Comença Tràfic d'extraccions amb Núria Calvó.
Bona tarda, creuem els dits perquè no ens en passi cap de grossa, que avui em temo que tenim el dia agafe.
I dit això, prevenció, comencem el tràfic d'abstraccions aquí a Tarragona Ràdio.
I avui tenim un munt de propostes. Comencem aquests programes que diríem que són extra,
que no estàvem acostumats a continuar la programació després de Sant Joan, aquí a Tarragona Ràdio,
i en guany ens han convidat. Ens han convidat a passar el que queda de juny, és a dir, avui,
i tot el mes de juliol, aquí amb vosaltres, si ens voleu acompanyar.
En aquest espai en què fem, bàsicament, el que ens ve de gust cada setmana, segons l'humor que tenim,
i també us proposem coses, per si de cas us interessen.
Avui començarem a escoltar un artista de Tarragona, que ens l'estimem un munt,
i que es diu Espaldamaceta, el José Juan González, que té un bolo, avui, em sembla, o demà, a Cabrils,
i té bolo al Pop Art, a Arbúcies, un dels festivals entranyables en què hi haurà la floinata de l'escena catalana.
Compartirà escenari amb un petit de Caleril, amb el Josep Pedrals i els nens eutròfics,
que no els hem vist mai i els hi tenim bastantes ganes,
amb l'habitació en Roja, per exemple, amb els Oliva Trencada, amb els Estan Steel...
i l'Espaldamaceta està presentant el seu nou format de trio elèctric.
I, en primícia, bé, en primícia no, escoltem el single, el que ja té el vídeo disponible,
doncs l'escoltarem.
El Te puedo confesar un secreto en format elèctric,
ja no és allò de la corda de nylon amunt i avall.
Escolteu, escolteu.
L'Espaldamaceta està presentant l'Espaldamaceta està presentant l'Espaldamaceta de l'Espaldamaceta de l'Espaldamaceta.
En casi todos los demás, un día confesé,
y ya no pienso hacerlo más.
Y quise morir al verle enmudecer.
Liberal Engineer 123
Veia confiar ofurda tanto escogí el momento.
Con cuidado.
Pues a mí no, me lo estás diciendo de verdad.
Qué fuerte chaval, te lo tendrías que mirar.
Y se acabó, solía verme en los demás.
Y así sin más, el del espejo ya no era yo.
Ahora mi secreto me lo escondo, lo mimo en mi interior.
Y estoy mejor.
Si es cierto que, el desengaño se suele curar.
Si es cierto que, el desengaño se suele curar.
Entonces tal vez, pueda volver a intentarlo sacar.
Y me arriesgaré a no volver a creer más en mí.
Pero aunque me digas que me comprendes, porque te iba a creer.
No, ya nunca lo haré.
No, ya nunca lo haré.
No, ya nunca lo haré.
No, ya nunca lo haré.
A veces me avergüento, pero no quiero para nada perderlo.
Pues era l'espaldamaceta que demà té concert a Cabrils.
Y el dissabte de matinada, tres quarts de una de la matinada,
ya cap a diumenge, toca en el Pop Art.
Allà dalt, Arbúcies, aneu-hi si podeu.
Ell ja va presentar el trio elèctric aquí a Tarragona, per cert,
i va triomfar al zero.
I continuem amb Agenda.
Avui, programa farcit d'Agenda per aquest cap de setmana
i part de la setmana que ve, també.
Avui comença el FIT, el Festival Internacional de Teatre de Tarragona.
Els amics del Trono Villegas se n'han tornat a sortir,
de muntar aquest festival, i ho faran amb molta dignitat. Esperem.
Hem fet una tria, hem fet una tria de tres de les obres que presenten,
o dels muntatges, i sempre us recomanem el dimecres,
el sortir d'aquí, que anem tots cap al metropol, i avui també.
El que passa és que avui tenim una miqueta més de marge.
Avui comencen a dos quarts de deu, i a la inauguració del FIT,
amb una obra que es titula Los ojos, de Pablo Messiet.
I la sinopsi seria aquesta.
Una mare i una filla, Natàlia i Marianela, amb dues tucumanes.
Però en el poble de Castella on van arribar arrossegades per l'amor de Natàlia
cap a un italià del que mai més en va saber res, només són argentines.
Una noia enamorada, un noi sec, Marianela i Pablo.
Ell mai hi va poder veure, però reconeix el món per les seves textures,
veus, olors i sabors.
una oftalmòloga que jura poder fer el miracle.
Pablo i Chabuca.
Una història sobre la recerca d'un lloc en el món,
la fragilitat de les relacions i la capacitat aclaridora de la distància.
Sobre l'amor, la terra i la vista.
O sobre la manca de qualsevol de les tres coses.
I mentre ens acompanya la Torpe Bras de Fons,
nova sintonia per als temes d'agenda,
una altra recomanació dins del FIT del Festival Internacional de Teatre.
