Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que la presentació del disco,
ha vingut a tocar amb nosaltres,
i no sé, potser seguirà!
Jo crec que sí!
Si ho pot anar compaginant amb els seus projectes,
perquè clar, com està ficat en diversos projectes,
però si hi ha concerts i ell ho té lliure,
ell ha encantat, a ell li agrada,
a nosaltres ens agrada i el resultat a la gent també li agrada com queda!
Doncs fem una cosa!
Anem a la primera?
Ah, ja està!
Vinga, som-hi!
!
Ja, ja, ja!
Madrugada en el club,
las luces medio encendidas,
suena la última canción,
lorna y te se despide ya,
lorna y te deja de sonar,
de sonar,
de sonar.
Doncs aquesta és la primera cançó que es diu Club Yeyer,
i perquè no la copien ja tallem abans, eh?
Heu vist, no?
Perquè no la podia agafar...
És allò que feien els DJs abans,
els presentadors de Radio Fórmules,
que feien un minut i mig de la cançó Novetat d'aquell moment.
Clar, la gent es quedava...
No, si ja només quedava mig minut més,
perquè les nostres cançons són ràpides.
Sí, és el que té, eh?
M'agrada precisament per això que dius,
mira, contundents, ràpides,
que entren així en un flash,
el que passa que en un concert,
Carlos, Ramon, us heu tornat lelos,
perquè dius,
a veure, 200 cançons per una hora i mitja.
No, home, no.
Una hora i mitja, adéu-me.
Una horeta.
Una horeta.
Una horeta.
Que ja hi ha una edat, ja hi ha una edat.
Sí, sí, sí, que no.
I aquesta cançó, com has sentit,
parlava d'això en un altre camí dels discos.
És com un homenatge a aquesta gent,
aquests digers que ara amb les festes
tornen a punxar els discos,
els bars que tornen a apostar per això,
per fer aquestes all-nighters,
que això s'ha fet als anys 60,
la famosa pel·lícula Quadrofèmia, allò que sortia.
Doncs ara per aquí a Tarragona s'està tornant bastant a imposar-ho,
tornar a fer un altre cop.
la gent que a mi té més adeptes.
On vam estar aquest cap de setmana?
Doncs era un aplec modernista, no?
I anava, doncs, d'això.
Molt bé.
Ara és allò que dius, ostres, que es torna a reviure,
que dius, ara ja comencem a trobar el nostre lloc,
que algunes vegades sembla que,
moltes vegades, no només a vosaltres, a molts grups,
dius, ostres, sembla que o que anem per abans o per després, no?
Sí, sí.
I ara dius, ostres, estem encabint a la història, no?
Sí, perquè ara la gent ja t'entén més,
és perquè com ha tornat tot això una mica, eh?
Clar.
Abans t'havia anat amb ells cins, diguem,
abans veien l'Ector i dius, mira què pinta,
l'inglès.
I ara, com ell, hi ha diversos.
Allà hi està.
Ara hi ha un muntó d'ingresses, eh?
Clar, perquè ara vas al Zara i al Zara ja ven aquelles robes.
Ui, han fet propaganda.
Propaganda gratuïta.
Però es va que no m'has tocat el peñón, que si no hi ha...
No, però és això.
Estan invadiendo lo británico.
No, però és d'això.
Ara veus a molta gent amb els jarsets de la piana,
les pespes, tot això.
Clar.
Ara ja s'està normalitzant, no?
Per això.
Ja sent gent més normal de cara a la gent.
I aquestes cançons...
Perdona, què et deies, Carles?
No, no, res, res.
Digue, aquestes cançons, com s'han fet?
Són cançons que havien de sorgir en aquest treball discogràfic.
Heu fet una miqueta de bastreta, jo que dius aquestes no, aquestes sí...
Ah, no.
Quantes teníeu?
Com va anar la història a l'hora de crear el disc?
Nosaltres anem fent repertori i un parell de mesos abans de gravar
van triar aquestes cinc i ja està.
No, tampoc es mengem massa l'oja.
Nosaltres fem una cançó i si no surt el primer dia,
aquella ja més que la deixis.
Sí, i la deixem a gravar directament.
Sí, perquè comences a tocar-la i retocar-la i no sé què, al final no...
Nosaltres som de...
Va, aquesta sí.
Aquesta s'agrada, aquesta entra, aquesta val.
Sí, sí.
O sigui, les altres ja les desfeu totalment.
Les desfem totalment, sí, sí.
