TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
Ets estudiant de cinema?
Sí, jo vaig acabar la carrera de comunicació audiovisual,
segueixo vinculada en el món dels estudis, diguéssim,
en quant a la comunicació i a més a més també el món laboral
per aquí al territori i per on es pot, per dir-ho així.
La resta de companys també, que conformen el jurat,
som cinc en total,
i ells també estan estudiant a la URB,
n'hi ha un de l'escola d'art també,
tots estem vinculats a la nostra manera, no?
Molt bé.
Ara ens centrarem en la teva tasca,
saludem el Xavier,
bona tarda, ja t'hem saludat,
i avui el que farem és una conversa d'aquestes disteses
que tenim aquí al tràfic d'abstraccions
sobre un tema normalment cultural
i esperem que interessant,
que serà el Festival Rec.
El Rec s'ha instal·lat finalment a la tardor,
Xavier?
Doncs això sembla,
i de moment l'hi prova,
perquè l'any passat vam fer una primera intentona,
a veure què succedia,
va anar prou bé,
i ara cercant també l'espai vam trobar així el pont,
i ahir ja vam fer com el primer tastet,
i la veritat va anar prou bé.
Més de 300 persones ja vam visitar l'antiga audiència,
en dues sessions.
Déu-n'hi-do.
I ara hi ha les pel·lis a tope.
Ahir era, recordem, sessió de curtmetratges?
Sí, era la jornada dedicada a Autors de Tarragona,
en la qual vam tenir cinc curtmetratges,
estils molt diferents,
i també per primer cop,
dins la secció d'Autors de Tarragona,
vam presentar un llarmetratge,
Saving Isis,
de l'autora-actriu Love Jordina,
que va ser una sessió molt especial,
amb ella a la sala, presentant-la,
i va ser com el millor aperitiu
per començar el festival
i per donar pas a la resta d'Autors tarragonins.
Perfecte.
I avui hi ha pel·lícules,
tres,
una de fet ja està rodant,
i dues més,
hi ha concerts també,
hi ha les programacions típiques,
hi ha típiques del rec,
és a dir,
les pel·lícules com a tal,
i també les sessions paral·leles diferents.
Anem a repassar una miqueta el programa.
Parla'ns de les pel·lícules d'avui,
tot i que la primera,
doncs ja l'estem perdent.
Sí,
ara ja l'estrena a Espanya
d'una pel·lícula indie nord-americana,
It Fell Like Love,
o una traducció lliure seria
Sentia que era amor,
rodada a Nova York,
i que, bueno,
ha tingut l'estrena
a festivals de prestigi,
com el de Sundance,
i arriba aquí per primer cop.
I, bueno,
si us quedeu escoltant el programa
fins al final,
però després correu una mica,
podeu arribar a Oh Boy,
que serà potser
una de les comèdies de la temporada,
rodada en un esquisit blanc i negre
a la ciutat de Berlín,
i després tindrem
la primera pel·lícula del cicle Eurobronx,
que a més és precandidat als Òscars
pel seu país d'origen,
que és la pel·lícula In Bloom.
Això només avui,
o sigui, imagineu quines setmanes espera.
Bueno, ara que dèiem Òscars
i futures èxits i tal,
l'any passat la vau clavar
amb el Searching for Sugarman.
Searching for Sugarman, sí.
I ara, directe.
Això va ser,
no sé si avui o potra o què,
però va ser aquí l'estrena,
va començar a sonar el Rodríguez,
després van fer concert
i al final va guanyar l'Òscar
el millor documental.
No sé,
no sé quina serà
Searching for Sugarman.
Ja ho veurem.
L'any passat ja en parlarem.
Sí, sí, sí.
I per demà,
què tenim?
Demà és una jornada molt especial.
primer perquè, bueno,
tenim la segona pel·lícula
del cicle Eurobronx,
però també tenim una estrena
a Europa,
és a dir,
és molt especial
perquè totes les pel·lícules
que presenten el rec
són estrena a Catalunya,
algunes d'elles són estrena a Espanya,
es passen per primer cop
a l'estat aquí a Tarragona,
però per primer cop
tenim una estrena total europea,
que és una pel·lícula mexicana,
que és un documental
amb molta força,
que et deixa clavat a la cadira,
amb molt pocs elements,
però que t'atrapa,
et sedueix
i et sorprèn a la vegada.
Posem el tràiler
i comencem a obrir boca.
No, no, no,
jo soc la tia.
Su tia.
