Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem bastant sorpresos, la veritat, perquè ara que, bueno, amb aquesta nova formació portem les agendes de febrer i no sé quan va ser la fira de Vira Seca, però potser era el març o l'abril.
Sí, sí, fa poquet també, relativament poc.
Doncs ja vam vindre a buscar en plan, ostres, però si no tenim repertori. És igual, toqueu, feu 20 minuts de repertori.
I vam anar amb res, amb els quatre temes que acabàvem de fer.
Sí.
I després de la fira, bueno, també hem estat de gira per Astúries i Galícia i, bueno, sí que estem...
I com era l'experiència per aquelles terres?
Molt bé.
Com us han tractat?
Superbé.
I Òrba me'n diu, ok, ok, perfecte.
Sí, ens hem tractat molt bé.
Ostres, però com va ser que vau anar a parar cap allà? Però clar, això és molt arriscat.
I què farem per allà? Com es tractarà la gent?
Bueno, vam anar tot amb gent coneguda.
Ah, com va, si jugàveu sobre segur.
Sí, sí, sí. Jo vaig estar vivint vuit anys a Corunya.
Vale, vale.
I bueno, i a partir d'aquí també teníem amics a Gijón i a Oviedo i ens vam portar cap allà també.
Bueno, ha sigut tot molt, molt així.
D'acord, d'acord. I fantàstic, no?
Sí.
Per tornar a repetir una altra vegada, jo que dius, mira, de cada any vinent ens ho plantegem i potser tornem-hi, no?
Obrim les portes.
Som molts quilòmetres, eh?
Sí.
Si no és per guanyar molts diners, no sé jo.
No hem perdut, això està bé, no hem perdut.
Espera, David, això perquè fa poquet que vau estar.
I per això ara et fa allò pensat, et fa una mica mandra.
Eh...
Perquè fa poc, no?
Sí, home, si passa un any potser sí.
Clar, ja no te s'oblida, no?
S'hi olvida, no? D'alguna manera.
I potser tornarem a manerar, no què sé.
Segur que tornarem.
De fet, no.
De fet, a l'últim concert que va ser a la Corunya, el promotor del concert també li va agradar molt
i mig ens va demanar si podia ser el nostre menager a Galícia.
En plan, puc ficar les medalles de com ho s'he descobert jo?
Què dius?
Sí, sí, sí.
Bueno, molt bé, eh?
Tenim una resposta...
Bueno, però és que també ens agrada molt el que estem fent, eh?
Clar.
I nosaltres mateixos ens ho passem molt bé damunt de l'escenari i això d'alguna forma es contagia.
Faltan dues persones més que formen part dels Garrison for Fiesta, que no són aquí amb nosaltres,
que per cert s'han disculpat, ens agradaria estar aquí, però estan de bolo també, d'alguna manera.
Aquestes escapades que fan, no?, alguns dels components dels UFs.
Bueno, és al revés, eh?
Crec que l'escapada d'ells és...
Són vosaltres, l'escapada?
Què me'n dius?
Clar, bueno, a veure, el Pablo i el César que estan tocant la circa i la circa, pues bueno,
ja estan bastant rodats i tenen bastants concerts.
A veure, l'escapada que tenen de la circa som nosaltres, que no al revés.
Ah, de cara, del revés.
Ja fas bé, ja fas bé en aclarir-m'ho, perquè moltes vegades no se sap qui va ser abans,
l'ou o la gallina, no?
Ah, això mateix.
I clar, jo em pensava que millor l'escapada te l'havien fet de vosaltres cap a la circa i no, ha estat al revés.
Al revés.
Molt bé.
I com va ser que els vau enredar?
Com va ser?
Com és que...
Com és que s'enredaron?
Com és que els enganyasteis per a formar part del grup?
Bueno, la formació d'un test no acabava de funcionar i, bueno,
jo les molava els temes i tot, i s'apuntaron.
Ens van enganyar més ells en altres que no pas en altres.
Això que és, això que és, però com ho poden ser, com ho poden ser?
Doncs per això, perquè les cançons són molt xules, les escoltes, ens agrada.
Sí, sí, sí, a més són molt profundes i, no sé, et donen un toc d'una pau interior i una tranquil·litat.
Però no t'has esperat escoltar les lletres, oi?
Jo és que el francès i jo ens van barallar de petits.
No, no, ja sé les lletres.
No, jo el francès i ens van barallar, m'ha passat amb l'anglès igual, eh?
Alguna cosa entenc, alguna paraula així molt, però clar, no.
Sí, però amb aquesta pronunciació del roman tampoc entendràs res, encara que sigui el roman.
Roman, hombre vocalista, por amor de Dios.
No, no, no, no, que no me cantes perfecte, eh?
No, no canvis, no canvis, ni menys per mi, no, no, no.
I com va ser que vau triar el francès com a llengua?
Precisament per això, perquè és la teva llengua, no?
Roman?
Sí, bueno, compongo en francès i, bueno, les poques que tenim en ingrés,
perquè no pegava el francès per aquestes cancions,
entenc, intenté con lo que podia, con el ingrés.
Claro, con lo que estabas más cómodo, te sentías más a gusto.
Sí, sí.
¿Y de qué hablan las letras, ya que yo no puedo descifrarlas, digámoslo así?
No sé, no puedo...
No, pero ¿en qué te inspiras, en qué te guías para hacerlas, para componerlas?
Son cosas bastante absurdas, así que no hay, no tengo un tema de predilección, no sé si...
Sí, sí, lo habrás dicho bien.
Bien míos, por ejemplo, ¿de qué va bien míos?
Bien míos, explicar a qué punto es la vida de una vaca en un prado.
A ver, es mejor que la mía. No, es que, no sé si vale la pena que...
¿Explicas que la vaca, que la vida de una vaca en un prado es mejor que la tuya?
Sí, sí, y también la vida de un hámster en una jaula.
Es que es sentido, hombre, una jaula, un hámster, ya te digo yo, que muy feliz, muy feliz.
Hombre, cuando muerde la reja, se lo pasa súper bien.
Explica que al final...
Cuando está corriendo ahí en el...
Ahí es que está histérico, que quiere libertad.
A ver, desengañémonos.
Bueno, al menos en esta canción está muy feliz.
El ser humano no lo ve con la actitud que lo vería el pobre ratón, pienso yo, ¿eh?
Pienso yo.
¿O sea que tú piensas que las vacas son felices?
Cuando cuento esta canción, sí, estoy bastante seguro.
Hombre, divertidas también lo son, ¿eh?
Sí.
¿No?
Sí, sí.
Pero que ves la situación de román.
Sí, absolutas al menos.
Bueno, pero ya está bien, son aquellos mundos perfectos e imperfectos que existen.
Exacte, jugar amb les contradiccions, amb els contrastos.
Sí, potser feia una cançó molt bonica, però potser estem parlant de fistfucking, ¿sabes?
¿Qué me dius?
Sí, sí.
Semi-fis, bueno, parla d'això, d'un altre tipus d'amor.
Sí?
Sí.
És la primera que has ficat, la primera que has ficat.
No m'hi ha entrat en detalls.
Sí, sí, no sé pas.
Sí, sí, que he anat directament al gra, jo, no?
Allò per començar, no?
És el que passa quan no entens les lletres.
Això.
Que pas posava tot.
Bueno, no és explícit, és tot amb moltes metàfores, així que no hem ficat res.
I com serà?
Bueno, ¿como es el concierto de mañana por la noche?
Doncs és totalment diferent del que estem escoltant.
Què em dius?
Sí, no, bueno, són les cançons, són les melodies, però després la posada en escena és totalment diferent, és bastant més energètic, es tira una miqueta més cap a la psicodèlia a vegades, s'allarguen molt les cançons, s'ajuguen molt amb les intensitats, les dinàmiques.
Molt bé.
Sí.
I clar, el directe és allò que dius una miqueta, no sé si dir més potent, no sé si seria la paraula, però...
Sí, sí que ho és, sí que ho és, clar que ho és, perquè, per exemple, aquestes cançons, percussió no hi ha.
Clar.
Ja, i el concert, molta percussió tampoc, però sí que ja pensa una miqueta més.
Mhm.
I, bueno, que, bueno, ens trobem les dues coses. També és un format que en concert, segons com, pot arribar a avorrir, però és que també era molt difícil portar al directe aquestes cançons amb els arranjaments que hi ha.
M'imagino, m'imagino, m'imagino que, clar, o sigui, mas a mas també és el que deies, no?, que aquesta història que heu entrat fa poquet, aquesta nova formació, diguem-ho així, els assajos, i tot el de més...
Bueno, això...
Posar-se la pila, posar-se la pila pel directe, posar-se la pila per aquestes noves cançons, modificar-les una miqueta i que estiguin al vostre gust, no?
Sí, i, bueno, a diferència de la primera formació, la primera formació ens complicàvem massa, masses instruments, canvis de posició, ara toco jo la guitarra, ara tu toques no sé què, i aquí vam decidir que no, per logística, jo de fet, bueno, jo toco la guitarra, doncs m'han fet tocar el tambor, i ja per no moure'm, doncs ja m'he quedat tocant el tambor.
Ostres, però era el que tu volies o no?
Ara m'ho passo bastant bé.
David, reivindicat.
Que no, que no, que ja m'agrada, perquè si puc ballar un munt...
Diu que, vine, el Roman diu que no, no les tens idees, no les tens idees...
No, mira, aquesta gira que vam fer ens hi va acabar tot en un cotxe.
Anda!
Sí, sí, i vam poder estar ja molt, perquè a la casa llogava una furgoneta i, bueno, no, no, no, no, pues en un cotxe, amb el meu cotxe hi cabia tot, va estar a mar de còmodos...
Sí, i ara...
Menos a la tornada, que el Roman ja estava...
Estava mareat ja.
Sí o no, Roman, te mareaste, no.
Bueno, llegué a un límite de mi sociabilidad.
¿Pero por qué? ¿Qué pasó?
No, nada.
Demasiadas horas en el coche, ¿no?
No, demasiadas horas sin estar en mi habitación solo.
Vale, vale, vale.
Fem una cosa, hacemos una cosa.
Que tengo la... veo las guitarras, bueno, la guitarra en este caso, ¿no? Veo una, hacemos alguna cosilla en directo?
Sí, y fem una.
No, no, per a veure, per donar una miqueta més d'idea de com es sona, perquè he de dir que aquest, això que farem ara, també alguna vegada ho heu fet així en plan en pla aquest.
Tu i el Roman, segut a fer, que dius, per qüestions serien les vostres.
Sí, per Sant Joan ens vam anar al Roman i jo a Ciurana, que a Laboratori Visual vam muntar allí una revetlla de Sant Joan molt especial, que de fet es va fer el dia abans, que és quan tocava el solstici, i al teatre de Cornudella, al teatre íntim, per això vam arribar, hi havia sonorització i vam dir, no, mira, millor toquem així, sense proves, sense res, així a pèl.
I anem a provar per a què passa, no?
És que portaven dues guitarras i avui, doncs, bueno, portem una, fem dues veus.
Bueno, està bé.
I farem una versió.
Ah, doncs, vinga, vinga, fantàstic.
Així deixem els nostres temes per demà i que l'hagin d'anar a veure.
Bueno, però que vosaltres vulgueu, aquí us ho deixo a vosaltres.
Què farem?
Doncs farem una versió de Daniel Johnson.
Vinga.
Rulof, que la toquem des del començament, des que va començar, Jesús un fort fiesta.
Sí.
I tocarem aquesta.
Molt bé.
Com creus que hauríem de ficar-nos als micros? Així ho agafarà tot bé.
Doncs fem una cosa, ho provem, home, ho provem una mica, encara que sigui així, o fem-ho, vinga, fem-ho i en tot cas, com vosaltres ja també us escolteu, si noteu que es queda més lluny o massa prop, sempre us podem ajuntar una miqueta més o...
Sí? Provem-ho a veure què?
Jo us poso una mica d'arriba, perquè sempre va bé, eh?
Sí.
Què us sembla?
A mi, xicam quatre quilos.
Quatre quilos?
Sí, sisplau.
Una miqueta.
L'ho he ajustat perquè no estigui que estiguem dintre d'una cova, sinó que fem allò que estigui en un concert, no indirecte però semi.
Provem-ho?
A la de tres?
Vinga, doncs, tres, endavant!
Vinga, doncs, tres, endavant!
Vinga, doncs, tres, endavant!
Vinga, doncs, tres, endavant!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo soc partidari d'un cop a l'any, dos cops a l'any...
Un cop a l'any, dos cops a l'any...
Bueno, d'aquí a 5 o 6 anys volverem a portar a la bona...
Millor tindrà projecció fora, no sé, moure't per tocar fora...
Bueno, després de l'experiència del cotxe d'aquí, el compañero, ¿estáis seguros que queréis ir fuera?
Bueno...
La próxima vez, David...
Puede mirar a ver así que aparte un cuarto al coche también...
No, avión, ave...
Bueno, y arriba, y arriba...
Dejar los coches fuera...
Sobre todo por la salud, aquí, en Román...
A mí te he trabajado mi mente también en psicología...
Porque tú necesitas, Román, para componer y eso...
Necesitas aquello que dices...
Yo, mi momento, mi solitud, mi habitación...
Como comentabas, o...?
No, no, no, no es así...
No, no, es que...
No sé, juntos que me desconecto...
Necesitas desconectarte, ¿no?
Sí, sí...
Necesitas ser tú...
Sí...
Y a partir d'ahí ya haremos lo que sea, ¿no?
Hombre, sí que entenc que también es un cap de setmana de gent, gent, gent...
Claro...
Y conèixer molta gent...
Y es una miqueta lo...
Eso, lo que te pasó, ¿no?
Claro...
¿Ya no querías conocer a nadie más?
Yo, por favor, tengo saturado ya el conocer a gente, ¿no?
Ya no voy más, ¿no?
Ya bueno, voy más...
Necesito un sofá...
Bueno, eso sí...
El sofá sí que el podréu portar de viatge...
Bueno, ya nos vamos a trobar sofás...
¿Por eso?
Sí...
No, no lo comencemos a romar...
Me pone una cara que me dice...
Sí, sí, sí...
Anda, anda, vete a tu casa, guapa...
Déjalo para otro día...
Déjalo para otro día...
Nos, compañeros, yo el que sí que necesito...
Y que me agradaría que me lo portéssiu la primera vegada...
La próxima vez que vengáis...
Quiero un CD o quiero algo físico, ¿eh?
Sí...
De cómo se trabaja esos nuevos temas...
De cómo va y conocer un poquito más...
D'esta nueva etapa de los Harrison Ford Fiesta, ¿eh?
Molt bé...
S'assembla?
Sí, espero que estigui gravat...
A veure, a veure si pot ser...
Sí...
No, i almenys...
A veure, si aquestes cançons, com m'esteu dient, no són ben bé com sonen ara mateix al grup...
No, però ja està bé, ja està bé que estiguin gravades d'una forma...
Sí, està bé aquesta...
Sí, home, les cançons estan geniales, així...
Però el directe ha de ser una altra cosa...
Home, clar, per descobrir, per descobrir, no?
Ah, clar...
Bueno, ja està bé...
Però, a veure, jo vull tenir les dues vessants...
A veure si és possible...
Va bé...
Us feia el repte, eh?
Molt bé...
David, Roman, moltíssimes, moltíssimes gràcies...
Moltíssimes gràcies...
Que vagi molt bé demà al concert...
I us esperem un altre dia...
T'imagines els quatre aquí...
Sí...
O no...
No, no, la que li haremos, eh?
Gràcies...
Adeu...
Adeu...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!