Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No m'ho puc ni imaginar.
Home, a l'assaig més val que quedin privat, el que passa...
És com jo diuen, el que passa en Las Vegas, que se queden en Las Vegas,
doncs aquí passa igual.
El que passa és el cas d'assaig, s'ha de quedar a dins.
No, perquè és que m'imagino que deu ser també una festassa.
Alguna vegada segurament que us deveu posar més serios per allò de...
posar una miqueta de seny, no?
I que estem fent feina, no?
És que el primordial és que ens portem entre nosaltres i que és notí.
Després això plasmes a l'escenari, perquè si no ens portéssim entre nosaltres...
No faríem res, no?
No, no, aniríem a tocar i ja estaríem funcionaris musicals i el que volem és...
No, no, això no ho feu mai, eh?
Com podem transmetre alegria si no estem contents i alegres nosaltres?
Exacte, exacte, exacte.
Hem de dir que estareu aquest cap de setmana a Reus, que serà aquest diumenge.
Estem al Teatre Bertrina a les 7 de la tarda presentant el disc Smile.
Molt bé.
I aquest disc Smile, que és la cançó precisament que donava títol,
la que hem obert a aquesta entrevista,
doncs serà el que presentareu amb tota la seva plenitud, esplendor.
Hem trucat a moltes portes perquè precisament aquest cap de setmana sigui tan especial com ens ho esteu plantejant.
Sí, home, ens hem mogut el màxim possible, hem fet la difusió que creiem pertinent
i ara ja la última resposta la té la gent que vulgui disfrutar amb el nostre espectacle.
Bé, no sé si m'has llençat una pilota a fora, però me refereixo a sobre l'escenari.
Si a part de vosaltres hi haurà alguna que una altra persona convidada o...
Bé, el que farem és portar la formació al complet al sextet, que normalment anem 4 o 5,
aquest cop anirem al 6, perquè és una ocasió especial.
Si hi haurà sorpreses, que no puc desballar, sempre intentem que hi hagi alguna sorpresa als nostres espectacles.
Cosa que no m'explicaràs ara, òbviament.
Et puc dir que al final de l'espectacle hi haurà una copa de cava cortesia de cabes adernats,
que això sempre has d'agrair, no?
Home, i tant.
I tant, i tant, i tant.
Fantàstic, fantàstic.
Fareu el que serà la presentació oficial, encara que aquest àlbum ja l'ha mogut.
Sí, ho vam fer el febrer al Metropol,
el que passa és que a vegades per temes d'agenda de teatres no sempre pots fer-ho quan voldries,
aleshores els espais que hi ha aprofites quan pots.
I aleshores, de cara a fer un segon concert creiem que va funcionar molt bé el Metropol,
ara esperem que vagi molt bé el Bertrina,
i bueno, sí que hem tocat altres vegades a Reus, però amb altres formats,
i en aquest cas ja et dic anem tots sis a presentar aquest treball.
I un treball discogràfic, explica'm una miqueta la història.
La història...
Sí, com fa que el vau començar allò que dius,
anem a posar-li cara i ulls, que ja tenim aquestes cançons,
anem a posar-nos en sèrio, anem a enregistrar-ho, que volem tenir alguna cosa.
Això va començar ja un globus on del primer concert que vam fer el febrer del 2012.
I clar, al primer concert la gent li va agradar tant que ens demanaven ja un disc.
I jo dic, espera't, a veure què passa amb el grup, a veure cap on va.
I llavors, clar, a cada concert la gent, i el disco, i el disco, i el disco.
I llavors, clar, anàvem fent altres merxandatges,
doncs vam fer unes xapes, també hem fet aquest any unes samarretes
per naltros i per la gent, per els concerts.
I al final la gent diu, ostres, això del disc estaria guai.
I clar, vas acumulant temes, cançons i tal,
i el que vam fer és recollir els temes que més ens agraden, i a la gent també,
i fer aquest fer d'em 15 temes.
Llavors, a poc a poc vam fer la gravació al desembre de l'any passat.
Sí, on ho vau fer?
A Ràdio Rècords, al costat de la plaça dels Carros.
Molt bé, ja ho coneixeu, ja ho havíeu treballat?
Sí, jo havia fet alguna cosa també, allà amb l'Àlex, i molt maco.
Vam treballar molt a gust, vam estallar com a casa, ens va tractar molt bé.
Sí.
