Música
Del 15 al 24 de març, Tarragona vibra ritme de jazz
amb la 19a edició del Festival Internacional de Dixieland.
Una trentena de bandes i big bands d'aquí i de fora
tornen a omplir bars, restaurants, sales i carrers de la ciutat
amb tot tipus d'activitats i espectacles de jazz.
Troba't amb el millor jazz a la 19a edició
del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona.
Més informació a dixieland.tarragona.cat
Ajuntament de Tarragona.
Música
I dins d'aquesta 19a edició, que comença el 15 i fins el 24 de març,
a aquest Festival Internacional de Dixieland de Tarragona
tenim vespres dixis, sopars dixis, esmorzars, vermuts,
però també tenim dixis golfers.
I una d'elles ens arriba aquest dissabte i de la mà dels Acarícia Malmorro,
que actuaran a la sala 0 a partir de dos quarts d'11 de la nit.
Música
Però millor que jo, què sembla si parlem amb un dels components d'aquesta formació,
concretament amb l'Oriol Guirard, que ara saludem.
Oriol, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Ja us tenim aquest dissabte aquí a Tarragona, en aquest Dixi Golfa.
Però fem una cosa, abans d'explicar-me com sou a sobre l'escenari,
què és el que ens portareu, explica'm d'on sortiu,
perquè dintre del què sou allò que es diu de recent creació, dintre del què, no?
Perquè fa cinc anyets aproximadament que esteu allà sobre els escenaris.
Sí, aviam, amb aquesta formació actual fa cinc anys, el 2008.
El que passa és que el grup, de fet, ve de lluny.
Es va formar al principi dels 90.
Sí, és veritat.
Dos dels nostres membres, el teclista Miquel Salundro i Àlex de Florial Guitarra,
van fer un grup que es deia Caríssim, el Morro,
i de fet van tocant festivals, van quedar tercers al Festival de Jazz de Ciutat Vella,
i també és cert que en aquella època era un estil com més, menys de zero, més funky.
Més funky, és el que t'anava a dir, no?
Sí, més en línia potser del que s'estava fent en aquella època.
I bueno, van passar els anys i en el 2008 es va refundar,
el que passa és que ja no sota forma de quartet, sinó de sextet,
i aquí sí que la música ha evolucionat molt.
I tot i que el grup és de recent creació,
els membres tenim una carrera bastant llarga,
que de fet tant el Bateria va gravar uns quants discos en els anys 80,
ja també, amb aparicions a la tele,
el saxofonista, que de fet vam canviar,
i fa poc que s'ha incorporat el nou saxofonista de fa un any,
i també és músic professional.
Vull dir que bueno, tenim...
És cert que portem cinc anys,
però Déu-n'hi-do els anys que portem tocant, sí.
No, però que t'anava a dir que dins d'aquests cinc anys
segurament que s'han après moltíssimes coses.
I com va ser?
Ara em comentaves aquest canvi,
perquè clar, jo heu volgut començar amb l'etapa ja
la qual us trobareu a sobre l'escenari,
o us podrem veure a sobre l'escenari
aquest dissabte a la Sala Cero.
I com va ser que es va anar precisament això del funky
cap al jazz fusió, cap a un sextet...
Déu-n'hi-do la metamorfosi que va agafar en pocs anys
el que seria el grup en si, no?
Bueno, a veure, també és cert que tots anem...
Bueno, van passant els anys, tenim les inquietuds musicals,
cada cop són més diverses.
De fet, el grup el que té és que cadascú té, diguem,
orígens diferents, en el sentit que el saxofonista sí que és de formació més...
Bueno, estudiat a les MOOC, una formació molt de jazz, no?
Jo, com a baixista, doncs, abans és cert que tocava més aviat rock,
tot i que el fusió també m'agradava.
És a dir, que al final tenim, bueno, diferents inquietuds i la suma de totes aquestes inquietuds
és el que crea, diguem, la riquesa, no?, del tipus de música que agafem.
