logo

Arxiu/ARXIU 2013/JA TARDES 2013/


Transcribed podcasts: 753
Time transcribed: 11d 8h 7m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Doncs no, no, no perdem el fil, eh? Tot el contrari.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Que jo no entenc una cosa, Beta, que ha passat,
que avui no has entrat a la presentació.
No, perquè avui volia ser una mica més enigmàtic.
Encara més enigmàtic que altres vegades?
Sí, sí, molt més, molt més.
Perquè normalment em fa els cinc cèntims d'inici,
però avui no és de què ha passat.
Per això li preguntava, dic, però ja està bé, ja està bé,
mira, de tant en tant canviem, no?
Avui la notícia té relació amb la foscor.
I, esclar, aleshores, foscor enigmàtic, lliga.
Ah, sí.
Vale, vale.
Veure amb la foscor, saps?
Veure amb la foscor?
Sí.
O amb la, amb la millor dit.
Amb no, amb la.
Amb la i amb la foscor.
Ah, també, les dues coses?
Sí, sí.
Però això ara s'assolventa ràpid,
tenen aquestes ulleres, no?
Esclar, no?
Si això també que ho vegis tot en negre, no?
Però, mira, fem un joc de paraules.
Vinga, un joc de paraules.
Si jo et dic, Starlike,
aquesta és una pel·lícula de Hollywood.
Starlike, sí.
No, i a més a més sona molt bé.
Sí, sí, Starlike, eh?
Ostres, Starlike.
És com Skyfall.
Sí, sí.
És una pel·lícula de James Bond i coses aquestes.
Aquelles produccions de Hollywood, eh?
Que aquí hi ha abocat milions i milions
i carretades de dòlars.
De quartos.
I vinga, quartos.
Doncs aquesta sona com una cosa de Hollywood.
Sí, sí, però què és?
Si a l'Starlike li afegeixo munt sec,
ja és més casolà, no?
Amb què? Un xec?
No, munt sec, munt sec.
Ah, munt sec.
Munt sec.
Munt sec.
Clar, estàvem parlant de quartos.
No, no, no.
A veure, l'Skyline, ja sabem més o menys què és, no?
Tothom?
Starlike.
Ah, Starlike, perdó.
Starlike.
Que no és el mateix que l'altre que he dit jo, no?
No, no.
No, no, Starlike seria el llum d'estrels.
Val.
Llum d'estrels.
Aleshores, hi afegim munt sec.
Munt sec és una serra, eh?
Sí.
Una serra de casa nostra,
que està al nord de la Noguera
i al sud de l'Alta Ribagorça, del Pallàs Llossà.
D'acord.
És fonterer i és prepirineu.
Val.
Aleshores, aquesta combinació d'aquesta paraula tant de Hollywood,
Starlike, amb un sec,
ja és una cosa més casolana, no?
Però tot i així és molt potent.
És com enigmàtica, perquè no saps el que és.
Molt.
I molt fosca.
El que dèiem abans, no?
I molt fosca, no?
I misteriosa, fins i tot.
Molt fosca.
Bé, doncs, va.
A veure, però què ve i tot això?
A veure, anem-te, que m'atens avui en un sent vivir.
Doncs ja ens hem posat en situació, no?
Hem dit que la serra del Montsec
està al nord de la Noguera,
això està a la província de Lleida,
al sud del Pallàs Llossà,
i també al sud de la Terribagossa.
Està situant-se, eh?
Estic situant-se en aquesta serra,
arreglamentalment,
perquè vosaltres també la tinguéssiu present, no?
Molt bé, sí.
On es troba, no?
O sigui que no és encara allò ple Pirineu,
no està tocant allò les estacions d'esquí de Bequera,
Viret, Peret...
No, no, no, no.
No, no n'hi arribarà.
Ja ho sé, home, ja ho sé.
Estan una mica més separats.
Però tenen l'avantatge
que estan en un dret molt poc poblat
i molt poc contaminat lumínicament parlant.
Ah, això ja m'agrada.
Sí.
Ja m'agrada perquè això vol dir
que el cel es veu en tota la seva plenitud.
Això mateix, això mateix.
Aleshores, és una notícia doble vessant,
perquè és un reconeixement de cara a l'ecologia,
que ja tocava,
i un reconeixement de cara també al món científic,
perquè, esclar, una cosa va lligada amb l'altra.
O sigui, el fet de tenir un cel fosc
sense contaminació lumínica
permet que els científics
puguin fer la seva feina.
Que puguin treballar més
amb el que veuen
i com ho veuen, no?
Això mateix.
Molt bé.
Ah, sí?
Doncs sí.
Quan m'hi poso, Beta,
quan m'hi poso i m'arrenco, eh?
Molt bé.
Doncs la notícia feia temps
que s'estava couent,
però, esclar,
fins que no pots dir
que està el blat ben lligat
i el sac,
no, no, no.
Que no.
Millor no comentaràs.
Això mateix.
Tot ha d'estar ben lligat.
I una vegada
ha d'estar ben lligat,
doncs podem dir
amb molta alegria
que l'UNESCO,
ara sí,
atorga al Montsec,
aquesta serra que us deia,
el certificat de destí turístic
Starlight
per la qualitat del cel.
Esclar,
primer ve això, eh?
Primer ve el destí turístic
i una cosa ho portarà a l'altra.
Esclar,
o sigui que...
No, que està molt bé.
Sí, sí, sí.
La fundació Starlight
vinculada a l'UNESCO,
o sigui, poca broma,
l'UNESCO és l'organització
destinada...
Sí, la que va dir
que a Tarragona forma part de...
Patrimoni Mundial de la Humanitat
gràcies a l'UNESCO.
Nosaltres a Tarragonès
ho hauríem de saber
que és l'UNESCO, no?
Exacte.
Que és aquesta entitat
que promou els volors culturals,
ambientals,
tot el que fa referència
al món mundial
i és una organització
de la ONU, no?
Doncs bé,
aquesta fundació,
Starlight,
vinculada a l'UNESCO,
reconeix el cel de Montsec
com un dels millors,
com un dels millors del món
per fer-hi observacions astronòmiques
i li atorga la distinció
de destí turístic.
És una certificació
que només tenen
una desena de zones
d'arreu del món.
O sigui...
O sigui que és un luxe, també, no?
O sigui, és un privilegi,
un luxe i una gran alegria
com deia abans, no?
Perquè només tenen
aquesta certificació,
aquesta desena de zones
d'arreu del món,
entre les quals hi ha
Hawaii, Arizona,
Sud-Àfrica,
Mèxic
o al nord de Xile.
A l'estat espanyol
només són
d'estí turístic
l'Ella de la Palma
a les Canàries
i la reserva
de la biosfera
de la Rioja.
Ara s'hi suma
la serra del Montsec,
situada entre la Noguera
i el Pallers d'Ossà,
que és el que deia abans, no?
Sí, sí, sí,
és una serra
que està amagada aquí.
És fantàstic.
El que passa
és que jo no sé
si això ho ha fet bé
o ho ha fet malament.
No.
A veure, m'explico.
Farà bé.
Sí? Tu creus?
Sí.
Perquè així hi haurà
més gent que s'apropi
i que la respectarà...
No, però la gent que s'apropi
que vagi amb els llums apagats.
Bé, no, no amb els llums apagats,
mirant cap avall.
D'acord.
No, però jo m'enrefereixo
que tu ja saps
que algunes vegades
quan se destapa
un lloc que és magnífic
ja fa la gent,
s'hi aboca.
Bé, sí.
I normalment
la gran majoria de vegades
que és el que també
arribem a fer,
que no es respecta res.
No, no és clar.
I una cosa
que ara mateix
a la millor dintre del que
estava verge,
entre cometes,
al millor podem fer
arribar a fer malbé
precisament per això,
perquè t'ha descoberta.
No, però no crec.
Per exemple,
jo sé al que et refereixes,
no?
És el cas de morir d'èxit
que li passa
a la Sagrada Família,
que de tan majestuosa
que és aquesta obra,
que aquí hi ha
unes cues interminables
i que han de restringir
el pas
perquè si no
aquella catedral,
aquella basílica,
la Sagrada Família,
doncs no arribarà a acabar-se
perquè l'acabaran la gent
que aquí entra
no para d'entrar
i no para de sortir,
no?
Perquè el desgast de la gent...
I després també passa,
ara hi ha molts museus
amb les seves obres
que ja no deixen fer fotografies
perquè la pròpia llum
de la fotografia,
del flash,
fa que les teles
es desgastin.
Però aquest cas
és diferent
perquè aquest estit turístic
és un estit turístic
més de qualitat,
no és allò de masses.
És una cosa
que qui vol observar estels
li ha d'interessar,
i ha de ser amant
de la natura,
de l'astronomia.
No crec que siguin
quatre brètols
que diguin
anem a unes llaunes de cervesa,
anem a mirar les estels
i això
i vingui
i anem a portar el gos.
No crec que els bètols
estiguin per anar mirant estels,
sinó que estan per altres coses.
Bé, aleshores,
el turisme aquest
és molt diferent,
és molt diferent,
no és de masses,
i aleshores fa que
si hi havia
un emergent
d'estit turístic,
o sigui,
una destinació turística
en certa manera
creixent
que estava començant,
sobretot turisme rural,
el fet
de donar-li
aquest certificat
farà que
la cosa
s'acabi d'arrencar,
però tot en la seva mesura,
o sigui,
que si hi ha
un turisme rural
per determinades places,
doncs el que no faran
serà fer macrohotels
i macrourbanitzacions
ni macroaventures
allà dalt,
això està clar.
Jo espero que sigui així.
No, no, no, no.
Els ports aventures
i les macrourbanitzacions
ja es queden a la costa,
que ja estan prou saturades
i estan prou ja...
O sigui que
ja les tenim nosaltres
i és el que
hem d'aguantar, no?
Però jo esperem que no...
No necessitem més, no?
dius tu, Veta?
Digue'm...
Digue'm...
Digue'm que no necessitem més, no?
No, no, nosaltres...
Però és que nosaltres
n'estem acostumats,
aleshores, doncs, bé,
ja ho tenim, no?
I no deixem cap mal
a la gent del Montsec
que que els arribi
aquestes coses tan dolentes, no?
I aquest destí turístic...
I les coses tan dolentes.
No són tan dolentes, home.
No, dolentes de tant en tant.
D'acord.
Bé, la qüestió que aquesta gent,
aquest destí turístic,
fa que...
que sigui una cosa, doncs,
que els vagi molt bé
de cara a...
arrencar aquesta comarca
o aquesta serra, en aquest cas, no?
Dèiem que està
una serra una mica desconeguda,
que em sembla que tio no sabia
que existies, no?
Montsec.
Doncs sí, és molt amagada
i hem de dir, doncs,
per situar-nos, doncs,
que la comarca de la Noguera,
la capital és Balaguer.
Doncs al nord d'aquesta capital,
Balaguer,
és on es troba aquesta serra
que és això,
és molt poc habitada
i per aquesta raó, doncs,
és clar,
la qüestió lumínica
és molt baixa.
I a més a més
que haver-hi,
havent dit poca gent
i poca indústria,
que és qui fa mal,
en aquest cas,
la llum sigui tot plegat,
doncs,
a més a més
de tenir això,
els habitants
també han pres mesures,
o sigui...
S'han conscienciat.
Això mateix, no, no,
i sabent que optàvem
aquest destí turístic,
a aquesta certificació,
doncs,
per aconseguir-ho,
els van imposant les normes,
com va passar a Tàrraco
quan va ser candidatura
de la humanitat,
pel petit moment.
Home, és que s'ha de cuidar,
que tot això,
a veure,
l'anomenament és ara,
però després s'ha d'anar cuidant
i s'ha d'anar conservant.
perquè cada 10 anys,
si no recordo malament,
això pot arribar per allà,
aquesta titulació.
Això mateix, perquè l'altre dia
llegia que a Tarragona
han fet una comissió
en tots els partits polítics
que estan a l'Ajuntament
per fer un grup de treball
perquè ara l'UNESCO
tornarà a revisar
el projecte de Tarragona
que es compleixi les normes.
I si està tot bé, perfecte,
però si aquí no han fet els deures,
els treuran aquest títol.
Llavors, allà,
per arribar també a aquesta certificació,
van haver de fer uns petits deures.
i les poblacions
i els hostalers,
la gent que li interessava,
doncs que ha portat gent,
doncs es van preocupar
a l'hora d'illuminar
l'Aciabascades,
els seus pobles,
que les llums mireixin cap avall,
no cap a dalt.
Molt bé.
M'enténs?
Aquesta és una bona manera
de prevenir
que contaminem el cel,
perquè, a veure,
què feien...
Ara, per sort,
a Tarragona s'han retirat,
per donar un exemple.
Què feien aquelles boles blanques
de llum a Tarragona
il·luminant el cel.
Exacte.
No tenia sentit.
Eren faroles,
podríem dir que la llum
s'estenia allà on enganxava,
però també, sobretot,
cap amunt.
Cap amunt.
Aleshores,
el que ens interessava
era que anés cap al terra,
que és el que havia de fer,
no?
La llum.
Llavors,
si s'ho fixat,
uns anys cap aquí,
totes aquelles boles...
S'han anat canviant.
S'han anat canviant,
i ara són llums
que només mirant cap a baix,
i en certamen,
a Tarragona ha baixat molt
aquesta contaminació lumínica,
que era molt alta,
perquè, a més a més,
la indústria petroquímica,
que per la nit sembla
que siguin ciutats del futur
en aquelles llums,
doncs Tarragona
i així afegia també
aquelles boles
que semblava allò
a Hollywood o a Las Vegas.
Jo t'he dic una cosa,
jo tinc un amic meu
que va venir
per primera vegada
aquí a Tarragona,
i ell es pensava
i va dir,
però si Tarragona
és enorme.
Clar,
perquè va començar a veure,
va venir per la part de la costa,
i era tot de llum,
i de llum,
i de llum,
i clar,
fins després que es va adonar
que tot allò
no era part de...
Sí,
era part de la ciutat,
m'explico,
però que no eren cases
perquè la gent
pogués arribar a viure.
Doncs la sort de la serra
del Montsec,
que no tenen aquesta indústria,
doncs han optat
per això,
per ser districte turístic
de qualitat,
per aquesta qualitat
del cel,
valgui la redundància,
i han fet els deures
doncs posant els focus
on toque,
per això que dic
que la gent vagi,
no amb les llums apagades,
com he dit abans,
però que vagi amb les llums
mirant cap avall,
no?
Sí.
I és això,
no?
Aleshores,
és una destinació
de qualitat,
no?
Qualitat,
doncs,
és d'aquest turisme
que no va,
no és massa,
no és massa,
o sigui que en aquest sentit
no hem de tenir poc,
ara,
doncs,
morint d'èxit,
tindran,
bé,
un cert ressò,
però dins d'aquesta
comunitat de gent
que li agrada,
doncs,
gaudir dels els nets,
i a més a més,
doncs,
com deia abans,
també,
la gent que vol gaudir
d'aquests cert nets,
doncs,
es procura
que continuïn nets,
que continuïn nets,
per parell,
perquè puguin tornar
i per les següents generacions,
no?
El que ens agrada
la muntanya de veritat,
doncs,
ens agrada tornar
i,
aleshores,
no ens agrada
destrossar-ho tot,
perquè,
esclar,
aleshores,
ens estan llançant terra
sobre nostre,
no?
Aleshores,
doncs,
és aquesta la qüestió.
Com s'ha valorat,
doncs,
perquè hagin aconseguit
la gent del Montsec,
no?
Doncs,
s'ha valorat
la poca contaminació lumínica
sumada a la capacitat turística
de la zona,
és això,
no?
Que hi havia un cert
brot turístic
que,
que,
doncs,
deia,
voldríem captar
tot aquest turisme
de qualitat
i de molt poder
adquisitiu.
Adquisitiu,
sí.
Perquè,
és clar,
perquè trobar-te
cels nets,
com he dit abans,
doncs,
només hi ha una decena
de zones arreu del món.
És clar,
i la gent
que té diners
que vol gaudir d'això,
doncs,
si estàs a Estats Units
o estàs a Sud-Àfrica
i saps que a Europa
hi ha un lloc
que té el cel net
i tens diners
a la butxaca,
vas cap allà.
Te'n vas cap allà,
sí, sí.
Aleshores,
doncs,
és vestir turístic
de qualitat
i bé,
doncs,
els hostalers
doncs van veure aquí
una bona oportunitat,
no?
Aleshores,
doncs,
la Fundació
vinculada a l'UNESCO
va entregar
la setmana passada
el diploma acreditatiu
a Montsec
i va presentar
el contingut complet
de la decisió
que arriba
després de mesos
d'editories.
Va tenir lloc
el dijous passat,
el dia 21,
un dia després
de proclamar-se
la primavera.
Déu-n'hi-do,
fantàstic, no?
Sí, sí.
Avui hem estat,
no sé si és perquè estem
dins de la Setmana Santa,
però bé,
estem molt ecològics avui,
m'agrada,
m'agrada.
Ens han posat
la samarreta verda
i a més
ja tocava.
tenir l'oportunitat
de pujar a veure
els estels
que tant ens agraden
en un lloc incomparable
i a més
a la nostra Catalunya.
Bé, doncs,
però la cosa
no s'acaba aquí
perquè dèiem
que es va presentar
el contingut complet
de la decisió
que va arribar
després de mesos
d'editories,
o sigui que
aquesta gent
no s'estan
per tonteries,
per romansos
i això mateix,
no?
I van mirar
i per això
si han aconseguit
la destinació
turística aquesta
és perquè
han passat
totes aquestes proves
i s'ho mereixien,
no?
Aleshores,
aquesta certificació
protegeix
tant l'observatori
del Montsec
com
sí, sí,
allà al Montsec
ja tenen un observatori
per gaudir
dels estels,
no?
Per mirar,
observar els estels,
els estels,
no?
Doncs,
aquesta certificació
protegeix tant
l'observatori del Montsec
com els 16 municipis
de la seva àrea d'influència
amb una superfície
de 1.600 quilòmetres
quadrats.
Els municipis
que entren
dins d'aquesta àrea
protegida
són
Àger,
l'Os de Balaguer,
Artesa de Segre,
la Saballana
i Santa Lliniana,
la Baronia de Rial,
Camarassa,
Foradada,
Os de Balaguer,
Pons,
Vilanova de Maiar,
Castell de Mur,
Gavet de la Conca,
Isona,
Conca d'Allà,
Llimiana
i Vars de Noguera
i Sant Esteve de la Sarga.
M'han dit tots
perquè si ens deixem un
s'enfadar, no?
Però bé,
els que ens sonen més
són
I Vars de Noguera,
Os de Balaguer,
Camarassa,
Artesa de Segre,
Àger,
Àger,
doncs,
també ens sona molt
pel fet de
ser un lloc
de dia
i fan vols
anar a la delta.
De nit
poden veure estels
i de dia
fan vols
anar a la delta.
Tenen molt ocupat
el cel, eh?
Pel que sembla,
aquella bona gent.
Doncs,
el que deia,
no?
Que
això
és el principi
perquè
primer és una
història senyora
turística
però després
portarà
els
científics.
És clar,
perquè ja tenen
un observatori
que és aquest,
el del Montsec,
però la cosa
pot
anar a més.
A aquest observatori
li poden créixer
fills,
petits observatoris
i costar.
Ja estem,
ja estem.
Bé, te ho veus?
No, no, no,
però això no fa mal
perquè tu te'n vas
per exemple
a les Canàries
que hi ha observatoris
d'aquesta illa
de la Palma
que dèiem
que també és
la seva
turística.
A l'illa de la Palma
no hi ha un observatori.
A la muntanya
d'aquesta illa,
al punt més alt,
n'hi ha tres o quatre
però no passa res.
Allí compartissin
l'espai.
A mi no m'has de convèncer,
no, no, no,
a mi no m'has de convèncer,
ja ho veus.
Aleshores, doncs,
no,
sense malmetre el territori,
doncs són llocs
observatoris
que hi va allà,
la gent
i fa això,
doncs, això,
astrofísica,
no?
Molt bé.
Bé, doncs,
com dèiem,
ara vindrà
aquesta segona fase
que és
la de
que el
món científic
doncs també
vulgui
vulgui
anar, doncs,
a gaudir
d'aquest cel,
no?
Sí, sí, sí.
I bé, doncs,
el diploma aquest
que es va concedir
el disòs passat
es va fer
al centre d'observació
de l'univers
que tenen
aquesta gent
del Montsec
i que, doncs,
bé,
ara estan
lluitant
perquè, doncs,
aquesta certificació
de qualitat
del cel
que és
turística
sigui
més aviat
científica
també,
que és el que dèiem,
no?
Ara han aconseguit
una primera victòria
que és, doncs,
que tinguin ja
un certificat
de destí turístic,
Starlike,
i ara, doncs,
estaran lluitant
perquè
aquest certificat
en una segona fase,
més auditories,
més proves,
tot això,
es converteixi
en destí científic,
Starlike,
aquí al Montsec.
Molt bé.
I això farà
que portin també
científics
i donin una mica més,
també, encara,
més de prestigi,
més de vida,
sí, sí,
una zona
en la qual,
doncs,
fins fa quatre dies,
doncs,
la gent pràcticament
havia de marxar
perquè, esclar,
hi havia pocs recursos,
no hi havia...
Això perquè ja saps
que ara ja no tirem
tant per la terra,
diguem-ho així.
i agafem més a les comoditats,
diguem-ho també,
però l'agricultura allà
és una mica més...
És més dura,
no?
És dura,
és molt dura.
No podien viure
a l'agricultura,
tampoc de la remaderia,
no hi havia indústria,
és que la gent
estava abocada a marxar
i això fa que puguin tornar.
Efecte, diguéssim,
una comarca
que la tenim bé propera,
que és el Priorat,
efecte Priorat,
una comarca
que tothom marxava
i gràcies als vins del Priorat,
doncs,
la gent s'hi queda
perquè ell pot treballar,
no?
Doncs és el mateix
passarà aquí, no?
Una bona notícia.
Això almenys ja esperem,
que es pugui que de casa seva
puguin defensar
i a més a més
poder-se guanyar la vida
allà on has volgut
tenir les teves arrels.
Això mateix,
doncs,
cada cop que sentis
parlar de la paraula
Starlike
i fes dit Montsec
ja saps de què va la cosa.
Sí, però saps una cosa?
Quan m'has dit això
de Starline...
Starlike.
Starlike,
jo he pensat...
Saps com es diu
quan es veu Nova York,
així que es veuen...
Sí, allò és Skyline.
Veus?
He pensat en això.
Molt bé.
Jo dic no pot ser,
però clar,
m'està dient Star
i això és...
Sí, sí.
Són estels.
Però també podies
haver pensat una altra cosa,
podies haver pensat
en Stargate,
que és la porta
d'aquella sèrie de televisió
o aquella pel·lícula.
Però bé,
doncs anem a fer
aquest viatge a vinilià.
Vinga, anem pujant,
pujant al viatge.
I en aquest viatge a vinilià
farem una cosa.
Em digues.
Seguim imaginant cels.
Vinga,
continuem amb el cel.
Un lloc del planeta
on suposo que les nits
també han de ser
espectaculars,
no?
El Carip.
No, no, el Carip.
Ai!
Sí, el Carip.
Quina meravella.
és la illa del Carip.
Ja està.
Pot ser una península?
Més que una illa?
No, no, no diem una illa.
No, jo vull una península.
No, però és que jo dic una illa.
Jo vull anar a Cancún.
No, ja, però sí,
jo suposo que ja sé per on vas.
Home, clar.
Sí, sí.
A més, a més, allà a les Azteques,
ja saps que quan arriba la primavera
és l'equinocio de primavera.
Home, les Azteques m'anen molt els estels.
Ah, i els maies, perdó, els dos.
Bé, però és que jo, sí,
em sap molt bé Cancún, perfecte,
i el viatge, perfecte, molt bé.
Però és que jo et vull portar
a una illa que es diu Montserrat.
Ai, doncs vinga, anem a l'illa Montserrat.
I aquesta illa de Montserrat
es va fer un experiment als anys 80
de barrejar tots els estils musicals.
Allà em pensava que era
l'Experiment de Filadèlfia
i encara estan buscant el vaixell.
No, no, no.
No, no tenen res a veure, no?
Doncs mira, es va barrejar
el tecno fred britànic
i les ritmes calents alegres del Carip.
I en aquesta fusió
va sortir una cançó que...
Bé, la vam composar a l'OMT,
aquesta gent...
Que a tu no t'agraden gens.
Que no m'agraden gens.
No, no.
I va sortir una persona que deia
All Rapper Up
i podrà escoltar aquesta fusió
entre el tecno britànic
i les ganes de festa dels caribenys.
Molt bé.
Quina barreja.
Sentim-la per acomiadar?
Vinga, va.
Berta, fins la setmana vinent.
A reveure.
A provar, que acabi de provar
la setmana santa.
No em vaig a veure els tels.
Doncs vinga, i cap allà,
cap a veure els tels.
Vinga, Montserrat.
Gràcies.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!