Bona nit, Jessica.
Hola, Silvia, ¿cómo estás?
Ay, no sé, no sé qué me pasó.
Ara m'estic canviant, ara estic canviant.
Ara te pasó de 30 a l'Argentina.
És que soc internacional geogràfic, jo.
Per tot arreu, internacional.
Això va això.
T'ho hagi grafí, t'ho hagi grafí.
Doncs, Silvia, tu, què vas fer divendres a la nit?
Oh, vaig estar treballant fins a tard.
És tard.
Això és més edipiat.
Sí, és clar.
L'altre dia m'ho va sortir perquè et vaig veure i ara no em surt.
Molt, m'ha dit que, clar, avui no porto un look francès.
Clar, i l'altre dia és que va ser entrar i ja va ser...
Era un look parisien.
Oh, la, la, la, Silvia.
Sí, café olé i tal.
Doncs, no vas veure res de la shopping night?
No, perquè òbviament...
Parlem de la shopping night avui, eh?
Fins a les 12 de la nit que estaven, eh?
Sí, sí, sí.
Una meravella, eh?
Però, escolta, un fred.
Sí?
Què fotia aquell...
Què em dius?
Un fred, què feia?
No vas passar fred quan vas sortir d'aquí de la ràdio?
No me digues.
Per això va ser un dels inconvenients que no m'ho havia quedat molt a propet.
Si no, vaig agafar carretera i manta i vaig anar cap a casa.
Molt bé.
Doncs, què vols que et digui que vas fer bé?
A més, tenint en compte que el dia següent a la set del matí havia d'estar drets,
o sigui que...
Doncs mira.
No perdem el temps.
No, no, no.
Que hem d'anar per feina el dia següent.
Doncs...
Però ja sé que m'ho vaig perdre.
I que us ho vaig passar molt bé.
Tu vas perdre, ens ho vam passar força bé, la veritat.
Tot i que amb el fred que feia donava més ganes de quedar-te en una botigueta que passejar pel carrer.
Els espais eren molt divertits.
Bé, jo estic començant a parlar aquí i abans que res, bueno, no sé, canviem de música.
Canviem de música.
La que tu quieras, eh?
Hoy va a ser la que tu quieras, literalment.
¿Cómo que la que jo quieras?
Sí, sí, sí.
Hombre, no me hagas esto.
Sí, sí.
Hoy no, hoy no has hecho nada.
Sí, no, no he encontrado que no havia hecho nada nuevo.
Ja lo sé, ja...
A mi m'ha sorprendida, m'ha sorprendida.
A mi també m'acabo de sorprendre a mi misma.
Veus, és que et sona així com a guerrillera, eh?
Sí, sí.
Sona a nit freda i tot, eh?
A nit freda, nit de lluita.
Que és això.
Bé, bàsicament, la nit del divendres...
Jo vaig començar d'hora, va de dir.
Sí.
Perquè vaig passar a primera hora de la tarda, allà de set i mitja, vuit, pel Parc Central.
Estava ple de gom a gom.
Sí, sí, sí.
I donava moltes ganes de quedar-te, perquè estaven totes les llumetes i totes les decoracions de Nadal posades.
I mira, què vols que et digui?
Fins a les dotze de la nit, al Parc Central, saps que hi ha descomptes i hi ha coses diferents.
T'hi apuntes, t'hi apuntes.
Home, t'hi apuntes segur.
Home, sí, t'hi apuntes.
I a sobre, després, si arriba a una banda i et posen música en directe i ja t'entretens així, escolta, ja has fet la nit.
I no te n'adones i ja te passen les hores volant.
Jo crec que entre que mires una botiga, mires una altra i vas amb la tranquil·litat que no hi ha pressa, encara te s'ajunten dues coses, no?
Vas com... vas amb més calma, diguéssim.
Sí, sí, sí.
I el que me va sobtar molt i me va agradar molt, i per properes històries es pot fer, es va fer.
Jo no sé si és massa caos circulatori.
Tallar.
El tallar la reunió.
Tallar la reunió.
Jo vaig ser de luxe, jo crec, eh? Penso.
Jo, quan vaig... Bueno, t'explico la...
A veure, explica, explica.
A veure, què vas fer quan vas sortir d'aquí de la migdora?
