No, no, no, no perdem el fil, tot al contrari.
Berta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Que tal, com estàs?
Bé, amb una mica de caloreta, no?
Fa un temps una mica estonant.
No, tu creus?
Sí, 30 graus, possiblement, aquí a Tarragona.
T'arrava a comentar, que t'ho he dit també abans,
32 graus, m'amarcava a mirar el cotxe i dic, no pot ser,
són les 5 de la tarda, veia bé les 5.
16 d'octubre, no, avui?
Sí, sí, en un principi sí, però deixa'm que potser algú hagi canviat
i no ens hagi avisat.
Sí, no?
Com passa moltes vegades a l'ordinador, que vas a mirar l'hora
i potser està desterotada la data, eh?
Sí, sí, sí.
Bé, doncs mira...
A veure si des d'allà a dalt han canviat la data per l'ordinador,
perquè el joc que estaven fent no era el que tocava.
Aguantarem, aguantarem.
Ui, i tant, que aguantarem.
Bé, doncs...
De què parlem avui, Berta?
Ja arribarà la tardor, ja arribarà.
Jo la trobo a faltar, eh?
Bé, doncs avui volia parlar de dos temes,
però el que podem fer, el que podem fer és, un, tractar-lo així, en profunditat,
o sigui, deixar-lo enllestit, no?
Sí, enllestit.
I l'altre, tocar-lo de passada i avançar a dir,
la setmana que ve en parlarem amb més profunditat.
Més, d'això.
Sí, això mateix, la setmana que ve, més.
Més.
Sí.
Aleshores, doncs, el que he triat per parlar en profunditat,
per deixar-lo enllestit,
és un projecte que es diu The Human Brain Project,
o sigui, el projecte del cervell humà.
Una cosa molt interessant.
Quina poma fas, eh?
No, no, no, això a nivell internacional,
i és perquè millorin moltes coses que són millorables.
Sí?
No, no, no, no, no volem construir la màquina perfecta,
ni el superhome perfecte, ni...
No, no, no, no, es tracta de millorar,
o més aviat conèixer com funciona el cervell humà,
perquè en segle XXI encara és la gran desconeguda,
aquesta part del cos, no?
És la part més desconeguda del cos humà.
El cervell humà.
I mira que l'hem intentat buidar de totes les maneres possibles,
però ha estat del tot impossible, això és veritat.
No, no, no, aleshores el repte que s'han posat en aquest projecte,
o sigui, que tranquils, no volem construir cap superhome,
franc-estet ni estil, no, no, no, no.
No, no, no.
Es tracta que coneixent millor el cervell
podrem, doncs, resoldre algunes malalties
que tenen a veure amb això, amb aquesta part del cos,
i, de pas, doncs, també aplicar-ho a la vida diària, no?
Es pot ajudar perquè, doncs, coneixent el cervell humà
podrirem construir ordinadors més eficients.
A través del cervell humà?
Si coneixem el cervell humà com funciona,
podríem construir ordinadors molt més eficients.
Ara ho explicaré.
Bé, aquest és el tema que volem tractar avui.
En profunditat, diguem-ho, no?
El que podem, no?
I, de passada, i ho deixaran per la setmana vinent,
volem parlar de la pel·lícula Gravity,
que està tenint molt d'èxit a cinemes.
La Sílvia m'havia preparat un tràiler.
El tinc, el tinc, eh?
O sigui que l'escoltarem una mica de passada.
Vols posar-ho ja?
No, no, no, serà després, al final.
Ah, de car, de car.
Però és això, farem cinc cèntims,
però la setmana que ve...
Allargarem una mica més.
Sí, allargarem una mica més
perquè és un tema que ens interessa,
perquè Gravity parla d'un tema
que havíem comentat aquí la temporada passada,
o fa d'unes temporades.
És la brossa especial.
És la responsable de moltes de les coses
que li passen als protagonistes.