I aleshores, ja et dic, ho vam gravar i som dos dies, un dia per la part instrumental
i un altre dia per les veus. És important, eh?
O sigui, hi ha moltes produccions grans que estan tres mesos, quatre.
Clar, amb el so també es nota, però volíem una cosa que fos el més autèntic
i més real possible.
Del que sou vosaltres.
Clar, perquè és que a vegades et trobes discos que tenen molta producció al darrere,
i del que escoltes a el que veus després hi ha molta diferència.
Llavors, amb aquest disc nostre som el que som,
amb les nostres errades i les nostres virtuts.
I aleshores no volem enganyar ningú.
Llavors, pel que hem pogut sentir, moltes virtuts teniu, eh?
Bé, són molts anys, són molts anys a la carretera i vulguis que no,
alguna cosa s'ha de notar.
Però bé, ens queda per aprendre, però ja dic, aquest és un disc que plasma
aquesta trajectòria d'aquest any.
Totes les peces musicals, bueno, algunes d'elles són vostres, no?
Hi ha alguna que una altra adaptació?
No, tot són adaptacions.
Ah, tot són adaptacions.
Sí, el que passa és que li donem la nostra visió.
No sé, perquè, clar, jo pensava que alguna d'elles era molt...
Jo que dius, aquestes són molt...
Sí, no, tot són, la major part són temes coneguts,
els que no, doncs igualment a la gent els hi atrau,
però el que li donem és la nostra visió,
o enganxem una cançó amb una altra,
li donem aquell toc especial de l'Estromboli.
Doncs jo t'he dit que en alguna m'heu despistat, eh?
Bueno, està bé, està bé.
Vol dir que l'arranjament...
Alguna que dius, mira, aquesta...
Jo crec que aquesta és d'ells.
És allò que dius, a veure, si hem de fer una loteria o de buscar,
jo em pensava que una, aunque sigui dos o tres que eren vostres,
l'altra sí que eren versions,
perquè es notava que són aquelles cançons que són de tota la vida, no?
Però tot i així sembla el nostre arranjament.
Vull dir, és una revisió d'aquell tema,
per no fer-ho sempre igual,
doncs busquem una forma que ens sentim més a gust.
I ha estat difícil de triar-ne les peces,
perquè clar, en el món musical hi ha tantes,
i sobretot en el vostre caire hi ha una riquesa enorme,
que dius, ostres, ens hem identificat amb aquestes 15 en un principi,
però devíeu tenir moltíssimes més.
Sí, a veure, el primer comença quan portes una cançó a l'assaig, no?
Jo a vegades vaig pensant a veure quina podíem fer,
que estigui bé, que agradi,
que tingui aquell toc que ens pot identificar i que ens sentin còmodos.
No sempre és fàcil.
Si la vegades és aquella cançó que estàs jo que si un dia a l'autobús
i sents un film musical dius, ostres, mira, aquesta.
Llavors la portes, vas provant,
perquè clar, l'has d'adaptar a la formació que som.
Exacte.
I que no sempre és fàcil.
Potser nosaltres fem, per exemple,
un tema que pugui ser de Big Band,
que poden ser 20-30 músics,
i ho has de reduir en una formació de 5 o 6.
I que s'anirà amb la mateixa contundència.
Clar, clar.
I si no dius, ostres,
com ho fem perquè això s'anirà?
Aquest tema és l'adequat?
No és l'adequat?
I de tots els temes,
passar-los al disc.
Molts estaven clar,
quins anirien al disc.
En canvi, altres van haver aquells dubtes,
que sí, que no,
perquè clar, són 15 temes.
Aleshores,
el disc té la capacitat que té,
i nosaltres també.
I, bueno,
més o menys vam fer votacions tots,
hi havia unes quantes
que sí que estàvem tots d'acord,
i hi havia dos o tres que crinyolaven.
Doncs uns volien un a nosaltres,
i al final,
doncs, bueno.
Votacions i altres.
No, lucha de barro.
Lucha de barro.
Home, i tant.
I tant.
El que passa als assajos.
Això s'ha de gravar.
a Facebook, home.
La rotllo dels Sumo Kids aquells,
va ficar al Tanya de Bertinent,
i va a rotllir,
i vinga, a veure qui podia més.
I qui va guanyar?
Se pot saber qui...
Això ja per la segona entrevista
potser ho desballaré.
M'hauré d'esperar una miqueta.
Sí, sí, sí.
I el vídeo no consta, no?
Bueno, això depèn, depèn.
Està allí guardat
en una caixa forta,
el vídeo.
No serà el DVD,
és que normalment...
Sí.
El make-in-off.
Normalment està el CD
i després està el DVD.
Los mejores momentos.
Claro.
Sí.
El minó el disco.
És una passada
perquè estàs allà
amb una cosa guardada
i quan vingui alguna fan
d'aquestes tròspides
i te digui
jo quiero el vídeo.
Oh, hi arribarà, eh?
Sí, no, tenim molts seguidors, eh?
Tenim seguidors i seguidores.
A més, ho podem veure
a través de la vostra pàgina
i també hi teniu el vostre Facebook,
Twitter i companyies.
A més, fins i tot
a Vilafortuny
en segueix algú, també.
Imagina't tu
fins on arribem.
I espera't, eh?
Són d'aquelles coses
que no t'ho esperes.
Ara esteu obrint portes?
Esteu obrint portes?
Sí, sí, sí.
A més, està bé
perquè amb el tema
de les xarxes socials,
amb el Facebook,
tu pots veure d'on ve la gent,
les edats que tenen i tal,
i Déu-n'hi-do,
les edats i llocs que abarquem.
Vull dir,
que lloc que anem a tocar,
lloc que després
la gent s'incorpora al nostre Facebook,
ens va seguint.
Vull dir que està xulo.
Això és fantàstic.
Sí, sí, sí.
Però això vol dir
que hi ha un interès
després del concert,
que heu deixat un bon regust de boca.
Sí, interès i interacció.
Vull dir,
que és el que fomentem,
que ens comentin,
que ens diguin el que els agradaria.
No sé,
són aquestes coses
que fan que et tiris endavant
i que et sentis recolzat
pel que fas.
Recordem,
el concert serà aquí diumenge
a les 7 de la tarda.
Bona hora per a vosaltres?
La mama escollir a nosaltres.
Ara vau escollir a vosaltres?
Sí.
Vam fer una trucada al Sandro Rey,
saps?
El de bendiciones y buenas noches.
I diu,
a quina hora podríem fer el concert?
I diu,
a les 9,
dic, pues a les 7.
I aleshores vam dir,
pues a les 7 de la tarda
és un bon dia.
Demà...
De primer,
això no és veritat,
ja us ho dic ara,
que el Raül m'està prenent el pèl
d'una manera avui escandalosa.
És bona hora,
les 7 de la tarda.
Jo penso que sí,
és un diumenge.
Saps què passa?
Vam escollir molt de temps d'antelació,
fa tres mesos.
I clar,
tampoc no sé si hi hauria futbol,
sinó perquè aquest també és un hàndicap
que pots tenir a vegades.
I aleshores vam dir,
17 de novembre,
a veure,
anem a fer una Ouija,
a veure si està bé.
No, però això és allò que dius per intuïció,
perquè clar,
ho fem així a vegades.
És un diumenge,
l'hora,
la gent va dinar a fora,
no hi ha encalçotades encara,
i dius,
bueno,
estarà bé.
I que no coincideixin cap altre espectacle potent,
perquè aquest és un altre,
si hi ha molta competència aquí al dia,
també és complicat.
I de moment,
la cosa pinta bé,
hi ha bastantes entrades venudes,
molta gent ens pregunta per anar,
i pensem que serà un bon dia,
una bona edat i una bona hora.
I un bon lloc.
Sí,
és que el lloc,
a mi m'agrada molt Albertina,
té un any especial.
Una presència,
com a especial.
Sí,
t'acabes dintre,
que moltes vegades encenen riu,
però els espais a vegades retenen energies i coses,
i penso que és important.
No toques igual a tots els llocs, eh?
No, no, no.
I m'imagino que la sonoritat també deu ser diferent d'un costat a l'altre.
Sí, sí, sí.
I com es planifica precisament això?
Quan una vegada entres en un lloc i el son no acaba de ser el que a vosaltres us agradaria?
A veure,
com es canvia?
Jo prèviament el que faig és anar a veure a l'espai si són coses així més potents,
parlo amb el tècnic,
miro a veure com ho distribuïm,
em fico a diferents llocs de la sala,
per a veure com està.
Allò del tipus de piques la palma a veure com ressona.
Sí.
Parles una mica i, bueno...
Tot i així,
canvia molt de quan està buit o ple el teatre.