Demà, dijous, a les 10 de la nit, al Conservatori de Música,
Cuentos Cruentos, de versió original Quartet i Teatro Calánime.
Espectacle musical amb una visió irreverent i contemporània de velles històries.
En un món urbà i terriblement quotidià,
els personatges no tenen una vida de conte.
Els set nans estan a l'atur.
Els tres porquets no troben una casa digna.
La ventafocs és obesa i no guanya per sabatetes de cristall.
Alicia es perd per culpa de les pastilles al País de les Meravelles.
Un gos amb vocació d'artista que signa com Van Dog.
Històries explicades amb destresa pels cantants i músics
en un espectacle fresc, nou i d'una energia magnètica.
I un altre dels espectacles destacats d'aquesta edició del FIT de 2013
seria el The Furies, un concert de rock teatral de Kindle Theatre Company.
Aquests venen del Regne Unit.
Dissabte 29 a dos quarts d'11 a la Casa Canals.
Només per veure la Casa Canals ja val la pena.
Les Furies barreja amb contundència rock, metal i sol amb text i poesia
per tornar a explicar la tragèdia grega de Clitemnestra.
Relatada a través dels ulls de les Furies de Clitemnestra,
aquesta és la història definitiva de l'enveja, la ira i la venjança.
La banda és liderada per tres dones molt diferents.
Vivian Vengeance, curvilínia i operística,
Alexa Envy, una serp rosa i deliciosa,
i Bobby Rage, una criatura andrògina a l'estil Bowie amb una veu profunda.
És un espectacle que colpeja directament els budells.
Brillant, potent, ple de bellesa.
Un esdeveniment alliberador per a qualsevol persona
que li agradi deixar-se anar del tot.
Doncs tenim Festival de Teatre aquí a Tarragona,
i cap allà baix a les Terres de l'Ebre comença el Boesia,
demà mateix, dijous dia 27,
amb un sopar de presentació de la Boesia 2013
a les entitats i associacions de Deltebra,
a càrrec de Gervàs i Aspa, Javier Caballero, Carles Acmor,
Miquel Àngel Marín i Eugeni Perea.
Més actes destacats, divendres 28, per exemple,
la Bourromeria de la Coetera del Pont de Rafeló,
la Coetera de l'Ermita de l'Aldea,
l'Oxiulà dels Coets,
Bou dinar a l'Ermita de l'Aldea
i Paco Ibáñez canta a los poetas latinoamericanos.
El dissabte destaquem un Registral a la Barcaça,
marató d'empels de boesia
amb tota classe d'encenalls artístics.
El dimenje, 30 de juny,
fan un dinar de Bou Germanó
amb la Franja de Ponent, a Deltebra.
I ja l'altra setmana, dissabte 16, a Vandellós,
l'O Bou Senglar baixa a la plaça,
la setena edició de la boesia a Vandellós,
la revista Caminada i Recitral a Cal Bou, a Cal Macari.
I el dimarts 9 de juliol, a Deltebra,
Roberto Olivan i Deltebra Dansa
conviden als boetes,
boesia fonètica i sonora.
Ja ho veieu,
bous per a tots els gustos,
allà a baix, a l'illa dels bous.
I ara un parell de propostes diríem farigoleres d'aquestes, d'anar al camp.
En aquest cas, no farigolera, sinó espigolera,
perquè els amics de l'Hord de la Sínia, d'Altafulla,
ens proposen descobrir el món màgic de l'espígol.
Recolectarem espígol, la bàndula, la tifòlia
i ens submergirem en un món indescriptible
on experimentarem amb els sentits
i aprendrem a utilitzar-lo per fer infusions,
esprits, olis de massatge, saquets d'olor, rams...
No t'ho perdis, serà una experiència vital
que et farà descobrir moltes sensacions.
aquest proper dissabte, dia 29, de les 10.30 a dos quarts de dues del migdia,
pel preu de 20 euros.
a l'Hord de la Sínia, Altafulla, allà, tocant a Tamarit.
I l'altra proposta farigolera, en aquest cas no,
perquè és de riu, és la d'Algata,
del grup d'amics de Toni Atchon,
que aquest cap de setmana, el dia 30,
se'n van bogant en caiac pel riu Ebre.
Cada any fan una sortida d'aquestes de caiac
i en aquesta ocasió van de Benifallet a Xerta,
veuran la desembocadura del riu Canaletes, per exemple,
i bogaran també per la sud de Xerta,
per allà, a la rasclosa lateral.
Si voleu més informació,
www.gata.cat
I hem dit que la cosa avui anava d'agenda,
i fem un salt, fem un salt la setmana que ve,
perquè se'ns acumula la feina.
Tenim dos festivals, un festival recuperat i benvingut,
a Torre d'en Barra, a la traviesa, al màgic festival,
i un festival que coincideix, que plega.
El Faradai 2013 serà l'última edició.
Tots dos festivals, doncs el mateix cap de setmana,
el cap de setmana que ve, primer cap de setmana de juliol.
Anem a fer un tastet de cadascun.
Per començar, recordem un dels grups que ens han fet pensar d'on venim.
Això lliga amb uns programes que tenim preparats,
que ja us ho explicarem més endavant.
En el màgic festival de Torre d'en Barra, de la traviesa,
tenim els eixbarts, un grup de Múrcia molt psicodèlic, molt canyero,
i tenim també els carrons que feien delícies com aquestes, Sunshine.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Doncs aquí estem fent propaganda del Màgic Festival, un festival que tindrà lloc aquest cap de setmana que ve, no l'altre, a la traviesa a Torre d'en Barra.
I uns altres que visitaran aquest Màgic Festival, desena edició, ja recuperat, són els Cuzo.
els Cuzo.
Ens ha jugat un tema que pertany al seu últim disc, que es diu Són imaginacions teves, d'aquest any, del 2013, i el tema en qüestió es titula La mossara, aquí mateix.
si mireu cap a l'oest, doncs és cap allà on sapona el sol en aquestes èpoques de l'any, una mica més enllà i tot, ara mateix sapon a Montral.
com està, pa, anem a escoltar la mossara per Cuzo.
Màgic Festival
Màgic Festival
Màgic Festival
Màgic Festival
Màgic Festival
I aprofitant aquesta música dels Cuzo, us presentarem una altra activitat que també té lloc aquest cap de setmana.
Això sí que és bastant, bastant farigolero, seguint la broma que hem començat abans.
Es diu Pressentits, i Pressentits és preparar-se per l'acció d'atendre amb els cinc sentits.
És una eina per cultivar l'ara i aquí davant dels petits moments de la quotidianitat i reaprendre a gaudir de les petites coses.
Si ens fem sensibles a les coses menudes que podem palpar sensorialment, aquest fet ens ajuda a connectar amb el nostre ésser intern més proper a la intuïció.
És un regal per donar-nos el plaer de sentir, recuperant la sensualitat de les sensacions, sentint de manera més intensa el que habitualment percebem de manera fugissera o passatgera.
És una experiència per aïllar la percepció dels sentits o cultivar l'art lúdic i creatiu de combinar-los.
Això passarà aquest cap de setmana, 29 i 30 de juny, a partir del dissabte a les 10 del matí.
És un taller que s'acaba el diumenge a quarts de vuit del vespre i serà el pla de Manlleu en una masia que es diu les Torres de Selma.
Un preu de 130 euros per tot el cap de setmana i la responsable és la Laura Relea.
Ella es dedica a la música, és il·lustradora i art terapeuta.
És un artista tast a ulletes que gaudeix de les plantes, del menjar, dels massatges i de l'exploració amb els sentits.
Si en teniu ganes pot ser xulíssim.
Necessiteu un objecte pel qual sentiu especial proximitat amb un o diversos sentits.
També ganes d'experimentar i il·lusió i roba còmode i els 130 euros, esclar.
Més informació, presentits arroba yahoo.es
I estàvem parlant del festival de la traviesa del màgic festival i hem deixat una miqueta de banda el Faraday, el de Vilanova, que coincideix en dates en guany.
Llàstima perquè tindrem el cor dividit per variar.
Al Faraday actuen artistes d'aquests que són l'ara, com els Tokyo Sex Distraction, que també ja fa temps que ronden.
Com els nous, novíssims d'aquest any, de l'any passat, el Paco Sant, uns Pony Bravo, un John Talabot.
I els representants d'allà on venim, que és la idea dels programes del juliol, la novetat d'enguany.
Hi ha el Mickey Puig, Punxant. El Mickey Puig el vam conèixer amb Los Sencillos, amb aquell Bonito Es, a mitjans dels 90.
I hi ha un grup que ens tenia el cor robat en l'època aquella, que anàvem de sinistres.
Bueno, l'època pre-Britpop, diríem.
Són de House of Love. Anem a escoltar una cançó, a veure si la reconeixeu. Es deia Christine.
Christine, still walking in me, still talking in me.
Christine, Christine, such a sense of loss.
And the baby cried, Christine, Christine.
And the whole world dragged her stand.
And the whole world turned aside. Christine.
You're in deep. Christine.
Christine. With a godlike glow. Christine. Christine.
Heart of the glory of me. Chaos in the big sea.
Music Doors in the big sea.
irgendwelos yang menace.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I l'Ecirque actuarà també el 27 de juliol dins de la programació que es fa a la Palmera de Cultura de Carrer.
Això està a punt de començar també.
Des de la setmana que ve, mitjans de setmana fins a principis d'agost, cada setmana un munt de propostes a la Palmera, allà a la plaça Imperial Tarraco, aquí al costat, vaja.
I dit tot això, sempre procurant que no us avorriu, si esteu per aquí a Tarragona i a la vora, doncs aquí ho deixarem recordant els amics de l'Ecirque amb un dels temes del seu flamant disc, que es diu Supernova Fan.
La setmana que ve, més tràfic d'abstraccions, si així voleu, Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!