Fins demà!
Bona tarda!
A més a més, avui molt ben acompanyada, eh?
Doncs sí, sí, no em puc queixar. Avui estic molt contenta perquè tenim una convidada tarragonina i una convidada, una emprenedora, diguéssim.
Ens explicarà moltes coses sobre el món de les núvies perquè, com recordem-ho, recordem-ho a tots els oients, aquest mes és el mes de les núvies.
Algú m'ha fet alguna pregunta?
No, no, no me miris, no me miris, així que no te posaré el blanca i radiante.
No, no, no, ja sé que m'ho estàs, estaves aquí i esperava que...
Estava tremolant.
Quina sorpresa t'arà va posar avui, no?
Me tenies tremolant ara, dic, bueno, espero que no em posi una altra vegada perquè avui no farem programa.
Si m'ho poses no farem programa perquè no podré aguantar-me.
M'agrada la idea d'alguna persona, ja m'ho ha dit, que amb aquest mes he dit que és el mes de les núvies, bueno, i el mes dels núvies?
Ah, és que és veritat, és veritat, també els deixem i també són la part important, clar, és l'altre 50%...
Val a dir que la setmana que ve, per acabar el mes, farem un especial per a ells.
Home.
I, en deferència...
Clar, és que si no se'ns queixaran.
Sí, ens queixaran i ens diran...
Llavors ja vindran directament els núvies aquí a la ràdio.
Oia, que no, no poden ser l'est.
No, no poden ser l'est.
No, no poden ser l'est.
No, lògic, lògic.
A més, també van a la moda dintre del que hi hagi de vestit de núvi en aquell moment, no?
I tant, sí, sí, sí.
I és molt important.
Hi ha moltes històries en els vestits, en els trajes de trajes jaqueta, o amb els smokings, o amb el que portin ells.
M'informaré, farem una àmplia i exhaustiva documentació en el tema i us ho portarem tota la setmana que ve.
Però, de moment, avui tenim una convidada que es diu Raquel i és de l'Atelier de la Nòvia.
Bona tarda, Raquel.
Bona tarda, Jéssica.
Bona tarda, jo m'agradaria primer que m'expliquessis què feu, Atelier de la Nòvia.
Sí, Atelier de la Nòvia, doncs som una empresa que ens dediquem bàsicament al servei per a núvies i per a bodes i per a les seves famílies.
Bona, em sembla que això és una mica el wedding planner, és possible?
Sí, seria... Bé, nosaltres ens identifiquem com a wedding planners, però sobretot estem més centrades en el que seria planificació, organització i després tenim un equip de disseny.
Llavors, sí, seria wedding planner.
Val, val, val. Perquè, clar, això de wedding planner, això ho veiem a les pel·lis i aquestes coses.
i no sé ben bé com us surt a vosaltres, per exemple, a vosaltres dues, a tu i a l'Helena, com us surt a aquesta idea de ser de wedding planners?
Doncs nosaltres tenim el que serien les nostres aptituds molt dedicades al tema de l'organització empresarial, per una banda, i per l'altra banda el que seria disseny.
Llavors, el 2008 ens vam conèixer i, bueno, parlant, a més a més, els dos anys ens caçàvem, vam començar a veure el món del retall de la núvia, no?
Tot el que seria més formació específica i llavors vam decidir ser emprenedores, ser todoterrenos.
Ojo, eh, el 2008, Sílvia, que començava la crisi i es van posar, us va oblidar la manta a la cabeza, literalment, no? Suposo.
Bé, vam fer molta, molta feina de planificació, molta, perquè és un tema molt complicat, molt tancat, sobretot el món de la moda, sí que es coneix, però tot el que més en temes restaurants sí, però encara a la persona i a les seves necessitats, no.
Val. I llavors, explica'm algun exemple de com ho preveieu o com planifiqueu aquesta... Mira, que m'acaso d'aquí un any i mig. Què fem, Raquel?
Doncs el primer és saber quin és el teu estil. Val.
Què t'agrada a tu? Quina és la relació amb la teva parella? Què us agrada junts? Què voleu transmetre als vostres convidats?
Ahà.
Llavors, a partir d'aquí, comencem a fer-ho tot. Val.
I llavors, si nosaltres dos som uns roqueros empadernidos...
