Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
col·locar. Crec que és el darrer que pensava
que em demanarien.
Doncs mira, no sé, o sigui,
aquesta cançó, la de West the Love,
és una
pregunta que vaig fer
en una lletra de fa uns anys,
que era
on estava la mort després
d'una ruptura sentimental.
El que passa és que aquesta cançó
la vaig acabar fa poc
i amb la col·laboració de la
Julian Heinemann, que és
ara la guitarrista de la Miracle Band,
doncs van fer un avançament
de lo que serà el nou EP, com bé dius.
Molt bé. Jo deia, clar,
és que a més a més, allò que dius dia
14 de febrer, dia dels enamorats,
demà aquesta cançó ha de sortir per nassos.
Ai, concert del grup.
A més a més...
A veure, encara no sé molt bé
el repertori que tocaré, però quan és possible
que hi caigui. Lo dic perquè ja
que estem, jo que jo dic una mica t'animar
les parelles. Vinga,
demostreu l'amor.
Deixem el tema.
Demà a Tarragona et tindrem a partir
de les 9 al grup.
No sé si és la primera vegada que visites
les nostres contrades, que passes pel grup.
Què tal?
Doncs mira, ara...
O sigui, el grup vaig tocar,
vaig tocar, crec que era l'any 2005,
més o menys.
Ha plogut una mica, eh?
Ha plogut una miqueta, sí, la veritat.
I era quan presentava el meu primer disc,
o no? No, no, no, no, no.
Era abans de presentar el meu primer disc,
era just quan la meva...
s'havia acabat la meva anterior etapa
amb The Disherbans, la meva anterior banda,
i el que vaig començar a fer concerts acústics i tal.
Després per Tarragona
he tocat també a la vaqueria,
però també ja fa uns anys d'això, eh?
Fa bastant de temps que no he passat per Tarragona, de fet.
És que t'anava dir que tu fa molt de temps
que et mous pel món de la música,
perquè que se sàpiga allò que dius
que quan comença el teu caminar
pel món de la música,
a finals dels anys 80,
si no, corregeixem.
Sí.
Per allà més o menys,
allò que dius,
tu vas prendre més o menys seriosament
i a partir d'aquí, allò que dius,
les biografies constaten, no?
Que estàs fent la feina.
Sí, exacte.
Vaig començar a finals dels 80,
sí, molt jovenet,
amb la meva primera banda, no?
Sí.
Que és a New York, a Mallorca,
que és allà on jo vaig créixer, no?
I després ja pels anys 90
doncs vàrem emigrar cap a Barcelona
ja amb un nou projecte
que era els de T-Servants,
que ha estat la banda més coneguda
de les que he tingut.
Sí.
I després ja la meva carrera en solitari, no?
Que aquí, jo no sé si en l'impàs aquest
de la carrera en solitari,
o sigui, jo de dius,
a veure on m'hi fico,
estic segur de lo que estic fent,
et vas arribar a replantejar-te
això de fer la carrera en solitari?
Va bé una miqueta allò que dius,
t'ho vas mirar com si fos l'Everest,
tot això ha de pujar ara?
O no ho penses?
Allò que dius,
tirem cap endavant i a veure què passa.
No, o sigui,
la veritat és que quan vas decidir acabar
en l'època de T-Servants,
tenia molt clar que era una etapa finiquitada i acabada,
i tenia moltes ganes de començar jo a sentir-me molt més lliure a tots els nivells.
Portar una banda,
sempre hi ha una responsabilitat molt gran,
fins i tot ara la tinc,
Sí, és el que t'anava a dir.
La banda que m'acompanya.
Però no és la mateixa tenir una banda que t'acompanya
que un nom de grup com de T-Servants en aquest cas,
que ja és més una pinya,
ja és de...
Bueno, ho trobava molt complicat, no?
Jo no he trobat a faltar això, no.
No, però ara segurament que amb la de Mira Calbana
deu passar exactament el mateix,
que ja us heu convertit,
jo no sé si ben bé, en una família
i no ho podeu passar uns amb els altres, o sí?