Que al final, i bueno, ja ho veurà qui s'acosti aquest dissabte a veure'ns,
que esperem que sigui molta gent i amb moltes ganes de passar-s'ho bé,
veurà que al final és una mescla d'estils.
Trobaran temes des de més jazzeros, alguns més funqueros, també.
Fins i tot passen per la samba, tinc entès, no?
Sí, també fem...
Balades...
Sí, també tenim algun tema més lent, tenim, toquem samba,
també hi haurà, tenim bastant tocs també de latin, de latin jazz,
i al final és el que té, o sigui, com que som sis persones de formació i orígens diferents,
doncs, de la suma ens surt aquesta riquesa, no?, que al final és...
i es podrà notar, perquè realment, tot i que hi ha una coherència en les cançons i en el repertori,
sí que és cert que és divers, és divers.
D'acord.
Hem de dir que ja vau presentar el que seria el vostre primer treball esogràfic,
va ser al final de l'any 2011, al desembre, no?
Sí, sí, el vam presentar, és autoeditat,
el tindrem a la venda també aquest dissabte,
a preus populars...
Home, ja està bé, ja està bé, que la butxaca ja saps com està, Oriol,
ja saps que la butxaca està tocada.
Exacte, estarem allà també,
per qui vulgui que l'hi signem, per xerrar, etcètera,
doncs el vam... és autoeditat
i el vam presentar a la sala Jambori a desembre del 2011.
Ara, actualment, estem treballant en el segon CD,
de fet, ja tenim molts temes ja composats,
és a dir, molts ja els anem presentant
i, de fet, sonaran aquest dissabte,
i ara, de fet, estem ja començant a gravar el que seria el nostre segon CD.
És cert que en aquest segon CD
volem que quedi millor encara.
Llavors, en aquest sentit,
no tenim allò, aquella urgència de dir,
va, anem a treure'l per tenir-lo al juny.
Els temes estan ja quasi tots, ja perfilats.
L'únic que l'estem treballant
i esperem tenir-lo cap a finals d'any,
i a finals d'any el voldríem presentar.
Per cert, que m'has passat dues cançons,
jo no sé si aquestes dues cançons ja pertanyen,
perquè no he trobat, ja saps que t'ho he comentat fora d'antena,
que no hi ha hagut manera de trobar aquest primer treball discogràfic vostre
i mirar que he remogut cel i terra,
però, clar, el caríssim, aquesta paraula,
quan la poses a internet
i vull que facis algun dia la prova,
ja veuràs com t'aporta cap a molts llocs diferents, eh?
Ja, ja, sí.
T'ho dic ara, eh?
Sí, no, a veure, el CD, tot i que té codi a barres i això,
no el vam arribar a distribuir en botigues físiques,
perquè tampoc hi creiem,
o sigui, nosaltres el que ens agrada,
i creiem que també el que funciona millor,
és que la gent vingui a veure'ns en directe,
i a qui li agrada, doncs, té l'oportunitat d'adquirir-lo allà,
i a més, parlar amb nosaltres,
i que al final és el que notem,
que les persones al final s'acosten,
i escolta, això que feu i tal,
i que és lo maco, al final.
La calor, no?, del públic.
Diguem-ho així, no?, i dels amics,
que jo crec que hi ha una metamorfosi,
des dels primers que entren i que van una miqueta a veure què és el que es troben,
els que ja venen i que ja saben, que ja us coneixen,
i que després, bueno, una vegada que s'acaba el concert,
es converteixen tots en la mateixa pinya, no?
Exacte, i al final és el que dius, com que tampoc no...
O sigui, el nostre objectiu, i això ho sabem que ha canviat molt del sector del que és la indústria musical,
o sigui, no ens guanyarem la vida venent CDs.
Evidentment, ara tenim un preu, ni que sigui preu popular,
perquè hi ha un cos darrere, i és evident, no?
