.
Gràcies, igualment.
Ja l'encetem, almenys amb l'Andrés d'Andrés.
Nosaltres ja el programa ja l'havíem encetat,
almenys el divendres, però ara ja és una altra història.
Ja comença un mes de març, que és l'entorn de la Setmana Santa.
És veritat.
Això és el cicle, el títol del cicle que estem fent,
o farem, a partir de demà, a l'antiga audiència,
allà la plaça Pallol,
i a les 6 de la tarda, dimarts i dijous,
anirem fent cinema amb la col·laboració d'un euro
per cobrir gastos.
Ara m'ha agradat.
Un euro i ho deixa caure, clar que sí.
Andrés ha de dir amb orgull, amb un euro.
Amb un euro.
Perquè, a més a més, és una manera també d'ajudar
que es facin noves pel·lícules,
que els cicles continuen avançant i es facin cosetes.
I és un euro, només és un euro, home.
I procurem que les pel·lícules siguin de l'agrat de tothom.
Doncs mira, amb aquest cicle començarem demà,
a més de començar a les 6,
començarem només demà a les 6 menys quart.
Si un quart ha durat abans, ja començaran les pel·lícules.
Perquè tenim la col·laboració d'Arcabisbat de Tarragona
i la salutació i presentació del cicle anirà a càrrec
del periodista i escriptor Didac Beltran,
que és el secretari principal del Departament de Prensa
de l'Arcabisbat de Tarragona.
Departament de Comunicació, sí.
de Comunicació, sí.
Exacte.
I llavors les pel·lícules que passarem
són dues joies del cinema mut.
Dos documents.
Una és Cristus,
que és la vida, passió i mort de Jesucrist,
una pel·lícula curteta,
però que està feta l'any 1917.
I aquesta pel·lícula està ambientada en música de fons dur.
O sigui que una pel·lícula...
O sigui que no busquem els diàlegs.
O sigui que més que res...
Bueno, el diàleg ja és escrit.
Sí, no, no, no, que era broma.
Exacte.
Però vull dir que més que res és l'exhibició
d'un document històric cinematogràfic.
Molt bé.
I a continuació passarem a la segona part
de la pel·lícula que va fer el Cecil B. De Mille
l'any 1923,
que van ser Els deu manaments.
Clar, no és tan llarga com la que després va fer
allà amb Colors i amb el Charleston Heston,
sinó que és una pel·lícula més reduïda,
però que és curiosa perquè quan s'acaben
que Moisés llença les taules dels deu manaments
contra les roques,
llavors comença la pel·lícula Honor de Madre
i es veu una senyora, ja gran lògicament,
amb dos fills que té, d'uns vint i pico d'anys,
que els està llegint la Bíblia.
Llavors, aquests dos nois, l'un és un bivales,
és un paio que es torna arquitecte
i a més de posar més ciment que guix,
posa més guix que ciment i així s'estalvia calés.
I l'altre, al contrari.
L'altre és un xicot honrat, carta cabal,
o sigui, responsable dels seus actes.
I entre mig, apareix també una noia
que és el que motiva l'amor dels dos nois.
Ui, rivalitat, rivalitat.
Ja m'has donat la píndola, eh?
Més o menys per on anava la història.
Això serà el començament d'aquest cicle.
Molt bé.
Però després ja varia,
perquè el dijous de la mateixa setmana,
o sigui, després de Passat demà no l'altre,
farem ja a les sis de la tarda, com és habitual,
jo confieso una pel·lícula de Montgomery Cliff,
amb Baxter i que va ser dirigida per l'Excel's Alfred Hitchcock.
Una pel·lícula de gran qualitat.
I si vols, tenim una miqueta de la seva banda sonora
que podíem sentir, no?
Escoltem el principi quan surten els crèdits.
Söffet cu'ves, el dia clít villa
Daja terrenor
Emoba
Vaig
Vaig
Faig
Vaig
ale
X
昆
Bu taste
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Cho EMFUSO.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Los Lirios del Valle, de Cine Pontier,
i per acabar, Los Jueves Milagro,
una pel·lícula divertidíssima de José Isbert,
Paulo Estopa, i dirigida per Ruiz García Berlanga.
I ara anem pel personatge nostre de Cada Setmana,
una persona que va fer moltes pel·lícules
amb un gran èxit que va ser Conxita Piquet,
una dona que per allà l'any 1927,
que ja començava a triomfar, va ser bé,
tant a Amèrica, Sudamèrica, com aquí a Espanya,
ja ens trobem que l'any 1927
comença a baixar ja l'èxit de les varieters
i les grans estrelles com Raquel Meller,
Amàlia Molina, la Goya, la Xelito,
Pastora Imperio, l'Argentina, Carmen Flores,
van començar a baixar la seva popularitat.
Va ser llavors el moment de Conxa Piquet
que junt a Ofèlia d'Aragón
i a l'altre gran artista, Estrellita Castro,
comencen a destacar i a triomfar com autèntiques novetats
i van quedar senyores del camp musical,
sobretot Conxita, aquesta ja va ser la principal,
que movia els braços i les mans
amb cert capritxo sensual,
que entusiasmava el públic més fred
i el tornava enfarboritzat a més no poguer.
I ara vam parlar d'una cançó que, bueno,
posem-la, ja no dic ni el títol, posem-la.
Digue-la.
Va, diga-la, diga-la, diga-la.
Venga, entierra.
Extraña.
Va, diga-la, diga-la, diga-la.
Va, diga-la, diga-la, diga-la.
Va, diga-la, diga-la, diga-la, diga-la, diga-la, diga-la, diga-la.
Voy a contarles a ustedes lo que a mí me ha sucedió,
que es la emoción más profunda que en mi día yo he sentido.
Fue en Nueva York, en la noche buena,
que yo preparé una cena pa' invitar a mis paisanos.
Y en la reunión, toda de españoles,
entre divas y entreoles, por España se brindó.
Pues aunque allí no beben por la ley seca,
y solo al que está enfermo despachan vino,
yo pagué peso de oro una receta,
y compré la farmacia vino español,
vino español.
El vino de nuestra tierra,
bebimos en tierra extraña,
que bien que sabe ese vino
cuando se bebe
lejos de España.
Por ella brindamos todo,
y fue el fin de aquella cena,
la noche buena,
más buena,
que soñar pudo
un español.
Un español.
Y de pronto se escuchó,
un gramófono sonar,
callar todos,
dije yo,
y un paso doble se oyó,
que nos hizo suspiros.
y a todos lloraban,
y a nadie reía,
todos lloraban.
que oyendo esta música
allá en tierra extraña,
eran nuestros suspiros,
suspiros de España.
quina llástima, Andrés,
que just en el moment en el qual,
jo crec que s'anima la cançó
és quan s'acaba, eh?
Aquesta cançó que feia,
el públic s'aixecava dels sejents
per aplaudir.
El públic s'aixecava dels sejents.
Era impressionant.
Jo vaig tenir la sort
de veure-la actuar
i, escolta,
era impressionant.
Sí, sí, sí.
Bé, ens trobem llavors
que la seva oportunitat
va arribar quan Juan Carlos Cadenas
va substituir
la protagonista
de tantes de les seves revistes,
que era Teresita Saavedra,
i va presentar Conchita Piquer
amb el Príncipe Carnaval
de Quinito Valverde
i José Serrano.
Això va ser amb el Teatre Reina
de la Carrera de Sant Jerónimo,
allà a Madrid.
Ja es va anar definint
la revolucionària personalitat artística
d'aquesta tonedillera valenciana
i va començar a conquistar
ja els públics d'Espanya
i d'Hispanoamèrica
d'una manera ja definitiva
i allà, a Hispanoamèrica,
ella va fer un torner
durant cinc anys seguits.
Cinc anys?
És molt, eh?
D'un empalmava l'altre,
d'un empalmava l'altre.
I també li van ploure
contractes
per protagonitzar
una sèrie de pel·lícules
més aviat mitjanetes,
en fi,
però, esclar,
se salvaven
gràcies a la seva interpretació.
Anava a sentir, doncs,
una altra d'aquestes interpretacions.
Per exemple,
podríem posar
aquestes,
unes boleries.
Busquem, busquem, eh?
Sí, també de Quintero,
León i Quiroga,
Coplas del Almendro.
L mentorship,
donar als pesès de lòxer,
Que valo, que valo, ejita noye de Ozuna, con color de aceituna,
hay que colo, que colo, y cuando aparecen para el paseillo,
tiran su sombrero los aguacillos, y hasta una barrera con peina y con farda,
pa ver al almendro va la girarda.
¿Dónde está ese toro negro que tiene tanto poder?
¿Dónde hay que atieta el almendro para enfrentarse con él?
¿Dónde está ese toro negro pa' que se quiere ocultar?
Se ponga como se ponga, él lo tiene que matar.
¡Ole, salero, y salero, viva el almendro y la mare!
¿Quién lo hizo tan torero?
Dice una niña de Nardo del barrio de San Bernardo,
¡ay, qué valo, qué valo!
Y una duquesa torera, dice desde la barrera,
¡ay, qué calor, qué calor!
Y no queda nada más que no sea accidente,
al ver al torero tan macho y valiente.
Y sueñan y sueñan de noche y de día,
con ver al almendro tras su salocía.
¿Dónde está ese toro negro que tiene tanto poder?
¿Dónde aquí está el almendro para enfrentarse con él?
¿Dónde está ese toro negro pa' que se quiere ocultar?
Se ponga como se ponga, él lo tiene que matar.
¡Ole, salero, y salero, viva el almendro y la mare!
¡Que lo hizo tan torero!
¡Ole, salero, y salero, viva el almendro y la mare!
¡Que lo hizo tan torero!
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Estàvem acabant de comentar ara mateix amb l'Andrés i Andrés,
que jo li deia abans de posar aquesta composició,
clar, havíem deixat molt a dalt amb els Sospiros d'Espanya,
en Tierra Estranya, i clar, deia,
a veure quina cançó, però no, aquesta també sona perfecta, eh?
Conxa Piquér, més o menys, totes tenien un nivell bo.
No, no, no, boníssim, boníssim.
Mira, ens trobem que el dijous 29 de gener de 1931
va actuar Conxita amb el recint inaugurat Teatre de Sevilla
de l'Exposició, actualment no es diu de l'Exposició,
sinó que avui dia es diu Lope de Vega,
i a les 6 de la tarda amb la companyia de Puigol o Zores
s'anuncia així al cartell.
Debut de l'estrella de les estrelles,
Conxita Piquér, reina de la cancón.
Mentre que amb altres cartelleres sevillanes es llegia
Vermut Aristocràtico, a les 6,
El Encanto de la Vida,
Charlas, escolta, Charlas,
de Mariano Ozores i Conxita Piquér.
T'has estranyat amb això, oi?
Sí, sí, clar, però...
Era una cosa rara, va ser que la jove artista
que actuava com fi de festa
intervingués en un programa de comèdia còmica.
En fi, va ser una anècdota, saps?
Sí, perquè la van, no sé si dir menyspreada, d'alguna manera.
No, no, no, no, no, al contrari, no, no, no,
que les dues tenien raó,
un l'anunciava com cantant
i l'altre l'anunciava com es va fer,
que va ser una espècie de...
Encara que la seva actuació va ser complerta,
va ser com una actuació que ella va col·laborar
amb l'Ozores
per fer precisament una sèrie de monòlegs,
bé, de duetos còmics.
O sigui que, bé, va estar bé la cosa.
Una anècdota?
Sí.
La cosa rara va ser que la jove artista
que actuava com fi de festa
intervingués en un programa
de comèdies còmiques.
Bueno, seguim endavant.
Bé, a Barcelona coneix
el torero Antonio Márquez
que acabava de retirar-se.
Es casen
i de nou el Belmonte Ross
com li deien
li deien el Belmonte Ross
perquè era també un gran torero
es vesteix de luces per torejar
a Sevilla. Eren els anys
de la Guerra Civil.
Al matrimoni passa quasi tota la guerra
amb la que es deia
Espanya Blanca.
Conxa seguia cantant i només va tindre
un problema a Sant Sebastián.
Mai
li havien fet res ni res, però aquí a Sant Sebastián
li posen una multa de 500
pessetes.
Li posen una multa de 500 pessetes?
Però què havia fet aquesta bona dona?
Per no parar la cançó
quan tenien que donar
el part de guerra.
Tenien que donar el part de guerra
i ella tenia que haver
parat la cançó.
Ella no.
Ella, xula i responsable
del seu art,
va acabar la cançó
i quan va acabar la cançó
que donguessin el part de guerra.
Llavors, que fessin el que sigui.
Exacte.
Ella va pagar 500 pessetones
que la durien semblar a Glòria
perquè ella va fer el que li volia
amb la gana.
M'he sortit amb la meva, no?
Aquí està.
L'any 1935
arriba ja
l'apoteòsic èxit
amb el Teatre de Madrid
Meravilles
a l'estrenar
Maria Magdalena
de Valverde,
León i Queirolga
i que faria famosa
també aquesta obra
Estrellita Castro.
Ah.
I que era una seguidora
entre les dues
però la cosa anava molt així.
Estrellita Castro
també una gran artista
tenia el seu estil
i Concha Piquér
tenia el seu.
Com per exemple
podem sentir-la ara
amb aquest títol
jo posaria aquesta cançó
que es diu
A veure.
La guapa guapa.
Però guapa?
Guapa.
Doncs guapa.
Endavant.
Porque mi nombre lo tapa
Letra de mala intenció
Me dicen todos la guapa
Como quien echa un borrón
La guapa, la guapa, la guapa
Le cogí por la solapa
Bajo de los soportales
Llevaba sombrero y capa
Y su anillo de esponsales
¿Dónde va ese buen mozo
Que se me escava?
Que se me escava
Y a su boda
De rumbo no me convida
Que yo no te conozco
Lo sabe el papa
Allí me está esperando
Mi prometida
Y a mí no me detiene
Ninguna guapa
Y una guapa te paró
Y una guapa te paró
Solo por eso
Por guapa
Y un cuchillo te clavó
Y la sangre chorreó
El emboto de tu capa
Que he perdido
No es que mi nombre
No es mi ruedes
Ni es María
Que la sangre de ese hombre
Que la sangre de ese hombre
Otro nombre me ponía
Escribano echa un borrón
A ver si mi nombre daba
Que escondo mi condición
En nombre de perdición
La guapa
La guapa
La guapa
Al preguntarme los jueces
¿Por qué en el banquillo estás?
Yo le respondí cien veces
Que por guapa y nada más
Por guapa
Por guapa
Por guapa
Ahora escondo mi amargura
El lugar
Que nadie sabe
Tienen mi puerta cerrada
Más de cien
Tienen la llave
Dime ese nombre tuyo
Que se me escapa
Porque quiero que seas tú
Mi querida
Que yo no sé mi nombre
Lo sabe el papa
Que soy solo una hembra comprometida
Y cuando firmo un pliego
Firmo
La guapa
Pa' las hambres del querer
Basta con eso
La guapa
Que mi nombre de la guapa
Que mi nombre de lujer
Se borró un amanecer
En los vuelos de una capa
Que he perdido
Pues que mi nombre no es merced
Pues que mi nombre no es merced
Ni es maría
Que la sangre de ese hombre
Que la sangre de ese hombre
Otro nombre me ponía
Escribano hecho un formón
A ver si mi nombre
A ver si mi nombre dava
Que escondo mi condición
En nombre de perdición
La guapa
La guapa
La guapa
Veus?
Ja deien allò de...
La suerte de la fea
La guapa la desea
Mira, aquesta seria la idea
Exacte
Bé, llavors ens trobem
Que el que va ser
L'autèntic descobridor
I el que la va modelar
En fi
Definitivament
Concha Piquér
Va ser el poeta sevillà
Rafael de León
Va començar a modelar
El seu estil
I la va convertir
En reina de la tonadilla
I des de l'any 1940
Ja la va posar
Com el tró
De l'espectacle folclòric
Va ser llavors
Quan Concha Piquér
Ja
En fi
Assistida per l'experiència
Que havia arribat a tindre
Es va descobrir
Amb ella mateixa
Imaginant
I va perfeccionar
Tot
En total
La dicció
Que ja cantava bé
Però va intentar
Millorar la seva dicció
I amb la plenitud
De la seva bellesa
I amb la seva
En fi
En fregant joventut
Va saber interpretar
Magistralment
Aquest repertori
Que van crear per ella
Quintero
León i Quiroga
Que n'hem sentit
Ja unes quantes
Que admirablement
Van saber
Ajuntar
Tot la lletra
I la música
Van fer una conjunció
Entre la lletra
I la música
La seva personalitat
I la veu
Va fer ja el tot
I com fornarina
S'havia
En fi
Posat la corona
De reina
Del copler
Concha Piquér
Es corona
Com reina
De la cançó
Andalusa
Gràcies al miracle
De la seva veu
Que se veu
Que tenia
Calenta i sensual
I amb el seu
Ascent entranyable
I aquesta melodiosa
Dicció
Que feia plorar
Feia riure
Sospirar
Estimar
I sentir
En cada una
De les seves interpretacions
Perquè
Lògicament
Com ja hem dit
En altres ocasions
Cantava
Amb el cor
A la punta
Dels llàvids
Anem a sentir
Una altra interpretació
Espera
Ja saps el que passa
Quan anem cap a
Una altra interpretació
I s'apropa
Al punt de dos quarts
El que hem de fer
És repassar
Abans que em diguis
El títol
I escoltar la cançó
Repassar una mica
Quines són les pel·lícules
Que ara mateix
Tenim en cartellera
Per demà
Per dijous
I també per dilluns
De la setmana vinent
Doncs mira
Per demà
A l'antiga audiència
A les 6
Menos quart de la tarda
Un quart d'hora abans
Un quart d'hora abans
Presentem el cicle
A l'entorn
De la setmana santa
Col·laborar
L'Arcabisbat de Tarragona
I la salutació
I presentació del cicle
Anirà a càrrec
De Didac Beltran
Que és un
Pestigiós
Periodista
Escritor
Allà més a més
Al cap de
Relacions Ciutadanes
I
En fi
Periodístiques
O de premsa
De l'Arcabisbat
El que passarem
Començant
Dues joies
De l'època
Del cinema
Mood
Vindran a veure vostès
Una pel·lícula
Que difícilment
Es pot veure
Perquè
Són ja dic
Joies
És
Cristus
Vida, passió
I mort
De Jesucrist
De l'any
1917
Amb rètols
En castellà
I sonoritzada
Amb música ambiental
I després
Veurem
La segona part
De los diez mandamientos
Que no és la part bíblica
Sinó que és
Honor de madre
Que Cecilbe de Mille
Va fer
L'any
1923
És una mare
Que explica
Amb els seus fills
D'uns vinti i pico d'anys
El que és la Bíblia
Els està sempre ensenyant la Bíblia
I l'un és negatiu
I l'altre és positiu
D'aquests dos nois
Això
Per demà
I pel dijous
Ja
A la normalitat
A les sis de la tarda
Sempre en col·laboració
De tothom
Que vengui d'un euro
Passem la gran pel·lícula
Jo confieso
De Montgomery Cliff
Amb Baxter
I dirigida per Alfred Hitchcock
I pel dilluns de la propera setmana
Al casal Sanitas Tarraco
A l'Avinguda Catalunya 54
A l'edifici de les Germanetes dels pobres
Passem a Andalucía Chica
Una peça cinematogràfica
Que està interpretada per Antonio Molina
Maravador
I Santi Sants
Això és el que tenim de cinema
Aquí al casal Sanitas Tarraco
És a les 5 i mitja de la tarda
Amb entrada gratuïta
Molt bé
I ara ens despedim ja
Fins la propera setmana
Vinga anem
Amb la meravellosa veu de Conxa Piquer
Amb el títol
És un pas doble
De Ochaíta, Valeria i Solano
No sempre eren Rafael Quintero i Leoni Quiroga
La del Pelo Negro
Doncs vinga
Margem amb la del Pelo Negro
Fins la Semana, Vinent
Adeu
Pa' señalarme entre todas
Cuando me estabas queriendo
En vez del nombre decía
Aquella del Pelo Negro
Negro como el Azabache
Sobre mi cara morena
Quise con él sujetarte
Y no pude aprisionarte
No fue bastante caena
Y aquello tremendo que tú me decías
Es un clavo al rojo que me está escociendo
Pa' todo el día
Pa' todo mi día
La del Pelo Negro
Mujer de Bandera
Mujer de Bandera
Contando las hebras de tu Pelo Negro
Una día entera
Una día entera me voy a pasar
La del Pelo Negro
La del Pelo Negro
Cuando no me quiera
Cuando no me quiera
Con eso cordela de tu Pelo Negro
Me tengo que ahorcar
De cuanto dije mi Avegro
Que el viento se lo llevó
Aquella del Pelo Negro
Aquella del Pelo Negro
En los casinos los hombres
Murmuran burla burlando
Y en vez de que mi nombre dice
Aquella del Pelo Blanco
Negro como los tizones
Fue pa' tu lumbre temprana
Y ha perdido mi desplante
Que una noche fue bastante
Pa' florecerme de gana
Por mi calle estuve
Con otra paloma
Y en el pelo negro
Como yo lo tuve
Y siga la broma
La del Pelo Negro
Mujer de bandera
En este espejito de mi vida entera
Cuando él te abandone
Te debes mirar
La del Pelo Negro
Cuando no te quiera
Con esos cordeles
Con esos cordeles de tu Pelo Negro
Te tienes que ahorcar
De cuanto dije mi Avegro
Que el viento se lo llevó
Aquella del Pelo Negro
Aquella del Pelo Negro
Ay
Que solita se quedó
Cuando no te quiera
La del Pelo Cam page
En el ese robo
En el pelo rubro