La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
No, no, el perdem al fil. Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com m'agrada agafar alguna de les frases que comenta el que m'he portat en aquesta cançó
per entrar i donar-te la benvinguda al programa.
Sí, no?
Sempre utilitzem alguna cosa, que si la terra es plana, que si perdem el fil, que si et perdem amb mi...
Ara parlant de no perdre el fil, m'agrada molt el comentari
que de moment la terra es plana però a veure si li donem forma.
Home, aquí hem parlat molts cops de la corbatura,
la teoria de la corbatura, de l'espai,
que és una manera de moment de ciència-ficció
però en el futur pot ser que sigui realitat,
dia viatjant a l'espai.
Doncs mira, no se sap mai.
Ja saps que jo continuo pensant que m'encantaria
que existissin les portes estel·lars...
Sí, però...
Les Stargates...
Però, m'entestant, no arribin les portes estel·lars,
els forats de CUP,
doncs la teoria de la corbatura de l'espai
ja proposada per savis com Einstein,
que de moment són teories, doncs si algun dia poden ser realitat,
aleshores els viatges espacials s'acortarien en el temps, no?
I bé, doncs tot té a veure amb la terra esplana,
la corbatura,
i pot ser que entre tanta corbatura
possiblement quan acabem de fer la terra esplana
després de tant d'anys de fer...
No sé si portem per tot el compte, no?
Jo també, eh?
Ara no ho sé, eh?
Doncs tant d'anys de fer la terra esplana
es pot ser que acabi sent rodona.
Podria ser.
A veure, a veure, a veure...
A veure, no les tenim totes, eh?
No les tenim totes.
Ja t'ho dic ara, que no les tenim totes.
No les tenim totes.
Bé, doncs avui tenim una notícia,
però que val per tres.
A veure, explica'm.
Bé, és una notícia que parla d'una qüestió,
però que coneixem-nos com ens coneixem.
Eh, Sílvia?
Ens podrem anar per les branques, que diuen.
Ara no sé per on vas, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
No, no, m'acabo de perdre, m'acabo de perdre.
Sí, home, sí, parlem d'un tema,
però poden sortir temes col·laterals, no?
O sigui...
Bé, que podem anar, podem discernir
cap a d'altres camps, dintre de la mateixa notícia.
Sí, sí, sí, perquè estan lligats, estan relacionats, no?
Com estic avui.
Sí.
Has vist?
En el que la cèlula, l'única que me queda,
se posa en marxa, ja està, ja està.
Bé, bé, doncs mira, la notícia que val per 3 fa referència
que cervells de Silicon Valley, a Califòrnia,
envien els seus fills a un col·legi sense ordinadors.
Silicon Valley...
Hòstia, m'ho s'ha encomanat, eh?
Això m'ho s'ha encomanat.
Ei, que no, que no, eh?
Que ja estic arreglada.
Ara tu has agafat tu.
Sí, bé, doncs Silicon Valley,
pels que no sàpiguen.
Vinga, Silicon Valley.
És el centre tecnològic més gran del món,
està a Comeditat de Califòrnia,
i allí es troben empreses punteres
en qüestió de computació, no?
Google, Apple i d'altres, no?
Intel, Microsoft, etcètera.
O sigui que estan totes les potències
de la informàtica ja ficades.
Sí, sí, sí, sí.
Aleshores, doncs, clar, la notícia sobta,
perquè dius...
Ells, teòricament, estan veient
tot com funciona i com va tot.
Sí, o sigui, gent que es dedica
o viu d'aquestes tecnologies,
doncs els seus fills,
doncs, de moment, no tenen a l'escola, eh?
No tenen contacte amb ordinadors.
No, no, no, la cosa és...
M'açona molt estrany.
No, no, no, però té la seva lògica.
Ja explicarem per què.
Clar, el titular, doncs, és molt...
Impactant, si més no,
perquè, clar, estem parlant de gent
que treballa d'això.
Però tot té la seva raó, no?
I nosaltres, després d'haver-nos llegit
l'article aquest,
doncs, que, per cert,
va arribar via internet
gràcies a una companya de ràdio,
la Sònia Ferrer, d'Ona la Torra.
