TREFIC DESTRACCIÓN
Bona tarda, benvinguts al tràfic d'abstraccions.
Després d'unes quantes setmanes de luxe aquí amb convidats que ens han explicat coses molt interessants,
avui continuarem explicant coses interessants, però ja sense convidats, almenys aquí en directe a l'estudi.
Avui va de literatura, la cosa.
Amb l'excusa de la tardor literària, recuperem unes quantes propostes d'activitats que es fan aquí a Tarragona aquests dies,
i també, si us voleu muntar la tardor literària a casa, tenim unes quantes recomanacions.
La tardor literària en guany s'allarga fins a mitjans de desembre, fins al 18 de desembre concretament,
i tenim una activitat aquest mateix dijous.
El nostre estimat Café Metropol, el nostre estimat cicle I per Metropoesia,
programen un recital poètic de la Glòria Coll.
Que consti que nosaltres hem fet una tria d'allò que a nosaltres ens crida més l'atenció.
Podeu buscar la programació i la trobareu completa.
Aquest divendres, dia 22, al Metropol Teatre, Flames a la Fosca, de Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló Pòrcel,
amb direcció de Teresa Vilardell. Pinta molt interessant.
Una altra proposta pel 23. A dos quarts de nou del vespre,
la Sala Núria del Clos de la Cooperativa Obrera Tarraconense, Poesia i Música.
Una música de Cavalls Negres, amb Mònica Fancampen, Jordi Gaspar i Laia Cagigal.
Espectacle basat en poemes de La Tempesta, d'Albert Roig, poeta tortosí, també molt estimat per nosaltres.
El 24 de novembre, Cumbres Borrascoses, Woodering Heights, la pel·lícula,
a l'Auditori Catalunya Caixa, aquí de Tarragona.
I dilluns, també pels nens, Teatre Escolar, els tres ossos, de la companyia L'Estequirot.
El dijous 28, una altra recital hipermetropoesia, amb Gerard Vilardaga i Primo Caviano.
I a pel desembre, el dia 3, hem triat a les 7 del vespre, la Biblioteca Pública,
el comentari del llibre final de partida de Samuel Beckett, a traducció de Joan Cavaller.
El 5 de desembre, Josep Pedrals, Hipermetropoesia, el Cafè Metropol, a les 8 del vespre.
I l'última recomanació que us volíem fer és al cinema,
una pel·lícula que ja es va projectar, crec, dins el programa de Santa Tegla,
La Blancània Ves, de Pablo Berger, en aquest cas també a l'Auditori de Catalunya Caixa,
aquí al carrer Pere Martell.
I abans de continuar amb les propostes literàries,
us volem regalar avui també unes quantes cançons.
Doncs anirem esquitxant aquestes propostes,
aquests fragments de llibres que us volem proposar,
amb un disc, un disc de Lloyd Cole d'aquest any.
El disc es diu Standards i sentirem algunes peces.
La primera, California Earthquake.
I hear they exploding
The underground blast
And what they say is gonna happen
It's gonna happen at last
That's the way it appears
They tell me the fault line
Runs right through here
So that may be
That may be
What's gonna happen
It's gonna happen to me
That's the way it appears
They tell me the fault line
Runs right through here
Atlantis will rise
Sunset Boulevard will fall
Where the beach
Where the beach used to be
There won't be
Nothing at all
That's the way it appears
They tell me the fault line
Runs right through here
So that may be
That may be
What's gonna happen to me
What's gonna happen to me
What's gonna happen to me
What's gonna happen to me
What's gonna happen to me
That's the way it appears
They tell me the fault line
Runs right through here
Runs right through here
guitar solo
I hear the explosion
I hear the explosion
I hear the explosion
The underground blast
And what they say
Is gonna happen
It's gonna happen at last
That's the way it appears
They tell me the fault line
Runs right through here
So that may be
That may be
What's gonna happen
What's gonna happen to me
That's the way it appears
They tell me the fault line
Runs right through here
Right through here
Right through here
Time throw a light
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
Fire
I dit això, anem amb les recomanacions literàries.
Primer llibre, Marta Rojals, Primavera, Estiu, etc. La Magrana.
Publicat, crec, aquest mateix 2013, la Marta Rojals és nascuda a la Palma d'Ebre,
ha fet un llibre transcrivint el dialecte pràcticament amb exactitud mil·limètrica i normativa,
volem creure, creiem que ha fet totes les consultes adients,
i hem seleccionat uns quants fragments.
Un d'ells, sobre aquelles primeres trobades entre nois i noies, adolescents, allà al poble,
i diu, només contemplàvem la possibilitat que ens demanessin per sortir,
i després ja veuríem el què, perquè demanar per sortir ja volia dir la formalització,
la legalització, la legitimació de les primeres operacions de la carn,
innocents i maldestres.
Fora d'aquí, per nosaltres, tot entrava dins de la categoria fosca de la perversió.
I les tietes deien,
«Xiquetes, penseu que més val un minut de seny que cinc d'alegria».
Un altre fragment més endavant d'aquesta novel·la.
«Hi ha coses que a vegades semblen mortes i enterrades,
i que les dones som d'aquesta manera que a vegades fem coses sense saber per què les fem,
però que per dintre sí que sabem per què les fem.
I quan te fas gran vas entenent que moltes vegades mos enganyem en altres mateixes,
perquè si no patiríem molt.
I jo no vull que pateixis, xiqueta».
I aquí hi ha la tragèdia.
Cap al final del llibre, un altre fragment que ens va colpir.
La protagonista, l'Èlia,
explica els crits del Bernat que exploten al pou de l'escala.
«Et sona, oi? Et sona? Fa mal, oi que sí?
Doncs vull que ho sentis, vull que ho sentis bé,
perquè hauria pogut ser, Èlia, em sents?
Hauria pogut ser, només que tu haguessis volgut.
I jo em tapo les orelles, i soc cega, i m'ofego.
I a 150.000 anys llum, una agulla fa un forat,
i del forat surt una llum blanca,
i dins de la llum blanca comencen a juntar-se els protons,
i els electrons i els neutrons,
i els planetes s'inflen com bombolles de sabó,
i les aigües torrencials surten de les escletxes,
i els núvols giren com mans pels cels de tots els oceans,
i un peix comença a caminar, i es posa dret, i es fa una casa,
i a la casa hi ha unes escales que pugen i pugen,
i al replar de les escales hi soc jo,
cega, sorda, ofegada en l'aigua salada,
de tots els mars del món.
I així s'acaba la música.
I així tornem a la música de Lloyd Cole
per recuperar-nos.
Sentim una altra peça del disc Estàndards,
que es titula Women's Studies.
Música
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit