Ja us ho dèiem fa una mica, ja tenim aquí a la Mar.
Mar Pérez, bona tarda.
Ai, tarururun.
Jo no estic molt contenta, Mar.
Molt bona tarda.
Bona tarda, per dir alguna cosa.
No, dona, no.
Home.
Però està bé, està bé.
Ja sé, ja sé que tornarem després, de cara al setembre, a octubre, quan ens deixin.
Quan es tanca una porta, s'obre una finestra.
I ara és el que cal, que passi aire.
I que anava a agafar les vacances.
Que faci corrent, que faci corrent.
Home, si m'ho estàs plantejant d'aquesta manera, jo crec que encara ens alegrarem una miqueta, eh?
Encara ens alegrarem una miqueta.
Per qui no ho sàpiga ja, hauríem de dir que per fi descansareu.
Avui és...
Home, per fi descansareu.
Jo crec que us troben una miquitinha a faltar, no?
Home, m'ha demanat.
A mi no ho sé.
A tu potser sí, a mi no ho sé.
Ah, sí, que sí, que sí.
Jo tinc clar que no tenim oients, tenim patidors.
Patidors.
Patidors.
Penitents, manent.
Bueno, s'acaba la temporada, arriba l'estiu, la gent va a la platja amb la ràdio,
perquè recordeu que s'ha d'anar a la platja amb la ràdio, que va molt bé.
És molt pràctica.
Claro.
A més, fa que les hores estiguin més amenes, més tranquil·litat, pots riure fins i tot,
que molta gent pot dir que t'ha boja, què li passa.
Perquè me'n vaig de vacances jo, però la Sílvia segueix aquí el peu del canó,
que està incrustada fent ventosa al seient.
Ens queden quatre dies també, eh?
Bueno, però...
I després anirem a patir també a la platja i a les piscines i totes coses.
Aquestes coses, Sant Magí, Santa Tecla...
Ara tenen molta feina.
Ui, ui, si tenim feina.
Tenen molta feina.
Per tant, només dir això, que descansarà en una temporada de naltros
i que quan passi aquesta calorota, potser sí, potser no.
I per què sí, no?
Les ganes són que sí, ens tornarem a sentir.
A veure, a veure.
Però bé, abans que s'acabi l'últim programa de la temporada, l'hem de fer.
Clar, clar.
L'hauríem de començar.
Ja, perquè ja estem acomiadant, com a qui diríem, i encara no hem fet res.
No hem dit res, molt malament, eh?
Encara no ens hem guanyat aquí a l'orxata.
Per part l'orxata, també, eh?
Doncs anem-se a guanyar l'orxata.
Perquè ens agradi, o no?
Sí.
Això és Manà, Manà.
Sí.
Benvinguts.
Bienvenido.
Bienvenido.
Comencem bé, eh?
Comencem bé.
Ens estem entrant bé, eh?
Entra bé, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Avui li deia, Sílvia, per acabar avui, X, aquesta cançó.
Aquesta ja està feta.
Per començar, el que tu vulguis.
Però com que hem tingut una conversa prèvia, diu, Esquerra, després d'aquesta conversa no podem començar en res més que no sigui això.
I fem-ho, no?
Revolvem.
Comencem bé.
En la villa de San Verón, y el paraíso en su boca.
Y su madre la cocina, preparándole la cena.
Nadie cena como en casa, si la que grisa su mamá.
Y el mundo ha quedado lo nuestro, y va a su velocidad.
Mientras que hay hoy anudados, nos prometimos el mar, nos prometimos el mar.

Lleno de vida y de sal, lleno de vida y de sal.
Lleno de vida y de sal, llenamos el corazón.
Frens y calma la ver, eres el mismo traidor, azul, verde, de agua, nos prometimos el mar.
Lleno de vida y de vida y de sal, lleno de vida y de sal, lleno de vida y de sal, lleno de sal, lleno de sal y calma la ver.
Y el mismo traidor, azul, azul, verde, de agua, nos prometimos el mar.
Y un día yo tome mis en vainas, y un día ayer la suya también.
Y si el destino quisiera acercarlas de su lazo, me agarrar a su cintura y har un nudo por mis brazos.
