...
Què tal? Molt bona tarda.
Benvinguts a aquesta retransmissió des de la plaça de les Cols
de la Santa Tegla Petita.
D'aquí viurem aquest moment avui molt especial i un dia més
en el que els més menuts seran els autèntics protagonistes de la festa major
de la nostra ciutat.
Els veurem puxar pel carrer Major, els veurem desfilar per aquí,
de fet sortiran, ja ho hem fet des de la plaça de la Font,
passaran per aquí on som nosaltres, aquí faran una exhibició
per si volen acostar-se, llavors faran un recorregut per diferents parts,
per diferents carrers d'aquí de la part alta,
passaran per diferents endrecs com ara el carrer Marcerí,
on som nosaltres a tocar mateix, també doncs el carrer Fòrum,
Sant Anna, Pilats, Cols del Bou, per donar la plaça de la Font.
També passaran per la Baixada de Misericòrdia, Major, Cols,
feran tot aquest recorregut circular i des d'aquí us ho podrem
anar explicant a mesura que avanci aquesta jornada,
a mesura que avanci aquesta tarda, aquesta cercavila petita.
Des d'aquí us ho explicarem, però no ho farem sols,
també ens acompanya un gran desplegament tècnic
i a banda també un col·laborador habitual ja d'aquestes retransmissions,
com és el gerent de la Fira Mediterrània de Manresa
i també de les escenals de Valls,
ex-tecnic de l'àrea de Cultura i Festes, Jordi Bertran.
Jordi, què tal? Bona tarda.
Hola, Josep, molt bona tarda.
Com ho veus, això, des de la teva perspectiva?
Jo estic baix a la plaça, tu estàs una mica més amunt,
veus que comencin a arribar allà per aquí, no?
No, de moment no, perquè en aquests moments
han de tenir que donar el tercer avís
i es veu encara el carrer Major plenament amb gent,
però no encara amb els elements d'aquest seguici petit
de la Festa Major d'Anglanya.
Un carrer Major que està força ple,
també a totes les escales d'aquí del Pla de la Seu,
al carrer Marceria també veiem força gent,
i dalt també a Pla de la Seu també força gent esperant
que arribi a aquesta cercavila.
Avisos ja, vol dir que pràcticament això està a punt d'arribar,
a punt d'arribar a qui som nosaltres.
Salutacions als veient de Tarragona Ràdio,
també a aquells que ens veuen en diferit,
per Tatdoxa, per la televisió pública del camp de Tarragona.
Els veurem arribar, Jordi,
i els primers que veurem seran, com és tradicional,
els elements de foc, no?
Sí, bé, de fet aquest avís de foc dels tres coets,
també ens explica la vinculació pirotècnica que té la festa,
no solament la dels grans, sinó també la dels petits, no?
Aquests avisos es van crear en l'ofici del pirotècnic fa molts anys,
doncs per mesura que els pirotècnics arribaven a les poblacions,
anaven llançant primer un avís, després dos,
i després aquests tres avisos finals, no?
Això volia dir que el pirotècnic, i per tant la festa,
arribava, i això és un dels trets que encara es manté avui en dia,
l'ofici de pirotècnic, doncs té aquesta part de coeteria aèria,
i després aquesta que veurem amb aquests primers elements de foc,
que integren el Valladiables petit, el Drac petit, el Bou petit i la Vibrieta,
que, com bé dius, doncs obren aquest seguici petit de la Santa Tecla 2013.
Aquí ja preparats els infants per rebre'ls,
veiem com és també habitual les cassaures texanes,
el barret de les festes, mocadors,
alguns amolleres portadores fins i tot,
perquè quan arribin les espurnes d'aquesta actuació,
la primera, doncs, que veurem passar per aquí del Valladiables petit,
un Valladiables que, si miren aquí on som nosaltres,
a la Pasa de les Coles, ja veuran que hi ha un gran cartell
que fa alguns dies, que recorda que és el trentè aniversari
del Valladiables gran,
i el petit Jordi, que si no va xerrar, va ser el primer que es va recuperar,
en el dels elements del segi i ser petit,
que en guanyen faran 15.
Sí, bé, de fet, sempre que parlem, ho dius bé,
15 anys del Valladiables petit de l'any 98
i 30 anys de la recuperació del Valladiables gran,
perquè hem de tenir present que la gran majoria dels elements
que anirem veient avui i que comentarem,
almenys amb la seva versió adulta,
doncs tenen uns orígens molt remots,
és a dir, de fet,
podíem dir que aquests 30 anys del Valladiables
són de l'etapa democràtica,
perquè el Valladiables com a tal, doncs, a la nostra ciutat
està documentat des del 1426
i ja ho està no solament
com amb els personatges del mal,
que són els diables, no?
Aquests personatges que en guanyen estrenen, doncs, vestuari,
com cada 10 anys, doncs, més o menys,
perquè el material, doncs, de la roba pugui estar en condicions, no?
Els acompanya i crec que avui també el veurem,
un personatge que intervé en els versos del ball de Sant Miquel i Diables,
que és aquest arcàngel Sant Miquel
i que des de l'origen de la celebració, doncs,
està lligat a aquesta representació
que no és altra cosa que un entre més,
és a dir, una lluita entre el bé i el mal.
El bé, doncs, l'arcàngel Sant Miquel,
aquest àngel lluitador,
que també tenim amb la mateixa iconografia
el retaule major de la catedral de Tarragona
i, en la banda de l'infer, doncs, els diables, no?
Que també són uns personatges
que ja estan en el segle XV documentat
i que fins i tot també realitzaven versos
en altres representacions,
com, per exemple,
referint-nos al cas de la ciutat de Tarragona,
el drama de l'Assumpció,
que és una representació, doncs, de caràcter medieval
que es feia al voltant del 15 d'agost.
Ja veuen que avui n'aprendrem molt, eh,
del ritual de la festa de la tradició,
dels seus orígens,
amb els comentaris de Jordi Bertran.
Un ball de diables,
que parlaves d'aquests vestits nous,
encara no els han pogut veure,
bé, amb actuació pròpiament dita,
s'han vist,
es van presentar diumenge passat,
van fer, aquí mateix uns a nosaltres,
darrere, davant de la catedral,
doncs, una petita exhibició,
però encara no els han pogut veure, allò,
amb tots els set siuts.
També estem, allò,
amatents per poder veure com són aquests vestits
sota les espurnes del Correfoc,
com espurnes que veiem ja,
pràcticament al cap de vall del carrer Major,
ja de seguida escoltarem també,
olorarem la pòlvora d'aquestes carretilles
del ball de diables petits,
que ja comencen a enfilar,
doncs, al carrer Major,
per arribar fins aquí en som nosaltres,
i podrem veure, doncs,
com actuen enguanyes també en aquest 15 aniversari
d'aquest ball de diables a petits.
No és l'única,
enguany també hi ha altres elements
que s'incorporen a aquest seguís i petit,
els veurem també passar per aquí,
intentarem parlar també amb els seus responsables,
perquè, entre d'altres,
enguany, per exemple,
s'han recuperat el ball de Cossis petit,
els gegants moros petits,
si no recordo malament també, Jordi,
si no l'ajudem,
també es podrem veure passar per aquí.
Sí, de fet,
és un any de,
per una banda,
de renovacions de vestuari,
com aquesta que parlaves dels diables,
els diables de Tarragona,
doncs,
des de la recuperació l'any 84,
han tingut, doncs,
artistes emergents,
artistes que han pintat,
doncs, els traigis,
els primers traigis i els segons,
el disseny,
dos dissenys diferents,
un que va funcionar a 10 anys,
de l'any 84 al 93,
i l'altre que ha funcionat 20 anys,
amb dos dissenys,
són de l'artista del Coverent,
Antoni Torrell,
que es va brindar, doncs,
el 84 a pintar aquests vestuaris.
Aquell primer disseny era,
les casaques eren
d'un vermell rosat,
seguint una mica la camisa,
que podríem dir,
dels vells castellers,
en aquest cas,
s'assemblava bastant a un color,
doncs,
prou identificatiu,
com és el de la colla veia dels Tiquets de Balls,
que és aquest color vermell desgastat,
que és un color,
doncs,
molt característic de la festa també popular,
i els pantalons eren de color verd,
no?,
tots amenits en flamarades.
Després,
al cap de 10 anys,
es va canviar per aquesta estètica,
que és la que hem vist,
doncs,
fins al darrer Sant Joan,
per entendre'ns,
que és aquesta estètica de blanca,
no?,
amb predomini del blanc,
i amb les flamarades,
doncs,
més com maçanefes,
i amb diferents tons,
no?,
destacant també,
per exemple,
la diferència dels primers tratges,
uns tons,
doncs,
ocres o daurats,
que se combinaven amb aquests altres colors més vius.
Avui,
doncs,
ara tindrem l'oportunitat de veure com,
com enguanya el Vall de Diables,
doncs,
ha creat aquest vestuari nou,
que,
com bé deia,
se'ls presentava el diumenge passat,
i que va sortir d'un concurs entre diferents,
doncs,
estudiants i alumnes de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona,
no?,
la guanyadora va ser una il·lustradora,
la Tamara Huete,
i ha participat,
doncs,
diferents gent amb la,
amb la confecció,
tant de la indumentària,
com amb la pintura d'aquests vestits.
El que no ho varia,
no sé si varia gaire,
Jordi,
tu,
si ho saps,
el teixit,
el que és el teixit dels vestits,
que suposo que ha de tenir unes característiques molt especials,
no?,
per aguantar l'embat de les espumes.
Bé,
més enllà de l'empresa que l'hagi fabricat en concret,
doncs,
sí,
efectivament,
és un teixit que intenta,
doncs,
tenir una consistència de luneta,
que sigui prou resistent,
ja hi ha del foc.
Antigament,
els tratges dels valls de Diables es feien ja amb materials resistents,
bé,
del vall de Diables i d'altres elements de foc,
recordem que no és l'únic element de foc,
eh,
els elements de foc,
doncs,
portaven roba de sac,
eh,
que era una de les robes més consistent,
i encara ho podeu veure avui en dia,
per exemple,
doncs,
amb el vall de Diables de l'Arbós,
que van ser bons mestres l'any 84 dels Diables tarragonins,
i que és una de les colles,
per no dir la colla,
doncs,
amb més tradició i continuïtat de tot Catalunya,
no?
Modernament,
en el cas de Tarragona,
la roba que primer es va trobar perquè l'Antoni Torrell,
el 84,
pogués fer aquest vestuari,
doncs,
més pintat i,
i diguéssim,
que s'adequés,
també a la consistència del foc,
va ser fabricada,
doncs,
per una empresa tèxtil del Pla de Santa Maria,
que era la que fabricava la lona de les saques de la marineria de l'Armada Espanyola.
Era una roba,
doncs,
molt consistent,
no?,
per precisament pel tipus de transport i d'ofici que feia,
doncs,
aquest cos militar,
no?
És una mica,
també aquesta vinculació que hem tingut a Tarragona,
si més no,
des del segle XVI fins a principis del XIX,
des del 1500 i poc fins al 1800,
bé,
fins a la Guerra del Francès,
podem dir,
els diàves tarragonins,
amb el gremi de Teixidors de Lli,
que era un gremi que tenia la seu aquí a la pora d'on estem avui,
a l'església de Sant Miquel del Pla,
va tenir molts anys allà la seu,
actualment és la seu de la Real Germandat de Jesús Nazaré,
on es postulien els seus passos,
però va tenir aquesta vinculació molt clara també amb la festa de Santa Tecla.
De fet,
els gremis,
que són a l'origen de tots aquests elements,
o bé,
les primeres associacions que els van portar,
tenien seus,
doncs,
vinculades a esglésies,
o a capelletes,
a parròquies,
i participaven no solament en la festa de Santa Tecla,
sinó també amb l'altra,
podrem dir,
gran celebració de l'any tarragoní,
o una de les grans celebracions de l'any tarragoní,
com és la processó del Sant Enterrament el divendres sant.
Abans seran els gremis els que recolzaven la festa,
ara l'empresa també privada,
la que recolza,
per exemple,
amb la recuperació d'algun d'aquests elements que haurem avui aquí,
el projecte T6.000 de Repsol,
que any rere any ha anat incorporant aquests nous elements,
amb aquest recolzament,
amb els invitats del seguici,
perquè puguin ser una realitat,
amb projectes com aquests,
i amb aquest recolzament explícit,
el que abans fèiem els gremis,
i ara que ha de ser el setor privat,
doncs el que també recolzi la festa major.
I veiem ja que pràcticament estan aquest vall de Diables,
mig carrer major,
una mica més...
Els quatre cantons.