Ajá.
Pero su mamà de él
con el señor
están separados.
¿Y usted es la tutora del niño?
No, o sea,
su papà y él
viven conmigo en mi casa.
Ah, ya.
¿Y la señora vive
por separado?
Ella,
quién sabe dónde vive.
No sabe.
No.
Desconocen.
Es de cómo rescataron
a mi, entonces.
¿Por qué ya me lo llevo?
Ah, por voluntad propia?
Sí.
¿Qué le dijo?
Si ella ya no lo soportaba,
que lo iba a internar
o este...
o lo iba a meter
a un hospital
para no sé qué tanto me dijo.
Es que déjalo allí.
Ya.
Ok.
Això que estem sentint,
això que estem sentint
és bàsicament
la base del documental,
d'aquí el títol,
el cuarto desnudo,
perquè és rodat
en un únic espai,
que és la sala,
a la sala de consultes
d'un psicòleg pediatra
i tracta
amb diversos nens
i et dic,
és una pel·lícula
que només amb aquests elements,
només amb aquest espai,
t'atrapa totalment
amb les diverses històries
que tenen aquests nois.
Es va estrenar
fa un parell de mesos
a un festival de Mèxic,
al festival de Morelia,
un dels més importants
d'Iberoamèrica
i va guanyar
el primer millor documental
i hem tingut la sort
de poder passar-la aquí.
Segur que qui vagi a veure-la
no quedarà indiferent.
No es quedarà igual, no?
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula
que et pot acompanyar
després durant molt de temps
en el bon sentit.
I, bueno,
serà potser
la millor preparació
per després la inauguració.
Sí, perquè ara anava a dir,
tot això
abans d'inaugurar el festival,
com a tal.
Sí, sí,
això s'hem passat
de modernos en guany.
Inaugureu
després de dos dies
de programació
i després d'uns quants
bombassos ja estirets.
Sí, sí.
Així també
la inauguració
ens servirà
per fer una mica
de balanç
del que ja portem
i de com la gent
ha gaudit
i d'avançar
el que queda encara.
Però és que tenim
una cita molt especial
i per això
hem volgut inaugurar amb ell.
Explica'ns.
És primer
la presentació
d'una nova secció.
Des de l'any passat
una de les maneres
de sobreviure
al sotrac econòmic
que va tenir el festival
va ser
reestructurar
el festival,
crear noves seccions,
donar-li
un nou caire,
subratllar l'essència,
o sigui,
el treball
sobre els nous creadors,
sobre arribar
a la primera pel·lícula,
com es treballa
l'entrada al cinema
i donant voltes
amb aquesta essència,
doncs
una de les idees
que va sorgir
és aquesta secció,
My First Time,
el meu primer cop,
que està dedicat
a recuperar
la primera pel·lícula
o tots ja consagrats,
amb diverses idees.
Doncs primer,
recuperar la trajectòria
de directors
que s'ho mereixien
o que creiem
des del festival
que s'ho mereixien,
després donar exemple
a aquests nous directors
que ens venen a visitar
o futurs nous directors
que venen
i visiten
el festival,
fer veure
que tot i que els principis
són dificultosos
sempre es pot acabar
estructurant la carrera
i després mostrar al públic
que l'òpera primà
no és un gènere,
sinó que és com
un període
dins la carrera
d'un autor,
però sí que
qui veu
una pera prima
té l'oportunitat
de començar
a conèixer
com seran
els autors
del futur,
quins elements,
quines característiques
tindran
les seves pel·lícules
de més endavant.
I vam pensar
que Agustí Villaronga
reunia
totes aquestes
amb la seva
primera pel·lícula,
Tras el Cristal,
reunia
totes aquestes
característiques.
I aquesta és la que es projectarà
demà,
no, perdó,
dijous,
si tu saps de memòria.
Al Metropol.
Molt bé,
tindrem una inauguració
amb la presència
d'Agustí Villaronga,
és un acte
en col·laboració
amb l'Acadèmia del Cinema Català,
amb el qual també
Isona Passola,
la directora de l'Acadèmia,
també serà present,
i tot plegat,
doncs un acte molt emotiu
perquè és curiós
que Isona Passola
va ser la productora
de Pa Negra,
que és la pel·lícula
que l'ha fet
popular
i més famós
i de fet
molta gent
creia que aquesta
era la seva primera pel·lícula
perquè no
el coneixien abans
quan era un director
amb una carrera
molt respectada
i clar,
és curiós que
Isona Passola
que és qui li va produir
la pel·lícula més famosa
ens ajudi a presentar-lo
i a presentar-li
la primera pel·lícula.
I de quin any
és aquesta pel·lícula?
Ho sabem?
Sí, és de l'any 87.
Per tant,
ja fa temps
que volta pel món
el senyor Villero.
Una miqueta,
una miqueta.
Molt bé,
doncs seguim desgranant
la programació.
Arribem ja
a divendres.
Veig aquí
trobades professionals.
Això no és obert
al públic,
entenc?
Això és obert
al públic.
L'únic que t'has d'apuntar
hem fet una convocatòria
per mitjant
de la Tarracofilmòfis
i el Servei
de Desenvolupament Empresarial
de la Generalitat
de Catalunya.
o sigui que tota la gent,
joves professionals
com la Mireia
o els companys,
gent que ja està en actiu
que es poden presentar,
també ho vam provar
l'any passat.
Per primer cop
va funcionar molt bé
i el que fem és
aprofitar tota aquesta gent,
tot aquest talent
que es ve a visitar
a la ciutat
i preguntar-li
les seves experiències
en torna a una temàtica.
Això ho complementem
amb altres convidats
que només venen
per a aquesta jornada concreta
i llavors
abordem tot un tema
d'interès.
I ara,
en guany,
parlarem de
la distribució,
l'exhibició,
com fer que les pel·lícules
es vegin una mica més.
i sobretot ara que...
Bueno,
aquí ens acaben d'obrir un cine,
no?
I bueno,
sembla que nens
sempre a contracorrent
de tothom,
no?
Quan a tot arreu
estan tancant cinemes
aquí a noventut.
Tindrem sales a la ciutat
altre cop
sense haver d'agafar el cotxe.
Sí, sí, sí.
I bueno,
però sí que és veritat
que moltes pel·lícules
es queden sense veure's
i bé això.
I a la tarda
ja tindrem
alguns dels plats
forts de la...
del festival,
de l'edició d'enguany.
El divendres
és un dels dies...
És un dels dies...
Se'ns acumula la feina.
Sí, sí,
és un dels dies potents.
A les 4 comença ja la tarda?
A les 4 ja a tope
amb una estrena a Espanya
d'uns autors
que de fet
em sembla que la Mireia
es coneix.
Ens pot dir
algunes referències?
Algun d'ells,
algun d'autors
que conec,
per exemple,
Costa de mortes,
Luis Patino,
una pel·lícula
molt recomanable.
Aquesta la podrem veure
dissabte.
Aquesta és per dissabte.
Sí,
estàvem parlant
de la pel·lícula
de les 4
de Ben Russell
i Ben Rivers.
Ben Russell
i Ben Rivers
també,
vaig tenir l'ocasió de...
He vist treballs d'ells
i també he pogut veure
alguna cosa,
un petit tast
del que serà la pel·lícula
i realment
és Canyera.
Com la qualificaries?
Perquè els espectadors
diuen Canyera.
Fes de jurat.
Potser pensen que surt
Vin Diesel.
No, Canyera
d'una altra...
Atrevida.
Atrevida i interessant
i realment
com a espectador
no crec que cal fer
aquest repte
que potser estem acostumats
a veure una sèrie de coses
i val la pena
obrir aquestes expectatives.
Vaja,
jo ho plantejo
com un repte interessant
per a aquells
que puguin
i vulguin.
Perquè ara,
pregunta teva
com a jurat,
quina és la vostra funció
com a jurat?
Quines pel·lícules
heu de puntuar?
La nostra funció
seria puntuar
totes aquestes
que entren dins
de My First Time
i...
O per la prima.
O per la prima,
perdó.
Porto un cacau avui,
perdó.
Està una mica nerviosa.
Estressada.
És la teva
de First Time
com a jurat?
També,
sí,
és First Time.
Tothom sap que el First Time
de tothom sona és així com...
Sí,
sí,
i és la primera vegada
si hem vist el festival
de diferents punts de vista
però com ha jurat mai.
Llavors,
a veure,
la nostra funció
ha de ser,
espero,
de tenir un criteri
suficient
com per poder jutjar,
no?
que sigui la millor pel·lícula
o la que nosaltres considerem
la millor pel·lícula
i de fet
és gairebé un regal,
no?,
el que ens fa el REC
fent aquesta proposta
perquè realment
poder prendre part activa
d'una iniciativa
tan maja
com té la ciutat
i a banda de,
doncs,
que és la nostra vocació
poder premiar
d'alguna manera
una pel·lícula més activament.
