Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I tots van sentir, encara que no tinguéssim ningú allà, dius, ostres, és una d'aquelles coses que et va posar i...
Et posa la pell de gallina, sí.
Correcte.
Per tant, un record a tots ells i...
I tant, el nostre condol per les famílies.
I sobretot també animades, d'aquí una abraçada, els que s'estan recuperant als diferents hospitals, que estan lluitant també per continuar endavant, no?
Doncs sí.
I ja canviem absolutament radicalment de tema d'una altra vegada i ja canviem de tema.
Doncs vinga!
A principi de temporada, a gener, a finals de gener,
de Barcelona Fashion, però com que a l'edició de l'estiu no ens van convidar, no ens van acreditar, no us explicaré res ni d'aquesta edició ni de la passada.
No, no, castigats.
No, no, castigats.
No, no, castigats, clar que sí.
Però el que sí que vam, el que sí que vam, en relació amb això, vam conèixer la Gala González, blogger, it girl, donde las haya, i amb ella vam, bueno, amb ella vam tenir una entrevista molt divertida.
Ens trobem amb la Gala González i, bueno, Gala, gràcies per atendernos.
Encantada.
Me gustaría, bueno, sobre todo ahora para la 080, ¿qué crees que podemos encontrar ahora en esta edición? ¿Te hace ilusión?
Me hace muchísima ilusión porque es la primera vez que vengo a la 080 y me apetece, ¿no?
Barcelona es quizás una de las ciudades en las que más cariño la tengo, en España es mi favorita, lo digo abiertamente, no tengo ningún problema de admitirlo.
Como buena gallega me parece que he podido vivir aquí, he podido compartir que tenemos muchas cosas en común y me gusta mucho cómo hacen las cosas.
Entonces estoy segura que aunque sea mi primera edición, la van a hacer fantástico y tengo muchas ganas, sobre todo, de ver las propuestas.
Y, bueno, en los programas anteriores hemos estado hablando sobre las rebajas.
Justo empezamos el primer día de rebajas y me gustaría saber una de las prendas que te hayas comprado en estas rebajas y, bueno, una pieza imprescindible para la temporada.
Pues hablando de rebajas, estas botas que llevo hoy me las he comprado en rebajas en Berlín a mitad de precio y a todo el mundo le ha encantado.
Entonces lo primero que he dicho, pues me las he comprado en las rebajas y creo que es fantástico, ¿no?
Es lo que hablaba de, no hace falta a veces que pagar las cosas al precio completo, es cuando lo puedes conseguir un poquillo más barato y ser igual de feliz.
¿Un complemento que te encante o tu complemento favorito?
Vaqueros, los vaqueros, los vaqueros, los pitillos, que se adapten muy bien al cuerpo y para eso, por ejemplo, ahora uso mucho los J Brand, que es una firma americana y se adapta muy bien.
Porque creo que cada mujer tenemos un cuerpo distinto y es importante buscar una firma que realmente pues te haga a justicia tu cuerpo o que lo mejore un poquito.
Bueno, cuando, como cuelgas tus looks del día o los looks que más te gustan en el blog, ¿cómo decides o cada mañana cuando te levantas a ver el armario dices, ¿cómo decido el look que me voy a poner hoy?
Va en función un poco de cómo me siento anímicamente y la última influencia que esté presente en mi vida, pues ya sea a nivel musical, como cine, películas, etc.
Pero sobre todo también intento pensar el evento al que voy a acudir, querer cómoda, para mí la prácticalidad es fundamental y esencial.
O sea, me gusta ir, me gusta llevar los tacones, pero siempre y cuando es un tacón cómodo y me permita pues moverme, me permita estar, que no me canse mucho y que se adapte al look.
Os tengo que decir que los tacones, las botas que lleva Gala hoy son de vértigo, dice que son cómodos, no sé.
Son cómodos porque llevo en plataformilla un poco, ¿eh?
Y la siguiente pregunta es, ¿comodidad o tendencia?
Ambas. Lo importante es mezclar ambas. O sea, hay que sufrir pero no mucho.
Lo justo, para presumir. Bueno, con el blog que llevas desde 2007, ¿cuál es tu secreto para mantenerlo? Así a grandes rasgos.
Creo que intento ser y hacer las cosas como las llevo haciendo todo este tiempo y no cambiarlo, porque ese fue el motivo por el cual mis lectores decidieron que mi blog les gustaba y le decidieron dar esa popularidad.
Creo que he intentado siempre conservar ese punto.
¿Crees que entre los bloggers españoles y los del resto del mundo hay algún tipo de diferencia?
