logo

Arxiu/ARXIU 2013/JA TARDES 2013/


Transcribed podcasts: 753
Time transcribed: 11d 8h 7m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Música
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg
de gent que va alçant-se des dels fons dels segles.
De gent que anomenen classes subalternes
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg
Jo vinc de les places i dels carrers plens
de xiquets que juguen i de vells que esperen
Entre homes i dones estan treballant
Els petits tallers a casa o al can.
Música
Jo vinc d'un silenci que no és resignat
D'on comença l'horta i acaba el sacat
D'esforç i blasfèmia perquè tot va mal
Qui perd els orígens perd identitat
Jo vinc d'un silenci que no és resignat
D'on comença l'horta i acaba el sacat
D'esforç i blasfèmia perquè tot va mal
Qui perd els orígens perd identitat
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg
De gent sense místics ni grans capitans
Que viuen i moren a l'anonimat
Que en frases solemnes no hi han cregut mai
Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant
Jo vinc d'un silenci que romperà la gent
Aquesta és la cançó que obre aquests vestits nous de refugi
I la veu que esteu sentint és el Joan Reig
Al qual saludem. Joan, bona tarda, benvingut.
Hola, molt bona tarda, com esteu?
Molt bé, i tu? Com prova?
Bé, bé, prova bé, prova bé.
Estava pensant que ara mateix aquest refugi
En el qual vas endinsar-te ja fa alguns anys
Està a punt de complir 7 anys si no l'ha fet ja, eh?
No, a final d'aquest any, del 2013, en farà.
Sí, vam començar al novembre del 2006
Imagina't, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do
Si de cop i volta et vas refugiar
Sí, sí
I mira, per hora ha sortit, eh?
Sí, sí, tenia ganes de provar una cosa com a cantant
Fent experiment, tenia ganes de reivindicar
Tot aquest gran repertori dels grans artistes
De la generació de la nova cançó catalana
I vam començar mitja broma
Amb en Joan Pau, amb el Chaves
Amb el teclista dels pets, amb el pianista
I mira, a poc a poc, hi van afegir
El Dani Penya, després el Pep Solà
I ara portem en vés del Dani Penya l'Albert Vila
I bé, anem fent
I ara anem presentant un altre espectacle
Sí, el viatge a Ítaca
Sí, fem una revisió total del viatge a Ítaca de Lluís Llach

Aquest disc mític de l'any 75
I bé
I s'ha deixat mimar aquest disc?
S'ha deixat mimar pel vostre refugi?
Sí, sí
T'ha costat una mica
Home, no
Mira, era un disc que teníem tots en la memòria
Jo crec que va durar uns quants anys
T'he diria que en cada casa de Catalunya
Hi havia aquest disc perquè és el disc poder més venut de la història de Lluís Llach
I un dels discos més venuts de la història de la nova cançó
Fins i tot la Caja d'Horros de Tarragona i Provincia
T'ho anava a dir, eh? Que ho va regalar
Sí, el va regalar
Aleshores els bancs regalaven coses
Regalaven cultura, eh?
Sí, regalaven cultura
Llibres i discos i la nova cançó
100 edicions especials
I aquell disc mític, perdona'm que faci un incís
De Bon Iem per Nadal

Que també el van regalar
I n'hi havia un que es deia Gresca Catalana
També, és veritat
I a Pere Tapia, l'Orquestra Plateria
La Guillermina Mota
Sí, música de ball i música per fer Gresca en català
O sigui que...
I el Viatge Itaca van fer una edició amb una carpeta més senzilla
No s'obria el vinil
És veritat
I, clar, estava a totes les cases de Catalunya
Aleshores, és un disc que tothom, menys que tingui certa edat, no?
El té molt present
I això ho vam poder comprovar
La Selva Alcant fa 15 dies a l'estrena

Que la gent va...
Va respondre, no?
Va ser molt emotiu
Va reaccionar molt bé
Tothom cantava les cançons
I la gent jove que no el coneixia
Doncs va quedar també parada
Perquè va descobrir una gran obra
Jo espero que molta gent joveníssima
Descobreixi aquest gran cant d'autoni
Allà que a partir d'ara
De fet, la nostra intenció
És aquesta, no?
Una mica reivindicar
Aquest gran repertori
D'aquests artistassos que teníem
I que tenim en aquest país
Perquè n'hi ha que encara estan en actiu
O sigui, ara us heu parat amb el Lluís Llach

Ara estarem gaudint d'aquest viatge a Itacà

Que cap a on es portarà?
A veure, recordem que a l'excusa d'aquesta entrevista
No només es parla amb el Joan Reig
Sinó també recomanar a tota la gent que n'estigui sentint
Que aquest diumenge tenen una cita amb vosaltres
A la pobla de Mafumet

Dins de la festa major de la Mare de Déu del Lledó
Exacte
El diumenge, dia 3
A les 8 del vespre
El casal cultural de la pobla de Mafumet
Després, el 16 de març
Anem al casal també de l'espluga de Francolí
I després, segurament, passarem per diversos llocs
Tothom que hi estigui interessat
De fet, el vam estrenar a la Selvac
Aquest diumenge serà el segon recital que fem
Molt bé
I ara l'agenda s'està omplint
Volem fer Capitals
Volem anar a Barcelona
Segurament anirem a Tarragona
És probable que fem el Teatre Metropol
Poder a la tardor
Molt bé
Però tenim intenció de passejar el viatge a Itaca
Per tot arreu on ens el demanin
Evidentment
Nosaltres estem molt contents
L'experiència ens ha omplert de satisfacció artística
El sentit que disfrutem moltíssim fent-lo
I pel que vam comprovar en l'estrena
En el primer recital, la Selva del Camp
La gent s'ho va passar
I el que es diu Teta
Molt bé
Ens ho van dir
Perquè hi ho heies a les cares de la gent
Són melodies que estan molt interioritzades
La música de Lluís Llach
I aquest disc concretament
Forma part de la banda sonora
De moltes generacions d'aquest país
I és que et va venint tot
Et va venint tot
Records
I va ser molt emocionant
Esperem que aquest diumenge a la pobla
De Mofomet
Doncs et repeteixi l'experiència
Esperem que sigui així
Veig que ho tenies molt clar, eh, Joan?
De triar-ne aquest CD
És que, a més a més, per la forma que m'estàs explicant
Fins i tot entrem amb tu i amb aquesta emoció de cara a aquest disc, eh?
Sí, mira, clar, amb la història de Refugi
Sempre hem fet cançons sueltes
També en fèiem de Lluís Llach
I en fèiem de la Serra
Però no és el mateix, no?
En fèiem cançons sueltes de molts artistes, no?
De l'Ubidi Molló, d'en Pau Riba, jo què sé
Del Serrat
Sí, però, clar, ara el següent pas, el següent desafiament
Era agafar una obra sencera
I fer-la des de la primera cançó de la cara A
Fins a la darrera de la cara B
Si parlem encara en termes de vinil
O de cinta de caset, no?
Quan es giraven les cares
Tota l'obra
Això és una cosa que es fa bastant al món anglosaxó
Que grups, artistes
Fan obres senceres
Per exemple, agafen el de Dark Side of the Moon
De Pink Floyd
I el fan sencer
O el White Album dels Beatles
I el fan sencer
Des de la primera o darrera cançó
I vam decidir portar aquesta experiència aquí
I, clar, a l'hora de triar
Teníem molts discos
Moltes obres importants
M'imagino, no?
El Dioptria de Pau Riba
El qualsevol nit pot sortir el sol d'encisa
Podíem fer l'Alanar de la Maria del Mar Bonet
La Víctor Jara d'en Raimon
Que a mi és un disc, per exemple, que m'agrada moltíssim
A la propera, no?
Sí, podíem fer El Coi, Dubí de Molló
Podíem fer Quan el mal ve en el mança
Tots alcança del tall
Hi ha una infinitat de discos
Que es poden revisionar tots sencers
Però vam triar el viatge a Ítaca de Lluís Llach
Pel que va representar dins de la seva carrera
Pel canvi radical que va representar
Amb el que estava fent Lluís fins aleshores
I també pel que va representar dins del moviment de la cançó
Era l'any 75
Tens difícils
L'últim any, de fet, de la dictadura
I s'obrien moltes esperances
De recuperació de la democràcia
De les nostres institucions
De la cultura catalana
Exacte, tot bullia molt
I a part, a nivell musical
Va ser un trencament total
Perquè Lluís Llach es posava al nivell
D'una mica del que s'estava fent
En el món del rock
I en el món del pop anglosaxó
Un desafiament en aquell moment també
Era un disc
Gairebé conceptual
Amb uns arranjaments molt sofisticats
De rock sinfònic
Hi havia una orquestra al darrere
Hi havia una coral
Hi havia tot un grup de rock
Capitanejat pel Manel Camp
Amb el Sant Iris a la bateria també
Amb el Jordi Camp al baix
Vull dir, portava uns músics excepcionals
Quins monstres, eh?
Quins monstres!
I la prova és que aquest disc de Lluís Llach
Ha aguantat molt bé el pas del temps
Que ha envellit amb molta dignitat
Que l'escoltes ara
I tant el que dius
Els versos del poeta Cavafis
O els mateixos versos de Lluís Llach
I la música encara és plenament vigent
I es pot escoltar com un disc
Com aquell que diu
Acabat de fer
T'estic una cosa, Joan, perdona'm
Envellit pel pas del temps
No pel que m'estàs dient
Sino pel que diu
Encara podria ser
Sí, jo crec que és envellit
Però en ve alta, gairebé
Exacte, exacte
De bellesa, és veritat
Sí, de bellesa
Cert, cert, cert, eh?
És fantàstic aquest treball
No m'estranya
T'ho dic, mira, tinc la canta de gallina
Tu perquè no et veus
Però és aquelles coses
És que, clar
Quan es fan una cosa
Quan fas alguna cosa
I, a més a més
Pots retransmetre la passió
Amb la qual l'has pogut fer
Si això ho portes a sobre l'escenari
I a tota la banda que t'acompanya
Joan, jo crec que també està amb tu
Remena'm la mateixa

Força
Deu ser fantàstic, eh?
Sí, sí, sí
La veritat és que
Ja et dic
Només portem un recital
Amb aquest espectacle
I estem
Estem encantats
Encantats de la vida
Perquè la resposta va ser
Hi va haver molta gent
I va ser molt positiva
I això ens emperona
Ens esperona
I ens
Clar, ens espitja
Continuar, no?
I a veure si hi ha demanda
Perquè tu saps que també
Els músics també
Estem passant la nostra crisi
No estem al marge del que està passant
Tota la societat en general
I que el fet de la contractació
I tot això també ha de variar
Sempre va molt lent
És veritat
Diguéssim que
El músic en aquest país
Depèn molt del diner públic
Malauradament
Perquè contracta
Els ajuntaments
La iniciativa privada
Entre tots s'ho hem carregat
No sé
Això ja diríem
Formaria part d'un altre debat
I aquí seria extens
Aquí necessitaríem
Almenys 3 o 4 hores
Per poder parlar
Perquè sortiria cada una
Que Déu-n'hi-do
Però també
Hem de dir
Que de mica en mica
També estem acostumant
A la gent
Que durant un temps
S'havíem acostumat
Que tothom
Tot era gratuït
I que no
Que si volen veure alguna cosa
També
Encara que sigui ínfima
Una entrada
S'havia de pagar
Almenys per correspondre
De cara a la qualitat
A el que donen
A sobre l'escenari
I a la feina que hi ha
Crec que has apuntat
Una de les solucions
Encara que sigui ínfima
Estic molt d'acord amb tu
Sí, sí
Però almenys per donar
La gratitud
No és una manera de dir
Encara que sigui
A través d'aquesta entrada
Gràcies per tot el que m'has donat
Durant aquestes dues hores
Hora i mitja
Que he estat amb tu
Sí, sí
Bueno
Jo crec que la solució
Una de les culpes
És aquesta
S'ha carregat
L'iniciativa privada
Perquè
L'iniciativa pública
Els ajuntaments
Han fet la competència
Una mica desllealment
Això ha donat molta fenya
A la indústria de la música
Però d'altra banda
S'ha carregat
El circuit
D'això privat
I quan dic privat
No em refereixo professional
Pot ser mater
O sigui
A l'època del rock català
Recordo que qualsevol
Un esbar d'en Saire
O una entitat
Com un ball de diables
O un club de patir
O un club de futbol
O un grup de joves
D'un poble
Llogava al camp de futbol
I posava sopa de cabra
I els pets
I el grup del poble
O el grup de la comarca
I guanyava en calés
O naltros ens guanyàvem
A la taquilla
I l'entitat que organitzava
El sarau
Entre la barra
I entre la taquilla
A la millor
Se'n portava mig milió
De benefici
D'aquella època
Cosa que els esperonava
Continuar
Fent més recitals
Això passava fa
Estic parlant dels anys
De principis dels 90
Amb el boom del rock català
A poc a poc això
El competir
Amb ajuntaments
Amb festes majons
On quan hi havia calés
Els ajuntaments
Tiraven de veta
Clar
L'empresari privat
O aquestes entitats culturals
Que es dedicaven a fer cultura
I a fer música en directe
Ho han deixat de fer
I només ho ha fet
Els ajuntaments
Els ajuntaments
Quan no hi ha calés
Doncs no contracten
I bueno
I es queda
I és el que
És una situació
Que estem trobant ara
Que fins i tot
Hi ha orquestres bones
O sigui
L'orquestra Balcán
Per exemple
Ha plegat
La Salvatana
També em van dir
Que està a punt de plegar
O sigui
Que no és qüestió
De grups de rock
Ni de cançó catalana
És una cosa
Que afecta
Vaneres
Sardanes
Gent que es dedica
A l'animació infantil
A tot tipus d'espectacles
I després
Ara que em dius
Això de Vaneres
Parlàvem fa uns dies
Amb un grup de Vaneres
I clar
Ens deien
És que
No només ens contracten poc
Sinó també ens trobem
Que ens estan carregant
De coses
Que hem d'anar pagant
I clar
Dius
Una cosa no compensa
Amb l'altra
I arriba un moment
Que dius
Pues ho pleguem
Mira ho deixem aquí
Ha estat bonic
Fins que va durar
I marxem cap a casa
I així
Aquí s'estan perdent
Moltes
Però moltes coses
Però bé
Esperem
Esperem
A veure si trobem
Una punteta de llum
Al final del camí
Joan
Què hem d'anir
Això
No parlem de coses
No no no
Al contrari
A més a més
Hem de revifar-ho entre tots
Una mica
A través dels concerts
A través de l'esperança
A través de les ganes
Els mitjans
Amb la tasca que feu
De divulgació
De les coses
Que passen
En el vostre cas
Aquí al Camp de Tarragona
I de les coses
Que hi ha
Que ja s'estan fent
Coses molt interessants
I que continuïn
Que continuïn fent-se
Joan
Jo tinc un problema
Un dilema
Jo he dit
Més que un problema
Un dilema
A veure
Estàs amb el refugi