Si l'aixaves a l'assaig, el primer dia, i te'n vas cap a casa i encara l'alteraràs...
Això vol dir que ha entrat, no?
Ha entrat, sí.
I què la porta, normalment?
Ramon, la portes tu?
No, bueno...
La porta el Carlos o...
Com ho feu?
Així ho tens una miqueta?
Si jo porto una lletra, així és com una mica de melodia, i després fa el Carlos amb la guitarra,
comença a donar...
Començava d'una forma, no què sé, s'incorpora l'Evan, l'Hector...
Sí, normalment les lletars les porta el Ramon i això...
Però bueno, el millor d'una idea que porto, tot acaba sent...
Perquè, claro, l'ho veu és això, és entre tots.
Pare que un porti una idea, però ja que s'ho veu, acceptar, doncs, canvis i tot.
No diga aquesta idea d'aixins i...
Sí, sí.
Jo he portat això i he de...
Sí, sí.
Això seria dictadura, eh?
Perdona, eh?
Perdona, eh?
No, home, no, claro, per això, per això.
Però no, doncs, si hi ha una idea i si el Carlos diu, ah, doncs mira, aquest riff o...
Clar, i moltes vegades, ell la porta a cantar, diguem, a capella.
Clar, que jo li poso uns acords, doncs la cosa i agafa un altre matí.
és potser d'aquell que el Ramon tenia, no?
Exacte.
Aquell que tenia, ja.
I, doncs, per això, abans de gravar, per això amb el Miguel, ell ve amb nosaltres a l'assaig,
potser un mes o dos mesos abans i ell també, doncs diu, ah, mira, aquí se podia fer aquest canvi o això altre.
i llavors entre tots.
I el Ramon és una miqueta dur o no?
Us dona canya o què?
Sí, o què?
Perquè algunes vegades que ha vingut aquí és així com ara més estricta, eh?
Sí, o què, jo?
No, no, no, que és roba.
No, com abans sortia l'autoritat, sortia l'autoritat, la idea és mi idea.
Jo venia a parlar de mi libro.
Ahí està, ahí està.
No, que és roba.
Com a no, com a no, com a no.
Van a subir los colores.
Colores aranjitos.
¿Te vas a sentir la segona?
Ah, això, la segona.
Vinga, ven cap allà.
Una noche de abril, le gane al genio, dale, la nueva pared, se fijó en mí, se fijó en mí.
El genio jureció, sus bigotes afiló, se mira sin tocar, solo hablar.
Bla, bla, bla.
Vestida de negro, con su sonrisa me saludará, a mí me gustará.
Hablaremos por hablar, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla, bla.
El genio jureció, con mi sueño se quedó, locura en la bemol.
Bla, bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla, bla.
Vestida de negro, con su sonrisa me saludará, a mí me gustará.
Bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla.
Bla, bla, bla.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla.
Vestida de negro con su sonrisa me saludará, a mí me gustará, hablaremos por hablar, bla, bla, bla.
A veure, anem a mirar qui és aquesta dona vestida de negra. Qui és aquesta dona vestida de negra? Ramon Carlos, qui és? Qui serà?
A veure, que aquí vau fer la conversa, que aquí m'ha agradat allò del bla, bla, bla. M'han recordat els còmics de fa molts anys, que quan ja no posaven res, posava bla, bla, bla.
I quan no sabíem ben bé el que havien de dir segons quin personatge, només posaven bla, bla, bla, eh?
És que, clar, aquesta cançó és un concepte així perquè parla del Dalí, de tot això, i és, en plan, una cançó surrealista.
Sí.
I d'això. I parla... Home, és que si tu te fixes, per què les noies sempre van vestides de negra?
Home, perquè diuen caprima.
Diuen, diuen, diuen, diuen.
No, però és que això...
No, caprima...
Tu ja pots anar a tocar, que sempre estan ahir.
És elegante.
Sempre, no?
Sempre el vull.
També, també. Mira, Carlos, també m'apunto, eh?
Per la niña.
Totes les cançons tenen la seva història, però no la vam anar a contar aquí.
Home, clar, per això és bastant.
Cada un, cada un, saps?
Però m'has d'explicar, home.
Home, el que sí que podem explicar és que els coros que heu sentit femenins
és una gran col·laboració de les Piper Pots.
Anda, i com va ser això? Com les vau enredar?
Això és el Ramon.
A veure, Ramon.
Vés, Ramon.
Vés, que al final s'hi tira tot.
Que tens autoritat.
Ah, no, no, no, perquè...
Amigues Piper Pots, tinc allò, clocada.
No, a veure.
Veniu, veniu.
Ja vam parlar amb elles quan van fer aquell disco
quan van gravar la cançó d'Imperial Tàrroco.
Sí.
Doncs llavors ja vam estar...
Van connectar amb elles, sinó que en aquell moment
ells ja estaven gravant un disco.
I llavors no van poder ser.
Val.
Perquè volien comptar amb...
Li van proposar, la idea li es va agradar,
li es va agradar la música que fèiem, i aquí i allà.
I ara, al cap d'uns anys, perquè allò va ser com el 2009,
doncs ara també, doncs mira, a través de correus, aquí i allà,
i d'anar a veure'ls quan van vindre aquí a Salou,
parlant bé, i ells aquí i allà, i a veure, doncs un...
I sí, sí, doncs hi feu.
I mira.
Cantava amb nosaltres, cantava amb nosaltres.
I li vam gravar la cançó,
li vam enviar si li es agradava i si ho volíem fer, i així, així.
I encantats.
Clar, home, la nostra sorpresa és que, a veure,
aquest grup, quan li vam proposar el 2009,
encara no eren el que sonar.
Encara no havien fet el salto.
Ara, clar, nosaltres també,
nosaltres pensàvem que diríem que no,
però, clar, ara mateix elles,
ara mateix estan ficades amb la gravació,
bueno, ja han gravat el seu disc, també,
i va ser tot també un altre camí,
se van solapar, però aquest camí elles,
doncs, van tindre més ganes, diguem, de fer-ho,
o van veure, doncs, que el nostre disc d'aquell
era Flor d'un dia, que han seguit endavant, jo què sé.
En fi, que en veia l'esbarra d'alla,
nosaltres, doncs, l'encantat.
No, a més, potser quan vam anar a veure'ls a Salou,
és allò que dius que tenia una idea predisposada,
és allò que dius, ostres, quina,
que bona gent, fem-ho.
Que moltes vegades és allò que...
No, sí, sí, sí.
No, i després, veuen, doncs, era això,
que no, perquè després de canciones,
doncs, van fer el disc, aquest discos no oblidados,
han anat fent córrer,
i, clar, potser han vist,
doncs, vale, aquests no són que graven un disc,
i ja, bueno...
I ja s'obliden.
S'obliden, tenen ganes, tenen les seves idees...
canvien de nom, o allò que sé.
No sé, crec jo que ha sigut per aquí,
perquè està inclús, però, el teclista d'ells,
que és com el seu productor,
doncs, s'ha embolgat, no, s'ha embolgat el bateria,
no, el Joan, el teclista, no,
tots han ficat la seva idea,
i no, no, i encantats.
Ho han gravat el seu estudi, a més a més, i...
Fantàstic.
Això vol dir que potser de cara a un futur...
Sí, home, sí, si es volen portar a taloners...
No, no, no, no t'ho dic que no,
i també algun dia, que dius que estiguin per aquí de bolos
i que coincideixi amb un bolo vostre,
pugueu estar tots dos a l'escenari.
No, ja seria...
Amb la cançó aquesta.
Ja seria...
Ei, no se sap mai, a veure...
No se sap mai, però...
El camí està per fer,
o sigui que encara poden passar moltes coses, eh?
I tant.
Oh, que xulo, no, amb aquesta cançó.
No, o sigui, home, a veure,
de totes les cançons que han gravat,
és la cançó més dolzona,
per ser que sigui així surrealista.
És que era això.
El ser surrealista és dolzona,
lo tiene todo.
És que és preciosa, que hem de dir,
que és vostra, no?
Home, jo crec que sí,
ha quedat redonda, com el disco.
Deu a la tercera.
La tercera és la que ha quedat amb el disco.
Doncs vinga, som-hi.
Ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei, ei!
Corre, santa, vuela,
como el ave que vigila,
desde arriba de la barra,
que sigue el grito con la vista.
Ei, ei, ei, ei!
Ei, ei, ei, ei!
Ei, ei, ei, ei, ei!
Corre tras el grito,
atrápalo con la mirada,
cuéntame hasta cinco
y vuelve a soltar un grito.
Ei, ei, ei, ei!
Ei, ei, ei, ei!
Ei, ei, ei, ei!
Ei, ei, ei, ei!
Ei, ei, ei, ei!
No molestes, por favor,
con tus gritos a los demás.
Intentar no molestar,
solo gritar.
Ei, ei, ei, ei, ei!
Ei, ei, ei, ei, ei!
Que bons crits els que feu en aquesta cançó, eh!
M'agrada molt, eh!
Aquesta entrada tan espectacular, sí, sí.
Diferent, no?
Home, jo m'imagino,
tota la gent esperant,
expectant que comenci el concert de los lusters.
I de cop i volta se comença amb això,
jo que dius, ei, ei, ei!
Si no és equivocat, sí.
Ja se'n se volar, ja se'n se volar,
dius, ei, ei!
Home, d'això se trata,
que la gent escolti la cançó
i llavors quan la toquem
pues la gent, pues claro,
ens ajudi amb el hei, hei, hei.
Amb el hei, hei, hei, claro.
Como hacen los grandes artistas
que fiquen el micro,
que canta el público
i així tú te relajas y venga.
Sí, sí, sí, pero...
Yo cobro y tú canta.
Però te he de dir una cosa,
saps el que m'han dit, no?,
d'això del...
Que hi ha molta gent que ja,
depèn de com,
sobre la sala i no arriba,
que canta el público.
O se obliden de la lletra y...
Eh, oh, oh, això...
Això també és un gran truquillo, eh!
Però això no ho feu vosaltres.
No, perquè no se la saben.
No, no me la saben.
No, no, i això va.
No, el que passa és que dius,
no, a mi m'agrada cantar-les, no?
Que la gent gaudeixi,
perquè això ha vingut, no?
Home, i tant.
I que les disfruti des d'allà.
Les disfrutin de casa.
Que compri el disco
i les disfrutin a casa.
Molt bé, molt bé.
Per cert, que...
On podrem trobar aquest treball discogràfic?
Home.
El farem agafar a on?
A partir del dia 15 d'aquest mes de setembre,
on es podrà trobar?
De quina manera ho haurem de fer?
A veure.
Els podrà trobar aquí a Tarragona,
com se pot trobar a l'anterior,
al Xiva,
al carrer del Cos del Bou,
i ja està.
Aquí, diguem físicament,
perquè sis tèndres de discos
de Tarragona...
Sí, estem començant a tenir poques.
Poques o poquíssimes, diria jo.
I llavors se ho pot aconseguir per internet,
per a la pàgina de la discogràfica,
Clifford Records,
i ja està.
I si no, a la nostra pàgina,
si la gent s'ho demana,
perquè, clar, molta gent
se'l vol comprar a nosaltres,
perquè així està el compra,
me lo firmai,
me lo mandai,
i ja ho.
Això encara se porta,
encara se porta.
Home, clar.
Sí, home,
això és més xulo.
A més, a més,
allò que dius ho tens.
I clar,
si el dia de demà,
per dir alguna cosa,
aneu a triomfar als Estats Units,
jo me acuerdo
que l'estudi aquí a la ràdio,
me lo tengo firmado.
Ai, ai, ai.
No has estat mai,
és el que dèiem abans.
I, per cert,
ha de venir a algun concert, no?
Ja sé que m'has dit,
que per la Magia
vau fer la presentació,
almenys era,
jo que dius,
oficial.
Però alguna cosa de més,
no?
Aquest i s'ha de continuar movent.
No, home,
clar,
això esperem.
Home,
ara,
22 de novembre,
aquí a Reus,
a la Sala Mític,
no?
A la Mític,
a la Mític.
I ja està,
el 22 de novembre.
A veure,
haurem d'esperar una miqueta.
Queda una mica lluny,
però bueno.
Ara que estava mirant,
a veure,
ah, és divendres.
Sí, divendres.
Doncs el dia 19 o 20,
a Tarragona Ràdio.
Ah, vinga.
Ah.
Què us sembla?
Vinga.
Perfecte.
De novembre,
estem parlant de novembre.
Ja queden?
Si encara ens aguanten.
A veure,
ara està molt rara.
Som aquí, eh?
Així en general, eh?
General.
Sí, en general.
Anem a una altra?
Anem a una altra.
A veure, explica'm.
Espera.
Ara ve una bonica cançó,
també d'amor,
Te quiero.
Sí, jo també.
Te quiero.
Te quiero.
A veure,
totes les cançons del disco
tenen,
si se paren a escoltar,
tenen connotacions
d'altres cançons,
així dels anys 60,
de grups espanyols
o coses així.
I aquesta,
a veure si la gent adivina.
Però és fàcil,
l'adivina?
Sí, home,
jo crec que sí,
l'adivinaràs a tu.
Vinga.
Oh, que dolent.
Jo crec que la melodia sí.
L'has sentit?
Què vols dir?
L'has sentit?
Hasta tu, eh?
Hasta tu.
És que a més a més
he sortit de l'alba.
Que me referia
a que estàs mirando por la ventana.
Això m'ho està tornant
de l'abans
que li he dit de conya, eh?
Lluca.
Ho veus, no?
Allà també de conya.
Va, però jo he assenyalat aquí,
aquella noia
que està mirant per la finestra.
Sí, sí, sí, la de negra.
Ah, ja està.
Allà, ja està.
啊, ja està.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, Julio Iglesias.
De los bra...
De los bra...
De los bra...
Brax...
Brax Strix?
De los bra...
Street Boys?
No, perquè no són dels 60.
No, vinga, deixa'm la broma.
De los bravos?
Ah!
Ah, hostia.
Home, és que si dic així d'entrada és que és molt fàcil.
Com que és fàcil?
Home, sí, s'agafa bé la idea, s'agafa bé.
I com a ser que vau agafar el Black is Black?
No.
Com a ser?
Que va ser una d'aquelles cançons que són una miqueta banderes vostres, aquelles que dius, hòstia, aquesta m'agrada sempre.
No, però teníem el ritme de la cançó i això li...
Sí, però tampoc va ser intencionat.
Ah, no?
Va ser una mica...
Mira, ostia, sembla Black is Black, doncs vinga.
Anda.
Sí, no, tampoc no...
Perquè moltes vegades sense voler pensar, m'agrada molt aquesta cançó, fas el guinyo i ja l'utilitzes amb tota la intencionalitat.
Però aquesta vegada no va ser així.
Aquesta vegada no.
Oh, que bo.
I deies, és que la cançó ens ho dona, eh?
Sí, la cançó ja t'ho donava.
I fas el ritme de guitarra i dius, hòstia, doncs mira.
No és clavar, clavar, però t'adona aquell aire.
Sí, sí, sí.
T'arriba, t'arriba.
Com se li diu que normalment quan se li posa la banda o el so d'una cançó té un nom...
No ho sé, no ho sé, ja la buscarem, ja la buscarem.
És que té un nom concret, però ara no el sabria dir-vos.
Ara m'he pillat així.
Bueno, no passa res, però és la primera vegada que feu una cosa així, no?
D'anar a fer un trosset o un això de cançó...
No, de fet, amb una altra no l'has posat encara.
La que he quedat per posar...
Ah, però jo diria, però això són de les noves.
Jo t'he dic, fins ara no ho he fet així en plan una miqueta homenatge
amb alguna cançó determinada anterior, no?
Que jo me recordi?
Que jo me recordi?
Ah, que no?
Almenys no me ve present, eh?
Jo crec que no.
Al millor si estigués aquí a l'EMA, no?
L'Electo dius, sí, aquella!
Però ara mateix no ho sé.
No, ara jo també heu pensat, pensant...
No.
Jo diria que no.
Jo crec que no.
No, perquè el que hem fet altres camí ens ha sigut gravar ja la versió.
Clar, directament.
Exacte.
Que a mi, les cinc cançons són cinc cançons nostres i ja està.
I ara ve la cançó aquella que...
La cançó que serà Bonostrac, que la gent es trobarà quan es descarregui.
i mira.
A això mateix.
I que a més a més ha de dir que es diu xiques.
Es diu xiques i sorgeix, doncs, de mirar cada dia el mes Tarragona, xiqueta, quan arribarà
al final.
Estoy aquí lanzando un llamamiento a veure si el mes Tarragona no subvenciona un videoclip.
Sí, sí, és que és curiós perquè tothom ho critica, però no.
A veure, bueno, és que hasta el nom s'anava a dir la xica del mes, del mes referent-se
al mes d'allò, però claro, semblava com allò del Playboy, que sempre surt allò de l'interviu,
la xica del mes, i per això vam dir xiques i...
Perquè veigis el que fa, el mes Tarragona, eh?
El que fa.
I explicar una mica la història d'aquí o no té res a veure?
Només ha sigut anècdota.
El què?
Dic, això, ho expliqueu a la cançó o no?
Ah, no.
Bueno, però no, la cançó parla d'això, que te passes quasi tot el dia mirant el diari.
Doncs vinga.
Ja rebes els contextos.
Anem a sentir-la.
Entre borcesos y cafés
Hablando del fútbol de ayer
Despertamos con los diarios
Dando un repaso a los contactos
A.B.B.
A.B.B.
Sónia caribeña, sola en casa, morbosa, sensual
I.B.A.R.U.S.A.R.A.R.A.R.A.R.A.R.A.R.A.R.A.R.S.
Sentir total
Chica brasileña busca pasarlo muy bien
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A veure, la gent que l'ha sentit...
És ficantona!
La gent l'espera, el disc.
La gent l'espera, el diré.
Això és rodolent.
La gent l'espera que vagi al disc perquè hi ha un...
Hasta un DJ d'aquests que va per les festes me va dir...
Questa cançó la punxaré!
Pues se va a llevar una desilusió...
No, però saps el que pot fer?
O el que pugueu fer de cara a un futur?
Fer un single.
Claro, venga.
Lo lanzo aquí al Més Tarragona, ahí si nos quiere subvencionar...
Més Tarragona subvenciona la cançó en single.
i la pot regalar en un d'això especial en la seva revista.
Per l'aniversari, sí senyor.
Home, no s'ha sap mai.
Tot és posar-s'hi, no?
Posar-s'hi, aquí estamos abiertos a todo.
Com ho diu la cançó.
I sempre pot haver algú que pugui col·laborar econòmicament
perquè se tiri endavant, un patrocinador...
O les xiques, mateixa.
Era les xiques, sí que era la xiqueta.
Ja va, Ivana.
O el Nasti, sortireu a la samarreta.
Socis, per lo mateix.
Sortireu al disco, tots els noms i ja està.
Igual ja no està, que davant a Ivana, a veure si sapigues.
La Ivana i l'altra com a Ivana.
Sònia.
Sònia Caribeña, més gent per on està aquesta.
Sònia Caribeña.
Ja haurà marxat, ha vist quatre gotes de pluja i ja haurà marxat.
No, home, no.
A primera de primer, a veure si és Caribeña.
A veure si es diu Sònia.
Ara falta anar a conèixer, a veure si són mujeres decentes.
M'hi haurà de dones, d'aquestes que fan.
Jo crec que parlarem de tu, i que fumen.
Sí.
D'aquest que fumen.
De moral distraïda.
És el que es deia abans.
De moral distraïda.
I de moral distraïda.
I de ment dispersa.
Bueno, no ens dispersem més.
No, no, claro.
Jo crec que avui hem tingut aquí a Tarragona Ràdio, ja tardes un luxe,
l'oportunitat de presentar a tota la gent que n'està escoltant
aquest nou treball discogràfic, aquest nou EP de la gent dels Glousters.
I Glousters, jo no sé si acabem amb una altra de les cançons.
Amb la que vulgués.
Quina voleu?
La que a més t'haig agradat.
Ostres, ho tinc fàcil, eh?
Sí?
A veure si l'andevinau.
Ara jo per l'andevinau ja és vostra.
Quina triaré?
Quina triaré?
La segona, vestida de negro.
No.
No.
No.
No, joder, però ja no dic més.
Només me queden dos.
Doncs.
Club JG.
Vinga, arrenca.
Xica, en un altre camí.
Sí.
O ja, eh?
Ja veuràs, ja veuràs.
S'ha de fer senzilla, aquesta cançó.
No podrem entrar a casa.
I vosaltres què feu quan feu el cafè, eh?
Pues mirant el diari.
Claro, claro.
Ningú ho mira, però tothom s'ho sap, eh?
Els crucigrames, els crucigrames.
El sur, el sudoku.
Veus, veus, eh?
Com que transparenta, hòstia.
Clar, dius, és que jo no puc evitar-ho.
Sí, es treu, es treu.
Carlos, Ramon, gràcies, gràcies.
Moltes gràcies a tots.
I de cara al 19, 20, més o menys, de cara a novembre,
vinga.
Guardeu-nos a l'agenda.
I llavors te'n portarem al disco físicament perquè puguis tindre.
Molt bé, molt bé.
Aquí us estaré, esperen, ja ho sabeu.
Molt bé.
Gràcies.
Moltes gràcies, xica.
Records a l'altra família.
Home, clar, i esperem que el prochain dia vingui.
Ah, això, sí.
Home, que sempre que ha vingut...
Que ha fet campana, avui.
I el que dius, ostres, és que venen els Glousters, no?
Que esteu tots aquí, que sempre m'agrada.
Clar.
Gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!