No, creo que ahora mismo eso es lo que permite, ¿no? La moda se ha democratizado tanto que permite que todos podamos vestir como queramos en cualquier parte del mundo.
Entonces da igual que seas una blogger en España o en Honolulu, que precisamente podremos tener muchas cosas en común y ver cómo funcionan las tendencias en ambos lugares.
Genial. Muchísimas gracias, Gala, por atender a Tarragona Radio y al programa Ayesis Weekend. Muchas gracias.
Muchísimas gracias a vosotros.
I despedim el programa aquí. Això serà...
No, no, no. Això era una grabación, eh?
Això era una grabación.
No despedirem el programa aquí.
No, això va ser en directe.
Tenim ganes de marxar de vacances, però encara no. Esperem una miqueta, una miqueta.
Això va ser, recordem que va ser dels primers programes.
Sí, dels primers programes. Crec que era el tercer programa que fèiem. Perfecte, meravelloso.
A més a més, te diré...
Sí.
Te diré que hem estat en altres Fashion Weeks, de fet.
És cert.
A la Barcelona Bridal Week i he de dir que estic molt contenta d'haver-hi anat perquè vaig tenir l'ocasió i l'alegria
de poder parlar amb Victoria Loquino de la seva col·lecció de novies 2014.
Que va ser un goig, no?
Que va ser una passada...
Venia, venia... La Jéssica venia aquell dia...
Venia flotant, saps?
Amb dos o tres pams a sobre la terra, eh?
Sí, i no caminava, era... Hola!
Jo he tingut una entrevista de Victoria Loquino.
I no portaves les botes?
No, no. No portava les botes de la Rara González.
No, perquè flotava, flotava.
No em calien, de fet.
No, no, no.
Els escoltem?
Vinga.
Vinga.
La colección la hemos visto, o sea, la hemos hecho, pues, respetando los iconos clásicos del mundo de la novia,
en cuanto a tejidos y formas, pero con un paso más hacia adelante, que se acerque mucho más a la mujer de hoy en día,
de la mujer como piensa y como se mueve en la sociedad hoy en día.
Sí, sí, nos ha gustado jugar con la tridimensionalidad a través de los tejidos y a través de los bordados,
o sea, bordado encima del chantilly, del chantilly.
y el bordado ese lleva otra cosa o lleva una veladura de organza, provocando siempre como esa tridimensionalidad que ya hemos dicho.
Es muy difícil, menos en estos momentos recién terminada la colección, muy difícil.
En estos momentos todavía, el que más se venda.
Justo, el que más se venda.
Si hi ha un vestit m'acupar en un dissenyador, a ver si.
És el que més vengui.
I a més a més, el que traquin el que dius, doncs calaran, perquè al cap i a la fi...
Et just a la fusta.
Ells viuen d'això, o sigui, la gent compra els seus vestits, ells fan més perquè puguin tenir tots més col·leccions, més temporades i més, més, més, més, més.
Tot és el peix que es mossega a la cua.
Tot és més.
Tot és més.
Tot és més.
I dels dissenyadors consagrats...
Per cert, mira, abans de passar...
Digues-me.
Com anava amb vestits, perquè normalment sempre van a conjuntos dos.
Perfectes.
No sé si te'n recordes, també, en la imatge.
Me'n recordo que anaven els dos, no sé si anaven amb texans o amb pantalons de pinça blau fosc, però anaven tots dos amb jaqueta i amb camisa.
No recordo si portaven corbata, però camisa i jaqueta i americana sí que em portaven tots dos.
Elegants, molt...
Són elegants els dos.
Sí, són molt naturals.
Molt elegants els dos a l'hora de vestir, a l'hora de parlar amb tu i de...
Bé, molt agradables.
Fantàstic.
Però van haver-hi més protagonistes, no?
I tant.
Amb les quals vas parlar?
Durant la Barcelona de Braille del Week vam parlar també amb la Yolanda Cris i amb algunes altres dissenyadores.
Però ara mateix volia parlar del que ve a ser...
Ara estem parlant dels Víctor i Loquino, que són dissenyadores consagrados.
I el que m'agradaria veure és el dia que vam estar a l'escola de disseny BAU, vam parlar amb els estudiants, que és que ve a ser la semilla.
La llavor, sí.
Aquesta llavor que creixerà i que en un moment donat o en algun moment es faran dissenyadors com a Víctor i Loquino o seran totalment diferents o seran...
Ves a saber el que seran.
No, no, ells estan ara mateix treballant perquè el seu futur estigui encaminat dins del món de la moda.
Exacte.
I potser siguin grans ajudants d'aquests grans modistos o tinguin ells el seu propi segell personal.
O convertir-se en el seu mateix, en la seva pròpia marca.
El temps ens ho dirà.
I el dia aquell vam anar a veure... fa poc, de fet vam anar a l'escola de disseny BAU, feien un showroom.
Era una mena de botiga on ells havien presentat per primera vegada una col·lecció i a més a més de presentar la col·lecció era com una mena de prova al públic.
Ens ho explicava la seva professora.
Pues estamos viendo las colecciones de tercero de grado.
Han hecho, bueno, durante todo el curso han estado haciendo investigación.
Bueno, además es el primer año que hacen patronaje.
Entonces, bueno, lo consideramos un éxito, por un lado, porque el grado tiene...
El primer año es multidisciplinar, el segundo es una iniciación a moda y en tercero empieza como lo importante ya para el itinerario.
Entonces eso es como... ha sido un año muy duro, porque esos son, bueno, los segundos que están haciendo tercero de moda en BAU.
Y está costando mucho ponerlo en marcha, pero bueno, es que hemos visto hoy que los frutos han salido.
Que todas las colecciones están mucho más completas, porque antes, hace años, hacíamos más como mercadillo.
¿No? Prenda fácil de venta, ¿no? Que congregase a mucha gente de diferentes...
O sea, lo que nos interesaba era atraer gente.
Ahora lo llamamos colección privé, porque lo que pretende es ser como más...
No privado, sino cuidar más al cliente.
¿No sabes? Prestar la atención, hacer cosas de encargo, cosas más caras, que ellos puedan ver como una opción de futuro también.
No, ¿sabes lo que pasa también? Que en tercero no queremos que gasten mucho dinero en este evento.
Es más, búscate la vida, ¿no? Sin dinero intenta resolver, que más, venga, me cojo los mejores tejidos.
Porque eso ahorra para cuarto, que cuarto va a ser tu tesina final.
Entonces tercero, no sabes, en ese sentido, no, es búscate la vida, hazlo interesante y dale la vuelta.
Comprate el tejido, yo que sé más barato. Entonces recomendamos almacenes de tejidos, que venden tejidos de esto a un euro o a tres.
No, no, es algo más barato posible porque en cuarto desarrollarás todos esos diseños, pero con un nivel máximo.
Doncs ens ho explicava la Elisa Man, que era la coordinadora dels estudis de disseny de moda de l'Escola Bau.
I ens explicava que, bueno, ja ho sentíem, que feien un munt de coses i que, a més a més, els inculcaven una cultura de fes-ho diferent.
I tinguis clar quin serà el teu nínxul de mercat, perquè has de trobar un nínxul de mercat.
Segurament que uns objectius, no, i cap a on van destinats aquests objectius.
Bueno.
Has vist, no?
Has vist quantes coses.
I a més, m'ha donat per més, el programa.
I tant, m'ha donat per molt més, perquè ara parlarem de Tarragona, només.
Sí, a més a més, amb una dona tarragonina.
Mira, eh, jo has vist que m'he informat, eh?
T'has informat?
Almenys a la que ve ara té molt a veure amb l'emissora, no?
Sí, sí, sí, té molt a veure amb l'emissora.
Va ser, bueno, va ser una de les entrevistes que més il·lusió em va fer, va fer fer,
perquè em va encantar fer-li l'entrevista.
Va ser com una mena de...
Li faré l'entrevista perquè tinc moltes ganes de saber aquestes sabates que porta,
aquests bolsos tan meravellosos, aquest estil que té.
És una opció per poder fer un, podríem dir, un subprograma dintre del programa.
Correcte.
No? De cara a un futur.
A lo que poda venir.
Les dones, no?
Les dones de Tarragona, com vesteixen, com es fan, no?
Exacte.
Seria la idea, no?
Doncs la primera va ser la Maria Mercè Martorell.
Escoltem un trosset de l'entrevista.
Bé, jo crec que la moda són les tendències que cada any ens presenten,
en un any quasi d'anticipació, els modistos, els dissenyadors,
que evidentment el que intenten és sempre renovar o innovar respecte als anys anteriors,
o a vegades inclús fer vistes a èpoques anteriors, no?
Allò que diem la moda vintage, o fer revivals dels anys 40, dels anys 50,
o de sabates amb topolín, o diferents.
El que passa que aquesta moda, que vista en una passarel·la, tot és bonica,
perquè a més a més dintre d'aquesta moda hi ha moltes tendències segons els dissenyadors
i el que cadascú fa, per mi la moda al carrer és el saber-la adaptar,
diguéssim, a el que és la personalitat, l'edat i el tipus de cada persona, no?
Llavors per mi això és el que realment seria la moda posada a peu de carrer,
no a passarel·la, que evidentment a les nenes que passen i als nens que passen la moda
tots estan espectaculars i guapíssims.
Jo crec que és important vestir bé, perquè, bé, el concepte de bé també,
cadascú, el que a mi em semblarà bé, a un altre no li agradarà i al que li agradarà a un altre.
Perquè en definitiva l'aspecte exterior, no sols el vestit, sinó el pentinat, etc.,
el que un vagi arreglat o no vagi arreglat,
doncs home, és la primera imatge que els altres veuen de nosaltres, no?
També, evidentment, la moda, igual que deia que s'adapta a les persones
i a la seva tipu edat, etc., també s'adapta a la feina.
O sigui, hi ha professions que no poden anar amb traje i jaqueta
i hi haurà altres que no podran anar a esport, no?
O sigui, la professió de cadascú també marca una miqueta,
després en el temps de lliure cadascú anirà com vulgui,
però la professió i les obligacions, per exemple un càrrec públic,
doncs té que anar amb unes inauguracions, amb uns sopars, amb uns dinats,
amb uns actes determinats, i allò marca un protocol
que ha d'anar d'una determinada manera.
Per tant, les professions també marquen una miqueta.
Però jo crec que dintre del que cadascú, en la seva professió,
inclús amb el seu temps de lliure, li permet, i és el adequat,
doncs és bo vestir-se bé.
Jo crec que avui la moda el que té la sort és que amb qualsevol estil,
sigui informal, sigui casual, sigui absolutament esportiu,
o sigui, podríem dir, d'arreglar, fes arribar la roba de festa,
de còctel o de gala, es pot anar molt bé.
I molt arreglat en cada un dels aspectes i en cada una de les modalitats.
Això saps què és l'avantatge de ser molt baixeta?
O sigui, això de ser metro 49 i mig, és a dir, metro i mig mal medit,
com jo sempre dic, doncs clar, té molts inconvenients.
Vull dir, a la cuina t'has de posar en tamboret per arribar,
doncs quan veus noies altíssimes i guapíssimes com tu,
dius, oi, qui tingués aquesta alçada, no?, que tot ho senta més a més estubendo.
Però clar, el que té, diríem, bo és que els que som, o les que som baixetes
i ens agrada més o menys ser una miqueta més altetes,
doncs des de molt joves ens hem hagut d'acostumar a portar talons.
I ara els talons són coses que es porten absolutament moltíssim,
que les trobes a totes les botigues, però que hi ha hagut èpoques que no era així
i que per rotat no era tan fàcil.
Llavors, jo sí, t'he de dir que igual com t'he de dir que amb la roba sóc bastant clàssica,
o sigui, portaré un traje jaqueta vermell o blau o gris o blau marí o negre,
però sóc bastant clàssica.
La sabata sí que m'agrada, doncs, bueno,
que és l'element que crec que la sabata i el bolso
em permet trencar una miqueta, diguéssim, el clàssic del traje, no?
I llavors, primer, donar-li una nota, a vegades, una miqueta diferent
i, a més a més, donar-li una nota actual
amb una cosa que, al fi i al cap, és un bàsic,
com és el traje sastre, traje jaqueta sastre, no?
Per tant, he de dir que és la meva peça, diguéssim, preferida
i tothom ho sap, no?, això de les sabates.
Això de les sabates, és un vici, això de les sabates.
Cada vegada que la veia, cada vegada que la veig, de fet, ara,
és com un... et quedes mirant-la...
És un referent, a més a més.
Em quedo mirant-la dient, mare de Déu, quina sabata...
És que, a més a més, no hi ha dia que no la vegi amb una sabata estupenda,
preciosa, altíssima, uns estiletos altíssims que porta sempre.
I, clar, la veus perfecta, ja sigui a les 8 del matí com a les 8 de la nit,
i dius, jo vull ser com la senyora Maria Mercè Martorell,
de gran, vull anar perfecta en qualsevol moment del dia.
de veritat, és d'admirar.
No, no, no t'ha dit res perquè és que és veritat.
No estava dient res perquè...
És que m'estaves mirant amb cara de...
I ara què te digo?
No, no, no, és que com ja ho deies bé,
jo t'ho feia falta d'afegir-ne.
No ha de ser falta d'eixir-ne de més.
No, no, no.
Perfecte, doncs.
A més, és una cosa que dius, ostres, jo no podria mai de la vida.
Es pot fer, mare.
No, no, tenia les coses com tinc, impossible.
Però es pot intentar totes les coses en aquesta vida.
No cal que portin uns estilitos.
Jo cauria, jo cauria.
Però pots portar un mig taló, com l'Alexa, això?
Ah, mira, ja m'ho plantejaré.
De cara a la propera temporada.
La propera temporada canviarem.
La propera temporada.
Canviarem d'estil.
Vinga.
Un makeover total de la ciutat.
Ostres.
Què t'ha de ser?
Un abans i un després.
L'antes i el després.
Però jo hauria de passar...
Bé, pararem...
Sí, ja, ja, ja.
Ara anem per la feina que hi ha.
Ah, tenim...
Enquerem més protagonistes.
Saps què vam tenir?
Saps què vam fer a Tarragona?
Què va ser a Tarragona?
Vam tenir una alfombra roja.
Ai, tot...
Sí, de presentació.
Sí, però molt tarragoninament, això, eh?
Vols que ho recordem?
Home, i tant.
Recordeu, recorda-ho.
Sí, no, no.
Al·lucinant estar sexoficial,
amb gent com la Coixet,
i estar mano mano allí.
I bé, el Premi Millor Preprima va ser brutal, clar.
És començar amb molt bon peu, sí, sí, sí.
Estem contentíssims.
Què t'està suposant tot això?
Per tu?
¿Suposant?
Doncs home, que estic fent esforços
per aguantar els peus a terra
i no començar a volar i a fer somiar truites.
Jo, mireu, el que desitjo
és que això em doni la força suficient
com per fer-ne un altre.
I si passa això, ja estic més que content.
La resta, doncs, benvingut sigui com avui.
És general, això.
Mira, no m'ho havia ni plantejat.
De fet, això és una cosa que es fa estàndard,
i com que nosaltres hem fet una pel·lícula
amb estàndards professionals de cine,
vull dir, el que veurem aquesta nit
no és un vídeo caseros,
sinó que és una pel·li que ha anat a Màlaga
i entusiasmat,
també volia que aquest fotocall
fos un fotocall
que fàcilment s'hagués pogut muntar a Madrid,
vull dir, sense complexes.
Home, el vestuari és que...
A veure, vam tenir tot un equip de figurinistes
que, òbviament, vam dissenyar un vestuari
que estigués d'acord
amb els trets psicològics dels personatges, no?
Penseu que els cine són imatges,
els cine són icones,
i, per tant, hem de rebre missatges
que poden ser el diàleg,
missatges que poden ser els paisatges,
i també hi ha un missatge
que envia la roba que comporta, no?
Per tant, la roba està claríssima
que explica qui ets,
dona pistes de qui tu ets
i qui tu projectes.
Perquè és un personatge principal i és un thriller,
però és un personatge que el seu vestuari
evoluciona amb la seva manera
d'evolucionar també la pel·lícula.
Perquè ell comença amb un tipus de vestuari
molt determinat
i el seu canvi psicològic en la pel·lícula
doncs arriba a l'estrella, d'acord?
Doncs fa que la roba també ens explica
i ens dona senyals
de què està passant amb aquest xiquet.
Mira, porto un vestit d'una firma
o una marca que es diu Ave Maria.
O Vive Maria, perdona.
Vive Maria.
Per la gent que no en pot veure,
com el definiria?
Doncs mira, és un vestit bastant ajustat,
és un vestit que té una mica de barreja entre...
És un vestit oriental,
podria semblar una mica un vestit japonès,
un kimono, però és més ajustat,
és de color negre
i té una vora amb floretes
i un collet amb floretes també.
Doncs per mi aquesta pel·lícula
ha suposat interpretar un paper
que estava molt allunyat de mi,
d'una mare que té un fill amb problemes,
amb la qual cosa jo no era mare
quan el vaig interpretar, ara sí,
i ha suposat entendre una mica més
a les mares que tenen fills amb problemes, diguem-ne.
És una maravilla,
perquè és una història fantàstica i maravillosa
i perquè la ha rodat molt bé
i ha quedat un producte deliciós.
Un viatge per al espectador fantàstic,
que després també te fa reflexionar
sobre moltes coses de la vida.
Doncs m'ha pareció fantàstic,
perquè a més la ciutat
ens abriu les portes d'una manera increïble,
jo crec que és un exemple
per a tot el món
com han apoiat aquí les institucions
i la gent.
Jo crec que esta media Tarragona
està en la pel·lícula de figurantes
i la veritat és que moltíssim cariño
i poniéndonos-lo tot molt fàcil.
Doncs sí.
Mitja Tarragona.
Encantada.
No se m'escapaven, eh, Bernice?
No se m'escapaven.
Se m'escapaven els altres protagonistes.
Sí, mitja Tarragona, eh?
Mitja Tarragona, de fet,
el dia de l'estrena
estava tota Tarragona.
Allà a la porta.
Estava tothom esperant l'estrella.
Quan salírem del cotxe
estava tothom creant...
Clar, és que és això que dius.
El tens aquí al costat,
el tens gairebé a tocar
i no hi deixa de ser
un d'aquests grans actors.
A més el teníem a Tarragona
que dius tu,
vestits de gala tots i totes
i meravelloses
i va ser un dia magnífic per Tarragona, eh?
Doncs sí.
El fill de Caín.
Aquell dia va ser un...
va ser una nit especial
perquè em va agradar molt
el que em va dir el Jesús
que era...
Hem fet una pel·li
amb estàndards professionals.
Jesús Montleó,
recordem que és el director
del flim.
Del flime.
Que no, la penícola.
La peli.
No, és penícola.
Penícola.
Penícola i flim.
Val.
Per a mi serà movie,
val?
Ja, molt bé.
És internacional.
És internacional.
Doncs el Jesús Montleó,
director de la pel·lícula,
que ens comentava aquí al tall,
deia que és una pel·li
amb estàndards professionals
i, òbviament,
la presentació ha de ser
amb un fotocall
amb estàndards professionals
que es fan a Barcelona
o a Madrid
i sense complexes.
I, eh,
clar que sí.
Fantàstic.
Sense complexes.
Fantàstic, fantàstic.
I no ho fem més
perquè, en realitat,
aquí no hi ha prou
quantitat i volum
de gent
com per fer
una premiere
voluminosa.
Però,
no sé per què no ho fem.
A més,
aprofitant també
l'estrena
del Teatre Tarragona.
I tant.
rambla,
és que al costat
del balcó del Mediterrani,
un luxe.
Un luxe, un luxe.
Sí, senyora.
És cert.
Bé,
continuem,
continuem una miqueta
perquè l'estrena
de Fill de Caín,
l'estrena de Fill de Caín,
era una preestrena,
de fet,
va ser el maig
i durant el maig
ens vam dedicar a les núvies,
no sé si ho recordareu.
És veritat,
és veritat.
I a més,
a més,
ens vas recomanar
una empresa,
no?
No.
Encara no.
No, a veure,
però que ens vas recomanar
a una empresa.
Us vaig recomanar
moltes coses,
de fet.
Sí, sí.
Però és que a Tarragona,
les núvies diferents,
es vesteixen a Ramon Herrarias.
Ah, va.
I a Ramon Herrarias
ens explicaven
les seves col·leccions.
La col·lecció
Dreams,
la col·lecció Princess,
que va ser la primera
de l'any passat,
i la col·lecció Dreams,
que va presentar
en Guany.
La princesa sale,
o sea,
nosotros veíamos catálogos
de novia
y entendemos
a las novias
que dicen
que les dan alergia
a los vestidos de novia.
O sea,
tú te pones a ver
los catálogos
de la competencia
o de novias
más estándar,
por así decirlo,
y llega un momento
en que en cuanto
has pasado diez hojas
son todos iguales
y aburridos.
Entonces quisimos
hacer con princesas
algo,
o sea,
que cada vestido
fuera diferente,
que representase
a un tipo de mujer,
sobre todo
que no fueran cursis,
o sea,
quitar todo
el estereotipo
de novia
blanca,
blonda,
cursis.
Y entonces
nos propusimos eso,
marcar mucho
las cinturas,
realzar mucho
el pecho,
vestidos
que podían recordar
incluso a un vestido
de fiesta
con el que estás guapísima,
pero que es un vestido
de novia,
o sea,
que cumpla los requisitos
del momento
de casarse.
Nosotros nos inspiramos,
nos gusta mucho
Valenciaga
y jugar todo,
o sea,
con el patronaje,
con la arquitectura,
nos gusta mucho
la teatralidad
de Galeano
y sobre todo
nos gusta mucho
Tim Burton,
o sea,
todo lo que es
cuento,
magia,
fantasía,
dreams,
pues va un paso
más allá
y hemos jugado
con muchas transparencias,
hemos evolucionado
mucho en los volúmenes,
son volúmenes
imposibles
con los que te puedes
sentar
y rebotan
y vuelven,
hemos querido
aligerar
los vestidos
de peso,
quitar en aguas,
quitar muchos forros,
hemos jugado
con volúmenes,
pero volúmenes
que se crean
por sí mismos,
no porque
haya acumulación
de telas,
o sea,
muy arquitectón,
muy lo que hacía
Valenciaga,
o sea,
crear un volumen
a partir
de la misma tela
y la misma,
o sea,
al cortar la tela
y coserla,
ella misma
ya creaba
el volumen.
M'ha agradat
molt
això
de les alergies,
eh?
No?
De les alergies,
ah, sí,
alergies
als catàlegs
de núvia
que al final
jo he vist
catàlegs
de núvia
i en realitat
al final
són tots iguals,
s'assemblen
força
bastant
els uns
amb els altres.
A veure,
s'ha de dir
que un vestit
de núvia
no pot variar
gaire,
no te poden
poden ser
com ho quieras,
però en realitat
un vestit
de núvia
només té
una manera
de ser
al final.
Però vaja,
que les nòvies
diferents
acaben
anant a Ramon
Herrarias,
crec jo.
Doncs sí,
i a més a més
que busquen allò
que dius,
busquen l'alternativa,
no?
Sí,
busquen l'alternativa.
Exacte.
I a més a més
amb tota la història
de casar-se
bodes
i organitzar
bodes,
vam
tenir la presència
de la Raquel,
d'atelier de la nòvia
i són unes
emprenedores
de Tarragona
que es dediquen
a fer
de wedding planners.
El que passa
és que
amb tota aquesta emoció
em va donar
per casar-me
a mi també.
Què fem, Raquel?
Doncs el primer
és saber
quin és el teu estil,
què t'agrada a tu,
quina és la relació
amb la teva parella,
què us agrada junts,
què voleu transmetre
als vostres convidats.
Llavors,
a partir d'aquí
comencem
a fer-ho tot.
Val.
Si nosaltres dos
som uns rockeros
empadernidos,
rockeros empadernidos,
què fem?
Doncs naltros
coneixem
tots els,
tots no,
però intentem
conèixer
tots els proveïdors
de la zona.
Llavors,
ens diem,
mira,
nosaltres confiem
que aquests
us donaran
el que voleu,
el que necessiteu.
Anem a mirar-ho,
anem a estudiar-ho junts.
Val.
Però,
tenen temps,
però,
i ara,
ja entro en un tema
important,
i tenen diners,
algú més de diners
tenen,
perquè els vostres serveis...
Bé,
els nostres serveis
no són cars.
No són cars,
i a més a més,
com treballem
amb molta gent,
doncs te fan descomptes
aquí i allí,
no surt molt més car.
I,
perquè ens fem una idea,
més o menys,
quan pot costar
que me feu
de personal shopper,
com que en caso
l'any que ve,
me feu de personal shopper,
o de...
Segons les hores,
no et puc dir ara
un preu.
Ah, val, val, val.
Però més o menys,
depenent de les hores
i dels serveis que...
Doncs de 40 euros,
quins...
És important.
Jo,
mira,
jo em caso l'any que ve,
quan he de començar...
Quina data?
T'aconsello que tries la data.
O sigui,
va,
trio la data,
15 de juny.
Vale,
15 de juny.
Què vols,
civil?
No,
per l'església.
Per l'església.
Quina església?
Ara tothom ho sabrà,
va, va,
a veure, eh?
Ara tothom ho sabrà.
Deixa'm fer una cosa.
Tot això és suposat.
No, no, no.
Suposat no.
Ara no és suposat.
Va,
que veig,
va.
No, no,
és suposat,
és suposat.
Va,
fem el suposat,
així fem per una idea,
per la gent que s'està escoltant,
per saber a partir d'aquí moment
i de com comencéu a treballar.
Exacte.
A Sant Magí.
Vinga.
Oh.
Bueno,
doncs a partir d'aquí,
mira,
ens posaríem en contacte amb Sant Magí
i començaríem a fer un plànning personal.
Però tindríem que fer,
el millor seria que vinguéss amb la teva parella
i comencem a fer.
Val.
Llavors,
la quantitat de,
clar,
la quantitat de convidats
l'escolliríem nosaltres.
Clar.
I el restaurant també.
Clar.
I com...
I teniu pressupost.
Això és important.
Això és important,
és veritat,
el pressupost.
Teniu pressupost.
I,
clar,
amb quant,
amb quin,
quin és el mínim pressupost
perquè hi ha un casi?
El mínim,
20.000 euros.
20.000 euros?
Mare de Déu,
m'acabo d'esgarrifar.
Ara mateix,
si vols restaurant.
Ara,
si vols restaurant,
mira,
m'agafes una mica,
sí,
a contrapel·la.
A partir d'aquí
podem intentar baixar,
pujar...
Ostres,
això dels 20.000 euros
m'acabes de deixar
una mica en blanc,
eh?
Sí, sí.
Perdoneu.
Això vol dir que no has fet
una bona planificació.