Els quatre cantons, correcte.
Un dels llocs emblemàtics també de la festa.
I per cert,
quina vista més privilegiada que tenen els que viuen aquí,
al carrer major,
i a la plaça de les Cols,
és que veiem,
veiem a més a més els balcons plens,
de gent guaitant des de dalt,
que té una vista impressionant del que està passant avui aquí,
del que passarà,
del que està passant i del que passarà per aquí,
pel carrer major i per la plaça de les Cols.
Som absolutament privilegiats.
Adavant,
si antigament les seguissis els obria la Guàrdia Civil a cavall,
avui veiem que l'obra,
avui l'obra unes patrulles mixtes de Mossos d'Esquadra
i de policia local,
també un símptoma de com la festa ha canviat
i la història del país s'ha resituat.
Aquest detall sempre sí que ve des d'aquí ara,
que és veure curiós,
però sempre els obren els cossos policials.
Sí, sí,
que més a més estan a punt d'arribar aquí a la plaça de les Cols.
Escolta'm,
per cert,
Jordi,
explica'ns què ens has portat avui per berenar,
que abans ho...
Ah, doncs sí.
Encara no ho hem pogut catar,
però explica'ns-ho,
explica'ns-ho.
Doncs mira,
hi ha hagut una col·laboració desinteressada
de la pastisseria Sant Romà de Tarragona,
que per amenitzar aquesta retransmissió,
jo crec que serà més aviat al final,
ens ha obsequiat amb un pastís de xartrés,
de nova elaboració,
que combina el pastís de llimona,
podríem dir,
amb el xartrés verd,
que li dona un toc de contrast important.
Les gràcies aquí als companys de la pastisseria Sant Romà
que ens han volgut col·laborar
i posar aquesta nota innovadora també,
amb aquesta...
Bé,
la innovadora,
per a l'hora,
recuperant aquesta tradició de la reposteria,
perquè el xartrés,
més enllà que s'elabori la mamadeta
i que es prengui o es pugui prendre en copa,
doncs també té tota una altra tradició
a la pròpia ciutat,
una tradició que remunta fa molts anys,
que és la reposteria,
i en aquest cas,
doncs,
la pastisseria Sant Romà de Tarragona
aquests dies ha recuperat aquesta elaboració
i com a mínim és bo també que se sàpiga.
És un dels diferents exemples
que la gent pot tastar amb la reposteria aquests dies
amb els diferents establiments de Tarragona,
no sé,
aquí mateix on estem ara,
en el Pla de la Seu,
que estem veient el carrer Major des d'aquí dalt
amb la mòbil,
tenim també, doncs,
el restaurant Xartrés,
que també porta el nom,
no?, en aquest cas,
que elabora també un granissat
amb un toc de Xartrés verd,
també amb una molt bona combinació,
que és diferent de la mamadeta,
o per posar una altra,
per exemple,
doncs,
el restaurant Barquet,
el carrer Gasòmetre,
doncs,
elabora,
doncs,
un gelat de crocant al Xartrés,
també,
agafant una mica la reposteria antiga
que es feia a la ciutat,
sobretot amb festes,
celebracions,
tan molt importants
com podrien ser banquets de personalitats
com amb la festa de casa,
no?,
és a dir,
aquesta combinació del Xartrés,
jo crec que més per als adults
que pels nens,
perquè si no,
la cosa es complicarà.
Quan entra,
per cert,
Jordi,
quan truca el Xartrés
a la porta de les festes?
Quan s'incorpora com a beguda?
Fa molt que forma part,
doncs,
això de...
A veure,
la festa com a tal,
Xartrés,
suposo que celebració
n'ha tingut sempre,
el que és més modern,
bé,
sempre des que van arribar
els cartoixans aquí
a principis del segle XX,
el que és molt més modern,
lògicament,
és la presència
amb la mamadeta,
que és de mitjans dels anys 90
i encara tardarà uns quants anys
a denominar-se com a tal,
o sigui,
de fet,
va ser el professor músic
i mestre Jaume Arnella,
un de les persones
més vinculades
a la música tradicional,
que en el moment
d'estrenar
la mamadeta
en el barrilet,
en el barrilet,
va ser la primera persona
que d'una manera o altra
va escriure oficialment
aquest nom
en algun document,
podem dir literari,
tot i que ja en aquell moment,
el programa d'aquells moments
ja reflectia
la diversitat
de noms
que hi havia,
és parit de Santatec,
la beguda de les festes,
mamadeta,
al final,
lògicament,
el clam popular
es va impulsar
per mamadeta.
Doncs les cartilles
del Valladiables Petit,
que ja està aquí
a la Passa de les Cols,
acaben d'entrar ara mateix,
el públic
que s'aparta,
que es fa lloc,
però molts valents
que es queden al mig,
aquesta canada
que anem abans preparats
ja per l'ocasió,
amb els barrets,
amb els mocadors,
amb les caçadores texanes
i que estan pràcticament
al mig de la Passa de les Cols,
on ara mateix
veiem aquestes cartilles
del Valladiables Petit
i el Socartes,
i també que l'acompanya.
Són carretilles xiuladores
que no porten el tro
donat a la normativa
que hi ha per menors,
però sí que porten
aquest xiulet, no?
Doncs aplaudiments també,
aplaudiments
per aquest Valladiables Petit,
També amb la seva diablesa,
amb el seu llucifer,
que també estan aquí
al mig de la plaça,
amb forques diferents, Jordi,
perquè no són ben bé
com les que porten
una resta d'integrants
a la colla.
Bé, el nom tècnic,
podríem dir,
dels elements
de llucifer de la diablesa
són cetrots,
de la paraula ceptra,
és un tipus d'element
que sabem que portava
històricament el llucifer
i no va ser
fins a la democràcia
que el Valladiables
de Vilanova i la Geltrú
va incorporar
un cetrot
a la diablesa.
Això
es va passar
amb altres Valladiables,
com el cas de Tarragona,
que van incorporar
aquest element,
però originalment
l'únic personatge
que porta el ceptre
és en llucifer,
una mica per simbolitzar
aquest capdill.
Bé, és l'element
podem dir protagonista
principal
de la part de l'infern.
De l'altra banda,
hi haurà la part del bé,
com dèiem abans,
Sant Miquel.
I en aquests tratges
que també apuntaves abans,
doncs,
així podem
fer una primera valoració.
Aquests són els nous,
aquests, eh?
