Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
molt fàcils, com a mínim pel que fa
nomenclatura d'aquest concert.
El que m'ha agradat és que quan poses,
us he de dir, que poses sulfitos,
allò que busques
al Google, et dona moltes coses.
Jo no sé quina és la que vau agafar
vosaltres com a tal. Mira, nosaltres
el nom té molt a veure
amb la gènesi del grup, evidentment,
però també com amb la cosa més emocional.
Nosaltres som, la gran majoria,
un grup d'amics de tota la vida,
que mai havia fet música,
però que sí que era molt fan
de música, de comprar-se discos,
de comprar-se vinils, d'anar a concerts
i tot plegat.
I un dia en un sopar,
un sopar d'aquests que anava com a muntar
un tas de vins incorporat i que vas venir
de plats i plats i plats i vas buidant
ampolles i ampolles i ampolles,
doncs va sortir a la sobretaula
la idea arreuixada
de dir, va, fem un grup de música,
saps com? Sí, sí.
Que dius, hem de muntar un bar
amb els amics. Com aquell que diu,
mira, anem a la platja ara
i ens llancem així a l'aigua
sense pensar, no?
Per exemple, per exemple.
Una mica el mateix, no?
Vam dir, va, hem de fer un grup de música, no?
I com que allò va néixer en aquell moment
i en aquell moment estàvem fent un tas de vins
i el senyor que parlava,
que era d'uns cellers i d'unes caves,
em feia moltes vegades referències
a els sulfitos.
Ens va fer gràcia allò de sulfitos
i ens vam quedar amb els sulfitos.
Vull dir, va ser així.
Segurament si se'ns hagués acudit un dia
en el zoo, potser ens diríem les girafes,
no ho sé.
Vull dir que realment té molt a veure
com neix el grup,
el que està passant en aquell moment, no?
I també és una mostra
que som uns tios i un grup en general
així com molt desinimit,
com molt fresc,
com molt natural
i mira, va sortir així
i ens va agafar per aquí.
Doncs te dic una cosa,
gràcies a dir,
que us va enganxar en un celler
i amb vins.
Què és el que dius tu?
Que no us va enganxar al zoo
a una altra banda
i a saber, a saber.
Ja ho pots ben dir,
sí, sí,
al final viurem
que ens hem anat sent el nom
i realment ara ja li tenim apressi.
Ah, sí,
a més jo crec que al final,
i fins i tot juga una miqueta,
no?
Donar carinyo.
Mira, els sulfitos,
no?
Donar així com un bon rotllo.
Exacte,
donar com un bon rotllo.
Sí, sí,
que també trobem això,
que la gent és un nom
amb el qual en petits,
més o menys,
i també nosaltres a l'escenari
som un grup relativament divertit,
vull dir,
més o menys ens agrada interactuar mínimament,
també concebem el concert
com una mena de xou,
no?
On no només sortim i toquem,
que és el principal
i el bàsic que anem a fer,
sinó que ens agrada,
doncs una mica també
tractar amb la gent,
fer alguna conya
si s'es cau
i que no només sigui,
a vegades hi ha el típic músic,
no?
Que surt, mira a terra,
fa les cançons i se'n va,
no?
Doncs nosaltres intentem trencar una mica
això pel nostre propi tarannà,
perquè ja és com en surt,
llavors el nom també enganxa,
no?
Això que deies tu ara,
que és una cosa més o menys simpàtica.
T'ha d'haver preguntat
com sou a sobre l'escenari,
però m'ho acabes d'explicar.
Sí, sóc el típic entrevistat
que et respon abans
abans que li facis la pregunta.
No, no, però a mi ja m'encanta,
eh?
A mi ja m'encanta
perquè així no caiem
en els tòpics i típics
de continuar dient
doncs un nom imperfecte,
a més a més,
això és el que dius,
això és el que ens trobarem,
ara ja anem sobre segur,
del que podrem veure,
més o menys també
durant tres quarts d'hora
aproximadament,
també us toca a vosaltres?
Sí, ens han dit 50-55 minuts.
D'acord, d'acord, d'acord.
I més o menys
és el que fem, també,
perquè tampoc ens agrada passar-nos,
és a dir, entenem que de moment
encara hi ha molta gent,
la gran majoria,
que no ens coneix
i també pensem
que un concert d'una hora
més o menys passa bé, no?
Si t'ha agradat
i et quedes amb ganes de més,
ja està bé
i si no t'acaba de fer el pes,
doncs que tampoc se't faci pesat, no?
Sí.
Tampoc ens sortiria a nosaltres
fer un concert d'una hora i mitja,
a menys que no tinguéssim
un públic superfavorable.
i que ja sapiguessin
que a la gent li agrada molt
i tot això.
També entenem que, bueno,
nosaltres som més, a vegades, públic
que no pas músics
en els concerts,
sabem què és estar a l'altra banda
i que a vegades vas a un lloc
segons què no t'acaba de fer el pes
i si la cosa es va allargant
i allargant i allargant
i a vegades...
I és per favor que s'acabi,
per favor.
Exacte, llavors,
no volem que ens passi això,
per tant, ja fem una cosa
rapideta, picadeta,
com un programa de ràdio,
així, picadet i rapidet.
Això, que passi bé, no?
Sí, exacte.
I que deia, mira, tornem una altra vegada,
com un bon vi, no?
Sí, sí.
Repassareu, m'imagino,
aquest podria semblar il·lògic.
Hi ha alguna coseta més?
Teniu amb vistes?
Sí, de fet,
el podria semblar il·lògic
és el nostre primer disc,
per remaqueta,
per experiment,
perquè és la primera vegada
que ens enfrontem
a un procés de gravació
i posem ordenadets
aquests 11 temes
que són fruit del naixement del grup
i d'anar treballant, no?
Llavors, també això fa que a vegades
sigui un primer recull
i és habitual això en els grups
molt heterogènic, no?
Perquè, clar, són cançons
que potser tenen un o dos anys
de diferència entre elles,
llavors tu les has anat construint,
sí que llavors les homogeneïts
una mica a l'hora de gravar-ho,
però vaja.
I en aquest sentit
ja estem fent temes nous
i estem treballant
amb nou material
i podem avançar
alguna cosa nova, evidentment,
a Tarragona,
que ens fa molta il·lusió
i això, si Déu vol,
a la tardor,
més o menys així,
ja ho veurem.
Com la idea seria,
el 2014,
tenir nou material enllançat.
Tenia alguna cosa.
També he quedat sobtada
que això que m'has dit
que d'una cançó a l'altra
va haver un cert temps,
fins que no es va composar
fins que no es va fer.
Això vol dir que
el treball d'histografia,
que quan us vau decidir
ja havia passat un cert temps
ja havíem adorat
fins i tot el grup
i no sé si es van deixar
moltes cançons
allò que dius
queden enrere
perquè ara ja no ens sentim còmodes
cantant-les fins i tot.
Doncs totalment,
totalment.
Ho has encertat de ple,
és el que va passar.
Jo crec que ara em fa de mal dia
i fins i tot ho he oblidat,
però a vegades
sé amb el gac de dir
hòstia,
hi hauria una segona cançó,
però jo crec que
vam bé 4 o 5 cançons,
4 o 5 o 6 cançons
que això,
que el primer concert
eren l'escalet del concert,
no?,
és a dir,
eren les nostres cançons
i a mira que vas avançant
dius
uf, uf, uf,
però com podíem tocar això?
Saps?
És, vaja,
és una merda de cançó,
no?
Home, no diguis això,
que potser no es tenia
un hit parell
per allà guardat.
Aquestes ja no les toquem.
Bueno, però de cara al futur,
saps allò de les cares Bs?
Per si de cara, no?
Que no se sap mai,
no se sap si potser
heu llançat a la mateixa,
tenim a un begul
aquell hit parell,
aquest hit parell,
que potser us llançarà
cap a Hollywood directament.
Sí, segur, segur.
Aquell anunci de torn
que fa que tothom...
Cap a Hollywood
amb catapulta.
Home, amb avió, amb avió, amb avió.
Segur que ens estampem
a les lletres aquelles
que hi ha allà a Los Angeles
que posa Hollywood,
segur que ens estampem
contra...
Sant Lluís, no, no,
siguem coherents amb avió,
amb avió, a poc a poc,
sense córrer,
anem xin-xin-xano cap allà,
que no se sap mai,
a una banda sonora
d'aquelles espectaculars.
Que la vida dóna molts tons, eh?
Sí, sí, sí,
que no se sap, eh?
Tant de bo, tant de bo.
Per això, mirem-ho tot...
Ho tindrem ara mateix.
Mirem-ho tot amb optimisme
i demà ja et deu dir-ho.
Això ja és una altra història.
Us recordem que aquest divendres
ho tenim a Tarragona
i a partir d'aquí, què?
On anem?
Doncs mira,
just aquest divendres
és el darrer concert.
Hem tingut un juliol molt actiu
perquè hem tingut un concert
cada setmana
i, per tant,
estem molt contents, doncs,
d'haver anat
escampant la nostra música.
A més a més,
ens agrada molt
el que ha passat al juliol
que és que hem debutat
a tot arregl on hem tocat.
Per exemple, a Tarragona
ens fa molta il·lusió tocar
i perquè no hem tocat mai a Tarragona,
no hem tocat mai
ni a cap comarca de Tarragona.
Ho seríem vetats o què?
No, no ho sé.
Què ha passat?
No s'havia adonat.
Nosaltres som de Força Lluny,
som del Montseny,
que teníem a mig camí
entre Girona i Barcelona
i llavors ens cau Força Lluny-Tarragona,
però també hem debutat
a Molins del Rei,
també hem debutat
a Castellà del Vallès,
saps?
Mira,
i això ens venia molt de gust
aquest juliol
perquè pintava així molt maco
i realment serà
el colofó
de Cidereta del Pastís
tocar a Tarragona
aquest divendres
i després jo crec
que ens agafarem
l'agost de vacances
com a mínim
pel que fa a concerts
i cap al setembre
ja en tenim un parell
de tancats
en cartera,
però ja serà el setembre
i suposo que l'agost,
més enllà de desconnectar uns dies,
també ens anirà bé
per començar
a anar engreixant
les cançons noves.
Els que sàpiguis...
...de parar amb la gravació.
Molt bé,
dels que sàpiguis
que t'anava a dir
que quan ja tingueu
aquest segon enllestit
que us espero
per aquí per la ràdio
que no trigueu gaire.
I tant, dona.
Sí, sí,
a bodes ens convida.
Home.
Podem venir,
però pensa que nosaltres
som el típic grup
que pot venir
cremar-te la ràdio, eh?
Home,
cremar...
Home,
si me l'heu de cremar...
Cremar metafòricament.
Metafòricament.
És que jo ara ja pensava,
dic,
ostres,
home,
la pobra senyera de Tarragona
que tenim aquí a l'estudi,
que em sap greu
perquè fa un munt d'anys
que està per aquí.
No que demanem res,
però vull dir que sí
que ens agrada
fer entrevistes,
ens ho passem bé.
O sigui,
que és aquella típica
que jo dic
bona tarda
i potser puc anar
a prendre un cafè,
donar un tomet,
fer la cigarreta de torn...
Tu pots dir bona tarda
i un altre dia
ens encanta
que ens vegi aquesta pregunta
i no vols solucionar.
Si de vols que no va néixer
perquè tal
i el tipus de música
que fem és aquesta
i hem tocat aquí i allà
i no sé què
i el senyor...
Ah,
doncs veniu.
Veniu demà mateix, eh?
Si m'ho proposa així.
Demà és que tenim un concert.
Ai,
mira que t'ho anava a dir.
Dic,
mira que estem parlant per això, eh?
Doncs mira,
més endavant,
no deixem així,
deixem la porta oberta.
T'agafo la paraula
i quan traiem el segon disc
ja et dic,
si tot va bé,
a nosaltres ens agradaria
que fos el primer trimestre
del 2014.
Doncs fem-ho, eh?
Que tampoc falta tant, eh?
No, que va, que va.
Ara sembla que falti molt
però estem parlant
de sis mesos,
una cosa així, mica.
No, si feia res
que estàvem dient
feliç any nou, 2013
i estem a l'agost,
com aquell que diu.
Sí, sí, sí.
Ja estem a la meitat,
a la meitat ja vivint-lo.
Doncs, Frank Lluís,
solfitos,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
i us esperem per aquí
per Tarragona demà.
Molt bé,
doncs ens veiem demà.
Ens fa molta il·lusió
de votar a Tarragona.
Per cert,
fa calor per aquí o què tal?
No, no, no.
Porteu a bufanda?
Està anavant, no?
Ui,
fa un fred que pela, eh?
Ja ho hem de dir,
Tarragona és com
el Wisconsin d'Estats Units,
el Wisconsin català.
Ah, d'acord.
Sí, no?
És això, no?
Sí, sí.
I escolta,
jo per ella,
oi que teniu la placa del Miracle?
També,
també,
i la de la rebessada
i la llarga,
i tens unes quantes, eh?
No t'amoïnis.
A quina ens recomanes que anem?
Home,
de recomanar la de...
Perquè si tindrem a fer el dissabte,
ens quedarem a dormir a Tarragona.
A veure,
com a propet,
com a propet,
la del Miracle,
perquè la teniu,
gairebé podeu baixar-ho durant.
Doncs ens quedarem a dormir
i el dissabte volem fer planxeta
i tastarem aquesta del Miracle.
i que em sembla
que havíeu tingut taurons,
algunes.
Una,
una tauroneta,
pobreta meva,
que se'ns va morir també, eh?
Ja no hi ha, eh?
No, ja no.
Val, val, val.
Segurament que trobareu
algun con altre tauró,
però no serà dintre de l'aigua,
al millor.
Val,
serà més a la mig.
Sí,
hi ha alguna con altra medusa,
també.
A la matinada.
Si animalons hi ha per aquí,
per Tarragona,
que no se'ls caguareu, eh?
Ja t'ho dic ara.
Val, val, val,
ja veig per on va.
Ja ho tindrem present,
ja ho tindrem.
I algun pop?
Buf!
Depèn de com, eh?
També, uns quants, eh?
Sí, sí, sí.
Família, gràcies.
Moltes gràcies.
Un petó.
Adeu, sí,
bona tarda.
Adeu.
Adeu.
Erem un dia d'aquells estranys,
en què sembla que tot és a punt de petar.
Erem un lloc d'aquells tan foscos,
un d'aquells que tu sempre dius que cal evitar.
Erem un lloc d'aquells tan foscos,
on van.
L'home sent una força que el crida,
una veu que el vigila i que deixa anar un cant.
de la nit.
Erem un lloc d'aquells tan foscos,
un lloc d'aquells tan foscos,
un lloc d'aquells tan foscos.
Fins demà!