Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
шие!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Alf askes...
Fins demà!
Fins demà!
Fa uns dos anys que no per Thanks Nostra...
tenim per casa nostra.
Parlem una mica de la història
del grup, o qui sou ara mateix,
qui podrem veure demà l'escenari
de la capsa de música.
Bueno, nosaltres som a l'Iva Trencada,
més un manco, son y tru,
i és que ha canviat de ser baixista, perquè va ser
papà, i ell és
d'Eivissa, i bueno,
com que també és professor,
li van coir
allà, de professor
a Eivissa, i se'n va anar a Eivissa,
però bueno, no hem mantingut els
contactes, hem mantingut sempre els contactes,
és súper bon rotllo, que algun concert ha vengut,
també tocar, així i tal,
però bueno, ja és més difícil, si un està
a una illa i el grup està a l'altra
illa, doncs és més difícil, i res,
i ara toca en Quico, nosaltres, i bueno,
som els de sempre, Michael, més qui
de la bateria, Jordi Viral en el teclat,
i flautes, i més cosetes,
en Quico en el baix i
en el violí, i jo tot sigui
terri i cant, no té molt de secret, és un grup,
doncs, un grup més.
No, no, molt bé, el que m'agrada és allò de més cosetes,
això què vol dir, que de tant en tant et ve
amb un nou instrument i et diu, anem a provar-lo,
a veure què passa, o què?
Sí, ell és un poc el...
És una mica colinquiet.
Sí, bueno, i el Messi,
és com ell, ah, vinga, saps...
Anem a provar coses, anem a fer, no?
Sí, sí, sí, anem fent així i tal.
Tots som molt jugueners,
nosaltres també.
És que la ta mallorquí també és un poc així,
com una mica, no infantil de tal,
sinó també deixar-nos sorprendre un poc, no?
Perquè com que estem immersos,
estem tancats per una illa,
on revoltar-se la mà,
doncs ja ens agrada coses que són
més diferents, no?
Així i tal, i bueno, això...
Sí, anirà bé, anirà bé.
Home, això ja et dono part suposat, eh?
Ja t'ho dic ara.
Ens presentareu aquest darrer treball discogràfic,
aquest Orsay,
que, si no recordo malament,
forma part ja del quart treball discogràfic que teniu.
Sí.
Sí, no?
Sí.
I que tal com ha estat funcionant,
perquè veig que és del 2013,
però jo crec que fa hi ha alguns mesets que hi va.
Bueno, no, a l'estiu juny, no.
Ah, l'estiu, bueno.
A l'estiu, d'estiu.
El que passa és que, com que passen moltes coses,
dins l'actualitat, a tots els nivells,
siguin esportius, polítics, socials, econòmics,
i de tot tipus,
però és que una cosa que s'ha fet fa un mes
és com una eternitat, no?
Sí, com s'hagi...
Sí, sí, sí, és d'aquelles coses, no?
Sí, de fet, quan ho estàvem fent,
encara teníem l'iPhone 4,
i ara ja ha sortit un altre iPhone i tot,
imagina't, ja tot va molt ràpid.
Llavors, és clar, no, però vull dir,
cançons...
Ses cançons mai passen de moda.
No, mai.
Vull dir, ses cançons...
No, no sé, això que diuen...
No, és de l'any passat, com diuen...
vull dir, no ho sé,
jo escolta el Mediterrani en el Serrat
i encara se'm posen la pell de gallina.
Vull dir...
Vull dir, és una cançó que...
Ningú sap de quin any és.
Ja, ja, és com...
Bueno, ningú, vull dir, perdó,
però...
No, va, t'entenc, t'entenc,
no, no, t'entenc perfectament.
Els sentiments i emocions no tenen data de caducidat.
Gràcies a Déu, gràcies a Déu.
No, no, i per això, potser, també,
a part de repassar aquest treball escogràfic,
demà, el que també podrem fer,
segur que repassar altres de les cançons
que teniu com a banderes del grup, no?
Sí, exacte.
Ja, clar, quan ja durs així més de cinc anys tocant,
doncs, va, la perspectiva de fer un directe és diferent,
de presentar un primer disc, no?
Clar, és el primer disc, com a més, tal, no, no.
