La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Doncs no perdem el fil i anem per feina.
Bé, tothom, bona tarda.
Hola, un altre cop.
I ja estem aquí present per això,
per el que deia ara mateix el senyor Quimi Portet,
per no perdre el fil.
Per no perdre el fil, sí, seguim, seguim amb l'explicació.
No, a veure, tu apuntaves quan dèiem trossos a la brossa,
suposo que deies aquell subjecte que nosaltres ja no teníem utilitat,
podreu fer servir altres persones.
Sí, és un mercat que també hi és, no?
En aquest cas podem parlar d'ordinadors, no?
Ordinadors que ja no són operatius perquè ja no estan a l'última.
hi ha organitzacions o ONGs, en aquest cas, que s'encarreguen de distribuir països
que no tenen les oportunitats que no tenen les oportunitats que tenim nosaltres, no?,
de tenir l'últim, no?, allò, mira, té treballs, no?
El que fa el consumisme, eh?, que volem estar sempre al kit de la qüestió, no?
Això mateix, a l'última, no?
I aleshores, doncs, hi ha gent d'altres països que ja no busquen un terabyte de capacitat de memòria, no?
O sigui, amb dos megas ja en tindrien prou, no?
Aleshores, doncs, en aquest cas, aquests estris, doncs, serien útils
i, doncs, és un mercat o una tendència que també hi és, no?
Després també hi ha el mercat de segona mà, que també és una bona oportunitat, no?
No cal comprar una tele nova, eh?, o una nevera nova, eh?
Amb això de la crisi també ha pujat molt el fet aquest que hi ha gent, doncs,
que li interessa desprendre's d'objectes per qüestió monetària
i hi ha gent que per qüestió també monetària no pot comprar aquests estris de primera mà
i aleshores, doncs, ha d'anar, doncs, a aquest mercat de segona mà, no?
Bé, aquests serien mercats paral·lels o tendències paral·leles, no?
Alternatives, diguem-ho.
Sí, alternatives, no?
O sigui, els nostres estris, doncs, ens poden tenir una segona o una tercera vida
i se li pot donar, doncs, per països de tercer món
que no tenen el poder que s'hi diu que tenen nosaltres,
a persones també dins del primer món que no tenen el poder que s'hi diu que tenen algunes,
o sigui que és curiós, no?
Aquí, doncs, al nostre primer món també hi ha gent
que no pot accedir a aquests estris d'última tecnologia,
aleshores, doncs, hi ha aquest mercat de segona mà.
Però nosaltres ens referíem al que és els residus, no?
Quan hi ha ullants a la brossa, que dones per fet que allò ja no serveix.
No l'utilitzarà ningú.
Sí, no l'utilitzarà ningú que ja està trencat
i aleshores, doncs,
en els residus es troben les oportunitats, no?
O sigui, hi ha un mercat de segona mà per a brossa,
que és paper, plàstic i metall,
i que és un gran negoci que està proporcionant beneficis
a processors d'arts, d'arts ciclat i inversors de tot el món.
O sigui que nosaltres, quan llancem una cosa
al seu contenidor corresponent,
en certa manera està movent també la indústria, no?
Hi ha gent que, bé, sona malament, no?
Tal com ho diem, estem llançant, doncs, per exemple,
cartró o amb bassos de tita abric
o amb bassos de plàstic o amb bassos de vidre.
Ho estem llançant al contenidor corresponent
i, bé, doncs, estem també, sense ser conscients,
estem aportant beneficis a empreses
que es dediquen al reciclatge, no?
Però ben mirat, en principi,
el que pot sonar malament,
que tu sembla com si estiguessis donant beneficis a gent,
el que estàs fent, en el fons, sí,
hem de reconèixer que hi ha gent que viu d'això, no?
Sí, sí, sí.
Que es guanya la vida i amb el reciclatge del cartró,
del plàstic, dels metalls,
doncs, treu un benefici.
Però no hem de pensar
si aquesta persona fa diners a costa teva
llançant aquest vidre o llançant aquest metall.
No, hem de pensar
que estem donant una segona oportunitat a la Terra, no?
En aquest sentit,
que les materes primeres, doncs, tenen un límit.
És clar, si comencem a llançar-ho tot
i no tornem a aprofitar,
doncs, arribarà un dia que s'acabarà els metalls,
el cartró i el vidre, no?
Sí, ho acabarem de fer tot net.