De la migdora?
I ja vas agafar carrer... Jo crec que...
Doncs sí, cap a...
Cap a la Rambla Nova, no?
No, cap a Rascuí, directament.
Al Parc Central.
Al Parc Central.
I allà vaig donar un tom i això...
Vaig veure que hi havia molta gent i vaig pensar, bueno, això estarà animat tota la nit.
Entenc, perquè...
Amb el fred que feia al carrer.
Que bé s'està aquí dins, no?
Sí, no?
Que démonos.
Aquí, tota l'estona.
I llavors, clar, com que també tens llocs per sopar, mig baratets i això, doncs tampoc hi ha gaire problema.
Per tant, després d'anar a donar un tomet pel Parc Central, vaig pujar cap a dalt.
Vaig pujar-ho tot fins a passar les cols.
Molt bé.
Em vaig a donar un tomet allà, vaig visitar la botiga de la Mònica Lueza, la botiga de Vestiditos...
Gràcies a Vestiditos, vaig donar una mica de calor a la nit, perquè em van oferir un adernats de Tarragona, un vi...
Sí?
Boníssim.
I llavors...
Vols deixar-ho?
Val.
Ah, perdona.
No fies cas.
No, no, no.
No et faig cas, Sílvia.
Ja m'adono.
Pensava que m'estaves dient una altra cosa.
No, no.
M'adono.
Ah, sí? Ho senties?
Perdoneu, eh?
És que estava agafant el micròfon perquè estic, com que em dóna la sensació que caic.
Perquè soc aquí...
De miracle.
Estic aquí de miracle.
De miracle.
Perquè tinc una enganxada al coll, però jo, com a me deu a mi público, i als oients, i als meus oients, gràcies, gràcies.
Doncs, d'on m'he quedat? Perquè t'estava explicant...
Estaves pujant ja i estaves a Vestiditos, que t'havien donat un vi calentet.
Ah, no, vi calentet no.
Ah, no?
El que va fer és calentar-me el cos.
D'acord.
Hi ha pensat que era vi calent.
Dic, home, que potser a mi jo hem trobat una altra varietat, que podria ser.
Això ja és més raro.
Oh, mira, les habaneres.
A donar el ron cremat, doncs mira, vi cremat, que també podria ser.
Imagina la graduació.
Això ja ho pensaré per un altre dia, un programa dedicat a gastronomia de lujo o especial.
Vinga, això serà una altra cosa.
I per la part alta, home, la part alta no és que a primera hora, eh?
Estic parlant de primera hora, ja eren les 9, això.
A la part alta no hi havia gaire gent, val?
Es va tardar, crec que es va tardar una mica en muntar l'espai pròpiament dit, la barra i tot això, i els muntaditos i el moment de música en directe, però després jo crec que els que estaven allà ho van passar bé, però hi havia poqueta gent.
Poqueta gent. Home, jo crec que pel que he pogut llegir, pel que s'ha pogut veure, molta de la gent es va, podíem dir, es va, no sé si reunir seria la paraula.
A la plaça Verdaguer.
Exacte, entre la plaça Verdaguer, la Rambla...
És que donava...
Potser donava molt més joc perquè estàvem més centralitzades.
Estàvem més centralitzades, aquelles tres zones estàvem com a més centralitzades.
Exacte.
La part de la part alta, doncs, donava la sensació que era una mica que hi havia més gent, que de costum, perquè, òbviament, a la part alta...
Depèn de quines hores, no hi ha ningú, ja t'ho dic ara.
Sí, sí, per això. I hi havia més gent que de costum i vaig pensar, dic, mira, quin d'ànim, però no era... no era una locura, eh, ja t'ho dic ara.
No va ser una locura.
A veure si la cara propera.
Ara, la gent, però, estava animada.
De fet, vaig estar preguntant, eh?
Vinga.
Tot això. Et vaig estar preguntant a la gent?
Sí.
I a veure què... Mira el que em van dir.
El que em van dir.
No, em sembla molt bona iniciativa i com més botigues obríssim, doncs, crec que millor.
Doncs per d'enamitzar una mica abans de Nadal, abans també de rebaixes, que potser hi haurà gent que s'esperaria, doncs...
