Des del fons del mar, colgat de blau, respiro amb aire teu.
I quan vull parlar, fabrico arraig, bombolles d'aigua neu.
I tot i el vent i el fred, i aquest temps tan esquerd,
vull repartir prospectes a la gent que no ho entén.
I tot i el cor de veus, que ens couren de retrets,
faré com si plogués fent sempre coses noves,
beure vi menjades hores,
decorar-me el cap amb mil cançons.
Des del rang del cel,
m'esporso el gel,
que em creix a sud dels peus.
I en un reservat t'escric postals,
i et lleuen els exegents.
i tot i aquest hivern, que ens vol gelar la pell,
proposo que fumats ens expliquem les pors rient.
i encara que el govern ens miri malament,
tinc ganes d'explicar-te en cada mot que parlo,
fer-te lloc en el meu carro,
plantar cara i derrotar els dolents.
Ens ha costat una miqueta,
però ja el tenim aquí amb nosaltres.
Lluís Gavaldà, bona tarda.
Molt bona tarda a tothom.
Aquest matí tan segrestat,
el matí de Tarragona Ràdio,
per ara ja el tenim aquí amb nosaltres.
Sí, sí, sí.
Ja és la tarda, això és el ja tarda.
Molt bé, perfecte.
D'acorda que estem al programa.
Estem a la tarda.
Estem a la tarda.
Xin, xin, xin.
Passen les hores volant, Lluís.
Ai, sí.
En el que no t'adones,
ja estem a la tarda,
ja hem passat ja...
Sembla que passi 5 minuts,
que estàvem allà i mira...
Sí, sí, sí.
I d'aquí dos dies, Nadal.
Sí, és el que t'anava a dir,
per això et deia,
bon any nou i fins l'any vinent.
Però abans que arribi aquestes dates,
encara us toquen uns quants concerts
per aquí al mig
i el primer ens arriba aquest dissabte
que pel que estic veient a través del Facebook,
a la xarxa així en general,
van anant molt bé aquests concerts, eh?
Sí.
Quina bona rebuda,
a l'àrea petita,
i no sé si t'hi dius,
ostres,
m'ho esperava així,
no m'ho esperava...
No, home,
sempre pateixes,
cada vegada que comenc una gira
penses a veure si aquesta vegada
la gent ja no ve o s'encança.
A més a més,
com que fem moltes cançons noves,
però no,
la gent se les està agafant molt,
molt com si fossin tota la vida,
hi ha 3 o 4 que realment
quan les toquem
la gent les canta
com si fossin cançons del bon dia,
o més o més.
Sí,
de les cançons de sempre,
no?
Ostres,
bombolles,
i blu-tac,
i fa un minut,
hi ha unes quantes que realment
la gent se les ha fet molt seves.
A més a més,
com que és un disc que no el pots escoltar
per...
tenir-lo si tens el disc,
o si el compres pel Lituns,
doncs encara té més mèrie que se les sàpiguen.
Sí,
perquè he estat buscant-lo jo a través del Facebook,
de l'Spotify,
companyia,
i no hi ha manera.
Però això és una premissa vostra,
l'heu triat especialment perquè no es faci així,
o què ha passat?
Sí,
hem triat nosaltres d'esperar-nos una mica,
de fet d'aquí 15 dies ja hi serà, eh?
però volíem que els primers mesos
era com una espècie de...
no de recompensa,
però sí un premi
a la gent que encara fa l'esforç
d'anar a comprar el disc
de manera tàctil i visual.
Home, el romanticisme,
que no es perdi mai, eh?
Exacte.
Llavors volíem que la gent
que fa l'esforç d'anar a la botiga
tingués com una prèvia,
que fossin els primers a tenir el disc.
I per això ho vam fer.
És una clucada d'ulls,
per part dels propis pets,
de poder fer això.
Sí,
i a més a més també no té d'enganyar,
que el Spotify està molt bé
però econòmicament no està gens bé.
No en treus un duro
i nosaltres fem uns discos
que tenen un pressupost
perquè no som d'aquests
que es fan el disco a casa seva
i saben fer-lo.
Nosaltres som antics
i hem d'anar a un estudi
i hem d'agafar un tècnic
i un productor
i...
Hi ha una sèrie de gastos,
clar.
Hi ha unes despeses
que a l'Spotify no se'ls cobreix.
Veus?
Ja està bé, ja està bé.
És una manera d'allò que dius,
de fer una clucada
de dir vosaltres que sou els primers,
que ens recolzeu.
Sí.
Aquí teniu la vostra
petita recompensa,
per veure l'àrea petita,
doncs,
que agafem-ho per aquí, no?
Exacte.
I per cert, com va anar la gravació,
com ho teníeu tot planejat ja...
Tu ja sé que ets molt escrupolós
en aquest aspecte
i m'imagino que tot estaria
més que tancat
abans d'entrar a l'estudi.
Si ho tenia tot molt tancat
i després ho van obrir tot
una altra vegada.
Què?
Què va passar?
No, perquè el Raül
és un productor sorprenent
que cada dia té una proposta
que et descol·loca
i...
i va molt bé que faci això,
perquè fa que el disc soni diferent.
Però diguem-ne que...
En general,
els processos d'enregistrament d'un disc,
jo molt bé, molt bé,
no m'ho passo.
No?
Pateixes molt?
Sí, pateixo molt.
Per allò de que s'ha de gravar tot a...
No?
A tomes, històries...
I dono mil voltes
i...
I per les nits
hi torno a donar mil voltes més,
però el resultat final val la pena.
Home, i tant.
Però el procés realment...
Com t'ho diria?
Jo sóc com un...
Jo ho assimilo,
si vols que et digui la veritat,
una mica com una espècie d'embaràs
fins que arriba el part.
Sí.
Jo penso una mica...
Em poso en la vostra pell
i penso que és això, no?
L'embaràs és les prèvies,
que sempre són molt bones,
molt edificats, no?
Molt...
Sí, sí.
I després arriba un moment
que quan arriba el part en si
és la part dolorosa,
gratificat també, però dolorosa.
El que més m'angoixa és
que has de prendre decisions molt ràpidament
i que quedaran per sempre.
i això a mi em fa...
Ostres, tu,
perquè penso, vinga, va,
què fem?
Això ho fem així?
I jo diria,
deixa'm pensar-m'ho un més.
No,
hem de decidir-ho ara.
Si no, no ho gravaries mai.
Si no, no ho gravaries mai,
te la dones, no?
Sí.
I no l'acabaria mai el disc,
el tornaria...
Ara ja escolto coses
i les que m'hagués canviat.
Però estic molt content
amb el resultat.
Molt.
Però ja tens el directe
per poder fer aquests canvis.
Ho saps?
Sí, ja ho estem fent.
Ja hi ha cançons que les canviem
des que les vam gravar.
Clar, i se poden modificar
i allà és on guanyen en riquesa
que tens el públic,
que a més a més dóna aquest cop de mà.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Però la relació amb el Raül
va ser molt maca
i ell va tenir molta paciència.
On el vau trobar, el Raül?
Perdona'm, Lluís.
On el vau trobar, el Raül?
El Raül ja...
Estava allà?
Estava allà en mobiliari?
No, el coneixíem
perquè ja havia col·laborat
amb un disc dels Pets.
Va fer veus com anà al se li tornar.
D'acord.
I jo he tingut una relació
molt maca amb ell de fa molts anys.
He fet cosetes plegats,
ell m'ha convidat
a fer coses amb ell.
I sempre li he tingut molt de respecte musicalment.
És un tio que, hòstia,
que domina molt.
O sigui, pel que m'estàs dient,
i la bona experiència
per properes ocasions
segur que compto amb ell, no?
Sí, a mi m'agradaria.
Ara falta que ell vulgui.
Home, jo crec que si li fas una...
No sé, un sopar...
No, ell, sí.
Ell està molt content.
El Camelas una miqueta, no?
Ell patia, em deia...
Bueno, a veure, Lluís,
si aquest disc no es ven,
no és culpa meva, eh?
És que els discos no es venen ja, eh?
I jo deien, home, no, tranquil.
Tranquil.
I ara, quan li he dit
que ja hem esgotat la primera edició
i que anem per la segona,
s'ha ficat molt content.
Ostres, això vol dir
que tot repetirem, no?
Dic, sí, home, sí, clar que sí.
Veus, veus.
O sigui, que ell està predisposat
dintre del què, no?
Sí, sí, sí.
Ja s'ha esgotat la primera edició?
Sí, sí, sí.
De l'àrea petita, o sigui?
Sí, vam fer una tirada
de 7.000 discos
i s'ha esgotat,
i ara estem...
Això és boníssim, eh?
Sí, està molt bé,
entre altres coses,
perquè he pogut arreglar una cosa del disc,
que aquesta sí que la volia arreglar,
que és que en una lletra m'equivoco.
Hi ha una cançó...
La cançó Volotac...
Sí.
Havia de dir potser és massa aviat
i si comences,
si l'escoltes al principi,
i dic potser és massa tard.
Ah.
O sigui, vaig dir el contrari.
Però en aquell moment
tenies un puntet, tu ell,
de negativitat,
que va anar cap al tard
més que aviat.
el que tenia era una caraja mental.
Bueno, que sàpiguis...
Però el bo és que la vam escoltar tots mil vegades
i ningú se'n va adonar,
ningú se'n va adonar,
i quan va sortir el disc,
un fan pel Facebook ens va dir,
el disc ens agrada molt,
està molt bé,
però hi ha una cançó que t'equivoques, no?
I jo vaig pensar...
Ja està.
Ja l'han trobat.
No, vaig dir...
Però què m'ha de dir?
Quina estunta.
I és com m'ha puc equivocar
una cançó que he cantat 47.000 vegades,
que me la van fer repetir?
I vaig posar la cançó,
i vaig dir, ostres...
De ple.
Però de ple total,
si m'he equivocat.
I ara amb aquesta nova edició
he anat a l'estudi
i he cantat la paraula...
Vaig anar a cantar la paraula B.
Vaig anar a cantar una paraula sola.
Saps què has creat ara mateix
un petit monstre?
Perquè tindran...
Hauran d'acafar-se les dues.
Clar, ara hi haurà
una versió de col·leccionista.
Exacte.
Ostres...
Veus?
Això són coses que passen...
Veus que no ho haguem fet expressament
perquè així la gent se'l compli dues vegades al disc.
No ho crec.
Home, per la gent que el té,
podríem dir,
amb aquest nyap, no?
Sí.
Puntual, perquè ha estat un nyapet,
perquè és petitet.
Sí.
Doncs ho tindrà com una cosa excepcional.
Sí, sí, sí.
Està clar.
I si volen tenir les dues,
doncs també mira que ho agafi, no?
Exacte.
I aquesta setmana mateix
hem estat enregistrant el nou videoclip.
Molt bé.
Perquè amb la mateixa gent que hem fet el primer.
Amb el Ricard Canyelles,
que va ser el director del primer.
Sí, sí, sí.
Amb una gent de...
Tota la gent de Together,
de Saitó,
el Sergi,
dels seus germans,
la Xeix...
Tota la gent que...
que vam descobrir
amb aquest primer videoclip de bombolles
i que vam quedar-ne tan encantats perquè...
I que vau patir molt, eh?
Jo ho noto, el videoclip, eh?
Ai, sí.
Com vau patir malament,
que s'ho van passar...
Van riure molt.
Jo deia, allà s'han transformat,
han anat com si estiguessin a la Índia,
allà i ensant-se els pols aquells de colors.
Aquells pols.
Allò va ser una mica pesadet,
però vam riure molt.
Va acabar tothom ruixat de...
Dona, m'imagino.
No solament nosaltres, eh?
I els càmeres.
Els de l'equip van quedar també rebossadets.
És com una...
No sé com...
Penso, eh?
Com una d'aquestes festes
que comencen molt bé,
però després hi ha algú que llença puntualment
el típic trosset de pastís que cauen,
no ha de caure,
i a partir d'aquí tothom s'enreda a llançar i a llançar, no?
Sí, va ser una festa holi desmadrada una mica.
No, però queda molt bé, eh?
Sí, estem molt contents amb aquest clip.
I la gent també...
I el calbot que li dones al Falin també queda molt divertit.
Sí, això és molt espontàni.
No sé si...
Això estava també al guió?
No, no.
Això no estava al guió.
Aquí te vas sortir de guió, tu també.
Em vas sortir de dintre, sí.
És una cosa que ens fem molt.
Sí?
Sí.
I a mi m'agrada molt veure la cara que fa ell com dir...
Ja hi tornarem a ser.
Ja m'ho ha adorat.
I aprofita qualsevol moment per fer-m'ho.
I després també l'esquetx del principi del videoclip,
quan ens barallem el cotxe,
això també és molt real.
Perquè Joan i jo tota la vida que ens barallem
per posar la música de la furgoneta.
De sempre, de sempre.
No hi ha un terme a mig.
Aquí s'entra el Falin i posa l'ordre.
I posa la ràdio.
Poseu la ràdio.
Deixeu de barallar-vos i entrem a cara barraca,
perquè si no sortirem, no?
És ben veritat.
O sigui, ens van dir,
el clip serà que esteu al cotxe.
I vam dir, hòstia, doncs podíem fer això.
I van dir, ah, molt bé.
Perquè és que, clar,
quan entrem amb el cotxe tots tres no falla.
Joan posa una cosa, jo em queixo,
li canvio,
ell es queixa,
i al final Joan diu,
prou!
Falin, prou!
I ja està, ja està.
Deixa'm posar aquesta cançó que està a punt d'acabar-se.
Sí?
Què és aquest?
El romanço.
I que és una miqueta,
avui em dic que el...
No sé si fins i tot que trenca una mica els esquemes del propi disc.
Sí, sí, sí.
Aquesta era la idea.
Sentim-ho?
Quan surt de la casa amb el cor incongit,
do la mà a una panera amb crostons i sorgits,
mentre el seu home dona un travesser dins el llit.
Just passat riu d'arena, s'agafa un trencant,
esquivant les petjades i els gossos bordant,
i amb el cor a la boca arriba aquell mas,
on l'espera el que més estimat.
I a vegades, quan tot sembla fosc,
hi ha un desig que recona la por.
Música
Amagat de l'enveja que el vol deletar,
Ja m'espera darrere d'un fals estocat,
i pentina les hores amb un tronc cremat,
dibuixant lentament uns ulls verds com de mar.
Quan per fi cap al despre surt de la foscor,
mastegant fruits i herbes amb paites moixons,
s'embolica un cigarro i fa foc a poc a poc,
a la guaita, la cendra i el foc.
A vegades, quan tot sembla fosc,
hi ha un desig que recona la por.
Hi ha un tren que els espia fa temps,
fa converses amb ells,
mentre lleven absents,
del soroll de la guerra absurda,
sabent que tenen poc temps.
A vegades, quan tot sembla fosc,
hi ha un desig que recona la...
un olor...
L'aire, l'aire-lalà...
L'aire, l'aire-lalà...
L'aire, l'aire-lalà...
L'aire, l'aire-lalà...
Ara surto jo. Ara surts tu? A veure, a veure...
De fons. Però molt de fons, eh?
Sí, faig un cameo. No acabo de sentir-te, eh, Lluís.
Fixa-te, fixa-te.
A més, hem de dir que és la cançó número 6,
just a la que està al mig de les 12 cançons
que composen aquesta àrea petita.
Sí.
I explica'm, perquè no té res a veure, diguem,
al so pets que ens teniu acostumats.
Ja.
Doncs no, és una cançó que...
Vaig tenir una època molt Leonard Cohen
i...
i vaig decidir fer una cançó tipus Partizà i així.
I quan la vaig acabar, vaig dir,
aquesta cançó l'ha de cantar Joan.
És que és Joan, eh?
Sí.
i li vaig dir i em va dir,
ara, home, fotis amb això, si l'has fet tu.