Sí.
Aleshores, que com...
amb el menor hi ha una persona
que treu benefici d'això, d'acord,
però qui surt guanyant és la Terra.
Hem de pensar en això.
Això sempre.
Jo he tingut, doncs,
els conversos amb gent
que no hi està d'acord,
perquè, esclar,
que no reciclen
perquè veuen que hi ha gent
que treu profit d'això, no?
I aquesta gent...
I que traiem de l'atur, també, eh?
No, és que és això.
Aquesta gent s'ha de fer veure
que sí,
possiblement hi ha empreses
que treuen benefici
del que estàs llançant tu.
Però és que,
si no hi hagués gent
en aquestes empreses,
això que estàs llançant tu
es perdria,
es cremaria,
es cremaria
la incinerosa
que tenim allà a Constantí, no?
Aleshores, doncs,
mal ha guanyat paper,
mal ha guanyat plàstic,
mal ha guanyat, no?
O sigui que, bé, doncs,
és un mal menor
que podem suportar-ho,
acceptar-ho
i, al final,
és el que dèiem, no?
Que la terra és qui surt
guanyant, finalment, no?
El que dèiem, no?
Que fa 10, fa 20 anys,
doncs, doncs,
era normal
que la gent llencés les coses, no?
I posar un exemple, no?
Fa 10 anys
era normal
que un granger
abandonarà un vell tractor
al mig del camp
abans que reciclar-lo
perquè, esclar,
deia...
Què faré?
Trastos.
Trastos.
És un trastos,
el deixava allí
a un racó del seu hort
i allí es rovellava, no?
Sí, sí, sí.
Però,
però, no,
no,
no, el casó
ja no va per aquí, no?
Ara, doncs,
el preu del metall usat
ha experimentat
una pujada
tan gran
que
ens fa ser conscients
del valor econòmic
de la brossa
pel qual, doncs,
portem
aquests estris
a la ferralla, no?
I, aleshores,
en aquest sentit
sí que traiem un benefici
directe a nosaltres.
Si hem de llançar
molta ferralla
aleshores
sí que ens ho paguen, no?
I, en aquest cas,
doncs,
també és
aquest incentiu, no?
I aquí és també
on volia...
Però t'has de donar compte, eh?
Si hi ha un guany econòmic
llavors ens ho mirem
amb uns altres ulls.
Sí, per això,
per això que aquí és
on volia anar, no?
que
si tu llences
un vidre
o llences cartró
i
no hi ha aquesta empresa
que veu aquest guany econòmic
a l'hora de reciclar
això
no ho podrien fer
o aleshores
és el que passava fins ara
que tot es cremava
o es llençaven
a bucadors
es tapava
i allí, doncs,
tones i tones
de materials
que es podien haver reciclat
però abans
anava tot a la brossa
s'obrien pedreres
o antigues pedreres
s'omplien
de tot
de brossa, no?
Què ha passat?
Doncs com ha pujat
tot aquest material
té un preu
ara
doncs reciclar
doncs
té un valor
Petit guany, no?
Sí, té un petit guany
doncs ara
interessa, no?
I sí
és allò que dèiem
aquest mal menor
que ha hagut de venir
aquesta alça de preus
d'ho reciclat
perquè hi hagi empreses
que es dediquin a això
cosa que abans
no passava
perquè abans
doncs tothom tirava
de materials nous
que necessiten més cartró
doncs vinga
tallem més sabres
no passa res
no s'acabaran
Home, també hi havia
uns homes
que jo me'n recordo abans
Beta
el que passa
que clar
tenies que saber-ho
que feien precisament això
que també recollien el cartró
i recollien el vidre
els drapaires
els drapaires
exacte
els de tota la vida
i que
també tenen aquest guany
jo recordo
quan era petita
era clar
durant l'època de Nadal
agafava les ampolletes
de cava
perquè eren les que agafaven
el vidre és més fort
i les ampolletes de cava
el mirte les pagava 5 pessetes
4 pessetes
i això era un extra
de cada les criatures
una manera de començar
i a reciclar
quan ets petit
sí, sí, sí
i aquesta gent
doncs
aquests drapaires
ho recollien
i ho portaven
a empreses
que ho reciclaven
que eren poques
però alguna n'hi havia
però és clar
aquesta gent
ho feien a títol personal
eren persones
que
certament es guanyaven la vida
doncs d'aquesta manera
no?
