Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avi, entre vostè i jo, i els oients.
Resulta que estàvem escoltant el programa en ruta de l'Artur Aragonès, que acaba de fer-ho fa un moment.
Estava explicant amb l'altre convidat, amb el convidat que ha tingut avui el programa, que es veu que cap de setmana es feia una concentració de bicicletes, però no de bicicletes d'aquestes d'ara, no, no, de les que tenen més de 25 anys.
D'aquelles bicicletes de passeig, d'aquelles rodes dobles, d'aquelles que passaven Déu i uf, però que passaven molt. Se'n recorda?
Sí.
Fins demà!
que va guanyar i es va presentar a la meta amb el manillar a la mà i corrents a la bicicleta ell.
Què em diu?
No sé què va passar, va caure el que sigui, però ell va amb bicicleta corrents i el d'allò, encara va arribar a la meta i va guanyar.
Era un corredor molt bo.
Però això es pot?
Eh?
Això es pot?
Clar, bona, ell va arribar amb la meta, doncs, amb la bicicleta i...
Home, ja, però jo no ho veig bé, no, va, va arribar amb la bicicleta, no? Sencera.
El va arribar sencer, eh?
Ah, però, bueno, va dir que va arribar amb el manillar, el que va arribar sencer va ser...
Amb el manillar a la mà.
Ah, d'acord, d'acord.
Sí, però també amb una mala bicicleta.
Amb una mala bicicleta i l'altra al manillar.
Ah, llavors l'havia entès malament, eh?
Va ser molt popular, avui se'n va parlar molt, perquè era molt famós.
Sí, sí, sí.
I llavors aquí hi va haver corredors molt bons a Tarragona, amb competicions nacionals i tot això,
que escolta'm, teníem pes, teníem pes.
Sí, sí.
Bueno, això és...
No, no, que està molt bé i a més a més m'ha agradat...
No, pel que m'estàs dient.
Sí, sí, el que passa és que aquestes bicicletes són les que teníem vostè i jo a casa
i que normalment serà de la banda dels germans...
Jo no vaig ser gaire això de bicicleta.
No, vaig ser de bicicleta, avui, no?
Perquè et diré que una vegada, aquí a la Tabacalera, des del pont d'aquí dalt,
vaig, van deixar una bicicleta, diuràs que d'això, jo vaig pujar la bicicleta...
Ho veuràs que t'ho passaràs bé, no?
Sí, agafo la bicicleta, s'embala i vaig fer cap allà baix el veradero,
allà baix el serrallo, sense poder frenar,
avui...
Hasta que la bicicleta va frenar, menys mal, que vaig dir, d'estabilitat, no, no, cap.
Per això et dic que hi ha coses que em recorden...
O sigui que vostè la bicicleta, com més lluny, millor.
Després ja em mira, vaig dir, no, no, no he sigut massa d'això,
ha tingut altres aficions, no m'enténs?
Sí, no ho deia perquè, clar, jo penso, el serrallo, ara mateix,
que amb el bonic que està, tot ple de bicicletes,
de fa molts anys, per poder veure i per poder gaudir,
i si té la gent la seva bicicleta guardada,
perquè vostè, bicicletes, el que em deia, no és massa simpàtic.
Sempre bicicletes, jo no he sigut...
No.
Vostè es que li tirava massa al teatre.
I clar, va anar de teatre a teatre,
clar, la bicicleta no feia més massa que servei, no?
No, no, i després, la fissió, la pintura.
I la pintura, clar.
Ah, pintura, escolt, tenia...
No se pot anar carregat.
No era massa d'això.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs deixem que ja només volia fer un kick-cat amb vostè,
però aquí a Tarragona es veia, no?
No, que és interessant això,
perquè és interessant perquè saps què passa ara?
Perquè, ai, jo, jo quan era d'això,
tenia una bicicleta com aquesta perquè resulta...
Llavors surt la història de cada bicicleta.
O sigui, que cada persona té una història.
I és bonic per això.
I a més a més, jo volia anar cap a la Rambla
amb l'excusa de la bicicleta per les botigues.
