El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del Català,
al millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timonell, el nostre amo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell
quan el català sortia a la mar.
Ells ja el tenim aquí amb nosaltres.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Què va estar?
Donen massa sort perquè ahir ja saps que no estava bé,
vaig caure, però bueno, el cap encara funciona.
Encara té, no?
I l'ordinador, com sempre, ben en marxa, no?
Els ossos, com que són coses que ja...
M'entens?
I tant.
Però bueno, l'interessant és estar aquí,
que ens aguantin, a veure si hi ve algú...
A veure, a veure, estaria molt bé.
Nosaltres ja sap que sempre ho convidem.
Sempre ho convidem a tu.
A mi no ho sap greu.
El que em sap greu, doncs que sapia a vegades, com que sempre improvisem, no tenim un programa de dir,
parlem d'això, a vegades ja m'insinuem, però fora bonic també que algú vingués i fem tertúlia,
parléssim de coses que a vegades no hi penses i doncs te recordarien coses que potser en aquest moment no hi penses.
perquè a Tarragona hi ha tantes coses que a vegades...
Potser una que a vegades no hi caus, penses que no té importància i potser agradaria.
Jo sí, jo sí.
Perquè a Tarragona...
I a més, clar, és que a Tarragona és molt gran i sempre hi ha idees i sempre hi ha coses que poden comentar, no, avi?
Però fem una cosa...
Noi, i Tarragona és sempre agradat, també, eh?
Si es mira Tarragona i així, és agradable.
Digues.
Mira, he de fer-ho una proposta, perquè a través del Facebook...
És honesta, la proposta?
I a més, a més, jo crec que li agradarà molt.
Bueno, bueno, bueno.
A través del Facebook fa uns dies...
Jo, com una noia, em diu no.
L'home no, que bona, que és bona.
Fa uns dies, a través d'internet, me va arribar, jo que mires i comparteixes, una pel·lícula, una pel·lícula, diguem que documental, sobre la nostra ciutat de l'any 1955.
55.
O sigui, que ha plogut una mica des de llavors fins ara, eh?
Sí, sí, sí.
Una miqueta, només una miqueta.
Però t'ha vingut encara que ploï i sempre surt el sou.
Sí, i a més a més es pot veure imatges d'aquell moment, de com era la ciutat, hi ha imatges que també es veuen sobrevolant la ciutat,
i clar, es veu la plaça Imperial Tàrraco i tot d'hors.
D'hors.
O d'hors del por, una vina gent a comprar planters.
I es veu també una de les coses que jo crec que dic a Queta li agradarà moltíssim a l'avi,
perquè a més a més, mira, escoltem un extracte, a veure què li sembla.
Ho sent, avi?
Ho sent, avi?
Ho sent, avi?
Ho sent, avi?
Ho sent, avi?
Antigua Tàrraco, circundada d'història en torno a la ciutat marinera,
siempre mar, siempre playas.
A veure, avi, si el poc a millorar una miqueta.
Ara, a veure.
Sí.
Aquí estan sobrevolant Tarragona,
que és un extracte, ho diem, d'aquest documental de l'any 1955.
I després surt un extracte que és el que li deia, que es veu aquí ara mateix,
si estiguessin les imatges, que si fos això a la televisió,
es podrà veure com era Tarragona.
La flota pesquera tarraconense, una de las primeras de España,
ha buceado con sus reyes.
Després de doblar la silueta amiga del faro,
las barcas enfilan el puerto y se acogen a la arribada venturosa.
Ara es pot imaginar que estan arribant les barques.
Aquell port, aquell port de Tarragona...
Es veuen aquí, es veuen que van baixant tot el camp pescat, no?, amb cistells.
Baixen de la barca, agafen les paneres,
i hi ha gent que va ajudà'ls.
Després, les barques reposan,
les playes de Tarragona,
que dado el magnífico clima invitan al remojón durante muchos meses,
se llenan de gente alborozada.
No hay miedo, aquí no llueve en verano.
Y no hay que apurarse ni apretujarse,
porque junto a la ciudad
hay muchas y magníficas playas donde escoger.