recollint doncs
uns cartró
amb vidres
i ells doncs
clar donaven
una part
a qui li donava
que en aquest cas
era la canalla
que eren nosaltres
i nosaltres eren contents
perquè anaven a comprar
després caramels
i les xutxes
les xutxes
de torn
això mateix
i aquesta gent
doncs
era
eren doncs
gent que es dedicava a això
que no vivien
ostentosament
perquè no donava per més
però almenys
podien menjar
i clar
no donava més
no donava més
la cosa per si
home
els drapaires
molt ben vestits
no anaven
bueno
en aquell moment
després quan sortien
de la feina
era una altra sòria
a veure
a veure no ens enganyem
bé
la qüestió és que
hi ha hagut aquesta
alça de preus
de reciclar-ho
d'aprofitar-ho tot
que quan hi han passat
d'altres pares
hi ha les empreses
que han vist
aquest guany econòmic
que és el que
estàvem explicant ara
i esclar
i no podem tirar enrere
no podem agafar
i dir
ostres
hem de fer més ferro
doncs vinga
obrim aquesta muntanya
i no hem buscat
tot el ferro
no
és que
nosaltres no ens queden
sense muntanyes
per obrir
perquè està tot obert
ja
tot està escorxat
diríem
sí sí
a més de veritat
i aleshores
ja no queden
més muntanyes de ferro
ni de carbó
ho hem xuclat tot
aleshores
el petroli també
que és on s'atreuen
aquests derivats
del plàstic
arriba un moment
que també el petroli
està uns prems molt alt
doncs esclar
si tu tens
ja el petroli
que l'has fet plàstic
i tens un plàstic
que l'has llançat
doncs hi ha sistemes
per tornar-lo a fondre
i tornar a fer
una altra cosa
si abans era
una nina
de plàstic
per exemple
pot ser després
doncs
mira el que comentàvem abans
fora d'antena
que potser les rodes
que estan utilitzades
després
es deriven a fer carreteres
això mateix
o les pròpies sandàlies
les bambes
per entendre'ns
les sabatilles esportives
hi ha un programa
que es diu
Reus C.A. Show
que és de la casa
Nike
i que comparteix
les sabates
les sabates
d'esport velles
amb noves
superfícies esportives
que clar
doncs
són
totes aquestes
superfícies
que són
així
com
de goma
és com aquelles
superfícies
també de goma
que hi ha
en els parcs infantils
que és perquè
la canalla
si cau
doncs
no es faci mal
saps què vol dir
els parcs infantils
que trobem
a totes les ciutats
això
també són
panells reciclats
doncs bé
la qüestió és
que
la cosa
com deia abans
no tenim marxa enrere
en general
la consciència
del reciclatge
ha augmentat
considerablement
en els darrers anys
i actualment
es recicla
una varietat
molt major
de materials
del que feia
doncs
fa 10
20
o 30 anys
no
si bé
els metalls blancs
són els més
preuats
no
metalls blancs
doncs
són
els metalls
doncs
de rentadores
de cotxes
de
aquests
doncs
que
doncs
que poden
reutilitzar-se
d'alguna manera
i fins i tot
que
de cara al futur
pugui ser
menys
costós
no
això mateix
doncs
aquests són els més
tot
aquests són els més
preuats
però també s'han establert
marclats globals
per articles
com el paper
per a llançar
i també
pneumàtics
titurats
el que dèiem abans
les moquetes velles
el vidre
el vinil
l'espuma
de poliuretel
els bolsos de plàstic
el calçat
usat
bé
el reciclat
ha augmentat
molt
en els darrers 10 anys
degut en part
a una major consciència
mediambiental
i a la preocupació
pel futur del planeta
a veure
hi ha alguna cosa
si hi ha
el que dèiem abans
no
la qüestió econòmica
no
si
hi ha gent
que pot treure profit
però és clar
entre que
els mateixos primers
cada vegada
n'hi ha menys
i entre que nosaltres
som conscients
que el planeta Terra
no el podem
trinxar més
doncs
aquesta consciència
mediambiental
doncs
s'ha fet més gran
entre tothom
i el reciclat
és voluntari
en la majoria
dels països
però
la Unió Europea
ha aprovat
una llei
que el fa obligatori
per tots els seus
països membres
mira
que diré
a partir de l'any 2020
