La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Doncs no perdem res i tampoc el temps.
Beta, de nou, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Mira, em permets fer un joc de paraules?
Doncs fiques.
Avui acabem temporada.
Sí.
Avui també comencem i acabem amb el mateix músic.
Ah, fem un cap i cua.
Sí, fem un cap i cua.
Acabem temporada, però comencem i acabem amb el mateix músic.
Perquè vagis.
Bé, és el senyor Quimi Portet, eh?
Sí, sí.
Hem de parlar al final del programa.
Sí, perquè a més tenim actuació d'ell bé propera, no?
En el temps.
Això mateix.
Aleshores, doncs, és això, és aquest joc de paraules que acabem temporada,
comencem, acabem amb el mateix músic, comencem amb les notícies, festiuenques, fresquetes...
Ai, festiuenques.
Sí.
Ara m'has agradat, eh?
Sí.
Ara m'has agradat.
Sí, sí, sí, perquè és clar, que arriba demà, arriba el mes d'agost.
Sí.
I és el mes per excel·lència de vacances, tot i així que molta gent al mes de juliol
ja l'ha aprofitat per fer les seves vacances i li tocarà treballar l'agost, però bé.
No, però si ja les ha aprofitades durant el mes de juliol, perfecte, eh?
Sí, sí, sí, puc donar fe, que se n'ha aprofitat.
Ah, ja pots donar fe?
Sí, puc donar fe, soc d'aquells del juliol.
Però bé, la qüestió és que em sembla que el juliol durà un 20% i els d'agost durà un 80%,
o sigui que passi el que passi, el mes d'agost serà encara, per molt de temps, el mes de vacances per excel·lència.
I porta una notícia que parla de vacances, i és que l'esmartphone, aquest estri que tothom tenim,
és aquest telèfon intel·ligent, doncs obrim cometes, jubilar, tanquem cometes, la càmera de fotos per fer vacances.
Anda.
Sí, és el que passa, doncs cada vegada són més potents, més megapíxels, més, més, més, més, més, més, més.
Més de tot.
Més de tot, més, més, més, més, més.
I a més a més serveis per trucar, serveis per fer, serveis, serveis, serveis.
Això mateix.
I què passa, doncs la gent diu, a l'equipatge, doncs, a l'ajustet, i bé, entre cometes, jubila la càmera de fotos per vacances.
Ara en parlarem, però abans, una altra notícia.
Bé, aquesta possiblement no sigui gaire refrescant, però la campanya de publicitat sí que és refrescant, és bastant interessant,
i aleshores, doncs, podríem també dir, notícia estiuant, que sí, aquestes que una companya espanyola que es diu Vexia,
que fins ara es dedicaven a fer qüestió de GPSs i aquestes històries, doncs, entra a la telefonia mòbil.
Anda, així de cop?
Sí.
Sí, sense rumiar-s'ho?
Sí, bé, és allò que dius...
M'agrada, espeta.
Sí, allò que, home, fins ara fèiem GPSs, navegació GPSs i aquestes coses, doncs, ja que això dels smartphones té tanta tirada i serveix a més a més per fer fotos a l'estiu,
bé, una cosa ben lligada per l'altra...
Sí, t'he agafat, t'he agafat.
Clar, eh, doncs, anem també a fer smartphones nosaltres, i que també tinguin molt de megapíxels, i així també jubilin la seva càmera de fotos.
Així ho acabem de jubilar tot, home.
Doncs bé, és el que aquesta companyia espanyola es diu Vexia, entra en telefonia mòbil, i el seu primer model es diu Zipers Phone,
que està equipat amb un processador Intel Atom, o sigui, poca cosa, eh?
Vull dir, el processador i és bastant potent, Intel Atom, Vexia, marca espanyola especialitzada en equips de navegació GPS fins ara,
es llança el mercat de la telefonia mòbil amb Zipers Phone, un equip de processador Intel i software, eh?
Sí, software, eh? Android.
Software, sí, ara aquí s'han marxat una mica, el software.
Software.
Software.
Doncs el sistema operatiu serà Android, no?
Com passa també amb molt de smartphones, no?
Els hiperfons s'apunta a l'estètica de telèfons ultrafins, o sigui, aquells tan planets...
Sí, sí, finet, finet, finet, que algun dia, avui ens relliscarà la butxaca i no el trobarem, eh?
I té una pantalla de 4,3 polsades LCD, és el que té.