No, no, vull que la cantis tu i una noia.
I al cap tenia la Maria.
Perquè m'agrada molt com canta
i creia que el contrast de la veu de la Maria,
que estan així com gairebé de nena petita
i Joan, que té aquesta veu així...
de hola, bona tarda, de Dandy, és de Dandy, eh?
Exacte.
Va dir, crec que pot ser un bon contrast.
I quan va ser l'hora de cantar,
a Joan el van fer patir bastant,
perquè ell té una tendència a cantar així com molt estripat,
molt...
Sí, sí, una mica...
Desgarradora, que es diu, no?
Sí, sí.
Una mica tsúquero.
Sí.
I li va dir, no, no, no, Joan,
has de cantar aquesta cançó, has de cantar-la trist.
Però què vol dir això de cantar trist?
Fica't el paper, ets un desertor de la guerra,
estàs amagat en un mas i tot el dia estàs amagat
i l'únic que tens de bo és aquesta dona que et ve a veure.
Va fer que amb una mica la vam posar amb el personatge
i la va cantar i vam quedar tots...
Hòstia, me'n recordo que va ser un moment molt bonic del disc.
I no fa falta que repeteixis, no?
Sí, vam quedar-nos al Raül i jo vam dir...
Tio, molt bé, és que és això, és això.
Vols dir?
Veus? M'imaginava que després...
I així va ser com va anar la cançó.
M'imagino fins i tot aquell segon de silenci just després que acaba de sonar.
Sí, sí, sí.
No, i a l'estudio...
L'has clavat, no la toquis més.
I torno? No, no, ja està, ja està.
I ara la gent li diu...
En directe no la fem aquesta.
Per què?
Perquè la guardem per l'estiu.
Oh.
Les 12 n'hi ha 10, en fem 10.
No.
Però no podem fer les 12, perquè si no queda un concert molt, molt, molt tranquil.
Massa.
Però amb aquesta cançó molta gent li diu...
Va a Joan i li diu...
Escolta, la teva cançó és la que m'agrada més, eh?
I ell diu...
Gràcies, home.
Però quina és la meva?
Home, la que cantes tu.
No!
Aquesta no és meva.
Ah!
Bueno.
Perquè és curiós perquè ell en fa una, però la canto jo.
Quina és la d'ell?
Que no m'he fixat.
Ell canta...
Se m'ha escapat.
O sigui, hi ha una cançó que es diu Reprenc el vol, i aquesta és d'ell.
De cara.
I la canto jo.
I en canvi aquesta, que és el Romanso, l'he fet jo i així, ens han fet un regal mútuament.
Molt bé.
Home, de cara a Nadal, mira.
Sí.
Que passa que vosaltres l'heu fet abans-maig.
I també està molt bé, perquè que la faci una vol dir que l'hagi de cantar.
La cançó l'ha de cantar qui queda millor pel personatge.
I aquesta cançó jo crec que el Romanso era per Joan.
Sí.
Oi, t'ho dic, eh?
Bueno, estava més contenta d'ell.
Dic, és que aquesta cançó és Joan Reig.
Sí.
Al 100%, que ara no sabia ben bé que l'havies fet tu.
Però és allà que dius, ostres, és la seva manera, el seu tarannà, no?
Sí.
És ell, és ell, és ell.
I al directe recordem, a veure, que l'excusa perfecta per tenir avui el Lluís Gabaldà
amb nosaltres, és que demà estareu en directe al Centre Cultural de Valls.
Som de Valls, sí.
A partir de les 10 de la nit.
Que si voleu més informació entreu a la pàgina oficial dels PETS.
i al DESPETS, que allà us adreçaran.
Exacte.
I si no, entreu al Facebook, allà poseu a like, el m'agrada.
Exacte.
I si no, veniu demà al centre directament i ja està.
Oh, directament, és veritat.
Una cosa o l'altra farem.
És que veus?
Volem fer-ho tan bé, volem fer-ho tan bé que...
No, perquè hi ha molta gent que pregunta que...
Ai, la informació...
La informació és que toquem demà a Valls, a les 10, al Centre Cultural.
Exacte.
I és una manera ideal per fer-se passar el fred.
Mm-hm.
Fem un kit-kat, si et sembla, Lluís.
Sí.
He tingut la notícia que els Antònia Font...
Oh, sí.
Podríem dir que s'acomiaden momentàniament, almenys.
Perquè jo crec que serà un fins ara, d'aquelles coses que de tant en tant passen als grups de música.
Vols dir?
Sí.
Jo crec que és allò que dius, bueno, hi ha hagut alguna desavenència que pot passar...
Ja.
Un desacord mal entès.
No es pot dir mai.
Però vaja, el que diuen és que pleguen per sempre i que ho fan de bon rotllo.
Bueno.
A mi és una cosa que, com a fan d'Antònia Font, que sóc i molt, ahir vaig quedar-me molt tocat i em va saber molt de greu.
Però, per altra banda, també m'agrada que acabin d'aquesta manera, no?
Que acabin dalt de tot i de bon rotllo entre ells i sense declaracions ni mals rotllos.
Ara, està clar que és una pèrdua per l'escena catalana, hòstia, molt forta.
Jo crec que, personalment, per mi són el millor grup que ha sortit a l'escena catalana. Mai.
No d'ara ni dels últims deu anys, sinó de tota l'escena pop catalana.
Jo crec que és l'exponent més reaixit del que s'ha fet musicalment.
Ara el que esperem, i és que segurament que els propers mesos estarem a la White, de veure què succeeix,
que potser hem perdut els d'Antònia Font, però potser recuperem alguns cantautors o cantants en solitari,
que reprenen el seu camí i que intenten lluitar pel que creuen.
El que passa és que la barreja d'Antònia Font era...
No, era bestial.
Era molt peculiar, no?
La veu del Pau, les cançons del Joan Miquel...
Estaven fets un per l'altre musicalment.
Esperarem a veure què és el que passa, no?
Sí, sí.
Hi ha molts casos de grups que diuen que no tocaran mai més i després tornen.
Home, tu ja ho saps?
Sí.
Que heu vist en aquesta curteta trajectòria que porten els pets.
Oh, i tant.
Que els heu vist de tots colors i de tota mena.
I tant, i tant.
Grups d'aquells que deies, ostres, en aquell moment el flash que ens diuen que ja deixen de tocar,
i al cap de deu anys tenen el mono.
Que tu ja saps que això es porta, a més a més, a la sang.
Sí.
I que és tan complicat de deixar-ho.
I quan ho deixes...
Normalment és la música que et deixa tu més que tu a la música, no?
Sí.
I quan ho deixes és quan te n'adones del que tens.
Clar.
Quan ho tens no n'ets conscient.
Això és de les coses que a nosaltres ens salva bastant.
Com que ja som una mica granadets, som cada vegada més conscients del que tenim.
i això de jove no ho ets.
Apreciàs més.
Sí, de jove ho dones per suposat, no?
Sí.
És el que tens i dius, va, és normal que vagi aquí, toqui, vingui gent, faci un disc i el comprin.
Però a mesura que vas tenint més trajectòria, cada vegada vas dient, ostres, tu, però...
És que això no és normal, això ho hem d'assegurir, ho hem de valorar.
I a mi em fa l'efecte que això ens ha ajudat bastant.
I veient les noves generacions que pugen a l'escenari, que et recolzen i que et donen aquest carinyo que no té preu.
Sí, sí.
Encara més, no? Potser.
Sí, sí.
Veure que la gent que s'hauria de cagar amb tu no es mou.
No, home, no diguis això.
Home, sí, nosaltres ho vam fer, eh.
Es van començar a cagar amb tots els dubs que hi havia llavors.
Però era el que tocava, home.
I el que toca ara és que els nostres caguin amb nosaltres, és normal.
No, però hi ha un respecte molt fort.
Sí, home, hi deu haver de tot.
Deu haver gent que també deu dir que el que fem és un xurro.
Compro, vinga.
Però, en general, no.
En general, la gent, sí, ens té una pressa.
Els grups d'aquests novells es tenen bastant de pressa i ho agraïm molt.
I, a més a més, fins i tot, ja ens fan versions.
D'acord, tinc el cotxe.
El disc per versions.
Exacte.
Sí, sí, sí.
I allò que truquin o comentin, mira, hem fet aquest disc i són versions dels Pets,
cadascú agafada a la seva manera, cadascú portada al diferent grup.
I, a més a més, grups que la majoria ni ha tocat mai amb nosaltres ni hem compartit escenari ni res.
Sí, va ser un regal molt bonic.
Us va sorprendre alguna d'aquestes versions?
Allò que dius, ostres, però quin canvi li han fet a aquesta cançó que no sembla ni ella.
Sí, n'hi ha que... Déu-n'hi-do.
N'hi ha una de Sènior del Cor Brutal que m'ha canviat la lletra i tot.
I va dir, però, l'endetre, què has fet?
Diu, els fans dels Pets em penjaran.
Sí.
Em va dir.
El que ja estima és que no s'ha portat en directe aquest disc.
Ja.
Només va quedar el que era el disc, però s'ho podia haver portat com a homenatge.
Jo crec que hi havia molts compromisos, hi havia tanta gent, i posar d'acord tanta gent era difícil.
Es va mirar, però...
Bueno, vaig anar a un concert de l'Anna Roig, a col·laborar-hi, i va encantar-la, la cançó que fan en el disc.
I em va fer molta il·lusió.
Home, no sé què dius.
Home, ja que he vingut.
Sí.
Fem-ho, no.
Ella patia, deia, m'equivocaré amb la lletra, perquè si estàs al davant em ficaré nerviosa.
Jo li vaig dir, no pareixis, perquè jo no li he cantat mai bé aquesta cançó.
Tu que m'estimes és una cançó trampa, perquè és, diguem que m'estimes, encara que sigui mentida, diguem que m'enyores.
I és com molt igual, però molt diferent.
I li vaig dir, és que mai li he pogut cantar bé.
I jo crec que això la va tranquil·litzar.
Va dir, bueno, si el que l'ha fet la canta malament, i la va fer clavada, tu.
Què et dius?
Sí, sí.
Quan va acabar el curs, la vas haver de felicitar i dir, xapó per tu.
Li vaig dir, quina ràbia que fas ara.
Quina ràbia.
Amb 20 anys no he pogut cantar-la bé i tu l'has fet a la primera.
Hem de dir que també esteu al calendari de solidari del sol.
Ah, sí.
Que també l'experiència deu ser gratificant, no?
Molt maca, molt maca.
I a més, molt bonica.
Mira, és d'aquelles coses, et diré, la veritat, ajuntar els pets és una cosa molt difícil.
Molt, però molt.
O sigui, som tres homes grans de 50 anys, amb canalla, compromisos, hipoteques...
I quedar per assajar és un drama.
Sí, costa més que arrencar un queixó.
I per assajar, eh?
Llavors, per fer una sessió de fotos, per exemple, la sessió de fotos d'aquest disc la vam fer la setmana passada.
No et dic això, perquè per aconseguir un dia que tots tres podíem anar a fer-nos fotos...
Però bueno, ja l'hem feta.
Vinga.
Amb dos mesos de retard.
I quan ens fan propostes d'aquestes, moltes vegades és que no...
O sigui, aquest no pot, jo aquest no puc, la tarda no, jo tinc feina, el Falim treballa, Joan té la tele, jo tinc la ràdio, horrorós.
I va costar, però vam anar-hi, recordo que era una tarda, feia molt de fred.
Ens van convocar aquí al parc aquest que hi ha aquí baix.
Sí.
I vam arribar com una mica tots dient, ostres, tu, estic de la tarda, la tarda...
Més que res, perquè jo he de marxar d'aquí mitja hora, jo d'aquí un quart, ha de ser ràpid...
I vam estar allà una hora, i si haguéssim estat més estona, perquè va ser tan bonic, no?
Tota la gent...
Bé, potser s'ha d'explicar, no?
Que és un col·lectiu que treballa amb gent que té disminucions psíquiques i que té problemes de motricitat.
I són tan carinyosos, els va fer tanta il·lusió que veure'ns allà...
Vam fer fotos amb tothom, amb els pares, també amb les mares, totes les mares allà...
Superdivertides, fent-nos fotos amb elles...
Va ser un moment molt xulo, fent unes petanques...
Va ser molt bonic, i a més a més és molt bonic que hi hagi gent que dediqui el seu temps a treballar amb aquesta gent.
Sabeu més o menys quan sortirà aquest calendari?
Doncs no ho sé, estaven anunciant-lo ja.
Jo crec que deu faltar poquet perquè surti.
Les dates ja les tenim aquí a sobre.
Sí, però fem una crida que la gent entri a la pàgina, al Facebook de Solc,
perquè realment val molt la pena aquesta iniciativa.
Continuaríem parlant amb en Lluís, perquè tenim un cel obert sempre, no?
Sí, sí, sí, tenim un cel obert a la xarxa.
I que et dóna molta feina també pel que estic veient, eh?
Home, és que és un programa diari d'una hora.
Sí.
I a damunt...
I tot musical.
Tot musical i a damunt temàtic.
A damunt m'enredo i el faig temàtic.
Però m'ho passo molt bé.
A mi el que m'agrada és que de tant en tant,
algú que tingui alguna cançó de lletra de dona o de nom de dona...
Sí, fem unes crides a la gent.
Sí, i la gent s'hi apunta, eh?
És com una joguesca i la gent s'hi apunta molt.
Va, cançons sobre cors trencats o sobre telèfons.
i deus com...
Et treuen cançons que tu ni hi pensaves.
I dius, ostres, és veritat, hi ha aquesta i hi ha l'altra.
No, molt content.
A més a més, l'equip de Constantia Ràdio és molt maco.
Tinc molta complicitat.
I esperem que duri molt perquè és el segon any
i per ara està anant molt bé.
I que continuï.
Sí, sí, sí.
Doncs això, si et volen seguir a través d'aquest cel obert,
què han de fer?
On s'han de traçar?
Bé, han d'entrar a la xarxa
i allí els indicaran a quines emisores el fem
i, si no, escoltar-ho per Constantia Ràdio,
que és la manera més fàcil de sentir-ho cada dia de 3 a 4.
Molt bé.
I, mira, amb el teu permís,
acabo amb la cançó, ara ja la trio jo,
que és la de fa un minut.
Ah, molt bé.
Que sembla que sigui un minut
que hàgim començat tu i jo l'entrevista.
Exacte.
Però mira, ja ha passat.
Ja fa una miqueta.
Sí.
I, Lluís, gràcies.
Ja saps que t'esperem per Tarragona.
No t'he de dir el què ni el com.
Ja ho hem escoltat aquest matí.
Sí.
que estan esperant a veure si poden acabar de tancar alguna data per Tarragona.
Intentarem, intentarem.
Jo t'asseguro que abans de la festa major tocarem.
A veure, a veure.
I si algú no es pot esperar que vingui demà a Valls a les 10.
Exacte, exacte.
Al Centre Cultural de Valls
i, si no, que entri, el que dèiem, a la pàgina web dels Pets
i que allà trobarem totes les dates
on a partir de demà mateix
ja tenen diverses coses tancades
fins a acabar l'any
i segurament que d'altres que continuaran sorgint a partir del mes de gener.
Exacte.
Gràcies.
Un plaer.
Fa un minut, eh?
El que deia només començar l'entrevista.
Gràcies.
No em parles
que deia el sol
s'enfirta pel clater.
No hi penso.
No hi penso.
Fa un minut que no em passes pel cap.
Fa un segon que no et treu a faltar.
i quan veig un missatge la bustia de veu
no es pot un nervios
volem que sigi teu.
frau
doi
du loft
jeu
de
l no
uni
tô
gezeigt
Fins demà!
Fa un instant que no et trobo a faltar
i a la cua del cine quan et trobi al davant
et diré amb la mirada que ja no ets important