La terra és plana, ho sap tothom.
Sóc el que presideix la taula, la millor cadira, la millor posició.
Sempre em ficava en un raconet de l'estudi,
però avui he hagut d'anar a aquell lloc perquè tenim un ordinador
i he hagut de fer-lo servir perquè el que utilitzo normalment avui m'ha fet la guitza.
Què em diries? Què m'estàs dient del meu ordinador?
Bé, la veritat. Què m'estàs dient del meu ordinador?
Bé, avui no anava gaire a fi.
No et fiquis amb ell.
Avui no anava gaire a fi.
Bé, avui, ahir, abans d'ahir, ja passa dies, eh?
Bé, doncs tenim pla B i aleshores no serà ordinadors en aquesta santa casa.
No, no, no, no, no.
I bé, doncs...
Tenim uns quants. A veure, no, no, ens gratulem.
Bé, n'hi ha uns quants, uns van més bé que de l'altres, però bé.
Fins bé, home.
Bé, la qüestió és que el que tenim aquí dins de l'estudi de la ràdio,
doncs aquest de moment va bé i podrem donar la notícia que havíem triat, no?
Bé, tenim una notícia grossa, la més important,
i després en tenim dues de peritones, allò per, mira, per acabar de redonir, no?
I la notícia grossa i la principal, que és la que comencem ja, no?, si et sembla bé.
Endavant, sí, sí, som-hi.
Doncs, de certa manera, no ho hem buscat nosaltres.
Ha sigut una casualitat d'aquelles encadenades, no?,
perquè portem una sèrie de notícies que parlem de l'essència feta aquí al nostre país.
Esclar, en temps de crisi, quan encadenades diverses notícies que parlen que aquí al nostre país,
l'essència, de moment, tenim bona salut i això és esperançador de cara al futur,
doncs ens porta aquesta alegria, no?, de pensar que, bé, doncs no està tot perdut, no?,
dins d'allò malament que ens trobem, doncs...
Home, després de la notícia que va sortir ahir, que si els erasmus han de continuar pagant de la seva butxaca, tot això...
I a mitat de curs, no?, allò quan ha començat el partit se canvien les regles, no?,
una mica estan d'entendre, però bé, coses de la política.
Però bé, la qüestió és que portava una sèrie de notícies parlant de l'essència feta aquí.
Si te'n recordes, vam, fa tres setmanes, vam parlar del Mare Nostrum,
aquell supercomputador...
Sí, a Barcelona, és veritat.
Que està a Barcelona, i que és un que participa en el projecte del cervell humà,
que és per investigar, doncs, se necessiten aquestes màquines tan grosses,
aquests supercomputadors...
Que parlava de les diferents malalties que ara mateix són molt fortes, no?
Això mateix, i per entendre com funciona el cervell humà,
que és una de les parts més desconegudes a hores d'ara del cos, no?
Aleshores, si podem entendre aquesta part tan vital del nostre cos,
ho podem transportar, doncs, a avenços mèdics, com dèiem, aquestes malalties,
i després també fer ordinadors més fiables, no?
No com a pàssar, com m'ha passat avui, que no anava gaire a fi.
No, no t'hi fiquis...
Oh, oh, oh, oh!
He aprofitat, he aprofitat.
Aprofitat, he aprofitat.
Aprofitat, pels que vols moment per ficar-te amb el meu dinador.
He aprofitat per dir que els ordinadors deixen encara molt que desitjar,
i si aquest projecte del cervell humà,
aquí participant, de diversos centres de computació d'Europa,
serveix per millorar, doncs, benvingut sigui.
Oh, i tant.
Després també vam dir la notícia que la Rubria i Virgili...
Sí, aquell làser, no?
Això mateix, aquell làser per desviar subjectes brossa que tenim al voltant de la Terra,
més amunt de l'atmòsfera, no?
Els gravitis que estan per allà.
Els gravitis, això mateix, els gravitis.
Utilitzant el títol de la pel·lícula.
Sí, esclar, amb aquesta pel·lícula pot ser que ara, doncs, la brossa espaial...
Tinguin nom.
Tinguin nom i siguin gravitis.