Roqueros empadernidos.
Què fem?
Doncs nosaltres coneixem tots els... Tots no, però intentem conèixer tots els proveïdors de la zona.
Llavors, ens diem, mira, nosaltres confiem que aquests us donaran el que voleu, el que necessiteu.
Anem a mirar-ho, anem a estudiar-ho junts.
Val. I quant a zona? Us moveu per aquí, per Tarragona?
Nosaltres hem fet Barcelona, Castelló, Benicàssim, Salou, Tarragona...
Val, val, val. I heu tingut feina?
Vull dir, és a dir, des de fa... Des de 2008, com heu tingut... Com heu anat de feina?
La gent es casa o no es casa?
Clar, pensem que no tothom fa el servei complet a la boda.
Llavors, hi ha núvies que només volen un personal assistant per anar a comprar.
Hi ha núvies que només volen el que seria la cerimònia civil, el guió.
Hi ha núvies que necessiten ajuda en tot el que seria disseny, no?
De targetes, d'invitacions...
I després hi ha núvies que volen que els assessorem i parlem amb els proveïdors de restaurants,
negociant preus...
O sigui, llavors, veig que potser podeu donar servei específic per a cada parella.
Sí.
Mira, jo és que només vull això.
Sí, totalment.
I sense cap problema.
Sense cap problema.
Ara el que més es porta, així ara que està venint la tendència americana, no?
És molt de pac-decoració, que en diem.
Ahà.
Llavors ens diuen, mira, anat, farem una boda civil,
ho farem aquí perquè és la massia de tota la vida de la família,
i ens encanta, i serem 80...
Vale.
Però després el que és la decoració ens diuen un tema.
doncs no sé, per exemple, Las Vegas, no?
Doncs ho fem tot amb Las Vegas.
Això m'ha agradat, això m'ha agradat.
Las Vegas.
Las Vegas, portem a Elvis Presley, portem a la Madonna...
Escolta, això està molt bé.
Hi ha gent que... Jo soc molt gic, jo entenc que a la gent li agradin coses...
Sí, sí, jo ho puc entendre també, però vaja, no sé,
cap a certs estils més tradicionals, això,
a la gent li deu fer una cosa de...
Què és això, per favor, si us esteu casant fills meus.
No? Deu ser.
Sí, és que hi ha part...
Us ho trobeu de tot.
Ens trobem de tot.
Déu-n'hi-do.
De tot.
Me deixes fer una pregunta?
A part de Las Vegas, que ho deies ara,
la tendència sempre va cap a il·lusions?
No, sobretot és molt country, molt indie, molt handmade...
Bodes diferents, en aquesta qüestió.
Després hi ha les bodes, la persona, els nubis,
que volen una tradicional,
i llavors és protocol, protocol i protocol.
Val.
I llavors totes són meravelloses.
Les de més de protocol suposo que són les d'església.
Totalment, sí.
Sí?
Sí, església.
I ara ja és una curiositat personal, això que tinc.
Perquè vosaltres aneu a parlar amb les parròquies,
amb els mossens?
Sí, cal, sí.
Sí?
En representació dels nubis?
Normalment no.
No cal, no?
No cal.
No, perquè normalment som gent de poble,
que es coneixen de tota la vida.
Ah, va, va.
Qui t'ha fet la comunió, qui t'ha fet...
Fins i tot el poble i va tèc.
Sí, ja et coneix de tota la vida,
ja no cal ni que ens ho plantegem, no?
Vaja, qui utilitza aquesta figura?
És a dir, nosaltres sou wedding planners,
i tot i que ara veiem les pel·lis i les sèries que ens arriben de Nord-Amèrica,
que hi ha molta wedding planner i que és molt guai i que és meravellós
i que és la letxa, perquè ho controles tot,
la gent deixa, si demanes que t'organitzin tot,
la gent deixa en les vostres mans el que ve a ser la seva boda.
Llavors, és a dir, qui deixa en les vostres mans la seva boda?
Ja t'entenc el que vols dir.
Jo crec que és més un tema de comunicació.
Jo, per exemple, el que faig és una entrevista amb els nubis
i el que intento sàpiguer és què és el que volen transmetre.
I moltes vegades tenen dificultat de comunicació.
Llavors, una vegada hem identificat això que volen,
ho podem trobar.
Llavors, quines persones?
Doncs generalment persones que no tenen temps.
Ja, però tenen temps, però...
I ara entro en un tema important.
i tenen diners, algú més de diners tenen,
perquè els vostres serveis...
Bé, els nostres serveis no són cars.
No són cars.
I a més a més, com treballem amb molta gent,
doncs t'ha fet descomptes aquí i allí.
No surt molt més car.
I perquè ens fem una idea, més o menys,
quan pot costar que m'heu de personal shopper,
com que en caso l'any que ve, m'heu de personal shopper?
Segons les hores, no et puc dir ara un preu.
Ah, val, val, val.
Però més o menys, depenent de les hores i dels serveis que...
Doncs des dels 40 euros fins...
Val, val, val, val, val.
És per, més o menys, per fer una idea del que ens costaria.
Que després, penso, Sílvia,
que si tenim una personal shopper o un assistant
o un ajudant que ens porti tot i que ens porti de la mà i ens dugui,
al final, jo no ho sé, però tu ho estàs gastant bé
perquè ho tens tot fet, ho portes tot a la mà i estàs tranquil·la.
I estàs tranquil·la.
Normalment estàs tranquil·la perquè s'ha de casos d'haver de tornar-te boig
perquè a dos mesos de la boda encara no tens restaurant.
Jo què sé, coses així.
Coses així, sí.
A veure, jo ja he passat per aquest tràngol.
Jo l'any que ve, eh?
Jo he de ser de que parlo i també ens trobem amb el que ens trobem,
que anem perduts.
Sí, exacte.
Que saps que has de fer moltes coses
i fins que no te fas mentalment la idea de cap a on has d'arribar
i encara així segur que algunes petites coses t'escapen.
Clar, per això...
I te'n necessites no tot el temps del món i més.
I més.
I més, per això t'hauria de comentar.
Quant de temps d'antelació us han d'avisar
si volen treballar amb vosaltres?
Això està molt bé.
Perquè, clar, segons del servei que vulguin,
perquè si volen un restaurant específic
i m'ho diuen 15 dies abans, no tindran data.
Clar.
A més a més, clar, el restaurant també té les seves costes tancades.
Jo podré muntar alguna cosa molt semblant a el que ells volen.
Això sí.
Però no al lloc on ells volen.
Ja, ja, ja, ja.
I més o menys...
Sempre jugar en contra, eh?
Sembla que no, però si ho fas amb temps...
Sí, sí, el temps...
És la idea.
És important.
Mira, jo em caso l'any que ve.
Quan he de començar?
Quina data?
L'any que ve.
Tens data?
2014?
No, encara no tinc data.
Vale.
Doncs ja.
Mira, posem el juny.
El juny.
Per dir una cosa, no?
El juny.
Va, posem a mitjans de juny.
Ja podem començar.
En un any vista.
Ara mateix.
Ja puc començar.
Ara mateix.
i t'aconselli que tries la data.
O sigui, va, trio la data.
15 de juny.
Vale.
15 de juny.
Què vols, civil?
No, per l'església.
Per l'església.
Quina església?
Ara tothom ho sabrà.
Va, va, a veure, eh?
Ara tothom ho sabrà.
Ara això és veritat.
Deixa'm fer una cosa.
Tot això és suposat.
No, no, no.
Jo crec que no és suposat.
Va, vinga, va.
No, no, és suposat, és suposat.
Va, fem aquest suposat.
Fem un suposat, així, per una idea, per la gent que ens està escoltant, per saber a partir de quin moment i de com començar a treballar.
Sí, exacte. A Sant Magí.
Vinga.
Oh!
Vale.
Jo a la catedral. Ah, no, ah, no.
Sí, ja. Oh, veus? Ja està, la mostra.
Ah, home, home.
Bueno, doncs a partir d'aquí, mira, ens posaríem en contacte amb Sant Magí i començaríem a fer un plànning personal.
Però el millor seria que vinguéss amb la teva parella i comencem a fer.
Val. Llavors, la quantitat de, clar, la quantitat de convidats l'escolliríem nosaltres.
Clar.
I el restaurant també.
Clar.
I teniu pressupost.
Això és important, ara mateix.
Això és important, és veritat, el pressupost.
Ja, heu de tenir pressupost.
I, clar, quin és el mínim pressupost perquè hi ha un casi?
El mínim, 20.000 euros.
20.000 euros? Mare de Déu, m'acabo d'esgarrifar.
Ara mateix no tinc suito.
Si vols restaurant.
Ara, si vols restaurant, mira, m'agafes una mica, sí, a contrapelo.
Aquí podem intentar baixar, pujar.
Això són gastos teus, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, clar.
Ostres, això dels 20.000 euros m'acabes de deixar una mica en blanc, eh?
Sí, sí.
Perdoneu.
Això vol dir que no has fet una bona planificació.
No, clar, perquè acabo de decidir que en caso l'any que ve, vull dir que imagina't...
No, tu t'ajudem.
Ah, perfecte, perfecte.
I el que podem estalviar, i a on...
Ah, això està bé, veus, veus...
Això, la planificació també, a l'hora de mirar segons quines coses, tu tens una idea de moltes coses,
però després pots veure que pots passar-ne.
Pots passar-ne on hi ha altres vies alternatives.
Altres vies alternatives com, per exemple?
En quin cas, doncs que no sigui un restaurant i sigui tot en una masia.
per exemple.
Ah, va, perfecte.
És a dir, llogues la masia, llogues un càtering, suposo, i allà ho fas.
O un cuiner, sí.
Vale, i et surt més barato, això, que a un restaurant?
És que, segons l'època, són molts factors.
Ah, val. Això m'agrada, veus?
Chata, no et cassis el juny.
No, no, no.
Jo crec que...
Hauríem de trobar una temporada que sigui més baixa.
Baixa mitjana.
Hi ha temporades baixes mitjanes?
Sí.
Per lo que són els casòrics?
Sí, sí, al gener.
Ah, al gener.
Torxeta, que ha estat al gener.
Nena, sí, amb tot el fred, aquí el tot el fred i...
I en maques, eh, les núvies del gener.
Sí.
Això sí, és veritat.
Jo soc de desembre.
Ah, bueno, vaja, doncs mira, mira, igual.
Viatge de noses i tot això, et surto una miqueta...
Clar, això és molt important, quin destí vols anar, de noses.
També ajudeu a escollir destins i coses així, pels viatges?
Somos todoterreno.
Sí que ho veig, sí, sí, ho feu de tot, no?
Però és que qui és emprenedor és totterreno.
Clar, això m'agrada, aquesta idea de l'emprenedoria m'agrada molt, perquè al cap i a la fi sou vosaltres les que esteu portant aquesta economia d'aquest país.
Entrem en un altre tema, que se suposa que és una de les coses més importants de tota la boda, el vestit de la núvia.
El vestit de la núvia?
No, no, no.
Quin mal de cap, no, no, que dic, quin mal de cap.
Estava esperant el blanc i radiante va la nòvia.
No, no, no, no, t'ensenyen molts, tots t'entren pels ulls, que són meravellosos, però després arriba la realitat.
És que és el que deia...
De la perxa.
Fa dues setmanes, Ramon i Herreria...
Però no és que no t'ho han d'ensenyar tot.
Clar.
No, home, però m'enténs la idea, que normalment el que acostuma a ser com a dones que som, ens agrada per curiositat, mirar el que hi ha, no?
Sí, i tant.
I com te deixis guiar per paper...
Pel que es veu el paper i el catàleg...
Estem perdudes.
Estem perdudes.
És el que ens deia fa dues setmanes, el Ramon i Herreria, que veus tres vestits d'un catàleg i els has vist tots.
O sigui, et dona la sensació que són repetitius i que no canvien i que els estàs veient tots que són iguals.
Passa això?
A veure, sí que és veritat, jo no soc experta en moda, no soc qui porta tot això, però vaja, a veure,
Te vau ajudar, algunes núvies.
Molt, molt. Per què? Perquè ella ens defineix en quin estil tenen. A partir d'aquí has de mirar quines línies te queden bé.
I llavors hi ha marques i marques que treballen unes línies i treballen unes altres.
Clar, clar, clar.
A veure, és com Rosa Clarà.
Sí.
El desfile de Rosa Clarà...
Sí, després en parlarem d'això, eh?
Ah, vale.
Sí, sí, sí.
Perfecte. Pues a veure, és que esperàvem això de Rosa Clarà.
Val, val, val.
La núvia que vol Rosa Clarà vol això.
Val.
Sí, sí, sí, sí, que té...
Clar, jo tinc moltes núvies de Rosa Clarà. Aquest any és que ho tenen molt clar.
Molt clar.
O sigui, bé, et diuen, no sé quin estil tinc, però vull un vestit de Rosa Clarà.
És possible?
No, no.
És que va tot junt.
És com se diu una cosa holística, no?
La seva visió de com vol els detalls, de quin són el timing que vol, què faran amb la gent,
quines sorpreses, doncs té a veure molt amb el vestit.
Quina història d'ells volen contar, volen explicar als convidats, es veuen el vestit.
Vale, vale, vale, vale.
Llavors, a les vostres núvies, ajudeu, m'has dit que ajudeu a força, núvies, amb el tema del vestit.
Sí.
Què, què, no sé, quina és la cosa més important que elles, quan elles veuen un vestit,
quan veuen el vestit que els agrada. No sé si esteu amb elles quan se'ls emproven o què és.
Hi ha de tot, sí, hi ha de tot. Doncs que se sentin guapíssimes.
Sí, sí, però hi ha vestits que te sents guapíssima, però que...
Hi ha alguna cosa que no.
Hi ha núvies que tenen la sort que quan se'l posen diuen, és aquest.
Val. I passa molt sovint, però hi ha un d'altres que no.
I què feu, aquí? Com les ajudeu?
Doncs dient, per tu, què és el més important aquell dia?
Llavors, segons el que m'expliqui, jo puc dir-li, doncs, aquest vestit.
Val, val.
Per això, per això i per això, però ho has de triar tu.
Sí, sí, clar, home.
T'has de...
A cap i a la fi el portaves tu, no?
No, vull dir que nosaltres som un servei d'acompanyament, també, però qui té l'última paraula, saps?
Són els vostres clients, clar.
Sempre.
M'agrada que em diguis que les acompanyeu de vegades a provar-se els vestits.
Van amb la família, mares, germanes i coses així?
Sí.
Què passa en aquests moments?
Nena, aquest no.
I la nena diu que no.
Però la nena veu que sí, però la mare diu que no.
Jo penso que normalment ens agrada que a tothom els agradi.
i fins que no trobem el vestit que tothom estigui content i fins i tot arriben a plorar, que això ho fan molt els americans.
Això t'ha passat tu, Sílvia?
De plorar?
Sí.
No cal plorar.
No, bueno, d'emocionar-te, no.
Bé, és el meu.
No, però no perquè no m'agrada, sinó perquè a veure que cadascú és com és, no?
Clar.
Doncs dic, mira, m'agrada, estic molt còmode, que també jo crec que és molt important estar molt còmode,
perquè són moltes hores que l'has de portar a sobre.
I pesen molt, eh?
Sí, sí, sí. A més a més, depèn de quina hora és la tela que portis.
Potser, un bon mal de cap, eh?
Sí, sí, sí.
Però això, que et sentis còmode, que et sentis bé i dius, mira, cap endavant i que sigui el teu dia especial, no?
Jo sempre que hi hagi alguna cosa així, no?, que no saben, mira, el millor és el temps.
Si no ho saps segur, esperem-nos.
Tranquil·la.
Ah, va, deixa'm a pensar.
Clar, això no és una carrera de fons, no?
O sigui, és una carrera de fons, no és un esprit.
Sí, sí, sí, val.
Llavors, tranquil·les.
Tranquil·les.
Ah, llavors, si jo em caso l'any que ve...
Al final diem juny, va?
Vinga, juny.
Juny, molt juny.
Que sàpiguis que has de començar a estalviar ja, eh?
Ja, ja.
Mare de Déu, això ho podem mirar.
Mare de Déu, això és una barbaritat de diners.
Però pensa que quants convidats?
És que, clar, hem de donar-los de menjar.
Ah, no, poquets.
Poquets, que si no surt car l'assunto.
Ah, perfecte.
Que si no surt car l'assunto.
En quant al vestit, sí, jo me caso el juny,
quan he de tenir el vestit...
Tenir el vestit.
O sigui, tenir el vestit de dir decidit.
Ja m'he decidit per aquest.
A veure, la nostra experiència.
Sí.
Segons marques, segons estils, segons retocs que han de fer,
sis mesos.
Ja n'hi ha anat.
Segons si no t'han de fer res, quatre, tres.
Val, val.
És que és molt important això que acabes de dir.
Si no t'han de fer res.
Què vol dir? Arreglar-te?
Perquè hi ha moltes vegades que depèn de com siguis,
potser t'han d'afegir una miqueta o t'han de treure,
o han de posar volum en un costat o treure'l d'un altre.
Clar, i aquí la modista també és jugar al seu paper important, és veritat.
Però diríem per dir sis mesos.
Sis mesos.
Bueno, ho trobo bé.
Són unes tres, quatre proves.
Si l'última prova pots anar amb el pentinat i amb les sabates has d'anar,
per al llarg i tot, perfecte.
Val, perfecte.
Doncs ja...
Ja ho tens mitja pamàtia, eh?
Ja ho porto...
Em sembla que sí, que sí, que això de...
Ho porto bé.
Comencem a portar bé.
Sí, sí, sí.
En quant a això que em comentaves abans de les decoracions,
la gent què vol decorar?
És a dir, l'església, el lloc del sopar...
Que és el més on s'ha perd més la gent.
Perquè per nosaltres és molt important l'equilibri.
O sigui, no anem a ficar moltes coses, moltes flors,
si no té un sentit.
Llavors, estudiar la coherència d'aquell moment
és el més important.
Si tu has agafat el ram d'un color,
anem a mirar quines variants o per què l'has agafat.
Val, agafo un ram d'un color, no sé, morat.
Morat.
Morat, val?
Què fem?
Doncs anem a mirar com seran les cadires,
com seran les taules...
Com hem de decorar Sant Magí?
L'església de Sant Magí?
Bé, església, flors.
Flors.
Poquetes.
Poquetes.
Val, perfecte.
I el restaurant o la Magí?
Aquí pot ser més...
Aquí te puedes volver loco, no?
No, no.
Segons el timing, estudiarem unes decoracions, unes altres...
Què podem posar?
Les cadires...
Clar, tot el que te puguis imaginar, ara.
Hem de mirar l'equilibri.
Val.
Perquè...
Això m'agrada.
No sé.
Segons el que vulguis.
Que no sigui massa pompós, massa recarregat...
Però, a veure, normalment tu vols que sigui bonic.
Sí, sí, sí, clar.
Que sigui bonic.
No la cueva del terror.
No, per favor.
No, o el...
Espero que no.
Ara m'ha agradat això de la cueva del terror.
No, lo de la cueva del terror no.
Us ha passat algunes vegades que he hagut de frenar amb alguns novis?
Ah, sí.
Perquè és allò que dius...
A veure, jo he pensat precisament...
Ara anem cap a l'altre extrem.
A l'extrem dels novis, que ho tinguin claríssim,
però que vosaltres veieu que no pot ser.
Passa molt.
A veure, ni pel pressupost que m'esteu donant, ni pel que voleu,
ni arribar al temps que necessiteu, ni...
I com els freneu?
No, no, no ho sento molt.
Passa, però no pot ser, no?
No, sobretot és raonar i explicar.
Pensem que això, pensem allò...
I a més a més, nosaltres ens recolzem molt en tot el que és imatge, disseny,
llavors ens fem com croquis, com fotos...
Ah, val, perfecte.
Perquè ho...
Imagineu una idea.
Clar.
Però molt visual, no?
Molt visual.
És que a vegades el sentit de la visió és molt important.
Tant no t'ho arribes a imaginar.
No, no.
Sí, és molt més complicat imaginar-se a alguna cosa que no pas veure-ho.
Sí, això està clar.
Doncs, escolta, m'agrada això que estem parlant ara d'imaginar o de veure,
i parlem de veure, d'acord?
Perquè no sé si vas veure les desfilades de la Barcelona Bridal Week.
Les que vam poder, vam anar.
Vinga, doncs parlem-hi, si vols, una estoneta.
Què et van semblar?
Com...
Bueno...
Quines et van agradar més?
Quines et van agradar menys?
Impressions, així, en general.
Impressions.
La fira podria estar millor indicada, no?
Trobes?
Sí.
O no sé, altres anys...
Aquesta era la 20...
Sí, vigésima tercera, no?
Sí, 23.
No ho sé, vaig donar com una mica de ton per arribar.
Però bueno, molt bé.
Estem parlant de Gran Via 2, de veritat?
Sí, de la fira de Gran Via.
Què passa és que jo vaig arribar superbé, personalment,
perquè vaig arribar en tren,
i hi havia un transfer des de Fira Barcelona allà a Plaça d'Espanya,
i que et deixaven a la porta.
I era perfecte.
O sigui, passava cada dos, tres minuts.
Bueno, jo no vaig trigar molt, 50 minuts ja estava allí,
però vaig anar en cotxe.
Clar, però en aquest moment de perdre't i això,
ja et dius, oh, molt malament.
Però aquell recint a mi em va agradar, eh?
Vaig trobar supergran, molt ben...
Sí, molt ben...
Sí, molt ben...
De tot.
De tot.
Molt ben organitzat, no?
Sí, molt ben...
Estava ben organitzat,
les azefates, no?
T'explicaven una miqueta,
bueno, t'estaves, te donaven cosetes, molt bé.
i després entraves a el que era la passarel·la.
Clar, i a la Fira, que més o menys,
vosaltres la feu servir per buscar proveïdors
i per trobar...
La Fira?
Per veure models.
Ja està.
Mira.
Ja està bé.
per imaginar una mica el que poden arribar a demanar-vos, no?
Exacte.
El que presenten,
quines línies són noves,
si han canviat, si no han canviat,
aixits i imaginar-me les meves núvies allí.
Val, val, val.
M'agrada, m'agrada, m'agrada.
Molt bé.
I, bueno,
quina és la col·lecció que vas veure
i que més et va agradar, potser?
Clar,
jo vaig veure...
És que, clar,
aquest any m'he quedat amb les ganes d'anar a Pronòvies,
però per timing i tal tampoc vam anar
i el de Jolan Cris tampoc va anar
i m'ha agradat molt Jolan Cris.
Jolan Cris, sí.
Aquest bo xic m'encanta.
Sí, sí, sí.
A mi,
jo el de Jolan Cris el vaig veure
i la veritat tenia una gracia i una soltura
tots els vestits que a mi...
A veure,
una cosa és veure's en foto i això
i una altra cosa és veure la passarela
i veure les models i veure el directe.
perquè veus el vestit com es mou,
veus quina caiguda té,
ho veus una mica tot.
Quina textura, no?
Sí, exacte.
I Jolan Cris era el hippie xic més guai del món.
El hippie xic més guai.
Sí, sí, sí.
És la primera vegada que ho sento, no?
Sí, és que és...
La majoria d'ells passaven...
Bé, Jolan Cris tenia com a diverses...
quatre línies a la col·lecció
i una d'elles era hippie xic
i llavors era una passada
perquè a mi em va agradar molt
per aquestes núvies que fan...
Botes a la platja.
Totalment.
Doncs així.
Bueno, és que aquest any,
o sigui, aquest 2014,
jo el que veia és que totes les núvies
estan representades.
Sí?
Sí.
Trabes que sí?
Sí.
Rosa Clarà,
Immaculada de García,
impressionant.
Sí?
Sí.
Molt...
Així molt africà,
molt diferent.
Molt bé.
Molt bonic.
Jesús Peiró,
també.
Vas trobar.
També Rosa Clarà.
I per tu, personalment,
com a algú,
el més preferit per tu?
O la col·lecció que et va agradar més?
Bé, ja t'ho he dit,
Jolan Cris.
La Jolan Cris, sí.
Sí, sí.
És que jo crec que en guany
la Jolan Cris han donat un tom sencer
i han estat les més diferents de...
Sí.
Jo crec que de la passarà,
de tot a la Bridal Week, crec que.
Sí.
Jordi Dalmau en la seva línia, no?
Bé, sí, sí, sí, sí, molt bé.
Que m'encanta allò de la...
de la falda,
que te la treus i després tens un altre vestit curt.
Però, perdoneu-me,
però és que això del dos per uno,
el dos en uno és perfecte
i ho fa tothom.
Hasta la Jolan Cris
ens ho explicaven,
que són vestits en dos en uno,
perquè així t'has de treure la part de dalt
o la part de sota no sé què,
no sé quantos,
i ja tens un altre vestit
per ballar
o per passar les hores,
per no tenir les cues,
no sé què,
i tot així.
Victoria Loquino.
Victoria Loquino també tenien aquestes...
les cues des de l'esquena.
Les cues des de l'esquena
i aquestes també es treien,
per cert,
que ja us ho vam comentar,
aquestes també es treien
i eren vestidors dos en uno.
L'única cosa ja que ens queda
per dir,
Raquel,
Disma.
On us podem trobar?
A l'Avinguda Andorra.
Ah,
sí.
A l'Avinguda Andorra,
ja està.
Número 9,
primer quart.
Perfecte.
I
teniu Facebook?
I tenim la pàgina web.
Ah,
la pàgina web,
clar.
Sí.
A veure,
digue'ns quina és.
atelirdelenòvia.com.
Perfecte.
Doncs jo crec que no hi ha pèrdua.
I el blog també.
Ah,
espera,
espera,
espereu,
espereu,
a veure,
tenim,
Avinguda Andorra,
número 9,
primer quart.
El que serien les oficines,
cita prèvia millor,
perquè sempre anem amb una nòvia cap aquí,
amb un altre cap allí,
amb els nubis,
amb la família,
llavors seria,
clar,
estem moltes hores,
el que necessitin.
Llavors,
cita prèvia,
quedem un dia,
normalment en una setmana tenim espai a l'agenda.
Perfecte.
Tot el que seria el que ens agrada,
no ens agrada,
tenim el blog,
que anem explicant-ho.
Val,
perfecte.
I per qualsevol altra cosa,
a la web hi ha productes.
A la web,
al blog,
i jo crec que està tot,
no,
Sílvia?
Home,
Twitter,
Facebook,
Instagram,
tot,
tot.
Ja teniu temps,
entre posar tot això en marxa
i després les núvies.
Saps allò de
tot terreno?
Sí,
més que 4x4 ja,
vosaltres,
sí,
més que 4x4 ja.
És un tot,
això,
a mi m'ha agradat molt
conèixer-vos avui,
m'ha agradat molt
conèixer-vos a l'her de la nòvia
i m'ha agradat molt
saber què és el que es fa
a Tarragona
i que gent de Tarragona
tingui aquesta iniciativa
i aquesta empenta.
A més,
tenint en compte el que dèiem,
a veure,
que us podeu ocupar
de tot
i també de coses així puntuals
que en un moment donat
els propis novis
puguin anar una mica perduts,
no?
Exacte.
Doncs Raquel,
moltíssimes gràcies.
A val,
Raquel d'Atelier de la Nòvia
ens ha acompanyat avui
i, bueno,
Sílvia.
Espera,
no t'acomiadis encara,
perquè si ells tenen blog
i tenen Twitter
i tenen Facebook...
És veritat.
Nosaltres també, no?
Jo també en tinc.
Sí?
Va.
Arriba Jessi's Weekend.
El Ja Tardes,
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares
obre una finestra al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessi's Weekend
es vesteix amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda.
Cada dilluns
al Ja Tardes
a partir de les 7 de la tarda,
Jessi's Weekend
a la passarel·la
de Tarragona Ràdio.
Ja sabia jo
que en realitat
no volies posar
ni el blog,
ni el Facebook,
ni el...
Res.
Sí, dona,
que sí que ho tenia preparat.
Jo en realitat
crec que volies posar
l'Edip Iaf
per acomiadar el programa.
També, també.
Ja ho sé, ja ho sé.
És que feia dos minuts,
bé, ara hi ha quatre,
que l'havia avisat a la Jessi's
a que veiem ja
que així
ens donen temps
a poder sentir la música.
Exacte, doncs sí.
Escutem l'Edip Iaf
a...
Bueno.
I tornem la setmana vinent.
Ens acomiadem
fins la setmana que ve,
dilluns a les 7 de la tarda.
Gràcies.
A tu.
Adéu-siau.
Ja ho.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!