També estàs amb la gent
De mesclat

També estàs amb els pets
Amb els pets
Traurem disc a la tardor
I començarem una gira
Final d'enguany

També estàs a la tele

Què et falta fer
Si és que
Jo crec que
Jo no sé si
A tu
Tu les teves hores
Al dia
Són 24
36
T'has multiplicat
Com que ho fas
A vegades ja ho penso això
Ja que em falta més
Sí, encara tinc un projecte
Entremans nou
Encara més
Com que enguany
Faig 50 anys
Què dius
Estic preparant un repertori
Que farem el dia 8 a Reus
Del Tirat de Fortuny
Amb un concert
Que és un concert benèfic
Per la Lliga contra el càncer
Molt bé
I m'acompanya un guitarrista
Que es diu Sergi Esteve
I és un duo
Anem amb ell
Un servidor
I bueno
El Sergi
Un servidor
Jo cantant
I fent
Tocant el cajón
Acompanyar-me amb percussió menor
I ell amb les guitarres
Amb les seves guitarretes
I
Amb l'excusa
Que faig 50 anys al març
Doncs el que fem
És fer un repàs
De tota la meva trajectòria
Artística
O sigui
Faig cançons meves
Dels pets
Revisionades
I adaptades
I adaptades
I adaptades
I adaptades a aquest format
Més petit
Faig cançons
A mesclat
També
De refugi
Faig alguna cançó
Meva inèdita
Que no ha sortit mai
A la llum
Faig versions
Jo que sé
Del mateix Lluís Llach
També
D'Empi de la Serra
D'en Jacques Brel
Una de Ray Charles
Vull dir
Un espectacle
Més de petit format
Dos músics
Només
Per anar fent
Qualsevol racó
Diguéssim
Jo que sé
Auditoris molt petits
De poca capacitat
O bé en un bar
O bé
És allò
T'has de
Ducificar una mica
Per oferir
Tot tipus de propostes
Que
Que
Bueno
No vull tornar
A allò d'abans
Però la cosa està fotuda
I l'excusa
És una això
Dels 50 anys
Que sembla
Que fas
Però que sembla
Que no tens
Gràcies
Molt amable
De res
De res



És diguéssim
Mira
És una altra cosa
És una excusa
És una excusa
Realment
És una excusa
Per dir
Mira
Mira una mica
Enrere
Que he fet
Que he fet artísticament
Doncs mira
I ara ho revisiono tot
I ho torno a ensenyar
En un format més petit
I amb una altra
En una altra lectura
Per exemple
Imagina't cançons
Dels pets
Doncs que
Que no es fan dalt d'un escenari
Amb tota la banda
Sinó que es fan només
Amb una veu
I una guitarra
Tenen una altra lectura
Una altra manera
D'entendre-les
I també està bé això
A vegades
Revisitar
Revisar la teva obra
I tornar-la a interpretar
D'una altra manera
Perquè hi trobes matisos nous
I el puntet de nostàlgia
Que de tant en tant va bé
A veure
Mirar cap endavant
Sempre és un punt positiu
I molt bo
Però no deixa de mirar
Allò de fer
De tant en tant
Una clocada cap enrere
Per a veure
Què és el que ha passat
I com s'ha passat
Jo crec que
A vegades mirar enrere
Va bé
Per fer una passa
Més endavant
Exacte
Perquè fa forces
És com agafar l'è
Com respirar
I bum
I fer una passa endavant
I això només es quedarà
El 8 de febrer?
Només es quedarà
No, no
Per aquest dia
Anem a Manresa
Crec
I anem a Sant Saloni
També
Sí, no, no
Això també
També ho anirem corrent
També
No, perquè estaria molt bé
Que si vinguéss per Tarragona
I jo et convido
Home, estaria molt bé
No sé ni al meu espai
O a l'espai del matí
Allò que dius
Mira, tu tries
I que ho puguem fer
Fins i tot
Un mini concert
Aquí en directe
Home, si el dia que vulguis
Venim i cantem
Un parell de cançons
O les que tu vulguis
Això
No, no, t'ho dic molt seriosament
Això està gravat, eh
Això està gravat
No, no
Jo me comprometo aquí davant de la teva audiència
D'acord
I ens faria molta gràcia
O sigui, que t'ho dic en sèrio
El dia que vols
Que vulguis
Venim i et cantem aquí el que vulguis
T'ensenyem el que fem
Vaja
Sí, no, no
I a mi i a tota la gent
Perquè clar
Ens anem quedant
De tant en tant
Amb petites cosetes
I dius
Però tot això junt
Que és el que ens oferiràs
Deu ser bestial
Deu ser magnífic, no?
Sí, sí, sí
A més, la tria ha estat dura
Allò que dius
Has hagut de treure moltes cançons
D'aquelles que tenen també el seu pes específic o no?

D'alguna manera
És com un passeig emocional per la meva vida

I artístic també, no?
Cançons que m'han marcat
D'altres artistes
I cançons meves també
Que per mi tenen una significació especial
Emotives
I que surten molt del cor
I no ho sé
Que a vegades amb els pets
Doncs clar
Ja s'han tocat
Però s'han tocat
Durant aquella gira de presentació d'aquell disc
Però que potser han quedat una mica més oblidades
Perquè
Clar, amb els pets
Amb els pets amb tota l'obra que tenim
Hem de prioritzar un repertori molt concret
De rock and roll i tal
I aleshores la millor hi ha cançons lentes
O cançons que no
Que no hi caben
I que queden una mica oblidades
I està bé treure-les i la pols
I tornar-les a fer
És que t'ho dic una cosa
Si algun dia ho he de fer
Amb totes les cançons
Que ja anant passant pels pets
Hauríeu de fer
Doncs mira
Començar a les 10 de la nit
Seria les 10 de la nit
O les 12 de la nit
De 3 o 4 dies més enllà
Com un marató
Exacte
Però 3 o 4 dies
Per menjar
Per dormir
Marató petx
No, marató petx
No, mira, no estaria gens malament
El que passa que molt esgotat
Per part vostra
Pels fans encantats de la vida
Però per vosaltres no
Els fans també haurien d'anar a treballar algun dia
Haurien d'anar a estudiar
No, no, s'agafa festa
S'agafa festa
Aquells dies
Una cosa excepcional
Una cosa única
En què ara es pogués viure
Però fem una cosa
Això ja és parlar per parlar
Anem al que ens interessa
Que és aquest viatge a Itaca
Que ja va obrir
I tenim aquest segon concert
Aquest diumenge
A partir d'aquí l'hora
A quina hora puntual
A les 8 del vespre
A les 8 del vespre
Molt bé, molt bé
Allà estareu
I convidem a tothom
Que s'estigui sentint
Que es passi
Que pregunti
Que s'interessi
I a més a més
Hem de dir que teniu
La vostra pàgina d'internet
Sí, refugi.cat
Exacte
Si algú vol contactar
Amb el grup
O saber més informació
I poden sentir
Aquest treball discogràfic
Que estem sentint ara
Sí, també
A veure
A part del viatge a Itaca
Tot sencer
A la segura part
De l'espectacle
Fem un resum
Del repertori habitual
De refugi
O sigui, farem coses
De l'Ovidi
D'en Pide la Serra
De la Maria del Marbonet
Vull dir que
No només l'espectacle
La primera part
És tot el viatge a Itaca

I després fem una mica
En resum del primer disc
Que vam gravar
Dels vestits noms
És que m'imagino
Perquè si no
No els deixaran baixar
De l'escenari
Segur, eh?
No, no
Més que res
Dura mitjoreta, diguéssim
Els vinils
Duraven el que duraven
I clar
No, no
Estem una hora i mitja
Ben bé dalt de l'escenari
Per això
Per això que no pateixi la gent
Que ja
Que sortiran ben contents
Sí, sí
Molt bé
Doncs Joan
Gràcies, gràcies, gràcies
Per atendre la trucada
De Tarragona Ràdio
Un plaer
Esperem
Si no és per un concert aquí
Un mini concert en directe bàsic

Acústic
Pel que sigui
Per
Perquè m'has de presentar
El nou treball discogràfic dels PET
Molt bé
A la Tordó vindrem
I tant
I tant
Ja sabeu que totes les coses
Que tingueu
Compteu amb nosaltres
Que poc o molt
Us anem seguint
Ja ho sabeu
Molt bé
Molt amable
Moltes gràcies
Gràcies Joan
Un petonà
Escuitet molt
Un petonà
Adéu
Adéu
M'estat
M'estat
Mira que estic sol
Acabo de deixar els amics
Els nois i les noies
m'han dit adéu o fins demà.
Miro cap al cel i les estrelles no m'estimen
i a dins de les cases la gent es posa a la taula.
Després xerraran d'aquestes coses tan banals
com són la tele i el treball, o bé el cinema o bé el futbol.
Ells esfumaran el seu cigarro
i quan no el senti les dones explicaran un xist de ver.
Però mai no recordaran
el noi que és mort a la guerra,
a l'absurda guerra, a qualsevol guerra
que els homes s'inventen
perquè hi morin els nois.
jo no vull anar a casa aquesta nit,
no vull que em vegin els veïns,
ara que estic plorant.
Val més que creguin
que com sempre estic cantant
i abriguin els meus cabells llargs
i diguin que sóc un ximplet
i quan parlin algun dia de mi
diran que sóc l'estrebatant,
que no té res a dins el cap.
Val més que no els traguem l'encant
i que la gent del meu carrer
es cregui que sóc un ieier.
Per què no veuen que estic trist?
Per què no se n'adonen
que el món no és tan bonic?
N'hi ha cap a s'engana,
n'hi ha molts a la guerra
i ells se'ls parlen
del seu futbol.
N'hi ha cap a s'engana,