La terra és plana, ho sap tothom.
Però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Que sí que té ànima, i tant que té ànima.
Berta, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Avui n'hem fet l'entradeta aquella que fem, no?
Ja últimament, mira, que anem a Carabarraca, eh?
Sí, sí, sí, últimament no ho fem, eh?
Ja entrem així...
Anem com de sobte, com de...
Ui, què ha passat? Ja estem amb el Berta.
Vinga, anem a la terra es plana. Som-hi, som-hi.
Vinga, va.
I a més a més, avui hem d'anar, eh?
Sí, hem d'anar.
Perquè sé que m'has d'il·lustrar moltes peces musicals
entre altres històries.
Farem servir dues peces musicals
per il·lustrar una notícia que volem donar
i que, curiosament, és el mateix grup
que amb el que vam acabar la setmana passada,
que són els Kaffer, aquest grup alemany,
pares del Tecno,
i que actuen el Sónar aquest mes de juny, no?
I no els hem escollit perquè, doncs,
ens agradi a nosaltres,
perquè actuin el Sónar aquest mes de juny.
No, no, perquè és que el tema que tracten,
o sigui, la música,
doncs ens té molt...
Bé, molt a veure.
Ara aquí, possiblement,
m'he passat una mica, no?
No és que tinguin molt a veure,
però és que vull fer una comparança.
Aleshores, la meva música
ens serveix per fer aquesta comparació,
no?
Però abans d'entrar en la notícia...
Ah, sí?
Hem de posar la música.
No, no, no.
Dic que el dilluns passat,
avui dimec de 5 de juny,
Dia Mundial del Medi Ambient,
acabarem el programa amb una música
també per celebrar-ho, eh?
Fantàstic. Molt bé.
Doncs, el dilluns passat va sortir una notícia a les xarxes
que, bé, és obra d'esperança a la gent
que està lluitant contra el càncer.
I nosaltres, esclar, avui teníem previst aquest tema
i hem dit, bé, com això del càncer
és una qüestió, doncs, una mica complicada,
però la notícia és esperançadora,
doncs anem a fer avui un petit tast del que ha passat,
només un petit tast,
i el proper programa desenvoluparem la notícia, no?
Bé, la cosa és que es va produir la notícia
que dient que hi ha una nova esperança
en la lluita del càncer,
i és que fins ara com es lluitava
contra aquesta maligna malaltia,
doncs, s'atacava directament als malignes, no?
Als tumors cancerígens,
o sigui, a base de quimioteràpia,
i era una cosa molt bèstia, no?
Perquè, esclar, deixava les persones una mica...
està pols, no?
Sí, no, no, del tot, perquè, a més a més,
la quimioteràpia, de banda de matar les cèl·lules malaltes,
diguem-ho així, també ho agafava tot.
Sí, això mateix, sí, sí.
O sigui, no és allò que feia la tria, no?
Això sí, això no, no?
I aquí tenim l'exemple d'una sèrie que té molt d'èxit
que ha acabat fa poc la segona temporada,
els pulsers vermells,
són nens que pateixen...
Com a petits, sí, sí.
I, esclar, els pobres ens ho passen molt ben
i queden una mica tocats, no?
Llavors, la nova esperança en la lluita del càncer
és que anem a canviar el xip
a l'hora de lluitar contra aquesta malaltia.
I en lloc d'atacar les cèl·lules malignes,
cancerígenes, canceroses, com pugueu dir-li,
que de retruc efectes col·laterals,
com diuen els senyors de la guerra,
afectaven altres parts del cos
que no tenien cap culpa,
doncs, canviem d'estratègia.
I com, doncs, en lloc d'atacar els malignes,
aprofitem el sistema immunitari
per atacar els tumors.
O sigui, nosaltres mateixos
que tenim prou defenses,
ens potenciem aquestes defenses,
els donem vitamina, ferro,
vitamina C, ferro,
allò, com els anuncis aquells,
allò, vinga,
i fem un sistema immunitari...
Que siguin més forts.
Més forts.
I aleshores, nosaltres mateixos,
és allò que...
Bé, un sempre ha cregut
que tenim prou defenses,
el que passa que s'ha de potenciar.
És el que dèiem fa unes setmanes,
això del refredat.
Doncs si tu tens prou convicció
que les teves defenses
poden contra el refredat,
doncs, te pots assalviar
uns quants medicaments químics, no?
Amb part d'o,
disculpeu, farmacèutiques,
però hi ha coses
que no caldria, doncs,
anar tant, no?
Hi ha coses que sí
que val la pena els medicaments.
Però hi ha altres coses
que nosaltres mateixos
podem, podem, podem.
Aleshores, doncs,
aquesta és la nova estratègia,
potenciar el sistema immunitari
per atacar els tumors.
I resulta que la cosa
va ser així,
que es van presentar a Chicago
nous fàrmacs
que han aconseguit reduir
els tumors dels pacients
amb càncer avançat.
Aquesta és la notícia.
S'han fet proves
als Estats Units
i sembla ser que la cosa, doncs,
va ben encaminada.
També diuen que no hem de caure
en triomfalismes
perquè és un primer pas.
Queda molt de camí encara
per fer,
però és un primer pas
en el sentit que,
en lloc de tirar
pel que dèiem abans,
per atacar la part maligna
i de retruc, doncs,
tenir efectes col·laterals
una mica nefastos,
doncs s'ha optat per aquesta via
i és esperançadora.
O sigui que no llancem
les campanes al vol
perquè no hi ha res
encara dit,
però les primeres proves
indiquen que aquest camí
que s'ha agafat
de potenciar
el nostre sistema immunitari
és un bon camí.
I té bon recorregut.
O sigui que d'aquí uns anys
es veurem els resultats,
no?
Vol dir que no s'ha curat el càncer,
no, però la via que s'ha obert
és molt esperançadora
i aquesta és la notícia.
I t'ha dit una cosa
i és potser
no només esperançadora,
sinó jo potser penso
que és la millor tria.
Sí.
Perquè és el cos mateix
qui és defensa
de les qüestions externes
que han entrat dintre, no?
Nosaltres ja estem d'acord.
La Sílvia i jo
en aquest cas
hem fet comunió
perquè creiem
en les possibilitats
de regeneració del cos.
Només falta
que hi creiem
i si cal una ajuda
doncs ens potenciem,
com deia abans, no?
Donem-li vitamina C,
ferro,
tot el que calgui...
10, 20, 30...
Això mateix,
tot el que calgui
perquè les nostres defenses
vagin encaminades
contra aquests tumors
i s'escarreguin,
s'escospeixin allò.
Exacte,
no, no,
o els dilueixin directament
i que se l'emportin
cap a...
No, no, no,
no, no,
les nostres defenses
s'escospeixen
i bon profit, no?
Bé,
doncs,
ara sí.
Ara sí,
entran músiques?
Sí,
entra música.
Doncs això,
mentre estan ventrant la música
és això,
que aquesta notícia
la setmana que ve
la desenvolupem
perquè hi ha
algun protagonista català
que està als Estats Units,
sí, sí,
els catalans
estem a tot arreu
i un dels protagonistes
d'aquesta nova esperança
en la lluita contra el càncer
doncs està a la Universitat
de Califòrnia
i és el...
Bé,
una notícia,
bé,
en aquest cas,
trista i alegre,
no?
Trista en el sentit
que és un científic català
que ha hagut de marxar fora,
però...
Allò de marxa de cervells,
no?
Que se li diu,
o no,
no sé si...
Aquesta seria la part
trista de la notícia
o de la part de la notícia
i la part que ens alegra
és que un català
doncs està triomfant
en aquest cas
a la Universitat de Califòrnia
doncs dirigint
aquesta lluita
contra el càncer.
tot bé.
Deixeu-te'n parlar
la setmana que ve
perquè ens n'anem
per les branques
i el que toca avui
és parlar
de...
A veure...
Dels drons.
És que avui no hem parlat gens,
per això que avui
ara m'estàs sorprenent,
que sigui el càncer,
que sigui el dels drons.
Sí.
No sé el que és els drons.
No, no, no,
el càncer ho deixem
per la setmana.
No, no,
ja ho dic que són coses
que no hem comentat prèviament
i que ara m'ho va sorprenent
amb les notícies
que m'estàs donant.
Sí.
Bé,
el que està sonant de fons
és el tema radioactivitat
dels Kraftwerks,
del seu disc del 1975
i explicarem
per què hem posat
aquesta notícia.
Però abans de dir-vos
que parlem dels drons,
però és clar,
drons,
què és això dels drons?