Bueno, la veritat és que la filosofia de la Mira Calbana
va ser des d'un bon inici bastant diferent, no?
És a dir, jo ja els músics que venen a mi,
que han vingut amb la Mira Calbana,
era... la idea era...
que era rotativa.
Acompanyar-te, sí.
Exacte, que era rotativa a la banda.
I anar... que dius, mira,
truquem a la porta,
Steven, que tenim concert, què et sembla?
Fem, anem...
O a l'inrevés seria, no?
Exacte, no?
O sigui, era de dir,
mira, aquí no hi ha res fix, no hi ha res tal,
si hi ha bon rotllo, ganes,
o si la vida, doncs, ens fa coincidir,
doncs, molta estona,
fantàstic, no?
Però que si tu has d'anar per un camí
i jo per l'altre,
doncs, també fantàstic.
Con lo cual,
sempre he tingut, doncs,
bastant de bon rotllo
en tots els músics que m'han acompanyat aquests anys.
és, òbviament,
sempre a un grup de gent
que t'acompanya més, no?
i en què tens més afinitat, no?
Però, per exemple,
jo ara entraré a gravar
a final d'aquest mes
i dels que gravo,
com a banda fixa,
cap repeteix de l'anterior disc.
Veus?
Saps què t'ho he dit?
Sí, sí, sí.
Però sí que tinc col·laboradors
de fa molts anys
que me donaran una mà
o ficaran algun arranjament,
saps una mica això, no?
I que, a més a més,
allò que dius de tant en tant,
perquè saps com treballen
i de quina manera treballen,
pot ser que truquis a les seves portes,
però sempre des de la independència musical, no?
Sempre a partir que,
d'alguna manera,
tu portes la batuta,
com Estíbal Monar,
i a partir d'aquí dius,
mira, Julián,
què et sembla si fem alguna cosa?
Cantem aquest tema junts, no?
A ella li va agradar la idea
i vam treure aquest
d'on està l'amor.
I així,
qualsevol dels altres components
que han anat rotant en aquesta banda.
Exacte.
Això no vol dir
que ara no hi hagi una banda fixa,
però sí que la tenc, no?
Doncs gent que ara estem junts
i estem amb el projecte, no?
Però és el que te dic,
és una sensació important
no sentir-se fermat, no?
No sentir-se lligat de caps a peus, no?
I segurament que també et dona l'opció
d'investigar nous camins, no?
Exactament.
Fins i tot tinta de tu mateix.
Exactament, sí, sí.
Jo, per exemple,
després d'una temporada
estant en bons segons quins músics
ja saps quines cançons
els hi poden agradar més o menys,
quines les rebran
amb els braços més oberts o no,
i penso,
bueno,
aquesta ja la tocaré
quan tingui uns altres, no?
Que sé que els anirà més,
etcètera, no?
Vaig adaptant-me, t'apent.
També t'aparaves,
depenent dels músics
que tenies al voltant?
Perdona?
O sigui, que hi havia cançons
que no arribaves a tocar
precisament per això?
Per les sensacions
que donaven els músics
que tenies al voltant?
T'arribava a passar això?
Home, no.
És molt fort, eh?
No, o sigui,
és molt fàcil.
No, ja, ja.
Tu mostres una cançó, no?
Que tens,
que penses,
ostres,
és una bona cançó,
i veus que aquella cançó
no acaba de resultar, no?
D'acord.
No acaba de quadrar,
i dius,
bueno,
i la deixes,
doncs,
en el congelador, no?
I canvia la gent,
canvien els músics,
i dius,
ostres,
ara la provaré en aquella cançó
que a mi m'agradava,
perquè penso que amb aquesta gent
potser sí que li dona
un altre aire.
i la mostres
i, efectivament,
té un altre aire
i t'agrada, no?
Com el resultat.
I també veus que,
també per els gustos
d'aquella gent,
és una cançó
que pot quadrar, no?
I amb quina de les cançons
t'has autodescobert?
Jo que dius,
ostres,
aquesta cançó la tenia
a la nevera,
ja n'hi pensava amb ella,
i ara que l'he tornat a reformar,
l'he tornat,
podríem dir que,
a treure la llum del dia,
fins i tot m'agrada més
que quan la vaig fer.
home,
per exemple,
aquesta mateixa cançó
que has posat,
Where is the love,
és una cançó
que jo tenia
de l'any 2003.
De l'any 2003?
Ja fa 10 anys,
home,
ara ja tocava.
i mai la vaig gravar,
la vaig anar provant,
però mai acabava de dir,
bueno,
fins que un dia,
quan vaig començar
a tenir relació musical
amb la Julián,
dic,
ostres,
em sembla que tenc una cançó
perfecta per nosaltres dos,
i va ser mostrat,
i la cançó,
fer quatre pinzellades
més de reglos,
i dius,
ostres,
és perfecta,
és la persona perfecta
per cantar aquesta cançó.
No busquem més,
no?
Julián,
et quedes adjudicada
aquesta cançó per tu.
Exacte,
no?
És el que t'he dit,
no?
Hi ha altra gent,
que té un altre esperit
que li quadra molt més
segons quines cançons,
no?
És trobar com el joc
i la gent adequada,
no?
Sempre.
Per cert,
ja se sap que,
almenys ja la primera cançó
ja l'hem escoltat
d'aquest nou treball discogràfic,
quan es tindrà la resta?
Quan ja ho tens més o menys
tot apamat,
el disc,
ja podríem dir,
no el tenim físicament,
però a punt de caramel,
com està la feina?
Bueno,
la veritat és que ara estem treballant
molt al local,
jo avui mateix,
com ho comentava pel Facebook,
no sé què passa,
però estic composant més
en aquestes dues darreres setmanes
que tot l'any passat,
con lo qual aniré a l'estudi
en tres o quatre cançons
super noves
que no hauran tingut temps
de preparar,
però bueno,
també forma part de la màgia,
no?
O sigui,
tenir alguna cosa molt fresca
dona una excitació extra,
a la manera de gravar,
quan ho tindré?
No ho sé,
ara ens fiquem a final de febrer
i portaré uns 14 temes
per treballar,
a veure quan es queden
i no ho sé,
no soc molt ràpid a l'estudi,
tampoc.
El millor que estigui tot ben fet,
no?
Exacte.
Sense pressa però sense pausa.
Exacte.
Anar treballant,
anar fent,
i en el moment que...
Moltes vegades ho he comentat
amb gent del món de la música
que dius
és que les músiques,
a l'igual que els àlbums,
s'autovesteixen els sols.
Nosaltres ens fem,
podríem dir,
o som la guia
perquè arribin a sortir,
no?
De dintre nostre.
Exacte.
Passa més o menys a tu també?
Sí, sí,
estic d'acord,
o sigui,
tot el seu procés,
no?
Doncs res,
esperem que aquest procés,
mira,
no t'avui donar pressa,
però s'acabi ben aviat
i tinguem una altra excusa
per tornar a parlar amb tu.
Òbviament,
o sigui...
Que a mi m'agradaria.
Sí,
clar,
i tant,
per mi un plaer.
O sigui,
jo,
la veritat,
no sé,
però si ens posem a final de febrer,
dos mesos segur
que estic gravant,
no?
Després,
has de preparar
una miqueta la portada,
estudiar quin és el millor moment
per treure un disc
de les meves característiques,
no sé,
enguany surt,
això està clar.
Home,
la cara a la primavera
sempre és bona època,
no?
La gent està més alterada,
busquem coses noves...
Ui,
ho veig massa d'hora.
Ui,
sí,
sí,
sí,
ho veig massa d'hora,
sí,
sí,
sí.
No res,
cap a la tardor,
que també estem més tranquils
i més relaxats,
no?
Sí,
jo tiro més cap a la tardor.
De cara,
de cara.
No res,
esperem,
en el moment que ho tingueu,
sisplau,
aviseu-nos a través de la Míriam,
que és una crac,
ja t'ho dic ara.
Sí.
I que qualsevol cosa,
ja sabeu on ens teniu,
ens teniu més que localitzats,
eh?
Doncs moltíssimes gràcies,
eh?
Ara per ara,
gaudim de la teva presència
demà mateix,
a partir de les 9 de la nit,
a la Sala Gruff.
I també,
per a aquells que dius,
ostres,
que estic treballant,
m'enganxa fora de Tarragona.
Passa res,
teniu una altra oportunitat,
aquesta vegada
haureu d'agafar l'AVE.
Sí.
Aneu cap a Madrid,
i a 24 estic allà.
Sí, sí,
fent un concert molt especial,
perquè estaré obrint
per el Ron Sex Smith,
que és un crac,
no?,
un dels grans músics
que actualment,
a nivell mundial,
hi tinc l'oportunitat
de compartir,
doncs,
escenari,
no?
Que guai, eh?
És una cosa molt important,
sí.
Home,
és allò que dius,
mira,
sempre amb bon respecte
i a més a més
m'agrada poder compartir
moments d'escenari
i moments de vivències
en concerts,
no?
I mira que portes temps
dintre el món de la música.
Sí.
Encara t'ha sorprès en coses,
no?,
pel que veig.
Home,
home,
sí,
i mira,
jo,
o sigui,
com a The Teal Cervants,
vaig tenir moltes oportunitats
de tocar en festivals,
no?
i vaig coincidir
amb molts grups
i també la darrera època,
amb el darrer disc meu,
el Break the Rules,
vaig estar a Primavera Sound
i he estat a los concertos Radio 3,
o sigui,
que he tingut coses
molt interessants,
no?
Però, bueno,
anar jo sol,
no?,
amb la meva guitarra
i obrir per un músic
com ell,
doncs,
home,
des de luego,
és una nova experiència.
No ens fem una cosa,
Steven,
m'agradaria
que de cara a la propera,
el que dèiem,
presentar nou treball discogràfic,
se pot ser un altre concert
per aquí,
per la nostra ciutat,
i a més a més,
he viscut,
des que vam parlar
i fins ara,
una sèrie d'experiències
i de coses
que jo crec que necessitaria
dues o tres vides més
per poder explicar-les totes.
Uau,
uau,
mira,
jo t'asseguro,
t'asseguro,
que això és així,
perquè tots anem
tant de cul,
i tenim tantes coses a fer,
que sembla que s'acabi el món realment,
que ja només dir-te
el que he de fer
les dues properes setmanes
ja és la onda.
Doncs,
prens-te amb tota la paciència del món,
tranquil·litat,
menjar bé,
respirar...
Sí,
això és el que em recomana
sempre la meva mare,
saps?
Respira,
respira,
menja bé.
És que no ens en recordem mai
de respirar,
i és una cosa
que jo crec que hauríem de fer
amb tot el seny del món,
que moltes vegades no ens oblidem,
ens oblidem de respirar.
Tens raó,
tens raó,
o sigui,
anem tant de cul,
no?
Sí,
és veritat.
tantes coses al cap
que és una de les meves lliçons pendents.
Estivet,
doncs moltíssimes,
moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio,
i recordem,
demà,
a partir de les 9 de la nit,
el grup de la nostra ciutat
et tindrem en concert.
Que siguis benvingut,
anirem obrint les portes.
Si veus que estan tancats,
re,
pica una mica,
que de seguida t'obrirem,
si veus que ens hem despistat,
eh?
Moltíssimes gràcies,
Sílvia.
Fins la propera.
Adéu.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
A flower like the mountain,
The mountain like the sea,
The sea like the saviour,
The saviour like you and me.
And you and me as angels,
Angels can be seen,
Seen in the mirror,
In the mirror of dreams.
So just break the rules,
Just break the rules that tie you,
That tie you to your mind,
That chain you to your thoughts.
There is nothing left,
There's nothing left but sorrow,
All are empty sorrow,
Nothing but complaints,
Until they're gone.
Gone, gone, gone, gone.
No, only am I the mission,
Not who steel are doing what you,
near me.
All are kept consuming star air.
Yes?
Oh, no.
Yeah?
Oh, no fly...
I don't.
There is nothing left over there,
But you should hang on it,
Just break the rule,
oh, no it is me.
So I don't know,