Però, bueno, si hi ha promocions, que sembla que sí, doncs, és molt bona idea.
A mi me parece estupendo.
A la se nota, se nota que hay mucha gente que ha salido más gente a la calle.
i, pues, hay que hacer, claro, hay que hacer lo que sea, lo que sea para animar la ciudad y para que la gente se anime a gastar.
Està molt bé per donar a conèixer els productes i els serveis de cada botiga, està molt bé.
Doncs jo crec que és molt bona iniciativa, tot el que sigui una innovació està bé per les botigues, el que passa que jo, de cara als botiguers,
ho faria amb més bon temps, o sigui, ho faria als mesos, per exemple, de maig o de juny, més que ara, que no invita massa amb aquest fred a sortir.
O sigui, la idea és bona, però jo ho hauria fet en una altra època de l'any.
No, que una noche como esta, con el frío que hace, pienso que no habría salido nadie, sin embargo, hay mucha animación por la calle.
Esto quiere decir que es bueno, sí.
La semana pasada no había nadie, sin embargo, y con el frío que hace, ahí está la calle llena.
O sigui, que muy bien.
Doncs mira, estic d'acord amb...
Hi ha diferents opinions, ¿eh?
Hi ha com un poco todo.
Clar, estic molt d'acord que es va fer molt bé, que la gent va sortir al carrer.
Això sí, veia més dones, ¿eh?
I una altra de les qüestions que m'ha agradat és que es podia haver fet en una altra època de l'any, no?
Sí, però pensa que normalment aquestes iniciatives es fan o bé al setembre...
Seria bona època, home, fantàstic.
Sí, però al setembre tenim Santa Tecla i aquesta ciutat es paralitza amb Santa Tecla.
Doncs una miqueta o abans de Santa Tecla o després de Santa Tecla.
Bueno, també, sí.
Encara ens acompanya.
És bona opció.
A més, després de Santa Tecla ja tens la gent al carrer durant les festes, que ja estem com a...
Sí, sí, ja estàs.
M'agafeu la idea.
Estàs en modo festes.
Exacte, ja tens l'on de les festes.
Qualsevol cosa és allò que dius, doncs mira, per exemple...
Ja va sortint.
S'acaba Santa Tecla, doncs, el dia 23-24...
24.
Bueno, 23 perquè Santa Tecla com a tal, el 24 que agafem, enganxem una miqueta la de la Mercè,
però aquell cap de setmana o aquell divendres 27...
Ja tens la gent...
Ja tens la gent animada, va.
Exacte, a més a més, però aquella època com va la història de la moda, Jéssica?
Ara no me'n recordo.
A més a més...
Comencem vacances, estem a punt de tota la ropa d'hivern...
A més a més, setembre és molt bona època, perquè setembre és l'inici de totes les temporades
i del rellotge de la moda anual.
No, mira, he imaginat.
Per tant, és bona època setembre.
Però aquesta iniciativa de Shopping Night es van pensar per, sobretot, impulsar les vendes nadalenques.
D'acord.
Per tant, potser és bona idea, però potser seria qüestió de fer-la centralitzada, com en altres ciutats, òbviament.
Perquè fer una Shopping Night a Tarragona amb tant de comerç, com deia la Patricia, amb tant de comerç dispersat, va ser complicat, òbviament.
No, m'imagino, no, i segurament que potser hi ha moltes botigues que ho van notar, que va haver moltíssima gent que va passar per casa seva,
i d'altres botigues que senzillament a lo millor van veure una o dues persones en tota la nit.
I clar, els hi va fer segurament que uns, allò que dius, va ser magnífic i d'altres doncs va ser inaguantable, no?
Doncs sí.
Hi ha una mica de tot, m'imagino, com passa sempre, tampoc, no ens enganyem.
Doncs baixant de la Font del Gat, no.
Una noia, una noia.
Baixant del carrer Major, de la part alta, vaig arribar a la plaça Verdaguer, perquè vaig pensar...
Que allà, havia el meollo, meollíssim, eh?
Allà, sí, sí, sí. Allà es veu que aquesta senyora que ens deia abans que la gent està molt animada,
estic convençudíssima que venia de la plaça Verdaguer.
Perquè vegin.
Perquè estava ple de gom a gom.
La iniciativa aquesta dels centres d'estètica, de les perruqueries,
és... era molt, molt, molt, molt interessant perquè veies que la gent feia cua, Sílvia.
Vaig veure cues perquè la gent es pentinés i...
Bé, vaig parlar, de fet, amb dues noies que es van fer cosetes.
Doncs escoltem-les.
Bé, doncs primer m'han pentinat, bueno, de fet, venia a acompanyar la meva germana,
jo no pensava fer res, però m'he animat, i m'han pentinat, i després m'han dit,
bueno, ja que hi ets perquè no et maquilles, i m'he maquillat, i he sortit que, bueno...
Sí, molt, la veritat és que estic superdiferent.
Sí, està bé, està bé.
Ja, m'estic esmaltant les ungles.
No, m'ho faig a casa, m'ho faig jo, sóc esteticient i m'ho faig jo.
Avui aprofito.
Bé, t'he de dir que aquesta primera veu la conec molt a prop, eh?
Sí.
I a més, que tens tot arreu del món, o té tot arreu del món, que estava molt canviada.
Estava molt canviada.
Però estava guapíssima.
Molt guapa, molt guapa, molt guapa.
Li van deixar un cabell amb un... Era un look... O sigui, era una feina molt ràpida,
perquè li van fer... Li van arreglar el cabell amb quatre ondes,
però les quatre ondes li van quedar perfectament posades.
Sí, sí, la veritat és que sí.
I després la pintura, no? Perquè també és estudiant.
La pintura, la xapa ja era el que va ser la peluqueria, la pintura va estar...
Vamos, a mi em va agradar molt el maquillatge que li van fer, molt senzill, molt natural,
però divertit, la veritat és que sí.
És cert, és cert.
I allà, no sé si ho sentíeu, però és que hi havia moltíssima música, Sílvia.
La música, el dijòque, que hi havia a l'Espai Fiel and Chic,
a més a més de la barra dels vermuts.
Home, el vermut, perdoneu, però no venia res gens de gust amb el fred que feia.
Un cafè al llet, un cafè al llet.
Un cafè al llet, un llençat, alguna cosa calenteta.
Un cald, un brou, una miqueta de brou.
Per passar aquelles...
La pollastre de vedella, és que sí.
Algo que et donessin vida.
Fins i tot unes patates fregides.
Saltem al règim, no és perquè siguin calentones, no?
Ens donen igual.
Clar, exacte, és només per la sensació de calentó.
Però allà estava tot, eh?
A més a més a cada espai.
De fet, el blog, aquest blog meu...
Tu tens un blog?
Jo tinc un blog.
Què me'n dius?
Una cosa així, que es diu blog, que es diu jessisweekend.com...
Està per internet.
Està en el internet este.
Està en internet.
I en el internet este de la direcció, que la pones arriba...
Puc posar-ho, vols?
Le pones www.jessisweekend.com.
Ai, espera, que l'ha hecho muy rápido.
A ver, apunta.
Una W, dos Ws, tres Ws.
Me he perdido.
¿Cuántas?
Tres.
Tres.
Prou.
Digues, digues.
jessisweekend.com
I això escribe con dos Ss?
Això escribe con J, dos Ss, I, W, I, C, A, N.
Ui, està molt complicat, eh?
Pues nada, si teniu dubtes, tarragonaradio.cat.
I al programa Ja Tardes trobareu el programa de Jessis Weekend.
I no te pèrdua, perquè una vegada arribeu a Jessis Weekend,
arribareu a saber com s'escriu Jessis Weekend.
I ho teniu tot bé.
I ja ho teniu tot, perquè Jessis Weekend al blog,
a Twitter, a Facebook,
és tot el mateix, no te pèrdua.
I al blog
trobareu les fotos que vaig fer divendres,
on vam estar, què vaig veure...
I totes aquestes coses.
Recordem-ho, recordem-ho de nou par-ci de casa.
Posa-ho, posa-ho.
Posa-ho, posa-ho.
Si et pensaves que Tarragona Ràdio no tenia glamour...
Arriba Jessis Weekend.
Al Ja Tardes, cada dilluns a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares obre una finestra al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessis Weekend es vesteix amb la roba més espectacular
perquè t'enganxis al món de la moda.
