Què dius!
Va agafar aquells poders
i va dir
aquí tinc
la meva futura esposa
que em dona poders
perquè tal persona
signi en el seu nom
perquè ella
no hi pot estar.
Per tant,
es va casar ell
perquè ella
no tenia ni idea.
És allò que dius
t'ho imaginat,
Marc,
que tu li vas donar poders
o jo li vaig donar poders
a alguna persona
per una cosa en concret
que a més a més
jo crec que en aquell paper
devia constar
que es donava
perquè quan es donen poders
s'ha de fer.
És que era per la boda,
però no per casar-se
d'aquesta manera,
sinó perquè
per casar-se bé,
per fer el bé.
que toqui a Barcelona
ens casem i punt.
Exacte.
Segons la revista
Vanitatis,
algú de l'entorn
de l'actriu
presenta una denúncia
a la Fiscalia de Barcelona
argumentant
una suplantació
d'identitat
per tal de casar-se.
Alguna senyora
et va fer de gina
a l'olobrígida
per dir
o que amb aquell paper
ja en tenia prou,
no necessitava més.
La qüestió és
que, claro,
l'entorn molt proper
de la senyora
a l'olobrígida
s'estira dels cabells
perquè si ara
ve aquesta senyora
amb un pet
la pífia,
aquest senyor
ho haré de tot.
O sigui que
l'han de tenir
entre cotons,
no tocar-la
i estar pendent
del que sigui.
Però bé,
ella també el pot desagradar.
Si tenien intenció
de...
Sí,
però si s'ha casat
a Barcelona
amb ella li toca
la meitat
del que tingui ella
de tot, no?
Faci el que faci,
encara que sigui mentida,
encara que...
És que no sabem
quin tipus de matrimoni
va signar.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Xata,
cuidado con los poderes.
La cosa és que
es poden llamar poderes.
Una de dos,
has perdut l'exclusiva
d'una revista.
Podria ser, també.
I tens molt possible
perdre
tota la teva...
Ui...
Bueno,
l'herència,
no perquè encara no ets morta,
estan en nom del teu marit
i teu, ara, clar.
El teu marit i teu...
Bueno, marit, marit...
És que no sabem...
Sí, clar, legalmente...
A sobre el paper, sí.
Sí, sí, sí.
Però la veritat,
si no estan vivint ni junts,
crec que hi ha, no?
És que...
Que van perdre la seva relació.
Va ser una cosa...
No, no ho sé,
perquè, de fet,
tots aquests poderes
que diu que li va donar i tal
eren per preparar el matrimoni.
És a dir,
en algun moment
ells sí van pensar
que s'havien de casar.
I...
No ho sé, Mar.
Jo crec que això
hi haurà més capítols, eh?
Exacte,
és tot molt raro
i que aquest senyor
torni a saltar a la palestra
per aquesta notícia
no em sorprèn.
Això és la sèrie aquella,
l'host,
que has de saber
el de darrere
per veure com continuar
el de davant
i que arriba un moment
que no saps per on vas, eh?
L'host, estàs l'host, total.
Per això, està l'host, l'host, l'host, eh?
Jo em sac Déu
per la gent a l'olor brígida, tu.
Fins demà!
Fins demà!
Has dit que me regalaries el què?
De diamants?
Ah, no, perdona, eh?
Perdona.
Estàs una mica equivocada.
No, no, és que havia sentit
que no sabia de què anava.
Dic, deixa'm, deixa'm preguntar.
Estàs confosa, sí, sí, sí.
Molt, eh?
Però molt.
Deus tenir la ment dispersa.
Sí, sí, sí, és el refredat.
Ja et dic que ara no em deixes entrar.
Per desenfrenol.
Per desenfrenol, aquest.
De l'aigua del Carme.
Aquesta aigua del Carme.
No, que era...
D'on era l'aigua?
On era l'aigua?
Mira que ho has dit, eh?
Ja no me'n recordo.
No, no es pot dir.
De Carabanya, deu ser.
Te l'has d'apuntar.
Te l'has d'apuntar a aquestes coses.
Bé, la qüestió, vinga.
Digues.
Tradicionalment,
gener comença la temporada
amb tota una llista de propòsits
que et fa la gent.
Sí, la gran majoria de vegades
es perden en el temps,
si no la primera o la segona setmana.
