La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo.
Nosaltres sí que ens en recordem que queda dimecres
i ja el veiem venir cap a dos quarts, una miqueta abans de sis de la tarda.
El nostre company Beta, que saludem. Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Has vist? Ja estem aquí.
Sí.
Te n'adones que queda molt poquet ja perquè el Nadal s'apropi?
Home, doncs sí.
Que ja el teníem a tocar, que avui estem al mig de la setmana,
que estem allà a 11 de desembre.
De desembre, sí, sí.
No, és el que anava a dir perquè el Nadal,
en certa manera, serà ja una mica protagonista al final del programa.
Doncs sí.
I per què?
Perquè t'has guardat algunes notícies, m'imagino,
parlant del tema o no?
No, encara no.
Encara no.
Les notícies encara són d'aquestes que se'n van acumular la setmana passada
i que avui, doncs, mirem de...
Ah, sí, que avui hem de fer-les així com de carrerilla.
Sí, sí, de s'embussar aquest embús de notícies, no?
El que farem al final és escoltar una cançó que té molta, molta, molta referència al Nadal
i és el que anava a dir, perquè quan un cop has passat el pont de la Puríssima Concepció,
exacte, el 8 de desembre, doncs, el Nadal és que ja el tenim aquí.
Anem de cara a barraca, allò...
Mai n'hi ha dit això de cara a barraca.
Sí, sí, sí, és allò que dius, dius, mira, abans d'arribar al pont,
doncs, esclar, tothom pensa, doncs, vinga, va, farem allò, festa al pont,
anirem a esquiar, anirem a comprar, anirem a vés...
Allà on heu triat.
Sí, allà on hagis triat, sí, perquè aquest pont, doncs, molta gent ha sortit
i la gent que no ha sortit, doncs, ha omplert les botigues, centres comercials,
bé, ha estat una bogeria, si Tarragona, jo vaig estar dissabte a Tarragona
al centre de la ciutat i era una bogeria.
I semblava que ho regalaven tot, eh?, de veritat, sí?
Sí, aleshores dius, dius, bé, el pont és el pont, i un cop passat aquest pont,
doncs, és això, via lliure, via lliure, és...
Ara ja cap al Nadal, cap al Nadal, cap a les festes, cap a les festes.
Doncs, al final...
I ja fent plans, precisament, perquè d'aquí a Poquet, ja els crios deixen d'anar al col·le...
Sí, sí, al final...
I tot això s'ha de tenir en compte.
Al final de la secció, amb aires musicals.
Però el que sí que podem dir és que, a mesura que ens anem acostant
a aquestes estates nadalenques, doncs, sí que mirem de posar
alguna notícia que tingui referència, doncs, a...
Molt bé, a la canalla, també, no?
Bé, més aviat, doncs, qüestió de regals, no?
El que la gent pot i no hauria de regalar.
Ah, d'acord, d'acord.
Sí.
No, no, si m'ho planteixes d'aquesta manera, també t'ho compro, vinga.
Que tenim una notícia que ja fa temps que roda, però que ara s'ha rebifat un altre cop
per això, perquè ens acostem a aquestes festes de Nadal, i aquesta notícia és d'un regal
que dius, dius, vols dir què caldria?
Però bé, està al mercat, no?
Està al mercat, aleshores, doncs, nosaltres...
Ai, ara saps que m'hauries de dir què és, no?
No, no, no, no podem, no podem, no podem.
Doncs no insisteixis en aquesta notícia.
No, no, no insistim, no insistim, però és allò que he dit abans, que a mesura que ens acostem
al Nadal, doncs, recomanarem el que hauríem de regalar i el que no hauríem de fer-ho, no?
Vinga.
Sí, sí.
Doncs no he dit res.
Però, al cas, si algú vol fer-ho, doncs, és lliure de fer-ho.
A veure, que també, que també, i també ho acceptarem.
Ah, no, que no era per nosaltres.
Ah, no, no, no, jo ho pregunto, ho pregunto, ho deixem aquí, pregunto.
Bé, bé, bé, doncs vinga, va, anem a desembossar aquest cúmul de notícies que teníem.
Vam fer 5 cèntims, vam llegir els titulars, però avui volem estendre'ns una mica, no?
I és que la serena passada, doncs, la Xina va llançar amb èxit la seva primera sonda
amb la missió d'explorar la Lluna sobre el terreny.