S'ha recordat una botiga que teníem,
just al costat de l'emissora.
Sí.
Allà a la Rambla.
Sí, i també em vas...
Que era una botiga d'aquestes de cana.
Ai, una miqueta, allà, allà, allà,
per aquella zona, no es mogui, no es mogui.
Però resulta que a la Rambla també em vas dir...
També que comentaríem.
...que em vas preguntar sobre el circ, la fira...
També, també, ja arribarem, ja arribarem.
Va ser molt important.
Ja m'ho imagino.
A cada temps ha tingut el seu.
M'entens?
Clar, hi havia botigues importants a Tarragona,
a la Rambla, hi havia les mobles,
hi havia els comars de música,
hi havia diferents bars, restaurants...
Però, clar, jo ara, nomenals, no estic...
Hi havia una casa de banys,
o sigui que podries permetre el luxe
d'anar a una casa de banys.
Però, avi, això de la casa...
Això de la casa de bany?
Sí.
A veure, explica-ho.
Hi havia unes senyores...
Què feien, sí?
Hi havia dutxes, hi havia banyeres,
i tu anaves allà, o anaven allà,
i es dutxaven, i sortien dutxar ginets.
Ah, no.
O sigui que hi havia una casa...
Clar, perquè a casa, imaginem que, clar,
cada casa no hi havia.
Ui, ui...
Que això és un luxe que tenim nosaltres ara,
i a poques feines.
Sí, molta gent vindrà a rentar a dalt al terrat.
Ahà.
Bé, si m'entens, com vull dir.
Vull dir, i dutxes, no, no, no.
Dintre els safrets,
qui tenien la sort dintre els safrets dintre la casa,
amb palenganes, amb barrenyos, en fi d'això, no?
I era curiós, això, perquè, doncs, era una casa
que eren dues senyores ja grans, que es cuidaven.
Ah, sí?
No, i la Ramla hi ha hagut,
ha sigut molt important, ha hagut molts comerços,
que ara, al més, si comencem a dir uns,
llavors saps què passa?
Que ens deixaríem moltíssim, això li dic ara.
Escolta'm, que hi ha aquell, per què no el vas dir?
Psst, avi.
Diga-li.
Mira, mira què li dic, mira què li dic.
Si algú, si algú després li para,
perquè no ens hem recordat de dir
algun de les botigues o dels restaurants
o del que havia en aquell moment,
i no ens ha volgut trucar aquí a la ràdio,
no l'hi pot dir.
Perquè el telèfon ja sap que està obert
i poden intervenir en qualsevol moment.
No, no, no, no, no.
T'arriba dintre de tot la rambla.
Així com ara moltes coses,
es fa el casc antic,
es fa el serrany o algunes coses,
la rambla era com si haguéssim
una concentració de coses.
Perquè, clar,
si havies d'agafar un autobús,
que no era autobús,
un autocar que anava als pobles,
sortia de la rambla.
Que hi havia una altra classe de cosa,
era la rambla.
M'arriba un moment
que la rambla també va ser
un punt d'espectacle,
perquè, clar,
et trobes primer que la fira
i els circs
se fèren al camp de mar.
Inclús va haver-hi un circ
que ocupava...
Perquè el camp de mar
no és com ara que està tancat amb pedra.
A tu, ara, terra fins a la carretera.
A terra no hi havia d'això.
Allí fent l'instrucció...
Semblaven petites d'unes,
per entendre'ns, no?
Allí antigament feien l'instrucció
als soldats.
Després ja van deixar,
perquè al tren del quartel
del carrer de la rambla vella,
allò va quedar...
I allò servia ja per fer, doncs, circs.
Llavors feien la fira.
Però llavors quedava una miqueta d'això.
Llavors la fira la feien
des del carrer Canyelles.
Del carrer Canyelles,
allà un hi ha el fons del centenari.
i a més era pels xerlatans.
Xerlatans, venien coses, xerraven...
No, els xerlatans, recordem,
a veure, hi ha molta gent que sap
que parlem d'això dels xerlatans,
però els xerlatans eren aquells
que et venien de...
Els que fan a la teletienda,
per entendre'ns.
Però aquests tenien una gràcia,
perquè clar, inclús havien fet campionats,
havien guanyat.
Uns vaig terrenyar a Tarragona després.
Per exemple, hi havia un molt popular,
Jimeno, per exemple.
Havien campionats de gent que...
Sí, s'han fet, inclús nacionals.
Escolta'm, que...
Ah, no, que no tenien idea.
És que ser xerlatant aquí a Espanya...
No, no, que és un lujo, eh?
Mira, te fan...
Perquè teniu el seu cotxe,
el desmuntaven i ells dalt...
Mira, n'hi havia un, per exemple,
el Jimeno, com jo, una altra vegada, no?
Aquest, per exemple, agafava...
I aquest era bastant llest en una cosa.
La persona que m'ensenyi una passeta
li regala un llàpig.
Clar, ja sabia qui tenia la passeta.
Llavors...
Que m'ensenyi un duro,
un deixava fulles de feitar.
Que m'ensenyi...
Sí, és.
En fi, i llavors ell sabia més o menys la gent
els quartos que tenia.
I pels quartos que tenia ensenyava
o paraigües o monederos
o peces que ell portava ja
que ell deia que les portava de l'Àfrica
però només pagava la meitat de la duana.
Per això podia vendre-les a preus tan rebaixats.
Aquest tenia aquest estil.
I els xiquets, què passava?
que sempre hi havia algun xiquet petit per allà
i érem els que anàvem a agafar la passeta,
a portar allò...
Clar, feia que la canalla estigués contenta
i així d'aquesta manera de rebotar els pares també.
Venien uns monederets de plata,
molt macos,
i a vegades també ho ensenyava,
dius, però que compri aquest monedero,
monedero d'aquests,
i posava un duro dintre, saps?
Però a més posava el...
I després quan anaves aixecat...
Clar, posava el duro dintre d'un,
no de tots, m'imagino.
Per dir que allò era per posar-hi allò.
No per aquí anava el duro.
O sigui, però fem una gràcia.
Sí, sí, sí.
Fem una gràcia.
Diu-li que la cosa que no he pogut vendre mai a la vida
i mira que faig propaganda, diu, és la sogra.
La sogra, i m'ha de vendre-la, vendre-la,
però el xiquet,
baix i un baix i ningú la vol comprar.
Avi, no hi era present en aquell moment la sogra, no?
Era un acudit d'aquells, no?
En aquell temps la gent dormia i riure.
Clar, era el que ara necessitava.
Però llavors, a partir del que és,
ho havia de ser ballallà, no?
Allò només hi havia dues cases.
la del metge Giron i la del lloc d'aquella casa de robes
del carrer La Unió.
Saps que la Carme?
Hi havia dues cases.
A mi tant hi havia unes escales
que donaven el carrer Estral Figueres.
i al final hi havia la Mostella,
aquella casa que feia el vi de Mostella.
A l'altre costat no hi havia res.
Res.
Llavors, a la fira,
hi havia tota classe d'atraccions.
No els explico ara,
però sempre hi havia aquella cosa.
Per exemple...
Ai, ai, ai, quan m'ha dit aquella cosa,
ha canviat fins i tot, fixeu-vos.
No, no, vull dir la picardia de...
Ara aquí!
Hi havia una pantalla
i ara hi havia una noia a mig nuva.
En aquell temps,
en aquell temps,
en el biquíni,
en el biquíni,
el que sigui,
clar,
el que disparava allí,
tocava el bútu aquell,
la pantalla aquella,
pum,
i es troba a tancar.
Clar.
Oh!
Després hi havia un que va fer molt popular,
que després ja tothom reia.
Perquè això sí,
recomanaven,
que al sortir de la barraca
no diguessis el que has vist.
I deien
que hi havia un ruc
amb el cap al revés dels altres.
i jo,
què dius?
Què dius?
Que t'haig d'explicar?
I saps què era?
Què?
Que estava a la menjadora al revés.
En vez de tirar el cap a la menjadora
hi tenia la cua.
Clar,
estava al revés dels altres.
Al revés, clar.
I la gent,
quan sortien,
reien,
xeca,
no, no,
ja ho veuràs,
ja ho veuràs.
Ja t'ho trobaràs,
ja t'ho trobaràs.
Havia de pagar les atraccions.
Ara,
doncs hi ha les normals,
tot el que sigui,
no m'entens?
Vull dir,
era distret per això.
perquè una moto
que rodava
en un circuit molt petit,
hi havia molta cosa aquí,
atraccions,
cotxes...
Sí,
no,
no,
imagino també,
el Tio Vivo,
que també s'emportava molt.
Llavors,
el circ més important
es feia a la plaça
Imprejant Tàrraco.
Ah!
Però llavors resulta
que ja,
com que es van fer circs
i espectacles
més reduïts,
al dia,
al carrer Canyelles,
amb Rambla,
que hi ha a la Suècia Social,
que hi va apagar una bomba,
i allò era un solar.
Val.
I aquí,
al carrer Rambla,
amb carrer Colón,
que ara hi ha a la Caixa,
també era un altre solar
que també havia caigut una bomba.
Aquests dos solars
els aprofitaven,
un per fer un petit circ
i l'altre per fer teatre.
Ah, no.
Sí.
Hi havia una companyia
que deien els hermanos Largo,
en aquell temps,
que feien drames.
I la gent que volia anar
a plorar un rato,
doncs mira,
hi anaven a aquesta companyia
perquè feien unes sobres
d'aquells davants,
d'aquells que feien plorar.
Sí, sí, sí.
La gent doncs mira,
hi anaven a dir.
Després,
aquesta companyia
anava a la plaça Verdaguer
quan encara era el solar
del quartel.
Ostres,
avi,
sap que,
sé que és un comentari
que l'he fet moltes vegades,
però clar,
imaginar-me la plaça Verdaguer
com si fos un solar,
t'ha tenint en compte
totes les edificis
que l'envolten
i que s'han agarrant la vella.
Només hi havia a Sant Agustí.
És que dius,
no pot ser,
és que no m'han sortit les contes.
Sí, sí,
només hi havia a Sant Agustí.
Uau.
I després,
aquí en aquest altre
feien circ.
Circ,
que a vegades,
doncs,
intervenia gent,
perquè ja feien esparçament,
perquè va haver aquí
una persona
que no vull dir el nom,
perquè la família
no sé què dirien.
Sí.
Va haver un personatge
molt popular
que va fer moltes coses
perquè una vegada
en aquest circ
que van vindre,
quan el Nàstic
va quedar a primera,
va entrar a llegir
de la Gàbia dels Lleons,
va llegir
una proclama
del Nàstic.
Què en diu?
Sí,
és molt popular aquest.
Va fer coses molt populars.
Després hi havia
un,
que deia
l'ombra canyó.
Hi havia un canó
i posaven un nom a dintre
i tirava el canonasso
i queia
amb una sàrcia.
I aquest també
el va desafiar,
però no el van deixar
perquè hauria fet quedar malament
els de lliure.
Clar,
van dir no
perquè li volien fer tirar.
I aquest també va fer
una correguda
de toros
d'aquestes
de serrades.
També va fer
de Don Tancredo,
de la plaça de toros.
Però es veu
quan va haver el toro
tan a prop,
va començar
a correixer el toro.
va ser molt bo.
no, no, no, no, no.
Va ser campeón
va ser campeón
a les Olimpiades
d'en Meres.
Potser algú em sentirà
a les Olimpiades.
Corria,
aquest desafiador.
Quan corria
a la província
moltes vegades
ja fent un premi especial
perquè ell
no corregués
amb els primers d'això.
i a la Rambla
doncs passava això.
I aquests dos puestos
es van fer populars
i després també
a la fira
també venia
una companyia
que de teatret.
Saps com ho dir?
De teatret.
Sí, sí, sí.
Que allí també,
clar,
algunes vedets
que després han anat
més amunt
començaven
en teatretes aquests.
Saps com ho dir?
Sí.
I què passava?
Com que això
més o menys
ho feien
per Pasqua
molta gent
quan venia de Pasqua
doncs amb aquest teatret
a passar el rato
i a riure
perquè entre que ja
estaves mig
que havies mullat la mona
havies begut
una miqueta
que estaves ja més content
de l'habitual, no?
Era divertit
i clar,
quan sortia aquelles ties
aixecant-se la faldilla
o aquell maric
que feia aquell gest
o el que sí
la gent.
I el curiós
és que sempre
les dues primeres files
sempre estaven ocupades.
Què em diu?
Sí.
I sobretot
de senyors?
Era per primera edat.
Sense senyores?
Era per primera edat.
Sí, sí.
O sigui,
aquella primera fila
la primera edat, sí.
Sí, sí, sí.
Però era divertit
perquè llavors
home, imagino.
anava bé
perquè servien
per cas de dalt
doncs amb ells
feien la broma
i els de darrere reies
perquè veies
la innocència
i veies
i veies
i hi havia més
no diré
innocència
però
la gent
t'ho passaves
hi havia també
molta mal
d'això
el que t'ho vulguis
però la Rambla
tenia aquestes coses.
Però avi
estava pensant
tot això
en la situació
en la qual es trobaven
que més o menys
15 anys
estem parlant
d'això que em diu.
Bé, sí.
No, no, però de quan?
De quan estem parlant
aproximadament?
Després de la guerra?
Sí, sí.
Però molt després de la guerra
jo que dius
estàvem ja
intentant aixecar el cap
serien
pel 50
60
va per aquí?
Sí, sí, sí.
Ara no em facis dius
perquè
no, no, no
però aproximadament
no per situar la gent
que ens està sentint
a la Rambla
han fet moltes coses
i això
clar, no, no
hi hagi
i el Rambla
doncs
sempre
després ja
va venir a plan
en sèrio
les barbenes
que venien
hi havia inclús
tres orquestres
tres orquestres
una a la punta
de la Rambla
una al mig
però
eren una
per exemple
feien música
no?
Sí, sí
va llegir així
per tots
després sardanes
ah, com va
vull dir
eren
combinantos
saps?
inclús va ser
mira Raül Abril
li va passar
un cas molt curiós
ell era mestra
els nacionals
quan van entrar
li van treure
perquè el que havia
sigut
hi havia estat
o el que sigui
doncs mira
no va
no va
poder fer
de mestra
i llavors
clar
com que cantava
que havia fet
sarsuel
tot el que sigui
va començar
a cantar
i mira
gràcies
que no va ser
mestra
va arribar
a Madrid
a ser qui
és Raül Abril
però és que
aquest trajecto
ho van
a deixar
saps?
ara és que
em diuen Raül Abril
i jo vaig rauda
i veloç buscant
perquè la gent
sàpiga qui era
Raül Abril
vols sentir-ho
una miqueta?
sí
van haver altres
que ara ja no cal
parlar amb ell
van haver d'altres
que van ser famosos
també
i van actuar
fora de Tarragona
amb orquestres
doncs fem una cosa
sentim
res
és uns histants
del Raül Abril
sempre està
en mi corazón
el hechito
de tu amor
és caricia
i desazón
és inquietud
i dulce ardor
sempre està
en mi corazón
el encanto
de tu voz
de aquel melodioso
son
de tu cantar
arrullador
de mis noches
al soñar
tienes tú
para calmar
el dolor
que me quedó
de nuestra
cruel separación
siempre
siempre
yo te espero
del recuerdo
prisionero
el hechito
de tu amor
siempre
está
en mi corazón
et podem imaginar
la rambla
plena
imagina't
la rambla
amb aquests plataners
que hi havia
que llavors eren plataners
després a la nit
en aquella calma
als fons
el mediterrani
que bonic
el balcó
era de luxe
era gent
és de luxe
de la nostra Tarragona
te relajaves
i la verbena
adorava
uns
arribava un moment
que em van marxant
i llavors
anaven venint
els que podien
quedar-se fets
més tard
en fi
et coneixies
quasi
amb tothom
el que té
extraordinari
Tarragona
i després
no
i després
saps que passava
també
que quan era la festa
aquesta
hi havia aquest esor
que això
d'aquests pobles
del costat
veníem
els carros
aquí
deixaven els carros
a la mitja lluna
el croc de la plaça
de toros
els carros
els cavalls
els deixaven
el carregasòmetre
que hi havia
com una espècie
de puesto
que era
com una espècie
de pensió
pels cavalls
aconseguir
i la gent
els compta
i aquelles noietes
que venien
amb ganes
de ballar
i les dietes
que els acompanyaven
i es formava
un liu
perquè els que
anàvem a treure
la noieta
havien anat
tant
de no portar
ròssec
perquè si havies
de pagar
havies d'arrossegar
no arrossegar
ja s'entén
i tot costava diners
a vegades
anaves amb una noieta
amb bona fe
que la veies això
i anaves a dir
ai no no perdona
ho deia la darrere
no ho deia tu
per morxar
a marxar
perquè a vegades
hi van dos o tres
que l'acompanyaven
vull dir
i com que llavors
la feia
tu si havies
fes algun ramendet
o alguna cosa
per tindre un duret
al cap de la setmana
que sempre
és difícil
de tenir aquest duret
però era molt bonic
era molt bonic
molt de gent
forastera
saps
amb els carros
en fi
veies
aquella
en fi
era una altra època
pel que em dius tu
doncs clar
després hi havia
avi però jo m'imagino
Mario Rossi
va haver alguns cantants
que després van ser
i alguna noia també
cantant
que va ser
no però jo pensava
avi
en quin moment
es va començar
doncs a fer
tot aquest
tots aquests edificis
aquest moviment
perquè clar
Tarragona
devia ser
un terrabastari
sí
no
ens hi va venir
una època
de construcció
sí
no no no
i tothom treballava
treballava
i llavors va passar
que clar
és el que diem
veia hores
molta gent
hores
i treballaven
i alguns
van saber
aprofitar
aquella fenya
i tindre-ho
i després van comprar
algun piset
alguns no
alguns
molts eren de fora
molts
estaven a viure-ho
això no s'acaba
no s'acaba
no s'acaba
i va vindre una crisi
i llavors va pensar
com ara
després va tornar-se
a recuperar
però
una crisi
en aquest temps
també va ser-hi
ah també va ser-hi
sí
va haver un moment
clar
jo imagino
a veure
que el ximent
es va acabar
molt
que les cases
van quedar
molts xalets
que no es feien
moltes cases
que van a mirar això
i també va haver un moment
que molta gent
van dir que marxar fora
és que clar
jo m'imagino
avi
que quan hem parlat
vostè i jo
d'allà on es posaven
el circ
d'allà on es posaven
això dels teatres
que m'acaben de parlar
ara
i clar
dius
però si allà
hi ha uns edificis
enormes
que hi ha unes cases
que no ens l'acabarem
per tant de les coses
aquest edifici
com va començar?
de la suet social
que hi ha al carrer
al carrer Canyelles
tomant a la Rambla
sí
va portar molt de problema
per què?
perquè resulta
que el volien als arreus
i van a un fullon
i buscant
i buscant
perquè tenien
mira el micròfon
mira què m'ha fet el micro
tenien una autoritat
per fora d'aquí Tarragona
que els apujava
home és que sempre
tenen el seu endoll
ara llavors van tindre
la sort
que els van fer
un gran
un gran
el Joan de Reus
sí
que ens n'hi han fet
un bon
que allò
és grandiós
i la mirada està buit
però
sempre he anat aprofitant
ho dic ara
perquè he vingut bé
pel que dius tu
de construcció
i aquest altre
i aquest altre
va ser la caixa
ara
doncs hi havia edificis
que es van ensorrar
amb les bombes
al carrer
al carrer
al carrer
al carrer
al carrer
al carrer
al carrer
al carrer
allà
abans hi havia la ràdio
allà hi ha
el gas
tot això
allò va quedar
la meitat en terra
hi havia moltes cases
i clar
va haver un moviment
i després la gent
que es van guanyar
una miqueta la vida
amb el que fos
si xalets
que si
en fi
va haver un mui
molt molt
molt de fe
i després va haver
això d'aquí al costat
la laboral
va ser un moment
que a Tarragona
van fer una sèrie de coses
que clar
aquí van venir molta gent
de fora
a treballar
no m'imagino
i llavors va ser
que passava
pels carrers
coses
que després
quan se va acabar
la feia
el tanto
pels carrers
que no de la cartera
l'altra gent
que no de allòs
o sigui
també ve un moment
com ara
sí sí sí sí
i com ho va passar avi
i com es va sorgir
podríem dir
de les cendres
d'aquesta crisi
que em deia
que també va caure
a Tarragona
en aquell moment
jo que dius
del ciment
que es va acabar
la gent se'm va adonar
potser no hi havia
també tanta gent
de fora
com ara
que ara hi ha molta gent
que estan
no dir xupant
però vivint
sí
el que hi ha
no m'entens
per les circumstàncies
o pel que sigui
però llavors
com que hi havia gent
eren més d'aquí
molts van marxar
a treballar
a altres llocs
sí sí sí
doncs van a fer
o sigui
cada època ha sigut
el seu
saps com ho he dit
oh i tant
oh i tant
i tant
avi que no es queda més temps
però Tarragona
era divertit
era distret
no no
i continuarem descobrint-la
sota el prisma
de l'avi Ramon
ara que em perdonin algú
no no
no
jo parlo
per el que vaig passar
per això mateix
ho ha dit molt bé
perquè pensa que jo
en aquell temps
que hi havia d'això
vaig treballar
i potser vaig fer
fins a 12 hores diàries
en dos puestos
i a vegades vaig fer
vaig anar a treballar
amb unes feines
que no eren lo meu
però vull dir
que això
molta gent
ho van assimilar
així com ara
veus a vegades
se necessita
se necessita
en aquell temps
no hi era això
no se necessitava
perquè ja ho teníem
perquè tothom busc
ja no calia posar-ho
perquè tothom buscava feina
o sigui que la gent
moui el cul
m'està dient
no avi
que no es quedi al sofà
que no li vindran a buscar
si necessiten
algunes coses
i també trobarem
segurament que molta gent
que es mou molt
però que no hi ha manera
que hi havia de tot
hi ha de tot
no es podem generalitzar
en aquest aspecte
des d'aquí donant-li ànims
jo parlo per l'època
i no el que passava
pel que hi havia
que hi havia en aquell moment
avi
va haver un moment
que em perdonin
que va ser molt crític
digui
per exemple
que llavors molta gent
se van apuntar
al paro
perquè com que hi havia feina
clar
anaven a fer feines
i llavors
saps què van fer?
van agafar la plaça de toros
que estava lliure
i els que estaven al paro
anaven un temps
al dematí
o a la tarda
i llavors
molts se van donar de baixa
perquè clar
perdien
el xollo
d'anar a xalets
o sigui que sempre hi ha hagut
sempre hi ha hagut
qui paga
el què i el com
sempre hi ha hagut
qui ho paga
sempre hi ha hagut
aquest innocent
que ho paga
pels que
i així és la vida
avi
doncs continuarem explicant
si li sembla bé
la setmana vinent
jo mentre no es diguin
què
és que m'agradaria
sapient
avi
entre vostè i jo
i si volen dir què
que ens truquin
el 977
244767
m'agradaria
perquè a vegades
podria explicar coses
i que ens diguin
el que sigui
sense dir noms
aquí ja estem
podria explicar coses
i que em doni paciència
perquè han passat
i en fi
però a vegades
i si se'n recorden
d'alguna cosa
perquè a nosaltres
se'ns escapa
que ens ho diguin també
que a vegades
no goses
perquè dius
bueno
a vegades pensaran
que ho dius
no
és el que has viscut
doncs sí
avi
gràcies per les seves vivències
i fins la setmana vinent
que l'esperem
gràcies