Sí, sí, sí, no, no, està molt ben pensat.
Doncs els gravitis, i també com passa en aquest projecte del cervell humà,
la Rubria i Virgili no és que es dediqui ella sola,
sinó a formar part d'una cadena d'universitats que investiguen sobre això,
acostumant aquests projectes tan grossos a fer-ho en cadena.
No es dona a un sol centre, sinó que estan coordinats amb d'altres.
I en aquest cas, doncs, si en són quatre o cinc, ara no ho sé exactament,
o tres, un d'ells és la Rubria i Virgili, i això podem ser també contents, no?
Doncs sí.
I ara, doncs, la notícia que volem obrir nosaltres...
A veure, sa, sa, sa, sa, notícia.
És que l'Institut de Ciències Fotòniques, que està a Barcelona,
que n'havíem parlat alguna vegada,
doncs està treballant per desenvolupar plaques solars transparents.
Sí, sí.
Jo vull una.
Bé, unes quantes, si pot ser.
I tu diràs...
De fotovoltaiques.
Sí, sí, fotovoltaiques transparents.
Que només serveixin per l'aigua, sinó també per la llum.
Les fotovoltaiques...
Bé, suposo que durant estudiar els dos tipus,
la d'escalfar aigua i la de produir energia.
Aquesta, aquesta vull jo.
De moment, la notícia especifica que són plaques solars.
Ara, si són del tipus d'escalfar aigua o del tipus de produir electricitat,
això ja es veurà, però potser les transparents que estan investigant
siguin pels dos tipus.
Bueno, espero que la gent del govern no s'hagi assabentat,
perquè saps que no és tan massa per la labor de les energies renovables.
Darrerament.
Aleshores, sí, esperem que no.
Tu diràs per què això de transparents.
No, no, no, jo ja sé per què són transparents.
Digue'm per què.
Per què mos lladres?
I perquè es veuen molt, depèn de quina tasa.
Bé, bé, aquesta seria una.
Però el que passa és que ells estan estudiant
aquest institut de cintes fotòniques a Barcelona,
que diuen que les noves cèl·lules fotovoltaiques
es podrien integrar als vidres dels edificis.
És clar, aleshores ja no seria allò un afegit que tens una casa
i a més a més li has de posar les plaques solars,
o sigui, més càrrega, més coses, no?
I estarien integrades a l'edifici,
però a més a més serien invisibles els lladres.
Sí, sí, no, no, aquesta és bona.
Seria fantàstic.
Sí, aquesta és bona.
I a més tindríem l'oportunitat de gaudir de la llum del sol
dintre de la casa sabent-hi que aquella llum del sol
després repercuteix a la casa com a pròpia energia.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Oi, estic inspirada avui, Berta, m'encanta aquesta notícia.
Molt ben inspirada.
Doncs, a primera vista, és una simple cèl·lula fotovoltaica,
la base de qualsevol panell per captar energia solar,
però observada al detall, té una propietat que la fa especial.
O sigui, és transparent o, com a mínim, semitransparent.
Si la integréssim al vidre d'una finestra,
hi seguiria passant la llum i al mateix temps no obtindríem energia.
O sigui, que és allò, no, que serviria perquè passés la llum del sol,
però al mateix temps, doncs, obtindries energia, no?
I aleshores...
Em sembla una idea estupenda, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè són d'aquelles coses que dius, les tindries, podries gaudir,
aquí potser ve el peró que potser d'aquí a que es comencin a comercialitzar,
que és d'aquelles paraules que són una miqueta així trampa.
Sí, sí.
I també saber el cos que comprova...
Però val la pena, eh? Val la pena.
Però el fet que l'Institut de Ciències Fotòniques hi estigui treballant,
esclar, ja és una bona notícia.
D'aquí a que la cosa sigui ja viable, és comercialitzar, esclar,
com tot passa al seu temps.
Però bé, són d'aquelles notícies que ens donen aquesta esperança que deia abans,
que dius, home, aquí la ciència encara hi posa imaginació per les coses.
O sigui, tenim idees i les portem a pràctica.
Tinc més, d'acord, però les idees hi són.