Ja saps que això de l'acústica,
la gent absorbeix molt el so i canvia.
Aleshores, aquí també jugues molt amb la professionalitat del tècnic,
amb la qual comptem que és un corrente.
Exacte, no?
Sí.
I també sobre la marxa intentem adaptar una mica el que estem fent.
A nivell de carrer o en llocs on hi ha microfonia,
adaptem el que podem.
Quan ho sentim, sempre ens anem ajustant.
No, que també aquest és un altre,
que vosaltres sou molt també de carrer.
Sí.
I també és allà on ho passeu pipa.
Sí.
Perquè, a més a més, si la interacció a sobre de l'escenari és molt maca,
al carrer ja no us ho explico.
Diríem que guanyem amb les distàncies curtes,
però...
o sigui, ha arribat a un punt que som ja versàtils
i podem fer curt, llarg, a mig plaç, el que vulguis, saps?
I al carrer us podem veure d'aquí a poca, potser?
Al carrer...
O haurem d'esperar amb algun festival puntual...
Saps què passa últimament amb el tema cultural?
Què ha passat?
No, que ha passat no, que ha passat fa temps.
Abans tu podies tancar actuacions amb molt de temps
i ara sembla que siguis músico d'urgències
que truquen d'una setmana per l'altra
o tanques actuacions amb poc temps
i dius, ostres...
Com que a vegades depèn de subvencions, d'ajudes que arribin,
i diuen, te promociono, pero no te pago
o ja als sis mesos ja ho veurem.
I dius, home, saps...
Compràvem una mica més en sèrio, eh?
Clar, has de mirar molt bé on vas a tocar
i de feina n'hi ha, però cobrar-la a vegades costa
i jo sí que dic de bufar, però de l'aire no dic.
Aleshores, és aquelles coses que...
És diferent, no?
Sí, sí.
I llavors, clar, quan tu toques el carrer
o quan toques amb espais d'aquests que t'agraden...
Ara m'he perdut la pregunta.
No, que t'estava comentant lo d'una miqueta...
Mira, m'he l'has fet per a mi també, eh?
Sí, ara m'he perdut.
Tu te creus?
No sé què t'estava responent.
No, estàvem parlant així en general
que les actuacions no arriben quan vosaltres voldríeu,
sinó que arriben al mesos,
que arriben d'urgències,
arriben quan sigui.
Ja sé el que t'anava a dir.
Com a planificació d'any que ve,
i com a més o menys exclusiva,
et comentaré que ens han seleccionat
per estar dins del catàleg de l'ECID.
I tu diràs, què és l'ECID?
Deixa'm que t'ho pregunti.
Què és l'ECID?
Doncs no és família meva, encara que ho sembli.
Però podria ser cosina.
Podria ser, però no.
Cosina germana.
És l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional
pel Desenvolupament i la Cultura.
Déu-n'hi-do.
Sí, aleshores, això què és?
I això què representa?
Això què és?
Això és que són les diferents ambaixades espanyoles
que estan repartides pel món,
les quals tenen un comitè d'experts independents
que seleccionen grups musicals
per estar dins d'un catàleg.
Aquest catàleg se'ls envia a les ambaixades
i seleccionen els grups.
I nosaltres hem tingut l'oportunitat
que s'hagin fixat en nosaltres
i estar dins d'aquest catàleg.
Per tant, tenim l'opció i l'oportunitat
d'anar a diferents llocs del món a tocar.
Vull dir que és una notícia
a la qual estem molt contents i satisfets.
O sigui que, millor un dia d'aquests,
us trobem per dir una cosa...
A Isadeva, per exemple.
O cap a Perú,
o cap a qualsevol lloc del món
i així anem baixar d'Espanyol o de Torn
i que vulguin que es faci un festival
per alguna cosa especial allò de...
I ens contenen amb nosaltres
i estem molt contents.
Canvis de cultures, no?
Jo que dius, la cultura d'aquí la portem cap allà
i la d'allà cap aquí
i aquest canvi de cultura
pot ser que vosaltres en aquest parc estigueu inclusos.
Això mateix.
També s'inclou que fem alguns tallers culturals
per la gent d'allí explicant-los els instruments
o la música que fem.
Vull dir, que a part del concert
també seria una mica alguns tallers.
Ah, molt bé.
I això ho vau proposar vosaltres?
Això dels tallers?
No, això va a dins.
Això va a dins del parc.
Saps què passa?
Que nosaltres al febrer d'aquest any
ja havíem d'haver anat a tocar a Isadeva.
es van fixar en nosaltres per anar a tocar-hi.
Però com que no estàvem dins d'aquest catàleg
no vam poder anar.
Aleshores van haver els tràmits pertinents,
igualment es van fixar en nosaltres per una altra banda
i saps allò que a vegades el destí et porta
perquè vagis a segons quin lloc?
I diu, vés cap allà, home, vés cap allà.
Doncs al final tot ha conspirat
perquè ens acabin seleccionant per fer això.
Vull dir que el nostre pas és anar evolucionant
i anar a tocar lluny d'aquí.
Ostres, doncs quan sigui el moment,
Raül, de veritat, avisa'ns, eh?
Sí, sí.
M'imagina que a partir de mesos, diguem-ho així,
tingués una agenda que demà el que deies tu a Isadeva
o a Rússia, aneu a donar un tomet al món.
El que passa, clar, ho tenim una mica complicat
perquè hem de recordar, com passa moltes vegades,
que la música, no?, per algun dels components,
almenys de l'Astromboli, és de la passió, no?
Ah, sí, bueno, per tots.
Si no tinguéssim passió ja no ho faríem.
M'he refereixo que teniu la vostra feina
per una banda i la música per l'altra.
Bueno, hi ha alguns que intentem sobreviure
i altres que tenen la seva feina.
Però, bueno, com que és per un bé comú,
això és parlar i és una cosa...
Es pot portar, no?
Sí, és una cosa xula.
A més, com que les feines avui en dia van i venen,
saps?
Vull dir que són d'aquestes coses que, bueno,
sempre és una oportunitat per fer altres coses.
Mira que havíem començat amb un rotllo
i estem aquí girant una mica la truta.
No, no, no, però és veritat.
A veure, a la feina què passa?
No me la canvis, no me la canvis.
No, no, que és veritat.
I el que sí que us vull agrair
és que sempre he pogut comptar amb vosaltres
per fer difusió.
Quan vam anar a Sant Sebastián
també va ser important
i va ser dels pocs mitjans de Tarragona
que es va donar suport.
Vull dir, una cosa xula
com un grup de Tarragona
que se'n vagi al festival de jazz de Sant Sebastián
i que no he tingut un recolzament
de la ciutat així guai
fa que plantejar-se coses, saps?
Vull dir, és una queixa
que jo vaig ja donar,
que tenia que donar
i jo agraeixo que vosaltres
us vam fer l'entrevista,
vam explicar,
es vau donar ajuda,
que estem agraïts
i jo ja sé que puc comptar amb vosaltres
en aquest aspecte.
Doncs ja saps que d'aquí a una miqueta,
d'aquí,
deixa'm una hora i mitja aproximadament
que és quan acaba el programa,
llavors tornarà a estar aquesta entrevista
a la web
i si no demà en repetició
a partir de dos quarts de dues
una miqueta més
que tornarem a recordar
aquesta mateixa entrevista.
Molt bé, molt bé.
Perquè així de cara a diumenge
si pot ser que estigui de gom a gom ple
al Teatre de Bertrina
millor també per a vosaltres, no?
Molt bé.
Sí, és que és la idea, no?
O sigui, intentem fer les cosetes
amb humilitat
i abans, no?,
amb les virtuts d'afectes
i anar tirant endavant
i fent el millor que podem
la feina que fem que ens agrada.
I després del Teatre de Bertrina
ja teniu alguna cosa
o esteu esperant a veure
si sorgeix una urgència,
com em deies abans?
A veure, això sempre estàs predisposat
que hi hagi urgències,
però sí que vas planificant,
però...
Sí, sí,
però és gràcies
perquè abans podries planificar.
Jo abans,
quan buscava les actuacions,
amb dues trucades ho tenies.
Sí.
Ara no.
Ara en fas nou
i potser no saps segur
si aniràs a tocar o no.
És molt trist, eh?
És una altra forma de funcionar.
Són canvis.
Ja, ja, ja, però...
I què he de fer?
Dir, hòstia, quin rotllo?
No, doncs mira,
funciona així,
doncs envio energia cap a aquí.
Adaptem-nos.
I a veure què és el que passa.
És que pensa que
l'actuació que vam fer al Metropol
va ser la número 50.
Ara al Bertrina serà
quasi la 90.
Deu negat.
Hem fet quasi 40 actuacions
en aquest temps.
Vull dir,
que ens estan en la cosa...
Estic content
amb la forma de funcionar que tenim.
I cada cop es coneix més gent,
tenim recolzament
i anem a tocar més llocs
una mica més lluny.
I que no se desanimin, eh?
Tot el contrari, eh?
No, no, per això,
que estem motivats,
estem motivats.
Vull dir,
cada cop ens van passant coses més bones.
Per tant,
amb alegria i entusiasme,
enfoquem la vida.
I m'imagino també
que el que dèiem,
que sempre anant investigant,
anant afegint
més cançons al repertori,
i anant modificant
de tant en tant
aquelles cançons
que ja es queden una miqueta així
de costat.
Sí,
tant per nosaltres com per la gent,
perquè com que anem toquant tan sovint,
això d'anar repartint al repertori,
nosaltres intentem que sigui una cosa fresca i espontània.
Sí que hi ha cançons,
que sembla que les toquem perquè ens agraden,
però anem incorporant.
Per això et deia que el Bertrina,
per molt que la gent ens vegi,
sempre hi ha sorpreses,
ja sigui a nivell de la interacció amb el públic,
com amb humor,
com amb les cançons,
perquè ja saps que,
nadus barregem aquestes tres coses,
que és el que ens defineix.
No és un concert de música tal qual,
sinó que és un espectacle
en el qual et pots trobar de tot, saps?
Molt bé.
I les entrades on les poden localitzar?
Tant a la web del teatrebertrina.cat,
i si no a les taquilles,
per les tardes de 6 a 8.
Molt bé, molt bé.
Però bueno, jo recomano que la gent
ho agafi per internet,
perquè si ja ho tens,
t'estalvies les cues,
i ja que es fan aquestes coses,
que diuen,
que és que he de fer cua,
doncs...
Home, posem-ho,
ho han posat,
ho han posat fàcil.
Però això de les cues està bé,
perquè sempre a conèixer gent,
és com allò d'anar a fumar fora,
saps allò?
Allò del Figaro,
que deia,
és el mateix,
diuen,
què passa a les cues d'un teatre quan t'espera?
Doncs pot passar de tot,
vull dir, l'aventura...
i no és una bonica amistat.
No, no se sap mai,
no se sap mai.
I com us vau trobar?
Al concert d'Estromboli.
Veus que ve?
Fomentant el bon rollisme.
Claro, claro.
Bendiciones y buenas noches
y hasta el próximo concierto,
saps?
Dorms poc, Raúl.
Bueno, però bé.
M'estàs amoïnant.
Poc, però bé.
Dorms poc.
Aquests dies sí.
Perquè aquest senyor surt molt tard a la nit, eh?
El que passa,
aquests dies sí que porto més nervis i tal,
però...
M'estàs amoïnant.
No, saps què és la cosa?
Dorm més pel concert, eh?
Les dues fiques la tele i què hi ha?
Aquest senyor fent les seves prediccions
i dic,
és això la teletienda.
Aleshores,
doncs mal por mal,
amb les gafes catòdiques
i aquelles coses que es fiquen,
doncs bueno...
Heu de trucar un dia, eh?
I riu.
Diu, mira,
que som de gent de l'Estromboli i ja es van...
Sí, diu que no s'espera el futuro.
Sí,
i a partir d'aquí ja penja
i tanca la tele,
per si de cas.
Sí, jo no sé si és bo
o dolent que et digueu,
però bueno,
almenys rius una estona.
Home,
ja saps que a ell li ha passat de tot, eh?
Sí, sí, sí.
Jo crec que com una miqueta
guardant les distàncies a vosaltres
quan us trobeu en segons quins parcars,
en segons quins concerts, no?
És que...
Perquè cada concert que deies tu abans, no?
És un món.
Sempre passen coses.
Sí, sí, sí.
Que pugueu fer un llibre tranquil·lament,
a part del CD...
A part del CD.
Ah, a part del CD.
Vale, vale, vale.
Del CD DVD.
Sí, podem fer un llibre recopilatori d'històries.
També la part gastronòmica,
si veus al nostre Facebook,
és important,
si anem a menjar fora.
Ah.
Vull dir,
podíem fer la ruta gastronòmica dels Stromboli.
Oh, pues mira.
I llavors jo crec que a això
als restaurants els interessaria
fer una col·laboració amb nosaltres.
I després truqueu a aquell senyor
que està a la cuina i tot això.
Sí,
el senyor Chicote diu,
ves amb aquell restaurant
que tenen alguna cosa a la cuina
que no pinta bé.
I que es mou sola, no?
Sí.
Jo realment des que veig
al Chicote de la tele
em fa cosa anar segons quins restaurants, eh?
en tu del que hi ha a les cuines amagades.
No entrem en detalls.
No entrem en detalls.
No entrem en detalls.
Deixa'm-ho aquí,
deixa'm-ho aquí.
Sí.
al Teatre Verdrina
a partir de les 7 de la tarda
amb una boníssima companyia
com són l'Estromboli i Gesbant.
I avui també,
doncs mira,
ens hem enriquit una miqueta amb ell,
amb el Raül Zit.
Raül,
records a la família de l'Estromboli.
De part teva, eh?
Gràcies.
Ah, i també volia dir
que ens podeu seguir pel Twitter,
al Facebook, a la web,
us podeu fer fans
i així veureu les nostres peripècies
i aventures per aquests mons de Déu, germans.
I si entreu al Google
i poseu Estromboli i Gesbant,
ja veureu com de seguida
redirecciona cap a on heu deu trobar
i allà trobareu aquest treball discogràfic
sense que el podeu sentir,
podeu gaudir-lo,
podeu saber-lo gairebé de memòria.
Així de cara al concert,
aneu més que preparats, eh?
Això mateix,
la gent pot cantar amb nosaltres
i bueno, ja,
serà fantàstic.
I aquesta va la ser, aquesta va la ser.
Sí, és xulo.
I més als nens també,
li diuen, papa,
fica'm el disco d'Estromboli i el cotxe.
Els pares estan de nosaltres ja.
Sí, sí, sí.
Teniu una nova generació ja potent.
En sé, jo,
ens agrada molt
perquè des dels nens petits
més gran estan amb nosaltres
i com que és un disco que dóna bon rotllo,
doncs estan allà.
Saps què deia?
I els nens també,
com que tenim aquesta interacció amb escrius,
doncs també els hi mola
i estan els pares ja cansats de l'Estromboli
perquè el nen,
fica'm aquesta cançó,
va una altra vegada.
I venen les conces i diu,
toca'm la 2,
vam anar al tafull el divendres,
i el nen,
toca la 2,
toca la 2,
que és aquesta que estava sonant,
vermis bis du xein, aquesta.
La tornem a posar, eh?
Que serà per tancar l'entrevista.
Sí.
I la gent ja no sap el nom,
sinó que diu,
ja una,
clar,
com que estan numerades totes,
la gent ja no mira ni el nom,
fica'l allò.
La 2, la 3.
La 14,
toca la 14,
la 14,
que és la de obra de Rainbow,
que és molt xula.
Doncs això.
Doncs ja sabeu,
de cara al proper disc,
no posem títols.
No, només els números.
El 1, el 2, el 3, el 4...
Sí, com en un barri d'aquí,
que en lloc de carrers,
el nom,
posa'm el número.
O a Nova York també, eh?
Vull dir...
Que et perds igual, eh?
Sí.
Que et perds igual.
Però és pràctic.
de cara als locutors,
i escoltem la número 1.
Sí.
De la història.
Perdona, Mozart feia sinfonia 1,
sinfonia 2, la 5, la 6.
Veus, veus.
Vull dir que tampoc no està,
no està innovant en res,
amb això.
Raül, gràcies.
A tu per convidar-me.
Adéu-siau.
Gràcies, bona tarda.
Jo et puc dir vela, vela,
i també vam dir va.
Totes les llingües em serveixen
per dir el que tu vas.
i el temps és pesat,
el mig, el mig, el mig.
Doncs fes-me ja un petó,
si ho has entès.
A tu per convidar-me.
A tu per convidar-me.
A tu per convidar-me.
i la història.
A tu per convidar-me.
Nu es comiesin els uffats.
Te puc dir mal al campots.
Tocquet arche.
Un petóric picker fais un pių cappar.
Nu es comiesin els ufsats.
Sujeix.
Mi pių plus caniesin els ura.
Enormesknirn els ubrats.
Ja i tocquetes.
Calctis.
czeniaas.
-
Ti puciral,
ja n armour.
Tocquetes.
Tu per convidar-me.
Un petórici.
arguireja.
Fins demà!
Fins demà!