Pochalada, pochalada, pochalada...
T'he vist de lluny, esperant-me en aquell parc.
Tu vols jugar, jo com sempre t'he avalat.
M'has mirat els ulls, amb el cor tu m'has posat.
Poca vedat, he trobat la resposta.
I he buscat dins meu aquell nen que he vist abans.
I encara que m'ha costat l'he quedat trobant.
I per fi he vist clar que s'ha de viure.
Com si cada minut fos l'últim que ens quedarà.
Viure com si la vida dura un dia i no hi ha demà.
Pochalada, pochalada...
Trobar el plaer en tots els petits moments.
Aquell cafè, aquella llum cap al tard.
Un somriure, un petó dissimulat.
Sentir com plor, i deudir por l'on mullà.
I he buscat dins meu aquell nen que he vist abans.
I encara que m'ha costat l'he quedat trobant.
I per fi he vist clar que s'ha de viure.
Com si cada minut fos l'últim que ens quedarà.
Viure com si la vida dura un dia i no hi ha demà.
Aquesta mateixa nit, sí, sí, ho viurem aquesta mateixa nit.
al pub místic d'aquí de Tarragona
sobre la gira dels pòquers.
I per tabernar-me així, viure.
I avui ja els tenim aquí amb nosaltres, a tots quatre.
Tenim el quartet arbitral gairebé amb nosaltres.
Pòquers, bona tarda, benvinguts.
Bona tarda.
Que guai que estigui tots quatre junts, eh?
Sí, no sé si hi havíem estat mai.
Potser sempre havíem vingut ara dos, tres.
Com a molt tres, crec, no?
Sí, sí que és veritat.
Sempre us aneu compaginant, a veure què, uns primer,
després els altres, avui us tinc els quatre, de luxe.
Doncs sí, i tant.
Que guai.
Bueno, ens enganxes que venim de fer les proves de so
del bolo d'aquesta nit i doncs per això
estem tots quatre aquí, perquè acabem de vindre d'allí del místic.
I com anirà aquesta nit?
Perquè, a veure, presentació del segon EP.
Tercer ja.
Tercer? Ai, però jo tenia com a segon.
Tercer, perdó, el segon.
El segon va ser el Mirall.
Exacte.
És veritat, ara m'ha vingut present.
Sí.
Doncs això, el tercer EP ja.
Doncs sí, el tercer EP que es diu...
Que és aquest viure, no?
No, bueno, es titula...
La primera cançó.
O sigui que per cert és una exclusiva total de Tarragona Ràdio,
t'ho he de dir, Silvia, eh?
Perquè, de fet, tenim...
El disseny encara no està, no la tenim a les mans encara,
la tindrem d'aquí un parell de setmanes,
però sí que ja tenim de fa no res, un 4 o 5 dies, doncs, les cançons ja definitives.
I ens ha fet molta il·lusió avui, doncs, que poder estrenar aquí aquesta cançó, no?
Viure.
L'EP es dirà El sentit de la vida i la gira, doncs, l'hem titulat amb el nom de Viure, no?
Gira Viure.
Una pregunta.
Us ha passat alguna cosa que hem buscat el sentit de la vida?
Volem viure més?
Ha passat alguna cosa, perdó, una miqueta així com a dureta amb algú dels grups
i que de cop i volta noteu que algú falta?
No, ens estem fent grans, jo crec, i cada vegada, doncs, som més reflexius i més filòsofs.
Sí, és per aquí, és per aquí, sí?
Segurament, sí, no.
Home, millor que sigui per això, eh?
Jo, de veritat, no volia dir que a veure si ara estic agafant alguna part fosca...
No, que va.
Però sí que és veritat que aquest EP segurament és potser un dels més personals,
però a l'hora que és personal nostre de reflexions i de pensar en coses una mica més profundes,
també és el que crec que, veia, creiem que arribarà molt més a la gent
perquè les reflexions que fem són reflexions que crec que es fa tothom, no?,
en algun moment de la seva vida, ja sigui quan és jove, ja sigui quan és més gran,
que són això, no?, és el fet de què hi fem aquí i que, doncs, això,
com diu la cançó aquesta que escoltàvem ara, que potser val la pena de viure ara,
de viure el present i el moment, perquè, doncs, no sabem mai, no?,
què passarà demà i és una miqueta això.