Però preferim vendre menys CDs, però sobretot que qui vingui,
qui li agradi, se'l compri, i això, pel fet de que li agradi, no?
El que volem és, sobretot, compartir la nostra música.
Aquest és el gran objectiu.
I també és un objectiu a través, per exemple, del Facebook,
que això sí que m'ho has apuntat, Oriol.
Sí, tenim molt bonic.
No t'amoïnis que a través, si entres a la nostra pàgina,
a l'Acarícia amb el Morro,
a través del Facebook, tens l'oportunitat de sentir-nos,
de veure'ns i de conèixer-nos una miqueta més a prop, no?
Exacte, sí, a facebook.com barra Carícia amb el Morro.
De fet, havíem parlat de fer també la web,
però al final, saps què passa?
Que qui et segueix, qui t'escolta i això,
estan al Facebook, i per tant, allà els donem el màxim d'informació.
És a dir, allà tenim els vídeos penjats, de concerts,
què hem anat fent,
els temes del disc, diria que quasi tots també estan penjats allà
perquè qui els vulgui escoltar,
i sobretot allà anem informant del calendari de concerts.
Clar, que seria el més adient.
Per ser això ja comentarem d'aquí una mica.
hem posat més o menys en situació la gent que ens està sentint ara,
però n'he presentat els teus companys,
els que podrem veure sobre l'escenari.
Me'ls presentes tu?
I tant, sí, sí.
Que ens vinga, digues.
Mira, tenim en els teclats i veu,
perquè en algun tema sí que cantem, molt poquet,
però també cantem en algun tema,
està el Miquel Salundro,
que és un dels membres originals del grup.
Llavors tenim l'Àlex de Fluvià, a la guitarra.
També, un altre dels originaris, no?
Exacte.
D'aquells inicis.
Exacte.
I després ja som els que ens hem anat afegint,
ens hem anat coneixent.
Tenim el Jordi Canals,
que és la segona guitarra.
Tenim el José Aledit,
que és el nostre saxofonista,
un saxofonista prodigiós,
de veritat que a qui realment li agradi el saxo,
que vingui,
perquè a més la nostra música té un gran pes, el saxo.
A més el toca en el nostre grup,
ja li hem demanat a qui s'incorporés,
que havia tocat tant el saxo alto,
com el tenor, com el soprà,
i els domina a tots.
És una màquina.
Estàs segur que no té les piles encara
per carregar alguna cosa d'aquestes?
El José, vigileu-lo, eh?
Vigileu-lo.
La veritat és que és un plaer tocar
amb músics tan bons,
i en aquest cas concret un saxofonista com ell.
I a la bateria tenim el Jordi Blasco.
El Jordi Blasco, com deia,
va gravar bastant en els anys 80 i 90,
amb un grup que es deia Baobab.
També va gravar discos amb l'Enric Ernaez.
I la veritat és que
podria dir el mateix que he dit
que pel nostre saxofonista.
O sigui, el Jordi Blasco,
jo porto molts anys tocant el baix,
i els baix i bateria són bastant companys,
en aquest sentit.
Puc assegurar que el Jordi Blasco
és un dels millors, per no dir el millor,
bateria amb el que he tocat mai.
és de lo millor que he tocat.
O sigui, en quant a riquesa de matisos,
ja veu que porta un kit de bateria,
a més, que li treu un profit,
molta, molta riquesa en els matisos,
i ens porta el temps,
però com un rellotge impecable.
I finalment estic jo al baix elèctric.
Exacte.
I per cert, Oriol,
ara que m'has comentat
que hem parlat del Miquel
i també de l'Àlex,
que són de, ho dèiem abans,
que van començar allà als 90,
amb aquesta fundació del grup.
Com va ser que et van enredar, tu?
Com va ser que un dia
vas formar part d'aquest grup?
Doncs mira, és una història
fins a un cert punt divertida.
Ah, doncs digues.