Avui que els estem veient
així en directe
a la llum
que li pertoca,
que és aquesta hora
en què
es comença
a enfosquir.
És una de les hores
més boniques
de la festa,
perquè lluï,
comença a lluir el foc,
es veu d'una altra manera
també els colors,
guanyen més intensitat.
Jo et diria
que els tratges
combinen una mica
les dues antigues
indumentàries
que ha tingut
a la Valladiales de Tarragona.
Per una banda,
la primera,
amb aquest color
més vermellós
que presideix
no absolutament
tota la carcassa,
sinó una part,
i per altra banda,
els pantalons verds,
predominantment verds.
Això es generaria
la indumentària
de l'any 84,
més aviat.
I en canvi,
el fons blanc
que encara es pot veure
des de la meva posició,
precio sobretot
la caputxa
i la cassaca,
no sé si hi ha
alguna altra part,
és més de la segona
indumentària
del 93
fins a aquest Sant Joan,
com deien.
És la caputxa
i la cassaca
només,
la part humana.
A la franc-lança
és a conjunta.
Sí,
ara hi ha una carretillada
aquí.
Mantenen les banyes
de color vermell,
com és característic,
també ve que Lucifer
manté aquest barret
característic
de barret de copa,
i ara que tenim
el set trot,
jo crec que és molt semblant
de davant,
Josep,
no sé,
ho haurem de veure
més de prop,
però em sembla
una còpia fidedigna
del disseny
que va fer
l'Antoni Mas
l'any 84.
Sabem que les còpies
sempre tenen
un ajustament
a la mida petita,
però jo crec que sí.
En tot cas,
sí que la indumentària
jo diria que
és bastant
respectuosa
amb la pròpia
tradició democràtica
dels Diables
i queda
molt contextualitzada.
Doncs cartellada conjunta
aquí a la plaça de l'Escol.
El Valladiables ha patit
que ja començaran
a esfilar cap a...
Sí,
la Diablesa també
amb el seu set trot
és clavat,
vull dir que porta
les banyes característiques
de la Diablesa
tarragonina.
Aquí també
podem fer un apunt,
aquestes banyes
van ser primerament
aportades en el Valladiables
del 84
per el senyor Miquel,
propietari
de l'empresa
Transports Nica.
Avui encara
continua aquesta empresa
amb els seus fills
i va ser
la persona
que va fer la gestió
i podem dir també
el patrocini
per poder tenir
unes banyes
d'això,
d'aquest boc,
d'aquest cabró,
que representa també
el mal,
aquesta indumentària
tan característica
de la Diablesa
tarragonina,
que també
es té
constant context
amb uns altres elements
de Diables
d'altres zones.
I darrere
ve el drac,
que seria
la primera bèstia
que avui
ens saluda aquí,
una peça,
el drac petit,
creada l'any 2000,
sabeu que
en aquest cas
va ser
recuperada
pels veïns
del carrer
del cos del Bou,
igualment
constitueix
una associació
pròpia,
que
van fer
la rèplica
d'aquesta peça
creada
en el format
gran
l'any 1985
per l'escultor
Gabriel García.
Una peça
també
que manté
aquests colors
vermells i verds
que,
curiosament,
si us fixeu tant
en els Diables
com el drac,
en els inicis
dels 80,
84 els Diables
i 85 el drac,
predominaven molt
en la part de foc.
Després veurem,
a mesura que ens vinguin
els altres elements
com aquests colors
també varien,
però fixeu-vos que
el drac també
té aquest predomini.
Té un sistema
de foc,
el drac de Tarragona,
molt tradicional,
amb foc
pràcticament
a tot arreu
d'on pot
sortir el foc,
és a dir,
a la boca,
a les ales,
a la cua,
inspirant-se
en els dracs
més tradicionals
com pot ser
l'avi dels dracs,
l'avi del Penedès,
que és el drac
de Vilafranca
del Penedès,
que se remunta
fins i tot
l'escultura
que es conserva
a l'edat mitjana.
Aquesta mena,
Jordi,
de lluantons
que porten
al tratge
els acompanyants
del drac,
no sé com dir-hi,
com a esmerac,
des de colors?
Bé,
això és un disseny
també,
igual que parlava
de l'Antoni Torrell
o de la Tamara
com a renovadora
del vestuari
d'enguany
dels Diables,
també caldria destacar
que el tratge
dels portants
del drac,
dels draquers,
és un vestuari
que va fer
el pintor
Rosselló,
Josep Maria Rosselló
de Tarragona,
d'aquí de la Martalta,
exacte,
i també,
com sabeu,
un gran escenògraf
de la companyia
sevillana,
la quadra,
dirigida pel Salvador Tàbora,
també un personatge
molt vinculat
a Tarragona,
amb la seva companyia,
amb diferents espectacles,
i el José Maria Rosselló
sempre ha col·laborat
amb ells,
no?
Doncs ara mateix
encendent el drac
i també el foc,
que torna a ser apareixent
aquí,
la Pasa de l'Escol.
També és segona
carretillada de foc
aquí,
en aquest cas
pel Primera Bèstia,
i efectivament
aquest drac
que obre la part
del bestiari
fantàstic i popular
de la nostra festa,
que s'inspira
al seu origen
no solament
amb aquest teatre de carrer
que tenia Santa Tecla
o Corpus Christi,
sinó també
amb totes les figures
que guarnien
els temples medievals,
especialment
la catedral de Tarragona.
Si us perdeu
pel claustre
de la catedral
o per la mateixa façana
veureu sovint
figures fantàstiques
com per exemple
la del drac,
històricament
lluitant amb el Sant Jordi,
tot i que
actualment
a diferència dels Diables
el drac de Tarragona
no manté
aquesta lluita
contra un personatge
del bé.
I ja tenim a la plaça
el Bou Petit,
el Bou Petit
és l'element
que es va recuperar,
bueno,
es va crear l'any 2007,
és un element
en aquest cas
de la representació
de l'entremés
o nativitat,
entremés de batlem
o la nativitat.
També xiuladores,
hi ha un predomini
també d'aquest ús
de la carretilla
amb xiulet,
suposo que
per compensar
l'absència
del trò.
l'altre final
de les carrerilles
que porten
els elements
més grans.
Digues, digues.
Perdó, perdó.
No, digues, digues.
En aquest cas
també
igual que en els Diables
o en el drac,
el Bou Petit
acompanyat
pels timbals,
aquests elements
característics
de percussió
que són els predominants
en aquest primer
tram
del seguici,
no?
