El mapa ferroviari
El mapa ferroviari
Fa ja 20 anys que els Kikus, Kiko Elselio El Noi i el Mut de Ferreria, es van obrir les portes, es van deixar anar, ell fa 20 anys, que fa 20 anys, que diria que ells.
I per parlar-nos, precisament, d'aquests 20 anys, d'un nou treball discogràfic, d'aquest espectacle que ara mateix estan portant arreu, que li posin l'orella i vulguin escoltar-lo, tenim via telefònica l'Artur Gaia, ell és el Kiko.
Kiko, Artur, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Molt bé, mira. No sé si t'has adonat, però abans quan m'han dit els companys, te passo o...
Jo t'he dit, Kiko, no, Artur, és que ja és deficiència. Per mi ets el Kiko i ja està, imagina't.
Bé, ja està bé. Hi ha molta gent que em diu Kiko.
Sí, jo m'imagino, m'imagino.
Sempre quan diuen Kiko, igual m'he dit.
Imaginiràs, no?
Tu t'imaginaves, parlant d'imaginació, ara que comentàvem, que ja fa 20 anys que esteu cantant-nos, expressar, dient tot el que penseu d'aquí d'aquesta manera tan dolça i bonica com ho feu?
M'imaginava durar 20 anys.
Sí, que dius, home, jo en el futur encara m'hi veig, però ja han passat 20 anys.
Sí.
Ja estem en aquell futur.
Bueno, el que penso és que és una sort, perquè no és fàcil, no és gens fàcil.
20 anys són molts anys, quan parlem d'un grup, d'unes persones que es mantenen unides,
que estan a la carretera, que estan treballant juntes a l'escenari, al local d'assaig constantment,
i al final jo penso que hem arribat a una fórmula de convivència bastant ideal,
que hem superat moltes coses i que al final dius, bueno, és que som una família, no?
Sí.
Una família que hem de dir que sou tots els que hi éreu des del principi, o durant aquests 20 anys alguna petita baixa?
Bé, de l'anexa, sí.
Avui actualment som sis persones, som sis músics a l'escenari,
i estos sis portem 11 anys junts.
11.
11 anys junts, i els primers anys, doncs ja...
Els que estem pràcticament des del principi som Jordi Fuster, que és l'omut de Ferreries,
i jo mateix, ell se va incorporar, bueno, estava al principi, no estava a l'escenari, però ja estava en Natros,
i va haver uns canvis, al principi era un paper del noi, el feia el Javi Borràs,
i al cap de 5 anys va vindre l'actual noi, Quique Pedret,
i el Jaume Matamoros també ha hagut un... el Jaumet, el nebot,
també ha passat per dos músics, que al principi era el Santi Martorell i actualment Josep Lanau.
Però ara som... ara fa 11 anys que estem junts i...
I que són els que són, no?
I que siguin divertits i benvinguts.
I en aquest, segurament, que en aquest temps se ho sap...
Perquè, clar, veiem que sou molt, molt, molt...
Que tots sou homes, no ens enganyem.
No hi ha cap dona per aquí que alguna vegada ha volgut trencar aquesta unanimitat que teniu, el grup?
S'ha intentat, si més no, o no?
S'ha donat així, eh?
No, ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé, home.
No, no, no, m'ho busco perquè, clar, jo, el Quico, el Quico, el Cèlio, la seva dona, el noi...
No, m'ha arribat a l'extrem.
No, bé, sempre hem imaginat que una cosa d'amistat entre...
Tenim el nostre món imaginari.
Sí.
I sempre, bueno, ja ho van publicant un llibre una vegada, hem anat constant d'imaginari.
Llavors, el Quico, el Cèlio, doncs, viu sol, el noi també viu sol, perquè la seva dona el va deixar...
i el Quico es viu...
Quanta tristor, eh? No pot ser, eh?
Quanta tristor.
Bueno, són aquelles coses del món rural que...
i han anat sortint aquelles coses costumbristes que han anat sortint així, parlen de dones, recorden dones,
tenen nebodes, tenen el Quico, el Cèlio té una fillola, sempre van parlant, però...
No acaben de fer, eh?
No acaben de fer, eh?
Cap de setzones de l'imaginari s'ha posat a agafar un instrument musical.
Va, a veure, a veure.
Però no ho descartem.
Home, encara queden 20 anys més, no?, per poder fer alguna cosa d'aquestes.
Tant de bo.
Però no serà per ganes.
Hem de dir que ara mateix esteu en un espectacle, l'espectacle dels 20 anys,
que com us han tractat durant aquest estiu, com ha anat i com està anant?
Perquè això encara tira, no? O no? Com va?
Sí, molt bé. Durant tot l'estiu hem estat fent un espectacle d'antologia dels nostres 20 anys,
però a més a més, ara fa res, fa 15 dies, estem presentant el nou disc.
El nou disc, sí.
Per tancar l'any, per tancar, hem tret al carrer un nou disc,
temes nous que teníem moltes ganes de fer,
i també en algunes versions de temes molt antics que teníem moltes ganes de revisar,
d'interpretar i buscar altres sonoritats.
I ara l'estem presentant.
L'han presentat a Tortosa, l'han presentat a les festes de la Mercè,
a la plaça de Sant Jaume, que ha sigut increïble.
Apoteàtic, no? M'ho van dir, sí.
No havíem estat mai a un lloc amb tantíssima gent que ens ha vingut a veure expressament en altres,
i això té un puntet, això és una injecció per a 20 anys més, no?
No, no, m'imagino.
Aquesta energia que et dona la gent.
Però vosaltres ja heu torejat a moltes places, perdona l'expressió,
però no ho dic perquè ara que em dius això de que et sobte tant que hi hagi tanta gent,
vosaltres ja sabeu que arreplegueu molta gent quan aneu als llocs, no?
O de tant en tant hi ha una petita variació que dius,
ostres, posem-los a terra i deixem de volar?
No.
A nosaltres ho diem cura d'humilitat, no?
També, de tant en tant va bé, sí.
Perquè va superbé, perquè també et posa al lloc,
i està molt bé aquell lloc que un dia,
doncs perquè vas a un teatre,
i perquè aquella tarda resulta que coincidia que jugava al Barça...
Que s'han despistat, no, no, que s'han despistat, que s'han despistat.
Que s'han despistat o que jugava al Barça i tens 25 persones a la platea
i dones el mateix com si n'hi hagués 100.000, no?
I això és molt important, també sempre tindreu present.
Però quan te trobes una plaça de Sant Jaume pleníssima de gent,
que a més no hi ha cadires, sinó que està el públic dret,
quieta, la veritat és que és molt emocionant.
I segur que dius, mira, des de la primera paraula ja ens estan aplaudint,
ens estan seguint, perquè tot això ho noteu vosaltres sobre l'escenari, no?
El caliu de la gent, que dius, ostres, aquesta gent està entregada des del primer minut, no?
Des del primer minut, i clar, aquella emoció té contagi.
S'ha arribat el, Quico, quedar-se sense paraules.
T'has arribat a arribar, precisament a emocionar tant.
Allò que dius, el noi t'ha donat un cop de mà, dius, perquè d'aquí no em surto.
Sí, sí, i en aquests últims concerts m'ha passat.
Sí?
M'ha passat un parell de vegades, que a més que te surt natural i ho ha arribat a dir,
el Quico, allò de...
És que mai he quedat que no sé què dir.
No, no, no.
No, home, pobre, pobre.
A més, allò que dius, la celebració, que està tota a flor de pell, no?
Repassant cançons que dius, mira, aquesta té una tendressa especial,
o té una cosa que diem que és també que ha d'arribar, no?
Sí, quan descobreixes que hi ha milers de persones cantant una cançó,
que dius, però com pot ser que se sàpiga en la lletra de totes les cançons tantíssima gent,
i a Barcelona, no?
Sí.
I llavors, pues, t'emociones i, bueno, i dius, i dones les gràcies.
A més, en aquest disc hi ha una cançó que l'hem dedicat a la gent, no?
Sí.
Per agrair, per agrair aquestes ganes que et donen de continuar,
perquè, com diem abans, doncs al 20 anys hi ha molt bons moments,
però també hi ha moments que han sigut molt difícils,
i que la energia, el caliu de la gent i allò que són els que et diuen,
bueno, no, pues anem a continuar fent música.
I parlant de continuar cap a on camina, cap a on camina,
a part de la presentació segurament cap a tot arreu d'aquest nou CD,
l'espectacle vostre, cap a on va?
El nou CD intentarem seguir-lo presentant durant tot l'any, tot l'any vinent,
i a més a més estem combinant això en un espectacle que fem en una cobla i un esbart,
la cobla Reus Jove i l'esbart Reus Dansa,
un espectacle que es diu La Jota Més Vella.
Sí? Oh, que bo, no? Com va ser que us vau liar amb ells?
Bueno, la vam liar a partir de...
La vam liar.
Ja has canviat el verb, eh?
Te n'adones, no?
Sí, sí.
Jo anava de comunió, i tu ja l'has liat part d'allà, ja l'he canviat.
És que ha sigut liar-la.
És veritat, també, també.
Ha sigut el Jesús Ventura, que és un arranjador i compositor de Pere Cobla,
feia molt de temps que tenia la idea d'arranjar Jotas.
D'acord.
El nostre repertori ens havia anat seguint i va voler treballar en Jotas i en cançons dels Kikos.