Gràcies, Sònia.
I...
Sí, sí, entre companys de ràdio
ens passem informació.
Clar, que hi ha molta col·leguisme.
Sí, sí, sí, sí.
Som municipals i aleshores, doncs,
hi ha d'haver...
Tu te'ls entens, no?
Ja comencen a trucar, ja comencen a trucar.
Sí, sí, sí.
A mi és la Sònia que diu,
ei, no la diguis, que és meva.
Bé, no, no, sí, sí,
és per compartir, notícies per compartir.
I, doncs,
ara traurem l'entrellat
i és el que deia.
Després de llegir aquesta notícia
diverses vegades,
m'he adonat que sí,
que és molt raonable
el que fan aquests cervells
de Silicon Valley, no?
Doncs bé,
el col·legi on envien aquests
caps pensants
de les noves tecnologies,
que no té ordinadors,
doncs, això.
A més a més de no haver ordinadors,
n'hi ha televisors,
només hi ha guix
i una pissarra.
Els nens aprenen a teixir,
cosir i fornejar el pa
i és un establiment privat
en el que s'ensenya informàtica
a partir dels 13 anys.
O sigui que els que estiguin a P6,
a P8,
o sigui a primària,
fins que no arriben a l'institut,
a l'escola,
ordinadors,
0x0.
I a l'escola es diu
la Waldorf School
de Península,
a Califòrnia,
i és una de les escoles privades
que escolleixen els hiperconectats
treballadors de Google,
Apple,
Microsoft
i altres empreses
de punta
de la computació
perquè els seus fills
s'eduquin
allunyats
de tot tipus de pantalla.
No ho entenc,
Beta.
Sí, sí, sí.
No ho entenc.
Sí, sí, mira,
ho acabo de dir, eh?
No se'ls ensenyen informàtica
fins als 13 anys.
Ja, ja, però encara així
no ho acabo d'entendre,
perquè això vol dir
que els altres nens
que ara mateix,
i això
comto amb els meus,
que tenen, doncs,
fins i tot
una de les assignatures
que és informàtica,
i no la tenen
de partir dels 12
ni dels 13,
sinó la tenen
a partir fins i tot
dels 6 anys.
Molt bé, doncs...
T'explico, t'explico.
Sí, sí, perdona, perdona.
T'explico, doncs,
aquesta notícia
ha sortit
als mitjans de comunicació
mitjançant
un informe
que va fer el diari
Le Monde de França, no?
I aquest informe
parlava sobre
la nova tendència
tecnològica,
o sigui,
la nova tendència
tech, eh?
És la desconexió.
desconexió.
Sí.
Sí, sí,
això és...
No, a veure,
a mi ja m'està bé, eh?
Sí, sí, sí,
és com el fast food
i el slow food,
o sigui...
Té d'hores de menjar
el que vols al teu fill.
No, vol dir,
el fast food
és el menjar aquest ràpid,
vinga,
menjar ràpid,
menjar ràpid,
i el slow food
és allò
assaborir el menjar, no?
Doncs, doncs,
després de tanta connexió
ha arribat un moment
que,
esclar,
doncs,
hi ha una tendència nova
que és la desconexió.
Explico, explico,
segueixo explicant.
Bé, mira,
a veure, continuem.
Mira,
tres quarts dels alumnes
s'inscrips a la
Waldorf School
de Península
són fills
de persones
que treballen
en l'àrea
de les noves tecnologies.
I la gent es pregunta
per què professionals
de la Silicon Valley,
entre ells
alguns de Google,
que
semblen que
li haurien de deure
molt a la indústria
informàtica
envien els seus fills
a una escola
que no usa ordinadors,
no?
Doncs bé,
el diari
Francesc Lamont
recull el testimoni
d'un d'aquests pares.
Es diu
Pierre Laurent,
que va escollir
aquesta escola
perquè
qüestiona
la tendència actual
a equipar
en informàtica
a les classes
des d'una edat
cada vegada més...
Temprana,
sí, sí,
o primerenca
seria la paraula,
no?
Això mateix,
no?
I aleshores,
doncs,
per aprendre
a escriure,
segons el pare,
és important
poder efectuar
grans gestos.