Una de les que primer apunta la gent
i primer acaba oblidant
és la d'anar al gimnàs.
Bah, sí, entre molts dels altres.
N'hi ha que no se la fem ja directament,
aquesta història.
No, no, deixar de fumar.
Hi ha gent que encara ensisteix.
Bé, fer una mica de règim...
No, no, no, centrem-nos en el tema del...
Gimnàs.
El gimnàs.
Vinga, gimnàs.
Tothom hauria de conèixer Spotify.
Sí, i si no, us ho recomanem especialment.
Us ho recomanem, exacte.
És aquella pàgina que et deixa escoltar online
tot tipus de música.
Bé, i quan comença a gener,
ara han tret unes llistes especials per fer esport.
Amb músiques que són més adients,
com fent una enquesta,
què una música escolta la gent
quan fa esport?
Per córrer, per fer boxe, saps?
Quin tipus de música incentiva
i ajuda més a fer esport?
Jo l'he sentit.
I aquesta que estem sentint,
Rihanna, aquesta,
Daya Mons,
és la cançó més sentida al món
a l'hora de fer esport.
És a dir,
la gent quan corre a les cintes
o quan fan anar a les bicicletes...
Mira, mira, mira, mira,
mira la mà.
Mira les dues,
però tu també, eh?
Jo també, clar.
Ja estàs amb el cap i tot,
comencem amb...
És veritat, eh?
A més a més que dóna ritme, no?
Perquè comença a poquet a poquet
i després et està com animant.
Et va animant, et va animant.
És veritat.
Doncs és la cançó més sentida.
El top ten...
Veu?
Que et dóna per ballar,
és veritat, eh?
La segona més sentida
també és una dona.
Qui és?
És la Survivor de Beyoncé.
De la Beyoncé?
Sí.
Ah, a veure.
Però a la llista
també n'hi ha una
que a mi m'ha sorprès
perquè és una cançó
que m'encanta
tot i els anys
que fa que va pel món
i que sí, és cert
que quan la sents,
primer,
em ve a l'escena
aquella escalinata
amb aquell home
amb la bata de seda,
no pensis que és res porno,
no pensis que és res porno,
i em ve a la ment
a l'estalone.
Una de les cançons
més sentides al món
per fer esport
és Eye of the Tiger
de...
Home!
Posa'm-ho, posa'm-ho.
Però és que està en allò,
està en allò.
Està a la Spotify buscant-la.
Està en allò.
Justa.
Home, és que...
És un clàssic.
És un clàssic de l'esport.
Sempre que hi ha
una pel·lícula
on surt aquesta cançó,
saps?
O una de dos.
O fan boxa,
perquè sempre és allò,
els cops al puny,
o estan corrent,
o surten a l'últim final,
allò,
però jo aquella escena
és mítica,
corrents aquella escalinata
quan arriba a l'arc,
aixeca els braços i tal,
amb aquella sàndala
amb la caputxa i tal,
i jo sempre recordo,
quan sento aquesta cançó,
recordo aquella escena,
i com jo a tothom,
clar.
Sí, sí.
Sí, és cert que aquesta cançó
és atemporal.
Així com la Belloncer
i la Rihanna,
doncs ara són aquesta,
d'aquí 15 dies
són una a una altra,
aquesta és un clàssic
dintre del top 10
de les cançons
que escolta la gent
per fer esport.
I no m'estranya,
tu.
Home,
és que a més a més
el que dèiem abans també,
que dona energia.
Som una generació
que potser molts
no fem esport,
però sentim música esportiva.
Ui, Tania,
és com si ho féssim,
com si ho féssim.
So many times
it happens too fast
you change your passion
for glory
don't lose your grip
on the dreams of the past
you must fight
just to keep them alive
it's a deep eye of the tiger
it's the thrill of the fight
rising up
to the challenge
of our rival
and the last
known survivor
starts spreading the night
and it's what you know
it's the eye
of the tiger
Doncs sí, Mar,
té una energia aquesta cançó.
Genial, genial, sí, senyor.
Que ara la Mari i jo
estaríem aquí cantant-la
i la deixaríem que passés, eh?
Bueno, cantant-la, cantant-la,
chapurrent-la
perquè tu parles
anglès de Cincinnati
i jo de...