d'aquí
res
7 anys
home
tal com anem
sí
d'aquí a res
d'aquí 7 anys
som el tot ja
ha hagut un moment
que estava a punt
de rectificar
d'aquí 7 anys
d'aquí 7 anys
doncs
tots els països
de la Unió Europea
hauran de reciclar
convertir en abonament
o reutilitzar
el 50%
de la brossa domèstica
que generin
els països
que incompleixin
aquesta norma
seran penalitzats
doncs
la cosa va per aquí
i tal com estem
de diners
millor que
ens posem la pila
perquè
en general
en general
i ara la pregunta
és
cap a on van
aquí
qui són els majors
països
que reciclen
no
doncs bé
en general
els materials reciclats
viatgen en una sola direcció
o sigui
des de països
amb un pip
molt alt
a països
menys desenvolupats
i el gran imant
és la Xina
què dius
sí
sí sí sí
allà és on va tot
allà és on va tot
amb els seus plans
quincanals
el país té
una necessitat enorme
de matèries primes
sí perquè
la Xina
es fa molt gran
i tot
doncs
ens tenen
ara fa poc
han inaugurat
la línia
d'alta velocitat
de trens
més llarga del món
no sé quant de quilòmetres
ho vaig llegir l'altre dia
sí sí
ho vaig poder veure
a Cantona
em sembla
no és aquesta
que va anar a veure
no no
aquesta és curta
aquestes són 100 quilòmetres
d'aquella
amb la que té
una miqueta més
una miqueta més
i aleshores
clar
la Xina necessita
molt material
perquè està
és una economia
en expansió
passada la crisi mundial
però la Xina va a la seva
i va
va anar fent coses
va construint trens
jo els hi dono una idea
no sé si servirà
o ara mateix
estic ficant la pota
si no
tu me corregeixes
Beta
fa anys
parlàvem
o fins i tot
bueno
fa anys
al mig
l'any passat
vam comentar
que hi havia una illa
sí
que era una illa de brossa
no?
una illa de brossa
et sona no?
que hi havia una illa de brossa
que precisament
està
no sé si està
a l'Atlàntic
o al Pacífic
però que existeix
és una illa de brossa
i que és una illa enorme
i que tot
tot és plàstic
totes
bueno
coses de rebuig
però això fa molts anys
que vam comentar
i que era una illa
que cada vegada
sense voler
s'està fent més gran
més gran
i que tot eren deixalles
i coses de la mar
podria ser
podria ser un altre imant
que aquí al planeta Terra
més a banda de la Xina
doncs podria ser un altre imant
ara no ho tinc present
però
no ho veu per netejar
de cara a un futur
que ho tinguéssim en compte
que si aquesta illa
amb perdó
de brossa
anava a dir una altra paraula
però al final va sortir la correcta
sí
que comença a fer l'Ema
que està per aquí
exacte
que està per aquí
o existeix
que tinguem consciència
a l'hora de netejar
que la reciclin
exacte
que reciclin
aquí t'aïlla
si tot el material
va per allà
és com un imant
tots els plàstics
i tota la brossa
van allà
doncs
seria qüestió
que en aquesta illa
munteixin una planta
de reciclats
i forneixin el plàstic
i el vidre
i ja que estàvem
i està allà
i ja que està allà
tenim a terra
i que fiquessin una planta
per aprofitar-ho
bé la qüestió
és que el gran imant
és Xina
perquè en els seus plans
quinquenals
el país té una necessitat
enorme
de matèries primeres
i Xina
doncs
encapçala
el mercat de paper reciclat
important
uns 24 milions
de tones anuals
principalment
d'Estats Units
i Europa
o sigui que
digue-los tontos
o sigui que
mira
ho estava buscant
i fins i tot
si busqueu
illa de brossa
textualment
diu
la sopa de plàstico
també coneguda
com a sopa de basura
sopa tòxica
és una gran taca
de brossa
del pacífic
ah el pacífic
veus el que et deia
que existeix
i a més a més
el podem veure
que són
buf
és enorme
s'estima
que és de 700.000
quilòmetres quadrats
això és molt eh
per això t'ho deia
no no
és que és una illa
a més a més
té el seu pes
específic eh
que és
tremenda
és enorme
busqueu-lo
que posa
illa de brossa
isla de basura
i que es troba allà