Quizá los más bulliciosos
prefieren la de la rabasada,
del mismo modo que otros aprecian la pineda
o la tradicional playa del milagro
o la de la sabinosa,
tan tranquila en su mar
y tan fina en sus arenas como las otras.
Chicos y grandes
chapotean en ellas gozando de la fresca caricia de las límpidas aguas.
Quedan todavía la playa larga y otras
con el silencio de su reposo
o con la algarabía de sus bañistas.
Bueno, ya podeu imaginar que això continua
i continua i continua
perquè és un quart d'hora aproximadament que dura,
uns 17 minuts,
però m'ha fet gràcia perquè avui volíem parlar...
No, és interessant perquè
si analitzes bé en quatre d'aixòs
veus el que és Tarragona.
I amb l'algarabía.
Fem-ho per parts, per exemple,
quan diu, clar,
el faro aquest,
que avui en dia està tancat dintre,
perquè ha quedat dintre,
perquè al llargar-se el port,
aquest faro molta gent potser ni el coneixen,
però si pensem...
Van per dalt,
volen dir un faro que és coquetó,
és bonic,
és típic d'això.
Clar, les barques,
quan arribaven,
hi havia gent que esperaven
per ajudar,
o sigui, familiars,
o coneguts,
o el que sigui.
Llavors,
com que havien triat el peix
mentre venien,
llavors,
al baixar,
les barques les portaven al pòsit,
ja les subestaven,
però d'aquella manera,
de més a menys.
18,
7,
13,
15,
15,
i la gent,
que diuen aquests,
però els compradors,
i això ja sabien,
que és el que havien de fer
i com ho havien de fer.
El molt popular,
llavors veia el Plaque,
que després va ser aconsejant
i tot això,
i president del port.
Llavors,
clar,
el portar aquestes paneres...
Sí, sí,
perquè eren paneres molt finetes,
per dir-hi,
Sí,
les paneres de bòbada,
no de bòbada,
de bòbada,
com s'hi diu,
perquè ja he perdut la noció de...
Llavors,
què passava?
Doncs que la gent ja portava un mocador
i en aquell mocador
s'hi posava un crepat de peix,
depèn del peix que era,
s'hi posava.
I llavors,
la part de pelut que diem,
que ara va el preu que va,
la part de pelut que era el que no es venia,
això s'ho partien els mateixos pescadors.
I llavors,
allò,
les dones dels pescadors,
a terra,
ho venien a platrets.
Un plat,
doncs,
una passeta o si...
No ho sé o si...
Depèn,
això el preu ja no d'allò,
no?
I què passava?
Perquè hi havia molta gent de Tarragona,
primer els dissabtes,
quan arribaven les barques,
quan arribaven les barques,
anaven i sabien
que aquell plat de peix
acabava de sortir de la barca.
Era part de pelut,
hi havia crancs,
hi havia...
Sí, sí, sí,
una miqueta de tot, no?
Els crancs,
quasi que els crancs,
quasi ni es venien.
Era una cosa que...
I en canvi ara,
el preu que van.
Déu-n'hi-do,
si és veritat.
T'escompte,
hi havia una sèrie de coses...
Jo me'n recordo,
avi,
que a la platja del Miracle
hi havia aquells crancs petitets blancs
que s'amagaven a la sorra
i que ara ja...
No fa anys que no els veig ni els trobo.
Hi havia una sèrie de coses
que abans ni es venien quasi,
però...
Sí, sí,
que no hi donaven importància.
Clar,
llavors es venia aquesta cosa.
Això,
per part del que he dit
de les barques
quan arribaven.
Sí.
Les platges.
Les platges tenien el seu encant
pel lloc o com i què.
A vi,
i permet-li.
I ja el tenen,
encara.
Bé,
però ara parlem...
Perquè, per exemple,
la rebessada.
Sí.
Hi havia inclús unes barques
que anaven a pescar per allà.
Que molts vivien
de la part alta de Tarragona
i anaven a pescar allà baix.
Això.
La del miracle,
allò ja eren xalets.
Bueno, xalets.
No xalets.
Eren apartaments
com si hi haguessin de fusta.
Anna.
Sí,
abans de la guerra, eh?
Parlem ara.
No estem parlant de l'època
en què estem sentint això,
de l'any 1950.
Bueno,
després,
els bombardejos ho van fer molt bé
i molta cosa de vots
i molta cosa
la van prendre amb la guerra
cap al front de l'Ebre
per fer barraques
o per fer coses d'aquestes.
un miracle.
La llarga sempre ha sigut
bonica
o ha sigut
per lo llarga que era
i clar,
tranquil amb el sentit
que et posaven tu volies
i no et veien
o feies com volies.
Sí, sí,
perquè a més a més són quilòmetres
i quilòmetres.
Jo no recordo ara mateix
quants quilòmetres de la planca.
Després hi havia aquella familiar,
hi havia la familiar aquella
la de la comandància.
Aquesta m'agradava molt a mi.
Que passaves el pas nivell
i estaves allà en aquella platgeta.
Moltes han desaparegut.
Al costat del serrallo
hi havia una
que després també va desaparèixer
fer el port més grandet,
les barques ja van desaparèixer d'allí,
el que sí,
aquesta platgeta ja
també hi havia una ferroleta.
Llavors hi havia
la del riu
que es considera la de la Pineda,
que començava allà el serrallo
i acabava la Pineda.
Tot allò era platja?
Tot era platja.
On està el pantalà,
per entendre's.
Sí, sí, sí.
I era bonic
perquè, per exemple,
t'anaves passejant,
perquè llavors per passar
del serrallo a la platja,
al riu,
allí hi havia
fundari abans de desembarcar
al mar.
Però al tocar quasi a la platja,
només hi havia mig metro,
molt poca...
Sí, que podies anar caminant.
La gent s'enremengava,
atravesçaves
i llavors anaves fins a la Pineda
a buscar pinyes.
De pin...
Sí, sí, sí.
De pinyons.
Exacte, sí, sí.
Entens?
I anaves allà d'això.
Després també
hi havia una cosa
que percara
hi ha les platges
del nudisme,
apartada o el que sigui.
Però aquesta platja del riu
tenia dues coses.
Que els pobles
del redor,
amb el carro,
baixaven,
que hi havia
un merendero dos,
m'entens?
I la gent passava el dia allà,
que els ho he explicat,
he dit algunes vegades,
que amb unes canyes
o unes d'aixòs,
fent una caseta
com si fons
dels ídios
per canviar-se,
i reies
perquè sortien
aquelles dones
fins aquí a l'ombro,
fins al mig ginoll,
clar,
i feia gràcia d'això.
Però també
va haver un temps
que també era d'això
perquè,
així com ara
hi ha aquesta sèrie
de trajes de bany,
que no sé si són trajes
o són
una miqueta de roba,
és igual, no?
Home,
depèn,
depèn de l'estil
de cadascun, no?
Bé,
llavors,
si alguna noieta
o alguna senyora
volia anar a prendre el sol
amb intimitat,
amb poca roba,
doncs també anava a aquesta platja
i, clar,
caminant bastant,
doncs ja no anava ningú,
perquè, clar,
ja no anava.
Home,
no anava,
no anava.
Ara.
Segur que més d'un milió,
avi,
ja ho sap.
amb l'escurs
anava a boca a far pinyes,
doncs apinyava
una miqueta la cosa.
O sigui,
que tot això ha sigut...
Sempre hi ha hagut,
és el xafardarisme
a poidura,
eh?
No me'l volia arreglar,
no me'l volia arreglar.
No,
però és una cosa
que jo crec
que nosaltres mateixos
ho provoquem.
Com que ho provoquem?
Jo no, eh?
Ho provo.
A veure, eh?
Perquè imagina't tu,
per exemple,
les modes.
Sí.
Segons l'època,
fan un tipus de moda
o un altre tipus de moda.
Segons la festa
que és,
fan un tipus de vestit
o un altre tipus de vestit.
La persona
que es posa aquella roba
sap per què se la posa.
O per provocar,
o per fer ser-hi-ho,
o per fer...
O per ser més còmode,
també, no?
O sigui,
que les modes són
perquè...
Jo me'n recordo
que sempre deien
que pateix més
qui ho veu
que qui ensenya.
Saps que m'agrada això, no?
Però fixa-t'hi en el detall
que a vegades
ser puritanes
o puritans,
és segons com,
quan i què.
Però quan hi ha ocasió,
hi ha concursos,
hi ha el que sigui
i es presenten.
Vull dir que
és una espècie de cosa
que hem creat nosaltres
i a vegades la critiquem,
no sé per què.
No sé per què la critiquem,
perquè me'n recordo,
per exemple,
que el Ball de la Cooperativa,
que era més familiar
dins dels baixes
que hi havia a Tarragona,
no?
I empraràvem d'això.
Doncs,
hi havia una columna gran
al mig
i saps què passava?
Que les mamars
i les tietes
anaven a acompanyar
la nena
al ball
peluquer,
peluquer.
Però tot,
allí ens apagàvem tots
darrere de la columna aquella.
Però com se li deia
quan li portaven
precisament?
Se li deia d'una manera
i ja no me'n recordo.
La carabina.
Ara!
Aquí volia arribar,
que era la carabina.
A veure si destructava la carabina.
Doncs veus,
doncs quan ho veien,
per exemple,
les carabines,
si daves durant el tomb,
com s'explicava
que allí
estiguis un moment
parat darrere
la columna aquella?
Vull dir
que tot té la seva.
I qui diu això,
doncs diu
altres.
Ai, la picaresca, eh?
Com allà abans van fer
per poder festejar.
La sarda de ports
també fèiem pagar
a les dones.
Fèiem pagar a les dones
per fer-les més d'això.
Però resultava
que qui havia pagat
era l'home
perquè, clar,
s'hi acompanyava.
O sigui,
que cada cosa
s'ha fet dissimulant
d'això.
Per això et dic
que d'això és.
I parlant d'això
que diu aquest senyor
de Tarragona,
o sigui,
les platges,
dir aquesta cosa,
vull dir que ha sigut,
Tarragona,
com l'embiró,
l'embiró.
Avi, avi, esperi,
abans de marxar
de les platges,
ara que estava pensant,
i ara que comentàvem
això de la picaresca,
quan va arribar el biquini,
que va ser en el seu moment,
ara ja fa, no sé,
60 i escacs anys,
devia ser en aquell moment.
Sí.
Una revolució, no?
Sí.
Perquè jo m'imagino
aquelles pel·lícules
que es van veure...
Ja van fer algunes pel·lícules
que es veia...
Que quan arribaven les sueces,
eren les sueces,
no?
Arribaven de marxar,
no?
Digu-ho a mi,
perquè...
Què va passar?
Tot que jo vaig estar un temps
també anava a Salou,
jo feia treballs manuats,
coses d'artecaní,
les venia,
i estava, doncs,
un puesto que era
com ara fan les fires d'art aquí,
en un carrer de Salou.
I al començament,
jo estava a terra
i quan te sapressava,
fes així la vista
i només veies cames.
En bon sentit,
Sí, perquè no hi ha molt altes,
és veritat.
Altes i sense...
I sense...
No, en tenia el sentit.
Sense aquells vestits que...
Que comentàvem abans, no?
Vull dir,
o sigui,
cada època
ha sigut
com ha volgut que se sigui.
Però, a mi,
jo el que trobava
era que,
sobretot,
per part de l'home
va ser com a molt acceptat,
no?
Que la dona de fora
vingués a ensenyar,
però a casa
ja no li agradava gaire, eh?
Això que la filla,
la dona...
Hi ha de tot,
perquè, escolta,
no s'ha de generar.
A mi, que no m'ho diguin,
que si la dona vol...
Falca...
Falca...
Falta, no?
El que m'has de dir
que a vegades
l'orgull
o la d'això
també s'enfronta.
Però si la dona
té picardia,
l'home,
per molt d'això que sigui,
cau.
Sí?
que vostè creu?
Sí, sí, sí.
El que passa
que potser després,
clar, tens el veí,
que si algú t'ha vist,
que si algú ho comenta,
que això també era
una altra...
No, després saps
que passava també,
saps que passava també
moltes vegades
en la mateixa societat.
Per exemple,
tres o quatre o dos
o tres parelles,
vinga,
ajuntar-se,
fes el que sigui.
Què passava?
I havia confiança.
I anava...
Que no hi és ell,
no ha sortit,
escrava.
Clar,
llavors,
la dona deia
que simpàtic aquest.
Sí, sí, sí.
Que simpàtic aquest.
Però resulta que l'home
no podia ser simpàtic
perquè feia un fart
de treballar
i quan arribava a casa
no era tan simpàtic
com aquell que tant li fotia.
O al revés.
Sí, sí, sí.
O al revés.
O sigui,
això creava
una sèrie de coses
que llavors...
Oh,
venia aquests lius
que hi havia
amb les homes i dones
que, clar,
un o l'altre
sempre...
Però la dona...
I que s'equivocava
que moltes vegades
no, no.
Que potser tu...
venia algun veí
i venia a casa
perquè era el que diu vostè
que eren amics
de tota la vida
i qualsevol persona
que tingués mal a la llengua
ja estava comentant
que aquell dia
havia vingut a casa seva
i el millor
estava arreglant la nevera.
I després saps què passava?
Que llavors...
S'ha portat moltes parelles
i moltes joves.
Llavors se'n donen compte
que al tindre més confiança
se'n donen compte
que és o pitjor
que el que tenies.
O diferent, no?
M'entens diferent.
Per això et dic
que a vegada
la societat
és com la mires
i com la veus.
Entens com ho dic?
I vostè, avi,
que ha pogut veure
tots aquests canvis
a la societat.
Sí, sí, sí.
No és a dir que anem a millor, avi?
Perquè a vegades
per exemple diuen
oh, és que escolta'm
oh, les dones, això.
Bueno, però si una dona
una dona es posa
un vestit atractiu
és perquè vol ser atractiva.
Exacte.
Perquè la mirin.
Perquè la mirin.
Perquè no crec que es posi un vestit
per fer propaganda
del que volen del vestit.
Suposo, no?
També, també, depèn de com.
Home, si l'hi paguen.
Ah, bueno, això és una altra cosa, no?
Això és un anunci, eh?
Per això et dic jo
que si una dona
o un home
un home, per exemple
que es pot un vestit
que fa el ridícul
perquè a vegades
volen anar
també
amb elegància
i amb una persona
i amb una persona
un vestit així
no tant d'allò
li cau més bé
i el fa més senyor
o el fa més simpàtic
o com a les dones, no ho entens?
Tot depèn
no es tracta de la roba
es tracta de la persona
com és
i saber portar-lo
o el que porta
vull dir que
hi ha coses d'aquestes
que quan les penses
dius
el que passa
que ara jo parlo
i diran
mira que
no
no, avi
però és que vostè
ha vist
unes quantes dècades
ha vist
és la societat
i com ha arribat
a canviar tot, avi
i barallar-se
per exemple
un noi presentar
amb una noia
o una noia presentar amb un noi
i llavors resulta
que ell li ha pres
el vestit
o l'altre al revés
m'entens?