Sabeu que també hi ha
el premi del públic,
per tant,
tots aquells que hi vagin
que ho sàpien,
que s'inconcions
de votar-ho.
Exacte,
però realment...
I vosaltres,
què feu?
Aneu,
mireu la pel·lícula
i després
feu un debat
i voteu entre tots
o són puntuacions
o com funciona això?
Exacte,
cadascú farà
la seva valoració
i llavors la idea
és trobar un...
Un consens.
Exacte,
un ànima de dir
aquesta o,
si més no,
apropar-nos al màxim.
Vam tenir un dia
de trobada
amb el jurat jove
amb el que vam explicar
diverses anècdotes
de...
Bueno,
com es desenvolupa
de vegades
la tasca de jurat
que de vegades
són coses internes
però potser
hi ha un membre
que li agrada molt
una pel·lícula
i un altre
que li agrada molt
la pel·lícula
totalment oposada
i de fet
no és que t'agradi aquesta,
és que no vols
que guanyi l'altra.
Llavors,
el tercer quart membre
s'esforcen
en trobar
pel·lícules de consens
i bueno,
hi ha moltes qüestions
que...
Hi ha molt anecdotari
darrere
d'aquestes qüestions
de ser jurat
i bueno,
hi ha coses
que millor
que no sortin.
No.
Segur que deu ser
superinteressant
per formar part
d'aquest debat
i saber-ho.
Promet molt,
la veritat.
A més,
la programació
de tots els títols
suposo que serà ben renyit
però...
Des de l'organització
del Festival Rec
ho plantegem
d'una manera
molt especial
perquè ja fem
una aposta
pels nous autors
i per la...
Això,
per les primeres vegades,
no?
I com...
I ajudar a fer carrera
a alguns nous directors
i hi ha una forta implicació
en l'educació
de l'espectador,
en l'educació
en el cinema
i llavors,
clar,
volíem implicar-nos
encara més
en la universitat,
en els centres d'estudi
de la ciutat
i aquesta és una manera
per als que s'han apuntat
al jurat
i als que s'apuntin
l'any que ve
o el següent
de veure el cinema
també d'una altra manera
perquè jo,
per exemple,
fent de jurat
per els puestos
he après molt
perquè de vegades
amb els punts de vista
dels altres
tu no t'ho esperes
en una pel·lícula
que no t'agradava gens
de sobte
l'altra persona
te l'explica
des del seu punt de vista
i dius
home,
doncs,
potser sí que
des d'aquest plantejament
ja m'agrada una mica més
i et sorpresa
a tu mateix
també
la manera d'analitzar
una pel·lícula
que no és teva
sinó que simplement
t'ha agradat
i l'has fet teva
com la defenses
per a convencer els altres
que aquesta
és la que
hauria de guanyar
i és una manera...
Clar, també és una gran responsabilitat
Sí, això sí,
totalment,
totalment,
per això esperem
fer-ho amb el major criteri
i dintre de tot...
Confiem en vosaltres.
Seguim anomenant
més pel·lícules
perquè estem a divendres
què ens dius
de Family Tour?
Sí,
després d'aquesta
I Spelled
The War of the Darkness
que és una de les apostes
del festival
i han dit
que és una pel·lícula
molt arriscada
arriscada en el sentit
de vanguardista
que és pràcticament
és com una...
és com si fos un quadre
podia estar...
De fet,
aquesta pel·lícula
podia estar projectada
en un museu
en una sala d'ara
Sí, sí, sí.
És pràcticament
aquests creuaments
entre art i cinema
que es donen molt
al cinema contemporani actual
i aquí a la ciutat
no tenim
moltes oportunitats
de gaudir-ho
i per això creiem
que el festival
una de les seves responsabilitats
és aquesta, no?
Sempre fem...
Hem fet ja diversos programes especials
i de vegades
recollim cosetes
com la pel·lícula
que s'està passant ara
The Night Love
és un recordatori
de les Girls on Fire
per exemple
o la que veurem avui
a les 10 de la nit
i fa dos anys
vam fer un cicle
que es deia
Box to Box
de la Galeria
la Taquilla
i aquesta pot seguir
una miqueta
aquest, diguem, no?
I després a les 6
tenim
la pel·lícula catalana
del festival
que és una pel·lícula
molt especial
per Línia de Torres
una noia
que va estudiar a l'ESCAC
i protagonitzada
per la Núria Gago
que ara mateix
viu a Madrid
però molt coneguda
per diverses sèries
de TV3
i pel·lícules
i també amb una banda sonora
molt maca
amb grups catalans
amb grups catalans
i bueno
de fet
en banda de les cançons
que s'escolten
hi ha un concert
durant la pel·lícula
que em sembla
que és
la Joana Serrat
doncs la Joana Serrat
l'escoltem
ara mateix
per qui no la conegui
el meu regne
s'està enfonsant
si els ocells
ja no volen
tant
i els ocells
intentem
Fins demà!
Aquesta és una de les pel·lícules que sona
i un dels punts emotius
de la pel·lícula, aquest concert.
És una pel·lícula amb un dispositiu, una manera
d'estar realitzada molt especial
perquè és la família de la directora
però
el paper que hauria de fer ella
ha posat una actriu
que és la Núria Gago, no?
Perquè és una espècie d'autobiografia però
no ha donat l'últim pas que és com
autointerpretar-se.
Llavors ha posat una actriu
i es crea com una situació
prou curiosa, com entre
ficció i documental, perquè clar
és un pare, sa mare, sa germana
interactuant amb una actriu que fa d'ella
i és, bueno
tot aquest punt tan
entranyable familiar però alhora
aquest xoc
que de fet vol representar una mica
el sentit o l'argument
de la pel·lícula, que és després d'estar vivint
diversos anys a Mèxic, torna a casa
i és aquest xoc de trobar-se
si és la mateixa o ja no
o ja no
que la tracta com una nena
però ja no
una mica el paper aquest
de la família que et dona molt l'amor
però també
t'escanya una mica
segons com
i bueno
tracta aquests temes
d'una manera molt acurada
i molt tendra
i bueno
amb aquest a nivell estilístic
doncs aquesta novetat, no?
després tenim
Zoran
és una estrena a l'estat espanyol
una comèdia
una de les comèdies del festival
que hagi gaudit a Movo
i que la passem avui
aquesta és una comèdia
molt més esbojarrada
sobre el món del vi
al nord d'Itàlia
el Friuli
i bueno
una mica també
amb aquestes barreges que hi ha
perquè Friuli està fent frontera amb Eslovènia
i aquestes
bueno
qüestions de
liades
idiomàtiques
i lingüístiques
etcètera
abans deien que també
ens agrada recollir
anar recollint fils
que hem deixat
a les altres edicions
i a la nit
per tancar
les sessions de pel·lícules
perquè després
ve un concert
doncs tenim una pel·lícula d'Islàndia
l'any passat vam fer
una retrospectiva
de pel·lícules islandeses actuals
i en guany tenim
la candidata als Òscars d'Islàndia
una pel·lícula espectacular
preciosa
amb
una presència dels paisatges
de tota l'illa
sí, això anava a dir
això
fa pinta de paisatges
que ens deixa
paisatges
i cavalls
és a dir
és una pel·lícula
bueno
a Sant Sebastián
quan es va estrenar
i es va endur el premi
al millor realitzador jove
és a dir
ideal pel rec
diguéssim
molt bé
té una forta càrrega d'ironia
en diverses històries
i el director
també és molt catxondo
de fet li van dir
que era com
el costuríca nòrdic
i ell sempre deia
que bueno
que és una pel·lícula
per gaudir
per veure una cultura diferent
per riure
per passar-t'ho bé amb ella
i que
per a qui no s'ho passi bé
sempre pot disfrutar
de paisatges
i cavalls bonics
això és el que deia el director
ja tenim excusa
per anar-hi
i què més?