eh
bé
doncs
aquesta seria
a grans trets
el que ens trobem
i que va molt bé
ara
després
d'aquesta
petita
etapa
o aquest petit
period de consumisme
que hem tingut
aquestes
dues últimes
setmanes
no
de consumisme
descontrolat
no podríem dir-ho així
aleshores doncs clar
és
és
és
això que
va bé
després de
les festes
com va bé
després
de menjar tant
depurar
depurar
els excessos
del menjar
saber depurar
tot el que han menjat
de més
doncs també va bé
després del que han comprat
de més
els
els
objectes
els embolcalls
els plàstics
i tot això
doncs saber-ho
portar
allà on s'ha de portar
no
i és això
no
hem de prendre consciència
que la terra
no és una font
inesgotable
de matèries primeres
aleshores doncs
cada vegada
la tècnica de reciclació
s'ha perfeccionat més
o sigui
si fa també
fa 20 anys
el cost
de reciclar
o fa 30 anys
una ampolla de vidre
de del cava
costava molt
perquè doncs
les tècniques
no eren tan bones
i deien
home
doncs
més val
una ampolla nova
que no passa
una reciclada
perquè el consum
doncs
les tècniques
de reciclatge
han avançat
de tal manera
que vull dir
fins i tot
i ho corroboren
estudis econòmics
és més viable
més econòmic
reciclar el vidre fet
que no pas
de fer-ne nou
per exemple
fer-ne nou
doncs
és cosa que
costa més
costa més
perquè queden
menys materials
o menys minerals
per fer vidre nou
és com el petroli
no?
petroli nou
doncs
l'has de buscar
amb més profunditat
perquè el que estava
a la superfície
doncs
ja se l'han crospit
i l'han cremat
aleshores
l'han d'anar a buscar
més lluny
més a fons
i tot això
no?
doncs
totes minerals
no es passa el mateix
aleshores
doncs
la tecnologia
ha evolucionat
de tal manera
que fa que sigui
més viable
fons de l'alumini
vell
fent-ne de nou
que no pas
anar a buscar
la bauxita
ves a saber on
que és el material
com se fa
l'alumini
doncs bé
va molt bé
recordar això
després d'aquests excessos
de consum
d'aquests dies
exacte
i excessos
de paper
de brossa
i de tot plegat
volem acabar
aquesta petita
història
del reciclatge
vinga anem
dient que
el reciclatge
ha recorregut
un llarg camí
des de 1970
en el que
el dissenyador
gràfic
Gary Anderson
va dibuixar
una tira còmica
per Mòbius
amb tres fletxes
girant en cercle
això és el cicle
el signe
o el logotip
del reciclatge
són tres fletxes
imagineu-vos
que estan girant
entre elles
com un cercle
és continuo
aquest és el símbol
de reciclatge universal
això ve del 1970
i la cosa
doncs
va venir
mitja en broma
perquè
doncs
aquest
dissenyador gràfic
Gary Anderson
va dibuixar
aquest
aquest símbol
per una tira còmica
allò que
el seu personatge
doncs
li van dir
li van dir
home
doncs
ves a reciclar
una cosa
i aquest
se va inventar
un logotip
que
qui
es pensaria
que molts anys
després
parlem de l'any 70
doncs
seria
el símbol
universal
de reciclatge
tres fletxes
girant
en cercle
així
és molt bo
perquè
és continuo
una cosa
que està feta
que té un cicle
de vida
ha deixat
de tenir
la seva utilitat
es torna a fondre
i el que era abans
una nevera
ara és un cotxe
per exemple
sí
és això
avui en dia
aquest logo
és familiar
en tots els països
del món
però les activitats
de reciclatge
varien molt
d'un país
a altre
per exemple
Suïssa
recicla
el 52%
dels seus
de les seves
broses
municipals
principal
en paper
plàstic
i metall
sent el major
percentatge
d'Europa
seguida
d'Òstria
o sigui
Suïssa
en aquest cas
ens porta a avantatge
darrere d'Òstria
el Reino Unit
tan sols recicla
el 18%
de la seva
pressió municipal
en particular
paper
plàstic
i metall
Japó
és el país
que més plàstic
recicla
el 77%
el 77%
del plàstic
recicla
al Japó
i als Estats Units
tan sols recicla
el 7%
de les deixalles
de plàstic
la major part
s'envia
a la Xina
on es converteixen
teixits
alfombres
i joguines