El seu processador Intel Atom corre a 1,2 GHz i compta amb Dual SIM, o sigui, capacitat per funcionar amb dues targetes.
I càmera, aquí, aquí és on volíem arribar, càmera de 5 megapíxels que permet gravar vídeo en alta definició.
I és que estan matant els que te deixin als càmeres de fotos amb tanta tecnologia a apuntar.
T'ha dit una cosa, reivindico les càmeres de fotos.
Sí, jo també.
Ja sé que ara et diré una cosa i m'anava atràs.
Però el que ens agrada és que fotografies, fotografies, ens agrada les càmeres de fotos de tota la vida.
Però em sembla que som...
Som uns nostàlgics.
Sí, som uns nostàlgics.
Només això, eh?
I també, com passen el mes d'agost i el mes de juliol qui fa, qui deixa de fer vacances,
doncs jo diria que també som un 20% que ens aferrem a les càmeres de foto,
però el 80% de la gent que una foto, doncs, com tal que no surti borrosa o no surti uns vermells,
doncs em sembla que amb els smartphones tindran prou.
No, no, no, tindran una miqueta, malgràcies.
No, però deixa'm que ho aguanti.
Digues, digues.
Fa poquet, relativament poc, i barateta de preu, em vaig comprar una càmera que fa fotos i fa vídeo.
Sí, és que han baixat de preu per la competència aquesta.
Però que es pot ficar a l'aigua.
Ah, molt bé.
A veure, no, pots baixar a 10 metres, però en dos, més o menys, i si no fa bombolles, encara pots fer alguna cosa.
Així pots fer fotografies de la part que no es veu quan estàs a la platja.
Per exemple, per exemple.
O les cametes, els peus.
Sí, la cara aquella borrosa que se't veu, doncs així.
Estàs fent submarinisme.
Per exemple, home, submarinisme, submarinisme, no, perquè ja t'hi dic que era barateta i que, més a més, no pots baixar.
Aquell submarinisme, ja m'entens, no?
I que agafes els taurons.
Amb aquell tubo petit.
Que agafes els taurons més propers, que normalment acostumen a ser de la família.
Bé, doncs, el que dèiem, han fet una campanya molt refrescant i aquest Zippers Phone de Vexia està equipat amb un sistema operatiu Android 4, és la versió 4 ja,
i posseix una innovadora interfície basada en cremalleres, sí?
Tot va en cremalleres, sí?
Ah, ara.
S'obren, s'hi tanquen, però cremalleres digitals, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I que permet accedir de manera més intuitiva a les funcions i aplicacions del telèfon.
O sigui que és també molt innovadora, que és a dir, molt refrescant, no?, com és el que convé ara a l'estiu, no?
Bé, doncs, aquesta seria una de les notícies.
Ara parlarem de l'altra, que s'ha fet una enquesta sobre per què diuen que l'esmartphone jubila, entre cometes, la càmera de fotos per vacances.
S'ha fet una enquesta i ara en parlarem.
Però abans, abans de parlar de la notícia de vacances, que és el que tocava avui per tancar aquesta temporada,
ens ha cridat l'atenció que els smartphones ja venen amb processadors Intel Atom, que això ja és de portàtil.
O sigui, fins ara aquests processadors tan potents ho portaven els equips portàtils.
Sí, sí, els ordinadors personals, no?
Sí, sí, els portàtils.
Doncs ja han passat els smartphones, o sigui que és un gran salt en potència per aquests aparells que fan de tot, no?
Jo crec que sí que s'ajubilarà, però s'ajubilarà els ordinadors portàtils.
Podria ser.
Precisament per volumen i per feina i per tot el que s'utilitza, eh?
Podria ser, com està passant amb les càmeres de fotos, doncs ens podria passar també, no?
Però bé, ja es veurà, no?
La cosa és que parlant del processador Intel Atom, ens ha despertat la curiositat que tu saps
que hi ha una guerra encoberta entre els dos grans fabricants de processadors mundials.
No, no ho sabia, no.
Sí, i aquesta guerra fa més de 30 anys que dura.
30 anys?
30 anys, sí, perquè són les dues empreses que dominen el mercat mundial en qüestió de processadors.
Una és Intel, que és del que parlàvem, i l'altra és la AMD.
Ah, aquest no n'havia sentit mai.