dissabte
més pel·lícules
totes pinten superbé
no es pot triar
has d'anar totes
t'has d'instal·lar
allà a campatge
a l'antiga audiència
i mirar
i això
sí
dissabte ja
tenim una altra tongada
de pel·lícules
molt importants
que bueno
tenim de Selfie Giant
el gegant egoista
que està siguent
un dels èxits
d'Anglaterra
i a la temporada
de festivals
de fet
és finalista
els premis lux
de la Unió Europea
i bueno
ja la noia
li diuen
la Ken Loach
d'aquest segle
com buscant un referent
important
de la cinematografia anglesa
i després tenim
l'estrena a Catalunya
d'una pel·lícula espanyola
que ha tingut molt d'impacte
aquesta té nom ja
té nom ja
sí
ja arriba
perquè es va estrenar
al Festival de Locarno
que és un dels
fora del
de
això que és
Can, Venècia, Berlín
és com el que ve després
el següent
Locarno
molt molt prestigiós
i va participar aquí
el primer cop que es veia
va guanyar
el premi
al millor director emergent
com hem dit
amb la irlandesa
ideal pel rec
millor director emergent
i és un noi gallec
que
bueno
crec
la Mireia
coneix alguna coseta
ha vist alguna cosa
de la peli
sembla una mica espia
que la tenim aquí
ha vist cosetes
per ser llorat jove
ja
ha vist algunes coses
parlaré massa
si no
si no
la veritat
és que
és molt prometedor
vull dir
crec que és una altra proposta
també poc vista
pel que entenem
com el típic cinema
o cinema més convencional
llavors
és una altra proposta
de les que jo
em marcaria gairebé
com les de Ben Russell
i Ben Rivers
que dèiem
una nova suggerència
en el panorama audiovisual
dels espectadors
que hi puguin anar
va cap al documental
però no
només pel títol
és el poc que he pogut
és un documental
però fet d'una manera
molt paisatgística
és bàsicament
un estudi
d'aquest
d'aquest paisatge
místic
i mític
que és la costa
de la mort
de Galícia
10 anys
després del prestigio
precisament
i cada plànol
és com un quadre
en muy bien
i veiem
com la gent
que viu
a la costa
de la mort
lluita
per sobreviure
extreu el millor
que pot
d'aquell paisatge
i al final
és l'ésser humà
amb la natura
fent una espècie
de dansa
contínua
com un tango
forçat
i bueno
la veritat
és que és una pel·lícula
molt
potser l'adjectiu
definitori
seria molt hipnòtica
si et deixes endur
i et deixes
acompanyar
de les imatges
que ens regala
en Lois Patiño
que serà amb nosaltres
per presentar la pel·lícula
per embolcallar-la
doncs és una pel·lícula
que sorprendrà
molta gent
i bueno
l'altre dia
em preguntaven
si
bueno
doncs ara
aquesta ciutat encara
o ara fa uns mesos
que ja no tenim
centre d'art
potser aquestes dos
propostes
com bé ha suggerit
la Mireia River
Costa de morte
i la pel·lícula
i divendres a les 4
a Spelto World of Darkness
serien les propostes
més artístiques
de tot el festival
o sigui
tots aquells
que estiguin hàbits
de veure cosetes
que abans es veien
al centre d'art
o al museu d'art modern
o així
haurien de visitar
a més ens acompanyen
els autors
o sigui
tenim aquest luxe
que ells les presenten
molt bé
i continuem
que encara queden més pel·lis
dissabte a les 8
tenim Shopping
és la pel·lícula
més llunyana
del festival
llunyana
no per la temàtica
perquè jo crec que
és d'aquestes
que pot agradar
tot tipus de públic
sinó perquè ve de Nova Zelanda
Antipodes
ve les Antipodes total
de fet és la pel·lícula
que ens ha fet patir més
pel trasllat
perquè no arribava mai
va estar dos dies
viatjant
i ens apropa
a una realitat
molt desconeguda
molt desconeguda
perquè és la vida
d'un adolescent
i va guanyar
al Festival de Berlín
el premi especial
a la secció
dedicada a aquestes pel·lícules
que són com
de joves
que busquen
el seu espai
al món
i és molt especial
perquè comença
com aquest tipus
de pel·li
coming age
story
en plan
de nois
que es fan grans
i acaba sent
pràcticament
un thriller
i parlant de thrillers
ja tenim com
la conclusió
de la secció
opera prima
i del cicle
Eurobronx
si aquest és un mix
està aquí
amb els dos colors
el thriller
italià
Salvo
Salvo
es va estrenar
al Festival de Can
a la setmana
de la crítica
i va ser un cop de puny
directament
perquè
es va passar
en un horari
que era a les 8 del matí
com dient
a veure qui va veure
aquesta pel·li
allò l'han posat aquí
perquè ningú
la vagi a veure
i de seguida
des del primer mes passis
va córrer com la pòlvora
que aquesta seria
una de les favorites
i de fet
va guanyar
el primer del públic
el primer del jurat
de la setmana de la crítica
i tindrem el seu director
presentant-la
és a dir
estaran tots per aquí
no hi ha excusa
bueno
directors tenim diversos
sí sí
tenim els dos italians
és a dir
de la pel·lícula
Zoran
el meu nebot babau
la comèdia que hem dit
per divendres
el director
anglès
bueno
d'origen nord-americà
Ben Russell
que presentarà
aquesta pel·lícula
vanguardista
artística
del divendres
a les 4 de la tarda
Lois Patino
que arriba de Florencia
perquè des que va guanyar
lo de Carno
no ha parat
per tot el món
està de gira
està de gira
està de bolos
així com si fos
un rolling
presentarà
costa de morte
el dissabte
a les 6 de la tarda
i després
Antonio Piaggia
presentarà
Salvo
que és aquest thriller
amb una mica
de toc
de drama romàntic
també
quines barreges
més estranyes
això és el cine contemporani
els directors s'atreveixen
no hi ha un gènere
on està tot contaminat
això és lo maco
que té també
primer la qüestió
de l'òpera prima
perquè el director
encara té llibertat
per atribir-se
per provar coses
que no han sigut devorat
pel mercat
diguéssim
i proven
volen demostrar
el que són capaços de fer
i també una mica
la selecció
que fem nosaltres
que volem fer un panorama
de les diverses maneres
de treballar
i un ventall
de tots els estils
que hi ha
és a dir
que aquests
potencials espectadors
que diguin
jo aniria a veure
alguna pel·li
el rei
però clar
són totes així
com de
per ser original
són rares
són d'autor
quin pal
bueno home
segur
si esculls
la que no toca
doncs potser
però procurem
que hi hagi
per a tots els autors
i pot haver dit
doncs això
des d'una comedia esbojarrada
fins a un tríder
perquè la nostra idea
és fer un ventall
de totes les maneres
d'arribar al cinema
que tothom hi trobi
alguna cosa
que tothom hi trobi
i el d'això
i també no us en esteu
de les activitats paral·leles
que ja ens queda poquet temps
però farem un repàs
hi ha concerts
de fet
avui n'hi ha un
no ahir
n'hi havia un
ahir n'hi havia un
sempre una miqueta
per amenitzar
entre peli i peli
allà mateix
davant de l'antiga audiència
sí
al bar Quino
tenim la sessió familiar
el diumenge
dia vuit
fixa't si abarquem
tot el públic
sí sí
fins i tot
per les mares de família
per poder anar
acompanyades
de la prole
i també poden venir
si volen
mira com
en guany
hem arribat
a una col·laboració
volíem anar
hem passat
d'una pel·lícula
mitges
amb el grup
tecletes
sí
el col·lectiu
tecletes
i volíem anar
una mica més
enllà
amb la col·laboració
vam dir
clar
una cosa és una pel·li
perquè vagin amb els nens
i l'altra
i si volen anar
els pares
tots sols
a veure una pel·li
hem muntat un taller
de cinema
el divendres
i el dissabte
a les 6
i així poden deixar
els nens una mica
aparcats
exacte
i poden anar
ells i elles
sols
a veure la pel·lícula
i això serà
el quino
també
i per 5 euros
en baranar inclòs
és que és un xollo
pim pam
tot allò
ens guardaria
taller de cinema
que alguna cosa
aprendran
se suposa
i el baranar
per 5 euros
a partir de 2 quarts
de 6
ja es poden trobar allà
i a les 6
doncs això
les mames i els papes
a veure la pel·lícula
d'antiga audiència
i els nens
aprenent també
de cinema
i disfrutant
objectiu d'enguany del rec
que no hi hagi excuses
per no anar-hi
el preu tampoc és excusa
ja ho vam dir
5 euros per sessió
hi havia els abonaments
que ja estan caducats
si els abonaments
vam fer un preu especial
que va durar fins fa 15 dies
que van volar
i ara també hi ha els abonaments
que si compres
doncs te surt a 4 euros
la pel·lícula
que no està gens malament
i més sessions paral·leles
la nit bizarra
això és un dels plats forts
també
per la gent
que vagi a la marxa
això no sé també
si deixar-li
que ho expliqui la Mireia
perquè crec que ha assistit
d'alguna ocasió
alguna
has patit alguna
algun record
sí que no se sap
si el record és bo dolent
o difús
o tota l'hora
un altre
en què consisteix
la nit bizarra
bé vindrà un grup
aquest any
ve a los ganglios
on podeu veure-ho
vaja
ficant a internet
trobareu de tot
i vaja
vull dir
és tota una experiència
hi ha projecció també
i més que res
l'interessant
és tot l'ambient
si diem que un festival
és un punt de trobada
a la nit
ja és l'explosió
de trobada
això no és a l'antiga audiència
és a zero
és a la sala zero
és la segona residència
també és un moment
que deixem de ser cinèfils
comencem a ser cinèfagos
persones
bueno
persones deshumanes
i llavors
tot a mena
de qüestions
de la cutres
més brillant
tot pot sortir
més descacharrants
fins que et sagnin
les retines
per dir-ho d'alguna manera
enguany
tornem a comptar
amb la col·laboració
d'un grup
no sé si paramilitar
o paramental
que ens diu
La Inèrcia
que és un col·lectiu
que bueno
fèiem un programa de ràdio
a Ràdio Constantí
i que ens regalen
un vídeo
que recull
lo puto peor
bueno
aquesta sí que fa una mica de por
sí
això dèiem que és
al zero
el divendres
a mitjanit
o una mica abans
comença una mica abans
per tirar els vídeos
i anar preparant
i veure alguns dels curs
aquests més despaterrans
i ja després acabaríem
amb
amb los ganglios
molt bé
i
la clausura del festival
és també
una bomba
no?
Adalí
emperador de l'acció
explica'ns
sí
això
tornem al metropol
com havíem anat
a la inauguració
i bueno
no sé si sabeu
s'està preparant
des dels últims mesos
ja pràcticament
dos anys
un documental
sobre aquella visita
galàctica
que va fer
Salvador Dalí
ara fa 40 anys
a la ciutat
per celebrar
el vi mil·lenari
de la fundació
de Tarraco
o sigui
tot sona molt
molt de línia
i
s'ha fet un treball
titànic
de recerca
d'imatges d'arxiu
de records
d'aquella visita
el documental
estan treballant
sobre gent
que ho va viure
i llavors
més que presentar
el documental
hem volgut fer
un treball
sobre aquest material
que ja s'ha trobat
i llavors hem preparat
una mena de concert
espectacle
amb imatges d'arxiu
veurem el Dalí
passejant
en acció
sí
passejant per la Rambla
pujada en un elefant
de cartró
després el veurem
al Camp de Mar
fent un discurs
molt estrafolari
també
i animacions
que s'han fet
per al documental
especialment
i la música
hi haurà música
i la música
que això és
el Xavi de la Salut
que són els autors
de la banda sonora
perfecte
del documental
comparany aquí a Tarragona Ràdio
per cert
que fa el programa de jazz
que déu-n'hi-do
ha creat una banda sonora
molt espectacular
per al documental
i ens farà un petit tastet
per a la col·lenda
tot això enmig
d'anar donant premis
ja veieu
que és tot
molt surrealista
amb
l'espíritu
del divino
convidat queda
doncs
doncs bé
no sé
si vols aportar
alguna cosa més
com a jurat
jove
jo que corrin
cap a la primera sessió
el que puguin
i que s'enganquin
i que s'hi quedin
ja
fins dissabte
intensiu
molt bé
ja ve alguna cosa
que ens hagi
faltat
per recalcar
no
jo els deixaria
potser
amb ganes
d'anar
a la Noche Bizarra
per exemple
que són dels sectes
més populars
sí
punxem
los ganglios
i els esperem
a tots
a l'antiga audiència
i al Teatre Metropol
i al Barquino
i a l'Acero
i a tots els espais
on fem el rec
doncs
quedeu convidats
tots
us deixem amb los ganglios
i marxem corrents
cap a l'antiga audiència
que hi ha projecció
d'aquí mitjoreta
omg
omg
si algo no lo entiendes
pones
what the fuck
esto me hace gracia
pongo lol
lol
esto es que te ríes
jajajajajajaj
esto es que te tronchas
lol
esto es que te has quedado flipao
what the fuck
mírate este vídeo
lol
mira la madera
omg
mira estos colgados
what the fuck
esto es que le quieres
con un tres y un pico
podría ser un pito
escasez lingüística en la red
si algo te hace gracia pones lol
si algo te tremece pones omg
si algo no lo entiendes
esto me hace gracia
pongo lol
lol
esto es que te ríes
jajajajajajajajajajajajajajaja
esto es que te tronchas
lol
esto es que te has quedado flipao
what the fuck
mírate este vídeo
lol
mira la madera
omg
mira estos colgados
what the fuck
esto es que le quieres
Con un tres y un pico
Podría ser un pito
Escasez lingüística en la red
Esto es que te has quedado flipado
What the fuck