Porque esta noche sin vallar nos prometimos el mar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tampoc sap greu!
Tampoc sap greu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinga!
Bé, 27 d'agost, no?
Compte enrere, no?
T'explico!
Ja m'ha dit la Mar!
Falta un mes i dos dies!
Falta un mes i dos dies per fer cua i comprar aquest TV!
Sí, sí, sí!
El vull, eh?
Oh!
Ja t'ho dic ara!
Fins demà!
Fins demà!
Ei!
Això ho parlem després!
Sílvia!
El teu regal d'aniversari!
El teu regal d'aniversari!
És el que té!
És que a més tu vas néixer el dia que aquest senyor traurà!
És que ja ho va fer per mi!
Això serà un clàssic!
Un clàssic!
Un punt a la història!
Anem per feina!
Anem per feina!
Ah!
Exacte!
Una setmana en què aquest sol ha col·lapsat!
Internet, premsa escrita, la televisió, les zones de ràdio,
les zones de ràdio...
Tot!
Tot!
Perquè ja poden parir les dones!
Però...
Només va néixer aquell nen!
El Royal Baby ja és aquí!
Que encara no sabem com es diu!
No ho saben ni ells!
Que aquest és un altre!
No ho saben ni ells!
Que jo crec que potser deuen buscar aquells noms compostos
que potser signifiquen alguna cosa de cara a la realesa!
Per cada bé amb no sé qui i bé amb no sé quan!
Exacte!
Li posem el nom de la iaia, del iaio i de tota la meitat de la família!
Kate Middleton i el Prince se...
Se'm fa un uso de la llengua perquè saps que la monarquia a mi em fa com una mica de...
Sí, te va de repelús!
Ja ho sé!
Príncipe!
Príncipe!
El príncipe!
El príncipe!
El príncipe!
Han fet donar la volta al món amb unes imatges donant a conèixer el seu fill!
Però bueno, hi ha la gent crítica, com tu i com jo, que ja comencen a fer travesses i comparacions!
Era... no hi havia res deixat a l'atzar!
És a dir, era una cosa superestudiada, superestipulada!
Quina roba havien de portar!
Des del vestit de topos que portava ella, que és exactament de topos igual que el que portava la princesa Diana com va presentar a son fill!
Ah, no m'he quedat amb això!
Ella anava de blau i la princesa Diana, si no m'equivoco, em sembla que anava de vermell, però totes dues anaven amb vestits de topos!
Ah!
La mantilla, amb la que embolica el fill avui, és la mateixa amb la que va sortir embolicat de l'hospital el pare de la criatura!
Què dius!
La mateixa porta del mateix hospital!
Vull dir, hi ha...
Sí, sí, no, que està molt estructurat!
Sembla tot així de casualitat perquè no ho és!
Sembla rotllo, mira, parirem aquí...
No, no, està superestudiat!
Hi ha gent que diu que ella està enviant com avisos, no? De dir, sí, jo soc la princesa, el dia de demà seré reina, però no seré una princesa qualsevol!
Ja començo a establir les meves pròpies normes!
De moment, ja no torno a palau!
Ara me'n vaig a casa amb uns pares perquè a mi em surt de la peineta!
Que això, clar, és un trasbals perquè és seguretat...
Semblava que no tingués que ser així, no?
Semblava que, per lògica, ella tornés a palau i estàs allà on hi ha la seguretat més estricta i on pot estar més controlat el tema!
Doncs, bueno, ella comença a ensenyar-vos, així com amb petites gotes, el seu caràcter i la seva manera de dir...
Valtros, dieu el que vulgueu que jo faré el que em doni la gana!
Home, per una part jo crec que està bé, perquè és allò que dius, a veure, està bé, jo soc la princesa, però a veure, ara mateix hi ha els reis que vagin fent, jo faré...
Una reina, hi ha una reina!
Exacte, i que jo faré el que més o menys convingui sense donar mal nom a la monarquia en la qual estic, però clar, continuo sent aquella noia...
Que voleu que jo sigui Caterina, però jo segueixo sent Kate Middelt.