Sí, doncs l'AMD també és una empresa que se dedica a fer processadors, i curiosament
l'AMD passa com va passar amb els sistemes de vídeo, no? Que teníem tants sistemes que
tenim el vídeo 2000, el vídeo beta de la casa de Sony, i al final va triomfar el més
estàndard que va ser el VHS, no? Però curiosament el que tenia més qualitat era el beta de Sony,
però, pel que sigui per preus o per qüestió de promocions, doncs va triomfar el VHS.
Doncs aquí certament està passant el mateix, no? El món digital es redueix la lluita a dos noms,
que és Intel i AMD, i fa més de 30 anys que les dues companyies es disputen la quota de mercat
de microprocessadors per a ordinadors de tot tipus, i ara fins i tot els smartphones,
que també serien una mena d'ordinadors, no? Sí, sí, sí. I resulta que, si bé fa quasi una dècada
els experts en tecnologia van destacar la capacitat d'innovació dels productes AMD,
o sigui que qualitativament fa 10 anys que estan guanyant la batalla tecnològica, l'AMD,
en les vendes no es veu els augments per a l'empresa, ja que Intel segueix al cap
amb un poc més de 80% de quota de mercat. 80%? 80%!
Com la gent que marxa de vacances a l'agost. Sí, això mateix.
S'ha donat, no? I els que se queden amb el juliol, que serien els AMD,
tan sols s'arriben a un 16% del total. És clar, és allò, no?, que està tornant a passar el mateix.
És que porra, si estan oferant. AMD està oferent molta qualitat tecnològica,
molta innovació tecnològica. Però no té tanta quota de mercat com li passa a Intel.
No, perquè Intel basa la seva preeminència, aquest 80%,
amb la seva agressiva campanya de vendes i mercadotècnia,
allò del Intel Inside, o sigui, aquella campanya que és Intel Inside,
o sigui, a l'interior hi ha Intel. Aquesta campanya tan agressiva
fa que encara que els seus productes, doncs, darrerament hagin afuixat una mica,
tecnològicament parlant, doncs, mantingui aquesta quota perquè la seva campanya de promoció
és molt forta, no? És molt forta.
I ara, doncs, només...
S'arriba a tot arreu i...
Sí, i només direm res, dues paraules de...
dues ratlles d'aquestes dues companyies.
Intel va néixer en 1968,
sota el comandament de Gordon Moore i Robert Noyes,
i un grup de 12 treballadors.
El 1972 va arribar el seu primer microprocessador d'Intel,
l'Intel 4004,
que fau creat per facilitar el disseny de la calculadora programable
d'una empresa japonesa anomenada Busycom,
o sigui, els anys 70 estava de moda aquelles petites pocket calculators,
aquelles calculadores de butxaca dels japonesos,
doncs, els Intels van fer els primers microprocessadors,
en aquest cas, el 4004.
Aquesta seria l'inici d'Intel, no?
L'any 1968.
I un any després va néixer AMD, el 1969.
I AMD què vol dir?
Vol dir Advanced Micro Devices Incorporated, AMD.
I sempre s'ha mantingut a l'ombra d'Intel.
Clar, va néixer un any després, l'any 1969.
però les qüestions de màrqueting s'ha quedat sempre una mica al darrere, no?
Però és el que dèiem, no?
que Intel és la segona companyia productora mundial de microprocessadors compatibles
i un dels més importants fabricants de xipsets i altres dispositius com a semiconductors.
o sigui que poca broma.
És molt important, el que passa que està a l'ombra d'Intel.
Això, aquest comentari...
És que, esclar, és el monstre, no?
Sí.
I com jo estava pensant, mentre que deies això,
que hi ha hagut moltes, moltes companyies que els ha passat exactament el mateix.
Sí, sí, sí.
Una marca de refresc ben coneguda i de referència per a tothom
sempre ha tingut aquella segona...
M'entens?
Sí.
Però en vaig, no?
Sí, sí, sí.
Una marca molt coneguda d'hamburgueseries, m'entens?
Sempre ha tingut aquella segona que mai ha pogut fer-li ombra,
per molt que ho han intentat, amb ofertes i amb històries.
És cert, és cert.
I sempre hi ha la reina mare, diguem-ho així, de les companyies,
que és que s'ho emporta tot, que dius,
se'm reparteix una miqueta, que seria el cas d'Intel ara mateix, no?
Ok, amb AMD, doncs, com t'ha passat a tu que quan t'he dit
que hi ha dues companyies mundials, en aquest sentit,
que lideren la qüestió dels microprocessadors,
clar, tu només coneixies Intel i AMD no et sonava, però...