No,
clar,
perquè acabo de decidir
que en caso l'any que ve
vull dir que imagina't...
No,
nosaltres t'ajudem.
Ah,
perfecte,
perfecte.
I el que podem estalviar,
i a on,
doncs que no sigui un restaurant
i sigui tot en una masia.
És a dir,
llogues la masia,
llogues un càtering,
suposo,
i allà ho fas.
A un cuiner.
I et surt més vegada,
això,
que a un restaurant?
És que,
segons l'època,
són molts factors.
Doncs sí,
eh?
Un dineral, eh?
Vaig decidir casar-me
en un tres i no res
i vaig pensar
que era un dineral,
això, eh?
Se't va passar
aquella febre a la lor
que vas tenir
en un moment d'una.
Crec que després
se't va passar, eh?
Sí,
al final.
I no perquè no estigués
engrescada,
us ho dic ara, eh?
No,
no,
no perquè no tinguéssim...
Relativament,
imaginàriament...
No,
no,
això és un suposat...
No,
que m'acaso,
que m'acaso,
sí, home,
sí.
Vinga.
Vinga,
posem-hi.
Truquem-se'm allí.
i que a veure si ens deixes
20.000 euros.
Sílvia,
ens ho hem passat molt bé,
tots el dia.
Jo crec que sí,
ens ho hem passat molt bé.
Jo hem de repetir, eh?
Has de repetir.
Crec que repetirem.
Sí.
Quan acabi Santa Tecla Gloriosa,
la trucarem a Santa Tecla
a veure si ens troba
els 20.000 euros.
A veure.
Perquè ens casem,
ara.
No ens casarem
a la catedrà,
ens casarem.
i ens casarem
amb Sant Magí.
Clar, home,
a l'església de Sant Magí.
A la capelleta.
I tant.
Doncs Sílvia,
ja està,
ja hem arribat al final.
És una llàstima.
I si hi tornem.
Jo he arribat avui
a la redacció
i estava aquí
tothom plorant.
Està el Miquel,
només.
Disgustats,
només està el Miquel,
però està plorant.
Home,
està el disgustat.
Està enfadau,
està enfadau.
I la setmana vinent
que farem.
I ara què farem?
Home,
jo ja et dic una cosa,
a mi,
si em voleu trobar
a algun lloc,
em trobareu a la platja.
Ah,
em pensava que
ara vas a dir
al Buc?
A la platja...
I...
A veure,
a veure,
eh?
I a un...
I al Bloc?
Open Camp Namstar.
Si et pensaves
que Tarragona Ràdio
no tenia glamour...
Arriba
Jessy's Weekend.
El Ja Tardes,
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares
obre una finestra
al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessy's Weekend
es vesteix
amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda.
Cada dilluns,
el Ja Tardes,
a partir de les 7 de la tarda,
Jessy's Weekend
a la passarel·la
de Tarragona Ràdio.
Doncs sí.
Doncs...
Allà la trobareu
perquè a partir d'ara
sí,
estem en modo
tu i jo
i a vacances.
No ens enganyem.
Moda vacaciones on.
Exacte.
Total.
A més,
també,
jo crec que també
molt merescudes vacances,
Jessica,
que ja toquen també
i de tant en tant
allò que dius
de s'endullar
per tornar a carregar
amb idees,
no només piles,
sinó carregar d'idees,
sensacions,
de ganes,
de voler fer coses noves
i de voler-vos explicar
moltes coses noves.
I de viure aquestes entrevistes
en primera persona
i que passin moltes coses
i que...
Sí,
tot nou.
El que queda encara,
eh?
El que ens queda encara
per explicar-vos.
Doncs sí,
doncs sí.
Doncs moltes gràcies
per aquests
sis mesos
i escatzi.
Sí,
sí.
que tornarem,
espero,
també espero,
eh?
Jo també espero que tornem.
Tot en l'aire.
Ho deixem en l'aire.
Ho deixem en l'aire en un principi,
de cara a setembre,
no?
De cara a setembre.
De cara a setembre,
veiem.
O abans o després de Santa Tecla,
a veure què ens diuen.
Ja ho podem.
però aquí estarem,
eh?
Exacte.
Si ens deixen,
aquí ens trobarem.
Molt bones vacances,
molt bones vacances,
Sílvia.
Gràcies, guapa,
el mateix també per tu.
Moltes gràcies.
I recordem que aquest programa
el trobareu d'aquí una estoneta
penjat també.
A la guapa de Tarragona Ràdio.
Exacte,
dins dels ja tardes.
Doncs sí.
Gràcies.
Adéu.
Adéu,
adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!