Cincinnati
i jo de...
de Melburne
de Melburne
i de Mati de Mati
Bueno, a veure
Què?
Ai, canviem, canviem.
Vull una cançó
que tingui un cai de sex...
no sexual, eròtic.
Me l'has encertat.
Què et sembla?
Sembla que te l'hagi dit
fa cinc minuts.
Sí, sí, mira que t'anava a començar.
Sembla que t'hagi fet la llista, tu.
Que me l'has encertat, eh?
Ai, quin mal va fer
el 9 de setmanes i mèdia.
Sí.
Quant de mal va fer
aquesta pel·lícula?
Sí, sí, sí,
perquè ara ens exigeixen
a vegades coses que dius...
Que no pot ser.
Això només ho podia fer ella.
Exacte.
Jo no ho faig,
entre altres coses,
perquè no em dói la gana.
Clar.
No, i a més a més
depèn de com,
dius, mira,
què vols que et digui?
Mira, saps què?
i a més fa fred, tu.
Això, això.
Reserva-te.
Vinga, no, anem per feina,
anem per feina.
A què vinia aquesta cançó
que no acabava jo d'entendre
on la volies posar?
Sí.
A veure, digues.
Mira, a veure,
1999.
Ja fa, ja ha plogut.
Sí, sí, sí, sí.
Una miqueta, una miqueta.
Un hotel a Beverly Hills.
Val, sí, va.
Tenim Angelina Jolie,
quatre homes.
Curdons, quatre.
Molta droga.
Uf.
I...
Què?
Ai, que estava esperant
que quedés.
Estava esperant el cop de la cançó.
D'acord, d'acord.
I una festa
d'aproximadament
unes 14 hores.
Clar, en 14 hores...
Ui, se poden fer moltes coses
en 14 hores, eh?
Moltes, moltes, moltes.
Unes quantes?
Quants homes has dit?
Quatre.
Quatre, quatre, quatre.
Brad Pitt està disposat a pagar
10 milions de dòlars
per un vídeo
que va gravar
un d'aquests quatre senyors
que estava en aquella habitació
entre cometes
d'un porno dur.
Sado.
Sado.
Seria la paraula?
De moment,
només ha pogut parar
el tema del vídeo,
però no ha pogut parar
que es vegin
algunes fotografies.
Anda.
En les quals
surt l'Angelina Jolie,
noeta,
amb una corretja
de gos al coll,
amb cinta
aïllant
els mugrons
i, bueno,
visual,
se la veu
que està tocadeta,
és a dir que...
Sí, sí,
que no està del tot sencera,
diguem-ho així.
Que va drogada i tal,
no perquè l'hagin obligat,
segurament,
perquè recordem
que era un moment
de la vida
molt obscur
de la seva trajectòria
i que no l'han obligat.
Ella estava allí
molt a gust
i molt bé,
s'ho va passar molt bé,
però llavors
ho van gravar en vídeo
i van fer
unes fotografies.
És el que passa
quan fas coses
que després,
clar,
tens un passat,
el passat te persegueix...
Ara, anònimament,
algú té aquestes imatges
a les seves mans
i amenaça
entreu-les
i fer-les públiques.
Clar,
el senyor Brad Pitt,
en honor als seus fills,
en que no ho prenguin mal
i que no hagin de veure
coses indesitjables,
està disposat a pagar
aquest calaram
per evitar
que tot això
surti a la llum.
Ja et dic,
internet no va plena
d'aquestes fotografies
que t'estic dient,
però almenys,
bueno,
si pot aconseguir
parar el vídeo...
Exacte,
el vídeo,
a veure si la persona
que té tant les fotografies
com el vídeo
vol entrar en raons,
doncs,
potser arriben
amb aquest pacte econòmic
i...
I et dic,
ell està totalment disposat
a pagar
10 milions de dòlars
per aquella cinta de vídeo.
És que en molts diners,
10 milions, eh?
Se la deu estimar molt, eh?
Bueno,
clar,
és que tenen sis fills.
que és això,
que hi ha una vida en comú
i coses que són del passat
i que teòricament...
Recordin a sa mare
fent el doblatge
d'un ninu d'una pel·lícula
i l'altra cosa
és que recordin a sa mare
en això que, bueno,
és algú que forma part
de la vida de sa mare
però que ells no tenen
perquè en aquest moment
ni viure-ho ni...
Ni conèixer-ho,
depèn de com.
Ara esperem que entrin,
que puguin quedar
amb aquest acord,
amb aquest pacte
i...
A veure.
I cumpleaños,
feliç.
Sí.
Deixa'm-hi de primer
perquè avui és l'aniversari
del Marc Garzón
que avui fa 8 anys.
Perdona,
Marc Garzón García.
Això,
G, G, G, eh?
Eh?
M, G, G.
8 anys ja.
8 anys ja.
Sí, sí, sí.
Que estaves allí.
Aprieta, aprieta, aprieta.
Que t'hi ha que salir,
que t'hi ha que salir.
Sí, sí.
Empuque, senyora.
Com passa el temps.
que t'hi ha que serà el temps.
És una d'aquelles paraules
que et queda per sempre.
Empuque, senyora.
Empuque, senyora.
Sí.
Senyora, tu madre.
Veus que quan canvia el senyorita pel senyora,
t'hi fa malament, eh?
A mi fa mal.
Ja, ja fa malament, rai.
Ja, ja fa malament, rai.
Ja fa mal a les entranyes.
Doncs això.
Entra la senyora.
Xxxt, l'infatoria així.
Zasca, entra a la boca.
Bé, total, tot això per dir, Marc,
moltes felicitats.
Molt bé.
Bé, i tenim gent que no està tan a prop.
No.
Que potser no se l'estimem tant,
però també ho hem de dir.
La coneixem, sí.
Tenim la Lucía Bosé,
que en fa 82, nena.
Oi, 82?
És que està molt guapa.
La senyora Colorines.
Es conserva bé.
I com que passa de tot i de tothom,
doncs és com la...
Jo crec que això és el que li dóna vida.
Clar, no?
Viure de manera positiva.
El Tom Selleck en fa 68.
El Tom Selleck.
El Magnum, te'n recordes?
Sí, però saps una cosa?
Després, quan ha fet el d'altres pel·lícules...
Sempre veus el Magnum.
Jo el veia per d'altres pel·lícules, eh?
Jo a mi sempre amb la sèrie del Magnum.
El bigoti amb aquell cotxe vermell.
Sí, sí, sí.
Jo sempre, sempre.
Bé, l'Opra Winfrey que en fa 59.
Molt bé.
I continua també el Candelabro, no?
Home, que va fent entrevistes polèmiques
i clar, la dona és la Teresa Campos d'Estats Units.
És normal.
Sí, sí, sí.
Diguem, estem en Caleram, es veu, que van comentar.
Sí, és una de les majors fortunes de l'Estats Units, sí senyora.
És veritat.
Parlem de Luis de l'Olmo.
Ah.
76.
Molt bé.
Bé, bé, bé.
El David Meca.
David, no, David Meca.
David Meca, sí.
Que en fa 39, nedador.
El Justin Timberlake, que en fa 32,
que a mi no sé què dir-te, vols dir?
El Justin Timber, quants?
32.
32.
O ja li posaria una mica més, eh?
S'entraia per almenys 5, eh?
O 6.
No sé, no sé.
No sé, no sé, no sé, no sé.
La Shakira, que n'ha fet 36, en aquesta setmana i tal.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
I ja està, i repetim que el Marc,
que el Tom García, n'ha fet 8.
Sí, que el conec així, que va néixer.
Mira, que el conec des que va néixer, eh?
Des que va néixer, és veritat.
Però aquelles coses que té la vida, eh?
Sí, sí, sí.
I per acabar, just...
I per acabar, aquelles coses que tampoc hem parlat ella i res...
A veure si em trobes una cançó que és un clàssic de Lenny Kravitz,
que no pot faltar a la meva pròpia llista de Spotify,
perquè és...
A la meva.
Black Velvet, en una cançó de Lenny Kravitz,
que a mi em posa els pèls de gallina.
Tot i anem depilada, nen.
Imagina't, eh?
Depilates.
Molt bon dijous, millor cap de setmana,
i ens sentim la setmana que ve.
Fins la setmana vinent.
Fins el mes vinent, ja, eh?
Sí.
Que demà ja...
Canvi, eh?
Canvi, canvi.
I per hi ha gent que canvien moltes coses.
Canvi, canvi.
Gràcies.
Adeu.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Enrocka.
Rios.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!