S'ha de tenir present
en aquest cas,
fixeu-vos,
aquí hi ha el canvi
de color,
mantenim el vermell
però ja anem
cap al negre,
no?
És a dir,
també es combina
aquesta,
una altra color
també molt infernal
podríem dir,
perquè són aquests colors
que predominen
en aquesta banda,
tot i que realment
el Bou
està una mica aquí
per accident
en quant a la part
del mal, eh?
Perquè porta la part
del foc,
però s'ha de tenir present
que en el seu origen
el Bou,
en l'entremés
de Batlem,
el Bou
era la part positiva
perquè anava
acompanyat
de la molassa
que era la negativa,
que es menjava
la palla
del nen Jesús.
En aquest cas
el Bou
el que feia
era donar escalf,
no?
El que passa
és que la història,
l'evolució
de les festes
va fer que en determinades
celebracions
doncs com el cas
de Tarragona
la molassa
perdés la pirotècnia
i en canvi
el Bou
es recuperés
amb pirotècnia.
Això no és un cas únic,
podem trobar
altres casos
en què el Bou
precisament
manté la pirotècnia
però que hi ha hagut
una evolució
constant
al llarg dels temps.
També és el primer,
en aquest cas
és el primer element
que porta el Domàs
amb l'escut
de la ciutat
d'aquesta manera destacada.
També és una de les coses
a potser comentar.
Es va fent present
cada cop més
a mesura que abans
se'l seguissi
que la ciutat
està aquí,
la ciutat.
No solament
la interpretació
aquesta més cristiana
o religiosa
sinó també
els elements ciutadans.
Ara que entra a la Bíblia
tinc aquí el Ricard Virgili
d'Adiós Guadamari
Vivió del Serrallo.
Ricard, què tal?
Hola, bona tarda.
Esteu al mes
celebrando aniversari,
no vosaltres?
Sí, sí, sí.
És el 20è aniversari
de la Bíblia de Tarragona
i ara estem acompanyant
el futur de Tarragona.
El seguissi popular
ara veiem
el que serà
el nostre futur,
tant de la Bíblia
com del Drac,
el Bou,
el Vall de Diales
de Tarragona
i la resta d'entitats
que surten aquí
il·lusionats
perquè veiem
que això,
tota la feina
que estem fent ara
té un futur
i serà molt bo.
Si compreu el puzle
dels quatre garrofers
veureu que la Bíblia
és la portada del puzle
però també
amb molts elements.
Ja heu cremat
tots els cartutxos
del 20è aniversari
o encara no?
Sí, nosaltres ja sí.
Hem vist el trencaclosca
que fan els companys
dels quatre garrofers,
vam fer la mostra
de Folclore Viu
que és la trobada
de Bíblia
la setmana passada
i ara ja nosaltres
hem fet
el més tradicional
de les festes
de Tarragona.
Ricard, que vagi bé, gràcies.
Moltes gràcies,
abans ho disfrutat
de la Santa Tecla.
D'acord, Ricard.
El Ricard Virgili
de Diables a Bora Mar
i Vibria del Serrat
i la Bibrieta
que en aquests moments
fa la reverència, Jordi.
Una de les grans protagonistes
jo et diria
d'aquesta Santa Tecla
per aquesta esplèndida
mostra de Folclore Viu
també per diferents iniciatives
algunes de ja fa uns quants anys
com la consolidació
del lliurement
del xumet
per part dels nens
a la Vibria Gran
en aquest cas
el conte
que també han editat
molt recomanable
i doncs
per suposat
aquesta presència
en la Festa Petita.
S'ha de destacar
que la Vibria Petita
va ser la primera entitat
que va anar
a les escoles
i va crear
un dossier pedagògic, no?
Potser per això
sigui molt estimada
pels nens i nenes
de Tarragona
i també per aquells
que ens visiten
aquests dies.
És una peça
molt popular,
molt popular
jo diria
que de les més populars.
i que ara també fa
la seva encesa
aquí
al mig de la Paz Abastó.
Una bona, bona
encesa,
una bona carretillada
de la Vibria
també amb aquest element
de xiuladora.
En aquest cas
la Vibria
val la pena recordar
que és un element
que no tenia tradició
a la pròpia ciutat
però l'any 91
es va fer aquesta proposta
d'incorporar-la
donat que
si en els diferents
seguissis catalans
hi havia documentació diversa
no vol dir
que aquí no es pugui trobar
algun dia
i també hi havia confusió
sobre qui lluitava
amb el drac
en alguns casos
si era
allà amb Sant Jordi
perdó
si era el drac
o la Vibria, no?
A més a més
és una peça
que té una vinculació
amb la corona catalana, no?
Amb els reis
de Catalunya
i Aragó, no?
perquè a cavall
del segle XIV-XV
la dinastia catalana
doncs
amb diferents reis
com
Pere el Cerimoniós
Alfonso el Benigne
Martí l'Humà
van portar
aquesta
aquesta Vibria
com a mostra heràldica
en les seves armes, no?
Jo crec que això
és molt important
perquè també ens dona
aquesta altra dimensió
de la festa popular
que és aquesta vinculació
amb el país, no?
amb Catalunya
i que ens fa
doncs
molt diferents
i molt distins
d'altres
celebracions
de la resta de l'Estat
crec que val la pena
de destacar-ho, no?
Ja ho vaig d'encerrallonga
que ja pren posació
aquí de la plaça
per ser una plaça
cada cop més atapaïda
cada cop hi ha més gent
jo suposo que també
s'han d'enbuidant
no, encara no
les escales no varien
no, les escales
continuen plenes
vull dir que això no varia
perquè és un amfiteatre perfecte
per poder veure tota l'acció
però cada cop hi ha més gent
aquí a la plaça
Jordi
ara que s'acaba
diguéssim el foc
ja veuràs
com es posarà això
ara tenim aquí
els petits bandolers
bandoleres
del vall de Serrallonga
petit
un vall que es va
fer amb el seu format
petit l'any 2008
és un dels elements
que més feina
havia de fer
per adequar-se
perquè clar
els seus companys grans
no poden
no es poden copiar
exactament
és a dir
clar
les armes
no poden disparar
les cargues de pòlvora
que fan els grans
això va fer uns mecanismes
d'un soroll simbòlic
que és el que
és el que porten
i que al mateix temps
també ha fet
potenciar
l'avançant
de parlaments
i de
i de
ball
però s'acompanya
la xerrot de canya
et sembla que els escoltem
perfecte
doncs la xerrot de canya
que acompanyen
aquest ball
d'en Serrallonga
que estan fent
la seva rondalla
aquí al mig
de la plaça
de les Cols
i que estan a punt
de disparar també
de fet ja ho han fet
i com veia Jordi
disparen aquests globus
aquest mecanisme
que comentaves
simbòlic
que és un globo
en definitiva
és un petit globo
que el Serrallonga
que potser s'enfadarà
si defineixes
Els noms són molt característics i cada bandoler té una certa característica comuna amb la seva indumentària.
En tot cas, és l'únic grup de bandolers que es manté tant a la festa gran com a la petita,
tot i que hi havia moltíssims.
Si, per exemple, anem a la novel·la La família dels Garrigues,
de l'escriptor tarragoní Josep Pini Soler,
un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XIX
i del conjunt de la història de la literatura catalana,
se l'ha situat aquesta novel·la entre les 100 millors obres de la nostra literatura,
doncs Pini Soler destaca la festa major de mitjans del segle XIX
i hi ha molts valls de bandolers en armes,
perquè precisament arran del final de la Guerra del Francès,
la pòlvora va agafar un valor molt, molt festiu
per contraposar-se amb la part de sang que havia suposat la Guerra i el Setge del Francès.
Va ser protagonista ahir en la Baixereta de la Lliga
i avui hi tornem a set, on està aquí la Lliga,
també un dels elements singulars de la nostra festa major i del segle XIX popular petit
amb el seu també característic ball.
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
L'àliga que, parlant d'heràldica, porta aquesta corona,
en aquest cas la corona del Comte de Tarragona,
una identitat que va existir en un període potser no molt ampli,
però sí vinculat a la ciutat, Comte de Tarragona,
que en el moment de recuperar-se l'àliga va haver més i menys aquest tema
perquè hi havia un sector de la ciutat que volia que portés la corona real espanyola.
sortosament crec que es va imposar el seny dels recuperadors
en aquell any del Vall de Diables i del pròpia Conselleria de Festes
i van buscar aquesta simbologia autòctona i pròpia, que és la corona.
La música també molt important en aquesta festa, en parlàvem no pagaires dies, Jordi,
també és un dels elements a destacar i tenir en compte, molt en compte, de fet.
És l'amperito aquest, eh? Aquest és una de les tornades clàssiques, no?
que sentim fins a extrems insospitables a la festa major de Tarragona.
Bé, en tot cas, en tot cas, dir que les bandes, doncs, la de l'àliga, la del lleu o la banda final, no?,
que tant cal seguir-sí, han jugat un paper molt important en tota la festa
i que van contrastar perfectament amb les gralles, no?
També de l'àliga val la pena destacar aquest color blanc característic,
que és la visió més religiosa, no?
Per una banda, el símbol de Sant Joan Evangelista, fins i tot el símbol de Déu, no?
I ara sí, ara l'ambulassa... Aquesta sí que pujarà, eh?
A diferència de l'àliga, pujarà, eh?
Perquè s'embalen, s'embalen, els de l'ambulasseta petita.
Havien fet un corredor pel mig de les escales i va cap amunt, eh?
Fins a vosaltres.
Sí, sí. Aquí ja li veig les orelles, pràcticament, des d'aquí dalt.
I amb els orelles de l'esperitó que l'acompanyen i també els podem escoltar en directe.
La molassa al Pla de la Seu, ara.
Doncs Jordi, que està al teu costat, eh? Pràcticament...
Sí, sí, està aquí, li toquem el Domàs.
Una altra de les peces amb Domàs de la festa, no?
De la molasseta també destacar aquest color de la gualdrapa al verd.
És molt característic de les molasses antigues, eh?
La de la verga, per exemple, la mula guita de verga, les mules guites de verga també la porten.
I aquest és un dels elements molt característics d'aquesta peça, de la gran i de la petita.
Igual que ho són aquestes campanetes, que són l'emblema per dringar les mules, eh?
Els cavalls, amb la tradició de la guarnicioneria catalana, porten picarols, o portaven picarols,
i en canvi les mules porten aquestes campanes que es veuen perfectament, no?
Un bon treball d'orfebreria, d'artesania, amb tota la part de guarnicioneria d'aquesta peça de molassa petita,
que el disseny original de la peça gran ja fa molts anys el va fer un altre artista important de la ciutat, el Joan Serranià.
En general, tots els elements que hem anat veient han estat fets per artistes molt importants de la nostra ciutat.
El drac, el Gabriel García, el Bou, la Montserrat Canudes, la víbria, el Josep Agustí, en aquest cas de Montblanc,
l'àliga, l'Antoni Mas de Vilaseca, la molassa, el Joan Serranià, la cocafera, el Josep Agustí,
i després en les còpies han anat participant altres persones, com anirem comentant al llarg de la representació.
Per cert que, Jordi, la molassa està remanentessa a la font també d'aquí de la Passa dels Cols,
que també és un altre dels gestos característics.
Sí, la pujada de les escales és pròpia de la molassa,
igual que podem dir que el 21, qui es va inventar la baixada va ser l'àliga,
la pujada de les escales se la va inventar la molassa, jo crec que és important destacar-ho.
I aquesta idea de veure la font també és pròpia i genuïna d'aquest element,
que en el seu dia va crear com a colla gran el centre de colles sardanistes,
una entitat dels anys 80 molt important en la recuperació de la festa,
que ja existia anteriorment, però també que actualment també funcionen com a colla autònoma
vinculada a la molassa gran i petita,
doncs tota una sèrie d'altres gent que ja se n'han fet pròpia a aquesta peça.
La cocafera petita, Jordi, quan es recupera la cocafera petita,
que està en un punt de veure que també en tragui plaça?
Doncs mira, la cocafera petita és de l'any 2002, igual que la molassa petita.
Va ser un any amb aquestes recuperacions, dues recuperacions, igual que en guany.
És a dir, un any també molt prolífic amb recuperacions.
La cocafera també forma part d'aquest acord de bèsties, de l'acord sense foc,
àliga, molasseta, cocafera petita o lleonet són aquestes peces ja sense foc,
és a dir, una mica les que tenen una mica més, un devenir ja més pausat,
on no t'has de fugir per no cremar-te, no?
També una imatge fantàstica d'aquesta, l'entrada a la plaça de l'Escol.