I aquesta brossa especial
que està orbitant al voltant de la Terra,
mai més ben dit,
o valgui la redundància,
doncs podria causar efectes
que la pel·lícula, esclar,
anant una mica més enllà,
doncs ha pensat que podria passar.
Encara no ha passat, però podria passar.
I per això que volem reflexionar
que aquestes pel·lícules són com un toc d'alerta,
un avís.
És com un miratge, no?,
del que pot arribar a passar
si no ho collem.
que de moment és ficció,
però podria arribar a passar.
Bé, doncs això és el que seria el tema de passada.
Doncs bé, anem, si et sembla bé,
al...
A mi perfecte.
A més a més,
podem estar contents
perquè aquí a Catalunya
tindrem una part
de desenvolupament
d'aquest projecte internacional.
Ah, treballaran des d'aquí?
No, no, no, una part.
Ah, una part.
És un projecte internacional
i és inclòs tot el món.
Tot el món conegut.
Tot el món mundial.
Això mateix, ben bé.
i aleshores, doncs,
doncs, esclar,
han buscat centres
de computació
al llarg del planeta Terra
que tinguin prestigi
i un dels que té prestigi
és aquí a casa nostra,
el Mare Nostrum.
Ah, parlarem del Mare Nostrum.
Però,
què és el projecte Human Rights?
Però deixa que t'ho pregunti.
Així, però així d'una manera esporàdica.
Com que no vol la cosa.
Com que...
Què és el projecte Human Rights?
Doncs mira,
entendre el cervell humà
és un dels grans reptes
amb els que s'enfronta
la ciència del segle XXI.
Si aconseguim abordar
aquest coneixement,
és possible desenvolupar
nous tractaments
destinats a aquelles malalties
que afecten el cervell,
desenvolupar tecnologies informàtiques
avançades d'última generació
i adquirir coneixements
del que ens fa més humans.
És clar,
si podem entendre
com funciona el cervell
ens farà més humans.
Jo penso que sí,
perquè, esclar,
estem...
Però ho busquem
amb aquesta finalitat,
Berta?
Es busca amb la finalitat
de conèixer una miqueta més
l'ésser humà?
Tu ja saps que sempre tinc
les meves dures.
Home, home,
es busca,
com he dit jo,
per tractar aquestes malalties
Alzheimer,
Parkinson,
que són malalties
que sorgeixen del cervell.
Sí.
En principi es tracta d'això.
Que fa que l'ésser humà
no acabi de controlar.
Això mateix,
doncs es tracta
d'aquestes malalties
principals,
n'hi ha d'altres,
però aquestes són
les més conegudes,
malauradament.
Es tracta
de desenvolupar
tecnologies informàtiques
coneixent el cervell humà
més avançades,
però de pas
ens podria fer
més humans.
Jo penso que sí.
Home, jo espero.
si es fan tractar
i no es busca
el suport,
home,
com dèiem abans,
no es tracta
d'experimentar
amb persones,
sinó de conèixer
com funciona el cervell humà,
es podria fer més human.
Home, tu ja saps
que teòricament
l'ésser humà
no utilitza,
bueno,
ni no sé si un 10%
del que tenim,
del que és el cervell,
de la maquinària
del cervell,
no?
I a més,
a més,
deixa'm en l'explicació
que te'n faràs creus
de les avantatges
que serà
descobrir com funciona
el cervell humà
a l'hora d'aplicar
amb tecnologies
com és la computació.
Mira,
però primer,
hi ha tres camps,
que és el futur
de la neurociència,
el futur de la medicina
i la informàtica
del futur.
El futur
de la neurociència.
La neurociència
genera exponencialment
un volum
d'informació
creixent,
així com un coneixement
sobre aspectes específics
relacionats amb cervells
sants i malalts,
en diferents espècies
i en edats diferents,
no?
O sigui,
es tracta d'aprofundir
en la neurociència,
no?
Que és la investigació
o l'especialitat mèdica
que investiga el cervell
com funciona.
Això és la neurociència,
no?
Aleshores,
doncs,
es vol aprofundir,
que és el que deia,
doncs,
coneixent el cervell
podrem
arribar al segon punt
que és el futur
de la medicina,
perquè l'increment
dels costos
a l'atenció primària
o sanitària
i l'augment
de números
de ciutadans europeus
que afronten
això,
la cura
de familiars
amb trastorns
en el cervell,
posen de manifest
la necessitat
de nous avanços,
no?
O sigui que,
esclar,
té uns costos,
ja no parlo
d'econòmics,
sinó costos
emocionals
tenir un familiar
en el qual
se detecta
Parkinson
o en aquest cas
Alzheimer,
que és una de les tragèdies
que estem vivint
actualment,
no?
que tinguis una persona
que és,
que està
però no està,
no?
que tu el representes
com a tal
perquè és ton pare,
és el teu avi,
això mateix,
això són costos
emocionals
molt forts,
molt forts,
més que costos
d'econòmics
que també hi són,
no?
Aleshores,
doncs,
és el futur
de la medicina,
aplicant,
doncs,
aquesta neurociència
al cervell,
doncs,
es podria,
doncs,
mirar a entendre
per què passa
i posar-li remei,
no?
Saber quines són
aquestes petites cèl·lules
que et deixen de funcionar
o que
funcionen
de manera errònia,
no?
I que donen,
doncs,
mala informació,
no?
A les altres cèl·lules del cos.
Això mateix.
I aquí podríem fer un paral·lelisme,
doncs,
els avenços que ha tingut
la investigació,
la recerca del càncer,
que estan sent
molts,
molt,
molt positius
en uns anys de cap aquí,
el càncer,
doncs,
s'ha passat de ser
una malaltia
en la qual
hi havia moltes possibilitats
de demorritre
a si ara,
més aviat,
hi ha una cosa crònica,
si s'agafa temps.
Està en un primer pas,
és un primer pas,
que si s'agafa temps
ja no és allò
que tens
el 90%
que moriràs,
no?
Que ara,
doncs,
se pot pal·liar
i se pot convertir
en malaltia crònica
que,
ostres,
arrossegant,
però almenys
no et moriràs,
no?
És un primer pas.
El següent pas,
no s'ha abansat molt,
eh,
en la qüestió del càncer,
aleshores,
el següent pas serà,
doncs,
disminuir
la categoria de crònica
una cosa,
doncs,
curable,
no?
Que se va per aquí,
no?
Doncs el fet
que ha aconseguit
el càncer,
que s'ha investigat
i s'ha aconseguit
fer passos
molt,
molt,
molt grans,
es vol fer també
amb el cervell
que aquí estem,
doncs,
és el que deia,
no?
Estem encara
molt atreçats,
molt atreçats,
perquè no coneixem
el cervell
i per això
aquest Human Brain Project
doncs,
es tracta
d'incidir
en aquesta part del cos
que encara la tenim
així una mica
no oblidada,
no?
No, no,
i hem prestat atenció,
no, no,
que la tenim,
ostres,
no em surt la paraula,
que no seria
ni en stand-by,
perquè s'està treballant molt.
Sí,
que la tenim desconeguda,
això mateix,
i s'hi oblidada,
no,
perquè sempre
hi hem prestat atenció
al cervell,
és una cosa que
des del temps al temps
sempre hi hem tingut.
A més a més que sempre sorprèn,
sobretot com canalla
que saben molt
i que de cop i volta
hi ha un entel·lecte
molt fort
per part de la canalla petita
que dius
anem a veure
d'on surt aquest entel·lecte
o de gent molt gran
que és el que passa,
que cau en malalties
com la de l'Alzheimer
i que aquesta memòria
la perden totalment,
no?
Anem d'un extrem a l'altre
i tot això
està en aquesta capceta
que tenim dintre
i que anomenem cervell.
Doncs mira,
doncs primer,
esclar,
aquest projecte
es tracta de
guarir persones,
conèixer el cervell
per guarir persones,
que és
el primordial,
el primer cas,
les persones,
no?
Però de pas,
doncs si coneixem el cervell
es pot aplicar
amb la informàtica
del futur.
Mira,
explico,
explico,
resulta que
mentre que els computadors
moderns
exploten
en número
cada vegada
més gran
d'elements
de computació
paral·lela,
s'enfronten
a un mur
d'energia,
o sigui,
el problema
que tenen
els grans
computadors,
que cada vegada
computen més
gràcies a aquesta
computació
paral·lela,
o sigui,
que computadors
tots sincronitzats
en manera paral·lela
i donen
més potència
de computació,
però s'enfronten
a aquest mur
que és d'energia,
o sigui,
el consum
d'electricitat
augmenta
amb el número
de processadors,
potencialment
a nivells
insostenibles.
Per al contrari,
aquí és on
es volen
incidir,
el cervell
fa anar
bilions
d'unitats
de processament
unides per
quilòmetres
de fibres
i trilions
de sinapsis
consumint
la mateixa
energia
que una bombeta.
Què em dius?
Sí, sí.
Que una bombeta
de llum?
Sí.
O sigui,
aquests
supercomputadors
necessiten
quilowatts
d'energia
per funcionar
cada vegada
perquè van
més grans
i més
processadors.
Amb una bombeta,
ho he dit,
el cervell
està unida
per quilòmetres
de fibres
i trilions
de sinapsis.
No, no, no,
que és una cosa,
és una màquina
meravellosa.
Això no per aplicar-ho.
Aleshores,
imagina't,
entendre-ho
com ho fa això,
la forma en què calcula
de forma fiable
amb elements no fiables,
la forma en què
els diferents elements
del cervell
es comuniquen.
Doncs,
podria obrir
la porta
no tan sols
a una categoria
completament nova
de hardware,
que són sistemes
de computació
neuromòrfica,
sinó també
a un canvi
en el paradigma
de la informàtica
en el seu conjunt.
L'impacte econòmic
industrial
d'aquest canvi
és potencialment enorme.
Sí, sí, sí.
O sigui,
el hardware
de les màquines
són ordinadors,
són processadors,
no?
Doncs,
el hardware
del cervell
es considera
com neurofòsmica,
és la ciència neurofòsmica,
el hardware,
la maquinària
que tenim
dins del cervell,
no?
I conèixer
aquesta neurofòsmica
ens obren les portes
que ni Gravity
ni altres pel·lícules
del futur
s'ho podrien imaginar.
No, no,
i que,
a més,
jo crec que
sempre ha estat
el que deies,
rumiàvem
mentre que comentaves això,
Beta,
que sempre ha estat
el gran desconegut
i el tenim tan a prop.
Sí.
Sempre hem estat investigant,
perquè sempre hem estat investigant.
i fins i tot
a través de fàrmacs
per veure
de quina manera
funciona.
Que jo deia,
és la part
que jo anava a dir
oblidada,
no,
no,
oblidada,
no,
oblidada
no perquè
sempre hem tingut present
el cervell,
dels temps,
els temps
sempre hem pensat
que tenim aquí
una maquinètica
que fa anar tot,
no?
Però és la més
desconeguda.
Sí,
això sí,
és per nosaltres
encara
un mur
que no
trobem explicació,
però bé,
doncs treballem,
treballem en aquest sentit
per conèixer.
que poden ser
aquestes
petites,
bueno,
el que deia,
cèl·lules grises
que són
que donen
tota la sèrie
d'ordres
perquè tot funcioni
bé
el nostre cos
i quan no funciona bé
també dona
les seves ordres
oportunes
perquè els soldats
es posin en marxa,
no?
Doncs,
doncs es tracta d'això,
no?
I tot això està aquí dins.
Està aquí dins
i gasta,
doncs,
com hem dit abans,
com consumeix
com una bombeta.
Com una bombeta.
Això mateix.
Extraordinari, eh?
Extraordinari.
On entrem nosaltres?
Doncs resulta que a Barcelona
a la facultat
de la Universitat Politècnica
de Catalunya,
a la Diagonal,
es troba
el Mare Nostrum.
Mare Nostrum
fa referència
a la mar Mediterrània,
és el nom en llatí
que posen els romans
a la mar Mediterrània.
Esclar,
aleshores,
si a Barcelona
s'havia de construir
un ordinador,
tenia
totes les números...
Tenia el que t'hi posava
són bons seges, no?
Això mateix,
Mare Nostrum, no?
I aquest ordinador
o supercomputador
és el tercer ordinador
més potent
de l'estat espanyol
i el 299 del món.
i és la posició
més alta
en aquest rànquing mundial
de supercomputadors
que la va assolir
el novembre del 2006, no?
quan es va col·locar
en el cinquè lloc.
És un ordinador
que ha tingut
la col·laboració
d'IBM
i, en aquest cas,
també
de la Universitat Politècnica
de Catalunya, no?
I gràcies a aquest rànquing
tan alt
de fiabilitat
i de potència,
doncs,
ha estat un dels centres
europeus
que han estat
inclosos
dins d'aquest
Human Brain Project,
aquest projecte
del cervell humà, no?
I ells,
coordinats
amb altres centres
de supercomputació
d'Europa
i de la resta del món,
doncs,
miraran
de treballar
aquest projecte
de fer-lo fiable.
O sigui,
que podem estar contents
que a casa nostra,
en aquest cas a Barcelona,
el mare nostre
farà feines
per al Human Brain Project.
Tot això que m'ha explicat,
una part de la feineta
tota coordinada
amb altres centres,
doncs,
una part de la feineta
la farem des d'aquí.
Què et sembla?
Molt bé, fantàstic, fantàstic.
Ens cau al costat mateix.
Sí, sí, a més a més,
ens toca,
si no recordo,
la mesta davant de la platja.
O sigui que...
Ostres, no és...
Crec que sí, eh?
No sé.
He vist alguna fotografia
i m'ha semblat, no?,
que és un edifici així
una miqueta fosc.
No sé, no sé, no sé,
no sé, però...
Però hauríem d'esprinar-ho,
hauríem d'esprinar-ho, eh?
On es troba ubicat concretament
aquest mare nostre,
amb aquest ordinador?
Sí, la qüestió és que,
doncs,
és un supercomputador
que ha estat escollit
o triat, en aquest cas,
per formar part d'aquest projecte
del Human Brain Project.
Què et sembla?
Fantàstic, fantàstic.
El que passa és que,
ara a veure si acaben de tirar-ho endavant
i treuen bons resultats
i que tot sigui fiable
i fantàstic.
El projecte tira endavant.
Ara, els resultats,
això ja trigarà una mica més.
No, per això que jo espero
que els resultats siguin bons.
Sí, esperem també que sí.
Esperem que sí.
Pel bé comú,
perquè això és una cosa comuna
que no saps
si el dia de demà
aquesta loteria
t'ha pot arribar a tocar...
Home, però ho hem explicat, no?
Té aquestes vessants
de neurociència,
de medicina,
de la informàtica del futur,
i sigui d'una manera o d'una altra,
ens beneficinarem.
Ens beneficinarem
com a persones
en qüestió de salut
i ens beneficinarem també
amb aplicacions
com és la informàtica,
que serà una mica més...
més eficient,
en aquest cas, no?
Oi, com estàs avui,
veta, eh?
Sí.
No sé què et passa,
no sé què et passa, eh?
Molt bé.
Doncs, què et sembla
si tractem de passar
del Gravity
i...
I escoltem-ho?
Sí, vinga, va.
Escoltem-ho.
Escoltem-ho, vinga, va.
Que ho teníem més que preparat.
Vinga, va.
Així és com són el trailer
de Gravity,
que comentarem res,
cinc cèntims avui,
però que serà
el tema de cara a l'açat.
Això mateix.
Fem boca, fem boca.
Precioso, no?
Què?
El amanecer.
Espectacular.
No!
No!
No!
No puede concentrarme.
Estoy dando vueltas.
No puedo respirar.
Agárrate algo.
Agárrate.
¿Qué hago?
¿Qué hago?
No puedo respirar.
Bueno, aquí,
volíem dir que molt de diàleg no n'hi ha,
perquè veus les imatges
que surten.
Però si algú ha vist el trailer,
que s'ha vist per la televisió
del mil i una vegada
en totes canals,
o sigui,
que és una pel·lícula
que em va plen,
eh?
Per tot arreu,
vaja.
Aquest moment
és el quan,
quan em sembla que
l'actriu principal,
la Sandra Bullock,
la Sandra Bullock,
sí.
La Sandra Bullock,
doncs,
pateix,
que està enganxada
amb un dels braços
d'un transbordador
i aleshores aquest braç
se marxa
i comença
d'una volta
és en ella mateixa,
és el so que se sentia
i que es trenca tot
a causa d'aquest impacte
d'aquesta brossa espacial
que entra en una òrbita
que n'està plena
i això,
aquesta col·lusió
fa aquests estranys.
Aleshores,
doncs,
com es desenvolupa
la pel·lícula
ja ho anireu a veure,
però la qüestió
és que
això mateix.
I que al final
què passa allò?
Te'n recordes?
Al final que surten
les lletres
el punt de partida
és això,
l'arbre és especial
i n'hem parlat
algunes vegades
i voldrem insistir
la setmana venent
sobre el problema.
Han donat solucions,
una vegada vam parlar
que hi havia un projecte
també internacional
i que també estava
a casa nostra
i encara més a prop
que el mare nostre,
aquí al costat,
a l'Urbia Virgili.
O sigui que si el mare nostre
ens cau a prop,
100 quilòmetres,
doncs aquí ens cau
a res,
a 500 metres,
vaja.
Aleshores,
la Universitat de Rubrer
i Virgili
i algú de lásers
i que
era també un projecte
però que hi estaven
treballant
també
gràcies als lásers
doncs
Podria desfer
la ferralla.
Però més que desfer
el projecte
era que els lásers
desviessin
la trajectòria
i es portessin
aquests projectes.
Ah, és veritat,
és veritat.
Sí, perquè de moment
vaig donar-ho jo
com a idea,
a veure si és millor
desfer-lo.
Si es pogués aconseguir
un láser potent
per això encara
de moment
és pel·lícula de ciència-ficció
encara no tenim
aquest láser
que mata.
Però el láser
no pot encara
desintegrar
perquè no tenim
aquesta tecnologia
i ja es veurà
però el que sí
que tenim
el láser
és la possibilitat
de desviar.
Si està orbitant
a una Úrbita
de certa alçada
doncs gràcies a aquest láser
se'l pot fer desviar
que baixi
a una Úrbita més baixa
i el baixar
d'una altra Úrbita
fa que la gravetat
de la Terra
se l'emporti
i aleshores
doncs
entri a l'atmosfera
i aleshores
es desintegri
a l'entrada
d'atmosfera
per la fricció.
Aleshores
seria això.
Però bé,
en parlarem
la setmana vinent
també
de com està aquest projecte
i que va tot relacionat
amb aquest problema
tan greu
que tenim
de l'arbres especial.
I que sembla
que no
però que també
ens pot tocar
que ho veiem
una cosa
que ho veiem
així com enlluny
i que està
quilòmetres
i quilòmetres
però que pot passar
qualsevol cosa.
No, perquè això pot afectar també
els satèl·lits de comunicació
pot espatllar
les seves antenes
i aleshores
ara que gaudim
que si el meteoSat
que si els GPS
que si la telefonia mòbil
que també pot anar
guiada per satèl·l·lits
doncs pot ser
algun dia que ens quedem
ni sense meteoSat
ni sense GPS
ni sense telefonia mòbil
aleshores
sí que ens afectaria.
Sí, sí, sí
llavors tots
oi, què fem amb l'iPad?
Ara no puc anar a fer uns cursos
perquè no sé el GPS
Clar, ara no puc connectar
amb ningú
perquè no tinc el Facebook
i ara no sé qui t'insferà demà
perquè no hi ha el meteoSat
Veus, veus?
No, no, no
Parlam de Facebook
I comunicacions
perquè hi ha satèl·lits
de telecomunicacions
i també es quedien
sense ràdio
sense televisió
sense moltes coses
Sí, doncs sí
No, no, que és que
algú m'envia la música
que he de posar
i ara no me'n recordava
Sí, sí
estem una mica
darrerament una mica així
en lloc de portar-li la música
Físicament
En format físic
aquests vinils antics
doncs li envio a través d'internet
aprofitant aquestes noves tecnologies
La xarxa
I gràcies a Déu
que cap meteorit
o cap història
s'ha interposat entre l'enviament
Nosaltres i la música
i la ràdio
Bé, la qüestió és que
pel que ve que ha arribat
el paquet
ve de salut
ha arribat el paquet
i avui doncs
volem posar una cançó
de l'any 90
d'un grup bitànic
que es deia Enride
i per què hem triat
aquesta cançó?
Deixa'm que t'ho pregunti
avui és que estic
que estic
mira
Pregunta
Per què has triat
aquesta cançó, Bé
Doncs mira
és que a una televisió
fan un concurs
els dissabtes
es diu
Happy Day
TV3
Oh, Happy Day
i en el qual
hi participen diverses corals
que fan diverses cançons
o sigui que ja no es dediquen
tan sols
a cantar
les cançons típiques de corals
sinó
s'han de fer
cançons modernes
Aleshores
doncs això
em va fer pensar
perquè també està tenint
força aquest concurs
té molt de seguiment
ens fa pensar
que a Catalunya
hi ha molta tradició
de cançons corals
de corals
de gent que es posa
a cantar en coral
i aquesta tradició
que tenim a Catalunya
no és d'aquí
hi ha altres països
que també la tenen
i en el cas
de la Gran Bretanya
o en aquest cas
Anglaterra específicament
tenen també
una tradició
de cançons corals
molt important
sempre hem vist
pel·lícules
britàniques
en les quals
surten els nens cantant
ho tenen molt arrelat
i dels americans
ja no t'explico
bé perquè són
per la part del gospel
són fills
dels anglesos
la qüestió és
que això
ens engermana
amb els britànics
aquesta tradició
coral que tenim a Catalunya
amb la tradició
coral d'Anglaterra
i em va fer pensar
en grups britànics
que quan es van fer grans
o sigui
quan eren petits
cantaven en coral
quan van fer grans
van decidir
fer música moderna
però sense renunciar
a les arrels
del cant
de coral
i en aquest cas
el Rai
és un grup
és un grup
en el qual
els components
els que canten
de petits
cantaven
una coral
i de grans
les seves veus
són harmonioses
quan eren
cantants de coral
i la cançó
que escoltarem
ho podeu comprovar
que és una harmonia
de veus
que ens recorda
que el passat
de Rai
era de cant coral
Bé
la sentim
no?
Bé
Bé
Tornem la setmana vinent
esperem que amb la tranquil·litat
de l'horari habitual
que hi hagi ni més fútbol
que el mig de la setmana
i si passa
doncs mirem
s'haurem d'aguantar
que li queda una altra
Sí
que li farem
i tant
Vinga
Gràcies Bé
A reveure
Adéu
Sous-titres par Juanfrance
Sous-titres par Juanfrance
Sous-titres par Juanfrance
Sous-titres par Juanfrance
Sous-titres par Juanfrance
Sous-titres par Juanfrance
Sous-titres par Juanfrance