Exacte, exacte.
Que està bé, que ja et dic, que algú que a la monarquia li rellisca com a mi ja m'agrada, sí, és veritat, ja m'agrada saber que de tant en tant hi ha algú que assumeix aquest càrrec però que el normalitza.
Sí, sí, que no el posa allà a sobre, sinó que el posa...
Jo no sóc cap déu, ni sóc mortal, ni sóc res, vull dir, i com tota dona acabada de parir, potser li ve més de gust estar amb sa mare que està amb aquelles quincalles que té dintre del palau.
Per exemple, per exemple, per exemple.
Però no és l'únic nen del món que va néixer el dissabte.
Qui més, qui més, xata, que m'he perdut.
Perquè aquí, sense anar més lluny, a Madrid, també va néixer una little celebrity i de moment no se li ha fet gaire sol, que a ells ja els hi va bé.
Ja sé qui és...
Perquè Perilope Cruz i el seu marit, Javier Bardem, ja són de nou papàs d'una nena.
Que tu ho deies, te'n recordes? Que no es va donar massa bon bon i placeret, eh?
No, ja està bé. De fet, ells, en principi, a primera part el van fer als Estats Units perquè volien fugir de la premsa, volien fugir dels paparazzis, de les xafarderies...
I aquesta vegada, bueno...
Jo crec que ho han aconseguit.
No sé per què, van decidir que ho farien a Madrid.
Veus?
Si no m'equivoquo, em sembla que era la clínica Rube, no ho tinc clar, perquè t'enganyaries, no ho tinc segur, però, bueno, doncs, com entre cometes qualsevol espanyola, doncs, parirà el seu país, no?
Sí, sí, sí, bueno, parirà a casa, no?
Allò que dius, per estar al costat de la família.
I perquè vinguin els llaios a visitar, no?
I, doncs, això, que ella va entrar, va parir i va marxar cap a casa seva, tan campant, i, en principi, és allò que dius, va passar inadvertida perquè va tenir la sort, entre cometes,
que a Anglaterra, va passar l'altre, algú amb corona havia parit, el mateix dia que ella.
Que dius, mira, mira, el que els agrada a ells és això del que ningú sàpigui, ja ha vingut com en ella el dit, eh?
Que no vol dir que d'aquí quatre dies en Pic treguin aquell nen al carrer, els persegueixin.
Ja, però tu ja saps que ells, segur que d'aquí a Poquet, traurà la fotografia de torn amb ells, en plan, això, aquest és...
Us faig la presentació d'amun fill, d'amun fill, gràcies per tot, i a Déu ser molt bona, perquè si no el que fan és precisament això, especular, especular com serà el nen,
igual que la mama, igual que el papa, serà igual que l'altre nen, exacte, i dius, mira, traiem confusions i traiem tonteries, i és així, i això.
Siguin princeses o siguin estrelletes, els hi desitgem molta sort, com a mamas, i enhorabona, tu.
I els que encara ens queden per sentir, Marc, que queren quants, eh?
Totes les dones del món que van parir dissabte, que no són princeses ni són estrelles de cine, que són estrelles de casa seva, també felicitats, tu.
Ha quedat xulo, eh?, aquest batec, eh?
Diquis això, el batec del col.
Clar, que és el primer que escoltem, o l'una de les primeres que escoltem, i que jo crec que no hi ha mare ni para que s'emocioni, quan escolta aquest batec, eh?
Que no pugui aguantar emocionar-se, vols dir.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Sí, emoció, emoció.
A veure, però aquesta també s'emociona o no?
Què li ha passat a la Lady Gaga?
No, no, a veure, ha de passar?
No li ha passat res, és que me n'ho he dit tot, només de pensar-hi.
La setmana passada parlàvem que Lady Gaga havia tancat la seva pàgina de Twitter.
Sí, és veritat que me va dir, me va dir...
Ella, te va trucar, et va dir.
Tu me vas dir que era un disgust per un munt de gent.
Bueno, 9 milions de seguidors.
De fet, era l'estrella musical, diguéssim, amb més fans del món.
Ara, com que ella ja té la conta tancada, Kate Perry és la nova reina, claro.