I també aquí, amb música d'amparito, és bo recordar que aquest element va ser el primer
que va incorporar la música de ministrés, que tens, em sembla, a prop teu ara, Josep.
És a dir, aquesta formació que combina la cornamussa, el sac de gemecs, el flaviol,
que són dos instruments molt antics que tenim a Tarragona des de temps immemorials a l'edat mitjana, no?
Ara t'ha escoltarem.
Sí, sí.
Música
Música
Música
Música


Els ministrés Rodarbós, Rodarbós, que combinen aquests instruments tan antics amb el metall.
És una de les característiques pròpies d'aquesta formació de ministrés
i que ens hem de remuntar a l'edat mitjana també per veure aquí a Tarragona els primers ministrés
que venien a les festes.
Eren una formació més destacada, és una formació que acompanyava la corporació
o alguns elements més importants.
Aquí a Tarragona va ser l'associació de veïns del barri del Port
la que, per crear la cocafera gran, va incorporar aquesta formació
que li dona una varietat harmònica, tímbrica, important al seguici,
tot i que de moment hem de dir, Josep, que s'imposa l'emparito roca, guanya per col·lejada.
De moment sí, veurem què passa ara amb els següents que passaran per aquí.
Bueno, no serà perquè no hi hagi repertori fester i tecler, de banda.
El paquita xocolatera no ens queda escoltar, segurament.
Hi ha bastants pas dobles, haurem de fer una selecció un dia de pas dobles
per afavorir que les bandes diversifiquin, les formacions musicals diversifiquin les peces.
Ara escoltarem la xeranga dels tocabamolls, acompanyant el lleonet de Tarragona
que també estan a punt d'entrar aquí a la passa de les coses
i com dèiem fa una estona, ho diem per si voleu venir,
i si ens escolteu en directe per Tarragona Ràdio, no passa és que ens escolteu en diferit per Tarragona Ràdio,
doncs això està molt, molt ple de gent.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Un altre canvi de música, un bon pas doble, pas doble al Patum Aire, de la Patum de Berga,
també un pas doble torero, que es va crear per acompanyar una festa declarada avui Patrimoni Material de la Humanitat.
De totes formes, això de la indumentària crec que ho hem de tenir present.
Les bandes que acompanyen el seguici gran, normalment, porten una indumentària una mica més acurada en la part de música.
Jo crec que és un detall a tenir present.
Em sembla que és un seguici prou cuidat, com perquè ho tinguessin present.
Els teclamets portaven, de fet, ulleres de color groc, no sé si t'he fixat des d'aquí dalt.
Això, ultradissenyo.
Bueno, en tot cas, mira, per parar una miqueta el canvi de tercio, jo què diríem.
E con fong vengut lo día que la devían lliurar les bèsties salvatges,
posaran-se en tatecla davant una porta on estava una lleona.
E la lleona, com la veu, tragué la llengua i li llepava los peus.
Passió de Santa Tecla, segle XIII.
Això és català antic, eh?
Sí, home, és per explicar l'origen del lleó, perquè tenim el lleó a la festa de Tarragona,
perquè formar lleó a lleona era un dels animals vinculats a la patrona de la ciutat.
Jo ara veig un lloro aquí a la plaça de les Cols, vol dir que han arribat els negritos petits.
Vols dir que és l'última peça del bestiari, aquesta, el lloro, o què?
La porten la porta, doncs, aquests negritos petits, el lloro, estan fent també...
2005.
La severança, 2005.
Sí, sí, creats el 2005 pel col·legi l'Ensenyança de Tarragona,
un dels col·legis més actius en el Segueixi Petit, no?
En aquest cas, l'acompanyament ja és del graies i timbal, no?
En aquest cas, pel graies Baciana, en què, doncs, veiem la professora Rosa Olivaé
acompanyant alguns alumnes, no?
Home, els negritos són una de les figures més estimades, també, dels nens de la ciutat, no?
Aquest negrito, que ja té els seus antecedents com un antic gegant negre
i que es va configurar, doncs, com a figura pròpia a mitjans del segle XIX.
Primer el negrito i al cap d'uns anys la negrita, no?
I ara entren a la plaça de les Cols els grans protagonistes, podríem dir,
o un dels grans protagonistes d'aquesta Santa Terra Petita d'enguany, no?
Doncs sí, sí, els gegants moros petits.
Que ahir es van fer el seu primer ball aquí al mig de la plaça de les Cols.
Els gegants moros petits, no?
Una delícia feta per l'escultora Àngels Cantos,
seguint el model original de l'any 1851 de l'escultor Bernat Berderol, no?
Un dels grans escultors tarragonins.
Potser per això, en la recuperació democràtica,
també va haver aquesta gran incorporació d'escultors a la festa, no?
És un dels elements que jo crec que està triomfant aquestes festes de Santa Tecla.
L'Àngel s'ha sabut rodejar d'un bon equip, com el Juller Antonio Gómez,
l'Amarelia Hernández pel vestuari i els barrets, i el Josep Ramon Álvarez també,
en aquest encàrrec de vestuari i barrets.
El Fusté Nando Taló per les estructures que veiem sota aquestes...
sota aquestes vestuaris, la perruquera Yolanda Izquierdo
i d'altres col·laboradors com el Carlos Benito i el Roger Noia, no?
El Col·legi de l'Estonac L'Ensenyança porta avui en dia
aquests elements que s'incorporan a la festa major petita
i que, mira, acaben de ballar, i com els grans també fan aquesta reverència, no?
La reverència de la festa major de Santa Tecla
l'han tingut els gegants i els negritos.
El col·lectiu dels grans és el col·lectiu gitano
i aquesta manera de salutació específica
jo diria que és una de les coses més emblemàtiques
que tenim en els gegants de Tarragona.
Aquesta manera de saludar molt específica
que veig que tant ahir a la baixadeta com avui
els nens de l'Estonac L'Ensenyança van incorporant.
Jo ara no tinc retorn de so de la plaça, suposo que estàs viu, Josep.
Doncs sí, si estem vius, se n'estan protagonistes, eh?
Podrem parlar amb una de les protagonistes d'aquesta...
Santa Tecla, l'Àngels, que diu que li fa vergonya.
L'Àngels Canto.
Molt records.
Una satisfacció, vamos, molt gran, eh?
Veure'ls aquí, no?
Home, t'agafa una cosa.
Records, per cert, del Jordi Beltran, que el tinc a dada...