Vull dir, doncs, feim un part de tot,
des de folk, fins i tot a rimes més latinos,
o més de bossa nova, un part de pop, un part de rock,
anem administrant, dosificant,
durant el concert,
també veient un part com reacciona un públic o un altre,
perquè, clar, no és el mateix anar a tocar,
a un festival o a una sala,
que és, per exemple, un centre cultural,
òbviament.
Nosaltres som com el Barcelona actual,
que no té un esquema definit de joc,
i anem segons contra qui jugam,
doncs, anem fent un...
Fem una cosa o l'altra.
Anem fent un, anem fent un altre,
el que passa és que, bueno...
Home, però els jugadors titulars sempre juguen, no?
Exactament, exactament.
Són jugadors titulars i tal,
però, bueno, vull dir, sense Champions League,
vull dir, nosaltres som de ligues regionales.
De segons de...
De les de casa, que a més també ens agraden,
perquè les tenim més properes.
Sí, sí, jo crec que...
Exactament, no som de...
No ens han de treure mèrit, eh?
Que també suem la samarreta.
Sí, sí, sí.
Bé, sí, sí, sí, això és bueno.
Explica'm una miqueta,
les lletres que utilitzeu, com ho feu,
heu tingut moltes col·laboracions en aquest orçai,
com va anar una mica el naixement d'aquesta criatura?
Bueno, com a disc, així,
dium, vamos a fer un disco i tal, no,
vam fer cançons,
i cada cançó, per això,
el que te deies és que,
doncs hi ha una cançó que canten també,
a l'Apanya, perquè és una cosa...
Que em dius, el vau enredar que no li agrada cantar ni res?
Com va ser?
Com va ser?
Sí, no, exacte,
i té sabó, això que...
I té sabó,
és que li van fer una cançó homenatge a l'Apanya,
que es diu Doctor en Vilafranca,
i Vilafranca és de...
on ella és nat, no?,
ella és d'allà,
és un poble del mig de Mallorca,
Vilafranca de Bonany,
i Doctor en Alaska,
no?,
la sèrie mítica dels 80,
doncs van fer un cruç, eh?,
van fer...
Perquè no agrada mesclar la realitat amb la ficció,
i normalment mesclam coses reals,
que no es succeixen a tots els humans,
al dia a dia,
i les mesclam amb pel·lis que les miram,
vull dir,
qui no ha vist una pel·li, no?,
vull dir...
No, no,
a més,
a més,
he de dir que,
si llegiu els títols de les diferents cançons,
a quina millor, eh?
Bueno...
Home,
Corrupció en Elma és trist,
és trist,
és trist...
Sí,
Corrupció en Elma és trist,
és trist...
Carrer Robocop...
Sí, sí,
Carrer Robocop també,
és molt fos d'escoltar.
Vale,
Aricos en Remojo,
que aquest dia l'has de donar una pronunciació gairebé de Saragossa,
per dir-lo...
Sí,
sí,
sí,
sí,
és el que ja no em sap greu,
no tenir més nivell per accedir a...
No, home, no,
que va,
al contrari,
és això que...
que doneu molt de joca,
a l'hora de posar els títols,
i segurament,
pel que hem pogut sentir,
també a l'hora de fer les cançons,
per això te preguntava, no?
Sí,
sí,
exacte,
és que,
nosaltres creiem...
Nosaltres aquí a Mallorca,
això que no es volen fer del TIL i tal,
vull dir,
els mallorquins ja sabem xerrar anglès,
vull dir,
com que estem rodatjats de turisme,
vull dir,
aquí per fer feina de cambrer,
per fer qualsevol tipus de feina,
ja no te demanen anglès i alemany,
ara te demanen rus.
Veus?
Ah,
encara vénen més rusos...
La gent del poble sap xerrar anglès,
els que no sap xerrar anglès són els polítics,
com ho demostren en sa tele,
no?
Què dius pel que fa llet?
No.
Bueno,
que fan llet i...
Els nostres...
Els nostres...
Els nostres...
Entrenadors?
Els president d'equip,
ja són presidents d'equip,
els nostres presidents d'equip,
clar,
com que ells no saben anglès,
doncs,
bueno,
això,
el que vols és que ells duen ses fins a ses escoles privades,
que no tenen això.
Bueno,
és igual,
és un dia,
se fan un dia ell mateixos.
El tema és que...
A part de que li sortirà estirop a soculata,
com diuen en el continent,
el tema és que...
Per on anàvem?
Quina era?
Doncs,
t'estava preguntant sobre les lletres,
la manera de jugar amb els títols,
i m'has parlat del rus.
Del rus?
Ah, això.
I a partir d'aquí ja hem marxat,
hem marxat una mica,
crec, eh?
Sí,
no us hem anat per...
Sí.
Va bé.
Bueno,
això,
ses lletres,
tal,
evidentment,
sa nostra llengua materna i vehiculars es català,
però,
no es agrada emplear,
doncs,
calcunes frases,
o calcunes paraules concretes,
doncs,
en anglès o en castellà,
doncs,
perquè,
perquè també és molt actual,
i així com ho entenem,
doncs,
és un món,
per exemple,
on internet té un gran pas,
i internet,
és idioma en si mateix.
Vull dir,
internet no té un idioma,
no?
Va bé,
ja és anglès,
però,
el mateix idioma,
s'intenten,
no?
Sa pròpia comunicació,
sa pròpia eina,
sa pròpia substrat de comunicació,
no?
I com que internet,
no,
no,
el concepte de,
doncs,
bueno,
de nacionalitat,
o de culturalitat,
és molt diversa,
gràcies a Déu,
i sense tenir molt de conflictes,
també,
doncs,
nosaltres creiem amb això,
i ho aplicam a les nostres lletres,
fem com a lletres multiculturals,
i que expliquen un poc
el que està passant ara,
i també...
És com una crònica del temps.
i també t'he de dir que us heu agradat molt,
molt,
molt,
el que és el món del cinema,
perquè jureu amb aquestes dobles vessants,
amb aquestes coses,
de dir,
doncs mira,
posem això,
que potser et farà un guinyo,
però després,
si llegissis o escoltes bé la nostra lletra,
et donarà un altre punt de vista,
no?,
que no et deixaran diferent.
Exacte,
és que parlant de coses molt reals,
i fins i tot molt crues,
per dir-ho de qualuna manera,
no?,
com un vistacoc,
que encara no està fet,
i a l'hora de passar-lo pel filtre que és de pel·lículer,
o associant-lo a pel·lícules,
o a telesèries,
que ara també estan molt...
molt, no?,
hi ha molta gent que mira moltes sèries,
no?,
doncs ho passam a través d'aquest filtre,
per donar-li,
bàsicament,
per cuinar-lo,
perquè no sigui tan cru,
i tal,
i sigui més vistós,
i entrin millor a la vista,
i també fa millor gust,
i puguem explicar,
doncs d'una manera divertida,
fins i tot optimista,
no?,
la realitat que no és tan divertida
i tan optimista com,
bueno,
com veiem de tots,
no?
No és una cosa,
ja ni política,
és una qüestió que és el que està passant.
I a més,
és una qüestió,
el que deies tu,
molt dura,
i que hi ha molta gent que ho està patint,
no?,
i de quina manera.
Però fem una cosa,
Pep,
Toni,
com és el directe de la gent dels Oliva Trencada?
Què és el que podrem veure si ens apropem a la capsa de música?
Com és ara per ara?
Normalment...
Normalment,
ara m'has agradat tu,
si això jo normalment...
Sí,
perquè a vegades,
doncs un dia,
fins i tot el Barça pierde,
no?,
s'ha de dir que...
Home,
no,
no,
que no serà el vostre cas,
ja t'ho dic ara,
que no,
home...
Normalment,
la gent que ve passa una bona estona,
perquè una cosa és passar una bona estona
i una altra cosa és que diguis,
eh,
me mola este grupo,
soy súper fan,
no?,
de los Wilco,
no?,
ja arribarà,
ja arribarà,
ja arribarà.
t'ha gastat 100 euros,
anar veient el Wilco,
i potser fan un concert,
que no t'acabes de grudar,
però com que ets súper fan,
i t'has gastat tota aquesta pasta,
doncs dius,
no,
sí,
és bo el concert,
no?
Nosaltres és tot lo contrari,
nosaltres,
com que no som els Wilco,
gràcies a Déu,
i,
eh,
tampoc,
vull dir,
no anem amb aquest palo i tal,
anem a fer que la gent passi una bona estona,
encara que no t'agradi els tipus de música,
vull dir,
i jo crec que això té cert tipus de,
ja no de mèrit,
sinó de,
és una feina,
és una feina,
fer que la gent se divertisqui en aquests moments complicats,
i en el mateix temps,
fer-los reflexionar,
a través d'un,
per exemple,
doncs no dic que la nostra música sigui dolenta,
no?
No,
no,
el que passa que com que a lo millor,
doncs,
no és tan coneguda com altres grups i tal,
menys mal,
gràcies a Déu,
a poc a poc hi arribarà,
no?
Sí,
tot és el seu pas.
Ja t'he dit que no és la nostra principal missió en aquesta vida,
la principal missió és que la gent que vengui,
siguin cent,
mil,
ja està,
mil,
fins a mil ja ne'n basten,
ja teniu prou?
Ja està,
ja basta,
no?
passin una bona estona.
Sí,
Pep Toni,
que no ens queda més temps,
que no hem acabat de parlar,
jo et convido per un altre dia que estigueu aquí a Tarragona,
que en vez de fer la via telefònica,
que la fem in person,
l'entrevista,
que estaria també molt interessant,
eh?
clar,
que et sembla?
M'agafes la paraula i de cara a un futur,
quan estigueu per aquí per Tarragona,
us passeu i encara que sigui no amb el de l'ABC,
però sí aquí a Tarragona Ràdio fem el cafè.
Sí,
us sembla?
Clar que sí,
claro,
sí,
és superbe.
Més que deu més que convidats,
ja ho saps.
Moltíssimes gràcies,
claro.
Tot al contrari.
Doncs,
que us esperem aquí a Tarragona,
que tindreu l'actuació al voltant de quarts d'una,
més o menys,
no?
Que sou un quart d'una,
per ser més exactes.
Exacte,
sí.
i que res,
que vagi molt bé,
que vagi de gust
i que descobriu.
Bé, abans hi haurà molt de grups,
els grups comencen allà.
A les 8.
Hi haurà els concurs,
aquest,
això és tan guai,
eh?
Sí,
és guai veure els grups jovenets,
perquè toquen amb moltes ganes
i déu-n'hi-do,
és l'èvel que hi ha a Catalunya
i, bueno,
a tot s'estat,
a tot s'estat,
perquè, clar,
després hi ha molta gent que no es rendim,
no es ajoneam fins i tot
davant dels grups anglesos o americans
i la veritat que es nivell,
i amb els darrers 15 anys,
no naltros,
no ho dic per naltros,
perquè naltros pensem
que estem a les Balears
i estem com a tal,
a Balears no,
però a partir de sa península
hi ha el nivell dels grups
és molt,
molt,
molt interessant
i no té res canvejant,
els grups anglesets aquests,
de fet,
els grups anglesos
són els que,
en aquest moment,
són els que pitjor es toquen.
Veus?
Veus?
Perquè s'ajunten
i duen sis mesos,
se pentinen,
se paren una a i tal
i fan nyaca, nyaca, nyaca, nyaca,
i la gent,
ah, que guai,
però en canvi els grups aquí
del Principat
i de Balears
i de tot s'estat
estem allà picant pedra
i pal allà
durante años
tocando i tal
i, bueno,
doncs mira,
no hablamos muy bien en inglés
pero cantamos muy bien en catalán,
no?
Això mateix,
i el que deies,
no tenim res canvejar,
no tenim res canvejar.
Exacte,
és igual de guapos català
que s'anglès.
De fet,
és més fàcil.
Per això,
per això,
perquè ho tenim com a llengua mare,
no?
Sí,
sí,
sí.
Doncs,
gràcies,
gràcies,
Pep Toni,
i fins ben aviat,
eh?
Molt bé,
un beso gran.
Adéu-siau,
gràcies,
adéu-sos.
Transità,
s'es vostres oïnes de feina,
fa molt de mal,
en personal.
Fins i tot els padrins flipen,
de sa vostra professionalitat,
quina personalitat,
autos que es va fer a escollir?
Gràcies.
expressions educacionals
protejades en nivell rural
i prou de tu
pensant en plural
i prou de tu