A Kate Perry?
Kate Perry.
Sense comptar...
Que no ets cap allà?
No, ja en tenia, però no en tenia tants com ella.
Sempre salvant l'estúpid aquest que va pixant pels cubos de fregar i que canta tan malament i que arriba tant a les concerts que no vull l'innombrable.
Ah, tu amigo.
L'innombrable.
Tu amigo.
Mi amigo.
Després d'ell, ara és la Kate Perry, perquè ja et dic Lady Gaga.
De moment, a mi, ja t'ho dic ara, em sona estratègia.
A mi també.
De moment, no té Twitter.
Twitter, perdó.
Però ens ha sorprès, a mi m'ha sorprès, amb una foto hiper, mega, natural, a la portada d'UV Magazine, en la que podem veure, en aquesta dona, tal com sa mare la va portar al món.
L'espullada, l'espullada.
Totalment.
Ah.
Un nu integral, no un nu integral com el de l'interviu de la portada.
Sí, aquí ja no es veu res, no, no, no.
No es veu res.
Bueno.
No es veu res.
De això, no.
Però està, són unes fotos molt ben tractades, molt ben fetes, amb la que jo, el primer que penso és, que ben depilada cap a aquesta xica.
I com ho fa?
Nena.
Nena.
On vas?
On vas?
Que et depila't?
Una cosa.
Ens ha sortit veu d'on vas com on vas.
On vas, on vas.
La qüestió és que la notícia és una estrella ha renacido.
Sí.
Té una melena rollo leonina, saps?
Que em recorda la Tina Turner de sus momentos.
Sí.
Una melena espectacular, un cabell xulíssim, allò rollo de me acabo de levantar.
No porta, a veure, entre tu i jo.
A veure, maquillatge, no?
No porta ni una gota de maquillatge.
Punts suspensius.
Exacte.
Entre tu i jo.
De car.
Però no es nota.
Val.
Perquè seria natural, no?
Veus aquella foto i dius que aquesta xica s'acaba d'aixecar del llit.
Pels pèls que té, al cap.
Al cap.
No, perquè l'altre no en té.
No en té ni un de tonta.
No en té ni un pèl de tonta.
I ara t'explico.
Vigues.
La paraula clau de tot això és promoció.
Veus.
11 de novembre, i falten dies, eh?
Uf.
11 de novembre, Art Pop, és el nou disc de Lady Gaga, sortirà a la venda, com et deia, l'11
de novembre i comencem a promocionar.
O crea unes expectatives molt bèsties, perquè té molts dies per promocionar, o és que això
serà una bomba.
Home, pot ser.
A veure.
Jo crec que una miqueta, un tant per cent de totes aquestes dues possibilitats que has
dit, eh?
A mi el que m'estany és això, vull dir que per una vegada estem tan acostumats a veure
la maquillada, vestida, de qualsevol manera.
Sí, sí, i amb la bèstia, sí, sí, la gran majoria de vegades.
Ja ens ha ensenyat carl.
Absorbitant.
Ens ha ensenyat carl, però de bistec, en un vestit, diguéssim, però d'aquesta manera
tan natural, no l'havíem vist mai.
A mi és això el que diu, el que has comentat, la renaixença d'una nova estrella.
A més a més, també diuen, no sé si sortia la mateixa notícia que dintre de la revista
Forbes, que és una de les que té també moltes peles, eh?
Una de les dones més riques d'influents.
No sé si l'any passat va cobrar al voltant dels 80 milions de dòlars, o sigui que...
Treballa molt.
També, a veure, que ningú li regala res, a veure, també, eh?
Però bueno, que és un caleram que jo no veuré, jo crec que mai, a la meva vida, tot junt.
No, tot junts.
En la mateixa habitació.
Tot junts, en la mateixa habitació no ho veuré, això, eh?
Parlant de coses, Marc.
Què?
Què li passa?
Que ja se nos ha casado.
Ai, sí.
Que no ho vam dir.
I no ens va convidar.
I te'n recordes que et vaig comentar?
Estic indignada.
Abans d'entrar t'he dit, tinc una notícia per tu, i no me'n recordava.
Si és que l'he vist, que he vist la notícia.
I el dir-te jo que portava els cabells com la Tina Turner.
I m'ha vingut.
Doncs sí, que ja s'ha casat, la Tina, eh?
Vam dir que es casava, que tenia pendent.
Pel ritobudisme, o almenys...
I ja està, que va ser cap de setmana passat, es veu.
Quin llàstima, tu.
Oh, Marc, se'ns ha passat...
No, se'ns ha passat, no, que no ens ha convidat directament.
Se'ns ha passat, Marc.
Perquè sempre podria haver anat des trànguis.
Se'ns ha passat, Marc.
Som els pacients d'entrar a les cerimonies a través de les cuines.
Per exemple, no, és allò que dius,
potser que ve pel nòvio o per la nòvia?
Diu, pel nòvio.
Per tu fos.
Més maco, el nòvio.
Com s'hi diu, nòvio, nòvio, nòvio, nòvio, nòvio.
Mira, el nom i els tres cognoms.
Ai, no, que només té dos.
I ella, Antònia, Antònia.
Sí, no, i a nòvia, nòvia.
Antònia Turner.
Veus, aquestes són aquelles cançons que no saps quant tallar.
Perquè acabaries de sentir-la sencera.
Ara, quan estaves parlant, jo m'ho he passat pel cap un flash.
El què?
La propera notícia és sobre la Rihanna.
Sí.
I jo pensava, hem parlat de la Higgy Gaga, parlarem de Rihanna.
Ja poden treballar, ja poden guanyar quartos, aquesta gent,
que mai, mai arribaran on ha arribat a Catalunya, eh?
Però sí.
A més a més, el que ha hagut de també lluitar...
Sí, sí, sí, i obrir camí, i obrir camí.
Sí, sí, sí.
Però bueno.
Però és una lleona, aixec sí que és una lleona.
Just, just, anem d'estrella a estrelleta.
Rihanna.
Ella, ella, Rihanna.
Rihanna, que està a punt de ser una estrella caiguda, eh?
Per què?
Perquè cada vegada va més de la línia Justin Bieber
i cada vegada va estar caient més els peus.
Ai...
Ara està de moda.
Està de moda, ha arribat ara als concerts,
està de moda tractar els fans com si fóssim entre tu i jo porqueria,
i...
te'l fas, te'l rebràs.
I ja està, ja està.
No, no, no, no, t'explico.
És que quan la veia aquí ballant...
Ja s'haurà acabat la notícia.
No, no, no, no, no, posa't en situació.
Manchester, dimarts passat a la nit, concert de Rihanna,
un quart d'hora, i mitja hora, i tres quarts d'hora, i una hora.
Què dius, una hora?
I al cap d'una hora i pico tard, aquella dona puja a l'escenari
com l'estrella luminosa, en media del firmamento,
i con su despotismo comença el seu concert sense demanar perdó
per arribar tard, que és el mínim que pots fer
quan tens a milers de persones esperant-te
una hora drets allí a que tu comencis.
Bé, doncs ella que comença a cantar com si no passés res,
com si no anés amb ella la cosa,
i els fans, que són molt llestos,
li van fer, saps allò que dius, lluvia d'estrelles?
Sí.
Doncs a ella li va caure una lluvia de patates frites.
La gent, per passar el rato, va començar a demanar patates xips,
menjaven patates, anaven fent,
i quan aquella xiqueta va pujar a l'escenari
i no va tenir ni el més mínim d'acoro de dir
perdoneu, ja estic aquí, que ho direm i tal i tal,
no, va començar el concert i aquella gent va començar
a tirar-li patates fregides al damunt a la xiqueta
com que li tirés flors i pètals de rosa, saps?
i ella, clar, indignadíssima,
dient que era aquella merda que li estaven tirant al damunt,
que fessin el favor de comportar-se com a persones
i que...
Però li estaven llençant coses boniques, no?
Li estaven llençant patates fregides.
Molt bé, perquè se'ls mengi,
pel McDonald's.
Ai, potser és que li van trobar a aquesta xiqueta
i li faltava alguna cosa de menjar.
La qüestió és que, en comptes de fer una mica d'humilitat
i demanar perdó i tal,
va continuar insultant els seus fans
que li estaven llençant aquelles boniques patates fregides
i al final va arribar a un punt en què va dir
que feien una treua,
és a dir, jo donaré el 200%
a canvi que deixeu de llençar-me aquesta porqueria.
Sí que amb el menjar no es juga.
No.
Sí que amb el menjar no es llença.
No.
Però, Rihanna, per si tu no te n'has adonat,
tu vius i menges patates...
Gràcies a aquesta gent.
Gràcies a aquesta gent.
Clar, que compres els teus discos,
que vas als concerts...
El mínim és el respecte.
Això sempre.
No els has de tenir por, però sí respecte.
Ai, que t'ha, Rihanna, xata.
Tia, ja ets conscient quan vas a un concert
que pot començar 10 minuts, un quart d'hora, 20 minuts,
però a partir de mitja hora tard,
el mínim que pots fer és demanar perdó,
quedar com una senyora...
Sí, i explicar fins i tot,
encara que sigui una excusa vana,
una excusa d'aquella que dius...
Tràfico, tràfico.
No me la crec ni volent.
Ha sigut el tràfico, que sempre quedes bé, no?
Anem a disculpar-la, no?
Anem a disculpar-la.
Punto.
No trobava el tratge,
o se m'ha trencat abans de venir.
No, que tots la diran que està gorda.
No.
Simplement dir, mira,
l'helicòpter no m'encontrava el síndol per aparcar.
No sabia d'on estàvem.
Queda com una reina i ja està.
No te metas a mi Facebook.
No te metas, por favor.
Cada vez que tengo un hijo,
me provoca por el cross.
A veure, on no me he de ficar, Mar?
No, parlarem del Twitter,
perquè gràcies a ell hem tingut
imatges molt, molt properes
de la vida dels famosos.
Hi ha gent que
ho té molt, molt, molt mentalitzat,
això de que, com parlàvem abans,
va bé donar xitxa de tant en tant
perquè fas que
humanitzes,
fas que la gent et vegi
com a més humà,
com a no ets immortal,
ets una persona
i que fas coses iguals que ells.
I ets familiar,
i fas coses...
I això ens agrada,
saber veure fotografies
i veure el seu dia a dia, no?
Aquesta setmana em quedo en dos.
Vinga.
I més, aviso, clar.
A veure què t'ho dic.
Aviso,
i que durant totes aquestes vacances
nosaltres no hi serem,
però ells que segueixin penjant fotos
al Twitter,
a l'Instagram,
al Facebook,
perquè ens agrada mirar-les
i criticar-les,
encara que sigui per telèfon.
Si no, jo et truqueré i diré,
mira la foto aquesta.
I dic a-m'ho, eh?
Dic a-m'ho, eh?
Aquesta setmana et comentava
em quedo en dos.
Una és Rafa Nadal,
damunt d'un barco,
un iate,
no ho tinc clar exactament
quina mesura té,
però està cuinant.
Està cuinant
unes bolanxes de peix
a la planxa
i el text que posa és
Cocinando un poco.
Cocinando un poco.
Cocinando un poco.
O sigui,
està fent tres tallets de peix
que dius,
bueno,
no sé si els feia ell
o els feia el servei del barco,
però queda simpàtic.
Sí,
que dius,
mira,
se fica a la cuina,
no?
Que no només
s'agafa la raqueta.
En alta mar,
cocina mediterrània.
Molt bé.
Queda divertida.
i la segona és
la milèsima foto
que Shakira pensa,
ai,
penja,
al Twitter
de Piqué
i Milán
junts.
Tu la vacaciones con papi
amb la qual
jo t'he de dir
aquella fotografia
que ell n'entra
de la mateixa cara
que sa mare.
Sí o què?
És una Shakira petiteta?
És un Shakiro
en Moreno.
És un Shakiro.
És un Shakiro.
Té una...
Però si es diu Milán,
si es diu Milán,
no es diu Shakiro.
Però és un Shakiro.
és com una bosseta
de sexons.
Sí.
Perquè és com
entranyar-la de xuxar.
És punjós.
És punjós
per tot arreu, no?
És entranyar-la de xuxar
però la cara
és de sa mare.
Després me l'ensenyes
que t'ha fotut, eh?
A mi que em perdoni,
guapo no és el nen.
No, home,
tots són nens,
són guapos, Mar,
tu ja ho saps.
Això és mentida.
Ni totes les núvies van guapes
ni tots els bebès són bonics.
Mentida, pogrida.
El nen de cara
no és guapo
però és molt semblant
a sa mare
que no vull dir
que sa mare sigui lletja.
Però que sa mare
amb una cara de bebé moreno
seria lletja.
Una cara...
És el que té l'estiu.
És que fa
que m'imagini coses
molt malament.
Jo no m'atreveixo
ni dir-ho per a...
Aquesta cançó.
Vinga.
Bé, nosaltres marxem
però l'estiu segueix.
Sí.
Quan tornem
ja sabrem
quina és la cançó de l'estiu.
Ens agradi o no.
Això ja passa.
Aquesta cançó...
me la vaig trobar
ahir per casualitat.
Anna.
Sí.
Saps allò que dius?
Hola, buenas tardes, Mar.
Hola, buenas tardes.
Cancions.
Escucha-la.
Digo la posició,
pues sí.
Pues sí.
Jo no sé si és l'edat
o la calor
però a mi els boleros
ja em comencen a agradar.
Oi, xata.
No, però a tu ja t'agradaven
perquè el reloj
que m'heu de les hores...
Però és la edat.
És la edat, entonces.
Entonces es la edat.
Alejandro Fernández
i Cristina Aguilera.
La nuestra Cristina.
Ah, felicitats.
Que crec que ahir
abans d'ahir va ser Santa Cristina.
Santa Cristina.
Felicitats.
Doncs aquest estiu
ens envien
aquesta cançó
que es convertirà
segur en tot un èxit
Hoy tengo ganas de ti
una versió
de Miguel Gallardo
que per mi
trobo que...
T'han encertat, sí?
Sí.
Molt encertat.
T'ha l'edat?
No és una cançó de verano
de ballar
però és una cançó de verano
d'un còctel
Santadeta.
D'enamorar-se.
D'enamorar-se.
A veure,
que no hi ha amor a l'estiu.
D'un còctel Santadeta
déjate d'amor.
sexo, tu.
Eso, eso.
Un còctel Santadeta
en un lloc allò
bé, fresquet i bé.
Escoltem-ne una mica.
Vinga.
Tenim notícia
de Cristina Aguilera
de totes maneres, eh?
Bé, anem a escoltar-la.
El alma
y descubriré el amor
juntos cada mañana
Hoy tengo ganas de ti
Hoy tengo ganas de ti
No hay nada más triste
que el silencio y el dolor
Nada más amargo
que saber que te perdí
Hoy busco en la noche
el sonido de tu voz
Y dónde te escondes
para llenarte de mí
Llenarme de ti
Llenarme de ti
Quiero en tus manos
abiertas buscar mi camino
Aquí queda bonic.
Té una veu asa
Té una veu asa tremenda, eh?
Que estem acostumades potser
amb un altre tipus de música
per la Cristina Aguilera
Però que trobo que això
també li escrau
I més és un duo
que no enganxaríem mai
el mexicà
Amb aquesta dona
sembla que no
que no haguessin de quallar
i en canvi trobo que
que va sola
Molt mal que la cançó, eh?
És que va sola, va rodada, va sola
Bé, doncs la notícia
que dèiem de Cristina Aguilera
és que fins ara
havia sigut múltiple
i hiper criticada
pel seu sobrepès
Exacte, havia agafat uns calés
uns quilets de més
Havia parit
i doncs havia quedat
amb uns quilos de més
I ella no presumia
però sí deia que
bueno, doncs que era el seu cos
i que ella es trobava a gust
i que no tenia per què
Donar explicacions a ningú
Donar explicacions
de per què tenia
quatre talles més de cul
Bé, però
però la presó social
Ha pogut amb ella
Ha pogut amb ella
Es va posar a dieta
i ha primat
fins a límits insospitats
Fa alguns mesos
presentava una silueta
així com a
com a rodona
Sí
I ara
pel rodatge del seu clip
el 12 de juliol
la vam poder veure
va penjar una foto
del Twitter
del rodatge i tal
i la vam poder veure
amb una gran diferència
de pes
Jo diria que certament
està absolutament
canviada
i irreconeguible
Jo crec que està més prima
que en els seus moments
de quan estava prima
Que ens ho passi
no
Jo trobo que ara
potser no tant
Potser ara massa prima
que ens ho passi
Cristina
que està bé
que hagis fet cas
que per la teva salut
hagis volgut perdre pes
no ho critiquem
t'aplaudir
quan deies
este es mi cuerpo
i admitir-lo
perquè és això i així
em sembla bé
també em sembla bé
que hagis decidit
posar-te a dieta
però vigila
vigila
primer perquè
ja no tens
que compartir
amb segons quines nenes
del món de la música
perquè tu ja tens
el teu lloc
exacte
i per tant
juguis la salut
a veure si ara
per un sexó més
o un sexó menys
aquí
tindrem el disgust
la liarem
xapó pel que vulgui fer
però sempre
allò que dius
amb mesura
amb mesura
amb mesura
vigilem
vigilem
què?
Què és el cumpleany?
Quina és el cumple?
La geló
o no?
La geló
la setmana passada
no ho vam dir?
Vam dir?
És que no me'n recordo
felicitats
per si de cas
veus que et deia
que no me'n recordo
de res?
És que tens un alfermer
calopante
no, no
selectivo
selectivo
sí
deus dir això
auto selectivo
tenim el fofito
que en fa 63
ai doncs mira
felicitats
com estàs vostè
la Leonor Walling
l'actriu
que en fa 38
jo n'hi posava més
no perquè sembli més jaia
sinó perquè fa tant
que la veiem
jaia
jaia és una cosa
carinyosa
ja ho sé ja
després tenim
el Fernando Alonso
que en fa 32
el Fernando
últimament
des que té nòvia nova
trobo que és com
més sociable
sí
està molt més simpàtica
més guapa
i tot
i el Juan Mari Arzac
que ens podria fer un sopar
per celebrar-ho
en fa 71
ai vist
el meu farà en família
no crec que ens truqui
jo t'ho dic ara
que no crec que ens truqui
si ens truqui
tampoc no tenim temps
de pujar fins allà
dalt al sopar
ara sí
ho has vist eh
ara sí
me'n catxin
tot arriba
tot arriba
sí
sí
només
ho tenia claríssim
que avui hem d'acabar
amb aquesta cançó
sí
perquè
és la nostra
exacte
també teva
també teva
és la nostra cançó
d'acomiadar-nos
perquè aquest és
l'últim ball
de la temporada
sí
perquè ballar
ballem molt
últimament també
mengem molts donuts
i bevem urxata
per això
queda entre tu i jo
no ho sap ningú
no ho sap ningú
no ho comentis més
no ho comentis més
ha estat un ple
enorme
després de
de t'hi tants anys
espera't
que encara compteu
no deixa'm acabar
home que portava jo ensajant
venia a l'autobús ensajant
que la gent m'ha mirada raro
després de tants anys
que encara compteu amb mi
cada temporada
per mi és un plaer
dir-vos que
que encantada
que
si tu m'hi dices ben
jo agafo l'autobús
al setembre-octubre
com a molt trigar
si tu m'hi dices ben
jo lo dejo todo
gràcies a tots vosaltres
per escoltar-nos
per aguantar-nos
per riure amb naltros
que això és molt important
que és el que volem
passar una estona divertida
riure'ns dels demés
perquè diuen que mig món
riu de l'altre mig
i nosaltres estem justament
a la meitat
com ho saps
però tornem eh
i aquest és de les dents
ens veiem
i tant
home si no te venim a buscar eh
molt bon estiu
molt bon estiu
i ens sentim
a la tardor
gràcies Mar per tot
gràcies a tu
adeu-vos-di-au
it's my last dance
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!