Són jo en sa bicicleta, te fai rodar el planeta.
Són jo com una fletxa, si veus passar una estela.
S'atelma de novembre, la mà una bassa d'oli.
Només veities bones i mortes de petroli.
Vaig estibant pedretes, sotrats i clavelleres, com una formilleta.
Empeny sa geosfera, una hora dins Angola, mitja hora filipines.
M'odien els taxistes, les vees peatones.
Per jo i tots els ciclistes, amb una bicicleta, fan circular les coses.
Aquesta melodia, aquestes quatre notes.
El Buster és aquí, dels Antonia Font.
Arriba aquest cap de setmana, aquest dissabte, dia 27 de juliol, al Parc del Pinaret.
A Cambril serà a les 10 de la nit, quan els puguem veure sobre l'escenari.
Però ara els tenim via telefònica i saludem un dels seus components.
Ell és el Pau de Bon. Pau, bona tarda.
Hola, bona tarda. Com va?
Com va? Com va a vosaltres?
Abans de sortir a l'antena, li comentava...
Dic, Pau, la darrera vegada que vam parlar va ser a finals d'aquest any passat, del 2012,
i era ja amb aquest treball discogràfic sota el braç,
acabat, com qui diu, calentet, calentet, acabat de sortir.
Sí.
Era més o menys així, no?
Sí, sí, sí. Bueno, no sé exactament...
Doncs va ser pel novembre.
Novembre.
Novembre, potser, va haver de sortir.
Sí.
A més, comentàvem que jo et deia, dic, oi, que el concert, com anirà el concert de presentació,
com anirà, te recordes?
I que em deies, no, no, repassarem tot el disc, la gent que vingui,
que sàpigui que repassarem el disc des de la primera fins a la darrera cançó, no?
Sí, sí, sí.
Continuem així?
A nosaltres, sempre m'agrada, quan presentem un disc, presentar-lo de vegades, no?
Vull dir...
Clar.
No sé, pensant que si presentes un disc, l'has de tocar tot, no?
Sí.
Perquè, bueno, l'has de fer justícia en els discs que tu estàs treint, no?
Sí.
No té sentit treure un disc de 40 llençons,
i llavors, quan te'l presentes, tot ja vins, no?
Clar.
Si treus els 40, doncs presentes els 40, no?
Mhm.
I amb aquest sentit, nosaltres, doncs, bueno...
Vam ser del més...
Bueno, demà...
I vam ser fi del disc, no?
Sí.
I això dels 40 no és un dir, eh? Tot s'ha de dir.
No, no, no.
Perquè són 40 les cançons que es troben en el disc.
Mhm.
Sí, sí, aquest disc consta de 40 temes, en format un poc curt,
i bé, és una altra manera de fer feina, una altra manera de presentar-hi cançons,
però al cap i de fi són cançons, no?
Sí que és veritat que tothom està acostumat a tenir aquells 3 minuts i mig, 4 de cançó,
i és format habitual.
Sí, clar.
Perquè altres coses, perquè, bueno, és veritat que és un temps molt adequat per una cançó,
però també hi ha altres maneres de fer,
i en aquest totes jo, en altres molts fareien, és això,
i experimentar un poc per aquest sentit.
Però t'hem de dir una cosa, que sí, que les cançons no són de les que duran gaire,
perquè potser la que dura més és la que dura dos amb 57, que és la d'aquest, no?
Mhm.
Perquè totes les altres se'n van un minut i mig, gairebé dos minuts, dos minuts i escac,
la que menys crec que és la de cinquanta pocs segons, ja has vist que me l'he anat estudiant, eh?
En qüestió de temps i això.
Però que a sobre de l'escenari, a vosaltres, clar, si aneu entrellaçant una cançó amb una altra,
que serà així més o menys, penso, el que ens oferireu al parc del Pinaret, o no? Com va?
Mira, fem una cosa, explica'm-ho tu millor.
Com és ara mateix el directe del Sant Antoni Afon?
El directe de presentació...
Bueno, quan les cançons són una mica especials, com hem dit,
i n'hi ha 40,
doncs el concert era un poc difícil, diguéssim, d'engrenar-ho tot, no?
Que tot caminàs a un ritme mínimament acceptable, no?
Sí, sí, no, no t'entenc.
Un directe, vull dir, no vulguis, des d'un seient d'un espectador,
doncs s'ha de passar bé, no se pot estar borrint i no se pot...
No hi pot haver més pausa d'espectacle, diguéssim, no?
Sí.
I és un poc l'esperit que corríem amb aquest disc, amb aquest disc, no?
Sí.
I bueno, hi vàrem pensar d'unir cançons, juntar 3 o 4 temes seguits,
a fi que hi hagi aplaudiments al cap de 5 o 6 minuts, no?
I això, doncs, acceleraràs una mitjana el ritme del concert.
Això, en el principi, a la gent li va costar un poc,
perquè, com que no és un format habitual,
doncs la gent no sabia molt bé com...
Com reaccionar, fins i tot, no?
Com reaccionar.
A veure, què m'estan venent ara els Antònia Font, no?
Què m'estan fent?
A veure que nosaltres érem la primera vegada que ho presentàvem
i tampoc sabíem bé...
Com ho rebrien, no?
Exacte, no, i fer veure a la gent que això seria així, no?
Sí.
I era un poc complicat.
Però sí que és veritat que, a mesura que hem anat presentant,
hem anat pulint quatre coses que no acabaven de funcionar,
o frenaven un poc de ritme,
i ara és veritat que els concerts fluixen bé i...
I, bueno, estem contents ara.
Però, Pau, això entre tu i jo passa als primers moments, no?
És allò que dius.
A veure, i també una mica perquè entra aquest puntet de nervi
que encara que ja porteu vosaltres rodat i porteu a la carretera,
sempre hi ha aquella història de...
Ostres, estem donant un espectacle nou,
estem donant noves cançons,
i, clar, tot això sempre...
Sempre el tens allà al Riu Riau, no?
de dir, a veure què passarà.
I, clar, ara que una vegada ja heu agafat ritme,
tot s'ha polit, com estaves comentant-me,
les coses ja funcionen,
fins i tot de cara a vosaltres mateixos,
que esteu a l'escenari, d'una altra manera, no?
Sí, sí, sí.
És exactament així com dius.
M'imagino.
Sempre, sempre tens una mica de nervis, no?
A sort de presentar una cosa nova,
precisament per això, perquè no saps com s'oprenerà la gent,
no saps com ens anirà a presentar-ho,
o saps si...
No saps si...
No sabem si...
Si interpretarem adequadament.
I així com a nosaltres,
Així com nosaltres, mos agradaria que fos.
Que arribés, no?, de cara al poble.
Que arribés, no?
Però bé, et ho dius, a mesura que se van fent concerts
i que vas pulint coses que veus que no han funcionat,
en els 5 o 6 concerts ja veus que la cosa va millorar moltíssim.
Home, hem de dir que aquest treball geogràfic
ja l'heu mogut per Madrid, per casa vostra,
per Manacor, per Múrcia, per Lleida, per Barcelona, per aquí Tarragona.
Ara tornem una altra vegada aquest cop que va a Cambrils
i anar millorant.
Home, jo no sé si al final diréu, no, no, que no s'aturi,
que ara ja ens surt Rodó, per favor.
Sí, no, no ho sé.
No, no, no, és a dir, és un espectacle difícil
i, sobretot, complicat a l'hora d'infraestructura, no?
Sí.
És un espectacle que fas, posa una preguntació
i fa aquestes vegades que faig que falta.
Però ja està, quan s'ha acabat, s'ha acabat.
De cara, de cara.
És igual que els concerts amb orquestes que vam fer,
que sí, van ser molt xulos i tot el que vulguis.
No, xulos no, perdona, van ser espectaculars, eh?
Però quan vaig jo vaig a Gira van dir,
bueno, això ho hem fet ara i no tornarem a fer-nos a la nostra vida.
Perquè darrere hi ha molta feina, no ho imagino.
A més, la coordinació segurament que en aquell moment
amb tots els músics, vosaltres...
I és per favor, eh? Per favor.
Allà va ser molt complicat.
Per això potser ara us ho heu agafat una mica més de tranquil·litat?
Fins a tota l'hora d'engegar el que seria...
De totes les experiències, però no?
Sempre, sempre.
I segurament quan te repeteixis...
Si repeteixes alguna cosa, sempre ho fas millor
perquè tens experiència interior, no?
Però bé, és lògica, tot són experiències
i de cada cosa s'ho pren
i de cada ballada aprenem més ofici, no?
I de això s'atracta, no?
Clar, sí, clar, sí.
Doncs ja, recordem de nou,
volem fer una miqueta així com de preàmbul per aquí,
que el dia 27 de juliol us tenim aquest dissabte a les 10 de la nit
al Parc del Pinaret, a Cambrils,
presentant aquest treball discogràfic que diu això de vostès aquí,
doncs sí, hi serem allà, amb la gent d'Antània Font.
I, Pau, de cara al futur,
sí, aquest dissabte esteu a Tarragona,
però com es troba l'agenda per aquests mesos d'agost i setembre,
potser, per Antània Font?
Sí, bé, no t'ho sé dir exactament on toquem,
però sí que l'agost el tenim pràcticament ple,
i ja de cara a final d'any sí que hi ha potser cosa,
però bé, van sortir, va sortir en feina,
i estan contents, sobretot en els moments que s'hi viuen.
Sí, que les coses estan una miqueta complicades, sí.
Sí, estan contents de que nosaltres, més o menys,
molt, molt, molt constantment.
Fem una cosa, si et sembla.
Els adrecem a la vostra pàgina web,
que és antoniafont.com,
allà troben la biografia, la discografia...
Ja el trobaran tot.
Allà trobem l'agenda,
i a més a més, si voleu, també teniu la vostra botiga,
que m'agrada molt aquestes bicicletes,
perquè no només representen ara mateix
aquest senzill o el primer senzill que vau treure,
sinó també és una miqueta de dir allò de
qui mou les cames mou el cor,
Te recordes, no?,
que és una queixa d'eslògans de fa molts anys,
doncs la idea també seria una mica aquesta, no?
Sí, sí, sí, sí,
això podria dir, perfectament.
I després també, si us agrada,
allà buscant les línies de metro,
també les podeu trobar, eh?
També, també.
El que passa és que...
Pau, entre tu i jo,
fixeu-vos on heu posat,
justament on heu posat
lo de les línies del metro.
A la part del pit.
i saps que sempre hi ha el típic graciós que dius
ai, estic per aquí, a veure on he d'anar.
Ja saps per on vaig, no?
La broma ja la tenim feta, eh?
Ja t'ho dic ara que la broma ja la tenim feta.
Això dona joc a un...
feta de xiu, i és cert que de certes...
Sí, sí.
De certes m'ho aguda és que n'altres molt interesses.
Sí, sí, ja t'ho dic ara, eh?
Ja t'ho dic ara.
A veure, la noia en qüestió potser sí,
però el nòvio potser de la noia no li farà tanta gràcia, eh?
No sé si m'entens, no sé si m'entens.
Doncs, Pau, moltes, moltes gràcies
per atendre la trucada de Tarragona Ràdio,
que ara, que si necessiteu qualsevol cosa,
aquí ens teniu.
Molt bé.
De car?
Gràcies a vosaltres.
Un petonàs.
Cuida't molt.
Adéu.
Els espais
I quan s'avorria
Jocs online
Anaven sa mare
A comprar
Així l'ajudava
Però un dia
No se va encendre
Però un dia
No se va encendre
Però un dia
No se va
Però un dia
Escolta'n-te cascos
S'autobús
S'aquerpa't a barrios
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge
No té res
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge
No té res, aquest vadis metge