No, no, de res.
Això suposo que també els ha passat a molta gent.
I fixeu-vos, doncs, quan aneu a comprar un ordinador,
que n'hi ha alguns que porten, en lloc de portar Intel Insight,
porten AMD.
Doncs no tingueu por, perquè si compreu un ordinador,
sigui un portàtil, sigui un de sobretaula,
o sigui un smartphone,
i porten un xip AMD...
No vol dir que sigui durer.
No vol dir que sigui durer.
Que podeu estar tranquils.
Que podeu comprar també aquest ordinador,
podeu anar a qualsevol botiga d'ordinadors,
i veureu que hi ha, doncs, la majoria estan amb Intel,
però veureu algun que posa AMD.
Doncs estigueu tranquils,
que AMD és una molt bona empresa,
el que passa que és el que deies tu,
que està a l'ombra,
i aleshores...
I la mama gran s'ho menja tot,
i la mama petita...
Sí, i aleshores, doncs, això,
quan vas a menjar una hamburguesa,
no de la marca Reina,
de l'altra marca,
no són dolentes.
No.
Quan veus un refresc
que no és de la marca Reina,
tampoc no és dolent l'altre refresc.
T'ho pot agradar més o menys per gust.
Sí, però tampoc no és dolent.
Però no és dolent.
No és dolent, és bo.
Doncs aquí passa el mateix.
O sigui, és un punt més d'informació
que us donem aquí des de la Terra Esplana.
Molt bé, molt bé.
Que no tot és Intel, eh?
Perquè, esclar, nosaltres ens ha cridat molt l'atenció
que els smartphones ja porten Intel Atom,
que és molt potent.
Esclar, i hem pensat,
home, i també hem de parlar d'AMD, pobres, no?
Perquè també som de gent
que tecnològicament no estan gens malament.
Home, i si volen fer publicitat aquí,
a través de Tarragona Ràdio,
nosaltres ens deixem, eh?
Si volen, mira, 9, 7, 7, 24, 47, 67.
Però bé, nosaltres, més que fer publicitat,
hem fet una mica de servei de guiatge.
Informació, sí, sí.
Informació de guiatge,
en el sentit que, quan aneu a comprar ordinadors,
no tot el món s'acaba amb Intel.
Penseu que AMD també fa bons productes,
i si un dia us ofereixen un ordinador
que porta AMD,
no tingueu poc que també són bons,
i fins i tot tecnològicament,
darrerament, han superat a Intel.
El que passa és que és això.
La marca és la marca.
Sí, i a més,
quants ordinadors utilitzen un
i quants ordinadors utilitzen l'altre?
Això mateix, també,
el 15% d'ordinadors porten Intel,
i només un 16% possiblement del mercat,
és això, que trobes un AMD,
però estigueu tranquils,
que en aquest sentit és fiabilitat.
I a més a més,
les grans marques d'ordinadors
presumeixen de tenir Intel.
Sí, és l'agressivitat.
És l'agressivitat que té de la marca,
que s'ha sabut mantindre,
perquè a passar-te cap a tot,
una mica en qüestió tecnològica
respecte al seu rival,
esclar, això que trobes un ordinador
i te posi aquella enganxina,
porta Intel Insight,
això és una marca d'aquelles
que, esclar,
costa molt, molt, molt l'altra empresa
rebatre, no?
És això.
I, esclar,
aleshores, els experts sí que hi entenen,
els que hi entenen de l'informàtica
sí que, millor,
doncs, poden dir,
doncs, jo vull un AMD
perquè sé que té més bones prestacions,
passant de qüestions de màrqueting.
Això passa, en certa manera,
amb els dissenyadors gràfics
que en el moment,
en lloc d'utilitzar el PC
de tota la vida,
el sistema operatiu de Windows,
doncs, els que necessitaven ordinadors
per treballar,
fèiem servir l'Apple.
D'acord.
Jo em pensava que anaves a dir,
doncs, hi ha molta gent
que decideix no utilitzar Windows
i utilitzar Linux.
Sí, també.
M'entens?
Sí, sí, però jo em refereixo
a gent professional,
a gent professional
que es dedicava, doncs,
a utilitzar l'ordinador
com una eina de treball
i això tot en aquest cas,
doncs, en el camp de disseny gràfic
i aquestes qüestions,
doncs, no utilitzaven ordinadors
normals de PC de tota la vida
amb Windows i tot això.
No, no, anaven a buscar qualitat,
que en aquest cas era
el segell de la poma rossegada,
el sàpel,
que tenien una mica més bones prestacions.
Tens Macintosh o no?
Sí, Macintosh és de Apple.
És que t'ho anava a dir,
però deixa'm-ho preguntar
per si de cas.
Sí, sí, aleshores utilitzava Macintosh,
que seria la marca
d'ordinadors professionals
de d'Apple.
Molt bé, aquí he estat,
ara has estat molt bé.
Ara t'ha agradat, eh?
Sí, m'ha agradat molt,
m'ha agradat molt aquest apunt.
T'ha fet en dubte, eh?
És això, no?
que els que hi treballaven
doncs sabien que hi havia
un producte molt bo
i anaven per aquí.
Pel gran públic
que desconeixem aquestes prestacions,
doncs, clar,
ens abocaven cap a...
En volien el...
Ens deixaven,
ens vam portar per la riuada.
Ah, això mateix.
I la riuada era Windows
i...
deus, aquí passa el mateix,
anem a una botiga
i ens diuen,
sí, aquest porta Intel Atom,
està molt bé, molt bé.
El que no ens diuen
és que possiblement
a l'AMD
tingui més bones prestacions,
però, esclar,
a aquesta persona
no li interessa vendre Intel.
Però també, entre tu i jo,
jo crec que els ha fet
també molt de mal
el cost dels ordinadors.
Sí, també.
Perquè, clar,
te'n vas a comprar un Apple
amb el Macintosh,
etcètera, etcètera,
molt bo que sigui,
però, clar,
econòmicament parlant,
si depèn del que necessitis
a l'ordinador...
Que és el que ha passat sempre.
Et surt millor de preu agafar...
La batalla,
la guanya,
qui pot també al final
tenir preus més populars,
que és el que va passar
amb la mateixa pel·lícula
que explicàvem abans,
dels vídeos,
aquella cosa que ja no existeix,
que fa uns anys
era per gravar coses.
Sí, esclar,
doncs el Veta...
De què més sona?
El Veta era de la més qualitat,
però, esclar,
Sony apretava una mica.
I a l'UVS també...
A l'UVS,
doncs,
era una mica més
obrint cometes,
tiradillo,
tanquem cometes.
No, i a més a més,
també una altra de les coses
que trobàvem,
potser que la cinta
era la més gran
i a l'hora de quan
se t'enganxava
dintre del...
Es podia tractar
una miqueta millor
que els Veta,
que els Veta
també quan se t'enganxava
aquella cinta
ja la podies enganxar.
Esclar,
aleshores Veta
va anar molt bé
pel camp professional.
Les televisions
tan privades
com públiques
s'utilitzaven
el sistema Veta Camp,
que era, doncs,
el més professional
com a qualitat d'imatge.
Però, esclar,
això només ho podien permetre
les televisions,
però els usuaris,
doncs, pagar un preu
tant...
A mi no es veu tan bé
com el Veta de Sony,
però ja es veu,
encara que s'ho tingui
una mica de ratlles
i es veu bé la Sílvia
allí, com surt saludant.
No, no, jo Veta, eh?
Jo que sàpiguis
que vaig tenir
durant molts anys
el meu Veta, eh?
El teu Veta, molt bé.
A més a més,
va ser un Veta
que va venir de família.
Perfecte.
I com la bicicleta
que la vas agradant
d'una generació a una altra.
La qualitat d'imatge
era molt millor
que veia aquesta,
però el que passa
és això.
Bé, jo sóc Veta,
o sigui que jo no...
Ja està, ja està,
tens tota la qualitat.
Sí, sí, jo la tinc tota.
Bé, doncs,
què et sembla si passem
a l'última notícia?
Vinga, ràpidament.
Això de que et jubila.
Doncs bé,
han fet una enquesta
i dos de cada tres ciutadans
han substituït
la càmera de fotos tradicional
per la del mòbil.
I és que el 82% dels ciutadans
d'aquest país
utilitzen la càmera del mòbil
segons una enquesta
realitzada
entre usuaris de telefonia mòbil
i les dades de l'enquesta
revelen que encara bé
dos de cada tres ciutadans
ja han substituït
la càmera de fotos
tradicional
per la de l'esmartphone.
I no és una tendència
exclusiva dels més joves.
No, no, no, no.