A partir d'aquí, ell, en la Cobla Reus Jove i les Barreus Dances van també posar d'acord.
I, clar, ells ens han estirat a fer un espectacle que és de gran format,
perquè som més de 30 músics i balladors i balladores a l'escena.
I són el nostre repertori, les nostres Jotas, els nostres fandangos i boleros i carrilets
en una sonoritat molt nova, que per nosaltres és molt nova, molt brillant.
I pensem que musicalment és una cosa molt interessant,
perquè arriba moments aquells de fusió...
Sí, de barreges increïbles.
i de barreges increïbles entre dues músiques tan essencials
com són la sardana i la Jota, dins del que és la música tradicional catalana.
O sigui, m'agradaria sentir-vos, eh?
Home, segurament que aquesta barreja deu quedar a sobre de l'escenari.
Si normalment ja us poseu la cara de gallina, ja no m'imagino amb això,
amb aquesta barreja, no?, d'aquestes dues parts que semblen tan distanciades entre si.
Sí, per això, perquè eren dues parts molt distanciades,
que semblen molt difícils, i aquí val donar tot el mèrit.
La xapó, eh?
La xapó, xapó, xapó per ell, eh?
Perquè és un capaç, sí, sí, i és un espectacle que vam estrenar a la Fira de Calella,
on les Terres de l'Ebre érem l'invitat especial del territori català,
que sempre hi ha un territori català que és l'invitat de la Fira.
Ah, molt bé.
I el vam estrenar allà.
Sí.
I havíem fet una preestrena al nou Teatre de Tarragona,
dins del dia del...
Sí.
Va ser passant magí?
La sardana de l'any.
Sí, la sardana de l'any.
De la sardana de l'any, sí, és veritat.
Va ser el mes de maig, però va ser...
No, no, no, va ser abans.
Va ser preu públic sardanista, que va omplir el teatre,
però no sé si...
Clar, com que ja estava ple del mateix públic sardanista,
i ja va ser una preestrena, una part de l'espectacle.
Ara l'hem estrenat a Calella,
el portarem al Gén a l'Auditori de Barcelona
i també esperem que durant tot l'any vinent
visitem el màxim de teatres que puguem.
I que torneu a repetir per Tarragona
i que només sigui per l'àmbit sardanista,
sinó que s'obri una miqueta més.
A veure què passa, no?
Que pels altres ens vam quedar a les portes, mai millor dit.
A això esperem.
Doncs, Artur, no vull parlar més del treball discogràfic,
perquè jo espero que en un futur no gaire llunyà
us puguem tenir aquí, in situ, exceguts,
prenent un cafetonet i explicant-me d'altres intimitats
d'aquests 20 anys d'aquí qualsevol i el noi al mut de ferreries.
Gràcies per atendre'ns, de veritat, especialment aquesta tarda.
A més, avui dia de la Mercè,
que estem tots una miqueta com esborotats,
però bé, hem pogut conversar amb tu
i després també, com deies, d'aquests dies màgics
que heu pogut veure i viure, no?,
la presentació del disc, l'actuació a Barcelona,
Sí, sí, estem encara en la ressaqueta d'este concert
i a punt de prendre'ns una setmaneta de vacances
i després tornar-nos-hi a posar.
Doncs més que merescudes aquestes vacances
i a la tornada, si passeu per aquí, per Tarragona,
ja sabeu que teniu les portes més cobertes de casa nostra.
Segur que passarem.
Gràcies.
Gràcies.
Patonàs i bona tarda.
Bona tarda.
No em cal permís
Per a parlar i entendre'n els veïns
Deixat anar pel ritme del sud
Pel vent que bufa i diu benvingut
Vine allà baix i respira el sud
Crida en veu alta i queda en xip de demà
Perquè sóc allà baix
Diuen càstig al sud
Perquè ballo la jota i minjon i la suc
Perquè mesclo paraules tal com fem aquí al sud
Perquè he vist a ta mare
Al barran de la sud
Quan ve l'hora de votar
Tots se'n recorden de mi
Però durant la resta del temps
Jo sóc el que es queda aquí
Jo voldria viure on he nascut
Estudiar i treballar
Sense tindre més remei
Que haver de marxar
I parlo una mica fort
Perquè som terra de vent
Que en font de tot el que troba
També algun malpensament
Aquí trobaràs temps
Per a tot
No cal la sempre corrent
Si vols que t'ho digui clar
Nosaltres anem fent
Soc d'allà baix
Però estic al mig
Visca on se troben tots los camins
Soc d'allà baix
I no em cal permís
Per a parlar
I entendre'm en los veïns
Deixa't anar
Pel ritme del sud
Felment que bufa
I diu benvingut
Vine allà baix
I respira sol
Crida amb veu alta
I queda't si te de gust
Juni no emilton
Quintena
Quintena
Avís
V fleur