Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, Txat, que esteu sortint de la prova de so a punt d'entrar.
On estàs concretament?
Sortim de la sala, que hem de fer la prova i res, ens va donant la volta i a sopar a
alguna cosa abans de l'actuació.
Estem molt contents de tenir-vos aquí a Tarragona, feia molt de temps que no sabíem
res dels Brighton 64, però aquesta vegades segons el vostre parer aneu en sèrio, no?
Doncs sí, és el títol del disc i és una mica una ironia, però també és la realitat que hem fet les coses durant aquest any passat.
Vam estar preparant el disc, gravant-lo i ara sortim a la carretera a presentar-lo, a fer concerts i amb moltes ganes de retrobar-nos amb el públic que durant aquest temps ens ha seguit
però s'han recordat de nosaltres, d'escoltar els nostres discos i ara tenen l'ocasió de veure'ns en directe una altra vegada.
Perquè des de... De quan estem parlant aproximadament del darrer treball discogràfic dels Brightonys 64?
A veure, el darrer, sota aquest nom, doncs va ser, em sembla que l'any 87.
És que és això, jo calculava, és que et deia, calculava aproximadament...
Jo en principi em quedava una mica curta, calculava entre 14 i 15 anys, més o menys.
No, no, més temps, més temps.
I per què us va passar?
Sí, bueno, mentrestant han anat apareixent algunes reedicions de les grabacions antigues i també hem estat en actiu amb altres grups, no?
Però una novetat, diguem, una cosa nova de Brightonys 64, doncs feia molt de temps que no sortia.
Però us va menjar d'alguna manera les coses alternatives que teníeu al grup?
I per això potser ho vau deixar una mica de banda?
Sí, bueno, no, el grup va arribar a un final, diguem, d'una manera natural, ens vam separar.
Per moltes raons que ara seria molt llarg d'explicar i després cadascú va tirar per la seva banda, no?
I vam estar molt en actiu amb altres grups com Matamala, Tom Models, Chess, Brigatones...
Hem estat sempre en molts projectes.
Sí, perquè tu, un germà i tu...
Digues, digues.
Aquest és el nostre projecte, diguem, inicial i principal i el que sentim més profundament.
Perquè tu, un germà i tu, sempre la idea de la música, sempre amb ment, amb ganes, i si no us hem trobat el que deies, sobre l'escenari, us hem trobat per darrere com a productors, donant un cop de mà, fins i tot a gent que s'iniciaven al món de la música, no?
Doncs sí, sobretot el meu germà és el que ha fet més aquesta tasca amb dues discogràfiques, que primer va ser Aleluia Records i després Bip Bip Rècord.
I, bueno, ara mateix en aquesta faceta està parada, vull dir que també ho va deixar, però van ser uns anys molt intensos de produir altres grups, de treure sobretot grups nous que començaven i que necessitaven una empenta inicial, no?
I crec que ell va fer una tasca molt important, sempre des de la independència i des del sector més alternatiu del negoci, no?
I que donàveu bones, és el que dius, alternatiu del negoci, però que s'han fet grans descobriments, no? Deixem-ho aquí, si vols, no?
Sí, sí, i tant, i tant, clar.
Però fem una cosa, tornem una altra vegada aquesta mateixa nit a les 10, tenim els Brightons 64 sobre l'escenari i que farem, repassarem una mica la trajectòria dels Brightons, aquelles cançons que són mítiques i també tot aquest nou treball discogràfic,
que, per cert, ha tornat una altra vegada allò que es diu el nyigo-nyigo dintre de la panxa a l'hora de gravar aquells nervis una altra vegada a l'hora de fer segons què?
Doncs sí, home, sempre hi ha una il·lusió i unes ganes de fer les coses bé i una incertesa, no?, també de com quedarà, però la veritat és que arribàvem a la gravació bastant preparats
i ho teníem molt, molt clar el que volíem i crec que ho hem aconseguit plasmar en aquest disc, però, bueno, també l'interessant d'aquest disc és que és una barreja de cançons antigues
que ens van quedar inèdites en la primera època i després cançons noves que hem anat fent al llarg d'aquests últims mesos, o sigui que la combinació jo crec que és el que li dona un valor que el fa més peculiar, no?
O sigui que l'heu tret la polsa a alguna de les cançons que teníeu, aquell que diu el begull dels records, no?
Sí, sí, exacte.
I per cert, com va ser que vau pensar, ostres, doncs anem a mirar aquelles cançons, perquè moltes vegades es tenen coses noves i es treballa a partir d'allà, no?
Perquè clar, que senties en aquell moment quan es van fer, potser no té res a veure amb els Brighton 64 que ara mateix trobarem a l'escenari.
No, esclar, aquestes cançons antigues potser ara no les haguessin pogut fer perquè ens haguessin sortit d'una altra manera.
Exacte.
I en canvi, doncs, jo recuperaves un casset o una cinta de vídeo antiga i deies, hosti, això era així, anava així, mira quina lletra més llargida, més curiosa, no?
I anem a fer-la.
Fins i tot hi ha una cançó que es titula No em podria dormir, que és una versió dels Kings, que és una de les primeres cançons que nosaltres vam assajar quan érem molt, pràcticament nens, no?
I la primera vegada que vam agafar un instrument vam assajar aquesta cançó i ara l'hem repascat pel disc, que és una de les que ha quedat més divertida.
Doncs si et sembla, la sentim una mica?
Sí, i tant. Endavant.
Naim a fer-la.
Dinamarca.
Hm.
你好.
No puedo ir a dormir, no puedo ir a dormir, no puedo ir a dormir.
No puedo ir a dormir, no puedo ir a dormir, recordaré aquella vez que estabas conmigo.
No olvidaré la última vez que tú me besaste.
Esta noche no he dormido, porque no estabas conmigo.
Esta noche no he dormido, contigo, contigo.
No puedo ir a dormir, esta noche estoy tan solo, porque no vienes a verme.
Esta noche no he dormido, contigo, contigo.
No puedo ir a dormir, no puedo ir a dormir.
Doncs sí que sona molt, però que molt rebé, eh, Riquí?
Gràcies, m'alegro que os agravi.
A veure si la gent ve amb massa a veure.
No, perquè si no després passarà el que expliqueu a la cançó, que si no em vens a veure, no podré anar a dormir.
Exacte.
O sigui que millor deixeu-los descansar, aneu tots.
El que passa és que, te he de dir una cosa, teniu una competència, perdó, ferotge aquesta nit, eh?
Ostres, no digues això.
Home, clar, perquè tenim, és una de les nits fortes també del Carnaval.
Ahà, clar.
L'entens, no?
Sí, sí, sí, sí.
O sigui que ja podem fer un crit aquí de guerra i convence tothom que el tresor el tenen a la sala 0 a partir de les 10, no?
I tant.
Bueno, això també està bé que la nit estigui animada a Tarragona, que hi hagi moltes coses, que hi hagi molta gent,
i penso que s'anirà repartint i segur que hi haurà molt bon ambient a la sala 0, segur, estic convençut.
Això sempre.
I si veieu, jo ho avisava també als altres companys que venen de concert aquesta nit,
que si veieu gent disfressada, que és normal, clar, és normal, perquè no us sorprengueu,
diu, aquestes gent de Tarragona són molt estrany, són molt raros, no, són així, són així.
D'acord, doncs ja ho tindrem a un cost.
Per si de cas, per si de cas.
Per cert, recorda'ns qui són ara per ara els Brighton 64, qui podrem veure sobre l'escenari?
Doncs som els mateixos que vam formar, no els que vam formar el grup, però sí els que vam estar més temps tocant junts
i els que vam gravar els discos més coneguts.
És a dir, el dino per àlbum a la bateria, el Jordi Fontic als teclats,
i l'Albert Gil a la guitarra, i jo, que sóc el Riqui, al baix i a la veu.
I que l'Albert...
Quatre a la centre.
Anava a dir-te que l'Albert, tu el coneixes de casualitat.
De casualitat, sí.
Ja te'l vas trobar pel carrer i dius, ai mira, que és que toques alguna cosa, dius, mira, anem a fer ara, no?
Anem a ajuntar-nos, anem a ajuntar-nos.
Quan vaig néixer ja me'l vaig trobar ja.
I dius, ai, mira, el menjador de casa, no?
Hola, què passa?
Exacte.
I per saltar...
No, sí, som germans i això fa que també aquesta col·laboració de durant tants anys també és possible gràcies a això.
Perquè si no, la gent es va desperdigant i és molt difícil de retrobar.
No, no, i a uns 100 germans, Enriqui, moltes vegades les inquietuds i d'altres obligacions que van sorgint conforme va passant la vida et porta per camins molt diferents, no?
Però vosaltres heu continuat amb aquesta unió i sempre és de llogar, no?
Sí, sí, sí, tant.
Bueno, sempre ens ha agradat molt el mateix tipus de música, el mateix tipus d'estètica, la mateixa actitud davant de les coses i això, bueno, ens ha ajudat molt a tirar endavant.
I amb els altres companys, amb els altres dos components dels Brighton 64, com va ser? Els vau trobar? Els coneixíeu de fa temps?
I vam dir, doncs mira, que a vosaltres també us agradaria col·laborar en aquest nou projecte que tenim i que volem fer?
Bueno, el Jordi, per exemple, era company de l'escola de l'Albert, vull dir que es coneixien també des de nens, pràcticament, i quan van començar a fer música van començar a dir junts.
Llavors, després vam fer Brighton i al cap d'un parell d'anys de tenir el grup, doncs li vam proposar que vingués a tocar els teclats.
Molt bé.
És a dir, que era pràcticament com un mes de la família, ens coneixem de tota la vida.
I el Tino, doncs, en canvi va ser més casual, perquè nosaltres necessitàvem un bateria perquè ens havia marxat el bateria, i vam fer un vol a Turalló, que és un poble de la plana de Vic, i bueno, ell és d'allà i res.
El vam enredar.
A la teixa li vam dir que ara necessitem un bateria, i va, doncs ja toco la bateria, i li va dir, bueno, doncs la setmana vinent quedem al local.
I així va ser molt fàcil, i realment ell va venir, va començar a tocar i ens va impressionar molt, perquè penso que ens va portar un so molt contundent, que és el que ens, el que ens, diguem, identifiquem.
Per cert, que recordo, aquesta mateixa nit, no d'aquí una setmana, no, aquesta mateixa nit, a les 10, a les 0, Brighton 64, i a partir de demà, cap a on marxeu?
Què teniu ara mateix en agenda?
Doncs tenim, diguem que comença ja la gira, i vendres vinent, el dia 15, estarem tocant a Madrid, a la sala del sol, i, bueno, però abans anem a la tele a fer els concertos de Radio 3, que és una actuació que...
Que bo! Sí, sí, és boníssim! La llàstima que ho passen a les tantes de la matinada, i depèn de com te'ls perds, eh?
És per l'Ultcàmbul, és per l'Ultcàmbul d'aquest programa. Però, bueno, és interessant perquè toques en directe bastantes cançons, i, bueno, pot estar bé.
Que m'acaba, i tant!
I res, i després, el dia 22, toquem a Barcelona, que és la nostra ciutat, i diguem que és el concert així potent que et fa més il·lusió, no?
I toquem a la sala Music Hall, i, bueno, doncs, res, i després ja el mes vinent també tenim més bolos, o sigui que estem bastant en directiu.
L'actuació d'aquesta nit és la primera, és el...
Oh, és el bateig, és el bateig d'aquest, va en sèrio!
Sí, sí, és el bateig. Vam fer una petita presentació a Barcelona, a l'Elio Gaval, l'esembre passat, però aquest diguem que és el primer concert en el qual farem totes les cançons noves, i moltes de les antigues, per la gent que ens conegui.
Doncs mira, un altre motiu més, perquè aquesta nit dos ho perdin, i puguin tornar a reviure bons moments amb els Brighton 64, i tornar a descobrir, a través d'aquest treball discogràfic que dèiem, esta Beth va en sèrio, el que són les noves propostes, encara que amb una miqueta de pols, alguna d'elles?
Sí, sí. Però només una miqueta, eh?, una miqueta, que les han deixat ben lluentes, eh?, Riqui?
Exacte. Jo penso que el dissona superbé, que també és una cosa que teníem pendent, perquè en les gravacions antigues sempre havíem tingut problemes, havíem aconseguit treure tot el suc de les cançons, i en canvi ara ho hem fet amb molta tranquil·litat, i penso que ha quedat molt bé.
Doncs Riqui, moltes gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio en aquests moments, concretament, que t'hem enganxat.
Ha deixat així i així, que el sopar vagi de gust, i aquesta nit a les 10 us trobem sobre l'escenari de la Sala Acero. Bon Carnaval i fins la propera!
Moltes gràcies i bon Carnaval a tots! Gràcies, adeu-siau! Sins aquesta nit! Gràcies!
Ten valor, mírala la cara, y dile este año no. Este no hay vacaciones, será una buena ocasión.
Porque este verano en el calle tú pinchas la traición. Tu colección de discos raros, si salgo a bailar.
Tu colección de discos raros no quiero que me pongas la cara de.
Ten clemencia y pon la conocida, la conocida, pon.
Hay sujetos que se drogan, otros adictos son,
a lo corto a masturbarse con el ordenador.
Tu este verano en el ye ye, harás una sesión,
tu colección de discos raros, si salgo a bailar,
tu colección de discos raros, no quiero que me pongas la cara de,
ten clemencia y pon la conocida.
La conocida, pon.
Me parece genial que te esfuerces, que quieras causar buena impresión,
pero piensa, chaval, que nos amos siempre.
Si dejas en casa esa colección, me harás un gran favor.
Por encima del hombro nos contemplas, en la cabina eres el gran dios,
y guiñas el ojo otro de tu cuerda.
Que cuida en el rey, que milagro es.
Y piensa como tú, que el resto damos pena.
Me gustan los ochenta, bailo también el sol.
Las canciones de los Ramones, también de lo que se hace hoy.