O sigui, no ens quedem amb braços plegats que diem...
A magia tenim prou i ja està, no?
O tot va malament i no podem fer res.
No, home, anem a mirar d'investigar, de fer coses,
i si la cosa sortigués bé, home, la patent, la patent seria per nosaltres,
aleshores seria...
No, seria fantàstic.
Això mateix, fantàstic.
A més, de veritat, seria fantàstic.
L'equip que ho porto endavant el dirigeix Jordi Martorell.
I aquest equip està a l'Institut de Ciències Fotòniques,
al campus de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Castelldefels, a Barcelona.
O sigui que, m'entens, és la Universitat Politècnica de Catalunya
que té la seva a Barcelona, però tenen un campus a Castelldefels.
I és allà on aquest equip està treballant,
aquest equip del senyor Jordi Martorell.
I l'objectiu, d'acord amb el penínsulat solar,
tothom ho sap, és absorbir la radiació solar
i convertir-la en electricitat.
En aquest cas, estem parlant de les que produeixen electricitat,
no les que esclofen a aigua.
D'acord.
I que, com el silici és molt eficient,
en aquest procés la majoria dels models comercials
estan compostos de cèl·lules basades en aquest material.
I, esclar, el silici, però també té els seus problemes.
A més de ser opaques, les cèl·lules són pesants,
de elevat cost i poc maleables,
i cal orientar-les correctament per rebre la llum solar directa.
L'equip de Martorell, del senyor Jordi Martorell,
esquiva aquests problemes optant per materials orgànics,
concretament un polímer ja conegut que s'anomena PTB7.
Encara que no s'aconsegueix el 15% d'eficiència del silici,
les anomenades cèl·lules fotovoltaiques orgàniques,
desenvolupades a l'Institut de Ciències Fotòniques,
arriben al 5,6%, un percentatge prou interessant per a la indústria
si es té en compte que són més lleigeres, més flexibles
i que, el que és més important, transparents,
quan es parla d'eficiència no es té en compte
la disponibilitat de l'espai.
Aleshores, diu, han calculat, hem fet un exemple,
han calculat que si la façana de l'hotel Arts de Barcelona
incorporés vidres amb aquests dispositius,
l'energia aconseguida seria 10 vegades superiors
a la que es podria obtenir amb panells de silici cobrint tot el terrat.
No, no, no, que t'ho dic, el trobo fantàstic.
És això, o sigui, les coses clares, no?
Aquesta gent explica que, de moment,
aquests panells en cèl·lules orgàniques,
que serien transparents,
no són tan eficients com les de silici.
Però, esclar, les de silici,
tu no les pots col·locar a les façanes,
perquè, esclar, com són opaques,
t'aparien la vista, estaries a fosques a casa, no?
Seria com un búnquer, no?
I llavors, on se col·loquen els panells solars
que coneguem ara? Els terrats.
Els terrats tenen una limitació.
Clar, poden ser més eficients,
però el terrat és el terrat
i on s'acaba el terrat ja no pots col·locar més, no?
Ni més ni menys.
Clar, aquestes que estan estudiant
l'Institut de Ciències Fotòniques
no són tan eficients.
De moment, clar, és un principi
qui diu que algun dia...
Més endavant.
Més endavant, aquestes orgàniques
trobin els polímers encara més eficients
i puguin aconseguir tanta o més eficiència
que les de silici, no?
Doncs, com de moment no ho són,
doncs, si són transparents
i s'incorporen els vidres d'un edifici,
és clar, la gent de l'Hotel Arts de Barcelona,
doncs...
No, i també hi ha ara...
L'Hotel Arts és aquell que està
a aquelles dues torres bessones
que estan a la costa de Barcelona
perquè es van fer pels Jocs Olímpics.
Perquè quedi clar.
Sí, sí, sí.
Perquè són una de les més elevades, no?
Sí, sí.
Perquè ara van fer un nou hotel
que és l'Hotel Vela
i és un altre.
Aquesta és una altra història.
Però aquest de l'Arts
és d'aquelles dues torres
que es van fer pels Jocs Olímpics
i que aquest és un d'ells
és l'Hotel Arts
i és clar,
i és perquè la gent s'ha fet una idea
que només l'edifici
i tot cobernen aquests vidres
doncs seria
però 10 vegades superior
a l'eficiència de les plaques solars actuals.
Però tenim també en compte
ara quan has de fer la teva casa
i parteixes des de zero,
la gran majoria de vegades
s'utilitza precisament
a veure d'on surt el sol
perquè ja comenci a entrar-te el llum
des del bon matí
per poder fer un estalvi energètic a casa.
Tot això ho tenen en compte els arquitectes.
i ara, a més a més,
posem-nos en que això
se pugui arribar a comercialitzar
i que ja només comença a sortir el sol
i ja la teva casa
comenci a omplir-se d'energia
i omplir bateries
que poden donar llum
fins i tot a tots els teus veïns.
Ai, que no sé...
No sé si això es pot dir.
Sí, sí.
Perquè pots donar gairebé llum
depèn de com
i de quanta energia
puguis arribar a tenir.
Totes les pròpies companyies elèctriques.
El que dius tu ve a compte també
amb el final de l'article.
Una vegada fabricades
aquests vidres,
aquests peninsulars,
les cèl·lules,
aquestes orgàniques,
s'integrarien entre dues capes
de vidre convencional
que les protegirien
de les condicions ambientals.
De moment,
els investigadors treballen
en una instal·lació especial,
una caixa seca
amb guants de nitrogen
que les preserva de l'oxigen,
un element agressiu per a elles.
O sigui que
seria com aquells vidres
de doble càmera
que ja se comencen a ficar
en molts edificis
i que tenim aquí també.
Exacte.
A la ràdio,
per no haver-hi
pel sol
de l'Avinguda Roma
que en aquest moment
és bastant elevat
ho podem veure
en aquest moment.
I no se sent res
gràcies a aquests vidres
de doble càmera.
Doncs,
seguiríem fabricant
aquests vidres
de doble càmera
i entre capa i capa de vidre
se podrien ficar
aquestes cèl·lules orgàniques
i ja tindries això.
A més a més
que te protegeix
del so,
del soroll de l'exterior,
te protegeix
del fred o de la calor
perquè aquests vidres
també tenen aquesta funció.
Vol dir que si fa calor
doncs ja no deixa passar
la calor cap a dins,
o sigui,
se queda fora.
Sí, sí, sí.
I si fa fred també
et protegeix
que el fet entri
i és com una barrera.
Doncs,
si aquesta barrera
que ja és molt pràctica
li afegessis
aquestes plaques orgàniques,
o cèl·lules orgàniques,
és fantàstic.
i produeix energia.
Estic sense paraules.
Això és sense ficció pura
que s'està investigant
a Barcelona.
Ara t'explicaré
el per què
aquest al·lucinament meu
amb aquesta notícia
que acabes de dir-nos,
Berta.
Jo és que pensava
no és possible
que la gent
que estigui investigant
la tecnologia fotovoltaica
i la tecnologia
de les plaques solars
s'hagin quedat
amb aquestes plaques solars.
Sí, sí, sí.
Que jo pensava
no pot ser,
no pot ser.
No pot ser en el passat, sí, sí.
Exacte, no pot ser.
Perquè fa anys que són aquestes.
A més a més, clar,
tendim
o a fer les coses molt grans
o a fer les coses més petites.
Sí.
I les plaques solars,
jo pensava,
dic,
algú ha d'inventar...
Ha inventat un nou sistema.
Un nou sistema
en el qual
la placa solar
hagi de ser petitoneta
però que agafi
tant de llum
o tanta energia
com una d'aquestes
que són gegantines
i que es poden veure al camp.
Sí, sí, sí.
I que segur que a la llarga
sortiran.
I més pràctiques,
més flexibles
i no tan pesades
perquè les de cilici
tenen el problema
que són, clar,
són molt pesades,
molt poc transportables
i aquestes zones orgàniques
doncs seria...
I que siguin més pràctiques
de cara a tothom, no?
Sí, sí.
Seria també el pes,
que no tinguin tant de pes
perquè és el que deia,
s'incorporan
aquestes cèl·lules
s'incorporan en un vidre
i no representa molt més pes
perquè són cèl·lules
molt lleugeres, no?
O sigui que això,
a més a més
de fer-ho servir
per als edificis,
se podrien fer servir
també, com dius tu,
per altres estris, no?
O sigui, una cosa portàtil, no?
No, imaginem-nos
i fins i tot pel camp...
No, si és que té molt de futur
l'estoria aquesta.
Pel camp,
pel camp,
que unes vegades
doncs pels sistemes de rec,
que no hagin de tenir
una d'aquestes plaques
enormes gegants,
sí, sí, sí, sí.
que és el que comentava abans,
fent una miqueta així de riure,
però que no ho és,
no és cap proma,
que clar,
estan patint,
doncs,
els lladres
i que moltes vegades
això mateix.
ells han fet el seu...
Bueno,
han fet un esforç molt gran
per poder tenir
aquella placa solar
perquè els hi ha salvat
de moltes coses
perquè allà no hi arriba la llum.
No arriba l'el·lectre.
I que arribi un graciós de torn,
entre cometes això de graciós,
i se'ls emporti.
Clar,
una placa solar més petita
que només sàpigui el propi pagès
on l'ha ficada,
seria fantàstic.
No, no,
i a més a més,
doncs,
té a veure amb l'evolució de tot,
no?,
perquè tots els instruments
que coneguem ara
fa anys que estan inventats
i han tingut la seva evolució.
El cas de la televisió,
la televisió,
del començament,
que tenia aquell cul,
no?,
allò...
a ser plana,
a ser plana,
a ser de tres dimensions,
alta definició,
vol dir,
ha tingut una evolució,
han sigut evolucionant-se
encara en aquelles televisors
antigues,
no?
La ràdio també ha fet una evolució,
la ràdio,
doncs,
també va començar en mono,
va passar a l'estèreu
i ara,
doncs,
és la ràdio digital,
vull dir que,
i també per internet,
vaja,
que tot ha anat evolucionant
i les plaques solars,
com les coneguem,
doncs,
si porten 20 anys
o 30 anys
que estan entre nosaltres,
doncs,
no han canviat,
segueixen sent les de silici,
aquestes pesades,
aquestes que,
que només poden estar,
doncs,
els terrats
o les terrasses,
és clar,
aleshores,
doncs,
dius tu,
com és que no hi ha ningú
que faci una evolució
com ha passat amb totes estris
de la vida,
no?,
els cotxes,
les motos,
els avions,
tot ha anat evolucionant
i les plaques solars
se van quedar
com qui les va inventar,
no?,
doncs,
aquí,
aquí s'està fent un pas
per fer aquesta,
diguéssim,
transició
i podem dir
plaques solars
de segona generació,
tercera generació,
com ha passat
tots els invents
que tenim al nostre voltant,
telefonia també,
no?,
doncs,
tot ha anat evolucionant.
Hem de seguir,
hem de seguir aquesta notícia,
sí, hem de seguir
i hem de...
Iveta,
gairebé t'he d'oferir un repte,
a través de les zones
de Tarragona Ràdio,
diguem.
Més endavant,
no t'ha dit quan ni com,
això ho deixo amb tu
com a encàrrec,
de poder parlar
amb aquest bon senyor.
El senyor Jordi Martorell.
No?
I que sigui ell
qui ens ho pugui explicar,
què et sembla?
Sí, sí, estaria bé.
T'ho deixo com a repte.
Contactar amb ell,
sí, sí, sí.
Home, doncs...
No, però t'ho deixo
quan tu necessitis
i quan sigui,
perquè clar,
jo sé que el Veta
també té la seva feina
i de tant en tant
baixa a la terra
i ens ofereix aquest espai,
però la gran majoria
de vegades
està aquí al voltant, eh?
Està per aquí al voltant.
No estaria de més.
No, no, no.
Tenim aquí tota la informació.
És qüestió de contactar
amb aquesta persona.
Ja està.
Bé,
aquestes dues notícies
curtetes que també
tenies que oferir-nos,
quines són?
Sí, doncs mira,
ràpidament.
Ahir dimarts,
ahir dimarts,
doncs la Índia,
la Índia es va posar
juntament amb la Champions
dels que envien coets
ja no a la Lluna,
sinó a mar.
Perquè si l'Àndia...
Un altre cap a mar.
Un altre que té més volant a mar.
Meca, sí.
Jo penso que
com hi ha tanta superpoblació
a la Índia,
doncs han enviat
un satèl·lit cap a mar
i ahir el van llençar.
Esclar,
hi trigarà uns mesos
en arribar.
Jo suposo que aquest satèl·lit
és per investigar
les condicions
per fer un assentament
hindú allà
perquè esclar,
com en tenen tanta gent,
doncs han de fer
la colònia hindú
allà a mar.
Un altre que s'ha afegit.
No, això ho fan,
ja t'ho dic ara,
pel cinema.
Per poder gravar
les pel·lícules
aquelles de Bollywood
allà a mar.
Molt bé.
I l'altra?
I l'altra?
Vinga.
Doncs aquesta me la va passar
una tal senyoreta Sílvia García
el dilluns.
No sé qui és.
El dilluns passat
que parlava del 54 aniversari
del llançament
de l'Espúnic 2
en el qual hi havia la laica,
pobreta gossa,
que va morir
i que tot se va tapar
i que...
Molt bé.
Aquí està Tàvil,
la Sílvia.
Doncs em va arribar
aquest missatge
via Facebook
i dic,
home,
la Sílvia també s'hi posa,
no?
I va estar el cas
que fes 54 anys
d'això
i que s'ho van amagar tot
perquè en aquell moment
la Unió Soviètica
pintava que havia estat
un èxit,
que si la laica
era la gossa
heroïna nacional
i que es va morir
només llançar
el satèl·lit aquest
a l'Espúnic 2
perquè per estrès
de tot
no va poder aguantar
el col·laps aquest,
no?
Quina llàstima, eh?
Quina llàstima, no?
Pobreta, pobreta.
I al final
tot se sap,
no ho van tapar
molts d'anys
però quan va caure
el teló de cert
tot se va saber.
Doncs bé.
Però no tancarem
amb la música de Meccano
i la laica, no?
Perquè tens una altra
cançó dins
d'aquests fills de vigília, eh?
Tinc una cançó
de l'any 81
que va ser segon single
del grup Tears for Fears.
O sigui,
abans de treure el seu primer disc,
el seu primer LP
que es deia The Hearting,
ells van treure singles
i això ho havien fet
altres grups.
De Peixemol també
va començar traient singles
i després van treure
el seu primer LP, no?
Doncs a Tears for Fears
també van fer el mateix.
Van començar a treure singles
i al final, doncs,
la cosa com va veure
que funcionava
van treure l'LP.
el primer single va ser
Mad World,
que és una cançó
molt escoltada,
molt versionada
i que tothom la coneix,
vaja, vaja,
que no crec que hem de dir
de Mad World, no?
Ara,
el segon single
era Pell Celter,
un tema
que no va tenir
tanta fortuna
com el Mad World,
però,
Déu-n'hi-do,
també el que va funcionar.
Jo en aquells moments
em va agradar força, no?
Tenia una força,
una contundència.
Doncs bé,
què passa?
Que al cap dels anys
la publicitat ajuda
a rescatar aquests temes
que estaven oblidats.
I ha sigut
la Casa de Modes
HM,
que en la seva campanya
d'hivern,
de Moda Hivern 2013,
doncs...
L'han tornat a treure,
que és la cançó
de Steelful Fears.
Escolteu,
mireu l'anunci
d'HM
i veureu,
o escoltareu
la música
que és aquesta,
del Pell Celter
de Steelful Fears.
I gràcies a HM,
el 2013,
doncs podem rescatar
un tema
de l'any 81.
Què et sembla?
Fantàstic,
i a més a més,
mira,
no l'he posat encara de fons,
però que així
la podrem gaudir sencera.
Sí,
perquè té un començament
bastant xulo.
Sí?
Sí.
Doncs vinga,
Berta,
tornem la setmana vinent.
A això mateix.
Gràcies.
A reveure.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!