El Jordi Bertran, records, que també és record.
Ah, molt bé, moltes gràcies, igualment.
Molt bé, ja.
Com ha anat el procés d'elaboració?
Home, costós, perquè has de copiar unes peces que ja estan fetes
i llavors hi ha molta crítica, però, bueno, el resultat ha sigut molt bo.
La gent ha agradat molt, eh?
Què destacaries d'aquests gegants?
Eh?
Què en destacaries d'aquests gegants?
Lo guapos que són.
Lo guapos i, bueno, l'alçada, que trobo que tot està molt ben lograt.
És el que... què hagi de dir?
Quantes hores de feina hi ha aquí?
Perquè això és minució, és un treball minució, delicat,
tens experiència, molta experiència darrere,
però això és un treball que no estàvem un dia per l'altre, no?
No, no.
Amb ells hem estat així el treball més fort durant tres mesos
sense parar tota la gent que ha treballat amb mi.
I molt bé, molt bé.
Al final ho hem lograt, eh?
Què teniu entre mans?
Algú altre projecte entre mans?
De moment no.
De moment no.
Espero que sí, eh?
Que tinc moltes ganes de treballar, però ara de moment reig.
Àngels, l'enhorabona per aquesta recuperació
i que seguiu així, eh?, treballant per la recuperació de la festa.
Gràcies.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Fins que bona tarda.
Doncs, Jordi, l'Àngels Canto, que estava aquí.
Sí, sí, mira, casualitat, jo no ho veia, eh?,
però, mira, parlàvem d'ella.
Doncs la teníem aquí seguint també aquests gegants moros petits,
els que s'han recuperat en guany,
una de les recuperacions d'aquest 2013,
el seguís i popular petit,
i ara mateix també ballant aquí al mig de la passa dels cou.
Ara els gegants moros d'arreus els tenim aquí,
que són els padrins.
Cada vegada que es crea un element,
s'incorpora a la festa amb uns padrins, no?
En aquest cas han vingut els moros de la veïna ciutat d'arreus,
que són uns dels gegants, en el seu format gran,
doncs més antic, dels que tenim més notícies, no?
Les parelles dels gegants bitxets europeus,
dels moros, o dels japonesos,
ai, sí, correctament, dels indis, perdó, dels indis.
Aquestes tres parelles són de les més antigues que tenen a la ciutat d'arreus,
no aquestes noves dels petits,
però sí els seus germans grans, no?
I val la pena destacar en aquest tram que hem vist ara
que els gegants moros petits de Tarragona
han estat acompanyats pels gallers, els bordons,
i els moros petit d'arreus pels gallers toca ferro.
Toca ferro, sí.
Hem de celebrar la reincorporació d'aquestes dues colles de gallers a la festa,
dues de les colles amb més solera.
Hem de tenir present que alguns dels seus membres
sonen a la festa major de Tarragona
i en algunes de les festes majors principals de Catalunya,
algunes declarades d'interès nacional per part de la Generalitat,
des d'aquella dècada, no?
I en els darrers anys no els hem tingut aquí a la festa major de Tarragona
per desacords amb l'Ajuntament de Tarragona, no?
Amb temes de com se posseguien els contractes i els pagaments, no?
Jo crec que és una de les bones notícies també d'aquesta festa major de Santa Tecla,
aquesta reincorporació, que esperem que es consolidi
i que podem continuar gaudint de dues de les colles amb més solera,
no solament de Tarragona, sinó del conjunt de Catalunya.
A veure si estàs quedant aquí a arribar Jordi per aquest so.
D'acord.
Per il·mal·là.
atinga.
¡Dentro!
¡Dentro!
¡Mérico!
¡Mérico!
¡Mérico!
¡Mérico!
¡Mérico!
Doncs el ball de bastons petit, que també...
Escoltàvem com picaven aquí...
Sí, amb el so del Fabiolaire, Francesc García, el Sisco García,
un dels perpetuadors de la festa i també una de les persones
indispensables, jo diria, en el ball de bastons de la ciutat,
en aquest cas acompanyant aquest grup,
que sí que podem dir que d'una manera o d'altra sí que es va recuperar aquest,
el ball de bastons petit, que és de l'any 2000,
sí que té un antecedent molt clar, avui no n'hem parlat,
però la festa major de Tarragona té un antecedent entre els anys 1919
al 22, com a mínim, a l'ermita de la salut,
on sortien, entre d'altres, el ball de bastons,
en format petit, en una època en què l'Ajuntament de Tarragona
fins i tot va arribar a suspendre la celebració gran.
Els veïns de l'ermita de la salut van mantenir aquest patrimoni.
Ves a saber si, sense aquella gent humil, senzilla, d'aquell barri,
aleshores molt llunyà del centre de la ciutat,
fora de muralles, avui en dia podríem tenir aquests ball de bastons,
que és sens dubte una de les peces, doncs, també antigues de la ciutat,
perquè ja sabem, doncs, que el 1482, per exemple,
les autoritats eclesiàstiques de Tarragona
i d'altres llocs com les de València, doncs,
prohibeixin que es ballin, doncs, elements,
de balles d'espases que són l'antecedent immediat d'aquests balles de bastons
que van substituir aquells elements que eren massa perillosos per a les autoritats, no?
També sabem, doncs, que, per exemple, doncs,
el 1633, amb una festa extraordinària, doncs, també tenim que,
és a dir, en ple segle XVII, doncs, tenim molts balls de bastons i d'espases a la ciutat de Tarragona
i al llarg de tot aquell segle XVII, doncs, van concorrent diferents balls,
no solament de la ciutat, sinó que sabem, doncs, que venien de Serral, de Montblanc, de Vilallonga, de Reus,
o baix d'espases d'Ardenya, Bràfim, Alcover, Alió, Igualada, o sigui,
eren elements que s'anaven combinant, és aquesta, totes aquestes poblacions,
uns pel que fa a les espases i l'altre pel que fa als bastoners.
És a dir, que, malgrat les prohibicions, i uns als altres es van anar mantenint.
Lògicament, al final, aquí a Tarragona, doncs, pel que veieu,
es van quedar els menys beligerants o perillosos, no?, que eren els bastoners.
I que ara es poden veure en acció, aquí, a la base de l'escola,
amb l'acompanyament de la mitja cobla de l'escola de música de baix,
que arriben des del camp i que també podrem escoltar en directe.
a Tarragona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit