El meu avi va anar a Cuba, a la bordo del català,
al millor barco de guerra, a la flota d'Ultramar.
El pioner i el nostre avui i 14 mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palabruger.
Quan el català sortia a la mà,
els nois de Calella feien un cremat.
No cremem res, compte, compte, no cremem res.
Vinga, saludem l'avi Ramon.
Avi Ramon, de nou, bona tarda.
Bona tarda.
Ara veus, ara ja he fallat, avi.
I això?
Però clar, com volia parlar primer de les festes del Roser,
dic després ja li prepararé la Jota,
i ni la Jota, ni les festes del Roser, ni res de res.
Quin desastre, avi.
No, clar, tu has pensat més de Jota que te joda.
No, home, si no ho digui per la ràdio, home.
Com que a vegades...
Home, no, això mai, mai de la vida.
Això no has pensat així?
No.
Vale, bueno, ja t'ho perdono, ja t'ho perdono.
Home, home, com que pensi jo, avi?
Vostè sí que què estava pensant?
Per la... avi?
Com que sempre em surts amb coses que no els espero.
Home, ja, però això no...
Ja l'hi dic jo ara que això, aquest no és el meu estil, eh?
Ja l'hi dic ara, eh?
Però això m'ha estranyat, m'ha estranyat.
No, volia posar-li el ball de Rams,
dir que per les festes del Roser
és un dels balls més típics i tòpics, eh?
I dic, hòstia, a veure, dic si trobo el ball de Rams
i a veure si després trobo alguna Jota
o alguna cosa d'aquestes que són molt xules.
Mira, l'hi he trobat.
Avi, anem a parlar de les festes del Roser.
Balls de Rams!
Veus?
Què, què?
Ara ja entra com en calor.
Mira, mira, està ballant i tot l'avi, eh?
Ja la ballo prou, ja.
Sí, sí, sí, sí.
Ja la ballo prou.
Avi, que les festes del Roser,
jo me'n recordo des de petita, bé, des de sempre,
que allà a la plaça del Fòrum...
Sí, el que passa és que tu vivies allà el casc aquest.
Clar, el casc aquest.
I clar, podies seguir totes les festes.
Nosaltres, joves, anàvem.
Després més grans, tens obligacions.
Ja no vas a tot el que és un procés,
perquè les festes del barri,
abans més que ara.
Sí.
Eren del barri.
I era gent del barri.
Uh-huh.
I llavors es coneixia tot el barri.
Més convidats, convidats de confiança.
Sí, normalment part de la família.
Sí, sí.
Ilia, bueno, el dinar.
Ara, com que es dinen a tot arreu i es menja tant,
el que sigui,
no té tanta importància fer un dinar familiar.
Abans, fer un dinar a la família
era un aconteixement, era...
Sí, una cosa extraordinària, és veritat.
I ara, clar,
les festes aquestes del barri,
doncs,
hi entra una miqueta de cada cosa.
Per què?
Perquè es beneficin uns.
Fan una part de festa,
perquè es beneficin uns,
sigui comerç, sigui...
En fi,
el que sigui.
Home, jo crec que quan la festa és bona per tothom,
tothom guanya, no?
Que això és l'important de les festes.
que abans no hi havia tanta...
No sé com dir-t'ho, eh?
Tanta...
Tantes botigues, tant d'aixòs,
que és el que hi ha d'haver, no?
Però vull dir que el bé menys cosa,
la gent estava més concentrada.
Després,
passava a una altra cosa.
els actes religiosos,
perquè, clar,
la festa és una cosa
i allà el que passa,
com sempre he dit jo,
quan és la festa religiosa,
a vegades,
hi ha gent que no hi creuen,
que no són...
Que són d'allò,
però...
Però també els hi fa una cosa.
I a vegades,
aquells moments,
quan veuen la professora,
aquells nens,
aquella cosa,
els hi fa una miqueta de cosa.
I bastis de pastorets,
perquè són d'altra...
Entens com ho dir?
Sí, sí.
Encara que no hi cregui,
penses,
fa...
I que macos.
Fa una cosa, no?
Fa una cosa i llavors penses,
mmm...
Tens una miqueta de cosetes.
D'il·lusió, no?
De quan...
Un si és quan anava a doctrina,
que quan va fer la comunió,
o sigui,
venen uns records
de quan te vas casar,
doncs venen uns records
que són agradables.
El que passa que ara,
com que tot ha canviat tant,
doncs...
És festa,
més festa.
Els actes religiosos,
no perquè s'hagi de posar,
no posar,
però ja,
sembla que ell ja no hi va
perquè veus que ha d'anar.
l'altre perquè no pot.
O si pot,
diu, és igual.
Saps?
Vull dir,
aquella processó
que era tan íntima,
ara hi ha...
Van quatre,
van vuit,
van...
Hi ha aquella que porta la bandera
perquè la porta aquella
perquè la porta l'altra.
O sigui,
que hi ha...
Això em dona molta ràbia, avi.
Eh?
que es facin unes confrontacions
precisament per a veure
qui porta la bandera
i que ell s'ha de portar-la.
Vull dir que...
I a vegades...
Col·laboració entre tots.
I a vegades se'n fa portar
amb una persona
que potser no et fa gens de gràcia,
però per la situació
o el que sigui,
doncs...
Sí, sí, sí, sí.
Saps?
No, a veure,
que s'ha de portar segurament
que amb molt de carinyo,
amb molt d'orgull.
Però escoltes,
que moltes vegades
depèn del dia
també te'n pot agafar, no?
Jo el que passa
és una cosa.
Què?
Que tu i jo parlem
en una confinació.
Jo quan jo parlo,
no parlo criticant uns i altres.
No.
Critico la situació que vivim.
D'acord, d'acord.
El que hem creat.
O sigui,
hem creat una societat
que la critiquem
però l'hem creat nosaltres.
Doncs bueno...
Que me l'he trobat, eh?
Parlem d'això.
A mi, jo me l'he trobat, eh?
No, vull dir que...
Però ja que parlem d'això,
de... Clar, ha canviat.
I és que tampoc podem fer
el que fèiem abans.
No, home.
Tot ha canviat.
Està bé, també, no?
Les circumstàncies.
Els nens pugen d'una altra manera.
Nosaltres hem canviat.
Algunes coses no canviem.
Perquè aquí té mal caràcter,
no el canvia.
No, home,
hem canviat algunes per bé
i altres per no tan bé.
Sí, i altres no les hem canviat, m'entens?
Vull dir-los, què és això?
Però a mi m'agrada
quan hi ha una festa.
I el Roser
és de les festes
més antigues de Tarragona.
perquè el carrer de la Merceria,
el cos del Bou...
De sempre.
De sempre.
De sempre, de sempre, de sempre.
Pensa que el cos del Bou
ja estava lligat
al plaça La Font
quan feien de mercat,
feien mercat al plaça La Font.
Sí.
Quan hi havia tot.
O sigui que sempre
han sigut dues fetes.
Llavors també hi havia
el Parc Baixa,
el carrer Sant Miquel,
que a Sant Miquel agafaven
allò que hi havia
aquell cafè Colón
que deien,
que fa aquell entorn.
També feia unes festes.
o sigui.
I clar,
llavors hi havia el Serrallo...
Ja ha marxat.
Ja ha marxat?
Ja ha marxat la Marçalta.
No, no, no.
Vaig fent
les que són més antigues,
les que s'han aguantat sempre.
Ara sí.
Ara hi ha a tot arreu
la qüestió
i excursió
fer festa, no?
Però aquestes,
que marxaria...
Que n'hi estava dient de broma.
Que n'hi estava dient de broma.
Són ja...
Ara, clar...
Són molt tradicionals.
S'ha modernitzat.
Està bé.
És ara el dia.
És una feste que són boniques.
Són agradables.
Són distretes.
Són lliures.
Vull dir,
cadascú va pel seu compte
si vol.
M'entens?
Sí.
No, i sobretot
també fa un unió,
que és el que s'intenta,
amb aquestes festes,
que el veïnat es conegui.
Perquè moltes vegades
ho comentava amb avi,
que en un mateix bloc
hi ha moltes vegades
que no es coneixen
la meitat de veïns.
Imaginem...
Escolta,
si agafes l'ascensor a vegades
i no saps qui és,
i et pregunto
quin pes va vostè, tal.
Ah, doncs jo vaig a tal.
I no és un veí
que ja porta temps allí.
Sí, un munt d'anys, no?
Que no és coincidit, m'entens?
Vull dir que avui en dia...
És així.
Però jo,
jo t'he dit
que la festa del Roser
és una de les antigues,
com he dit,
o coses del Bou, no?
Hi ha altres
que han anat fent-ne després.
el carrer Maria Cristina
també és de les que abans...
Perquè llavors no era Maria Cristina,
eren els campos.
La festa dels campos.
Sí.
També que aquell entorn d'allí.
O sigui,
que a Tarragona
hi ha hagut alguns llocs
que es feia una festa,
doncs...
I mira,
i així anem.
I anem fent.
Anem fent.
Sí, sí.
Bé, que són molt tradicionals,
no, avi?
Que segurament
que la gent de l'apartal
que ens estigui sentint,
potser ara mateix
els hem fet recuperar
i recordar una miqueta
que és el que ha passat
aquest cap de setmana.
Allò que, per exemple,
ara dius,
el carrer Mercèria
quan hi feien això,
hi havia aquella tenda,
hi havia aquell d'allò,
hi havia aquell fort,
hi havia...
Saps?
I llavors vas assimilant
i vas recordant
una època
i vas passant,
passant,
com ha anat desapareixent això,
com ha sortit això.
I és bonic.
No, però també hi ha moltes
que encara aguanten, eh?
Sí, et dic...
Aquí, el coratge, eh?
Ja et dic...
Ara potser hi ha persona
que el casc antí
que fa temps
que no ho preocupés
del barri,
quan és una cosa d'aquestes
l'atrau
i va,
encara que sigui
atreure el cap.
Saps com ho dic?
Que dius,
el diumenge és al matí,
no?
Anem a donar un tomà
per a la cadera.
Sí, a veure.
Oi, aquí,
llavors s'hi porta algú
que no...
Veus aquí,
hi havia això.
Veus aquí,
fent això.
Aquí...
O sigui que la història
la fem segons com se trobem.
Doncs sí, doncs sí.
I parlant d'història.
Digues.
Que la li se posa una cara.
No, ves que esto suda,
esto suda.
¿Por qué?
Que no va a la venir a mí.
Esto suda porque
eso de la pilarica.
Hombre, hombre.
Y me coges así,
de imprevisto.
Hombre, ¿qué le está diciendo?
De imprevisto me pones
la jota, chica.
Que bé que ho fan, eh?
No, no,
i ara m'imagino
aquella plaça magnífica
per a flors.
M'he despedit
de la gent
del barri
que volia despedir-me d'ells.
I ara, clar,
ara em veig
doncs amb disposició
de felicitar,
ja que toques això,
suposo
que no és altra cosa
que felicitar
les pilars
pilariques,
pilarins,
perquè, clar,
encara que així
hi ha molta...
Pilar, pilarica,
pilarín...
Pili.
Pili.
O sigui que...
Per això,
per això que li deixo l'oportunitat.
Ja que el dissabte
no fem programa,
normalment,
i menys aquesta,
perquè també és el dia,
recordem que,
encara que sigui la...
Sí, no,
i passa una cosa, eh?
És el dia de la hispanitat,
també, no?
No, i passa una cosa,
que amb els aragonesos
també.
Sí, hi ha molta bona comunió,
que passa que ara últimament,
segons quines coses,
ens volen posar de mal rotllo
amb tothom.
No.
I no ho sé,
No ho sé, no ho sé.
Hi ha una cosa,
és que jo...
No que heu d'entendre.
A mi volen enredar una cosa,
aquí, allà,
però en el fons,
en el fons,
tenim aquesta cosa.
Sabem,
per exemple,
aquí a Tarragona,
sempre amb l'associació,
a Pilariques,
els aragonesos,
sempre hi ha hagut,
sempre hi ha hagut.
Hi ha molt rotll,
molt, molt, molt.
I després també,
Saragossa,
per exemple,
és una capital,
que està aquí a prop,
no tan a prop com això,
però és a prop.
Sí.
Doncs qui més,
qui menys hi ha estat.
Qui més,
qui menys hi ha anat al Pilar.
Sí.
Saps com vull dir?
Vull dir...
Qui no ha anat al Pilar?
I a veure l'Ebro.
I passar pel darrere,
passar pel darrere,
a veure allò que el Pilar et beneeixi,
que el Pilar d'això...
Saps com vull dir?
Hi ha algun punt que diuen...
Vull dir que hi ha coses.
Si parlem,
no,
ja parlem d'altres,
d'altres puestos,
no?
D'Espanya,
no?
Ah...
Però aquí,
a Saragossa,
és una cosa que...
I clar,
i després com que molts aragonesos,
aquí,
que és a Salou,
que és després a Tarragona...
A Cambrils,
a la Pineda...
Tot això,
saps com vull dir?
Sí, sí, sí.
Ho vull dir, sí, sí.
Quan he parlat àvia amb un grup de música,
perquè he coincidit,
i ens diuen,
no, no,
aquí a Cambrils,
nosaltres venim gairebé tot a l'estiu.
No,
i saps què passa?
També que tant els aragonesos
com els catalans
es presten el xiste.
Es presten el xiste
perquè els aragonesos
se'n diuen tantes
i els catalans...
Perquè, per exemple,
aquell aragonè,
aquell torro que arriba aquí...
No em digui que va l'explicar
el darracudit, no?
Va vindre aquí a Tarragona,
i diu,
oh,
quant a mar!
I l'altre diu,
pues mira,
les vas més a la de encima, eh?
Que debaixo hi ha més.
Que la que hi ha.
Oye,
se lo compro.
A mi se lo compro.
No,
oi,
aquella altra que va en el xaló,
oi,
mañica,
sobre todo el sol,
no mucho rato, eh?
Que quema mucho
y te pones muy morena, eh?
Y arriba del xaló
y vi un negre per en el xal
y se li pregunta,
¿qué hace mucho que està usted aquí?
Pues aquí unas 5 horas.
Vámonos, vámonos,
mira,
con 5 horas,
¿cómo ha quedado?
Vull dir,
i en cap dels catalans,
com a mi...
No li surta, eh?
El deje,
el deje,
no li surta, eh?
No,
ho he fet perquè sabia
que sóc entre català i arragonès.
D'acord,
és el 50-50.
Però escolta,
que els catalans també me'n recordo
que un dia em preguntaven,
diu,
vostè és català?
Digo,
me si soy catalán,
que un dia
encontré una tirita en el suelo,
me hice un corte
per aprovechar-la.
Me si soy tacallo i catalán.
No,
però,
avi,
això de que som agarrats,
no és veritat, eh?
No som tacanyos, eh?
Jo dic,
la fama que tenim.
Sí, sí, la fama.
Això ho vaig trobar amb una, eh?
Això va ser una contestació
amb una que em preguntava,
amb ironia.
Vull dir,
que és la vida, eh?
Vull dir...
Ja, ja, ja, ja.
Però veus,
això és una d'aquelles coses
que ens diuen
i ens han posat al segell
que mirem...
Una cosa és mirar
per el que gastem
i com ho gastem.
Que això,
no crec que sigui tacanyeria,
el que passa que es diu seny,
no?
El que passa...
Penso, eh?
Penso.
Que segons com te trobes
i qui ets,
procures buscar la part,
la part,
saps com ho dic?
Ah,
no,
no,
escolta'm-la.
Això,
això et vull dir
que el bonic és això,
aquesta convivència,
que quan vas a un puesto,
sí,
parles,
encara que hi van en castellà,
ja diuen,
vostè és català
i l'aragonès,
vagi on vagi,
encara que parla en castellà
també dius,
és aragonès.
Com passa a l'Andalús,
i tant.
Quan fas la ceta,
com que...
Senyor,
i a més a més...
Jo pedí premisso
per vender,
va vender suela,
no per ir a venezuela.
O sigui,
cadascú tenim el nostre...
Jo escolta'm,
jo m'ho prengui així,
vagis on vagis,
tots tenim aquesta cosa,
que és la ironia,
no?
Ara,
el que va amb mala llet,
perdó la frase,
l'altra paraula,
aquest s'amarga l'existència.
Però si t'ho prens amb ironia,
hi ha molt bon humor.
Tothom,
tothom és agradable,
vagis al nord,
al sud,
al mig,
allà on vagis,
sempre s'hi pots dir,
sempre s'hi pots dir alguna cosa,
per fer-te'n broma.
Clar que sí.
Avi,
doncs,
vostè ha anat a Saragossa,
pel que m'estava dient,
perquè a més a més,
m'ha situat,
m'ha situat a el que seria
la plaça d'entrada
o aquell...
Mira,
et diré una cosa,
perquè és preciós,
ja que parlem així,
el pla de la seu,
per entendre'n.
Et diré una cosa.
Què?
Vaig entrar
a l'iglesia del Serrallo
de Solter
i vaig sortir casat.
Ara no l'entenc.
Vaig entrar a l'iglesia
Solter
i vaig sortir ja casat.
Ja,
però no entenc
què té a veure
amb la Pilarica.
I.
Ah,
perdó,
perdó,
que faltava el segon pa.
la primera nit
de boda
la vaig passar
davant de la plaça
davant del Pilar.
Ah,
com fa?
O sigui,
el viatge de noses
va ser allà?
O sigui,
que fixa't-hi tu,
per això dic
que puc parlar
d'una cosa
i amb l'altra.
O sigui,
que en un dia
vaig estar al Serrallo
i allí...
Però no va coincidir,
no va coincidir
amb el dia del Pilar
com a tal,
que es fa les festes...
No,
vaig conèixer Pilars,
vaig conèixer
molts alegonesos,
vaig conèixer d'això,
però no,
no,
vull dir que
ho vaig passar bé
i he estat
diverses vegades,
eh?
Ja,
ha tornat.
Sí,
perquè a part del Pilar
té coses antigues
que són...
No,
no,
i té uns passejos,
unes zones verdes,
enormes...
Té alguns monuments,
algunes coses
que...
Sí,
sí,
sí,
sí.
Que doncs...
És una capital,
doncs,
ha de passar-s'ho bé
també, eh?
Entre vostè i jo,
una agència de viatges
es contracti,
que n'hi ha cap allà,
cap a Saragossa,
no?
I faríem una bruta turística
amb l'Avi Ramon
i Tarragona Ràdio
i el Jatana,
no?
No, no,
hi ha coses,
hi ha coses perquè
passa això,
molta gent
van al Pilar
però ja a prop del Pilar
hi ha alguns puestos
molt interessants,
eh?
Sí.
Un que també lliga
amb el Pilar
però l'altre
en quanta
de quan els àrabs,
de quan la reconquesta,
de quan...
Encara queden
queden coses
que veus
això que et dic
perquè hi ha puestos
que història
l'han fet
però hi ha molts puestos
que la història hi és.
Passa com a Tarragona
li pots treure història,
no?
A Saragossa
no li pot treure història,
a Girona li pot treure història,
no?
Sí, sí, sí, sí.
Però vull dir que a Saragossa
com que també ha sigut
un punt
sempre,
inclús ara,
bueno,
anava a dir
que era passada també
però vull dir
que són capitals
que tenen molta
molta història
i la gent
ja s'acostuma
a la història
que porten
i tenen un caràcter
ja,
com si diguéssim,
ja personal.
Sí, sí, sí, sí.
Saps com ho dic?
Oh, i tant.
Oh, i tant.
Agafes gent d'allòs,
els aragonesos,
jo sí,
he tingut la sort
de conèixer'ls
i m'agraden.
Ah, ah.
M'agraden?
També hem de dir
que jo li deia abans...
A vegades som tossuts.
Home, però com tots, no?
Com nosaltres som com som.
Clar.
Almenys diuen, eh?
Això és el dia, eh?
Això no és que ho siguin.
I és la fama
que ens donen i donem, eh?
Vull dir que
agafa fama
i fota de geure, no?
Sí,
és el que li anava a dir.
Avi.
Digues.
Bueno, perdoni
que tinc una miqueta de tos.
És que em sap greu
perquè t'esforces
perquè estàs amb un constipat
que no t'aguantes,
però mira, ja...
Sí, però bueno,
estem aquí,
és important.
Sí.
La setmana vinent
tornarem, no?
Jo espero, eh?
O se me perdrà per allà,
pel Pilar,
i l'haurem d'anar a buscar.
No, no, no.
No anirà, no?
Ja estarem per aquí.
Estarem per aquí.
Estarem per aquí, d'acord.
Estarem per aquí,
que hi ha coses
per estar per aquí.
Bueno, i a més,
hi ha moltes coses
encara que comentar.
Uuuh!
Que això només ha acabat
de començar
i si teniu alguna proposta,
jo sempre ho dic,
volíem parlar una miqueta
de les festes
d'aquest cap de setmana passat.
Sí.
La setmana vinent
podem parlar, per què no,
del mercat medieval
del casc antic,
que també es farà.
Sí.
Veus, a Bí,
què li sembla?
No, si això...
7 motius per parlar,
sempre.
Sempre en tenim, eh?
Això, que algú, doncs,
pregunti d'on hi ha el tema,
o si vol vindre aquí,
el rebrem.
O que ens ho expliqui ells,
no?
Depèn de com.
Si hi ha algun,
per exemple,
de la setmana que ve,
que és el que fa en el mercat
o té història del mercat
i participa,
per això,
que vingui.
O que ens truqui.
Que truqui.
O que vingui,
i parlarem.
Molt bé.
És que a vegades aquí
et trobes com que nosaltres...
Vostè i jo anem fent,
anem fent,
anem fent.
El que passa és una cosa.
Què?
Que el programa de l'avi,
sí.
jo el que no voldria
és que fos un programa
obligat
de certes coses
que nosaltres som lliures.
M'explico.
Sí, sí, sí, perfectament.
Que no ens vinguin.
has de parlar d'això
perquè passa això
o per allò
que qui t'ha dit
que ell ha fet.
No, no, no.
Si nosaltres un dia parlem
és perquè també estem ressentits
i podem explicar-ho.
Sí, però...
Per experiència.
Però la gran majoria de vegades
és per donar-li
un toc d'humor
i de bon rotllo,
que sempre ens agrada.
Sí, perquè vas te trobes
amb gent que
és que m'han dit...
No, nosaltres
quan diem
és perquè ho hem viscut.
No, home, no.
Per això gent
que hagin viscut les coses,
que ens truquin,
que vinguin...
Clar, que en xerrarem.
Com ara els autobusos.
Tu saps ara
el lío que hi ha
amb els autobusos,
però de moment...
Ai, ja ho sé, ja ho sé,
que té un bon mal de cap.
Jo només puc dir
que gràcies a aquesta senyora
he tingut que perdre
moltes hores
esperant-me uns i altres,
fent tres balsos
i anant d'allò,
però la gent...
Oh, oh, oh.
Bé, doncs deixem-ho així.
Paciència.
Ara mateix, paciència.
Són coses que la vida...
Ens ho porta.
Ens ho porta
i així podem comentar això.
Però sempre,
si parlem,
amb fets.
Això sempre.
Coses viscudes.
Jo per això,
doncs a vegades
m'està greu
que us he dit coses
que potser algú
el pot molestar,
però que no es molesti
perquè les he viscut
o les he vist.
Home, jo crec que avui,
avui com a molt,
com a molt,
com a molt,
hem fet pensar una miqueta
com més l'església del Pilar
allà a Saragossa
i com a molt, com a molt,
hem retrocedit una miqueta
en el temps,
una setmaneta
o potser ni això
per viure les festes del Roser.
O sigui que poca cosa, eh?
Ara,
si comencé a explicar
que això,
que hi ha moltes històries
que a mi em va passar això
que jo vaig sentir...
Avi,
doncs guàrdia-les
per la setmana vinent, eh?
No, no.
Com o no?
Que sí, que sí.
Que avui hem parlat només
en general
del que sou.
Guàrdia-les
per la setmana vinent
perquè tornarem.
Si no fa ben
això es emporta, saps?
Agafi-les ben fort.
lligui-les,
lligui-les.
Avi, gràcies.
Bueno, felicitats a les Pilars.
De part seva, sí.
Intens.
I que tornem la setmana vinent
el proper dimarts.
Això esperem.
Vinga.
On va donar, s'avi?
Fins ara mateix.
Adéu, adéu.
When the night
has come
and the land is dark
and the moon
is the only
light we'll see.
No, I won't
be afraid.
Oh, I won't
be afraid
just as long
as you stand,
stand by me.
And darling, darling,
stand by me.
Oh, stand
by me.