de plàstic
o sigui
que
als Estats Units
hi cal una mica
de pedagogia
en aquest sentit
tan sols
un 7%
del plàstic
i el poc
que recicla
que és un 7%
que també
no és
per la quantitat
d'habitants
que hi ha
als Estats Units
és molt
perquè
em sembla que són
300 milions
i un 7%
3 milions
3 milions
molt poc
sí
però
sorge
però
hauria de ser
més alt
aquest
100%
i
per acabar
l'índex total
de reciclat
a Singapur
va augmentar
un 117%
entre 2000
i 2011
i aquest país
recicla
pràcticament
totes les deixalles
procedents
de la construcció
i més de la meitat
del seu paper
i cartró
o sigui que
bé
cada país
és una història
i aquí
doncs
què passa aquí
aquí
som
encara una mica
la cua
de la Unió Europea
i hem de fer campanyes
doncs
cada vegada
que s'acosten
a les festes
de Nadal
hem de fer campanyes
i hem de fer recordatori
i és el que hi ha
i com n'hi ha
i és el que hi ha abans
aquesta campanya
que han insistit molt
la televisió pública
a Catalunya
de l'envas
o en vas
les tres noies
són les mamzels
un grup
que canta
català
castellà
fan una mica
de teatre
perquè són
una mica
bastant
bastant
si es posen
les perruques
negres
i tenen
altra personalitat
aquestes noies
són de l'Institut
del Teatre de Barcelona
i per casualitat
es van posar
a cantar un dia
i bé
doncs
la cosa
el seu funcionat
i de
i de passar
els cesnaris
a Tarragona
van actuar
l'any passat
el cau
també van estar
a la fira
de carrer
de música
de Vilaseca
els han tingut
ben a prop
d'aquí
i bé
doncs
és una d'aquestes
noves propostes
que
o t'agraden molt
o
l'atestes
i és el que
ha passat
i és el que ha passat
en la campanya
aquesta
de publicitat
de l'envàs
on vas
doncs
ha creat
dos tipus
d'opinió
o sigui
la gent
que
li ha agradat
molt
que a partir
de
es convertirà
a la fe
del recicliatge
ha vist la llum
i a l'altre
costat
hi ha la gent
que
bé
doncs
ho podem comentar
perquè ho vaig llegir
en un tuit
que hi ha gent
que és de l'altre cantó
que quan es veu
els agafen ganes
de llançar residus
nuclears
al contenidor groc
es posen així
com agressius
una mica agressius
un tuit va llegir
que deia
jo quan els veig
sortir per la televisió
m'agafen ganes
de llançar residus
nuclears
al contenidor groc
que agressivitat
tampoc no cal
però bé
la conclusió
i això ho estàvem parlant
amb la Farentena
Sílvia
és que
sigui que parlin bé
o sigui que parlin malament
la qüestió és que se'n parla
i això
a veure si serveix
que deixem d'estar
a la cua
del reciclatge
a la Unió Europea
serveixi
de mentalitzar
és el que dèiem
no penseu
que hi ha interessos
al darrere
que n'hi ha
segur
no no
a veure
ho dèiem abans
que si no hi hagués
aquest benefici
que hi ha
a l'hora de reciclar
cosa que no passava
fa uns anys
doncs no existirien
aquestes empreses
perquè les empreses
estan per
treure beneficis
si no has de tenir un guany
per això
estan les ONGs
però les ONGs
no poden
tenir un dispositiu
com és
el de reciclatge
en aquest cas
doncs ja necessites
una empresa
doncs amb treballadors
amb maquinària
aleshores
doncs esclar
si no hi ha benefici
no tires endavant
i en aquest moment
doncs és el que diem
el mercat del reciclatge
dona
per aquests beneficis
aleshores
no hem de mirar
això
hem de mirar
que sí que hi ha una gent
que utilitza els nostres residus
entre un benefici
però els que
qui surt guanyant
finalment
no són aquestes empreses
sinó
és el planeta Terra
que li estem donant
una segona oportunitat
i una tercera
i una quarta
tot aquestes estris
que estarien ara llançats
a un continuador
allà a la muntanya
soterrats
sobre tones de terra
i mal ha guanyat
plàstic
mal ha guanyat paper
mal ha guanyat ferro
i
mal ha guanyat tot
tot el planeta
perquè és el planeta
que perd
per cert
que teníem més coses
Berta
però l'hora has de guardar
per la setmana vinent
mira quina hora és
que hem d'anar al concurs
amb el Val Petit Tarraco
bé doncs
però deixa'm dir
dues coses
i ho farem
ho estendrem
la setmana vinent
i és que
ara ja parlem
d'estris
de primera
utilització
ja no són reciclats
o sí
reciclats
possiblement
però estem parlant
dels iPhones
dels tauletes
els smartphones
i tots aquests estris
tan moderns
però és clar
que
hi ha un mercat alternatiu
o no alternatiu
un mercat
al voltant
ara alternatiu
no
aquesta no seria la paraula
alternatiu
al voltant
sí
ara deixa'm-ho
amb el voltant
un mercat al voltant
perquè és clar
tu dius
tu dius
ostres
el meu smartphone
la meva tauleta
com l'utilitzo
ara que fa tant de fred
i que porto aquells guants
que
que no hi ha manera
que no me'ls vull treure
no no
perquè fa molt de fred
i aleshores
no tinc tacte
per fer
anar a la pantalla tàctil
més ben dit
no
doncs
hi ha solucions
després
sí
sí
en parlarem
en parlarem
eh
per quan
faci molt de fred
el teu smartphone
o la teva tauleta
també la podràs utilitzar
hi ha solucions
tecnològiques
i una altra cosa
tu tens por
perquè al teu
iPhone
li pugui caure
cafè a sobre
doncs
hem trobat
la funda
ultraprotectora
sí
sí
funda ultraprotectora
i
i
i
això ho dirà una setmana que ve
però dona'm una pista
aquesta funda ultraprotectora
perquè no li caig el cafè
damunt del teu iPhone
estimat iPhone
té ales
ui
ara aquí has donat
no
deixem-ho
deixem-ho perquè entraríem
en un altre davant
i no pot ser
té ales
té ales
vale
sense
és que
no
deixem-ho
anem a la música
a veure
a veure
mira
sí
és que m'assemblava
que era
era
no no
però
especialment per iPhone
ja ja
bé
deixem-ho aquí
imagineu una cosa
que potser es posen les dones
que té ales
deixem-ho aquí
la setmana que ve
ens seguim parlant
doncs bé
acabem
amb el viatge a vinília
com es costuma
aquí a l'altra esplana
i amb una bona notícia
perquè el sonar d'enguant
que és la vintena edició
que organitza aquesta gent
de Barcelona
i que es fa
el juny
el 13, 14, 15 juny
tenen com a cap de cartell
els mítics
Calfwerk
ens venen a visitar
serà concretament
encara hi són
encara hi són
encara hi són
encara hi són
encara hi són
encara hi són
com a músics
home que viuen
espero que sí
i per molts anys
home
ja comencem amb les ales
eh
els àngels
doncs
el divendres 14 de juny
com a cap de cartells
presentaran un treball
que es diu
Calfwerk 3D Show
i
i nosaltres
doncs
ens hem posat contents
com ho vam sentir
l'altre dia
que es presentaven
doncs
al sonar
la vintena edició
a Calfwerk
i
i que a més
que fer-li
un homenatge
amb aquest tema
de l'any 1975
ells estan actius
des del 1970
no n'hi do
que ha plogut
70
80
70
42
molts anys
42 anys
molts anys
eh
però és el que també comentava
fora d'antena
un grup així
que si has dedicat
a tocar tecles
dona igual que en tinguis 20
que en tinguis 80 d'anys
és veritat
la qüestió és que
que la seva música
com és tot tocant tecles
és per ordinador
doncs
a mànys han de moure
com els molts llestons
de referèixer
no
això mateix
o donar-li una bateria
allí
suant
no no no
és una música
molt més pràctica
en aquest cas
doncs sí
ells són actius
des del 70
i escoltarem
o estem escoltant de fons
aquest radioactivitat
del 1975
ostres radioactivitat
no no no
no penso llençar res
al continuador groc
que no sigui radioactiu
de car
de car
doncs
Beta
i també fem
un patiu d'homenatge
amb un programa
que va existir
en aquesta casa
i també
seria igual
i que tenia
aquesta sintonia
com a cap de cartell
i ho feia amb tal Beta també
sí
sí
casualment
mira aquelles coses
de la vida
vés per on
Beta
fins la setmana vinent
que tornem
això mateix
tornarem amb les sales
la setmana vinent
gràcies
a veure
a veure
d'ament
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!