Jo soc, fins que no va entrar el José,
el saxo,
jo era el més jove del grup.
Jo tinc 39 anys, no?
I què passa?
Que l'Àlex de Fluvià
és amic del meu germà gran.
Va.
Llavors, aquí ve el Nexa d'Unió.
Jo ja els coneixia,
perquè clar, quan jo,
a principis dels 90,
ja tocava el baix,
però era molt jove,
estava bastant verd, no?
I ells ja tocaven
i guanyaven premis a festivals,
i això, doncs dius,
ostres, que bons que són, no?
I el meu germà me'n parlava d'ells, no?
I clar, després,
quan al final ens vam coincidir
en un concert a Barcelona
de l'Esperanza Spalding,
una contrabaixista també prodigiosa,
i ens vam trobar allà amb l'Àlex,
li vam estar parlant,
i em va comentar que estaven
refundant el grup i això,
i clar,
ell tenia encara la visió meva
de quan era petit, no?
De quan era més jove.
i vam tenir la sort
que quan vam quedar
em van fer la prova
i els va encantar
i allà ja em vaig quedar.
Sí, sí.
Llavors, a partir d'aquí,
es va anar incorporant
mica en mica
fins a tancar la formació
i així hem quedat
com a sextet.
També dir-te que el grup,
una de les coses
que té, sobretot,
és que es basa molt
en el concepte de l'amistat.
És a dir,
ens duem molt bé
i a més és que és molt important
que ens duem bé
perquè nosaltres,
o sigui,
l'objectiu,
tots ara,
més o menys,
menys algun que sí que és professional,
tots anem compaginant
amb la nostra feina, no?
Però tenim una passió
per la música
i, sobretot,
per un tema
de fer bé les coses
i que no hi hagi mal rotllo.
Quantes històries
no coneixem de grups
que es trenquen
o s'esquerten
perquè es creen friccions.
Aquí tenim la sort
que ens portem molt bé
i tot i que hi ha discussions
musicals
perquè al final
pensa que de tant,
com deia abans,
de tanta amalgama
d'influències,
doncs d'allà surt una música
que hem d'estar-hi tots d'acord.
No, i tant em va dir,
Oriol, perdona'm,
que sou sis persones.
Sí, sí, sí.
A veure,
que no deixeu de ser...
Els mateixos.
Exacte,
i no deixeu de ser sis individus
que sí,
que teniu l'anex
del grup
i de la música
i que us agrada,
però que també cadascú té
el seu gust personal
i que també intenta
portar-ho, no?,
dins del que seria
el grup.
estigui equivocat o no,
però també ho intenta
fer de les seves, no?
Clar, sí, sí,
perquè a més penso que
el ser una música instrumental,
eminentment,
on hi ha saxo,
hi ha teclats,
hi ha guitarras,
doncs després el que són
tan important és la composició
com l'arranjament,
perquè després has de fer
arranjaments per tots els instruments
perquè quedi tot impecable.
També aquí hem de reconèixer
que el Miquel Salundro,
que és el teclista
i l'arranjista principal,
té una obsessió
per la perfecció
que tots adorem,
el que passa és que això
fa que realment
fins que totes les notes
no estan a lloc
i es toquen
com s'han de tocar,
doncs costa arribar-hi,
perquè a més ja veuran
la gent que ens vingui
a veure aquest dissabte
haurà que les composicions
doncs no són
precisament senzilles,
la veritat és que
sobretot el que ens agrada molt
és quan anem a tocar
el Jambor i altres llocs
que ens venen a veure
músics professionals
i ens ho diuen,
diuen, hosti,
el que feu és molt difícil, eh?
I perdona'm,
deixa'm que faci un petit trucat
amb això que acabes de dir
de músics professionals.
Com va ser que us vau trobar
el marquing dels Level 42?
Ah, d'acord,
has vist la foto.
Bé, aquí...
M'he quedat al·lucinada, eh?
Ja t'ho dic ara.
Sí, a veure,
jo és que de fet
el vaig començar a tocar
el baix l'any 89.
Sí.
Reta, era molt jove,
tenia 15 anys i això
i, bueno,
en aquella època, clar,
sempre en una època
en què no hi havia internet.
Vull dir que, clar,
ara, depèn de qui parlis,
algú es pensarà
que sempre existia.
No, no.
Igual que els mòbils, eh?
Tampoc existien, eh?
No, no.
I un dels meus referents
que el meu estil de tocar,
doncs, bueno,
si s'ha de,
però tampoc no he anat creant
el meu propi estil.
Com vaig tenir l'oportunitat,
doncs, em va fer molta il·lusió
quan va venir a tocar
el juliol passat,
és la que va ser,
van tocar al Palau de la Música.
Sí.
Doncs, em vaig esperar al final
i em va firmar
el llibre de partitures i això.
Llavors, va fer gràcia, no?
Perquè, mira, escolta...
I a mi li vaig dir,
i dic, mira,
si jo estic ara aquí,
en part és per culpa teva.
I jo li vaig dir,
quants baixistes
no t'han dit això?
I, bueno,
un dels seus referents,
o, per exemple,
quan el nostre saxofonista
si coincidís, per exemple,
amb el Michael Brecker,
que és un del...
Imagina't, imagina't.
Que són els seus referents, no?
Sí, sí, sí.
Doncs, d'aquí ve, eh?
No, no, és que he pogut donar
un cop d'ull
al link de la vostra pàgina
del Facebook
i, clar, m'he trobat,
precisament això,
referències a la sala Jambori
de Barcelona,
que comentàvem,
també d'aquestes primers dies
de gravació,
que també, també,
allò que dius,
estem preparant, eh?
Estem a la feina
i, per cert,
a l'estudi on esteu enregistrant,
on és?
Doncs, mira,
és que des de fa poc
ens hem canviat.
Teníem un local d'estudi,
perdó, un local
on assajàvem,
llavors, ara
ens hem creat
el propi estudi.
Ah, molt bé.
Sí, la veritat és que
som uns privilegiats,
ho he de reconèixer.
Abans estàvem a Poblenou,
al barri de Poblenou,
i ara estem al barri
de les Corts.
Llavors,
un local que hi havia disponible,
doncs,
el Miquel Salundro,
el teclista,
doncs,
l'ha condicionat,
bueno,
s'ha fet la inversió
i tot això,
i ara, de fet,
és estudi d'assaig,
però també estudi a gravació.
Això és fantàstic.
Sí,
no, no,
el gran avantatge
és que, clar,
nosaltres,
el nostre primer CD,
doncs,
clar,
el vas gravant en estudis
i tots sabem
que, bueno,
els que són murs i això
saben que l'estudi
va per hores.
Sí,
i això és molt car.
i interessa fer les coses
a lloc
i quan toca,
perquè si no,
tens les hores que tens,
no?
Clar,
l'avantatge d'això,
tampoc ens podem columpiar,
però, clar,
ens dona més marge
en aquella perfecció
que volíem obtenir
en aquest segon CD
que et deia abans,
doncs,
ara,
al tenir l'estudi,
ho podem fer.
La veritat és que,
bueno,
fins i tot tenim aire acondicionat,
o sigui que...
És un luxe,
és un luxe.
La veritat és que
no ens fem quejar
i, a més,
un va portar Nespresso,
o sigui que...
Què dius?
Llavors,
no us moveu.
La vostra família
us ha de trucar
per veure
quan veniu cap a casa.
Quan veniu?
I vosaltres,
ara anem,
ara anem,
que anem per l'última cançó,
que anem per l'última cançó,
no?
No,
amb les nostres parelles,
doncs, bueno,
ja ho tenen força assumit,
el que passa que és cert
que ja un parell de dies
a la setmana
que desapareixem
i, bueno,
ja tenen assumit
que no poden comptar
amb nosaltres aquell dia,
però, bueno,
ho portem.
Paciència, no?
Paciència.
A més, a més,
s'ajunta tot això
amb els concerts.
Comentàvem que aquest dissabte
estareu a partir
de dos quarts de 10 de la nit.
L'entrada...
11.
Ai, perdó,
dos quarts de 11 de la nit.
L'entrada és caríssima.
Ja t'ho dic ara,
no sé si hi ha molta gent.
És gratuïta.
10 euros, no em sembla?
És gratuïta.
O sigui que...
Millor no ho podem posar, no?
Millor no ho podem posar.
No, a veure,
la veritat és que...
A veure,
nosaltres és el primer cop
que toquem a Tarragona.
La veritat és que aquest concert
ens fa molta il·lusió.
Ens fa molta il·lusió
perquè al final nosaltres
doncs volem portar
la nostra música arreu.
Llavors fem una música
que és cert que és jazz fusió,
jazz elèctric,
però estem segur
que té el seu públic
i a tot arreu.
Ja sigui Tarragona,
ja sigui Girona,
sigui on sigui, no?
I és el primer cop
que toquem a Tarragona
amb aquesta formació.
Ells ja hi havien tocat,
em sembla, fa anys i això.
I la veritat és que ens fa
molta il·lusió
i, bueno,
després, a més,
poder tocar la sala 0,
que hem vist que és una sala
que està molt, molt bé,
també a nivell d'acústica,
i sobretot el que
des del primer moment
vam dir és que, aviam,
nosaltres el que volíem
és que no sabíem
si seria gratuïda o no,
però que sobretot
que els preus fossin
molt populars, no?
el més accessibles,
perquè,
el que et deia abans,
nosaltres el que volem
és acostar la nostra música
al públic.
A més,
un públic que segur
que a Tarragona,
més o menys aquest festival
que ja ens han dit
que és molt versàtil,
que diu Dixi,
però allà
hi tenen cabuda
diferents gèneres
que caurien al final
dins del mateix sac, no?
Sí.
I la veritat,
doncs,
ens fa molta il·lusió
aquest dissabte estar allà.
Doncs esperem en candeletes,
que ho sàpiguis, eh?
Ja tenim ganes de veure-us,
ja tenim ganes.
Us esperem a tots i totes
i, sí, sí,
comencem a les 10 i mitja.
Exacte.
Farem un concert
al voltant d'hora i mitja,
com fem habitualment.
Visos, doncs,
els que la gent ens demani,
que esperem que siguin uns quants.
I ja et dic,
aquest dissabte,
doncs,
es trobaran això.
Obrirem amb temes
més mogudets al principi,
tocarem també alguna lenta
i, bueno,
podran trobar,
doncs,
bàsicament una mostra
del que fem actualment,
que és una música
que ja dic
que veu de molts estils,
però que estic segur
que li agradarà molt
i tota la gent
que participa
en aquest festival.
I després de la sala 0
cap a on marxeu?
Com estarà l'agenda
que dèiem abans?
Guàrdam-ho pel final
que ja ho comentarem.
Així,
ara que tinguem tancats,
tenim el següent
zona a Barcelona,
tenim el dijous 11 d'abril,
tornem a tocar
a la sala Jambori.
Molt bé.
Allà fem dos passis,
com sempre,
és una a les 8
i l'altra a les 10,
és a dir,
és de 8 a 9 i quart
i hi ha un descans
i llavors després ve
la gent al segon pas
que és de 10 a 11 i quart.
Tenim també tancat
si recordo malament
el 13 de maig
a la sala Jassi,
també de Barcelona
i aquests són els que tenim
ara confirmats.
Llavors,
ara anem a veure
si anem tancant més.
Aquí el problema
que hem tingut també
és que tot i que hem buscat
algú que ens pogués fer
si no de manager,
sí que de booking agent,
o sigui,
una persona que ens pugui
descarregar
d'aquesta feina,
ha sigut difícil,
per més amb la crisi,
és molt difícil
trobar persones
que et vulguin portar
també pels preus
que s'estan pagant
perquè és cert
que la situació
i sobretot penso
en companys músics,
músics boníssims,
però boníssims
que fan concerts
per preus
que dius,
home,
s'hauria de pagar millor.
S'hauria de pagar millor.
A nosaltres ens encantaria
trobar també algú
que ens ajudi
més que arribar
si no anem desbordats
de feina
perquè, clar,
al final nosaltres
som músics
i composar els temes,
arranjar-los,
gravar,
ja ens suposa
una gran feina.
El que passa és que
de moment aquesta feina,
la de tancar els concerts
i això,
ho anem fent nosaltres
de moment.
Llavors,
de cara a l'estiu,
a veure si tanquem
també presència
en algun altre festival
i, bueno,
allà estem,
aquests són els més invadiats.
L'11 d'abril
al Jambori
i el 13 de maig
a la sala Jassi.
I el que dèiem també abans,
que si volen saber
més coses de vosaltres,
que entrin a través del Facebook,
que li posin allò de
I like,
m'agrada,
no?
I a partir d'aquí...
Ho agraiem molt,
exacte.
Sí,
perquè realment
és això que dius,
no costa res,
tothom ho demana,
fes-me un m'agusta,
no sé què.
Nosaltres és el que diem,
o sigui,
mira,
si la nostra música
t'ha agradat i...
Doncs escolta,
si ens fas un m'agrada...
Ja tenim prou, no?
No et costa res.
I a nosaltres també
ens permet també
veure el termòmetre,
no?,
de la nostra música,
com arriba fins al públic.
És cert que tenim pocs fans,
però també puc dir
que tots són fans.
A poc a poc, no?
Però tots ho són.
Però és el que t'anava a dir,
poc a poc hi ha una lletra, no?
Exacte.
Al final també,
nosaltres no volem tenir...
Bé, no volem tenir...
No tindrem 5.000 fans al Facebook,
però escolta,
si en tenim mil,
però ho són realment,
i quan dic fans,
a veure,
en el sentit de persones
a qui li agrada
la nostra música,
doncs per nosaltres
també ja és un...
Ja és un bon què.
Ja és un bon què.
És veritat, és veritat.
Llavors,
d'aquí els animem,
que entrin,
fer-ho com com
barra caríssim al morro.
Per cert,
volia preguntar-te més coses
que ho sàpiguis, Oriol,
i una d'elles
és precisament el nom del grup,
però és que no ens queda temps.
L'he reaccionat.
Molt ràpidament,
molt ràpidament.
Vinga, ràpid, ràpid.
T'explico.
Si la gent ve al concert
i compra el nostre CD,
quan vegi la caràtula
entendrà el per què.
De car.
I és que a principis dels 90
un artista,
disculpa,
m'agafem un fred
i no recordo el nom,
va fer un ninot,
un ninot que és com un bitxo,
que a més és molt maco,
és molt,
està fet amb paper mastegat,
amb paper maixer,
i posa diverses vegades
a carícia amb el morro.
De car.
Llavors,
aquesta figura,
que a més la té a casa
un dels membres del grup,
que ens va agradar molt
i l'hem recuperat
per la portada del CD,
i també com a nom del grup,
perquè ens feia molta gràcia.
Llavors,
sí que és un nom
que a vegades la gent diu
no ens imaginem
que feu jazz fusió,
però quan veuen la caràtula
llavors ja ho lliguen tot,
ara sí que entenc.
Ara sí que ja està, no?
Ara sí que ho entenc, exacte.
Doncs, Oriol,
gràcies, gràcies, gràcies,
que vagi molt bé
aquest dissabte per Tarragona.
Gràcies,
ens veiem aquest dissabte.
Adéu-siau, gràcies.
Molt bé, adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.