I no és el primer cop, el que passa que no és el primer cop que la Xina, doncs, està amb això d'explorar la Lluna.
El que passa que aquest és el primer cop que ho farà sobre el terreny.
Ah, d'acord.
O sigui, he fet un passet més.
Vam fent passets petits, no?
Sí, sí, home, petits, petits.
Sí, és allò, un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat, no?
Aquestes grans paraules dels primers astronautes que van trepitjar la Lluna, no?
Doncs ells, seguint aquesta frase, fan petits passets i ara, després de molts experiments i intents i alguns èxits,
d'enviar sondes a la Lluna, en aquest cas només s'orbitant, ara el que volen fer és que aterri.
i més endavant, doncs, a més a més de que aterri, hi portin xinesos, no?
Serà el segon pas.
Hi portin persones.
Serà el segon pas perquè, esclar, ara el que porten és tot ferralla.
És ferralla electrònica, o sigui, no viatja cap xinès, cap persona, no?
Però bé, és el que dèiem, passet a passet, no?
I bé, doncs, què va passar?
Va passar que Pequín va llançant en èxit, la setmana passada, insistim, la sonda Chang'e-3,
amb la missió d'aterrar la Lluna per explorar el satèl·lit.
I la Xina serà el tercer país que posarà els peus a la Lluna.
De moment, els peus mecànics.
Sí, perquè són els americans, els russos, i ara seran els xinesos.
Sí, però, de moment, els peus, de manera literal, no de manera física,
perquè seran peus mecànics, no seran robots i tot plegat.
Però, esclar, tu n'has insistit en la mateixa, no?
Que el proper pas seria ja posar peus humans.
Humans, clar.
Doncs bé...
Que es posarien al costat dels altres, perquè es vegin que tots han vingut
i que seran els grans, els altres més petits,
que seria com el compte dels tres succes.
Això ja no t'ho puc dir, si t'hi diran la mateixa zona
que van escollir la Neua Soviètica,
que estava sense encertar en aquest sentit.
La Neua Soviètica...
La Lluna és dintre del què?
Encara que nosaltres la veiem petitona des d'aquí, és molt gran, també.
Sí.
Encara no sabem si tots han triat la mateixa zona
a l'hora d'aparcar els seus vehicles espacials.
Vaja.
Doncs el país asiàtic, com hem dit abans,
serà el tercer a posar els peus, els peus entre cometes a la Lluna,
i per aquí, doncs, amb aquesta sonda,
que es va enlairar la setmana passada,
des del centre de llançament de satèl·lits de Xing Chang,
al centre de la Xina.
Xing Chang.
Xing Chang, sí, sí, sembla aquest personatge.
Sí, sí, el Xing Chang.
El centre de llançament de satèl·lits que tenen al centre de la Xina
es diu així, Xing Chang.
Veus?
Doncs bé, mira...
És que és divertit, eh?
Sí, és divertit.
És que els noms xinesos ho tenen, això, eh?
Sí.
I clar, donen tanta musicalitat als noms que tenen.
Ara veuràs que...
Ja veuràs.
Com es diu la nau?
La nau, ja ho hem dit, és la sonda Chang E3.
Ah, però aquí s'ha moderat.
Té un robot.
Ah, d'acord.
Ara te dius el nom del robot.
Sí.
Doncs bé, és això, no?
que està previst que alluni, allunarà, en joc d'aterrar, allunarà, esclar, perquè...
Clar, que està en dijú, d'alluna.
No, és això, no ho podem dir, aterrarà, no, no, allunarà a mitjans de desembre si no hi ha cap imprevist.
I el que consti que he dit, aparcar, directament, eh?
Bé, doncs allunarà a mitjans de desembre si no hi ha cap imprevist, o sigui d'aquí a una setmana,
i la sonda xinesa porta incorporat un robot anomenat Yutu.
Yutu?
Yutu.
Ah, Yutu.
Yutu, sí.
Aquest robot pesa 140 quilos.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí, molta ferralla.
I és capaç de desplaçar-se 200 metres per hora.
200 metres per hora, o sigui, és molt poquet de poquet.
Ah, no, va xinotxar, no?
No té poquet de pressa, no?
Sí.
I durant tres mesos realitzarà proves geològiques i observarà la plasmafera.
I ara diré...
Ara sí, ara t'he de preguntar què és la plasmafera.
Doncs la plasmafera és la capa de gas ionitzat que rodeja la Terra.
I volen investigar perquè, doncs, des de la Lluna es veu que es pot veure millor, es pot investigar millor.
Vaja, sí, sí, a distància es veu que tenen més mitjans que fer-ho des de nosaltres des d'aquí a la Terra, no?
Sí, sí, sí.
Ah, és curiós.
És els avantatges de tenir un satèl·lit, no?
Que portes una nau cap allà i veus, i tens una vista de la Terra, però...
Magnífica.
Com nosaltres la tenim de la Terra, de la Lluna, perdó, ells quan vagin allà...
A l'inversa.
A la inversa, doncs clar.
Nosaltres estem aquí, veiem la Lluna, aquells dies que és aquella Lluna tan plena, tan blanca...
Oh, i que està preciosa, sí.
Ara està creixent, eh?
Sí, que gairebé la pots tocar, no?, quan està tan plena.
I si nosaltres enviem estris tecnològics a la Lluna, doncs també poden fer el mateix.
No tenen una Terra blava i poden investigar i gairebé també la poden tocar, no?
Bé, te tinc una pregunta perquè me l'has d'esbrinar.
Sí.
Perquè algunes vegades a les 3 de la tarda encara podem veure la Lluna.
Ai...
I això, clar, és estrany, dintre del què?
És potser que la Terra i la Lluna estan més a prop una que l'altra?
O dir, perquè, clar, a les 3 de la tarda la gran majoria de vegades ja no es veia la Lluna,
perquè la llum del Sol directament la tapava.
Esclar, la tapava, però...
No vol dir que la Lluna no desapareix, està sempre al voltant de la Terra.
No, no, sempre, sempre, sempre.
El que passa és que per qüestió de llum solar la deixem de veure.
i, clar, últimament és que a les 10 del matí, a les 3 de la tarda,
la Lluna la tens persistent, o sigui, la veus físicament.
I, clar, dius, ostres, això aquí està canviant alguna cosa.
Això no t'ho puc contestar, no t'ho puc contestar, però suposo que és,
depèn com arriben els rajos de llum, del Sol.
Segurament.
Doncs, doncs, la pots veure més o la pots veure menys.
Però la Lluna sempre hi és.
I encara t'hi diré una altra cosa.
Nosaltres només veiem una cara de la Lluna.
I saps allò que deien de la cara oculta?
És cert, perquè resulta que la Terra, la rotació de la Terra i la rotació de la Lluna estan sincronitzats.
I nosaltres, quan estem donant voltes, a més a més que estem donant voltes al voltant del Sol,
també estem donant voltes al voltant nostre, té una rotació la Terra.
Doncs, la rotació de la Lluna, que també es mou, està sincronitzada amb la nostra.
Sí, és curiós, és com un rellotge suís.
I sempre estem veient el mateix costat de la cara.
Imagina't.
El mateix costat de la cara.
Sí, sí, és que per això dèiem...
Mai podem arribar a veure l'altre costat de la cara perquè estem sincronitzats.
És curiós, no?
I per això que la cara oculta...
I és màgic, eh?
Com sempre passa amb la Lluna, eh?
Sí, és aquest punt de màgia, no?
Però és que aquest punt de màgia es va trencar en un moment que certes naus van poder atarrar a la cara oculta
i van descobrir...
I van dir, aquí no hi ha res...
Sí, van descobrir les vergonya de la Lluna, allò que tapava, allò que amagava, no?
I van trencar tot l'incís que en aquell moment n'hi havia, sí, sí, és cert.
Doncs bé, segueixo, segueixo, perquè a més a més d'observar la plasmafera,
que és aquesta capa de gas ionitzat que rodeja la Lluna,
doncs serà pionera aquesta sonda en instal·lar un telescopi a la Lluna.
O sigui que sí, sí, sí, allà instal·lar un telescopi...
Més pes per la Lluna, pobreta, que no t'ha quedat prou.
Sí.
Te n'adones, no?, que sempre estem amb nosaltres mateix.
Bé, doncs, Chan E3 és la tercera sonda que la Xina enviarà a la Lluna
i la primera que hi allunarà, és el que dèiem, no?,
que ja havien enviat tres amb èxit, perquè també havien tingut alguns fracassos,
doncs amb èxit havien enviat dues sondes,
però aquestes dues sondes que havien enviat anteriorment eren orbitals,
o sigui que només donaven voltes al voltant de la Lluna.
En aquest cas serà la primera que allunarà.
I la sonda porta el nom de la deesa que, segons els xinesos,
i segons una llegenda seva tradicional, evita la Lluna.
O sigui, Chang és una deesa que evita la Lluna pels xinesos.
I Yutu és la seva mascota.
Es veu que les deeses també tenen mascota.
Els xinesos, doncs sí, Yutu és la seva mascota.
A veure, no confondre, per això el Bet està dient-ho molt bé i molt lentament,
lo de Yutu, amb Yutu.
No, no, no, no.
Això és una altra història, eh?
Això per què és que a vídeos marranos, eh?
Y-U-T-U, Yutu.
O no?
Yutu.
O com has pronunciat tu, amb xinesos?
Com has fet anar?
Yutu?
No, no.
Yutu?
Això mateix, així.
Home, perquè es fa com si fos una impertinència.
Yutu.
Yutu.
Bé, doncs no res, la missió lunar arriba 10 anys després,
del primer vol especial d'un astronauta xinès,
representa la segona fase del programa lunar xinès,
i els plans de la Xina inclouen l'enviament d'una quarta sonda el 2015
i una altra el 2017.
I amb probabilitats que la del 2017,
en lloc de portal Yutu,
portin una persona...
Ah, però ja és previst que hi ha...
Sí, sí, sí.
Perquè potser no s'hi repensin després al final i diguin on anem, on anem...
volen posar els peus també...
A la Lluna.
Sí, sí.
Però això és molt fàcil, això és deixar-se anar i no pensar.
Escolta, per cert...
I això també és posar els peus a la Lluna.
Per cert, parlant de la Lluna...
Diguis-me.
Ja ho vam dir la setmana passada, també.
I quina por, quan me n'hius, per cert, ja me fas por.
Que la NASA vol plantar naps i el fa bregar el 2015,
en aquest satèl·lit nostrat, que és la Lluna.
És veritat, que ho van comentar la setmana passada.
Que te vaig dir, dic, no tenim prou terra aquí.
I a més a més, fèrtil per fèrtil que agafin el desert.
Que allà hi ha moltíssima gent a la part de l'Àfrica,
pobres meus, que s'estan morint de fam
i seria una altra manera de fertilitzar la nostra terra.
Però el desert, nosaltres sabem que la Terra té una atmosfera
i té unes condicions que si, encara que sigui el desert,
té aigua, rega, doncs allò pot florir.
Per això que tenen la Terra, com a tal.
Però la Lluna, no és que tingui atmosfera,
però la capa protectora, mini-protectora que té,
volem veure si és possible que allà sigui efectible això.
Bé, l'experiment de l'Agència Especial...
Perdonem, Beta.
Sí, sí.
Necessiten oxigen, no?
Ah, ja està, ja està.
Ah, t'explico, t'explico.
L'experiment de l'Agència Especial
pretén analitzar les condicions de vida de l'entorn lunar.
I aleshores, doncs, ho farà plantant, així,
naps, alfàbrega i altres herbes a la Lluna
en el marc d'un experiment per obtenir informació
sobre la supervivència de plantes en entorns com a lunar
i valorar la possibilitat que els éssers humans hi puguin viure.
Si hi enviem plantes i prosperen,
és probable que sigui possible la vida del satèl·lit,
indica l'anarçant un text publicat a la seva pàgina web.
Segons l'Agència Especial,
les plantes seran necessàries per la vida
de futurs habitants al satèl·lit
perquè proporcionen aliment, oxigen
i també comoditat psicològica,
que és necessària, segons els estudis realitzats,
a l'Antàrtida i a l'Estació Especial Internacional.
No, no, s'entén, s'entén, s'entén.
Comoditat psicològica.
Es veu que la gent que està a l'Antàrtida,
que tot ho veu de color blanc,
i la gent que està a l'Estació Especial Internacional,
que tot ho veu de color negre,
esclar, necessita veure.
Que no, necessiten veure que hi ha moviment d'alguna manera.
Sí, necessiten veure.
Saps? Vull dir, l'Antàrtida massa fred, massa blanc,
i l'Estació Especial Internacional massa fred i massa fosc, no?
Aleshores volen veure,
i això és la comunitat psicològica, no?
El projecte es realitzarà l'any 2015,
i els experts estan desenvolupant una càmpra de creixement
que permetrà la germinació dels vegetals.
Un paper de filtre amb nutrients dissolts
propiciarà que les llavors puguin créixer com a la Terra.
Les plantes seran fotografiades a intervals
per analitzar-ne la evolució.
Què?
És que t'he dit una cosa.
És que nosaltres ja donem per fet que,
com la Lluna no té atmosfera,
no pot créixer, però s'ha provat de fer-ho.
Doncs ho volen provar.
Ara imagina la sorpresa que porten els naps,
l'alfàbrega i altres plantes, no?
I altres plantes de comer.
Sí.
I altres serbes, vaja.
I ara que creixin, te refereixes.
I que per sorpresa germinin i tirin endavant.
Quina sorpresa més majúscula, no?
No, no, majúscula no del tot, seria.
Seria una manera d'adaptació a un nou ambient,
que és el que han fet les plantes i els humans
i les bestioles que habiten aquest planeta Terra
al llarg de milions d'anys.
Però tu saps el que hauria de fer la Lluna en aquell moment?
Què?
Que plegui.
Perquè llavors aniríem tots cap allà a l'antropel.
I ja saps que hi ha parts de la Lluna
que ja estan menudes, igual que la del Sol,
que hi ha gent que no sé com ho ha fet,
però han comprat trossets de Lluna
per poder posar-se el seu xalet, la seva torre...
Ja.
Ho saps, no?
Sí, sí, sí.
Clar, tu imagina que, a més a més, sigui fèrtil,
les plantes creixin,
i sigui una manera de dir, doncs,
on anem cap de setmana?
Anem a la Lluna.
Ai, beta, pobra Lluna,
la que li espera com això sortir bé.
Bé, la NASA ha recordat que ja s'han fet estudis
de creixement de plantes
en condicions de microgravitat
a l'Estació Espacial Internacional,
però a la Lluna es podran copsar també
els efectes de la radiació que pateix el satèl·lit.
Esclar, al no tenir aquesta capa protectora
que tenim nosaltres, doncs,
pateix més dosis de radiació.
Esclar, aleshores, doncs,
a veure què passa, no?
I, per acabar, doncs,
diuen els de la NASA que si les plantes germinen
es donaran els factors mediamentels mínims
per al creixement normal.
Si sobreviuen 14 dies,
es demostrarà que també poden brotar
en l'entorn de la radiació de la Lluna.
I si sobreviuen 60 dies,
es demostrarà que la meiosi,
que és la reproducció de les plantes,
es pot produir també en l'ambient lunar.
Veus?
No, no, no, estarem pendents, ja saps.
En el moment que tinguis qualsevol bona nova
d'aquesta notícia,
la comentarem a tots els veïns de Tarragona Ràdio.
Insistim, el projecte és realitzador l'any 2015,
o sigui, d'aquí dos anys,
quan guaiteu la Lluna
i si del color blanc comencen a sotir taques verdes...
No crec que es pugui veure des d'aquí.
No, no, no.
No enredissa la gent.
Home, si tenen un potent telescopi a casa,
potser sí que podran veure alguna cosa.
Però dubto molt,
que creixi de cop i volta una selva frondosa
que sembli l'Amazonia, no?
Però és allò que nosaltres donem per fet
que a la Lluna no pot créixer res,
però que sorpresa...
A veure, si els científics de la NASA
es proposen de portar aquestes llavors
i plantar-les allà,
ho feren en robots, evidentment,
és perquè tenen el fundament
que hi ha una possibilitat,
encara que sigui un 1%.
No, a veure,
hem de confiar si la Sílvia
surt que és la ràdio
i no es veu.
Ella diu que no, que no, que no.
Però nosaltres pensem que...
Ens costa diners portar una sonda,
un robot d'aquests jardiners
que comença a plantejar llavors,
clar, rei i tot això.
Això costa diners.
I tu creus que van llançant diners?
Jo penso que...
Sí.
Ai, no, no, no, no.
Hi ha un fundament
que els hi pot sortir malament.
Però suposo que hem calculat les possibilitats,
hem calculat les possibilitats
i l'han pensat, sí, ens podem equivocar,
però i si...
I si...
I si...
I si...
I si els naps i l'alfàbre
que hi ha altres serbes,
hi ha altres serbes,
deixem-ho amb altres serbes,
prosperen.
Ai, notícies, a veure,
semblen una mica de broma, no?
Però no són serioses.
No, no ho són, no ho són.
Al contrari, és el que et deia,
jo de la Lluna començaria a córrer.
Sí, hi ha salenites, no?
Les evitants de la Lluna.
Però és que de vegades...
Això comença a funcionar
i es fa bé.
Ja, però...
De vegades les notícies aquestes
són bromes,
o semblen bromes, no?
I no ho són,
com és el cas que també
vam comentar la setmana passada
dels minidrons d'Amazon
que de moment generen
escepticisme a l'Estats Units,
o sigui, no acaba d'agradar la idea, no?
Però és clar,
sembla una broma també, no?
Aquesta notícia.
Però no ho és, tampoc.
O sigui...
Almenys ho estan provant
o ho estan intentant.
Recordem que ho volen fer
els d'Amazon,
que és aquesta potent empresa
que ven per internet
doncs música,
llibres...
De tot, de tot.
De tot, de tot.
Sí, sí, va començar
amb llibres i amb música
i ara doncs...
Bé, ven de tot, vaja.
Doncs l'anunci d'Amazon
que planeja fer entregues
de pagateria amb minidrons
en un futur pròxim
ha aviat el debat
als Estats Units
sobre l'ús comercial
d'aquests artefactes
a més desdubta
sobre la viabilitat
de fer negoci
mitjançant una tecnologia
que majoritariment
segueix sense estar regulada.
Què són els drons?
Són aquells petits miniavions
que no estan tripulats.
I fins ara, doncs,
teníem mala fama
perquè aquests drons
els enviaven
a aquests països
que segons els americans
hi havia gent de mal viure
i aquests avions portaven
més aviat portaven morts, no?
I, esclar,
i han començat malament.
Els drons han tingut
un començament...
Fatal, jo diria malament, no?
Fatal.
Fatal, no?
Però, esclar,
ara es vol portar
pel bon camí, no?
I ja s'han fet proves
amb drons
en aquests petits avions
i també helicòpters
per usos comercials
i científics, no?
I un que vam dir
també aquesta temporada
era que empreses,
companyies elèctriques,
doncs,
fan servir aquests drons
per acostar-se
a les línies elèctriques
i vinxen-se uns sensors
o copsen si estan...
i tenen excés de calor
que vol dir
que allò pot produir
un espurnet
i un incendi, no?
Perquè estan en mal estat, no?
O sigui,
tenen càmeres tèrmiques
i veuen les temperatures
i si són correctes
cap problema.
Però si veuen
que a una torre
hi ha excés de temperatura
vol dir que hi ha un element
o alguna cosa
que no està bé
i allò pot provocar incendi, no?
Però veus,
això ho trobo molt raonable.
I són petits avionets
o petits helicòpters
que s'hi poden acostar
a les torres aquestes
perquè un helicòpter gran
millor que no s'hi acosti
perquè s'hi enganxaria
i ser fins i tot molt perillós.
Sí, sí, sí.
Va a la vida dels pilots
no s'hi poden acostar gaire.
En canvi,
aquests són petits
com aquests avions d'un model
de turinat.
Sí, dels que moltes vegades
comprem pels nostres fills
però podíem dir
més professionals.
Això mateix,
hi ha més professionals
i amb GPS
i una cosa ja molt moderna.
El que passa
que el dubte estava
que clar,
si hi ha corrents d'aire
perquè clar,
pensem que surt
d'un punt
i ha d'arribar
a l'altre punt
deixar la comanda
i tornar de nou
al seu punt d'origen
i el problema
seria a cops d'aire...
No està regulada.
No està regulada la cosa.
Sí que no està regulada.
Els auriculars
no estan gaire ben regulats.
No comentem,
no comentem.
Doncs no està regulada
i és clar
i allí podria haver
un caos total,
no?
Drons
estrellant-se entre ells,
xocant-se perquè...
Per això,
hauríem de fer
una autopista directament
perquè la cosa
doncs no està regulada.
Després
també
un problema
de caire...
De caire...
Moral,
podríem dir.
No he trobat
cap paraula millor.
És la primera
que m'ha vingut.
Moral en el sentit
que, esclar,
si començant
a posar drons,
doncs això vol dir
que ens està ocupant
llocs de treball.
O sigui,
ja no vindran
els repartidors.
O sigui,
està amb...
És això,
no?
Que també
serà tot
tan automatitzat,
tan robotitzat
que al final
qui treballarà,
no?
Què farem nosaltres?
Com a la mateixa
de la ruïna,
no?
Aleshores,
no estan de posar robots,
ja hi ha la indústria,
està tota plena de robots
que ha fet perdre
molts llocs de treball,
doncs ara,
a més a més,
a la societat civil
també,
esclar,
pot arribar el moment
que també fins
tot els repartidors
de correus
siguin robots
algun dia,
no?
Esclar,
menys repartidors
de cartes,
no?
I és que si anem...
Aquest és el problema moral
que també s'han trobat
els americans,
no?
La qüestió és que
té molts dubtes
i,
esclar,
aleshores,
doncs,
la proposta
que han fet
els d'Amazon
és una mica futurista,
que ho han fet
encara
que la cosa
està a verda,
o sigui que
no està regulada...
Bueno,
l'han fet
com a proposta,
jo crec que l'anyen
ha estat a l'aire,
o sigui,
n'hi ha cap llei
que ho reguli...
I a partir d'aquí
una mica
la gent ha començat
a veure la controvèrsia,
no?
Això mateix,
és les controvèrsies
que anaves a dir...
I a més a més...
I a més a més...
La cosa
també
és més fulminant,
no?
Esclar,
un dron
està molt bé
que porti el paquet
i que el deixi
al jardí
de casa
dels americans
que tenen
cases amb jardins,
però i nosaltres?
Què t'ha de picar
la finestra?
Esclar,
i si no tens
ni el balcó...
Home,
un balconet,
una finestra petita
sempre n'hi ha,
eh?
Que hi ha d'haver
una sortida d'aire
o entre la baixa?
El vídeo d'Amazon
que es veu
el dron aquest
que agafa el paquet
per sota
i arriba al jardí,
el deixa el paquet,
se'n va el dron
i surten a la família
ah,
agafa el paquet,
ha arribat el paquet...
I ara perquè s'hagi equivocat d'això,
però clar,
no pot ser perquè se l'anuncii.
Van a antiepèixer,
no?
I perquè se l'anuncii,
no poden equivocar-se l'anuncii.
Però em refeixo
que és molt bonica
aquesta escena americana,
però esclar,
la resta del món
que no tenim aquestes cases
amb jardins
que veiem a les pel·lícules
americanes...
Què fem?
Doncs què fem?
Començant a arribar al dron?
No, no, no,
comprar-nos una casa amb jardí.
Ah, sí, també.
És que de veritat,
trobem els problemes,
no sé sap on, eh?
És veritat, no?
Sí, sí, sí.
Em creu problemes
que no fàcil que és
arribar a la conclusió.
Clar, tu t'acompres
una casa amb jardí
i ja està,
i t'atreus el problema.
Si és que...
Vinga,
que vinguin els drons.
Ara,
que m'ha arribat tot allà.
A l'ojo, que vinga.
Vinga, una pizza,
vinga, va,
un dron que m'ho porta una pizza.
Hi ha els pitxeros també,
fora,
que vinguin en la moto,
que són perillosos
per la cartera,
són un perill,
perill amb dues rodes.
Què més?
Tu què, fent amics?
Beta, què?
Fent amics?
No, que...
És el debat moral
que s'ha desinstal·lat
als Estats Units, no?
De que si anem cap a aquest camí,
tot ho feran les màquines,
o sigui que és molt bonic,
no?
Però també...
Beta, tanquem-ho aquí.
Tanquem-ho, sí.
Tanquem-ho,
t'ho dic per la teva salut mental
i física.
Sí.
I física,
perquè ja estàs tocant un tema
que jo crec que...
Això dels moteros...
No sé si agrada a tothom.
O bé,
tothom sap que els repartidors de pizza,
doncs...
Són perillosos,
són perillosos.
Van molt ràpids,
van molt ràpids.
És que...
Prou, Beta,
ja anem a la música.
No, no, a veure,
han de lliure les pizzas ben calentetes
i no es poden entretenir, saps?
Anem a la música, Beta,
anem a la música,
fes-me cal.
Vinga, va, doncs,
anem a la part final del...
Però si aneu per la cartera
i veu un txero,
aneu a un cantó, eh?
Torna.
S'acosta el Nadal...
Avui estàs donant RQR, eh?
T'adones, no?
S'acosta el Nadal i...
Sí, sí, sí, sí, sí, sí,
és el que diem, no?
I avui, doncs,
us volem portar un regal,
un regal en forma de música,
que és un personatge
que és de l'escena catalana,
però que nosaltres ja...
És l'escena catalana actual, eh?
Nosaltres sempre acostumem
a aquest últim espai
del viatge a vinilià,
recuperar relíquies,
els anys 80,
doncs avui no,
avui és una cosa
del segle XXI...
I a més a més,
podríem dir que fins i tot
està calenteta, calenteta, eh?
Sí, molt calenteta, molt calenteta.
I és que ja fa un mes o dos mesos
ja vam posar alguna cosa seva
del grup Obeses
i que...
Bé, tenia la gràcia perquè...
Bé, vam dir...
Bé, això és el que sona
avui dia l'escena catalana.
Vam posar una cançó
que no parlava ningú,
que se sentien gemecs,
soroll de gallines...
Sí, és cert, és cert.
I era una composició
una mica original, no?
I vam dir,
mira, és el futur
de la música en català, no?
Els gemecs
i la música d'animals,
a veure,
coses que fan
l'agenda d'Obeses.
Doncs bé,
ara li hem donat una volta més
i la proposta que tenen
per celebrar el Nadal
és una cançó que diu
Regalem petons
i serà la cançó
que escoltarem molt per Nadal
perquè TV3
és la que ha triat
per ser la cançó del Nadal, no?
O sigui, la gent
que estigui veient
TV3,
doncs la tindrà
aquesta cançó
molt present
perquè l'aniran passant.
Sí,
i és això, no?
La proposta és aquesta, no?
La posem?
Sí,
però què et sembla,
això de regalar petons, no?
Home,
regalar petons,
m'agrada...
Home,
i a més a més,
encara ara parar l'estima
i el carinyo és gratuït,
o sigui,
que val la pena
anar regalant petons.
El que passa és que aquesta cançó
no hi serà indiferent de ningú
perquè dins de la línia d'obeses,
doncs, esclar,
parla de tota manera de petons,
saps?
Vol dir,
tothom sempre pensem
en aquells petons romàntics
i tot això,
i el senyor Arnau,
el cantant de d'obeses,
esclar,
els petons,
doncs,
posa els macos
i també els notar macos,
no?
Home,
ell explica...
Explica la realitat,
no?
Tota classe de petons
que puguin haver-hi i per haver,
eh?
Per això que dic
que és una cançó
que no hi serà indiferent de ningú,
però bé,
és el regal
que fan els obeses
de cara a Nadal.
Regalen petons.
Què ens hi posem,
no?
Doncs mira,
perquè ja sonen,
eh?
Sí.
Molt queen,
això, eh?
Sí, no?
Ah, que sí?
Sí, sí,
té Freddie Mercury total.
Doncs mira,
Beta,
amb el teu permís
et regalo un petonàs
i tornem la setmana vinent, eh?
Jo també te'l torno el petó.
Un altre petó
als nostres subidors.
Exacte.
Que cada dimecres ens aguanten.
I fins la setmana vinent.
Així,
amb més petons.
Ah,
i amb més notícies.
També,
també.
També,
també.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
També.
amb més subtils,
odin tranquils, estètics i poètics.
I el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.
El vell petó d'amor,
amb gran fervor.
I el famós petó de Sina.
I el petó pel cal,
que és el que em fa la iaia per Nadal.
I el que em fas tu i ser estiat.
Regala'm a tots.
Regala'm a tots.
que és nadalles que s'enfrenen totes les passions.
Regala'm, regala'm a tots.
Regala'm, regala'm a tots.
Engolica'ls amb els llaves i acompanya'ls amb combots.
Hi ha de tots els tiburs, és meravellós.
Algun és més senzill i algun compost.
Hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic.
i cada mes ens haig els enfadats preciosos i llaviscosos.
El vell petó de tieta et deixarà la carneta.
Hi ha un de perillós molt luxuriós,
el temut petó caníbal.
El petó de pinta llavis és el més amuntadís.
I el teu endurà paradís.
Regala'm a tots.
Regala'm a tots.
que és nadalles que s'enfrenen totes les passions.
Regala'm a tots.
Regala'm a tots.
Que és nadalles que s'enfrenen totes les passions.
Totes les passions.
que s'enfrenen totes les passions.
Més, més, més, omplen els carrers.
Més, més, més, omplen els carrers.
que s'enfrenen totes les passions.
Regala'm a tots.
Regala'm a tots.
Que és nadalles que s'enfrenen totes les passions.
Regala'm a tots.
Regala'm a tots.
Que és nadalles que s'enfrenen totes les passions.
S'enfrenen totes les passions.