.
Duele recordar mi inocencia al reconocer
esa parte de mí en casi todos los demás.
Un día confesé y ya no pienso hacerlo más
y quise morir al verle enmudecer.
Y ha confiado tanto escogí el momento con cuidado
y me contestó pues a mí no me lo estás diciendo de verdad.







Pues no.
Y supongo que eso pues a gente que le agradará y a gente que no.
Pero bueno, la evolución, yo necesitaba cambiar.
Y ya en eso estamos.
Y ya es este cambio que vas decidir en un día determinado.
¿Qué te va pasar por el cap?
¿Qué es lo que va pasar precisamente porque decidís no?
A partir d'ara vull fer-ho d'aquí a d'altra manera i a partir d'ara treballo d'aquesta manera.
Perquè clar, ha d'haver alguna cosa, algun punt d'inflexió que et faci canviar, no?
Pues sí, pues va ser en dos concerts d'aquests, aquests concerts que anava fent jo amb la guitarra i cançons gentes, no sé què, i a partir de la cinquena cançó.
Ara m'agradaria, algunes del meu repertori, com aquest de tots els discos que tinc, ostres, que fos més canyera i no existia, i a part fer una cançó canyera amb unes espanyoles era molt raro.
Quan ho vaig provar amb l'elèctrica, necessitava una banda.
I em puc de tindre ja el disco i tot el repertori, que podem fer els tres un concert així més enèrgic, ha sigut com si hagués sanat, un cop ja he tret aquesta parra així de rock and rollera,
quan he fet, alguns que encara estic fent i potser encara quan surten, estic molt més relaxat, no sé si m'ho explico, com si la part del cantautor de sempre,
doncs ara tinc això per fer-ho tranquil i la part rockera quan hi hagi un concert del trio, que en el fons ara el que tenim ganes és de moure el trio, saps? Elèctric.
No, m'imagino i segurament el que deies, no? Que quan vas intentar fer el canvi, vas trobar les eines, vas trobar els companys de viatge,
ara sobre l'escenari et sents més a gust precisament per això, per aquest recolzament de dir, estic al meu voltant, no estic jo sol.
Clar, és que són bàsics, vull dir, hi ha hagut un munt de gent molt important en aquest procés, també l'estudi de gravació i el producte ha sigut superimportant,
i això, i ara tinc aquesta calma de que, vinga, concert al·lèrgic, ho obres al calais i hi ha el trio, amb aquest disc que presentem.
Sí, sí, sí.
Doncs si ho estem fent, no sé què, potser és, bueno, és molt diferent per la gent.
Potser hi ha gent que li agradarà més l'antic i als altres no li interessi, no?
Però jo, digues, digues.
No, que t'anava a dir que si li interessa més l'antic ja el tenen, no?
Clar, clar, clar, clar.
I ara donem-li una miqueta d'avantatge o d'allò que es diu de peixet i anem a escoltar-lo nou i que segur, segur que també els hi entra bé.
No sé, això, la gent, jo realment necessitava aquest canvi i provar l'altre.
I he après moltíssim, no?
Jo estic molt content de tot el que he après ells i realment els tres, no sé, jo tinc una gran sort, penso, de tocar amb ells, saps?
I, bueno, a veure com va ser.
A veure què passa.
De primer plat ja el tenim aquí a Balls, que serà una mica la presentació oficial, encara que no tinguem físicament el disc.
Serà de dir, anem a veure com ens movem sobre l'escenari, tot el que hem assajat fins ara, a veure com surt?
No, no, bueno, el que he volgut separar, llavors, aquest concert de Balls serà el repertori antic, saps?
Ah, vale, vale, vale.
No estrenem cançons.
Per això posa el d'en solitari...
En solitari, clar.
D'acord, d'acord, d'acord.
És per separar, i en el fons jo ara inclús aquests concerts penso que van inclús millor perquè estic tranquil, saps?
I no hi ha aquesta part de mi de voler fer algunes cançons del repertori així més esgarrades,
perquè un sol no acaba de funcionar, saps? Bueno, Montecito Bombo Inferno ho feia, era una meravella, eh?
Amb un peu de bombo i feien coses meriosos.
Sí.
Però el que jo he fet fins ara no era així, i ara, doncs, José Juan està més tranquil que...
Eh, tranquilo, la bestia que no sap que surti amb l'altre.
I com t'ho plantejaràs, llavors, aquest concert?
O sigui, has hagut de sentir també moltes d'aquelles cançons que potser fins i tot alguna d'elles se t'havia escapat entre les mans?
Sí, una mica més...
Clar, hi ha hagut molta feina amb l'altre i...
I bueno, sí, sí que són diferents, no sé, però és...
A vegades agafar les cançons amb distància també guanyen, eh?
Sí.
No sé, hi ha una part...
I el canviar amb la guitarra elèctrica, que és amb la que he estat gravant,
però tocar d'una manera molt més relaxada,
les cançons agafen un altre caire, i és interessant.
També la guitarra elèctrica té avantatges respecte a l'altra, també,
de...
L'espanyola sempre era complicadet de sonoritzar i tal.
Sí.
I la reverb i les notes llargues afavoreixen una mica l'altre.
Sí que no està gravat amb la guitarra elèctrica, però, no sé,
té un petit canvi respecte amb la de nylon.
I a partir d'aquí, no sé si has descobert allò que deies,
has hagut de tornar a recuperar una miqueta tot el que era espalda maceta de fa alguns anys.
Sí.
T'has descobert algunes de les cançons que dius,
ostres, aquestes potser si li poses una miqueta d'aquí, una miqueta d'allà.
Ara que dius això, realment, quan jo em vaig trobar el Carlos i vaig parlar amb bateria,
i vaig intentar...
La idea inicial era, les cançons antigues, passar-les a triu...
Què dius?
La idea inicial era fer duo.
Anda.
Jo només volia fer les cançons antigues amb bateria i guitarra elèctrica, no?
Sí.
Però quan vam provar les antigues, no sabem ben bé per què,
hi ha una, el Miquel l'ha deixat l'Olga, que sí que va directe,
que sí que l'hem pogut traspassar.
Però moltes de les altres...
I bé, suposo que també és una part meva que tinc ganes sempre de fer cançons noves.
I era com a més fàcil, vinga, aquesta cançó ja ens la imaginem de zero,
i a partir d'això vam gravar el disco.
Vull dir que la idea era reciclar les antigues, no fer cap gravació,
però quan van sortir de noves i tal...
És a dir, que la idea inicial ha canviat a un disco amb el Baile Masai.
És a dir, no sé, l'evolució és d'una manera molt natural.
Quan trobes amb el Carlos, llavors vam provar amb el Carlos cançons
i van sortir les noves, i va sortir el disco.
No, i m'imagino també que no és una cosa que diguis,
és que ho hem premeditat tot, no?
Si no, també ho deixes una miqueta a la improvisació, poqueta, no?
Però les coses venen rodades, es parteix d'una idea,
però aquella idea es va difuminant i apareixen d'altres que,
mira que desembocen a aquest Baile Masai i amb noves cançons, no?
Sí, sí, clar, jo portava cançons...
Llavors quan jo composo sol, les cançons a vegades eren més curtes,
no calia tantes parts, o jo em pensava...
I un cop amb el Carlos es portava, ostres,
i ja te n'adones l'assaig mateix,
i quan ells van fer propostes que la cançó pot anar cap a un altre lloc,
a un altre lloc, saps?
El funcionament és així, amb els grups, suposo, o jo he treballat.
I el productor us va donar molta canya o no?
El productor va ser molt meravellós i va donar...
Molt meravellós, ara vas agradar.
Sí, sí, va ser l'Arnau amb el qual jo havia gravat...
Arnau va bé, no?
Sí, amb els que havia gravat els discos anteriors,
i realment, inclús en algun lloc,
nosaltres portàvem molt associades les cançons,
ell sempre ho diu, que les portàvem molt treballades,
però ell li ha donat detalls o una visió exterior
d'algú amb el qual jo hi confio plenament,
i ells també hi confiem plenament,
i ells és un productor,
i ha sigut molt important per desencaixar algunes coses
que estàvem allà atascats,
i per després aportar, no ho sé.
Ell diu que ha fet menys del que jo a vegades li dic, tio,
i...
Però és molt important, i ha relaxat-ho,
i és confiar en ell, vull dir, és confiar en ell i no sé.
No, no, i així ha sortit les coses, no?,
que han sortit molt bé,
tots us heu relaxat d'alguna manera,
però s'ha treballat molt fort,
i el dia 15 tindrem a les nostres mans
aquest nou treball discogràfic.
Fem una cosa, de cara a la setmana vinent,
a veure si quan surti el disc el podrem tenir aquí,
podrem sentir-lo conjuntament amb tu, si et sembla,
i si voleu venir els tres a l'espalt de la maceta,
doncs què millor,
així ens coneixerem amb els altres companys,
i podrem fer alguna cosa, jo que dius,
amb cara i lluny una bona presentació a través de la ràdio.
A veure...
Et deixo, et llenço la invitació,
i de cara a la setmana vinent ja en tornem a parlar, si et sembla.
Molt bé, molt bé, parlem-ho, parlem-ho tots.
Ara, de primer, recordar que aquest dijous el tenim en concert,
a més a més, el concert allò que deies abans en solitari, no?
Sí, sí.
A Balls, recordes el lloc, l'hora i totes aquestes coses?
T'ho deixo tu, vinga.
Això és el portal 22 de Balls.
Sí.
És a les 9.
i, bueno, veureu Esfalta Maceta en solitari,
amb el repartament tic, amb guitarra elèctrica i Sant Adet.
Fantàstic.
I no res.
Qui vulgui, no sé, descobrir-ho o recordar el que ja fa temps
que tampoc no he fet molts, molts concerts,
doncs està convidat.
Molt bé.
I de cara a un futur segurament que plantejant ja
el que serà la sortida del disc i també la presentació d'aquest propi disc, no?
Sí, sí, estem a top amb això,
fent tot el que puguis, fent promoció i preparant els concerts que...
El primer concert que tenim anuncet és el 26, el Bis Festival,
que és a prop de Barcelona, un festival així interessantet de discogràfiques.
I després segur que d'aquí a res estem acabant.
El que passa és que no tenim data concreta, però vindrem a Tarragona, segur, segur arreu.
Home, si no ratem d'alguna manera, no sé què hem de fer, perquè...
Sí, home...
Està de presentar aquest disc, s'ha de moure, ara ja.
Sí, sí.
Les ganes són això de tocar l'acero o tocar...
I anar a provar a veure com va per diferents llocs.
Molt bé, molt bé.
Lo de sempre.
Doncs, José Juan, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Espalt de maceta.
Gràcies a l'altre.
I avui ja podem confessar que el secret es diu Baile Massá
i que a partir del dia 15...
Massai, Massai.
Ah, Massai, veus? M'he menjat l'ahir.
Doncs Baile Massai i que a partir del dia 15 ja el tindrem.
Doncs moltes gràcies, Sílvia.
Gràcies a tu.
Adéu-sia, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Femina, scaparem.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Buena tarda.
El del espejo ya no era yo
Ahora mi secreto me lo escondo
Lo mismo en mi interior
Y estoy mejor
Si es cierto que
El desengaño se suele curar
Entonces tal vez
Pueda volver a intentarlo sacar
Me atreveré
A preguntar si te pasa a ti
Y me arriesgaré
A no volver a creer más en mí
Pero aunque me digas
Que me comprendes
Porque te iba a creer
No, ya nunca lo haré
A mi sueño lo asiento
Y no encadenó
A veces me avergüento
Pero no quiero para nada perderlo
No, ya nunca lo haré
No, ya nunca lo haré
No, ya nunca lo haré
No, ya nunca lo haré
Pero no lo haré
Yo no me arriesgaré
Fins demà!