Hi ha una mica aquest can a l'alegria, però, de totes formes,
quan tinguem l'EP sencer, que ja us el portarem,
també hi ha una altra cara, no?, que és la cara, doncs, més fotuda
i de moments també, doncs, que tots podem passar més fotuts i més foscos, no?
És que, clar, la primera cançó te dóna l'alegria, a més a més,
me recorda jo, és que porta estiu, porta platja aquesta cançó, no?,
és molt seixentera i molt fresca, potser.
Sí, és el que t'anava a dir, no?, molt de Beatles fins i tot,
que dius el xalalala i dius, ostres, què us ha passat?, ha hagut una metamorfosi també.
Home, però ja teníem alguna altra cançó, trobàvem al Mirall,
el que passa que era potser més guitarrer, no sé, hi ha hagut aquí un petit canvi.
Bé, també podem trobar, eh?, trobarem, vaja, al nou EP,
trobarem cançons més guitarreres i això, perquè la identitat no l'hem perdut, no?,
i és l'estil i això, el que passa que aquesta potser és la cançó més fresca i animada, no?,
per acompanyar aquesta lletra de viure, d'aprofitar el moment i tot aquest missatge.
I a veure, explica'm-me, com ha anat la gravació, on s'ha fet la gravació,
crec que heu comptat amb una mà també màgica d'un gran mestre, no?
Sí, home, i tant, hem repetit, hem repetit estudi,
hem gravat al mateix lloc que vam gravar al Mirall, a Casa Morada,
als estudis Casa Morada del Jesús Rovira, de Llorenç del Penedès,
i aquesta vegada, com que era la segona vegada que hi anàvem,
diguéssim, la primera vegada anàvem una miqueta perduts, no?,
perquè no sabíem on ens posàvem.
A veure, no?
Sí, però aquesta vegada, la segona vegada, ja sí que ens hem sentit molt com a casa,
el Jesús i l'Eli ens han fet sentir, doncs, com a part de la família
i hem estat a supergús, no?, ho dèiem, que ens costaria potser
anar a un altre lloc que no fos aquest, perquè realment amb el Jesús ens entenem molt,
és una persona que, a més a més, coincideix molt amb els nostres gustos,
perquè, doncs, amb l'accent Busto, doncs, fan un tipus de música
que s'hi acosta, també, el que fem naltros,
i la veritat és que, doncs, sort n'ha tenim d'ell, no?,
que és això, que les cançons són nostres i ho toquem naltros,
però sí que hi ha aquesta mà seva, no?, de petits detallets
o petites coses que ell, diguéssim, ens ajuda a acabar-ho d'arrodonir.
Però ara ve la pregunta fatídica.
La confiança fa fàstic?
Ha hagut un moment que dieu, ma, Jesús, tampoc et passis, ara?
No.
O a l'inrevés, us l'han dit també a l'inrevés, no?
Que va, en absolut, o sigui, naltros estem oberts a totes les crítiques,
ens agrada que ens critiquin, no?
Però patir, que si no ens sentirem, digues, digues.
I que naltros ens agrada que ens critiquin, no?,
i que ens diguin això, ho feu malament, no?
No ens serveix que ho fem, que ens diguin, hòstia, ho feu molt bé, gràcies,
però què és el pròxim pas, no?
Sí.
Aleshores, el Jesús és un tio molt sincer, molt directe,
i té les gats totes com són, i naltros ens ho penem, doncs, bé.
I aleshores, òbviament, doncs, fem les seves proposicions, no?,
o les seves idees, si no ens agraden, doncs, el fem.
Ja ha passat això.
Però és el que diu el Joel, que aquesta confiança que ara hi ha més,
doncs, serveix per això, perquè quan ens fot i canya,
doncs, això ens va molt bé, perquè ens ajuda a millorar, no?
Home, sempre, no?
Totes les coses que estiguin per bé, que no s'aturin, no?
Sí, sí.
I menys quan és una gravació, una cosa que és un projecte de futur,
que no sabeu cap a on us portarà, no?
No, ni idea, però, mira, això que us dèiem, no?
Aquí estem de moment.
Sí, de moment esteu aquí.
Home, ja està bé.
Home, i aquesta nit, què?
Home, aquesta nit també.
Aquesta nit a fer la presentació.
Amplir el bar aquí a Tarragona.
Clar que sí.
Més o menys, a veure, se sap l'hora de començament,
com anirà el concert, segur que es farà la presentació oficial, no?,
d'aquest nou EP, però tampoc es deixaran les altres cançons que teniu, no?
No, el concert començarà entre dos quarts i tres quarts de dotze.
Aproximadament, sí, que estiguem puntuals, xarxes?
Ara estem pridant una mica de tots els grups a la puntualitat,
i mira, fem-ho també des d'aquí, us sembla, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Sí, nosaltres som els primers que ens ho haurem d'aplicar, això.
Jo, on estan?
No ho sé, no ho sé.
Si estan canviant, si estan canviant.
Els hem vist sopant, aquí darrere.
Gira nova, vida nova.
Sí.
Si no, podem dir que ens ha allargat l'entrevista a Tarragona Ràdio
i et donem la culpa a tu.
Gràcies, amics de poc.
No sé si m'agradarà tornar-vos a veure.
Sí, potser ja, potser no tornem ja.
Serà la propera vegada.
Sí, no?
No, però això que deia és que no deixem ni molt menys de tocar les cançons dels altres EP,
perquè ens les continuem creient
i continuen sent cançons nostres que ens agraden molt.
Llavors, el que...
I a més a més, perquè les noves, ara per ara,
mentre no hi hagi la maqueta física que puguem començar a fer-la rodar,
doncs clar, la gent no se la sap.
I per tant, sempre costarà una mica més, no?,
que les noves agradin, no?,
bàsicament perquè no es coneixen.
Per tant, o sigui, tirem dels nostres hits, diguéssim,
que ja tenim assegurats, el Mirall, amb tu sóc jo, totes aquestes,
i ho barregem amb les noves, de tal manera que ens queda un concert
que ho hem estat preparant bastant a consciència
i que creiem que pot quedar molt, molt canyero.
Doncs anem als preparatius.
A veure, quant de temps, més o menys?
I també, com ho heu pogut compaginar?
Perquè tot això sempre ja sabeu que és complicat i difícil, eh?
Sí, la veritat és que trobar temps per assejar és difícil,
tots treballem i això,
però com que en tenim ganes i tal,
doncs hem anat assejant bastant
i llavors, durant tot aquest any que no hem tocat gaire,
hem compaginat les dues coses,
el fet de preparar temes nous i tot això,
i a l'hora anar pensant en com serien els concerts de l'estiu
i tot aquest tema.
Per tant, ho hem anat encarant una mica així, no?
I de fet, ens trobem ara mateix que tenim moltes ganes de tocar
perquè fa molt de temps que no toquem.
Quant de temps fa?
L'última vegada que vam parlar...
La gira passada va ser al novembre.
Ah, que sí?
Hem fet un paella o tres de bolos pel mig.
Anava a dir a finals de l'any, no?
Sí, la gira al Mirall se va acabar al novembre aquí a Tarragona
i el que vam tocar el cau.
I llavors el que sí que vam fer també una miqueta
per anar-nos mateixos, per no rovellar-nos molt,
va ser aprofitar que havíem gravat el videoclip del Mirall
per presentar-lo també aquí a Tarragona i a Reus
i vam fer un parell de concerts d'aquests
de presentació del videoclip,
però això ja deu fer tres mesos o quatre ben bon.
Sí, deia ser el març o una cosa així.
Però si ho vau autofringir vosaltres mateixos,
allò de dir, mira, ens centrem ara en el que hem de gravar,
ens centrem ara mateix en el que estem fent,
i fins i tot allò que dius, a veure, no rebutjarem
si surt algun bolo,
però intentarem que siguin els mínims possibles ara per ara, no?
Sí, la cosa va ser més o menys així.
Veníem d'un estiu en què cada cap de setmana
havíem estat tocant i això,
també estàvem una mica cremat, s'ha de reconèixer.
Suposo que també era una mica la relació,
o sigui, les dues coses.
Nosaltres ja estàvem una mica cansats
perquè vam tocar molt l'any passat,
però també la gent, no?
Vull dir, quan ja has tocat dos o tres vegades
per aquí a prop, doncs, cony, la gent ja t'ha vingut a sentir
i potser, doncs, necessita també descansar una mica.
I el que dius, fer un kitkat, no?
Exacte, i la idea era deixar descansar la gent
perquè ara que ens hi torna a posar
que tinguin ganes de vindre, no?
I dius, però, ja estan aquí, ja estan aquí,
no busqueu més, no busqueu més.
I quants ens hauran d'esperar per tenir aquest nou EP?
Més o menys...
Bona pregunta.
Sí.
No, no, t'ho volia fer abans.
El que passa és que dic, deixa'm-la,
que ja agafin confiança i no a més li dono.
Clar, ja.
Esperem que unes dues setmanetes.
Ah, només?
Esperem.
Està tot gravat, tot el disseny fet, tot preparat.
A l'agost ja se sap que les coses van una mica com van, no?
Sí.
La meitat de gent de vacances, no?
Però nosaltres creiem que a mitjans d'agost ja podeu tindre.
Perquè, de fet, és que ja està tot fet.
Bé, les cançons ja estan del tot acabades
i el disseny, vull dir, l'altre dia vam anar a veure
el que per cert és un disseny superxulo i superinnovador.
Que ho expliqui.
De què va, el disseny?
El disseny va una mica en consonància amb el títol del disc,
el sentit de la vida,
i també estrenem nova imatge de logotip del grup,
que és una cosa que ens ha fet molta gràcia
i que ens l'ha fet una amiga nostra que es diu Marina,
que ha fet una feina molt xula
i les fotos les ha fet el Ferran Estivill.
Vull dir, hem treballat amb una gent que hi tenim confiança,
que és la que ja vam treballar amb l'anterior EP,
i ha quedat un resultat que ens agrada molt
i que tenim moltes ganes d'ensenyar ja, no?
Sí, que dius, estem estrenant sabates noves
però encara no te les puc ensenyar, no?
Sí, no, perquè doncs sempre falten els últims detalls i últimes coses,
però jo crec que sí, no?
A mitjans d'agost ja ho tindrem.
Bé, però per les properes concerts.
Pels propers concerts que es puguin donar
ja es treu allà físicament
i la gent que s'ho vulgui endur
ja que dius, mira, no només he estat el concert dels pòquers
sinó també me'l vull endur cap a casa
doncs a cagar finals de des.
Ah, exacte, seria això.
I que no només se'n partin un, que se'n partin tots.
Sí, sí, sí.
Els tres, no?
Bé, podríem fer un pack.
Bé, del primer ja, el primer està totalment exagurit.
És que me'n recordo que m'ho vau comentar l'altra vegada
que ja gairebé no quedem amb la redició, no?
Home, és que no tenim quartos, Sílvia, no tenim quartos.
Hauríem de fer un vercami o alguna cosa per una redició
perquè la nostra butxaca s'ha quedat una miqueta tocada.
I el merchandising.
Ho dic perquè, com em comentaves,
que tenia un nou logo i coses d'aquestes,
doncs de cara als propers concerts,
aquelles camisetes de torn,
a un clauer, a un senador...
Ho hem parlat poc, la veritat,
però sí que hi havia ganes de fer-ho.
El que passa és que no anèiem pensant més
perquè estàvem atabalats entre nous discurs,
la gira, el disseny i tot,
però sí que quan ens camem una miqueta
hi tornem a pensar i farem alguna cosa, segur.
Tu ens la compraràs o no?
Home, si en porteu, sí.
Vale, gràcies.
Ja en tenim una menuda.
Però feu talles grans.
Sí, dona, talles per tothom.
I pels crios també.
No ens enganyem.
I pels crios també,
que tenim també seguideus de totes les edats.
Vull dir, mon àvia li encanta també.
A mon àvia li encanta, eh?
Doncs mira, ja està.
A més, a més, el que ho portes,
ho poses així una mica bé de preu,
que no us passeu gaire, eh?
No, no, no.
Que l'economia està submergida, eh?
Tots els ambients, eh?
Sí, sí, sí.
I cap a on caminem amb aquesta gira?
He vist unes quantes, eh?
D'un místic a un mític i anem fent, no?
Em va relacionat amb el sentit de la vida,
el místic, la mística.
La mística de la vida.
A més, aquí el que dius,
anem cap a gairebé amb el mateix nom,
que si dius, mira, una S de més,
una S de menys,
però anem per aquí, no?
Sí, no, la veritat és que
tenim un concert cada cap de setmana,
d'ara fins a finals d'agost,
cosa que ens fa molt feliços.
I llavors, de fet,
la setmana que ve, el divendres,
estarem a Reus,
al místic, com deies.
La setmana següent ens anem a Vilabert,
amb els Toquem Fusta,
un grup que són molt amics nostres
i ens han convidat.
Que guai és, però tenia amics com aquests, eh?
Sí, sí.
Què fareu?
Us avorriu?
Vineu a tocar, home.
Clar.
Que estem de festa majoria que hi ha al meu poble.
Això està molt bé.
Això està molt bé.
Que és guai.
Després passarem per Salou,
Festival Andent,
passarem Sala Garagia, també Salou,
anirem a Barcelona al setembre,
amb una sala,
ara no me'n recordo el nom.
Alfa amb Vil.
Alfa amb Vil.
Que Barcelona ens queda molt lluny, ja, no?
És que Barcelona sembla que sigui una altra història,
un altre món, eh?
Ens estrenem, ens estrenem a Barcelona,
no havíem tocat mai.
A Salitja, el concurs de música,
de cantar la cançó de Salitja,
també estrenem.
A concurs?
15 de agosto, sí, és un concurs.
Però participant com a concursants o com a convidats?
Sí, com a concursants, com a concursants.
Oh, que guai.
L'any passat hi vam anar
i amb una cançó de l'EP del Mirall,
amb Tu Soc Jo,
i per sorpresa nostra vam quedar segons,
cosa que ens va fer una il·lusió increïble,
perquè vam anar, vam fer un munt de quilòmetres
fins allà dalt, a prop de Girona,
i clar, allí no ens coneixia ningú
i no, i bueno, anàvem una miqueta, doncs de...
vam aprofitar per fer turisme i això,
i a tocar la cançó, no?
I vam quedar segons, no?
I vam estar molt contents.
Home, amb aquesta ja triomfem.
Clar, no, el que passa és que
no hi podem anar amb cap de les noves
perquè encara no les teníem,
llavors tocarem el Mirall,
tocarem el Mirall,
però bueno, doncs estem molt contents
que ens hagin tornat a convidar
a concursar amb aquest concurs.
Això vol dir que, clar,
quedant segons,
això vol dir que es va agradar, no?
Sí, tant i tant.
És una altra manera de dir-nos,
mira, a veure si aquesta vegada sí
i passem cap a la primera posició, no?
A veure, a veure.
i si no, doncs,
simplement el bon rotllo que es respira
i tots els grups que coneixes,
perquè, clar, hi participen molts grups,
doncs amb això ja,
i la veritat és que ja en tenim prou.
Vull dir,
ara que sí que quedem primers,
és molt millor, eh?
Perquè enganyar-nos, no?
Quin és el premi entre nosaltres?
Quin és el premi?
Doncs no ho sé.
A mi, jo, fer uns bolos per allà, tal?
El primer premi era...
No, era unes hores de gravació
en un estudi d'allí Girona,
el primer premi.
Però sí que també et donen un bolo
en una festa major.
Ah, et donen un bolo.
Home, sí, no,
que també seria el seu.
Home, això estaria molt bé,
per anar per Girona i això.
Home, i es guardeu
aquestes hores de gravació
per la propera.
Sí, sí.
Agafeu el Jesús,
els l'emporteu i...
Exacte, ens l'emportem.
Tu no l'està venint, nosaltres.
Sí, sí, no, no, no.
I dius, mira,
Jesús és que ens va tocar.
Exacte.
I vam aprofitar,
i clar, tu ets el que ens dóna
un cop de mà
i ens agrada com treballes.
Encara que no sigui el teu estudi,
vine cap a nosaltres.
A col·laborar.
Ja l'hi direm, ja l'hi direm.
I, per cert,
teniu-lo tan a prop,
no heu estat temptats
que toca alguna cosa, home?
Ara ho hem de dir, no?
Hem de dir-ho, però, això.
Té la guitarra.
Mira, parla, parla.
A veure, Arnau,
que sembla que no estigui.
Arnau, què et passa avui?
Que estic cansat.
Apropa't, apropa't.
Estic cansat.
Però si tens pol·laborar aquesta nit,
què m'hi estàs dic, jo?
I això, després de sopar,
ja farem força.
Ah, però si ho sé,
mira, aquí tenim cafè, eh?
Sí, bueno, doncs ara quan acabem,
i ja farem-ho.
Vinga, fem-ho.
Doncs sí, el Jesús va...
Ha donat el seu toc, no?
Sí?
Crec que va agradar.
Sí, va fer una aportació.
Sí, sí.
El Jesús és molt...
Espera, perdoneu-me.
Sí, perdoneu-me.
Perdoneu-me.
És que estan...
Bé, no ho sé.
Ara no ho sé,
ho explico jo o ho expliques tu?
Ah, no ho sé.
I no acaba cap ni un dels quatre.
Perquè és un secret, eh?
És que estem dubtant de dir-ho perquè és un secret.
Però va, va, va, va, explica'l.
Fem una cosa, fem una cosa.
I hi ha alguna cosa del Jesús Rovira per aquí al mig.
I ara, deixem-ho així.
Amb alguna cançó hi ha alguna cosa que l'ha tocat ell.
Vinga, quan es pugui dir que ja tinguem la maqueta,
ja estigui tot oficial,
llavors ho explicarem.
Això vol dir que tornareu a venir.
Ah, sí, tant.
No només ens quedarem amb aquesta primera cançó,
sinó ja farem una miqueta més
per continuar escoltant el que...
Home, mira, aquesta vegada n'hem fet sis.
És una cosa que ens van demanar tota la gent.
que la del Mirall només n'en tenia quatre
i es feia curta, no?
I aquesta vegada vam pensar molt en això, no?
Que això ens ho va dir molta gent.
I aquesta vegada són sis cançons,
hi ha més teca...
Ui, ara ja m'ha fet carrerilla.
I sí.
La propera, dotze...
I tant.
I anar pujant, eh?
I tant, i tant.
I ara li diu...
Ara li fa paresa, eh?
T'agrada abans.
Home, però quan ja tingueu dotze,
això vol dir que abans s'han hagut unes vintiquatre,
i que has hagut de fer una mica d'escarn
i d'anar triant-les
de veure quines han estat les millors, no?
Sí, sí, tant de bota.
Demà podem fer un àlbum sencer,
anar-te'n a gravar, no?
Això vol dir que les coses van bé.
Oh, i tant, i tant.
Esperem poder-ho dir d'aquí uns dies.
I llavors seria que dius,
mira, ja tenim l'àlbum dels pòquers,
que segur que és una cosa
que també us agradaria tenir ben aviat.
Sí, i tant.
Potser és el següent pas ja, no?
Segurament.
Després de publicar 13p's així de format curt,
ja començar a fer alguna cosa llarga i...
que l'entrevista duri una hora sencera
per poder passar totes les cançons.
Que no et passis, eh?
Ah, no, jo ja demano, ja que estem aquí.
Com es passa, eh?
Aprofita la ben entesa.
Aquí també passa això,
passa això que la confiança fa fàstic.
Que el tranquil·lip surt de l'ebro
i vinga, aquí ja.
I anem cap a Xerta, no?
No la vols?
Família, que ens ho hem passat fatal,
com heu pogut comprovar amb l'entrevista.
No vindrem més.
Arnau, no vindràs més, que ho sàpigui.
He estat un blanc, paura i re,
però no paro de riure jo, eh?
Ah, de cal.
Fem una cosa, la torna a començar,
i la torna a m'he sentit, eh?
Amb el vostre permís.
Sí, home, i tant, i tant.
Som-hi, som-hi.
Doncs aquesta mateixa nit,
recordeu, vosaltres mateixos,
vinga, us deixo.
Jo de la confiança fa fàstic.
Vinga, vinga, presenteu-vos.
Avui a la nit comencem la gira a viure
al pub místic,
que està d'aquí a Tarragona,
que està al carrer Redding número 8,
i bé,
i presentarem les cançons noves,
i tocarem totes les altres,
i serà un festival,
perquè realment n'ha de tenir moltes ganes,
i això segur que es nota.
I que us esperem a tothom.
A tots, a tots, a tots.
Que vingui tothom.
Que no els deixi ningú, eh?
Ningú, ningú.
Que vingui tothom.
Gràcies, pòquers.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Xeara.
Trobar el plaer
en tots els petits moments,
aquella cafè,
aquella llum cap al tard.
Un somriure,
un petó dissimulat,
sentir com plor
i gaudir d'un vol meu llar,
i buscar dins meu aquell nen que...
M'he vist abans i encara que m'ha costat l'he quedat trobant i per fi he vist clar que no sabrà viure com si cada minut fos l'últim que ens quedarà viure com si la vida dura un dia i no hi ha demà.
M'he vist abans i no hi ha demà.
M'he vist abans i no hi ha demà.
M'he vist abans i no hi ha demà.