M'he quedat igual, eh?
M'he quedat igual,
però igual, igual.
Suposo que molts oïdors
que també estan pensant
què és això.
Què li passa al vet
avui a la boca?
Doncs els drons
són els avions espies
que els Estats Units
envien
a aquests països
Afganistan
que acaben en tant
i que,
sí,
si tu el Marquistán,
tots aquests països
que tenen revoltes islàmiques,
talibans i coses així,
i el Pakistan també,
i veus,
que també acaben en tant.
I aleshores,
doncs,
són avions espies
dirigits a distància,
no tenen pilot,
i poden tant aviat
fer la funció
en la qual van ser dissenyats
per espiar,
però també porten
bombes
i també...
O sigui,
poden atacar.
Poden atacar
la ciència també,
sí, sí, sí.
Ostres.
Aleshores,
aquí hi ha risc
de vides humanes
perquè tot ho fa
l'avió dirigit
des d'una centrata
que tenen als Estats Units
amb monitors,
perquè aquests avions
tenen càmeres,
tenen de tot,
sensors,
tenen de tot,
i aleshores des dels monitors
que tenen una sala
d'aquelles que imaginem
en la pòlícula d'aquella.
En plan NASA,
no?
En plan NASA,
això mateix,
però en aquest cas
en qüestió de militat,
doncs allà
ho dirigeixen tot,
al mil·límetre,
i quan tenen un objectiu,
pim, pam, pum.
El que passa
és que aquests
són els que també
la van fer malbé
en un dels atacs
que es van equivocar
i van fer no sé què,
no?
Sí,
sí,
també van ferir...
Sí,
és que vaig sentir
alguna cosa
perquè...
Sí,
van haver víctimes
civils.
Sí,
allò que se li diu
d'un nom,
no?
Que es van equivocar,
es van confondre
que eren militars
i eren assistents
a una boda,
això allà d'Afeganistán,
i també aquí,
doncs,
l'estat d'acomandament
no...
No va acabar
de veure bé,
no van estar fins.
No sé què va passar.
allà on volíem arribar
té un sentit negatiu
quan parlem de drons.
Sí,
a veure,
és un avió
sense pilot
d'11 metres de llargada,
és per motor
de 1.200 cavalls,
pot volar fins a 52 hores seguides
a 10 quilòmetres
d'alçada,
o sigui,
10.000 metres,
transportant una càrrega útil
de 300 quilos.
Imagina-me
que són els 300 quilos.
Sí,
sí,
a molt poca vaig anar.
I aleshores,
doncs,
tot és...
és dirigit
perquè els avions drons
són avions militars
sense pilot
amb una especialitat
i una prioritat.
I no digues mai
qui es va fabricar.
No.
Israel.
Israel es va fabricar?
Sí,
es va fabricar Israel.
Ostres,
s'han cobert de glòria, eh?
Sí,
i tot ve de...
Home,
Israel és un fabricant d'armes
molt important.
Per això,
per això,
que podíem fabricar altres coses,
que la seva gent
està molt necessitada
i no precisament
d'això d'armament.
Doncs sí,
resulta que tot va començar
amb un prototip d'avió
sense pilot,
de sense pilot,
si ara jo...
Ara ja...
Sí,
ara jo m'he anat per...
Deu haver de passar res,
no passa res,
digues, digues.
M'he equivocat, però bueno,
sense pilot, no?
Sí.
I es deia el Mastiff
i que va...
va ser fet el 1975.
Curiosament,
tant de temps fa...
si el mateix any
que ens va composar
aquesta música
que encara sentim de fons,
la reactivitat
dels Klaffer.
Sí.
Bé,
coincidències de la vida.
Bé,
va ser un prototip
i tot va començar
el 75.
del 75 a ara,
doncs la cosa...
Sembla que fos dilluns avui,
eh,
Veta?
Sí,
sembla, eh?
Avui no tenim el dia.
Doncs d'aquest any fins ara
la cosa ha anat molt més
i esclar,
va passar d'un prototip
que feia determinants coses
a ser màquines
de guerra a distància,
no?
En el segle XXI, no?
Bé...
Jo ho trobo molt fart.
Doncs bé,
resulta que
tot això
té aquestes connotacions negatives
perquè els drons
han estat dissenyats
per espiar,
per matar,
coses militars, no?
És clar,
i una cosa que té
connotacions negatives
costa molt netejar la imatge, no?
En el sentit que,
ara com ho diríem,
ara tu dius,
i si els drons
en lloc d'espiar
i matar
s'utilitzessin
per coses,
per la societat civil
i que tinguéssim profit?
No,
no seria massa pràctic.
No, no,
doncs s'està fent.
No, no,
que et dic una cosa
que segur,
que segur,
però sempre autoritzem
la part dolenta
en vez de fer...
No, però...
Què dius?
No,
s'està fent.
S'està fent?
S'està fent.
Impossible.
S'està fent.
La xarxa elèctrica
del país
comença a ser controlada
per robots
i resulta que
Endesa
està assajant
els multicòpters
per detectar
els punts calents
de la xarxa
i poden revisar
30 torres al dia.
Multicòpters
són uns helicòpters
que tenen diverses hèlises
i són com els drons.
També estan dirigits
a distància,
tenen càmeres tèrmiques,
tenen de tot,
tenen de tot,
l'únic que no tenen
són bombes.
Aleshores,
els drons
es comencen
a utilitzar
per
la pau,
per la societat civil,
no?
Per poder donar
un cop de mà,
jo que dius,
doncs ha perdut algú,
necessita no sé què,
i des de dalt
fan la vigilància
i poden
impressar.
Mira,
els drons
que utilitzarà
Endesa
permeten
apropar-se
a la xarxa elèctrica
i captar imatges
d'alta definició.
Aleshores,
poden saber
si aquella torre
té més escalfament
de lo normal,
que és el que passa
quan les torres
no estan ben
mantingudes,
no tenen
un bon manteniment,
doncs
se rescalfen
perquè els aïllants,
pel que sigui,
no tenen bones condicions,
estan malmeses,
vaja,
i aquest sobreescalfament
és el que provoca
moltes vegades
incendis forestals.
perquè són
tan espurnes
i aleshores
aquests drons
moderns
que són
mena d'helicòpters
com he dit abans,
doncs
es dedicaran
a revisar les torres
i és això,
poden revisar
30 torres al dia
i aleshores
fan una feina
que faria
més difícil
perquè poden
accedir
a llocs
que un helicòpter
normal
amb pilot
no podria fer-ho
perquè no s'hi pot
acostar molt
perquè és clar,
hi ha unes zones
de seguretat
perquè podria provocar
un accident
i tot això.
en canvi els drons
com són més petitets
s'hi poden infiltrar més
i poden acostar més
a les xarxes elèctriques.
Aleshores,
és una eina
de prevenció
contra els incendis
perquè és clar,
torres de malestat
que provo a provocar això.
i bé,
no res,
que les noves tecnologies...
Estic molt contenta
pel que m'has explicat ara.
Les noves tecnologies
es posen al servei
de la xarxa elèctrica
i com he dit abans,
la companyia Andesa
ha començat
a utilitzar
de manera experimental
helicòpters
teledirigits
per controlar
els punts calents
de la xarxa.
El mecanisme
conegut
com a absorbidor
d'ones
o drons
funciona
amb comandaments
teledirigits
i permet captar
imatges
d'alta resolució
de punts calents
i de difícil excès
sense haver-ne
de tallar
el subministrament
o si no cal que tallin
la corrent
aquests petits estris
teledirigits
s'hi acosten
i detecten
si està tot
correcte o no.
A banda,
l'ús de multicòpters
suprimeix
una tasca
que fins ara
s'havia de fer
manualment
i anul·lar
el risc d'accidents
que això suposava.
Bé,
doncs,
la companyia Andessa
va presentar
la setmana passada
el CUB
aquí,
al Camp de Tarragona,
doncs,
els dos nous dispositius
que posen en marxa
de cara
a la campanya
de neteja
i protecció
dels boscos
per prevenir
els incendis
forestals.
Els robots
que pesen
entre 2 i 4 quilos
poden mesurar
la temperatura
d'aquests punts calents
i a més,
també estan pensats
per fer reconeixements
aeris del terreny
en cas de situacions
d'emergència
i és que aquests aparells
es poden telecomandar
des de 3 quilòmetres
de distància
i són capaços
d'enlegar-se
i aterrar
tot sols
mitjançant
la proporció elèctrica.
Què et sembla?
Fantàstic.
No, no,
per mi,
fantàstic.
ara ve
la segona peça musical
que havíem pensat
i per què
el tema
radioactivitat
de Kraftwerk
del 1975?
Doncs,
a l'altre que ells
quan van fer
aquest tema
l'energia nuclear
havia
començat
a tenir
bona premsa
els anys 70.
Igual que el tabac,
mira.
Sí.
T'adones, no?
Després de...
Tot ha tingut
molt bona premsa, eh?
que va tenir
amb les bombes
d'Hiroshima
Nagasaki
en 1955
que va
fer
relacionar...
Escoltem
el comencement
d'aquesta cançó.
Sí, sí.
Mira.
Hiroshima,
Harrisburg,
Chernobyl...
Aquí el comencement
de la cançó
és diferent
que la del 75.
Són els mateixos
càfos
però van canviar
el comencement
de la lletre.
Va modificar una mica,
sí.
I és que
volem fer aquest paral·lelisme.
El 1945
esclaten
les dues bombes
atòmiques
i l'energia nuclear
queda estigmatitzada.
Queda com una cosa
dolenta,
perillosa.
Però,
al cap d'uns anys,
els científics
van dir
la podem reconduir
i pot ser benefici
per la societat civil.
Com?
Doncs fem energia elèctrica
a través
de l'energia nuclear.
No són tals
nuclears,
no?
Aleshores,
va haver un temps
des que van començar
les primeres centrals nuclears
als anys 50
fins als anys 76-77,
em sembla
si no recordo malament,
doncs que
l'energia nuclear
per ús civil
tenia bona premsa
perquè, esclar,
era símbol
de progrés,
era un sinònim
de progrés,
no?
Allò
han pogut
reconduir
aquesta bèstia maligna
que és l'energia nuclear
perquè destrueix
vides
per fer energia
per la gent,
per viure el dia a dia,
no?
Que és una mica
el que els estan venent
ara mateix
a la gent...
A això mateix,
als drons.
Vale.
És aquí la comparació.
Torneu una altra vegada
la mateixa, eh?
Els drons van començar
amb el peu
com les bombes atòmiques
i ara es vol reconduir
cap a una bona
utilització, no?
Però, esclar,
aquí ve una tercera part, no?
O sigui,
la segona part
és que una cosa dolenta
es recondueix
cap a bona,
als drons
se li vol donar
un ús civil
que sigui beneficiós
després de la mala premsa
que tenen,
això d'anar
enviant bombes
a distància.
Sí, sí,
de la cara a la ciutadania
en sigui, no?
Això mateix.
Aleshores,
no sé,
nuclear,
doncs és això, no?
Els 75 craftwares
fan un tema
de reactivitat
en el qual, doncs,
és una apologia
a les centres nuclears.
Ells en aquell moment
hi estaven d'acord
com pràcticament
tota la societat.
Però,
què va passar?
76,
em sembla,
a Harrisburg.
Després,
86,
a Txernòbil.
Ara fa poc,
a Fukushima,
al Japó.
Hi ha hagut diversos accidents
i, esclar,
la gent ja diu
ostres,
això de les centres nuclears
ja no és tan bo.
No és tan segur, eh?
No és tan bo,
esperàvem, eh?
Ja no és tan bo ni tan segur.
Aleshores,
estem en aquesta tercera fase
que els centres nuclears
ja comencen a tenir
mala premsa.
I, a més a més,
també se li junta
tota la història
dels cementiris nuclears.
Sí,
a les residus.
Allà on han de deixar
les deixalles, no?
Que fem, que fem, que fem.
I després, clar,
depèn de quin lloc cauen,
són més ben,
podríem dir que,
donant la benvinguda.
Sí.
Diguem-ho així,
com que no, no?
Doncs,
ara,
jo em permeto,
amb aquesta petita bola
de vidre
que tinc virtual,
fer també un altre paral·lelisme,
no?
Si l'energia nuclear
ha tingut aquestes tres fases,
dolenta, bona i dolenta,
ves a saber que els drons
no seguissin el mateix camí.
I van començar amb el peu,
ara se'ls vol recontuir
cap a una utilització,
doncs,
segura,
o sigui,
de cara a la societat,
però que hi hagi
una tercera fase
que algú digui,
hòstia,
aprofitem els drons
per, què sé,
per espiar la Sílvia de Garcia
a casa seva.
