Us puc explicar una història d'amor, us puc explicar que ha donat la calor, us puc explicar una història d'amor, us puc explicar que us vull explicar, us puc explicar que ha passat enguany, us puc explicar que ha passat avui demà o ahir, tot i així, parat-nos un parany.
Us puc explicar que us vull explicar, us puc explicar que ha passat interessant, us puc explicar i que us faci pensar, us puc explicar i que això n'hi quedant, us puc explicar però he quedat amb l'any.
Us puc explicar què m'ha passat a mi, us puc explicar què he fet aquest matí, us puc explicar per què estem aquí, us puc explicar que us vull explicar.
Us puc explicar que si patatim, que si patatam, us puc explicar, idò, o i tant, o bé, esclar, us puc explicar què és parlar per parlar, que parlar la gent s'entén o d'aquesta escena parlar.
Us puc explicar que us vull explicar, us vull explicar i que es faci escoltar, us vull explicar i que quedi plou crà, us vull explicar i que digueu...
Doncs això és el que volem fer, perquè volem que ens expliqui què és el que passarà aquesta nit a les dues de la matinada, que és com el moment en el qual podrem veure sobre de l'escenari de la capsa de música al carrer Vidal i Barraquer, a l'Avinguda Vidal i Barraquer, al Roger Benet.
Roger, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Saps que sempre evito, no sé per què hi ha els oximonimònics, perquè sempre me lio.
I mira que és fàcil de dir, eh?
Sí, dona, sí, és una mica de pràctica i ja està.
Això és el que m'ha falta.
Ara portem 15 o 20 entrevistes, a partir de les 30, et sortirà segur.
A més, de veritat.
A veure, a veure, que m'has d'explicar com anirà aquest concert, perquè pel que em deies, fora d'antena, és força especial per a vosaltres.
Sí, la veritat és que sí, perquè ahir, dia 19, va fer exactament 10 anys del primer concert com a Roger Benet.
Sí.
I doncs avui ho celebrarem, celebrarem aquesta dècada en companyia, aquesta dècada en sia, aquesta decadència, no?
No, home, no.
Decadència en Apugeu, que és un oximonon.
Però, home, la decadència poca, no?
No, és que a mi m'agrada molt treballar amb la ironia i amb els contraris.
I llavors, doncs ara justament que estic a punt de treure disc i molt emocionat i un altre cop encarant, diguéssim, l'any que ve, amb molta força i energia,
fer gràcia titular justament aquests 10 anys com, no sé, fos una decadència en Apugeu, no?
Però aquest treball discogràfic, perdona'm, ja el tens preparat i ja està, ja està.
Jo sé que l'última vegada que vam parlar em deies, és que gairebé el tinc a arrossar a les mans, però...
Estic preparant el moment just i exacte, precis, per treure'l.
En quin moment? En quin moment m'estàs dient que estan?
Jo puc assegurar...
Sí.
Podo prometre i prometo.
Vale, però no m'ho digas res. És que t'estic veient, eh? T'estic veient que no m'explicaràs res, eh?
Si tot va bé, ha de sortir a principis de 2014, gener o febrer.
Jo crec que serà el febrer. Volia treure'l abans, però finalment, com que a nivell musical ha portat moltes eina,
han sigut moltes sessions, molts arranjaments i ha sigut un treball dur i molt acurat,
també he pensat que el que envolti el disc, és a dir, la presentació en directe, el disseny del disc i tota la imatge,
al voltant havia de ser acurada, llavors m'ho he volgut prendre amb calma per poder-ho fer bé.
I podem dir que les cançons ja les tens?
Sí.
Les cançons estan gravades i mesclades als estudis MBG Audio,
de Salvador, pel Micà Àngel Barberan.
Repetim amb ell?
Com?
Dic que si repetim amb ell o és la primera vegada?
No, és la primera vegada que treballo amb ell.
És la primera vegada.
El que passa és que portem tant de temps amb això que sembla que...
Que hi ha tota la vida, no?
Sí.
Ell també és el nostre tècnic de som directe.
Ostres, llavors us coneix.
Eh?
Llavors us coneix.
Sí, sí, sí.
I ara estem amb l'apartat d'imatge que el disseny el porta a la Marbo Rajo,
que és la dissenyadora que ha dissenyat l'últim disc dels Pets a l'àrea petita.
Sí.
La il·lustració, basada en una il·lustració de Maria Jaques,
que és una il·lustradora d'aquí Tarragona, que és molt bona.
I les fotografies les ha fet, les fotografies promocionals, el de Vitorieta.
Vull dir que hi ha un equip de treball.
Ostres, David, molt bé.
Potent, sí, sí.
Molt bona gent, molt bona gent.
O sigui que amb tota aquesta potència ens haurem d'esperar una miqueta.
Sí.
Però ens donaràs uns caramels aquesta nit?
Ens donaràs alguna coseta?
Sí, ja fa temps que toco alguna cançó de l'òpera rock en directe.
És veritat que és una òpera rock, és cert.
Sí, perquè les cançons, com més noves, més ganes tens de tocar-les.
És a dir, cada cop intentes tocar les coses que estàs fent en l'actualitat, no?
Llavors avui en farem tres de l'òpera rock.
Molt bé.
Que seran sol, instant, etern i pedestal, sense escultura.
Ah.
És que tenen uns noms.
Quan has de fer les cançons, o els títols de les cançons,
et basa sempre en algun de les estrofes de la pròpia cançó?
O unes vegades dius que es deixi o es dibuixi una altra història?
Jo crec que sempre tenen a veure amb el text de la cançó.
De la pròpia cançó, no?
Sí.
És a dir, perquè moltes vegades dius, ostres, és que poses uns títols d'aquells de mai millor dit de treure's el barret.
Sí, amb la primera cançó que vaig fer, com a Roger Benet, ho vaig tenir molt fàcil,
perquè la cançó es diu, és la més estimada de totes les noies de,
i la lletra es diu, és la més estimada de totes les noies de.
Sí.
De, i ja està.
En tota la cançó, vull dir que en aquest cas sí que ho vaig seguir parlant, no?
Que la lletra de la cançó és el títol de la cançó.
En la resta de casos, potser he agafat un tros, perquè la lletra era més extensa.
Claro.
Però en aquest cas, per la primera cançó que també la tocaré avui, doncs vaig fer-ho així.
Molt bé.
Bé, hem de dir que sí que tocaràs cançons d'aquesta propera Òpera Rock que estàs acabant de confeccionar,
però que aquests 10 anys, que també se celebren, diguem-ho així, amb tots els amics i el públic que arribi a haver aquesta nit a la capsa de música,
també farem una mica de repàs de les cançons de sempre teves, no, Roger?
Sí, durant aquests 10 anys jo he estrenat 5 espectacles diferents, el que passa és que només he pogut treure un disc.
I llavors, aquests 5 espectacles tenen un total, no ho sé, l'altre dia les vaig comptar,
ara no recordo, però, doncs, bueno, 6 antena de cançons o així,
i vaig oferir una votació per Facebook perquè la gent pogués votar les cançons que volia que sonessin,
d'aquests 5 espectacles, del gran espectacle que es va traduint al primer disc, si no,
de l'espectacle 13, que, diguéssim, només es va dur a terme en directe,
de l'espectacle amb Esperit i de Ràmen, que era un altre,
l'espectacle Vanateries, la gent podia votar les cançons...
Déu-n'hi-dos, si hi portes, eh?
Déu-n'hi-dos, si hi portes, eh?
Com, com?
Dic que estava pensant, 10 anys, la de coses que has arribat a fer i només em deies,
i és que només tinc un disc, però, Déu-n'hi-dos, la feinada que has tingut, eh?
Això s'ha inventat a la indústria discogràfica.
Ja m'agradaria haver tret un disc per perpetuar tot allò que faig,
però a vegades no és viable econòmicament ni temporalment,
i llavors, doncs, no puc deixar de fer cançons i pensar directes,
llavors prefereixo fer-los i intentar dur-los a terme,
encara que no es puguin registrar,
que és una llàstima perquè normalment un disc nou ajuda a crear notícia
i que tingui més repercussió maliàtica,
però en el meu cas no he pogut deixar així,
però jo no he deixat de fer cançons i espectacles que em passaven pel cap.
I 10 anys són 10 anys.
Molts, és que són molts, molts anys, eh?
A més, ara aquí gairebé, no de carrerilla,
però més o menys, m'estaves fent un repàs
i, clar, jo que dius, ostres, m'estava posant les mans al cap
amb tota la feinada que comporta tot això que m'estàs explicant.
Sí, molta feina i també agrair molt l'ajuda de molta gent
que en aquests anys ha estat al costat
i m'ha ajudat a moltes coses,
però precisament ahir els vaig enviar un mail a tots
dient-los que en agraïment sortien més de 150 persones, no ho sé.
Ostres!
I segur que em vaig deixar algú que no tingui el correu electrònic
o el contacte, perquè fa 10 anys també...
Fa 10 anys no sé si existia internet.
Jo crec que no, eh?
O potser començava, hi ha aquests ordinadors
que eren molt rústics, no?
No, no, sí que n'hi hagués de fer.
Té uns quant d'anys.
Internet sí, però totes les xarxes socials ara mateix com les coneixem, no?
Llavors, això, sí, són moltes coses que han passat
durant aquests 10 anys, moltes experiències,
moltes experiències, molt conèixer gent,
poder treballar amb ells,
tot plegat molt enriquidor, no?
Així que avui és un dia de celebració
i estem molt contents.
Parlar de l'escenari també passaran
diferents músics que han estat compartits l'escenari aquests anys
i serà bastant emotiu, jo crec, també.
Ens ho passarem molt bé, sobretot.
Sobretot això, intentarem passar-nos-ho molt bé
i que la gent que hi sigui també ho disfruti.
Exacte, i que no s'oblidi.
Ho enregistrareu i ja que esteu a la capsa de música
i us donen moltes possibilitats.
No ho hem pensat.
No?
Crec que no.
Crec que la música és una cosa que s'ha de viure
en aquest instant,
que ha de mariar en el propi esdevenir, no?
I no cal enregistrar, són experiències úniques els concerts.
Sí que és bonic tenir un document, que ho puguis arxivar i tal,
però jo crec que el bonic és l'experiència de viure el directe, no?
Exacte.
I quins amics s'has trucat a la porta?
Explica'm.
Qui t'acompanyarà en aquest concert magnífic?
Sí, doncs això ho vull guardar una mica en secret.
Sí? No ens ho explicaràs?
No us puc explicar qui està de banda base.
A veure, vinga, et deixo, vinga.
Qui s'ha de la gent que t'acompanyarà?
Tindrem un format de trio més cantant.
Sí.
A la bateria hi haurà l'Anic Atena,
que és el silenci eloquent,
un bateria oximonònic de sempre.
Sí.
Al baix l'Àngela Roy o el Loti.
I a la guitarra, intuïció premeditada, el Toni Just,
que són els tres músics que hi haurà tota l'estona dalt de l'escenari.
Molt bé.
I a partir d'aquí, doncs, entraran i sortiran de l'escenari,
conforme tu, segurament que els vagis cridant, comentant, no?
Sí, bueno, ja ho veurem.
No dir, perquè m'imagino, no?
Jo hem de dir, doncs,
vaig estar amb ells en aquesta cançó o en aquella altra
o en aquest temps de la meva vida.
No, és un concert que estava pensat bastant una cançó darrere l'altra,
sense gaires presentacions,
perquè normalment parlo molt
i avui he volgut que la protagonista sigui la música
i les cançons, que són les que tenen 10 anys,
jo en tinc més, en realitat.
Una miqueta més, no gaire, eh?
Sí, llavors, doncs, això, no?
I llavors ja anirem pujant ells sols damunt de l'escenari,
en tot cas sí que els intentaré fer alguna referència,
però que sigui curta perquè la música sigui la protagonista de la nit.
Doncs fem una cosa, si et sembla, Roger,
quan ja ho tinguis tot ben apamat, ben tancat
i es faci la presentació d'aquest nou treball discogràfic d'aquesta Opera Rock,
ja saps que estàs convidat per passar per aquí, per Tarragona Ràdio,
a ensenyar-la, a escoltar-la i gaudir-la amb tots els oients d'aquesta casa.
Espero que sigui el Daniel Fabré, com t'he dit.
Sí.
I tant, home, jo encantat de venir a compartir una estona amb vosaltres i amb els oients.
Doncs per la percata, moltes gràcies per atendre'ns
i que vagi molt, però que molt bé aquesta nit.
Moltes gràcies.
A tu, adeu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ja fa massa temps que tard ja és aviat i que duran ara és mai més.
Ja fa massa temps, ja fa massa temps.
Ja fa massa temps que penso compensar-me per creure que el que està passant serveix per més.
És que perquè passi el temps ja fa massa temps.
Ja fa massa temps que no, que no, que no!
Ja fa massa temps, ja fa massa temps que no passa el temps.
Ja fa massa temps que no passa el temps.
Ja fa massa temps, ja fa massa...
Ja fa massa temps que no passa el temps.
Ja fa massa temps que penso que no passa el temps.
Ja fa massa temps, ja fa massa temps.
Ja fa massa temps que no passa el temps.
Ja fa massa temps que no passa el temps.
Ja fa massa temps que no passa el temps.
Ja fa massa temps que no passa el temps.
Fins demà!
Fins demà!