La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdó.
Doncs sí que ens entenem, sí.
Beta, què tal? Com estàs? Molt, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ai, quina veu, que s'has refredat.
Bé, no sé, estava fins ara, però...
Això és l'aire condicionat d'aquí, del meu estudi, eh?
Podria ser, podria ser, sí, sí, sí.
Perquè estaves bé, eh?
Quan he entrat per la porta, m'ha dit un bona tarda
i era molt més...
No sé, d'una altra manera, d'un altre terrenat, diguem-ho així, no?
Suposo que ha sigut això, no?
que l'aire condicionat que estàs gastant al teu estudi...
Sí, és que les màquines fan molt de calor, eh?
De veritat, si l'apagués, al final tu i jo estaríem primíssims.
Ja.
Però seria a causa de la sauna.
La sauna, molt bé.
Fes un programa amb sauna, com que no m'agradaria gens, eh?
M'estic recuperant, eh?
Sí?
Bé, sí, sí, bona tarda una altra vegada, si no ha quedat ben clar.
Doncs no res, una setmana més, aquí la terra és plana,
que està per veure si la terra és rodona, no?
De moment, dic, sembla que és plana, no?
Sí, no?
També, tampoc no ens desagrada gaire.
El que passa és que quan arribin al final, pum, de l'horitzó cauran, el buit.
Sí, és allò, aquell abisme, no?
Clar.
Sí, sí, esclar, esclar, és el perill de tenir la terra plana.
És el que té, és la terra plana.
És el que té, és el que té.
Però bé, no hem de parlar d'això, sinó que tenim altres continguts.
Sí.
A veure, explica'm.
Volem aprofundir en una notícia que la vam donar la setmana passada
i que, esclar, la vam dir així de passada, que gairebé ens acabava el temps
i que, esclar, era allò que pensés.
Ostres, i si donar més informació?
Perquè ja ens va sobtar quan la vam escoltar per primer cop.
Però, esclar, això de dir-la així d'estanquis gairebé,
doncs ens va quedar aquell gust de dir, no, no, no, hem d'aprofundir, hem d'aprofundir.
I és més, encara volíem anar més enllà, no?
Més enllà, sí.
Sí, volíem anar més enllà, però bé, de moment ens quedem amb ampliar la notícia la setmana passada
i el que podem fer amb un proper programa indeterminat de la Terra Esplana
és ampliar aquesta notícia a altres països que també són emergents, en aquest cas.
A veure, explica'm.
Sí, ara mateix, jo també, eh?
Segur.
Doncs mira, és que la notícia que vam donar així gairebé acabant el programa
i com una píndola va ser que la Índia va llençar, això va passar la setmana passada,
va llençar la seva primera missió especial a Mart.
Sí, sí, o sigui, la Índia, un país que tothom sabem que, doncs, té les certes mancances
i que... Té molt de contrastos en aquest sentit, no?
Sí.
Que... o hi ha molta pobresa absoluta, no?, extrema, en aquest cas,
però que també és líder en tecnologies aquestes d'última generació, no?
I en qüestió de llençar coets o d'enviar coses a l'espai, no sembla ser que...
També s'han espavilat?
Sí, també s'han espavilat.
Aleshores és curiós perquè és un contrast molt gran, no?,
quan parles de la Índia, que quan sents aquesta notícia de dir...
que llencen la seva primera missió, no a la llumna, sinó a Mart, no?,
penses... i els milions de pobres que tenen, no?,
és allò que... aquells contextos tan... tan alts, no?
Te'n dic una cosa, ara perquè estàs tractant de la Índia...
Sí, però tots els països del món ho tenim, també.
És que és això.
Però possiblement un país...
Doncs estem gastant una milionada en coses que són efímeres.
A veure, no vull dir que no siguin importants, però que són efímeres.
Hi ha pobres als Estats Units, al Japó, aquí també tenim molt de pobres.
Sí, sí, a tots els països tenim...
Però aquest contrast tan gran, quan parles de la Índia, que és la imatge tradicional, no?,
que passes de ser un país amb tant de nivells, o nivells tan alts de pobresa,
i que te surti notícies d'aquestes, és allò... la cara i la creu, no?
Sí, sí.
I en aquest sentit, doncs, encara sorprèn, no?, però bé, sorprèn cada cop menys,
perquè ja fa uns anys ens vam assabentar que la Índia també era líder en programes informàtics.
Tienen un... en aquest camp de la informàtica són bastant avançats, no?
I, sobretot, tenen molta gent formada en informàtica, no?
Pensa que tenen tant de prestigis informàtics hindús que fins i tot els ofereixen llocs de treball de prestigi als Estats Units.
Imagina't.
Sí, perquè tenen una qualificació molt alta, i aleshores, doncs, aquesta notícia ja fa uns anys que ja la sabíem,
Aleshores, doncs, aquest xoc que tenim quan ens arriben des de la Índia aquestes notícies de tecnologies de darrere generació,
esclar, ja no és tant com fa uns anys, no?, perquè ja tenim aquests antecedents en qüestions d'informàtica
i d'altres qüestions, no?, que ja estaven bastant avançats, no?
Però tot i així, que ja tenim aquesta base que la Índia, doncs, no són tan sols la imatge aquesta que...
Sí, sí, de la gent pobra demanant pel terreny o...
De la gent pobra i les coses aquestes, no, no, no, que ja teníem aquest antecedent, que és un país que s'ha espavilat,
esclar, encara sobte, encara sobte, doncs, que no hagin pogut resoldre aquest problema que tenen, no?, de tan gran pobresa, no?
Però bé, el que volíem anar, no?, resulta que la Índia, en aquest sentit, doncs, no es vol quedar enrere
i quan deia que ampliaríem altres països, doncs, em referíem, doncs, a països que també fins ara no tenien tradició especial
i sembla ser que també s'hi volen apuntar, no?, com és el cas de la Xina, que està fent passos de gegant, també...
És un altre dels països que també hi ha molta gent pobra, eh?, moltíssima, eh?
Doncs, doncs, la Xina és un país que està fent passos de gegant, també per ficar-se a la primera divisió
de la investigació especial, el Japó també té el seu programa especial bastant potent
i un país emergent que també està lluitant per entrar en aquest grup selecte de...
És Brasil. Brasil també ho està provant.
Aleshores, doncs, clar, fins fa quatre dies teníem Estats Units, Unió Soviética, ara Rússia i Europa, no?
Sembla ser que aquest trio de països o de clubs, doncs, sembla ser que...
Això de clubs m'ha arribat a l'ànima, eh?
Sí, perquè no podríem dir Europa, un país encara, però podríem dir un club de països, no?
Doncs, doncs, Europa, Estats Units i ara Rússia, doncs, se li acabarà aquesta exclusivitat
perquè sembla ser que, doncs, Índia, Japó, Xina, Brasil també volen estar allà dalt, no?
Bé, la qüestió és que en parlarem, en parlarem més endavant dels programes especials de la Xina, del Japó i del Brasil, aquest gran desconogut.
De moment, sentem-nos en aquesta notícia que ens va arribar la setmana passada, que és realitat, perquè el llançament va ser tot un èxit
i aquest coet, doncs, Indú ja està encaminant-se a poc a poc cap a mar, perquè la cosa amb les tecnologies actuals no són immediates.
Ja sabem que el que tenim, fins que arribem a aquells coets de ciència-ficció, encara trigarem una mica més.
Tot té el temps, temps al temps, no?
Sí, sí, però molt de temps, no?
Home, eh...
Tu creus que està més a prop del que podem arribar a imaginar?
Nosaltres no més pensem que aquests viatges intergalàctics, no?, allò que te'n vas a apuntar a l'altre, doncs, potser encara ens queden mil anys
i potser, doncs, no, potser, doncs, deixem-me la meitat, 500 anys.
Però, tu i jo, Beta, no ho veurem.
No, penso que no.
Posteriorment, el que veurem d'aquí uns anys serà un avenç en molts aspectes d'aquests viatges, doncs, potser una mica més de velocitat,
però arribar a aquelles extremes de velocitat, no, no, no, encara no tenim aquesta tecnologia i no s'espera, de moment.
D'acord.
S'està...
Ara m'ha agradat això, i no se l'espera, no, i no se l'espera.
No se l'espera, però bé, suposo que tot el temps arribarà, no, i no hi ha res impossible, no,
no podem dir, el que surt a les pel·lícules de viatjar així, com ho fan, en ciència-ficció, és impossible o no,
perquè facin-nos també impossible volar i, aleshores, doncs, mai pots dir que no, no.
O sigui que tot arribarà, però ara, de moment, no.
I què ho voldríem, això? Que el cubet espera arribar al planeta vermell, Mart, al setembre del 2014,
o sigui que li espera un viatge de gairebé un any.
Una miqueta llarg, eh, una miqueta llarg, però una pregunta.
No va tripulat, eh, és una missió de no tripulat, perquè un any encara no, tampoc no ho podem suportar,
no, encara no estem preparats per anar-ho a un any, de nada i de tornar-ho, vaja, que serien dos anys, vaja.
Però una pregunta que jo et volia fer.
Què hi tenen allà, Mart?
És que tothom envia coses cap allà, Mart, que no tenim bastant ferralla i bastanta història allà al voltant de la nostra pobra terra.
No la podem cuidar una mica? A veure, que està bé que vagin i veu i s'espavili una miqueta.
Aquesta és la gran pregunta.
És que tothom se'n va cap a Mart.
Sí, sí.
Què té Mart?
Bé, doncs...
Si no hi ha res, si les fotografies que han arribat de Mart estan tot net i polit.
Bé, això de polit, deixeu-m'ho perquè hi ha molt de pols.
Tu saps, a veure, a diferència de la lluna...
Digue'm-ho, Abeta, que tu saps.
A diferència de la lluna, que és un satèl·lit, que no té atmosfera i viure és molt complicat.
Mart, a pesar que també l'atmosfera no sigui encara propícia per viure, té atmosfera, és un planeta.
i té moltes possibilitats, no?, de poder...
Ser habitat.
Sí.
D'acord.
Habitat en condicions una mica així especials, però té condicions, no?
Aleshores, doncs...
és la forma natural que tenim els humans de tirar endavant, no?, d'expandir-nos, no?
la Terra sense quedar petita, amb tots els seus
defectes, com dius tu, sense quedar
petita.
Jo crec que encara hi ha molts racons
de la Terra que no coneixem.
Representa que és clar que ja en aquests
moments tenim un problema de superpoblació
bastant gran, sobretot el tenen
la Índia, que per això possiblement
també se n'espavila. Ah, doncs mira, ja sabem el què.
Sí. O possiblement el què.
Possiblement, possiblement. I és el que
ha fet sempre la humanitat, quan
en una part del
món ja ho teníem tot
conegut, tot ple,
doncs què fèiem? Anàvem a investigar
una altra part del món que no
la teníem. I és així,
és la història de la humanitat.
Tu ho estic comprant, però no...
No, no, no, a veure,
és una explicació que vull
donar a entendre de com
funcionem, no? Tampoc
no és que estigui d'acord, perquè és clar,
per exemple, el descobriment
de Mèdica, que no es va descobrir res
perquè allà hi havia gent que vivia,
no? Però el que passa és que els europeus
en aquell moment, al segle XV,
doncs Europa
més o menys ja estava
poblada, repoblada,
i aleshores
necessitaven expandir-se, no?
Sí, sí, perquè ja ho trobava,
ja ho tenien tot. Sí, i aleshores
doncs una manera d'expandir-se era
a llocs que
no estaven
al mateix nivell que Europa. En aquest cas,
doncs va ser Amèrica qui va rebre
les castanyes d'una cultura una mica
no cultura, sinó
civilització, no? Més
avançada, no? Perquè la cultura era
tan respectable, la cultura dels maies i dels incas.
Ara acabes de dir una cosa que no ho sé, eh?
No volem dir que la cultura
europea fos superior. No, no, però
l'avançada...
Sí, però tecnològicament
en qüestions militars
i qüestions de tecnologia
el segle XV d'Europa
estava més avançada
i per això es va poder conquerir, no?
I és el que van fer també
els nord-americans, que primer van
colonitzar una part
de territoris dels Estats Units,
la costa est, i quan se li es va quedar petit
van decidir fer la gran conquista de l'oest.
Qui van pagar
els plats trencats? Els pobres indis.
I tant.
Doncs, doncs, és una cosa
que ha passat al llarg de la història
de la humanitat des de fa segles
i pot ser que torni a passar.
A mi, a tu, que mar i hagin...
No s'ha comprovat, no?
Però ara posem un supòsit
de ciència-ficció.
Ser éssers vius
i no tan avançats
com nosaltres.
Imagina't el destí que tindrien, no?
Doncs ja s'ho podem imaginar.
S'ho podem imaginar.
Donem un cop tu ja la història,
que el primer que farem
és obrir-nos de l'altavall.
Exactament, doncs, és això, no?
Anar més enllà,
quan s'ha quedat petit el territori que coneixem,
doncs, quan la Terra,
ara completament,
ja està tota descoberta,
ja no queda cap racó per descobrir,
perquè ja tenim tot, tot, tot, tot.
Hem de sortir fora.
I és el que vol fer, en aquest cas,
la Índia,
ajuntament a altres països.
No, doncs, bé,
la Índia va llançar el dimarts passat
en EPSID,
sí, sí, sí,
o sigui que va ser un èxit la seva,
la seva primera emissió a marx,
sí, perquè, esclar,
quan fas la primera emissió,
te'n recordes també
d'aquells primers experiments
que feien els soviètics i els americans
en la conquesta d'espai que es coetja,
començaven a tirar amunt
i de cop, bup,
giraven i caien cap avall,
perquè, esclar,
eren els primers experiments
i, esclar,
aleshores, doncs,
penses, ui,
les primeres missions
que faran els cinturcs...
No arribaran enlloc, no?
I no, no, no,
va ser llançada amb èxit
i tot va anar perfectament,
o sigui que,
Déu n'hi do,
per estrenar-se, no?
I tot forma part
d'un ambiciós objectiu
que només han aconseguit
en Rússia,
els Estats Units
i la Unió Europea,
el club d'estres, no?
Sí, sí, sí,
el club dels selectes, no?
dels selectes, no?
I que podria compartir,
doncs,
aquest país,
la Índia,
en el primer d'Àsia
en arribar a aquest planeta, no?
I el llançament
del satèl·lit
que orbitarà
el planeta vermell
retransmès en directe
per les televisions locals
es va fer
a les 14.38
hora local
del passat dimarts
des del centre especial
Satish Dawan
de Shiraikota,
a l'estat meridional
d'Andra Paradeix.
Sí,
aquests noms hindús també.
Home,
clar, és que són molt complicats
de tant,
entenc, eh?
Són molt complicats
de dir, eh?
Sí,
doncs,
l'Aeronau
té un nom
i es diu
Mangalayan
i
pesa
1.350 quilos
es mantindrà
en òrbita terrestre
fins a l'1 de desembre
quan començarà
el viatge
de 300 dies
fins a aquest planeta.
O sigui,
que de moment
encara no ha començat
el camí.
Bueno.
Està orbitant
i està esperant,
doncs,
el moment
per
per
l'aireça
cap a mar,
no?
I
després d'aquests
300 dies
de viatge
arribarà,
està previst,
no?,
que arribi
el 24 de setembre
del 2014
després de recórrer
14 milions
de quilòmetres.
14 milions
de quilòmetres.
És que
no m'ho puc fer
a la idea
que són 14 milions.
Sí.
és que
és una cosa...
Si me'n vaig a Barcelona
a 100 quilòmetres
però me'n vaig a mar
que tot són milions.
Se te'n fa passat
de la Barcelona
del 100 d'aquí un dia
imagina't.
És allò que dius,
dius, on vas?
Si vaig a Barcelona
que està aquí a 100 quilòmetres
i tu me'n vaig a mar
que està a 14 milions
de quilòmetres.
Ei,
que algun dia arribarà.
Tu ja saps que hi ha
molts de viatges especials
que s'estan començant a fer
però si no m'enrotllo
perdona'm
perquè mira com anem de temps.
Sí, sí, sí,
anem a l'home.
I també se pensava
mirant així el relletge
com dient
no t'enrollis,
anem per feina.
Bé, doncs mira,
l'Àndia es comparteix així
en els 17 païs
a intentar arribar a mar
una missió
que només han aconseguit
amb èxit
els Estats Units,
Rússia i l'Unió Europea.
Es veu que hi van haver
altres dos països
que ho van intentar
que en aquest cas
va ser els japonesos
el 2003
que no ho van aconseguir
i els xinesos
el 2011
que també no van aconseguir
que tots dos
es van saldar
amb fracassos.
Es van quedar a les portes.
Sí, per això que
de moment
és un intent
però
tal com va anar
el llançament
que va anar tot perfecte
podria ser que
que
que tornéssim a repetir
més endavant
o que
No, que podria ser
que anés bé, vaja
que tinguéssim sort, no?
Doncs mira,
estarem pendents
segurament que serà
una d'aquelles naus
que potser es perdrà el temps
però almenys
durant el temps
que estigui allà a Mart
sí
portarà tota la informació
que pugui arribar a recollir
a través de la informació
Sí, perquè el vehicle
el vehicle que orbitarà
al voltant de mar
porta cinc instruments
per estudiar la superfície
la topografia
i l'atmosfera marciana
i se centrarà en la recerca
del matar
Veus?
És un gas
Sí, veus?
És allò
que estem
estem volent ja
espoliar
el pobre planet
Ja m'estranyava
Veus?
És que som així, eh?
Sí
Som així
Som així
No anem a veure
que és el que passa
Som de predadors
Si anem
anem a fer mal
Dius
anem a veure
anem a veure
que és el que podem guanyar
anem a veure
quants quartos
podem arribar a treure
Mira, l'emissió
té un cost
de 73 milions de dòlars
una desena part
de missions similars
nord-americanes
o sigui
és un cost
bastant baix
o sigui
és una desena part
del que costa
les missions
nord-americanes
i és bo que
diguéssim
fan tecnologia
fiable
però low cost
i ha estat
desenvolupada
durant 15 mesos
per mil científics
segons dades
del servei
especial
de la Índia
la Índia va celebrar
l'any passat
mig segle
des de la posada
en marxa
del seu programa
especial
encara que
no va fer
el primer llançament
fins al 1975
quan mitjançant
un cubet rus
va enviar
l'espai
al satèl·lit
a Aribata
i
el
centre
especial
de la Índia
que es diu
ISRO
compta
amb 16.000
científics
i un pressupost
de mil milions
de dòlars
a través del seu
braç comercial
també
que també posa
en òbita
satèl·lits
s'estrangeix
des de 1999
així que
és una gran empresa
perquè
a més a més
de treballar
per programes propis
oferir
la possibilitat
a altres països
que no tenen
aquesta tecnologia
per col·locar-los
a l'espai
els seus satèl·lits
que és
certament
el que fan
els americans
els russos
i els europeus
els europeus
també un client
per exemple
del Marroc
vull aquest satèl·lit
per poder
veure la televisió
o un satèl·lit
per controlar
el temps
són tants milions
jo tingui
i costa això
i te posem
en òrbita
i això
com aquell que va
a la botiga
de torn
a fer-ho
a gran escala
a gran escala
l'Àndia
també he vist
que hi ha pastís
amb això
i també
i no es vol quedar enrere
s'ofreix
per en la mà
a col·locar
satèl·lits
a l'espai
a veure
ho trobo molt lluable
si no tinguessin
la gent
com la tenen
sí
primer
amb aquests milions
que són milions
i milions
encara que sigui
l'Occost
jo crec que representen
molts de milions
que és això
moltes famílies
que podien menjar
encara ens dólar
una mica
el que comentàvem
al principi
bé doncs
i que el temps
se'n secava
sí
bé doncs
vine
direm una altra notícia
vinga som-hi
i és que
aquesta doncs
sé que t'ha agradat
perquè és que
és allò que
que dius
home
en qüestió
d'adequats especials
la cosa
encara trigarà molt
per poder
arribar a velocitats
de ciència ficció
no?
trigarà
trigarà
però en qüestió
de tecnologia
de pantalles
de mòbil
o d'ordinadors
o de tablets
sembla que la cosa
va bastant
va bastant ràpid
va bastant ràpid
sí
perquè resulta que
les pantalles plegables
arribaran al 2015
sí sí
o sigui
o sigui
ja està aquí
sí
sí
és d'aquí dos anys
eh
estàs segur
bé
el producte que llençarà
la coreana Samsung
no podia ser un altre
que en aquest sentit
també
estan molt espavilats
permet doblegar la superfície
i ficar-la en una butxaca
per exemple
que bonica
sí
que algunes vegades
dius
no saps on has deixat
els mocadors
i dius
oi
l'ordinador
però si el tenia aquí a la butxaca
no
el gegant sud-coreà Samsung
ha anunciat que llençarà pantalles plegables
el 2015
l'avantatge d'aquesta tecnologia
és que per exemple
una tauleta
podrà doblegar-se
per convertir-se en un smartphone
que és el que dèiem
bé
bé
o els que comentaren
el micrófon tancat
veus
aquesta notícia m'agrada
m'agrada molt
tinc un smartphone petit
ara agafo l'obro per la meitat
el desplego
i ja tinc una pantalla
doncs
una tauleta
que et fes
molt bé
i molt pràctic
de cara al
fins i tot
al bolso
que dius que moltes vegades
portes bolsets
d'aquests petitonets
que són de mà
per no anar massa carregat
però portes allà
però és curiós
és curiós
és curiós
perquè
han estat asiàtics
qui
han desenvolupat
aquesta tecnologia
sembla que Àsia
Àsia
ja sigui la Xina
ja sigui el Japó
en aquest cas Corea
tenen una afició
per anar plegant coses
sí
nosaltres
no els espleguem
que ells ho pleguen tot
sí
sí
ells són endreçats
són molt endreçats
aquesta bona gent
però per anar fent coses
coses que en principi
eren grans
les fan petites
veus
els japoneses van ser els primers
a reduir les coses
teníem uns aparells
electrònics
supergrans
i ells van dir
doncs ho hem de fer petit
i ho van aconseguir
no
els xinesos
doncs també
han aplicat la seva tecnologia
per anar fent
fent coses
doncs grans
a fer les petites
no
amb una mica de
no sé
d'enginy
tenen molt d'enginy
sí
sí
doncs mira perquè veig
és a dir
això ja sap quan sortirà
quan no ha de sortir
doncs
bé
el conseller delegat
de Samsung Electronics
el senyor
OI1
nou
ha informat
que fabricarà
aquest tipus de pantalla
per les seves
tauletes
telèfons i altres
categories mòbils
com rellotges
intel·ligents
i ja fa uns dies
ja fa uns dies
que el diari asiàtic
asiàtic
neu 6
va informar
que Samsung
tenia previst
incorporar
una pantalla flexible
pas previ
als plegables
al seu Galaxy Gear
durant l'any que ve
l'empresa ha concretat
que els dispositius
amb pantalles
flexibles
estan a punt
d'entrar al mercat
i fa unes setmanes
l'acompanyia
va presentar
el seu primer mòbil
amb una pantalla
corba
el Galaxy Round
ja disponible
a Corea
i els de pantalla
plegables
el 2015
com a part
de la seva estratègia
de marca
o sigui que
de cada any vinent
tindrem les primeres
tabletes
tabletes
sí
no
pantalles flexibles
flexibles
primer flexibles
flexibles
flexibles que
en aquest cas
doncs
és el Galaxy Gear
no
i
això és el pas previ
perquè
de flexibles
es converteixi
en tecnologia
plegable
ja
o sigui
encara més
però si algun dia
no s'escarrega
l'arma
beta
bé doncs
no res
no és una indirecta
per acabar
aquest anunci
posa
d'una manera
sí
aquest anunci
posa de manifest
la intenció
de Samsung
de fer realitat
a curt termini
el concepte
de pantalla
plegable
que cap a la butxaca
i que es transforma
en smartphones
tauletes
o càmeres de foto
sí
sí
no no no
no no
acaba
i diuen que no s'espera
que aquestes noves pantalles
tinguin un èxit
immediat
com acostuma a passar
amb les grans
innovacions
de producte
caldrà esperar
esperar-se
fins al 2017
perquè hi hagi prou oferta
i els preus
s'esmoderin
o sigui
que volen dir
que de moment
serà
un preu molt alt
o sigui
no t'ho podries regalar
perquè serà molt alt
home ja m'espero
que baixin
que em passa amb tothom
doncs
no tinc pressa
no tens pressa
tu tens pressa
no
no
no
ara ja gaudim
d'aquest novembre
i demà
ja serà un altre dia
i d'aquí el 2017
ja farem
el que sigui
ja farem
fins al 2017
que els pros baixin
i tot
que sigui més assequible
tot
pantalles plegables
a mi m'ha pica la mà
a l'esquerra
això vol dir que cobraré alguna cosa?
potser és per la història
de poder comprar-me l'aire directament
potser
no sé
una loteria
o alguna cosa d'aquesta
no sé
bé que et sembla
si anem a fer aquest viatge
a vinil
aquest planeta
que està ple de vinils
i ara
es transportarà
al passat
com fem sempre
perquè és que els vinils
doncs
és una tecnologia
del passat
inevitablement
i anem a l'any 93
quan
un papa
van treure
el seu primer
el seu
no primer
el seu darrer disc
en català
que no me'n recordo
com es deia
com es deia?
es deia bordell
que jo me'n recordo
del següent
que m'agrada molt
els raons de pes
era el següent
era l'anterior
l'anterior
ah l'anterior
sí perquè després
el 95
i el 96
van treure dos discos
en castellà
no?
triconyó
la sala oleo
i columna de simión
com tu saps eh
sí
però el darrer
que van fer en català
va ser el de l'any 94
i es deia bordell
i bordell
i continua una cançó
que
sempre que arriba a novembre
em s'agrada recordar
em s'agrada recordar molt
perquè
esclar
la cançó es diu
novembre
està dedicada
a la ciutat de Girona
i
esclar
podem dir dues coses
d'aquesta cançó
que
els sompapa
que eren d'allà
o són de Girona
van fer una
gran
grandíssima cançó
a una ciutat
a una gran ciutat
com és Girona
van saber trobar
l'ànima
d'aquesta ciutat
i li van saber dedicar
a aquesta cançó
no?
primera cosa
i segona cosa
que quan escoltem
aquesta cançó
els arranjaments
la música
és una de les cançons
més britàniques
que els van sortir
els de
més britàniques
més britàniques
sí que
els d'un papa
i tot
que està dedicada
com acabo de dir
fa un moment
a la ciutat de Girona
que és ben catalana
però la música
ens recorda
els grups britànics
del moment
aleshores
fins i tot
alguna vegada
escoltant la cançó
somiant
anant cap als núvols
hem pensat
és com si l'havies fet
un grup britànic
i l'havies fet
en català
doncs mira
doncs sentim-la
si et sembla
i així gaudim
encara més
d'aquest mes de novembre
en el qual ens trobem
sí
et sembla?
em sembla
Beta
se meravellem més
no?
i tant
vés estalviant
que me l'has de comprar
sí sí
estalviant
a reveure
no dissimules
que sé que m'has sentit
a reveure
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau

i l'has de comprar
i l'ha d'통
Són nits de porles, nits barufant el seny,
de plom, canons, d'encarc, incipients de mesers.
Nits de foc, nits de fang i castanyes,
nits de bars, nits de boira i d'esguàs,
nits de bars, de merda en un sac.
Round, round, petaplam, quina lira?
Round, round, petaplam, l'hem reçat en curs.
Round, round, petaplam, l'hem reçat en curs.
Round, round, petaplam, l'hem reçat en curs.