Miren-nos els ulls,
el vell lloc de sempre,
amb el passat enrere,
somiant junts en el demà.
Tu amb el teu cafè i jo amb la teça de terra.
Mullets als carrers, fet el teu alent.
Bruja a la finestra,
arroba-les, ballant el vent.
Tu amb el teu cafè i jo amb la teça de terra.
Miren-nos els ulls,
Blanc, que és l'aire
Déu-la-te el teu cor
Per fugir a estimar
Tu amb el teu cafè
I jo una tercera tè
Tu amb el teu cafè
I jo una tercera tè
No sabem si va existir de veritat aquest cafè a Belfast
Però li preguntarem al Sergi que el tenim amb nosaltres
Aquesta cançó la trobeu dins el TV Un Munt d'Idees 2012
Que ens ha presentat l'Associació de Músics de Tarragona
Ho vam fer el dia 28 de desembre d'aquest any passat
En un principi semblava una inocentada però que va
A la capsa jove, a la capsa de música
Allà vam trobar tota aquesta gent que ara tenim a les nostres mans
I un d'ells és el Sergi
Sergi Tost, bones tardes, benvingut
Bona tarda
Com estàs?
Molt bé
El Sergi que encara no el coneixíem
Hola
Però vam dir
Hem de triar
Sobretot és la primera tria que he fet
Amb aquest munt d'idees
A la gent que encara no ha passat per aquí
Pels estudis de Tarragona Ràdio
Almenys per conèixer'ls
Per saber com sonen
Per saber des de quan es mouen el món de la música
I és el teu cas, no Sergi?
Sí, sí, sí
Primera vegada aquí
Molt a gust, molt bé
I espero que no sigui l'última, eh?
No, esperant que no
Això vol dir que tindrem l'excusa perfecta
A un concert per la bequeria
O a la Salacero
O a la capsa jove, a la capsa de música
I a veure què, no?
Sí, sí, i tant
Vaja, jo ho he encantat de vindre aquí
Sempre que vulgueu
Sergi, explica'ns una miqueta
Quan fa que et dediques al món de la música
Quan fa que vas començar a tocar la guitarra
I dius, ostres, això sona molt bé
Anem a posar una mica més d'inspiració
A veure, començar a tocar fa bastants anys ja
No et recordes?
Sí, sí, sí
Jo vaig deixar amb la guitarra
No, no, no va ser fins als 14 o així
Que no vaig començar a tocar la guitarra
Però sí que és veritat que ja des de petit
A casa sempre havia sonat música
I a través del pare i de la mare
Sempre vas escoltant música
I hi ha aquest cuquet que et va anar tocant una mica la fibra
Però no va ser fins als 14 que vaig començar a agafar la guitarra
I així i vaig començar a passar per bandes locals
I al final ja feia temps que he deixat una mica això de la guitarra
I així ho he deixat una mica apartat
Cap allà el 2005
Vaig gravar uns quants temes
Bé, uns assajos
Sí, assajos de casa, temes propis i això
I ho vaig deixar d'escoltar
A la gent, diguéssim, de l'entorn més íntim
I llavors, bé, em sembla que va agradar una mica
I aquest cuquet se va fer una miqueta més gros
Allà aleshores, bé, no va ser fins al 2010
Vaig tornar a gravar una altra maqueta
I aquí ja sí, les intencions ja eren més de posar-s'hi en sèrio
Ja no era una cosa tan personal o tan dintre del cercle d'amics íntims
Sinó que ja va ser amb voluntat de portar-ho més cap a fora
Però això imposa, no?
Una vegada que dius...
Potser ja és el rol
Ja t'hi porta cap aquí
Sí, el primer dia imposa bastant
El primer dia, clar, et trobes a banda de tota la gent que t'ha vingut a veure
I dius...
Miau, no?
Avui ho hem de fer bé, això
Però sí, és una mica també el fet aquest de ser en cantautor
Diguéssim, ja porta això, no?
Que estàs solo entre el peligro
I vas una mica així ja a remol de tu mateix, no?
I que dius, per lo bueno i per lo malo, no?
Exacte
Ha de sortir, no? Com sigui, però ha de sortir
Aquí no pots dir, no, és que m'ha fallat aquest, m'ha fallat l'altre
Sinó que ho vas tu donant la cara
I això m'has dit el 2010?
Sí, el 2010
Si fa dos anys, aproximadament
Però aquest treball discogràfic que m'has donat i que tinc a les meves mans
Sí
Perquè a part d'un munt d'idees
Sí
El Sergi, doncs, m'ha portat un CD que es diu Primera Parada
Correcte
I que és el teu primer CD com a tal
Sí, el primer disc d'estudi
Sí
Evident, aquestes dues maquetes, dic, autoditades molt, diguéssim, rudimentàries
Sí
Però un disc ja ben fet, amb instrumentació complerta
El Primera Parada ens va sortir a finals de desembre del 2011
Però, diguéssim, l'edició física ja va ser el 2012
Vull dir que...
Encara és calenteta, encara és calenteta
Sí, sí, sí
De fet, vaig acabar de fer la gira de presentació el novembre aquest passat
Va ser l'últim concert
Vull dir que sí, tot és molt recent
Però on et van poder veure?
És que no vaig veure ni allò que dius, ni per Facebook, que hi ha casualitat
Sí, home, sí, m'he veigut bastant
Màgia, tot el que he pogut
És que m'ho imagino, m'ho imagino
Sí, bé, hem estat a Reus, aquí a Tarragorn vam vindre, vam estar a Sant Feliu de Guíxols
A Treborà de dalt, que és on vam començar la gira
Poble més alt de tot Catalunya
Allà, més amunt de Ripoll
Va al lloc més lluny que parli en català, dic, allí va jo
Ja de cap
Sí, sí, sí
I després ja va tot de cara a baix, saps?
Ja agafes l'emprensida i dius, allà que no m'aparin, que no m'aparin
Exacte, i bé, hem anat tombant tot el que he pogut, també a Barcelona, hem estat en bastants llocs
He estat també amb altres músics, hem acompanyat el Javi Figueres als teclats
I bé, ens hem anat combinant-ho, els dos formats, per aquí i per allà, segons anava la cosa, hem anat fent
Molt bé, molt bé, ostres, però mira quina sorpresa
Perquè és allò que dius, ostres, vas estar a Reus, vas estar a Tarragona i no ens va arribar
Ara ja tenim clitxat, o sigui, ara ja no t'escapes
Ara, a partir d'ara, és allò que dius, necessitem, que anem a tocar a tant lloc
Doncs, Sílvia, que toquem
Perfecte
I abans passeu per aquí per la ràdio i ens ho expliqueu
Perfecte
Per aquelles coses que té la vida, jo li vaig dir, no tindràs una guitarra, d'aquelles que t'acompanyin, Sergi
Sí, ja ho hem trobat
I ja podíem fer alguna cosa en directe
I com ell és així, també que és d'aquesta manera, aquesta bona persona
S'ha deixat caure la temptació, ens ha portat la guitarra
I podíem fer alguna cosa en directe, no?
Bé, el podem provar
Què fem? Quina faríem?
Doncs mira, una cançó que vull que...
Veig que aquí a Tarragona no plou, però allà arreu sí que plogia
Ui, ui, està a punt a punt, eh?
Està a punt a punt i està el dia així tot grisot
I això és una cançó que també convida una mica a la reflexió
I és una cançó que porta molt de sentiment
I, bé, porta per títol poesia de sentiments
Doncs sentim-la
Molt bé
Anem-hi


Recordo la teva carícia

La vida ens ha fet grans
Ensenyant ses viscudes
Instants per recordar
Tu que més vies creixer
I que saps que et trobaré a faltar
No deixis mai de mirar al cel
Cap on volen els ocells
On s'atura el pas del temps
I el món
Es fa etern més enllà
A la parcela
Oh, oh, oh.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Torneu cap a casa, que encara agafareu fred.
Sergi, he estat mirant, mentre sentia aquesta cançó,
que això dels viatges, què tens amb els viatges?
Tenim aquesta cançó que sentíem a l'inici de l'entrevista,
és un cafè a Belfast, per Anglaterra també has passat.
La cançó que només obri el CD es diu Llar viatge,
hi ha una primera parada, que també hem pogut sentir,
i tot és d'anar...
De qui s'han agafat les inspiracions per fer les cançons?
Sí, de fet, tot el CD del primera parada
és com una metàfora de la vida,
perquè jo concebo la vida com un llarg viatge.
Sempre dic que la vida és un llarg viatge
en què cal sempre anar endavant.
Llavors, aquest paral·lelisme entre el llarg viatge,
la primera parada, això són paral·lelismes també de vida.
I el CD en si explica experiències personals,
explica coses que jo he viscut,
coses que he experimentat,
i coses que també en viatges reals, diguéssim,
d'anar pel món vas veient.
Per exemple, aquesta que dèiem del cafè Belfast,
és una cançó que intenta explicar el que passava a Belfast
fa uns anys que hi havia la confrontació aquesta
dels dos bàndols, els catòlics i els protestants.
Ara m'has agradat dir en passat,
però jo crec que el present encara està una miqueta...
és més latent, sí, el rancor encara hi és,
i una mica la cançó expressa, això,
que quan hi vaig anar, ja era època de pau,
però passejant pels carrers de Belfast,
els carrers més conflictius que, diguéssim,
que ens van perdre per allà,
i se veia aquest ambient encara bèl·lic,
les mares apartaven els nens del carrer quan tu passaves,
coses així, i això em va sobtar.
Vaig escriure aquesta cançó que reflexa la realitat
aquesta de l'errana del nord, de Belfast,
com si fos una parella que s'estimen,
però no poden estar junts.
Són dues realitats, una el cafè, l'altra el té,
que estan junts en un mateix espai,
però que són coses diferents.
Que maco, no?
Bé, això ja...
Jo havia pensat, mira, mentre que estaves dient això,
jo pensava, mira, una mica com la lluna i el sol,
no?, ja va el Romeu i Julieta, no?,
però a través d'uns altres ulls, no?
Exacte, vés des d'un estranger que arriba allà, no?,
i veu el que passa, sabent també una mica
la història del país, del lloc,
i, bé, vaig voler reflectir en aquesta cançó,
i em va semblar que fent tu, fent un paral·lelisme,
entenent que feia un té, era una bona...
El cafè era irlandès i el té, diguéssim, britànic, no?
Sí, sí, sí.
Per cert, que d'aquestes 11 cançons que trobem
en aquest treball discogràfic,
hi ha alguna que se t'ha resistit especialment?
Ja saps que moltes vegades hi ha algunes que dius,
ostres, que ningun no ha proposat,
o sigui, estava... ha sortit.
Hi ha altres que també surten
potser més o menys fàcil,
però està aquella que intentes,
la desfas, la fas, la tornes a vestir,
li poses les seves millors gales,
però encara així no quedes del tot.
Seria aquesta potser la que em comentes
de Café Belfars? No.
Es podria dir que tot és i cap.
Sí o no?
Sí, a veure, normalment les cançons surten bastant a la part, diguéssim,
la lletra i la música va sortint.
Després amb els arranjaments que fas després ja,
i sobretot quan parles amb el productor dius
no, això, podríem fer-ho així, podríem fer-ho aixà,
llavors ja les vas adaptant, no?
I potser aquests canvis, com que ja les havies parit d'una manera,
aquests canvis sí que costen una miqueta d'entrar, no?
Però, bé, diguéssim, les cançons són les que són
i no estan gaire modificades, vull dir, l'essència i la música
sempre és allò, no?
Perquè hi ha aquests petits retocs que sí que a vegades dius
ostres, aquí és veritat que fèiem això, i saps?
Et quedes una mica...
Però, evidentment, les cançons, un cop has fet el disc
i les has parit ja en forma de disc, estàs superorgullós
i, ostres, és que això és el que volia que s'onés, no?
I per això et dic, és un procés que és una mica estrany
perquè és com si contradiguessis a tu mateix,
però al final dius, no, no, és que jo realment volia això, no?
Que passa que tu mateix no ho coneixies, no?
Exacte, sí, exacte, és allò de l'explorar-te tu mateix
que és la cosa més difícil del món, no?
Pots observar la gent que tens al voltant, gent que coneixes
però conèixer-te tu mateix és fotut, és difícil
I, a més, la gent de davant, podríem dir que sempre podem trobar-li
tant els defectes com les virtuts, no?
Sí, exacte
Però a tu mateix, depèn de quines coses, millor amagar-les
És que al mirar sempre s'ho és guapo
O al millor és dir al revés
però, bueno, són coses que saps que són teves, no?
Sí, exacte, exacte
Ser autocrític amb tu mateix, ser crític amb tu mateix
fins al punt de portar-te a millorar a vegades no és tan fàcil, no?
I per això et dic sí i no
Però bé, s'ha trobat bé
I, a més a més, qui va produir el CD?
El CD...
Que va donar-te una miqueta, volíem dir
Qui va ser el director?
Entre cometes, això
Sí, el productor del dies ha sigut el Roger Gascon
que té els seus estudis a Barcelona
Llavors, ha sigut una gran sort poder treballar amb ell
perquè és molt instrumentista
Llavors, domina molts registres
i et pot aconsellar molt, no?
amb el significat de la música
Això, si sona així, doncs
millor
o si sona així, doncs
i és un plaer poder treballar amb ell
perquè
és un tracte d'amistat, diguéssim
No, no, i també és un gran mestre
Exacte, però això et dic
és el que tindrà el mestre i l'amic amb la mateixa persona, no?
I, doncs, he tingut un plaer
i el CD, és encantat de la vida
I com va ser que vas arribar a les seves mans?
D'acord, em deies que eres amic
però segurament que...
Coincidències de la vida, deixem-ho així
perquè seria llarg d'explicar i tampoc deixar
però sí, sí, coincidències de la vida
que mira, al final un dia et coneixes, no?
Ah, tu, toques, ah, tu, tal
i mira, al final doncs...
Jo no necessito algú per poder gravar
i a partir d'aquí ja...
Sí, sí, ens posem d'acord i pim-pam
i endavant
I un moment, no?
Sí
I això, el CD va trigar-se molt a l'hora de gravar-lo?
Sí, una mica, perquè, bueno
perquè és qüestió d'horaris i tal
doncs el pujar a Barcelona a gravar i tot això
doncs sí, ho anàvem combinant
d'explicar marats lliures i tal
i no va ser allò tancar-me l'estudi durant un mes o així
sinó que anàvem fent estones
i llavors s'han de prolongar uns quants mesos
I també per pistes?
O vas voler que fos el que deies
també una mica t'avançant amb les lletres i amb la música?
Jo, fidel, al que tu volies
i no com si fos un directe
però gairebé o no?
Ens agraçem tema per tema
i llavors anàvem explotant el tema
fins que trobàvem la versió correcta
els resenjaments que volíem que s'unessin
cada nota puesto, cada pandereta
cada sou ocult que hi ha dintre del CD
perquè hi ha algunes sorpreses
que quan l'escoltes amb deteniment
Ara m'has d'explicar alguna d'aquestes sorpreses
ho saps, no?
A més, qui t'acompanyar a la gravació?
Qui va estar amb alguna d'aquestes pistes
que s'escolten?
D'això, durant tota aquesta gira de presentació del disc
a través del Facebook anaven fent uns concursos
que precisament eren això
anaven descobrint aquests petits detalls
i, o sigui, ara ja es poden explicar realment, no?
Hi ha una de les anècdotes
o un dels sons que es troben
és la cançó del diumenge d'hivern
a l'inici, se sent al mar
i se senten alguns animalons
i quan l'escoltes així en deteniment
trobes aquests animalons i dius
ah, carai, però aquests animals
que sonen al mar
ep, això em deu portar a un lloc
i associat també amb el contingut de la cançó
que vas deduint que això et porta a Irlanda
Doncs mira, mira, l'hem trobat, hem anat a buscar
Perfecte
Sentim aquests
Són aquests segons del començament
Sí, sí, sí
Tornem una altra vegada
Ah, ovelles
Una vaca
Exacte, hi ha aquestes ovelles
Hi ha una vaca o un bou
Un bou, sí, sí
No sabem ben bé el que era
Mu fa la vaca
Val, no sé, eren vaques
Jo des de...
Eren vaques
i també hi ha alguna gavina per allà al fons
que passa, a més a més
És curiosíssim
Són coses que potser costen de trobar
però si ho escoltes amb molt de deteniment
amb els cascos posats allò a casa concentrat
ho acabes trobant i dius
Caram
Són detallats d'aquests que hi ha dintre les grabacions
Són petits, una crocada d'ulls
de cada gent
Sí, sí, sí
I tu saps per on vaig, no?
Sí
Agafa'm, no? Agafa'm en aquesta cançó
Exacte, sí
Hi ha un altre també
un petit detall, diguéssim, tribut a la gran banda
que ha inspirat a tants i tants músics
els Beatles
que en la cançó de l'amor petit
hi ha unes palmes que van sonant
i sonen amb un ritme determinat
que se va fer només en els anys 62, 63
en l'època aquesta de l'auge dels Beatles
que s'estilava molt això en aquells moments
i vam poder posar aquí també
com a una cançó que té una temàtica
també així una mica alegre
i nostàlgica a la vegada
molt, diguéssim, inspirada en
com si fos un tribut als Beatles
i ja vam poder posar també aquesta
Això vol dir que ho tenim clar, no?
El Sergi li agrada als Beatles
Sí, sí
No eras de Rowling
No me n'amago
Rowlings també m'agrada molt
Tu ja saps que abans, als anys 60
no podies ser dels dos
Sí, però
Row eres de Beatles, Row eres de Rowling
i a més a més
els Rowling eren els rebels
i els Beatles eren com els
els xicos guais, no?
de la classe, per entendre's
Bueno, jo crec que es pot ser rebel i guai a la vegada
Sí, però bueno
però aquell moment era el que hi havia
aquella confrontació
pot ser com del Barça
però no pot ser del Madrid
o sigui, ets del Madrid no ets del Barça
i aquella confrontació hi havia, no?
entre els Rowlings i els Beatles
Sí, sí
Això és curiós perquè al llarg de la música
ha passat amb moltes altres bandes
Sí, és veritat
els Metallica i els Guns and Roses
per exemple, coses així
i per què no els dos, no?
Clar, clar, clar
No ho sé, jo sempre he estat molt obert
amb estils musicals
i doncs m'ha agradat molt
molta música molt diferent
però si em fas tria entre els Beatles i els Rowlings
T'ha quedat amb els Beatles
No, no, s'ha notat, eh?
S'ha notat així per sobre
Per cert, aquesta primera parada
ja sé que m'has dit que has estat movent-la
Sí
i que hem tingut una parada en diversos llocs
Sí
I a partir d'ara, on es troba el futur del Sergi?
Bé, doncs ara estic preparant la gira d'aquest 2013
Hi ha alguns llocs que segurament serà
el mes de febrer o març
que podrem anar a tocar
però encara no ho sé segur
per tant, prefereixo no dir-ho
No, no, jo m'espero, eh?
Ja estàs que jo m'espero
Millor no dir-ho i quan sigui segur ja ho direm
Però sí, en principi seran pocs concerts
perquè tinc intenció també de dedicar temps a la composició
que ara ja a finals d'aquest any
o potser l'any que ve
intentar fer un altre disc o una altra gravació
a veure què surt, no?
Això vol dir que hi ha temps de preparades
Sí, alguna idea ja
Llavors és intentar explotar aquesta idea
trobar-ne d'altres
i així amb tot aquest any
no en poso tampoc plaços
però més o menys
un any, any i mig
puc tornar a treure un altre disc
Doncs ja saps que tocarà, no?
I aquesta vegada sí que estarem al peu de canó
Sí, sí, tant
Jo ara d'aquí a res ja te busco pel Facebook
que sàpiguis
ja tindré clitxat
i en el moment que vegi
que hi hagi moviments
que posi el Sergi que toca en tant lloc
i el telèfon en mà
Sergi, que fas aquesta tarda
te vens cap a l'emissora
Perfecte
I tornem a parlar l'altra vegada
I tant que sí
Doncs Sergi, moltes gràcies
per haver visitat Tarragona Ràdio
per estar amb nosaltres
Moltes gràcies a vosaltres
Un plaer estar aquí
i sempre que vulgueu
el sabeu
Digue'm quina era aquesta dels Beatles
que m'has dit
Amor petit
Amor petit
És veritat
Amor petit
La següent
La següent
després d'Anglaterra
Haurem d'anar a acabar a Anglaterra també
A tot lligat
A tot lligat
Sí, sí
Doncs Sergi de Nou, gràcies
Gràcies a vosaltres
I si voleu
aquest treball discogràfic
el Sergi ens ha deixat
aquí un petit record
per la gent que n'estigui sentint
i si voleu
només ens heu de trucar
i podrà arribar
aquesta primera parada
també a les vostres mans
Perfecte
Gràcies Sergi de Nou
Moltes gràcies
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!