Fins i tot els majors
de 40 anys
ja han deixat de fer servir
la càmera de fotos
a favor de l'esmartphone.
Encara bé
un 60% dels casos.
Però són els que estan
a la vintena
i la trentena
els que més acusen
aquesta tendència.
Concretament,
un 67%
i un 64% respectivament
segons l'estudi.
O sigui que
per a dants
la cosa
estan abandonant
les càmeres tradicionals
però de manera vertiginosa.
Per això s'han de buscar
les maneres
que la gent torni
a enamorar-se
diguem així
de les càmeres fotogràfiques
ja sigui
per la part més clàssica.
Clar.
Aleshores,
tot...
Sí, sí, sí.
S'ha de fer una bona campanya
i s'han baixat preus,
s'han ajustat
les prestacions.
Sí, sí, esclar,
evidentment
el sector de les càmeres
estan una mica preocupats.
Però bé,
tot té el seu quit.
El quit de la qüestió
és que hi ha hagut
una millora de la qualitat
i és que
el canvi en el mercat
es mostra
de manera vertiginosa.
Amb l'aberatiment
dels equips fotogràfics
de gama mitjana,
o sigui,
els reflex
i de tipus bridge,
es van incrementar
les vendes
en els últims dos anys.
Però la tendència
sembla que ja
s'havia frenat.
S'ha frenat
perquè cada vegada més
ciutadans utilitzen
la càmera
del telèfon mòbil
com a únic instrument
per fer fotos.
En concret,
un de cada tres usuaris
confessa que així
ho farà
aquestes vacances d'estiu
que demà serà
el punt àlgid.
Demà és quan s'estrena
i hi ha oficialment
la temporada de vacances.
Per cert,
que molt de compte
a la carretera
i si heu de sortir.
A veure,
poseu-me una miqueta de cap.
Pot ser això mateix,
tingueu una mica de...
de seny.
Coneixement.
No, de seny.
Sí, sí.
Que nosaltres aquí,
veus,
tenim una mica de seny.
Pot ser que aquesta tendència
de l'emmarcat
és una realitat
per la millora
de les prestacions
fotogràfiques
dels smartphones
que tenen
una qualitat final
que s'acosta
fins i tot
supera l'obtinguda
per equips
de gamma mitjana
alta
en condicions
de llum normals.
Vull dir,
sempre estem parlant
en condicions
de llum normals
perquè quan és qüestió
que s'han de fer
fotos fosques de nit
una càmera en flash
no pot substituir
l'esmartfons.
Però, esclar,
si tu vas fer fotos
de dia,
en aquest sentit
les competències
estan guanyant molt
fins i tot
els smartphones.
La conclusió
que també
els smartphones
ofereixen
l'avantatge
de no haver
de carregar
un equip pesant
i que tant
l'arma
dels fabricants
de càmeres
fotogràfiques
com permet
incrementar
els preus
dels smartphones
és que triomfan
els articles
electrònics
que serveixen
per a moltes funcions.
O sigui,
què és el que preocupa
els fabricants
de càmeres
fotogràfiques?
Doncs és que
aquests equips
electrònics
serveixen
el que dèiem abans
per a moltes funcions
i en aquest àmbit
el mòbil
no té competència.
L'esmartfons
s'ha convertit
en càmera de vídeo
de fotografia
en lector de llibres
en un terminal
preferit
per accedir a internet.
Un únic aparell
per a tot
i fins i tot serveix
per trucar
per fer trucar
a les telefòniques.
Què dius?
Això sí que no m'ho crec.
Tu creus que serveix
per trucar?
Això és el que preocupa
els fabricants
de càmeres
fotogràfiques
que, esclar,
estan perdent
pistonada, no?
O sigui,
fa dos anys
van poder
recuperar una mica
el terminal perdut
perquè van ajustar preus
amb les càmeres
de gama mitjana,
les reflex,
no?
Van saber...
Sí, sí,
vam saber mirar
que podíem treure partit
baixant una miqueta.
Això ho té.
Potser el que passa
és que no sabem
on van estalviar concretament.
Aquí és el que m'amuinava a mi.
Ja.
Mira,
ja saps per on vaig, no?
Sí.
Vale.
Sí.
Perquè, clar,
s'estalvia
però d'on i com?
Clar,
sí, sí, sí.
Qui penses,
per no perdre quota...
De mercat,
s'ha de treure d'aquí,
s'ha de posar d'allà,
no?
S'ha de fer números
al cap i a la fi.
A veure,
que jo ho entenc perfectament,
però clar,
ho fem també nosaltres a casa
per entendre's, no?
Però clar,
de cara al contribuent,
de cara a la persona
que compra...
Sí,
però això passa com tot,
no?
Perquè també fa poc
sortint dos portàtils
que també estan per temps
pistonada
per això dels smartphones.
Doncs també
els preus seran
1.000 euros,
1.200 euros,
900 euros.
Ja te trobes,
ja,
ho tinc dos portàtils,
doncs,
en pantalla de 15,
15 polsades,
ja per 300,
400,
dius,
d'on han tret aquí,
d'on han tret aquí,
d'on han tret aquí.
O abans ens clavaven molt,
es ponien al pèl,
es ponien al pèl,
o ara ja aquests són els justipreus
que ens havien d'haver donat
en aquell moment,
o,
bueno,
deixem-ho,
mire,
que vull anar al viatge a vinília,
vull acabar amb molt bons rebuts de boca,
i podíem estar tot allà l'estiu
i aleshores,
doncs,
no,
no,
no posem més dubtes.
No trobíem l'aigua clara,
i l'aigua clara
l'hem de trobar
quan anem als rius,
anem a les platges
i tot ho trobem bé,
bé,
ho trobem bé
i ho deixem bé
com ho hem trobat també,
t'he de dir una cosa.
Així que no val aquí anar
ara de vacances
a trobar un riu net
i deixar-lo tot ple de llaunes,
o sigui que l'aigua clara
la trobem i la deixem.
Exacte.
T'he de dir que,
has vist que mirava
cada dos per tres
cap a l'ordinador,
i és que estava,
no sé per què,
m'està donant un error,
val?
Sí.
No, no, no,
el que és el programa en si,
sí,
però la pàgina que tinc carregada
amb una cançó
que hem de posar ara...
Està donant error.
Sí,
jo t'aviso
perquè porto tota l'estona
barallant-me amb ella
i espero que la puguem sentir
amb la tranquil·litat.
Ai, ai, l'últim dia...
Tu ja saps
que l'ordinador
fa de les seves
quan vol
i de la manera que vol
i no avisa de res.
L'últim dia...
Presenta'l
i que sigui el que sigui.
Bé, doncs,
què et sembla
si fem aquest viatge a vinília,
acabem la secció,
anem a aquest planeta imaginari
en tot són discos de vinil
i avui encara
amb més raó
perquè anem a l'any 1987
i el 87
això de CDs
era...
Impensable.
Sí, a veure,
ja existia.
Ja existia, eh?
El que passa
que era un producte
de consum minoritari
per minories selectes.
Professionals.
Sí, no, no,
i minories selectes
perquè jo me'n recordo
que els primers CDs
que es van registrar
era...
Esclar,
primava la qualitat
i aleshores
doncs
se'n registraven
doncs
concerts,
obres sinfòniques,
òperes...
Era cosa
més exclusiva.
Sí, perquè, esclar...
És que jo el 87
encara estàvem
amb els cassets,
amb els cingles...
amb els discos de vinil.
Amb el màxim...
el CD
va aparèixer
als anys 80,
comencem els anys 80.
Aleshores,
que passa que, esclar,
tu no te podies trobar
un CD de Julio Iglesias
perquè el Julio Iglesias
interessava vendre
el que tenia tothom.
Tothom tenia casets
i tenia discos de vinil.
I aleshores,
doncs,
era per donar un exemple,
no?
Jo me'n recordo
quan treien els discos,
treien el format vinil
i el format caset,
no?
I el format CD
no va arribar
fins més tard
que es va popularitzar ja
amb aquests grups
que van dir,
home,
passem a l'estàndard CD.
Sí, però provem-li
a veure què passa,
no?
Però al principi
primava la qualitat
i només eren obres
sinfòniques
de l'Orquestra Sinfònica
de la Mània,
amb Wagner
i òperes
i coses així.
Bé,
mira quina hora és
i he de fer feina, eh?
Bé, bé, doncs.
Jo no sé què t'està passant avui.
1987.
Quimi Portet,
membre d'último de la fila,
dèiem que començaria
a m'acabar
amb el mateix músic,
doncs ell,
encara sent membre
d'último de la fila,
va fer una petita incursió
a...
una petita escapada
a cantar en solitari.
Sí, sí,
va fer...
va dir...
li va dir a Manolo García,
escolta...
Manolo,
que ara vengo.
Sí, ara vengo.
Vaig a fer un disc en català
i després torno
i continuarem amb tu
i va durar
perquè em sembla
que l'última fila
fins als anys...
a finals dels 90
no es va desfer.
Sí,
més o menys, sí.
Aleshores,
doncs, esclar,
el tàndem
que hi ha portat
Manolo García
va durar força temps,
però, esclar,
en el 87
va tenir...
Va fer aquella escapadeta,
una escapadeta com aquí
que va a Andorra.
Sí,
i ell,
que és de la plena de Vic,
doncs,
li va per donar
a cantar
en la seva llengua materna,
no?
I va treure un disc en català
que es deia
Persones Estranyes,
no?
I nosaltres,
d'aquest disc,
hem triat la cançó
Les Nits
Són Tristes,
obrim parèntesi,
com ocells petits
tanquem parèntesi.
I per què?
Per què acabem
amb el tí?
Sí,
per què tan tristes
les cançons
si són les nits?
Home,
és que és el químic.
Perquè tanquem,
no?
És el químic.
Perquè tanquem.
Podríem triar moltes,
però aquest també en sagrat,
perquè,
a pesar que el títol sigui trist,
la cançó té ritme.
No,
imagina't.
No,
per què hem triat
el químic portet
per acabar?
Vinga,
diga-ho,
diga-ho.
Va,
perquè el proper divendres,
2 d'agost,
estarà amb nosaltres,
aquí a Tarragona,
a l'Espai Jove de la Palmena.
Sí,
tots anar a veure
el químic portet
aquí el proper divendres.
A més a més,
si no recordo malament,
és un d'aquells concerts gratuits.
Sí.
A més,
també vindrà acompanyada
d'una veu femenina
que també,
no amb ells,
sinó dintre del que seria
el concert així en general,
perquè són dos concerts en un,
eh?
Això mateix.
Doncs aneu al passeig
de les Palmenes
a veure aquest senyor
i que aquest al vespre,
a la nit,
a Tarragona,
el proper divendres,
2 d'agost.
Fantàstic.
Qui m'hi portet?
Passat demà?
Sí.
Que sembla que sigui
d'aquí a 3 mesos
si has passat demà.
Sí,
clar.
Sí,
sí,
d'aquí a poc,
2 d'agost.
Què he dit jo?
No,
sí,
sí,
però que,
senyor,
del 2 d'agost,
que sembla que sigui
d'aquí a 3 mesos,
no.
Passat demà,
divendres.
Passat demà,
bé,
bé,
bé,
no es despisti ningú,
que encara que se'n vagi
de vacances,
doncs...
Estarem per aquí,
eh?
Estarem per aquí.
Doncs,
què no va dir?
El químic portet
l'anomenen com a l'astre
intercomarcal.
Veus?
Aquest astre intercomarcal
galàctic
ens visita aquí a Tarragona.
Molt bé,
doncs estarem pendents
de veure quina llum
desprèn la plaça
en Primer del Tàrraco,
el número 1
on es troba
l'Espai Jove a la Palmera.
Molt bé.
I, Beta,
com sempre,
a part de donar-te les gràcies,
dir-te que ha estat un plaer
compartir aquests bons,
bones estones de ràdio
i que,
de cara a la propera temporada,
compto amb tu.
Sí.
Sí,
no?
Sí,
no.
Ah,
espero, eh?
Sí.
M'has agafat així
una mica contrapeu.
Si no et tindrem a buscar.
No et contrapeu,
però, va, sí,
em deixaré.
Talla això,
talla això, eh?
Em deixaré,
em deixaré,
sí.
Bé.
Beta,
gràcies.
Que passeu un bon estiu
o que acabeu de passar
un bon estiu
perquè la cosa ja fa dies
que ha començat,
però bé,
que acabeu de passar aquest estiu
i ens veiem,
doncs,
a la propera.
Sí,
per les festes
de Sant Tegla,
no?
Vinga.
Així per allà.
Sí,
per allà.
Per allà estarem,
per allà estarem.
No podem donar dates
perquè fins que no se sàpiga
no podem acabar d'aclarir-ho res.
Sí, sí,
per allà,
per allà.
Beta,
gràcies de nou.
A vosaltres.
A veure.
A veure.
Fins demà.
Béu.
Fins demà.
Béu.
Fins demà.
Béu.
Fins demà!