Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en altres edicions
no es presentaven tant gent amb més
bagatge, es presentaven grups més
novells. Aquest any
ha sigut un any que s'ha presentat gent
que porta molt de temps, molts
companys nostres de professió que també estan
entre els finalistes i, no ho sé, està xulo.
Tenim ganes que arribi el dia
i viure-ho amb ells. A més,
el lloc, la capsa de música, que forma
part també del que és
la lluita en el seu moment que van tenir
l'Associació de Músics de Tarragona com a tal,
el poder-se fer.
i tenir un espai
amb estil propi, que és el dius
amb el sabor
i el saber fer de la música
de Tarragona.
I una vegada que s'assabentes
canvien molt els plans de l'Olga
o dius, ostres...
Doncs una mica perquè
vam ser seleccionats
per el disc que tu ja coneixes,
aquest que està sonant, el Near,
però nosaltres estàvem...
Jo estava fent un canvi estilístic important
perquè estic gravant un disc
que es diu Buen Estado,
on canto en castellà i en català.
Una mica intento recuperar l'arrel
del sur dels meus avis
i l'arrel catalana,
buscant més el folk meu, diguéssim.
però anava amb un ritme lent
i tranquil, això.
I quan va passar això del D.O.,
doncs Gerard em va dir
escolta, i per què no hi anem
en Buen Estado?
Home, això és molt fort
pel que m'estàs dient.
Perquè és una cosa
que esteu encara investigant,
que esteu fent,
que sí que ho teniu molt clar.
Vaig posar el turbo
i, bueno,
estem gravant el disc ja
i llavors el que he fet
és en aquest concert,
que és de mitja horeta,
tenim mitja hora cada formació,
doncs el primer quart d'hora
faig un tast de Near,
i l'últim quart d'hora
presento tres cançons
o quatre,
depèn si tinc temps,
de Buen Estado,
faig 50-50.
Aquest Buen Estado
l'hem de tractar,
amb el teu permís,
en un altre moment,
perquè m'agradaria poder-ho sentir
una mica,
poder apamar una miqueta més
de com va anar la gravació,
qui t'ha acompanyat
en aquesta gravació.
Bueno, estem,
estem encara.
Per això,
parlarem en el futur
quan ja el tinguem físicament
amb el teu permís,
a més que serà també
una sorpresa per mi
i tots els oients
que t'estiguin sentint.
La gent que em coneix molt
saben que tota la vida
he cantat en anglès,
sempre,
i m'ha costat molt
decidir-me.
T'ho anava a dir, eh?
Què ha passat?
Què ha passat?
Que matamorfàsia has patit.
Ho havia provat
moltes vegades ja
en el passat.
Moltes vegades
ho he provat
pel tema de la comunicació,
i de connectar
amb el públic,
tot això que ja sabem.
També sabem
que la música
és universal
i que no importa
l'idioma,
d'acord.
Però a mi,
que m'agrada molt
el folklore,
el folk,
doncs trobar a faltar
mimar una mica
l'arrel
d'on vinc jo,
no aquesta
que ve de lluny,
que en realitat
no és la meva.
però bueno,
era un tema pendent
i no sé
si és l'edat o...
Home, no,
que ets molt jove,
dona.
No diguis això,
diguis això.
El que passa
que potser ha hagut un moment
que necessitaves
un petit impàs.
Sí, suposo que sí.
Jo que dius,
mira,
necessito canviar,
necessito donar-li un altre aire
al que sé fer
o ensenyar més coses
del que jo tinc dins,
no?
És molt senzill,
simplement és que
m'hi vaig trobar
tremendament bé,
molt còmode,
quan mai m'hi havia sentit
tant de veritat.
I ara
ho gaudeixo
moltíssim.
I a l'hora
de composar les cançons,
també?
T'ha passat exactament el mateix?
T'has continuat sorprenent
a tu mateixa?
Bueno,
ha sigut com abans,
amb aquesta nova
motivació,
però bé,
bé,
ni millor ni pitjor,
vull dir,
la meva onda.
I qui t'acompanya?
Bueno,
aquí estarà amb tu,
recordem-ho,
perquè són grans músics
i també unes magnífiques persones
que un dia van poder
gaudir amb ells
també aquí en directe
i que va ser espectacular
aquell dia.
Evidentment,
Gerard Marçal,
el meu gran amic,
germà i ja no sé,
que me l'estimo molt
i el Fernando García
a la bateria
i bueno,
doncs anem així
amb aquesta formació
sense baix
que és curiós,
no?,
portem bateria,
guitarra,
acústica,
veu
i el Gerard
amb la pedalera,
els efectes flauta
i saxo
serà això.
I que és un company
de tot,
perquè és un chico
para todo,
aquest home,
també canta,
està cantant molt
a buen estado,
de fet,
canta gairebé
en tots els temes
el Gerard,
que té un paper
bastant important
cantant,
és molt bonic.
Home,
te l'estàs molt,
estava pensant
que és un repte
molt fort,
eh?
Ja que dius,
me l'estic jugant,
però em vaig sobresegur
perquè és una cosa
que creiem
tan forta.
ho dius pel concurs.
Pel concurs
i per tot,
per aquest canvi
tan especial,
no?
No,
trobo que és el més sincer
que tinc ara dins,
llavors no crec
que me l'estic jugant,
sinó que estic sent sincera,
no?
Això és el que sents,
no?
Clar,
és el que sento ara,
vaig a fer això,
si agrada bé i si no.
I el tema del concurs
és prou,
com t'ho diria?
A l'entorn,
potser.
per mi,
per exemple,
si el guanyéssim
seria prou significatiu
fer-ho en buen estado,
perquè significaria
que anem per bon camí,
no?
Vull dir que
no passa res.
No, no,
a més,
és allò que dius,
hem d'estar,
no?
Hem d'estar
per provar,
per poder estar
en el concurs
i ja ho ha arribat,
jo ho deia abans,
que clar,
és una cinquantena
llarga
de grups
que s'han presentat
i d'aquesta cinquantena
llarga
doncs han sortit
sis grups
i que són sis grups
que podran veure
a sobre
de l'escenari
de la capsa de música.
Molts, ja et dic,
companys nostres
de professió
i hi ha un dels grups
que és més novell,
que porta menys temps,
que també els conec
via així
alumnes
i coses així.
No sé,
és xulo,
és bonic,
aquesta vegada
estem allí
companys de professió,
ens agrada,
és bonic,
bueno,
no sé.
És especial,
no?
No ho veus tant
com una competició,
no sé,
perquè és que,
clar,
jo toco amb
l'he tocat amb el baixista
d'aquest grup,
he tocat amb el tal,
aquest m'ha fet un màstering
una vegada,
no sé què,
tots ens coneixem tant
que és,
no sé,
és xulo,
és una festa xula.
És diferent,
i a més,
dins de les festes
de Sant Datí,
clar,
qualsevol cosa,
encara com que,
agrada més,
no?
i faig germà no.
Clar,
clar que sí,
i em dedica,
l'Olga,
sempre ve carregada,
no sé si,
no sé si em dedica,
de la germana petita,
perquè ja forma part
de la família,
quin parentesc
li posaríem
a la teva guitarra?
Però aquesta és una altra,
eh?
Aquesta és una altra?
Sí,
avui m'he portat,
aquesta és la dona de platja,
que el diu.
Com que,
a veure,
explica-m'ho.
No,
perquè precisament
com que estem
gravant el disc
i estem treballant
on vivim,
que estem a la muntanya,
així retirats de tot,
la guitarra està allà
d'estudi i tal,
i llavors aquesta és la que tinc aquí
per anar a platja,
que no hi vaig,
però és igual.
Però mira,
per anar per les ràdios.
Per embrutar-les.
Això per anar per les ràdios.
Sí.
Anem a tocar alguna coseta,
et sembla?
Sí,
sí,
què fem?
Me fas una petita presentació
en primícia,
única.
Buah,
sí,
ara que així...
Déu meu.
Bueno,
s'està pensant,
eh?
No,
mira,
vaig a tocar un tema
que es diu
Hacia dónde miran les flores?
Sí.
I aquest tema
vaig voler explicar una mica
la vergonya
que els fa a vegades
a les flors
de mirar-nos
perquè últimament
les coses
estan molt lletges
i vaig pensar
en la metàfora
que després de la primavera,
que és quan ens miren,
no?
Doncs giren el cap
i donen mitja volta
com dient
xatos.
No tenim la fe.
Esperem fins l'any que ve
per la primavera
tornarem a sortir
i tornarem a mirar
a veure com esteu.
Si esteu guai
doncs ens quedem
i si no
tornarem a girar el cap.
Llavors,
amb aquesta idea
em va venir
això.
Que bona idea, eh?
Bueno,
jo què sé.
Idees en tenim tots.
No, no,
perquè queda molt poètic,
queda molt bonic,
donant-li precisament
una altra vida
o una altra mirada
a alguna cosa tan bonica
que tenim al voltant
com són les flors
i que no sabem d'elles
fins que algun dia
un dia puntualment
algú ens agrada alguna cosa
i que les cuidem mínimament,
no?
Sí, sí, sí, sí.
És així.
Tot va ser perquè
el meu tiet
em va dir
quan vagis a tocar
a no sé quin lloc
del Pirineu,
a Burg,
anàvem a Burg,
al Pirineu,
em va dir
quan passis per Tíria
veuràs milions de flors.
Hi ha flors per tot arreu,
pels balcons,
per tot arreu.
i anàvem amb la il·lusió aquesta
de veure les flors i tal
i no n'hi havia ni una.
Què dius?
No n'hi havia res.
Però què ens ha passat?
Bueno, no ho sé, però...
Jo és el que deies,
que ja s'encança
de veure el que hi havia
pel poble i dir
mira, no sortim,
no sortim.
I aquell dia vaig pensar
hacia donde miren les flores,
no?
Com dient,
estan mirant cap a l'altra banda
i no les veig
perquè a mi m'ha assegurat
que això està ple de flors.
Bueno, jo què sé.
I vas agafar la metàfora
i és el que...
Qualsevol excusa,
bueno.
Sí, sí, sí,
escoltem-la,
sisplau.
Molt bé.
Som-hi.
Hacia donde miren las flores,
cuando nadie es reflejo
de su hermosura,
cada mayo reinen las diosas,
su llegada es espejo
de mi cordura.
Sólo ver
su forma de existir,
ser frágil
y al temor,
abrirle el corazón
llenando de color
toda esta realidad.
¿A dónde han de mirar?
Cada vez cuesta más.
y a pesar de todo
yo quisiera
merecer su tierna mirada,
asomarme al balcón
de la primavera,
sostener la pena
en el aire
y arrojarla bien fuerte
hacia alguna parte,
descoser.
Heridas que olvidé
por fin balancean
coronas de laurel
sentir recuperar
aromas que hay en mí
inviernos deshojar
para poder vivir
el tiempo que nos queda
como el cuento que escribí.
solo ver
su forma de existir,
ser frágil
y al temor,
abrirle el corazón
llenando
de color
toda esta realidad.
¿A dónde han de mirar?
Cada vez cuesta más.
Y a pesar de todo
lo quisiera intentar.
¡Suscríbete al canal!
molts anys
d'estudiar,
d'estudiar.
Però això ho fas tu,
que jo no ho havia vist
encara, eh?
Bueno,
estudiant,
estudies escales
i te les aprens
i, bueno,
no sé, suposo que...
Però no pateixes,
no?
No,
no,
no,
pateixo.
Em fa patir altres coses,
com
com això
del
Don't lose the opportunity
to mingle with madrilenos
i coses d'aquestes,
aquest tipus de llenguatge.
Ara me s'ha acabat, eh?
Ara me s'ha acabat,
m'he quedat així en plan...
o relaxin cap o...
Com era això?
Relaxin cap a fer col·legi.
Aquestes coses em fan patir molt
i em fan vergonya.
M'agrada més la facturing,
la facturing que després
ha de venir
d'aquell mateix lloc,
el mateix lloc del cafè amb llet, eh?
Sí, sí, sí.
Que després allò que s'estén...
La factura s'estén, no?
Sí, s'estén per a tot arreu.
A molts llocs, a molts llocs s'estén.
Això fa patir.
I em fa vergonya
i em fa...
em fa molta vergonya
que es pensin
que tenim alguna cosa a veure
amb aquestes coses
nosaltres que vivim aquí.
Però cantant coses tan dolces,
o sigui,
que dius...
Alguna vegada
has pensat de dir,
ostres,
he de fer una cançó,
d'aquestes que ja estic
ratllada,
que estic cansada
de veure tot això,
i alguna d'aquestes, Olga,
que has pensat de fer-ne?
M'agrada que em facis aquesta pregunta
perquè...
Perquè, a més a més,
amb aquest nou...
Sí.
Aquest nou terenar
que tinc ganes ja d'explotar
i de dir també alguna cosa
en veu alta del que penso.
Doncs sí, t'explico.
De fet,
Buen Estado va ser una cosa
que va néixer...
Bé, una idea
que va néixer de Gerard,
realment,
amb aquesta idea
de fer cançons
amb missatge,
no tant missatge polític,
sinó un missatge
que parli sobre la bellesa
i sobre la veritat,
sobre les quatre coses
que els que portem una vida
una mica al marge
de les normes
o de...
Ja m'entens?
Sí.
Doncs la manera com nosaltres
entenem això,
la veritat,
què és el que és realment bonic,
què és el que realment
és important,
tot això.
Llavors,
la gran major part
dels temes de Buen Estado
parlen d'això.
Hi ha alguns temes
molt més compromesos,
com un que es diu
manos vacías
i das,
motivos,
hi ha una sèrie de temes
que sí que són,
que estan compromesos
amb aquesta idea.
A ciutat de mirar
les flors
és més light,
però té el mateix sentit,
té el mateix sentit de dir,
bueno,
tu et pots comparar
amb una flor,
si ella et mirés
pensaria que estàs
en harmonia
amb el que hi ha
al seu voltant
o t'hauries de revisar.
Tens de reciclar també,
no?
Sí,
llavors,
la idea és aquesta.
Llavors,
més enllà d'això,
volem aconseguir
que certes persones,
escritors
o gent sàvia,
gent més gran,
en aquest disc
recitin
en algunes de les cançons
alguna cosa
escrita per ells,
ja tenim alguns noms
xulos,
de gent maca,
que diuen coses
molt boniques
i que vull que gravin
en el disc
aquest petit poema
o coses que vulguin dir,
no?
I quant més o menys?
Ara ja és que m'has posat
el coquet,
ara m'has posat
el caramèl a la boca,
de continuar preguntant
sobre el nou disc.
Ara esteu enregistrant-lo
perquè esteu en plena feina,
estem gravant a casa,
com sempre.
puntual per concert
i després
es continuarà fent,
no?
Sí,
està,
mira,
justament ara mateix
vinc de parlar
amb la persona
que farà la proma
una mica
i hem quedat
que a desembre
ha d'estar,
o sigui que
ja o ja,
no?
Ha de sortir el gener,
o sigui que el gener
hauria d'estar
sí o sí.
El gener,
depèn de la data,
compta una miqueta abans
o una miqueta després
per venir aquí a la ràdio
per parlar-nos,
si no,
potser t'hauré de trucar abans?
No,
no ho penso.
No, no,
t'ho dic perquè,
clar,
si ets
la guanyadora
del Déu Tarragona
haurem de parlar amb tu
l'endemà.
Ah, vale, vale.
O sigui que
t'ho dic,
o fins al mes de gener
o fins d'aquí
a quatre o cinc dies
que tornarem a parlar
un altre cop
i llavors
us tornarem a tenir
aquí amb nosaltres.
Molta sort.
Gràcies.
Amb tots els projectes,
amb el concurs,
que vagi molt bé
i ja saps que tornem a esperar.
Amb quina cançó acabem?
Vinga, digue'm.
Estàs amb el disc de mi?
Sí, sí.
Mira, per què no poses
l'últim track de tots
el que és un bonus track
que es diu
I Feel You,
l'última.
La número 11.
Sí,
que a mi m'agrada molt.
Sí?
Sí.
Doncs vinga,
dedicat a tota la gent
que n'està escoltant
de part de l'Olga.
I que vingueu el dia 20
a votar-nos.
Exacte.
No hem dit l'hora,
a quina hora us toca a vosaltres?
Això comença a les 8
i són més tercers.
Són mitja hora a cada grup.
Bueno,
calculo que a les 9 i mitja 10,
així.
Però bueno,
si vinen,
que vinguin a veure tots.
Que vinguin a les 8
i vegin tots.
I que no es perdin
ni un dels grups.
No,
perquè són tots molt guais.
No estic fent la pilota,
que és que ho penso de veritat
que jo què sé,
la selecció que han fet
és xula
i val la pena.
I a més a més,
hem de dir també una altra cosa
que també és important,
que el públic
també farà de jurats.
Sí, exacte.
Que també seran els responsables
de triar-ne
i seran els que després,
de cara al futur,
els representants
del Déu de Tarragona del 2013.
Sí, sí.
Doncs de nou gràcies.
A tu.
Que ja estem esperant
que arribi aquest nou treball discogràfic.
Sí, sí, jo també.
I el que et deia abans.
O d'aquí uns dies
te torno a parlar
o ja serà
quan vosaltres dieu
i això ja està tot pamat,
aquí te'l presento,
anem a parlar.
Les dues ocasions seran estupendes.
Ja ho saps que sí.
Gràcies.
A tu.
I saw you closing the door
Rest at the stairs
My hands were on the floor
This silence breaks me in
Your absence is clear, dear
There is nothing yours
Here a bed
I feel you
I watch the lights
At the corridor
I imagine your silhouette
Drawing pictures on
I miss you so
Maybe tomorrow
You'll call again
This silence breaks me in
This silence breaks me in
Your absence is clear
Your absence is clear, dear
There's nothing yours
There's nothing yours
Here a bed
Here a bed
Here a bed
I feel you
I feel you
This silence is clear
This silence breaks me in
This silence breaks me in
Your absence is clear
Your absence is clear, dear
This silence is clear, dear
There's nothing yours
Here a bed
Here a bed
Here a bed
I feel you
I feel you
I feel you
I feel you
This silence breaks me in
This silence breaks me in
This silence breaks me in
Your absence is clear, dear
This silence breaks me in