Tarragona Ràdio.
Durant aquest mes de maig,
en feix de l'Associació de Músics de Tarragona,
s'ha programat una programació de concerts estable
sota el títol del Deo Tarragona.
Per parlar-nos, tenim ara mateix aquí amb nosaltres
el Miguel Alberto Cruz.
Ell és el president de l'Associació de Músics de Tarragona,
al qual saludem.
Miguel Alberto, bona tarda.
Ui, quin complement, què ha passat per aquí?
Bona tarda.
Hello.
Sembla que sigui una connexió en directe
i que estiguis a l'altra punta del món.
Sí, trémaco, mi casa, telèfon.
Què ha passat?
No sé, no sé, qüestions tècniques.
Sí.
Tecnològiques.
Com estàs?
Molt bé, molt bé, acabo d'arribar, ja veus,
de l'estudi i ara parlo amb tu.
No, no, però és que de veritat que sones com si estiguessis a ultratoma
i no aquí a la ràdio, eh?
No ho sé, jo no t'ho veuràs.
Que xulo.
Sí?
Ara tu dius que estàs a la capsa de música.
Sí.
I per la forma que ens ho creiem, eh?
D'aquí a un quart, tret d'hora, estaré allà.
Físicament.
És que com ho eres, eh?
Miguel Alberto Cruz, bona tarda.
Bona tarda, Sílvia.
Bona tarda, els portadors.
El Miguel Alberto Cruz és el president de l'Associació de Músics de Tarragona
i tenim aquesta magnífica programació estable
que ja comenceu aquest cap de setmana mateix,
aquest 4 de maig, dins de la Fira de Música al carrer de Vilaseca,
amb la gent que comentava abans dels Harrison Ford Fiesta
i també amb el satèl·lit.
Com ha anat aquesta col·laboració amb la Fira de Música al carrer de Vilaseca?
Bé, la col·laboració amb la Fira de Música al carrer de Vilaseca
ja ve de temps, un parell d'anys i tal.
Però sí que és veritat que aquest any les qüestions
han arribat al punt de programar dos dels grups de la programació estable.
Bé, un que tenia que sortir tant que sí com que no,
que és el satèl·lit, que és el guanyador.
I el Harrison Ford Fiesta, que a més a més,
és un dels grups invitat a la Tantum 2,
que és una Fira de Música,
a dins de la pròpia Fira de Música,
però en aquest cas concret de la indústria musical discogràfica del territori.
Les petites companyies discogràfiques que encara queden.
No, no, i que durin, i que durin.
I llavors Harrison serà un dels grups convidats en aquest Tantum 2 a tocar.
Molt bé.
Aquí és on comencen el dia 4, la Fira de Música al carrer de Vilaseca,
que estem en contacte, en col·laboració, en sinergies,
que és el que interessa, no?
O sigui, hi ha una qüestió paral·lela que m'ha agradat molt aquest any
de la Fira de Música al carrer de Vilaseca,
que sigui que se donin en compte que han d'anar a buscar els grups de la cantera,
de la petrera, com l'associació de músics de Tarragona fa des de més de 14 anys.
O sigui, primer els músics de casa, els músics d'aquí, els músics nous, nouvinguts,
i grups com els que han sortit abans, en el Surco,
que aquesta nit toquen també al Music City Hall de Salou.
Però la veritat és que...
Digues, digues.
Molt bé.
És que t'estic... Perdona'm, és que acabo de tocar un botoret i m'ha dit que no me sento res.
És que no sé si estàs notant que estem parlant tu i jo,
hi ha alguna espècie d'acoplement i al final he optat per treure tots els que hi ha a sobre de la taula,
que no es pot acoplar res perquè no hi ha cap micròfon més obert,
però dic, no pot ser, no pot ser, ho notes, no?
Sí, sí que ho noto.
Ho has notat, no?
Ara ja saps què ha passat, no? Ara ja saps què ha passat.
Que hi havia algun que ens estava fent la guitza i de quina manera, eh?
Nosaltres aquí intentant posar-ho tot bé, m'he sents bé o no?
Ara, hola, hola...
Sí, més o menys.
Més o menys, no?
Més o menys.
D'acord, ben.
Hem parlat el dia 4, perquè són aquests dos grups que comentaves.
Sí, sí, sí.
Però també tenim ja per l'11, pel 18 i pel 26.
I el 31.
Ai, el 31, és veritat que no me'l volia deixar, el fet de 13.
L'11 de maig, bueno, aquest any també, com a Cosa Nova Dosa,
estrenem la programació a la capsa de música,
o sigui, el nou espai de l'Associació de Músics de Tarraona,
un espai d'obert a la ciutadania, però sobretot a la música i als músics
de la ciutat, del camp, de les comarques.
i realment ha costat una mica enxergar tot això,
però, bueno, comencem, poquet a poquet, ja saps que el nostre raonament és
passito, passito, però sense pausa, sense anar cap endarrere, no?
I llavors començant el dia 11 en un concert que jo crec que és històric,
o sigui, tindrà el Sego, que presenta el seu nou disc,
que està a punt de sortir, o sigui, la gent que ha apagat el mercant
i ja pot descarregar-se la part digital,
però el disc físic ho tindrà el dia 11,
en un concert que, a més a més d'aquesta presentació del disc nou d'ells,
el primer, diguéssim, de llarg durada,
l'aposta de llarg per una de les bandes que jo crec que té més sortida
comercialment parlant ara mateix de la ciutat de Tarraona,
que a més a més ve acompanyada d'una altra banda que, bueno,
que no para, que són el Febrero,
i que també l'està petant.
O sigui, són bandes que porten molt de temps treballant,
que estan a dins de l'associació,
i són gent molt raonable, que a més a més de ser raonables
són lluitadors i creadors natos, no?
O sigui, que avui el dia 11 estiguin tocant aquí
no vol dir que l'altre cap de setmana estiguin tocant a la Zero
i l'altre cap de setmana estiguin a Minipop.
O sigui, són gent que no paren de tocar,
o sigui, no paren de tocar perquè, a més a més,
la seva proposta musical és molt concreta,
molt coherent i molt xula, no?
Sí, sí, sí, i està agradant molt, és veritat.
És veritat.
L'11 de maig comencem a la capsa de música,
continua la setmana vinent següent
en la mateixa capsa de música,
però ja en una banda hi ha una formació
que surt del pop, del pop anglès
o del pop en castellà fet aquí,
però va més enllà
hacia, diguéssim, el metal progressiu,
o sigui, una meta més canyero.
Una mica més contundent, més dur, no?
Sí, sí, però també més elaborat,
els components,
els agrada molt el jazz, el funk
i mesclar una miqueta de bona pegada
en unes línies concretes de creació,
diguéssim, més contemporànies, no?
I després, com a convidat,
abans parlàvem de febrero com a grup convidat d'EGO,
com a convidat, que és una altra proposta
que fem aquest any, en aquesta programació,
un grup nou en un grup convidat
que normalment ja té una carrera
o ja té una línia d'acceptació per al públic,
tenim a los U-Rock.
U-Rock és una banda
que és una de les grans bandes estables
que hi ha a les sales,
com a la Zeppelin de Salud, etcètera,
que toquen cada cap de setmana, quasi.
Sí, sí, sí.
És una banda que fan versions, covers,
però molt ben fetes, de rock and roll.
O sigui, poden tocar un tema de la Zeppelin,
com te poden tocar un tema de Guns N' Roses,
com te acaben tocando un tema d'Oasis
o de lo que tu vulguis.
O sigui, la festa del 18 està assegurada,
la festa de l'11 està súper assegurada
i després ja continuen a un altre espai,
que és l'espai cultural del Cafè Teatre Metropol.
Un espai que van inaugurar l'any passat amb ells,
la programació,
i que era un dels espais nous arribat,
però que justament és un espai petit,
però molt xulo.
O sigui, molt...
Vas a veure el concert
i quasi com que estàs a casa
o que estàs alesats veient el grup, no?
I això dona cercania, no?
I és una cosa...
Estar proper del escenari,
però del músic,
és que és molt bon rotllo.
I, bé, començarà el dia 26
amb el Roger Benet,
un altre dels classes sociomorònics
i que no parà de tocar en tothom.
No, no has dit que parlaven amb ell
i que ens comentaven.
Ara no recordo ben bé on actuava,
però és que, clar,
cada equis temps el trobem en algun lloc.
És un cul de mal acent.
És el que no va dir, eh?
No para.
Ens escoltem al seient.
És cert, és cert.
I, bé, el Roger Benet,
que porta una preparació musical
molt ben treballada,
sempre el que fa,
el que fa en un raonament trencador,
però també molt creatiu.
I a més, està experimentant
perquè l'última vegada
que vam parlar amb ell
ja estava allà de noves creacions,
noves coses...
El culo, el culo de maracito.
Sí, sí, el que deia.
No para, no para, no para.
No para que tome, no para mai.
És veritat.
I després de Roger Benet,
a la setmana següent,
al mateix Espai Cultura Café Metropol,
tindrem els fetits de tretxec,
que és una altra proposta coherent,
però a més trencadora.
Per què?
Perquè l'Espai Teatre Metropol
és un espai per fer flamenco,
per fer llast,
per fer petit format.
I ficarem hip-hop.
Els fetits de fan hip-hop.
és una altra història.
Sí, no, però jo és que no m'imaginava
el cafè cultural...
A què no?
A què no?
Doncs mira, justament.
El hip-hop.
Justament, mira.
Que normalment t'imagines
sempre algun concert acústic,
sí, en català...
que dèiem, com el Roger Benet,
també hi ha en anglès,
però estil més íntim, no?
Doncs no,
ara trencaré amb hip-hop.
I jo crec que és una proposta
i una aposta,
o sigui, nosaltres som agosserats,
nosaltres som agosserats,
però també és veritat
que els companys del Cafè Teatre Metropol
també són tan agosserats o mets
que nosaltres.
Llavors, és un tome i daca, no?
O sigui,
després d'intentar
fer la programació
a les sales típiques de la ciutat,
com la vaqueria,
com l'Acero
i com el cau,
i no arribar a cap acord concret,
doncs arriba un moment
que t'has de reinventar
i de plasmar
la sessió de sales de concerts
de la ciutat.
N'hi ha més.
I tant, que n'hi ha més.
No, no, i que a més a més
és allò que dius.
A veure, l'important és
que una vegada que se posi
el conjunt,
el grup,
el que hi hagi d'actuar,
la gent ho accepti com a tal.
Potser més que la sala en si
és el que hi hagi sobre l'escenari,
que és el que volem anar a veure, no?
Sí, home,
la veritat és que
aquest projecte que va néixer
fa 23 anys
que se'n diu
Programació Estable D
o Concurs de Música a Déu.
Quants anys ja, perdona?
Quants anys?
Aquest any serà
la 23 edició del concurs.
Ho he vist
i no m'acabava de veure.
No m'acabava de creure.
23 edicions
i podem dir
que solament hi ha
dos concursos
per davant nostre
a nivell d'història.
Un és el Villa Madrid
i el Villa Bilbao.
Neu-n'hi-do.
Sí, clar.
Ostres.
I després està a Tarraona
i Tarraona té
aquest chairman,
o sigui, realment,
quan parlem
de concursos nacionals
del territori
i del país,
dels països catalans
però també
de l'estat espanyol
sempre surt
d'alguna manera
el de Tarraona.
Jo crec que és una proposta
i una aposta concreta
de part de l'Ajuntament
però també
de la associació de músics
però donar oportunitat
i valors.
Valors
als nou vinguts,
als nous grups,
a les noves creacions
i poquet a poquet
buscar-les
aquesta sortida
a l'industria,
aquesta sortida
a los bolos,
clar,
música ha de viure
d'alguna cosa
i últimament
està molt malament.
està molt complicat tots
però tots
tenim dret
a viure d'alguna cosa
o de treballar
per a viure
i de menjar.
Llavors el músic
s'ha de buscar
aquestes eines
i una d'aquestes eines
és l'aprovació estable
del Déu de Tarragona.
I a més,
a partir del juny
tenim altra feina
que fer, no?
Perquè també tenim
el Dia de la Música
per aquí
tenim moltes preparacions
les properes setmanes
recollida de tot
el que representa
el Déu de Tarragona.
D'aquí a les
setmanes properes
farem la presentació
de les bases
del concurs del 23
que com saps
sempre acabem
a la final
aquest any
serà també
a la capsa de música
a setembre
a la festa de Santa Tecla
i el mig
de tot.
El Dia de la Música
el 21 de juny
a la capsa de música
estem preparant
una cosa
que no puc dir encara
però que estem
tampoc el grup
al qual està dedicat
l'homenatge
encara no
però n'hi has
un homenatjat
que ja era hora
que sortigués aquest
i després també
el festival
és algun rei
o alguna cosa?
no, jo t'ho vull
traient
encara no és rei
és príncipe
encara
jo ho havia d'intentar
però el de Queen
de l'any passat
va ser una
per això
per això te deia
com va ser la reina
l'any passat
ni que han guanyat
de ser el rei
sí, però encara és príncep
encara és príncep
això són pistes
hem d'anar buscant
hem d'anar buscant
no serà un lord
no, no
o un cir
no, no
bueno, i ho vaig provant
una felconita
a Superman
i tot això
també hem de dir
que també heu tingut
uns precedents
perquè hem tingut
una sèrie de píndolars
no?
sí, d'informació
que van acabar
la setmana passada
la setmana passada
i com van anar?
molt bé
o sigui
la primera van tindre
32 persones
la segona
una siscentena
quasi
o sigui
59 persones apuntades
en musicoterapia
va ser un èxit
la segona era
sobre el pànic escènic
que va vindre la Mercè Rovira
que és la companya
que farà la presentació
aquí al Teat de Tarragona
conèixer-lo
per la pel·lícula
de Fil de Caín
aquest home
tenies que haver avisat
aquesta és una dona
molt treballadora
és molt xula
a més a més
i l'última
va ser la setmana passada
amb la veu amagada
que bueno
aquests dos últims
el que hem fet
són grups petitets
10 persones
com a màxim
i treballar molt
amb ells
perquè ja són eines
directament
per aprofitament
professional
damunt del escenari
tant sigui
de la cançó
com del teatre
com de la pròpia
personalitat teva
fins i tot
per a un polític
i molt orgullosos
de continuar fent
per vuitena
per vegada
una formació
estable
diguéssim
com la que hem fet
a la capsa de música
aquest any
per primera vegada
a casa nostra
que ja era hora també
i bueno
continuem
poquet a poquet
poquet a poquet
sembla que no
però la associació de música
sempre té algo que dir
i té un munt d'activitats
correlacionades
en el món de la música
sempre
o sigui
nosaltres són músics
no són zapateros
ni dos de gasolina
ni de notícia història
no no
músics
però sí que
molt orgullosos
i molt contents
de poder tindre
l'espai que tenim
de poder donar-li valor
a l'espai
oferint coses
a la gent
a la ciutadania
i als músics
i a més
aprofitant
precisament aquest espai
no només
el que deies
tu per la música
sinó també
per aprendre
de la música
per aprendre
com posar-se
sobre l'escenari
i per la gent
que jo porto
molts anys
sempre tenim
alguna cosa
que aprendre
i tant
sempre hi ha
alguna cosa
que pots curar
perquè surti
encara millor
de cara al futur
i aquestes píndoles
serveixen per això
a nosaltres
ens agradava
la paraula píndola
que ara per cert
l'internet
està copiada
en un munt
de formacions
de gent
que fa formacions
no se pot ser original
no se pot ser original
i a Tarragona
són molt originals
però després
es copien
i se marquen
els laureles
ells
i dir
perquè tenen el copyright
nosaltres portem 10 anys
fent això
que et sot
no aneu
però com són de Tarragona
no són ningú
ara si fossis de Barcelona
oi de los madriles
oi de los madriles
oi de los madriles
de los madriles
ya no te cuento
ya no te cuento
ya no te cuento
del madriles
y si és de Bruselas
ya
bueno ya està
ya ens hem surtit
ara ja ens hem surtit
si ara tornem a casa
tornem a Tarragona
seré una mica de la olla
eh
sí una miqueta
això que té
nos hemos ido
nos hemos ido
sí que és principé
jo continuo amb la meva
sí tu
continua
que jo
és principé
no dir res més
quan ho presenteu
de cara al mes de juny
tot això
el mes d'espera
sí
més finals
maig-juny
n'hi ha un grup de treball
i ella s'ha de respectar
ni a l'efectiva
ni a una assemblea
no però m'avisareu
veniu aquí cap a la ràdio
i tant
si xerrem
i tant
ja farem
presentarem el cartellet
la nota de premsa i tal
val
ui
bueno ara quan tanqui micròfon
a veure si m'ho diu
no no no t'ho diré
no t'ho diré
bueno doncs ens quedem
que el 4 de maig
tenim dins de la fira de música
al carrer de Vilaseca
el Harrison for Fiesta
i també el satèl·lit
a l'11 de maig
a la sala de capsa de música
al Sego i als Febrero
com a convidats
com a convidats
exacte
a dos quarts
de 11 de la nit
recordem-ho
el dia 18 de maig
a la sala de capsa de música
tenim els Euler
i com a convidats
els UROC
a dos quarts
de 12
perdó
dos quarts de 12 de la nit
el dia 26
a l'espai cultural
cafè metropol
a les 8
el Roger Benet
i el dia 31
també a l'espai cultural
del cafè metropol
a la gent que ens està acompanyant
ara mateix musicalment parlant
els fetitxa 13
a dos quarts
d'11 de la nit
i clar
no m'avisarà
i ni m'hi diu res més
del que ha de venir
perquè hem de tenir
una mica de paciència
perquè tot està al forn
i quan ja estigui ben acabat
i ben trobat
llavors ja ho explicarem
tot i tot i tot
com ho saps
com ho saps
doncs Miquel Alberto
que gràcies
a vosaltres
a quina hora havies d'estar
a la capsa de música
d'aquí a 10 minuts
marxo a peu
o sigui
clavats
a les 8
no t'has d'esperar
per aquí a Fernando
al final ha marxat
ha marxat
perquè si eren 10 minuts
que ja li hem dit
no et preocupis
no et preocupis
com és com és
me va bien
me va bien andar
no home
te quedarás a los huesos
por el amor de Dios
oi oi
ara i ara
ara Godmother
que te quedarás a los huesos
i va tirar algo
pel camino
una poma
algo
gràcies
gràcies a vosaltres
no no
mires para atrás
i dibuja altra sonrisa
perquè el sempre va a deixar
vibraciones positivas
lo que quiere
i nada más
quimeras en tu vida
que ja no encontraràs
quizás lo veas con micro
i quizás lo veas
en un bar
que no este en cartel
no subestimen su arte
i si ella està aquí
i mañana estarà
a otra parte
al baile
la calle
i nunca podrán manejarle
i mire d'onde mires
sempre habrá una puerta abierta
buenas intenciones
aunque no sempre se acierta
el baja
por la calle
cuando la ciudad descierta
y vuelva a su cobijo
cuando Babilón despierta
y no pueden
y no pueden
no no no
no no no no no
no no no no no no no
no no no no pubegan
No, no, no pueden conmigo
Porque yo, yo, soy de los que lo vivo
Y el que vio, yo, yo, sabe lo que le digo
Y es que yo solo persigo mis sueños y los consigo
No, no, no pueden conmigo
Porque yo, yo, soy de los que lo vivo
Y el que vio, yo, yo, sabe lo que le digo