Cada dilluns, al Ja Tardes, a partir de les 7 de la tarda,
Jessis Weekend a la passarel·la de Tarragona Ràdio.
Doncs sí, i la tenim d'espera de la mateixa
i que ens està parlant de moltes de les qüestions
que van poder gaudir, van poder gaudir,
aquest divendres passat a Night and Shopping Tarragona.
Night and Shop by Tarragona.
By Tarragona, això que m'ha deixat el by.
By, by.
Bé, pots dir Night and Shop Tarragona.
No es pot dir?
Que te recordes el copyright que m'has va comentar?
No, no, és Shopping Night.
Ah, doncs Night and Shopping by Tarragona.
Ei, de carrerilla, eh?
Sí, molt bé.
Ah, mira, m'agrada la música.
Veus, veus?
Doncs continuem.
A partir de la plaça Verdaguer
ja vaig animar una mica més, tot s'ha de dir,
perquè amb aquell ambientillo ja et donava ganes
de sortir, de tornar-te boja i comprar un món.
A les botigues d'aquella zona,
Carre August, Comte de Rius,
Carre Senagusti i això,
no estaven plenes de gom a gom,
però teníem molta més gent
que les botiguetes de la part alta,
val a dir.
D'aquí vaig marxar a l'espai del carrer Unió
i el carrer Unió estava tallat
i estaven les botiguetes obertes.
No vaig veure gaire massa plenes,
però el que sí que vaig veure ple
va ser el chill-out amb la barra dels gintònics.
És el que t'ha de dir, les terrasses.
Tremendo chill-out.
Ara, no t'hi estigui...
Com que t'allunyessis de les estufetes aquestes
que fan de parar aigua...
Sí.
Estàs fotut, eh?
Estaves fotudíssim.
Home, però a veure, ja per si ho posaven,
perquè la gent fes comunió...
I tant, una comunió,
estàvem fent tots una comunió,
tots junts i tots plegats,
que ens havíem fet amics tots junts.
Home, no m'estranya gens ni mica, eh?
Ja ho sé, ja ho sé.
I allà vaig tastar primer amb ginantònic de maduixa.
Ah, i què tal?
Molt bé.
Me'l recomanes per la propera vegada?
I tant.
Molt bé.
Recomanadíssim.
La barra tenia dos senyors ben guapos
i ben dos cambrers.
Segur que vas anar pel que estem parlant, no?
Estem parlant de compres, eh?
Però el que m'agrada és que no eren...
No anaven amb un anorac perquè feia fred i tal.
No, no, no.
Van mantenir...
Anàvem en traje,
anàvem amb pajarita o amb combata.
Oh, que guapos.
Va estar amb ells, segurament.
Clar, m'ha preguntat què t'agrada més dolç, més...
Oh, però jo dic d'entrevista, d'entrevista.
No, no.
Per dir, què és el que més demana la gent?
Digue'm el teu telèfon.
Ai, perdó.
Ai, no sé, és que m'he sanat del cap.
Sílvia, què anava?
A shopping, no?
Ara m'he despistat.
Doncs no te despistes,
perquè si nos despistamos, vamos mal.
Llavors, em va agradar molt
perquè donaven un toc de classe i elegància
al moment aquell xilauta enmig del carrer.
Molt bé.
Perquè, clar, el cap i de la filla és un xilauta enmig del carrer.
No era res més.
I el carrer, unió que està fent baixada.
Ja ni té cuento.
Però...
Home, jo aquí, posant-lo...
M'has enfonsat la meva idea.
Jo aquí tota contenta, que ho feia.
Dic que bé el carrer Unió l'han tallat,
que la meravella,
que així podrem fer el xilaut i el que sigui.
Ui, tant, si el xilauta l'han fet.
I tu, el te l'han de baixada.
Però és que fa ella baixada.
Sempre fa de baixada.
Sempre.
O depèn d'on estiguis, fa de pujada.
Depèn de com vingui, si vén del pont, fa pujada.
I d'aquí del carrer Unió ja vaig decidir anar a la Rambla,
que, déu-n'hi-do, hi havia força gent fent cua
per participar a la ruleta, per guanyar premis.
El fotocall, jo el vaig veure força quietet,
però la gent s'animava.
Anava passant i es feien fotos.
I jo em vaig fer foto.
Home, ja, home, que és com m'agrada ser.
Però la meva foto no la trobareu al Facebook,
només la trobareu al meu blog.
Ara torno a posar una altra vegada.
Eh?
Ah, no, torno a posar l'altra vegada.
No, no, no, cal.
No, no, no, cal.
No, no, no, cal.
Ah, ah.
Però vaja, que si voleu veure'm...
Voleu veure la Jéssica...
Voleu veure la Jéssica Linareda al fotocall.
I si no, avui al mes de Arragona, no?
De fet, amb cara de fred...
Avui, era sortir avui al mes de Arragona
o quan va sortir al mes de Arragona?
Que vam veure la foto que estaves guapissíssima.
Doncs penso que surto el dijous.
Algún dijous.
Veus? Algún dijous.
No la busqueu, la que surt al mes de Arragona.
Però la foto del mes de Arragona, per exemple,
no estic passant fred.
No, no, no.
A la de...
D'aquestes jocs, sí, una mica.
Però bueno, va ser un fred amb gust.
Exacte.
De gust com sarna no pica,
però mortifica, no?
A la llarga.
Correcte.
I a la llarga jo crec que...
Em va...
Em va tocar el coll.
Em va mortificar.
Sí, sí.
Em va tocar el coll.
Doncs, l'última cosa que vaig preguntar és...
que si la gent va sortir a comprar
o només va sortir a tafanejar
què hi havia al carrer.
Sí?
I què et van dir?
Mira, mira.
Ah, escolta, escolta.
Bueno, escolta.
Yo creo que nos ha invitado el ambiente.
No hubiéramos gastado tanto, eh?
Si no hubiera habido esto, no?
Claro que no.
Sí, ara anem a una botiga que m'agrada,
que he vist que hi ha el 30%
i aprofitaré.
Sí, igual que ella.
És la mateixa idea.
El que passa és que no tenim definit
què és el que volem.
anem mirant a veure si hi ha alguna cosa
que ens pridi l'atenció.
Sí, la veritat és que sí.
Roba, una mica de roba, sí.
Perquè la necessites i has aprofitat aquest...
Sí.
Sí, també ens feia gràcia que a l'hora de sopar
que puguis prendre alguna cosa
i també aprofitar per comprar.
Bueno, no tenia pensat comprar res,
però si trobo alguna cosa del que vull
i ho trobo avui,
doncs ho compraré segurament.
Doncs mira, estava bé, no?
Sí, sí, la gent...
A vegades sí, a vegades no.
Mira que sortim a comprar.
Clar que sí, aprofitem, no?
Ja que ens ho posen a huevo
i ens ho posen amb descomptes,
gràcies.
Clar que sí.
Ens ho aprofitem.
I fins aquí, de moment,
la meva experiència a la Night in Show.
Què t'ha passat ara?
Canvies la veu i tot.
La primera experiència a la Night in Show
per a Tarragona.
Esto ha sido lo último.
que t'ho veu a contar de la Night in Show
en Tarragona.
Sí?
Perquè tenim les notícies o no?
Tenim una noticieta,
una mica de safarets.
Què t'ha passat?
Bueno...
Estem fatal.
Avui és dilluns, eh?
Una mica de safarets.
Una mica de safarets.
A veure què ha passat.
Tinc aquí una xuleta
que m'he fet ara mateix
perquè m'he enterat
que ahir es van donar els AMA,
els American Music Awards.
Oh!
Les Aigües.
Són Aigües.
Els premis de la música americana.
Això mateix.
Perquè ens entenguem tot.
Per a res, van donar els latinos.
Sí, de fet, la Jennifer López
va fer...
Que ser doblete.
No, no, que va fer una...
Una actuació en homenatge
a la Célia Cruz.
A Succa.
A Succa.
Ah, molt bé, que maco.
Sí, sí, sí, molt maco.
Però el més maco de tot
va ser la red carpet.
Òbviament, l'alfombra roja.
I què tal? Modelets, què?
Modelets.
Què m'hi dius, d'aquests modelets?
Escolta, estic contenta.
Estic contenta i estic...
Ai, quina por me fas.
Estic com agraïda
a l'estilista de Miley Cyrus
per vestir-la.
Ah, que l'ha vestit?
Sí.
Ja no surt d'aquella manera
que sembla que...
No.
Però això vol dir
que haurà agafat una miqueta de seny.
Que al final, jo crec que...
No, no.
Va sortir el darrer vídeo
gairebé despullada
i després...
Bueno, és que m'ho veia resfriant.
No, gairebé resfriada, no.
Despullada del tot
i va dir, home...
No, que portava sabates.
Tapame, tapame, tapame,
que tengo frío.
No.
Va venir el fred, va dir, bueno,
tapem-la, aquesta xica...
Bueno, el que m'ha agradat
és que la Miley Cyrus
anava amb una vestit jaqueta blanc
de Versus Versace
que, escolta,
que eren pantalons llargs,
màniga llarga, xec.
Oh, dius.
Portava...
Segur que era ella.
Un escot amb V baixa
molt, molt, molt impressionant.
Uh-huh.
Però val a dir
que per el que és la Miley
anava molt recatada.
Oi, segur que era ella.
I jo dic, gràcies.
Gràcies.
Torno a preguntar.
Sí, sí, era ella.
Ah-huh.
Sí, sí.
La següent,
que m'ha agradat moltíssim,
la Miley,
us la dic
perquè li dono les gràcies
per haver-se tapat, eh?
La Taylor Swift
em va agradar molt.
Guapíssima.
Ui, ui, ui.
No és que l'escriu ara.
Guapíssima.
Ui, ui, ui, ui.
Guapíssima.
Guapíssima.
Perfecte.
Home, amb un vestit així...
Un mini vestit daurat
de Julian McDonald
i portava també
unes sandàlies de Jimmy Choo.
Les sandàlies
m'encanten, per cert.
I anava
maquíssima, sempre.
Aquesta noia
sempre va maquíssima.
Doncs jo he vist també
que en la mateixa nit
es va canviar de vestit
i va portar un de blanc.
El blanc està com a molt, molt...
Molt maca també, eh?
A més, també d'així com molt d'ESA
de grega, eh?
Sí, sí.
Amb el que l'ha recollit.
És que li va molt bé.
Molt bé, molt bé, molt guapa.
I la Lady Gaga
va anar...
Ai, espera, la busco.
Va presentar-se a la Red Carpet
amb un vestit de Versace.
De fet, porta el mateix vestit
i el mateix look que porta
perquè ara la Lady Gaga
l'han fet imatge de Versace.
de la darrera campanya publicitària
de Versace.
I la Lady Gaga portava
el mateix que porta
a les fotos de la campanya.
I què vols que et digui?
Anava molt guapa.
Doncs mira, veus aquelles coses
que dius, mira,
per alguna cosa
li serveixen els quartos.
Home, si és que tenen
un munt de diners
i poden vestir-se
i tenen als seus peus
a tots els dissenyadors
i modistos del món,
elles que no es poden vestir
d'una manera extraordinària
i no ho fan,
qui ho deu fer?
Doncs ningú.
Per això, per això, per això.
Llavors,
què?
L'última que no...
Bé, la que no em va agradar
o no em va acabar de fer el pes
perquè el vestit m'agrada
però no l'acabo de veure
era un vestit...
la Katy Perry, val?
Un vestit llarg
de paraula d'honor
de forma...
la faldilla era
de forma d'A, val?
Era...
tot i així,
era negra
però portava topitos.
Ah.
I unes grans flors
estampades a la faldilla.
Però era això
molt gran, potser.
Potser les flors
eren massa grans
pel meu gust.
D'acord.
però el tema topos
vestit
paraula d'honor
tipus
anys 50
m'agradava.
El vestit era d'Òscar de la renta
però les flors
no les vaig acabar de veure.
No les acabaves.
I la que em va sorprendre
moltíssim...
Sí?
Primer,
perquè segurament
apareixent
en com apareix
a la fombra roja
és
s'està desdient
de coses
que ha dit abans...
Sí, com per exemple...
La Cristina Aguilera.
La Cristina?
Cristina Aguilera...
Oh, que estrany.
No sé si te n'havies...
o l'havies vista
feia una mica de temps
havia engreixat una mica
i estava com a molt...
Sí, i a més a més va dir que...
Com a molt exuberante
i que jo estic molt contenta
de mis curvas.
Fins que ha primat.
Doncs escolta,
contenta no estaràs
perquè t'has primat
una barbaritat...
S'ha primat una barbaritat.
Sí o no?
I tant.
Búsqueda.
Ara buscaré.
I portava un vestit blanc
amb talls
amb una bona obertura
d'escot
amb V baixa
i dues obertures
a el que ve a ser
la cintura,
cada banda de la cintura
i una...
i una bona...
i un bon tall
a la faldella.
De Mari Lucia
Johan,
el vestit.
Val?
I les sabates
eren de Lobotín.
Christian Lobotín.
Per favor,
busca-la.
No, no,
l'estic buscant,
el que passa
que m'ha sortit...
No sé si...
Bueno,
Cristina Aguilera
a Wars en 2013.
Posa A-M-A.
A-M-A,
directament?
Sí.
I la trobaràs.
La Cristina Aguilera
m'estranya molt
que després de...
Jo crec que aquestes fotos
de la Cristina Aguilera
fan ja uns quants anys.
No, no, no.
I a més a més,
jo no sé si és
que s'ha posat pit o què,
però la veig molt més exuberant,
però massa prima.
És a dir...
Ah, però si aquí la veig molt grossa.
No, no.
No deus ser.
No és aquesta foto.
No, no, no.
No és aquesta foto.
No, no, no.
Ja t'ho dic ara
que aquesta foto
té uns quants anys, eh?
Pel que m'assembla.
Sí.
Doncs Cristina Aguilera
com a tal
no me viene a anar.
Doncs no te preocupes.
Ja,
després me l'ensenyes.
Aparecerà, aparecerà.
I jo us ho dic
que m'estranya
perquè normalment
quan diuen això
es mantenen així.
Però, xica,
no diguis
que estàs molt, molt, molt contenta
quan, òbviament,
no estàs molt, molt, molt contenta
perquè...
No, el que passa és que
jo crec que moltes vegades
allò que dius,
a veure,
no deixa de ser un negoci
i el que vens
és el teu físic.
Exacte.
I a la llarga,
a veure,
tu pots estar molt contenta
amb la teva forma de ser
i com t'està quedant el teu cos,
però, clar,
t'hi deus
els teus fans.
Exacte.
I la teva gent
i els teus seguidors
que molts
te triaran
per la música que fas
i d'altres
te triaran
pel teu físic.
I tant.
I ha d'estar,
podríem dir que tots dos
han d'estar contents,
vulguis o no, no?
Sí.
Doncs fins aquí
ha estat tot, eh?
Ara t'ho ensenyo.
Ja està,
ja que bé.
Home,
què et sembla?
Mira,
jo t'aposo aquesta cançó
que sentíem de fons
perquè avui has estat
una bona maia.
M'agrada molt
aquesta cançó.
De fet,
l'has començat ara?
Sí.
Vale,
doncs
l'hi dedicarem a ma mare,
que li encanta.
Doncs mira,
diguem a la mama
de la Jèssica
i un petonàs ben grosses
aquí des de la ràdio.
Com has dit la teva mama?
Digue'm-ho.
Maria del Carme.
Doncs la Maria del Carme.
Hola, eh?
Hola.
Què tal?
Esperem que li hagi agradat el programa,
no?
Almenys a l'espai.
Esperem, esperem.
Clar que sí.
La setmana que ve, sí.
La setmana que ve,
més coses,
encara no ho sé.
Us sorprendré.
A veure què sortirà.
A veure què sortirà.
A veure què sortirà.
A veure què sortirà.
A veure què us poso.
Pensa en les dates que arriben.
A més a més,
aquest cap de setmana,
la setmana vinent,
vendrem ja,
que estarem,
com ell qui diu,
a les portes d'un pont
d'aquells importants.
Molt bé.
Moda esquí,
per exemple.
Moda esquí?
Sílvia?
Ah, no ho sé.
No hi ha una moda esquí?
Sí.
Tàpate i ponte cómoda.
Tàpate, ponte cómoda
i si ajudes,
que sigui transpirable.
Veus?
Ja està.
Bàsicament.
Consells?
M'agrada.
M'agrada molt, Sílvia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.