vull dir que
quantes parelles hi ha hagut
que s'han desfet
per la confiança
o l'amistat
unes quantes, avi
unes quantes
per això et dic
i que després
no hi ha comptes enrere
o no es pot esborrar
tot allò que acabes de fer
m'entens com ho dic
i això
clar, és una societat
que nosaltres mateixos
la creem
ara mateix
ara ja
quan ja començava
a fer una miqueta de bo
ja veies moltes cames
pel carrer
tots cap a la platja
i per la rambla
i d'això
mira
aquests deu ser
deu ser
mira els estrangers
i mira quina color passen
però hi havia moltes de Tarragona
i d'Espanya
vull dir
que anaven ben curtetes
vull dir
doncs ja ho saben
ja ho saben
perquè a vegades
hi ha coses que dius
això deu ser la comoditat
però a vegades
hi ha vestits
que no són còmodes
i en canvi van com van
que va que va
i a més
deu ser un mal de cap
depèn de com sigui la faldilla
a vida
com seus
com seus
que ni de costat
eh
per això et dic
que és un cinturó
jo trobo que criticar
criticar
comentar
comentar
una cosa és comentar
exacte
sense fer mal a ningú
oh mira
oh mira això
oh mira allò
mira
no no dir
oh mira
no mira
mira i calla
si t'agrada bé
si no t'agrada
doncs passa et davant
exacte
mira cap a l'altre costat
el que passa és que a vegades
hi ha el perill
que mirant mirant
se pega i et fots a cap
llavors el que et miren
és a tu
perquè a vegades
jo a vegades ho penso
com és l'autobús
el conductor
només que es distregui
una mica de la vista
i vegi segons que veu
també va
home jo espero que no
home que són
grans professionals
d'autobús
no no
en plan de
una mica de broma
ha dit el conductor
de l'autobús
perquè és una cosa més sèria
ara imagina't
que va amb la música
el cotxe
aquella música
i en sec veu
una bailarina pel carrer
escolta
gira la vista
i què passa
i a l'Aliat
i a l'Aliat
i a l'Aliat
i a les platges
digui
i a les platges
doncs hi ha una platja
que no se'n parla
que va ser molt important
quina
que era la que hi havia
davant del carrer de mar
davant del carrer de mar
hi havia una platja
al carrer de mar
hi havia una platja
d'en la platja
a Tarragona
que allí és on hi havia
ja
va haver els primers pescadors
les barques
a l'Aliat
que allà va ser platja
fins que no van fer
el ferrocarril
de Reus
llavors el carrer de mar
ja va tapar
i tot aquell troc
s'ha fet moll
i el que sigui
o sigui que a Tarragona
amb les platges
també hi ha hagut
canvis
i no canvis
això que haig de tu
d'aquests ranquets
a la platja
d'allà del riu
hi havia elmejas
hi havia moltes coses
i aquelles roques d'allí
hi havia molts caragols
d'aquests
concients
que diuen
caragols d'aquesta roca
que quan agafaves
un o dos
ja buscaves
perquè n'hi havia d'altres
al rededor
saps?
vull dir
hi havia coses
això que dius
en fi
era un altre temps
però si
Avi
fem una cosa
deixem aquell altre temps
que el tornarem a recuperar
la setmana vinent
a la mateixa hora
i continuem parlant
del que convingui
si vol
continuem
esprinant una miqueta més
i desgranant
millor he dit aquest documental
i si
com sempre ve
amb molt de temps
d'antelació
doncs
el que li farem entrar
i el podrem veure vostè i jo
plegats
per després comentar-ho
què li sembla?
no?
que vols que digui?
fem-ho així de cara
la setmana vinent?
si estic dient
el que estic dient
i tu em dius
el que em dius
que he de fer
que vingui
que vingui
i si algú
que ens està sentint
també vol convidar-se
està més que convidat
de veritat
que vinguin aquí
a l'Avinguda Roma
a 5B
Primer Primera
a Tarragona Ràdio
els dimarts
amb l'Avi Ramon
Avi, gràcies
i recordarem coses
i mirarem a veure què
però veu que improvisem
perquè vam dir
que parlaríem d'una cosa
hem començat amb allò
hem anat amb les barques
hem anat a la platja
hem festejat
hem fet tot
avi
avi la seva dona
un altre rat
avi la seva dona
no
és broma
és broma
i després ja parlarem també
perquè al Serrallo
ara hi ha molts restaurants
molts de bars
però llavors hi havia 4 o 5
molt concrets
i molt especials
doncs farem un de cara
a la setmana vinent
gràcies avi
i jo el que voldria
la setmana que ve
per exemple
la setmana vinent
si algun se sent del Serrallo
que ens truqui
esclar
o coneix el Serrallo
no que truqui
que vingui
bueno pues això
que vingui
home i si no poden venir
en la referència
que ens truquin
que truquin
la setmana que ve
que vinguin aquí
entre els quarts de 6
ja saben via Roma
i si no que truquin
avi
fins la setmana vinent
molt bé
gràcies
molt bé

no que truquin
no que truquin
no que truquin
no que truquin
no que truquin
en el outset
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit