El meu avi, el meu avi.
El meu avi va anar a Cuba, a bordo del català,
al millor barco de guerra, a la flota d'Ultramar.
El meu avi va anar a Cuba, al Pimoner i a l'Ostramo
i 14 Mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palaproger.
Quan el català
sortia a la mà
els nois de Calella
feien un cremat.
Mans a la guitarra
solien cantar,
solien cantar.
Visca Catalunya,
visca el català.
com a la llibertat.
Arribar en temps de guerra,
de perfidies i traïcions,
i en el mar de la sentida
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi en dins de tot
van a morir a Cuba,
van a morir a Cuba,
van a morir al pèl del canó.
Ja el tenim aquí amb nosaltres,
avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Ui, quina entrava, eh?
Avui, avui...
Ho sento tot molt fort, eh?
És el millor que tens les orelles
més sensibles de l'habitual.
Doncs mira que no estic,
no estic massa fi per ser fort,
o sigui que...
Li noto una veuassa, avi,
que avui, mira que...
Deu ser el mateix ja.
Avui, no de pariton,
de tenor avui, eh?
Ostres, diu.
Ai, Déu meu, Déu.
S'ha adonat que m'hean recordat
que la setmana passada
vam comentar
amb els amics d'Olla barrejada
que escoltaríem la seva cançó
quan donéssim la benvinguda a l'Avi Ramon.
Sí, sí.
Avui, és que tenim paraula, eh?
Són persones de paraula.
Avui hem complert.
Avui hem complert, eh?
Avui hem tocat l'Avi Ramon
transportat per l'Olla barrejada.
Ah, exacte.
I com que tu i jo...
Qui no entri paga.
I com que tu i jo
quasi, quasi que en fem bastantes
de barrejades d'Olles...
Ui!
No, no, i si no la barregem,
la maregem.
Això et dic.
Avi, i si no la maregem,
que també Déu n'hi do, eh?
Avi, què m'han dit
que passa alguna cosa al seu barri?
No.
No?
Dicara no sé.
Dicara no sé.
El que passa és que ara allí a Sant Joan,
ja saps que sempre és novetat.
Sí.
En fet, van trobar allà aquells confessionaris,
això, i ara, doncs clar,
han agafat i han posat un sagrari nou.
Ahà.
Nou, clar, posar el nou és nou, no?
Clar.
però em fa gràcia,
perquè em va fer gràcia, a veure,
perquè és una espècie de rèplica de la catedral.
Ah!
Qui en diu?
Sí.
Que bonic, no?
Un jull d'aquí a Tarragona.
Sí.
i, clar, és curiós,
perquè, clar,
perquè, de totes formes,
sí,
a part del sagrari,
l'inglese de Sant Joan,
potser és la parròquia més vella,
després de la catedral,
de Tarragona.
Sí?
Fins i tot abans de la Trinitat.
Sí.
I tot, perquè la Trinitat,
també, jo la recordo...
Sí, sí.
Home, pensa,
pensa que ja van començar els caputxins,
com van vindre d'Itàlia,
que després van fumar fora,
que després van canviar,
molt difícil.
I penso que aquesta iglesia,
pensa tu que,
quan la guerra civil...
Sí.
Quan els avions venien de Baleares,
de les Illes.
Ai, de Baleares.
Ara m'ha agradat, eh?
Ara m'ha agradat.
No, ho dic en pla nacional.
Sí, sí.
Ja ho he vist.
A més, li ha canviat el to de veu i tot, eh?
A vegades, de quan m'has de parlar,
perquè sàpiguen,
cansats de parlar l'espanyol.
D'altres llengües.
Sí, sí, sí.
La gràcia, perquè...
Que punyetero, que estava aquí.
T'ho he explicat?
T'ho he explicat que existe?
El què?
Ui, ui, ui.
No, no...
Ja comencem malament.
Ja dèiem desvariats del tot, ja.
No, és curiós,
perquè un català li pregunta a un andalús,
diu, escolta,
edifici.
En castellà, com se diu?
Oju,
esto, edifici de desier.
Edifici, edifici.
Es lo mismo.
Per això ho dic a vegades,
les paraules.
Hi ha més coses que ens uneixen que no que ens separen.
Jo, per exemple, he dit això de Baleares,
perquè clavarien els avions allà de Mallorca.
Sí.
I llavors, Tarragona estava abandonada d'aquestes coses.
I allí, a Sant Joan, van posar un antiaeri.
Allà mateix?
No feia gaire cosa,
però almenys ja espantava una miqueta.
Saps com ho dic?
Un antiaeri és una d'aquestes metralletes enormes, no?
Sí, sí, però bueno...
Que va mirant cap al cel i queda tanta...
Sí, i el antiaeri...
Doncs ja...
Que fa por, eh?
Ja molesta miqueta quan venien els avions.
Sí.
I després d'aquesta església també va ser l'economato, amb la guerra,
l'economato de la Seretè Fall.
Un economato.
Sí, sí.
Així com Sant Agustí era el magatzem de menjars i coses d'aquestes,
allí era, vull dir,
que després allà ja saps que van trobar el fer obres,
van trobar una espècie de confessionaris dintre, entre pedra i pedra.
Sí.
O sigui que és curiós que...
i, clar, quedava...
perquè me'n quedava fora, no dir la ciutat,
però quasi, quasi al final,
perquè allà va estar a punt de desaparèixer quan hi havia els caputxins,
perquè, com que allà venia ja la...
com se deia si la pedrera,
i li traiem pedra,
mentre quasi, quasi que tocava.
I, doncs, bueno,
i, clar, aquest dia, doncs vam fer això,
vam fer la inauguració d'un sagrari,
però és curiós,
perquè està allà d'allòs,
i és la façana de la catedral,
a sobre la porta de baix,
i sobre el rossetor, saps?
Oh, que bonic!
Mira, un detall, doncs, m'ha fet gràcia, doncs, comentar.
De comentar, clar.
Perquè, a millor, vas, per exemple, aquí al Carme,
i trobes el nínio de Praga,
allí, amb un altar que no hi era,
i ara quan hi ha això, bom, veus...
sí, que a les esglésies vas veient coses,
i com que, a la barriada i lli del port,
doncs, al parlar del port, doncs,
m'ha fet gràcia parlar d'aquesta cosa,
d'aquest sagrari.
Sí, sí, sí. Molt bé, molt bonic, molt bonic.
Avi, i ara, mentre que vostè estava comentant això,
com ha canviat aquella zona, també, eh?
Aquella zona?
Sí, la zona on es troba precisament l'església de Sant Joan.
que, segurament, tal com està ara,
no ens podíem arribar a imaginar, doncs,
que arribés a fer, no?, els edificis que hi ha al voltant,
tal com està...
Sí, per exemple, mira, el costat mateix,
el costat mateix que ara hi ha aquest edifici...
Com ha crescut Terralona, eh?
Tan alt, eh?
Sí. Allí només hi havia un que venia,
cordes i coses d'aquestes, saps com vull dir?
Allí, el cantó que feia,
el que és la plaça Carregasòmetre,
aquella miqueta de coseta,
allí hi havia una botiga de coses d'aquestes.
Era per allà on passava el regmajor, no,
el regmajor quedava més amunt, no?
El regmajor no, el regmajor.
Era més amunt, era més amunt, sí, sí, sí.
El que passa és que la part de baix
ja porta anys i anys,
ho estem aconseguint arreglar una miqueta,
el teatre romà.
Val.
Saps?
Sí, sí, sí.
Perquè per la part de baix...
Per la part del carreller i companyia, no?
No, pels caputxins.
Ah, caputxins, val, està més avall.
O sigui, que l'església, aconseguéssim,
està entre casòmetre i caputxins.
Val.
Per caputxins, allí, per cert,
que els anys no sé quants eren,
o trenta o no sé quan...
Bueno, van fer una fàbrica d'oli.
Un molí d'oli, una fàbrica d'això, d'oli,
el que sigui,
i, clar, molta cosa romana, aquí ve dir jo,
ho van fer molt bé dur.
Ah, ah.
I ara, allí,
vinc de fer uns edificis,
quan ho tenien el mig preparat,
que va haver d'allò que si se fan,
si no es fan,
i han tingut pleids,
però, ara, doncs ho estan llimpiant una miqueta,
perquè allí era un dels teatros macos
que hi havia, doncs, d'això romà, saps?
Però queda a la part de baix.
O sigui, aquella església,
allí hi havia el col·legi, també,
de Sant Pau,
o sigui, que aquell entorn d'allí sempre ha sigut,
clar, s'ha edificat de quan la guerra,
com que també els bombardejos
van fer bastantes destrosses,
clar, s'ha anat i a baix,
també hi havia aquella fàbrica de sal.
Ah, teníem una fàbrica de sal,
aquí a Tarragona, ahir?
Ah, no ho sabia.
Sí.
Al carrer hi ha,
baixant del cosíssim de Sant Magí,
de Sant Magí, que en baix,
perquè hi ha altres sols.
A Tarragona es veu que van agafar
i quan van començar a posar noms,
van posar noms de dalt,
a la catedral,
i van anar baixant.
Per això són baixades.
Sí, baixada de Misericòrdia,
la baixada del Roser...
Per això allà dalt hi ha la baixada de Misericòrdia,
i aquí també hi ha el carrer Misericòrdia.
Sí, veus?
Perquè com la baixada ja la teníem allà dalt,
i aquí hi posem el carrer.
Sant Magí,
i aquí és la baixada de Sant Magí, saps?
Veu, veu...
I aquí també hi havia una fàbrica de sal,
molt important, saps?
O sigui...
I agafaven la...
O sigui que el port abans de la guerra.
Sí.
Hi havia molta cosa,
com un poble,
amb totes les seves fàbriques
de diferents...
això.
Clar, la guerra va destrossar molta cosa,
algunes s'han anat edificant,
s'han fet edificis...
Després...
Després de la guerra
va quedar una mica, potser,
no diré, abandonat.
Perquè sempre hi ha hagut famílies
que han viscut.
I van vidre moltes famílies de fora,
i van anar vivint.
Però al cas llavors...
No, però m'imagino, avi...
Perdona, perdona un moment...
M'imagino, clar,
si aquella zona van caure bombes,
i ho va destruir gairebé tot,
clar,
la gent vivia allà on hi ha...
on hi ha petites cases,
o petits apartaments,
o el que sigui.
Sí, sí, sí.
Llavors...
Hi havia al voltant, potser, no?
Però allà mateix ja no es podia viure.
Sí, no, no, hi ha d'allòs.
I clar,
i aquell barri ha perdut,
perquè ara no dic res,
jo,
la immigració.
Primer va vindre una immigració bona,
que és el que venien espanyols,
i treballaven,
i el que sigui.
Però ara...
Hi ha una sèrie de factors
que desmereixen una miqueta,
perquè és d'anar al tanto moltes coses.
A què refereix?
Doncs d'anar al tanto,
perquè ja...
Val més no dir-ho,
perquè és allò que diem, no?
Diu que hem de ser tolerants.
Hem de ser tolerants...
Aquí ja entren dues parts, avi,
per ser tolerants, no?
Aquí ve el cas.
Perfectament.
vius, vius donant força
i donant un bon ambient al barri,
hi ha una part, doncs,
que desagrada o desfà
aquella cosa del barri, saps?
Però avi...
Això passa a molts llocs, eh?
No, no, mira,
ara li anem a dir que m'ha tocat la fibra,
en aquest aspecte, eh?
Perquè precisament,
en el barri on estic vivint jo,
ens passa el mateix.
Em va dir alguna cosa.
De 2.000 persones,
si 5 són els que fan mal bé el barri...
Sí, sí, sí.
Què fem els altres?
Parem, no?
Sí, sí.
El que passa és que no sé com ho fan
ni quina manera ho fan,
que ningú ha vist res,
que ningú sap res,
però després,
el dia següent,
està tot destrossat.
I dius,
home, per l'amor de Déu...
Aquí, a la vegada,
saps què passa, eh?
Parem-ho, no?
Que som tolerants a molta cosa,
perquè...
Ai, és que la crisi...
I abans de la crisi, què?
Què fent?
Excusa.
Excusa és de mal pagador, avi.
Vull dir que sempre hi ha una sèrie de factors.
Ara mateix,
amb un xalet,
ha vingut al net de fora,
i s'ha trobat el xalet mig destrossat,
sense saber com ni quan ni què.
Sí, sí.
i, a més a més,
t'ha d'una sensació d'inseborat.
Sí.
A vegades són,
a vegades són uns gambarrets,
a vegades són...
Així, saps?
No, però t'ha destrossat el tema.
Però i ensinues algo.
Algo vol dir, no?
Sí, i tant.
Podria ser,
podria ser...
Així tu saps que hi ha una gent que sona així.
Perquè no es busca aquests tipus de gent.
i els troben...
Oh, ves que els hi has de fer,
que els hi has de dir...
Oh, que els hi has de fer.
No m'entens?
Com diria, hi ha una cosa...
I clar,
i després passa que a vegades tolerem massa coses.
Un perquè és veí,
l'altre perquè és conegut,
l'altre perquè et sap greu...
i llavors vas veient, vas veient,
es va fent com una muntanya,
allò de neu que van fins de gran, gran, gran,
i quan la vols aturar...
Ja no es pot,
perquè és enorme.
I llàstima,
perquè el port de Tarragona
era un barri, doncs, molt...
molt fort,
perquè abans hi havia de tot,
ja ho saps tu,
que abans n'han parlat,
la gent d'això,
i ara, clar,
viuen gent que fa anys que hi viuen,
gent gran,
que disfruten de viure allà encara el barri aquest,
i se troben amb una sèrie d'invasió,
o toleràncies,
no ho sé,
potser falta el que diem,
eh?
Perquè abans també diem,
és que hi falta una mà forta,
i quan hi ha una mà forta,
més pobra gent,
també,
escolta,
és que a vegades,
a vegades,
m'entens com ho dir?
Sí, sí,
a vegades s'han trobat,
ja hem trobat,
per exemple,
un individu agafat contra la Guàrdia Urbana,
o el que sigui,
a cops o el que sigui,
llavors quan la Guàrdia Urbana s'ha posat fort,
més guaita quan el tracten,
en què quedem?
Sí, sí,
una cosa o l'altra,
no?
En què quedem?
Sí, sí, sí.
I així ens passa amb els veïnats,
que toleres una miqueta el que sigui,
i quan te dones compte,
ja te n'hem de dir.
I llavors,
ja estàs llest.
Aquell no paga,
tu has d'anar pagant totes les trosses,
o has de pagar les coses,
i aquells els protegeixen,
però en què quedem?
Sí, sí, sí.
Som o no som?
No.
No ho sé, avi,
però això sempre ha passat, avi?
Vostè creu?
Des del que té memòria,
jo que dius,
ostres,
és que jo penso que sempre,
d'una manera o una altra,
és que estem repetint la mateixa història.
o ara potser ens estem passant massa?
Jo,
tant com d'això,
no,
perquè abans
va haver gent,
de tota manera,
els barris i el borratxo,
el dropo,
aquest que era com un gamberro,
però estàvem més,
més controlats,
més...
Estàvem tots una miqueta més conscienciats,
vol dir?
Sí, sí.
Que no anàvem tan a la nostra
com anem ara, potser.
Sí, m'entens?
Però és que ara resulta
que protegeixen,
i dius,
però com és que protegeixen
amb aquests?
i aquells pobres,
i aquells miren com viuen,
i no els ajuden.
Vull dir,
saps com tot depèn també
del figurar,
a vegades també passa aquella cosa,
saps?
Perquè ara jo no ho acabo d'entendre.
Per exemple,
diuen que si estem malament
perquè el govern va d'això,
ja resulta
que hi ha una sèrie
de milions i milions
que ja no són d'ara,
que són de temps que estaven com estaven.
Ara resulta
que segons qui és,
un judici surt entre el preu,
surt l'altre d'això,
entens com ho dir?
I tu un dia, per desgràcia,
tu un dia, per desgràcia,
entraràs en un establiment
i se t'enganxarà un quilo d'arròs
per dir alguna cosa,
per dir alguna cosa,
i t'agafaran
i et fotran
una sèrie de mals de cap,
el que sigui.
Dit un quilo d'arròs,
però no dir una altra cosa.
No, si...
Qui volgui entendre
que m'entengui, no?
No, avi...
I en canvi,
veus tota aquesta sèrie de coses,
dius, escolti, com pot ser això?
I aquest?
Com és que...
Saps com vull dir?
Veus...
I això, doncs clar,
això...
La crisi...
Bueno, la crisi també
va molt bé.
Va molt bé
per justificar moltes coses.
No, però...
Avi, però no tenia que ser així.
T'estic dient.
No, no tenia que ser.
Ara ja ens estem posant molt seriosos,
però és que és veritat.
No, no, és que...
Jo em sabria greu
que interpretessin
la cosa com la dic.
Per exemple,
hi ha molta gent
que no fan res,
que viuen sense fotre res.
Hi ha moltes coses a fer en una ciutat.
I tant.
Hi ha moltes...
Però moltes, eh?
Perquè...
I no només una ciutat, avi, al voltant.
Com tenim els boscos ara per ara?
Això et dic.
que s'han de netejar
i que se necessita aquesta mal obra.
Veus, per exemple,
veus que un tant percent elevat
de gent que ajuda voluntària
són gent que han complert
la seva missió de treballar,
que han fet,
ajuden el que sigui.
Hi ha molta gent
que els ajuden,
però no veus que ells ajudin
en moltes coses que podrien fer.
Avisa el silenci que he fet, no?
Per això et dic...
Per això et dic...
A mi em sap greu parlar d'aquesta manera.
A mi em sap greu dir aquestes coses
perquè no les he vist
i les veig
i veus veïns
i veus com viuen
i veus com és possible
i no diuen res.
I en canvi,
veus aquell pobre desgraciat
o desgraciada
que ell sí que ho necessita
per molts motius.
I ha d'anar com pot.
I que s'ha trobat.
I que s'ha trobat o que se troba.
I ha d'anar com pot
a demanar, a esperar que...
Escolta'm, per favor.
Deixem la crisi i anem a la realitat de les coses.
Com ho sap.
Perquè és molt bonic.
Veus gent pel carrer demanant.
gent
Escolta'm,
i després dius
o és que escolt,
veus que són gent
ah,
són gent que no vol anar a un puesto tancats
que els cuin.
Van al seu aire.
Embruten,
fan el que ens donen la real gana,
has d'anar al tanto.
Escolta'm,
que quedem.
Sí, sí, sí.
I ara amb els cursos d'aquesta
doncs mira,
veu una gafa,
s'assenta a un puesto
i dius,
sí que és un jove el pobre que té això.
Però,
i com és que no col·labora
en un puesto
i així sempre tindrà també un,
m'entens com un no?
Sí, sí, una manera de poder fer.
De moltes maneres.
De buscar el futur.
És que jo crec que moltes vegades,
potser és una idea que dono jo ara,
no?
Que no estic inventant la sopa d'all, eh?
Perquè ja està inventada.
Però moltes vegades,
tenint idees,
petites iniciatives.
Jo que deia abans,
doncs mira,
s'han de netejar segons quines coses.
No fa falta que ningú vingui i ens ho demani.
Per civisme
o per cuidar del que t'estimes,
i a la fi és la teva ciutat.
El que passa és que, avi,
caiem sempre a la mateixa.
Mira,
quin roc,
està fent això i gratis.
I per què no?
Sí, sí.
I després, clar, després...
Abans es feia molt, també.
Clar, molta gent...
Perquè t'agrada fer-ho, no?
No només perquè tot s'ha de moure per la pel·la.
Sí,
després, clar,
el paro.
Mira,
el mal,
saps quin és?
Quin és, avi?
D'aquesta cosa,
qui reba les conseqüències,
és aquest que estudia,
que lluita per un provindre,
i quan arriba un moment
que podria fer apostos,
que veus que hi ha gent,
gent que estan per aquí,
i gent que valen,
han de marxar.
Això és un...
Això és el camí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Saps?
Jo quan veig, per exemple,
infagràcia,
veig la histocràcia,
veus els polítics,
veus el que veus,
i veus de la manera que parlen.
Quan veus que parlen d'aquella manera,
no els veus parlar amb una fe,
amb una il·lusió d'una cosa,
els veus parlar amb un to.
On som?
Però avi, potser parlen aquest to
per poder autoconvèncer-se del que estàs dient,
que algunes vegades passa això.
Però ja estàs dient.
Perquè dius, ostres,
intento arribar a la gent,
però és que...
No, no, no.
A vegades hi ha una miqueta de prepotència,
hi ha una miqueta de...
Vull dir, aquí sóc jo qui mana,
i parlo així perquè em dóna la gana...
Avi, entre vostè i jo,
des de fa molts anys fins ara,
Déu-n'hi-do,
els que s'han pogut veure, eh?
No me refereixo aquí a Tarragona, eh?
Si no així en general...
Però sí, sí.
Que Déu-n'hi-do, eh?
Però això et dic que hi ha coses...
I vostè, que fa molts anys que va pel món,
s'haurà trobat de totes colors
i de totes les matèries possibles, no?
I quan les veus i d'això...
I jo et dic, aquell cas a Mallorca,
jo a la catedral aquell dia,
i a dintre el príncep,
doña Sofia, la princesa,
les neietes aquelles...
No els ciulava en aquell moment, no?
A la missa, no, perquè no d'això.
Hi havia molta guàrdia,
i guardespatlles, i policia, no?
Veus, veus.
I saps què passa?
És el que diem.
Per exemple, allí hi havia molta gent contents
de tindre'ls allí.
M'entens com a dir?
Això ho va viure vostè, avi?
Sí, sí, sí.
Recordem-ho, que és una cosa,
una vivència de l'avi.
Per això, per vegades quan parlo,
no puc parlar massa clar,
però hi ha coses que...
Però avi, què va passar?
Vostè estava allà de casualitat?
S'ho va trobar tot?
Sí.
Jo ho vaig explicar.
Jo ho vaig agafar i vam amb la dona,
a missa, a comence, a Pasqua,
i arribava al Pla de la Catedral,
ple de cotxes...
Pla de la Catedral de Mallorca,
està parlant, eh?
Mallorca.
Sí, sí, sí.
Ple de cotxes, ple de policies,
més policies, controlant...
Llavors vaig pensar,
què deu passar aquí?
Bueno, a l'entrar dintre,
em van catejar,
llavors passar per l'aparato aquell
que no portés...
Res de perillós...
Entro dintre,
i em vaig assentar al passillo,
al davant jo,
i al darrere la dona,
els dos assentos que anaven al passillo.
Bueno, uns dies alts per allà,
vigilant, mirant...
Home, clar.
I ara ho explico...
Què està passant aquí?
Com és això, saps?
En ironia.
En això,
acaba la missa,
i surten d'allà de l'altar,
una senyora molt mudada,
i jo dic, coi, què és aquesta senyora?
No l'havia conegut vostè al primer.
Prou, però m'ironia.
D'acord, d'acord.
Fem veure que no.
Ara jo faig el paper,
l'explico com a innocent,
víctima de...
Bueno, perdó.
Com a víctima...
Això d'innocent i com a víctima...
Passa aquesta,
Doña Sofia.
D'acord.
En això van passar
dues noietes petitetes,
molt mones,
molt ben arregladetes,
i darrere una noieta
que...
Oh, Dulcia, Doña...
Male, Leticia...
Male.
Male.
Passa tot això.
I llavors darrere seu,
dues senyores,
molt ben vestides,
molt maques...
Oh, Doña Cristina!
Ah, ah, que era...
És que jo no sabia ara...
I coincideix,
el que són les coses...
Així perdent, eh?
Coincideix,
que anàvem parant
donant la mà a la gent,
saps?
Anàvem donant la mà a la gent,
tots la mà simpàtics,
i es va plantar,
davant meu,
la Cristina aquesta.
La Cristina aquesta.
Dic aquesta,
perquè és molt coneguda, no?
Sí.
Sí.
És molt coneguda aquesta,
davant meu,
i em va donar la mà,
i em va mirar.
I vostè no gràcies.
i jo allà vaig pensar,
ah, no sé si no les gràcies
per mantindre'ls,
o com tothom,
de la mà.
I llavors,
un noi alt,
molt ben arreglat,
però tots de paisat.
El Felipe, no?
Era aquest?
El Felipe.
Passa tot,
va saludant,
i llavors me'ls penso,
bueno, aquests,
imagina't tu,
per anar a una missa
que és la Pasqua,
quina sèrie de protocol,
perquè si hagués
una cosa oficial,
ell anava de paisat
com els altres,
com anàvem nosaltres.
Sí, sí.
I el gasto,
i llavors el surto fora,
quan va acabar tot,
surto fora,
i jo, més net...
D'una patena, no?
Que de lloc.
Bueno,
dic, i ara tot això,
i llavors,
que arribo jo aquí a casa,
i sento parlar,
que si són les pensions,
que si són les pensions aquí,
i llavors penses...
Ells sí que tenen una bona pensió, no?
Imagina't,
imagina't el que penses
quan has vist el que has vist,
i llegeixo el que lleixes.
I mires la televisió
i veus el que veus.
Sí, sí, sí.
Que l'entenc perfectament.
Perquè jo et penso...
I aquell dia,
aquell dia,
perquè és una festa,
ells,
com...
Mira,
com aquells que van...
El gasto,
i tot aquest d'això,
per favor.
Ara,
dius,
és un compromís oficial,
veus que van de militar,
representa Espanya,
que Espanya es pot representar
de moltes maneres,
no cal que siguin aquests, eh?
perquè coltivora aquests,
mira,
és un xollo com un altre, no?
Un xollo com un altre, eh?
I que em perdoni...
Un xollo com un altre, eh?
Sí dona, eh?
Perquè a Espanya n'hi ha moltes xollos.
Uh!
Quants vol?
Hi ha molts,
uns per un costat,
d'altres per l'altre,
aquests,
aquests, doncs clar,
cadascú,
cadascú té un sector.
Cadascú escombra cap a casa seva.
Clar,
i els monarquis...
Ai, avi,
que ens estem ficant en uns jardins...
Ja per això,
els monarquis,
els carlistes,
i aquí,
els frangistes,
o sigui,
cadascú ha viscut un xollo,
i clar,
i sempre es guarda aquells records, no?
Sí.
I nosaltres,
doncs,
hem de viure...
I hem d'anar aguantant, no?
No, mira,
estem acostumats a...
Se n'adona que...
El que passa com si...
Perdó mi, avi.
Se n'adona que hem sortit de Sant Joan
i hem acabat a Mallorca,
i que ara ens estem ficant en uns jardins...
Sí, perquè...
Fixa't...
Hem donat uns toms.
És una mica parlar per parlar, eh?
Perquè fixa't tu també,
una altra cosa,
tal com diem,
de l'Iglésia,
no?
De la parròquia.
Ui, ja hem tornat.
No.
Fem el to.
Per exemple,
abans,
la gent,
pescadors,
repassar-hi,
qui fos,
per discutir,
discutir,
hi havia les tavernes.
Sí,
ara els bars també n'hi ha, no?
Parlo ara,
les tavernes,
i la barberia,
on s'aparrava...
En fi,
hi ha dos tipus d'allò.
Els homes,
les dones,
la peluqueria...
Sí.
No parlo d'ara,
perquè ara...
Jo parlo en general.
No, no.
La peluqueria...
Home, i ara també.
allà en aquell puesto de fer la pasteta i el te.
Qui és aquella que ha entrat allà?
Hombre!
Que la coneixes?
Bueno, i els homes, ja et dic...
O sigui, no sóc racista, eh?
Veus que...
I no has de...
I llavors tens la parròquia,
que ho agafa tot.
Aquí,
un acte de contrició,
hola,
que tal,
que serà comunió...
Vull dir,
que si analitzes la vida,
tot és un...
Te'n dones compte...
Me fa por avui, avi.
No, no, és que...
Te'n dones compte?
Per exemple,
cada puesto la sema cosa,
el que passa que,
avui dia,
hi ha això de...
quina sèrie de cosetes,
hi ha general, ja.
Això hi ha,
tu trobes l'autobús,
tu trobes el carrer,
tu trobes el mercat,
tu trobes...
Bueno, anava a l'Ajuntament,
però no vull dir...
No, no.
Ai.
Vull dir que, en general,
ja t'hi trobes,
associacions d'aquí,
associacions allà,
que si un grup aquí,
que si un grup format...
o sigui,
es van formant una sèrie
d'associacions i grups,
i llavors,
mires fredament i dius,
bueno, bueno,
també.
Això és perquè no ens avorrim, avi.
També.
Home, clar, clar.
Vull dir, m'entens?
Vull dir,
que si tu mires...
Ui, com està avui l'avi?
Hem d'anar tancant, avi, eh?
Hem d'anar tancant,
se li sembla...
Bueno, però escolta,
jo no he dit res
amb cap mala intenció.
Home, no.
jo és tal com vas veient la vida,
el que has vist i veus...
El que s'ha trobat...
Te trobes i t'hi trobes,
el que passa és que no volem veure-ho,
però ho vivim.
Sí, però passam una miqueta de llar, no?
M'entens.
Perfectament.
A vegades perquè ens convé.
Entens com ho dic?
Sí, sí, sí, sí.
Som així.
Una vegada vaig trobar jo, per exemple,
un...
Ai, avi, que hem d'anar tancant, eh?
Sí, un treballador
d'aquest ajuntament de la brigada
que arreglava una xera, un carrer,
i passa un xec, ja està bé,
ha donat-se amb vergonya.
Aquell pobre que estava fent allò.
Més amunt venia un conseller
i diu, què com va?
Osti, xec, collonut, eh?
Hòstia, xec.
Tot perfecte, eh?
Vull dir...
Vull dir...
Vull dir que som, som.
Com som.
Com som, avi?
No, no, no...
Escolta, no dir res, eh?
No dir res, eh?
No dir res, eh?
Només ha sigut...
No ens ho acabarem avui, eh?
Ha sigut un comentari entre tu i jo de...
No, mira, la xerrameca de l'avi i de la neta, no?
Sí.
De la Silvia.
De la taberna, la peluqueria, la barberia...
I la parroquia.
La de voltes que hem donat avui, eh?
Perquè, escolta, que les parroquies avui dia també...
Vull dir...
Eh? Vull dir que...
Entre vostè i jo estic ja amb amics marejada, eh?
Entre el viatge a Mallorca i això...
Ja no m'hi trobo, eh? Tinc mal cos, tinc mal cos, avi.
Tornem la setmana vinent, no?
Jo crec que ens han de perdonar.
Estic segur? Estic segur que la Dora...
Està rient?
Records, eh? Records també, ja.
Està rient.
Aquest avi, aquest avi deu dir...
Avui l'avi no està...
Però bueno.
Colso està avi.
Ens ho ha passat bé.
Colso està avi.
Espero que els nostres oients també i que repeteixin la setmana vinent amb nosaltres.
Sí.
Donem la volta al món amb l'avi Ramon.
Jo penso que hi ha oients de tantes maneres.
Que algú li deu riure, l'altre diu que diu aquest.
Però mira, hem fet un programa.
Avi, podríem fer-ho, eh?
Què li sembla? Li proposo.
Què?
La volta al món amb l'avi Ramon.
I explicar coses de viatges, no? Ara que estem començant...
D'aquí a res, avi.
Prou.
Que d'aquí a res tenim ja la nit de Sant Joan.
Que d'aquí a res ja tenim l'estiu.
I hem de començar a donar alguns missatges de cara a la gent que pugui anar de la cansa a Sant Guany.
Que ja serà difícil.
Però algú ho serà.
Ja, ja anem molt tant.
Perquè, escolta'm, vagis on vagis, ja...
Sempre hi ha coses que explicar, no?
És que m'agrada critiquem països.
I quan hi estàs, veus perquè són així.
Avi, ens ho explica la setmana vinent.
Gràcies.
Hi ha tantes preguntes difícils de contestar.
És l'hora d'afrontar que només junts farem un nou demà.
Qui no té carencies, qui té por de perdre el seny?
Qui té les mans netes i un tros del seu cor obert?
Ombres i mentides precipiten mar en nens.
Canten les sirenes, senten el nostre dolor.
És l'hora de fer net i així junts podrem traspassar.
Lliures d'equipatge un nou dia per començar.
No oblidarem mai, serà el nostre regal.
No descansarem mai.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.