Tindran poca feina, eh?
Millor que m'atruqui,
ja l'hi explico jo.
I coses així,
no fa falta, eh?
No fa falta.
Coses així que dius,
ostres,
tenim els drons
que ens estan vigilant
per tot arreu
i què fem?
El gran hermano del món
a través dels drons.
Això mateix,
estàs a casa teva
i obriràs la finestra
i veuràs un dron allà
que t'està espiant.
No, no, no, no, no.
Home, no crec,
no crec,
però m'arreco el que vulguis,
Beta,
que quan van néixer els drons...
Sí, els drons.
Els drons.
Amb D, amb D, amb D,
perdó.
Quan van néixer els drons
van néixer segurament
que per alguna cosa bona.
Que és com sempre passa,
te'n recordes?
Sempre ho comentem.
Les coses neixen
per coses bones,
de cara al futur,
de cara a poder ajudar
l'ésser humà,
que al cap i a la fi
l'inventem nosaltres,
els éssers humans,
perquè ens ajudin segurament
a la nostra quotidianitat,
a la nostra dia a dia,
no?
Ja sigui per motius X
o motius S.
Ja, però...
Però després ja dius,
i proveu amb això
i a veure què passa.
Tu creus que...
Perdona que et porti a la contrària,
jo penso que els drons
van néixer
com les bombes atròmiques.
Però és que m'assemblen
com si fossin petits helicòpters,
no?
Sí, però és que primer
eren avions
i ara també es poden ser helicòpters,
no?
Veus?
I aleshores, doncs,
és que el naixement
és militar,
com les bombes atròmiques.
Es van dissenyar per matar.
Les bombes ja ho sé que...
I aleshores van dir...
Era per fer curats, eh?
Sí, i van dir...
Aquests poders
doncs els podem utilitzar
per la societat civil, no?
Doncs el 75,
quan es va fer el primer dron
a Israel,
pensava també
en termes militars.
Que després d'algun científic
que ha pensat,
home, i a més a més
de matar
podíem fer-lo servir
per...
És això, em sembla.
No, no, i entrar
segons quines coves
o entrar en segons quins llocs
que l'ésser humà
per volum
podríem dir
no pot entrar
i pot ser una eina
d'investigació bestial.
Doncs aquest ensamem
que és que ara
l'utilització
que s'està...
O si vol donar,
no?
En aquest cas.
Però al principi...
El que passa amb els submarins,
sent una apologia així...
Però al principi no era això.
Sí, els submarins,
evidentment també al principi...
Doncs en aquest cas
sí que potser
eren més que militars...
Per investigar
el que seria
el fons del mar
i després ja es van derivar
cap allà.
Es van apropiar.
Però a diferents dels submarins
que possiblement
sí, els primers que es van fer
no tenien carrer militar.
Jo penso que les bombes autònomiques
i els drons
que van començar a dissenyar
Israelians
l'any 75,
jo penso que en aquest cas
primer van pensar
en coses dolentes
i després algú va dir
home, fem-ho també.
Aprofitem per una altra cosa, no?
Aprofitem, aprofitem.
Aleshores, sí,
en aquest sentit
et dono la raó
que hi ha hagut molt d'invents
que s'han fet primer
per coses bones,
després ha tingut una
autolígica dolenta,
però hi ha molts,
en aquest cas drons,
i bon va ser autònomiques
que penso que
van començar amb mal peu, eh?
Sí,
no va ser la seva millor, no?
Després,
ara en aquests moments
el volem reconduir
per l'altre costat.
Bé, què et sembla?
No, no, fantàstic.
M'ha agradat molt, eh?
M'ha sorprès,
a més, a més,
molt gratament,
encara que tu i jo
avui estem,
no sé què ens passa
a la llengua,
estem així com de brut, eh?
A veure si
ho acabem de netejar,
no per dir paraulotes,
sinó perquè moltes vegades
vols explicar moltes coses
i ens quedem allà enganxats
i no pot ser.
Jo crec que
com tenim moltes idees
i les tenim disperses
al cervell,
a l'hora d'ensenyar-les
o a l'hora d'inspirar-les
o a l'hora d'explicar-les,
no les donem
amb la claretat necessària, no?
Jo penso que també.
Però només ha estat avui, eh?
Sí, sí, sí.
Tot els altres dies, fantàstic.
Està avui, sí, sí.
Disculpeu-nos, però...
No, no, no.
Però bé.
És a principi del mes.
Sí.
Deus dir això.
Bé, o pot ser que
com avui som dia 5 de juny,
dia mundial del medi ambient,
doncs estem pensant en floretes
i això ens hi es troba una mica.
Com, sortir, no?
A donar un tomet.
Sí, i amb floretes.
I ha donat tomets.
Jo veus, jo estic ja per anar al carrer.
I amb més floretes, sí, sí.
Doncs què et sembla si fem aquest viatge en vinil, ja?
Sí, doncs vinga, fem-ho.
I avui, doncs, ha nomenat,
ja com he dit abans,
aquest dia mundial del medi ambient,
que hi ha gent que diu que no serveix per res,
però bé, fa molts d'anys que hi és.
I que celebra, és veritat.
I que se celebra.
Ja me'n recordo de petitó.
Quedà vam a plantar un pill.
Ja se celebrava aquest dia mundial del medi ambient.
Sempre me'n recordo,
quan arribé un 5 de juny,
ep, doncs hem de tenir cura, no?
I no tan sols un dia,
però que serveixi per recordar
que hi ha resta de l'any
per seguir mantenint aquest planeta, no?
Berta, entre tu i jo no anaves a plantar pinça amb l'escola?
Sí, sí.
Nosaltres anàvem aquí al costat,
a Maravista.
Sí, sí, també.
Per fer el mur verd, que es deia.
També fèiem coses, sí.
No, no, que des de fa molts anys que se celebra
i avui, doncs, coincidint amb el programa
des de la terres plana, amb aquests dies,
doncs, volem posar un tema
que té molt en consonància amb això, no?
És de l'any 1976,
és també dels anys 70, no?
És el que va ser una època...
Nosaltres sempre parlem dels anys 80, no?
Però als 70 també es van passar coses
i molt interessants.
I un compositor de música electrònica,
el senyor Giamet-Jol Jarré,
doncs, va decidir fer una obra mestre
que es va dir Oxigen.
Nosaltres escoltarem la part quarta,
la que té diverses parts, no?
I la part quarta és el tema que es coneix més, no?
I tothom també hem de recordar, doncs,
la caràtula del disc aquest, no?
Que es veu el planeta Terra
i per un costat com una poma
que està així, mig esqueixat
i es veu una calavera, no?
Que és a l'interior de la Terra
i dient, eh, si no cuidem el planeta
se'ns morirà, se'ns morirà.
Doncs sí, doncs sí.
O ella mateixa també,
no?
Ens serà fora.
Sí.
D'alguna manera, eh?
Aleshores, el tema, doncs,
Oxigen ho diu tot, no?
El Dia Mundial de Medi Ambient,
Oxigen...
Fantàstic, eh?
Hem de cuidar el planeta.
És un missatge que ens ha arribat,
recordem-ho, de l'any 1976,
però segueix vigent aquest 2013
i bé, i els anys...
I el que ens durarà, eh?
Els anys que vindran.
Sí, sí, sí, perquè a més a més
hi ha molta gent que està conscienciada,
però d'altres que no tant,
i no em refereixo a gent de peu,
com tu com jo, per entendre's,
sinó la gent que pot arribar
a moure els fils
i són els que poden aturar
segons quines coses, eh?
Això mateix.
Que per qüestió de diners
no aturen res.
Això mateix, els diners.
No, no, i per acabar,
deixem dir-te que a nosaltres
ens agrada molt la tecnologia,
ens encanta,
però, sobretot,
també ens encanta la natura,
respectar aquest planeta,
que l'hem de mantenir
com ens els van deixar
els nostres padres,
els nostres avis,
l'hem deixat els nostres fills
igual que ens els van deixar,
net i polit.
Sí, sí, sí.
mantingueu-lo net, sisplau.
Doncs, Bet, amb aquest desig,
que jo crec que és maquíssim
per el dia d'avui,
dir-te que tornem la setmana vinent
i que aquí t'esperem.
Esperem.
Sí, no?
A més de la Terra Esplana.
Esperem que sí,
doncs no res,
a reveure.
Gràcies.
Adéu-siau.
A més de la Terra Esplana.
A més de la Terra Esplana.
A més de la Terra Esplana.
A més de la Terra Esplana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!