Les matemàtiques
passen per
la visualització
de l'espai,
no?
I segons ell,
la pantalla
pertorba
l'aprenentatge,
no?
Dismonueix
les experiències
físiques
i emocionals.
Totalment d'acord.
és la teoria
d'aquest senyor,
no?
I aleshores,
doncs,
ho aplica
als seus fills
i ha trobat
aquesta escola
en la qual
s'ensenya
com se feia abans
amb una pissarra
i tot de manera
amb llibres,
no vaja,
no?
Però els llibres
ho surllegeixen
i després el professor
ho repassa
i visualment
a la pissarra
dibuix els models
matemàtics
o les altres coses
que s'hagin
d'aprendre
aleshores,
no?
El que deies abans,
el que es feia
tota la vida.
Sí.
Perquè totes les noves generacions
sembla que sigui
de fa molts anys
i no desenganyem-nos,
fa relativament
poquíssim.
Sí, sí.
Bé, doncs,
en aquesta escola,
la Waldorf School,
aquesta limitació
no existeix.
o sigui,
s'aprèn
la limitació
d'esclada
d'aprendre-ho
amb una pantalla
d'ordinador
de tan sols,
no?
S'aprèn
a sumar
i a restar dibuixant
o saltant a la corda,
no?
Vull dir,
com has dit tu,
com has fet abans,
no?
i també
l'informe recorda
que tots els alumnes
de la Waldorf
tenen ordinadors
a les seves cases,
o sigui,
la qüestió es redueix
llavors a decidir
quan s'aixiquen
aquestes limitacions
al seu ús,
no?
O sigui,
que no són
ignorants
en la informàtica,
o sigui,
que quedi clar,
no?
No, no,
que també ho saben
i al millor a casa seva
sí que tenen
tota sèrie d'aparells,
però que almenys a l'escola
que sàpiguin
i aprenguin
com s'ha d'aprendre
o com s'ha d'aprenir abans.
Això mateix,
o sigui,
que quedi clar
això que acabo de dir,
no?
Que no són nens
que són ignorants
en les noves tecnologies
i els ensenyen
com s'ha de fer abans,
sí,
s'ensenyen com fer abans,
però no...
Per tindrà que a casa seva
hi veuen, no?
Això mateix,
per tindrà que a casa seva
tenen els ordinadors
i fan com un altre nen normal
que té el ordinador
i pot fer això.
No, no,
però que és curiós,
és molt curiós aquesta notícia, eh?
No, però jo...
I tot m'ha agradat.
Jo,
el que deia,
després d'haver-me llegit la notícia
i he fet una comparació
i, esclar,
per un nen de 6-7 bot anys
introduir-lo,
ensenyar-lo en informàtica,
el millor no apren tant
com és el que deia,
de manera visual,
com s'ha de fer abans, no?
O sigui,
aprendre matemàtiques
per l'ordinador
que no és el mateix
fer-ho amb el professor
allà explicant a la pissarra
i com s'ha de fer abans, no?
És com,
imagina't tu,
estudis universitaris,
que si es fan a partir
dels 18, 19, 20 anys
a les universitats,
és per alguna cosa.
O sigui,
tu t'imagines
un nen de 6 anys
començant
una carrera de biologia
a la universitat.
Home,
no.
Un nen de 8 anys.
tu ja saps que hi ha
tot poderosos
que ho poden arribar a fer, no?
Un nen de 8 anys
que es matriculi
per ser advocat
a la universitat.
Cada cosa
al seu temps, no?
Sí,
perquè a més a més,
en aquell moment
jo crec que està més
per poder jugar,
per poder estar amb els amics.
Això mateix.
Sí,
per poder aprendre també,
no?
Ens enganyem, però...
De la mateixa manera
que s'estudies universitari
i són per una determinada edat,
quan ja s'ha maturat el cervell
i estàs preparat
per estudiar una carrera complicada,
sigui doctor,
sigui enginyer,
sigui el que sigui,
doncs el mateix passa
a aquesta teoria
d'aquesta escola, no?
Que els nens
de 6, 7, 8, 9, 10 anys
doncs ensenya'ls
com s'ha de fer abans.
A partir dels 13 anys
quan van a l'institut,
fota-li dos ordinadors
per tot arreu.
Que ja faran ells, no?
Ja tenen el cervell
una mica més maturat, no?
És qüestió de maduració, no?
Sí.
Esclar, aleshores, doncs,
jo estic molt d'acord amb això, no?
I és aquesta contradicció
que, esclar,
quan llegeixes el titular
cervell de Silicon Valley
envien els seus nens
a un col·legi sense ordinadors.
Però és que el titular
és el que té.
A veure, no ens enganyem,
és el que té.
És molt escandalós.
Ha de ser impactant.
És molt impactant.
I després una vegada
que et quedes,
ostres, però a veure,
quina xeta, no?
Aquesta gent,
a veure si és que amaguen.
Perquè normalment sempre
el ser humà
sempre tendeix
a pensar malament.
I dius, a veure,
si aquesta gent,
doncs,
que són els que treballen
a l'ordinador,
no volen que els seus fills
facin això,
deu ser perquè deu ser
molt dolent
per la salut dels seus fills.
Ajà, ajà,
perquè és l'estat vivint
amb pròpies cars.
Exacte.
L'accés d'ordinadors
tot el dia
no és saludable tampoc.
Ells han vist
que és prejudicial
tant d'ordinadors.
Per això que hem pensat,
home,
si jo que sóc una persona
dreta i feta,
tinc,
després de tantes hores
a treballar amb l'ordinador,
ja tinc problemes
que a vegades
ja no sé on estic
perquè acabes una mica...
Que t'ho dic una cosa,
Beta,
que a mi me passa
que no només
no sé on estic,
sinó que,
i jo crec que la meitat
de la població
també ho està notant,
sobretot els que estem
moltes hores davant
de l'ordinador,
que ens estem quedant
sense vista.
Bé, bé.
Ho saps, no?
Sense vista i...
Allò de la vista cansada
que moltes vegades
no serem d'on ha sortit
que dius no, no,
però si a la nit
descanso bé,
sí,
quantes hores
d'ordinador tens al dia?
Quantes hores
tens als ulls fixats
en aquell moment, no?
I si comencem a analitzar
i les hores
que estàs
en Facebook,
YouTube,
etcètera,
etcètera,
etcètera,
a mi jo comptem
al llarg del dia
i dius,
ostres,
això abans,
clar,
no ho feia
i ara que començo
a perdre vista
és quan tendim potser
a mi em va
una miqueta
a aquestes hores,
no?
No ho sabem.
Però és que si això
no és tan sols
el fet de la vista,
són altres coses, no?
Tota ajuda,
tota ajuda.
S'ajunta la vista
i altres qüestions
que fa que després
d'estar tot el dia
davant d'una pantalla
d'ordinador
o millor no tinguis
el cap bastant clar, no?
Aleshores,
ens hem vist,
si nosaltres
tenim aquests efectes secundaris,
els que estan treballant
amb noves tecnologies
davant d'un ordinador,
pensen,
per un cervell
que s'està formant
de 7, 8, 9, 10 anys,
doncs no comencem
tan aviat, això.
Deixem-nos
que aprenin
com s'ha fet sempre,
i després ja
ja arribarà,
ja tindran anys
per endavant
per estar enxufats,
endollats,
endollats,
endollats
els ordinadors, no?
T'he de dir una cosa,
Beta,
al col·legi on porto
molts fills
només tenen
una classe d'informàtica,
que és una hora,
si no recordo malament,
a la setmana,
i tota la resta
s'ensenya
com s'havia,
com s'hava ensenyat, no?
Perfecte.
Que és mirant el mestre,
mirant la pissarra,
prenent apunts
i intentant memoritzar
tot allò que volem aprendre, no?
Molt bé, una escola molt avançada.
No, no,
però és el que dèiem, no?
No, no,
és el que toca, no?
És una escola
que és el que toca ara,
quan siguin més grans
i entrin a instituts...
Això mateix,
a partir de 13 anys.
Ja hi ha les universitats,
llavors...
A partir de 13 anys,
institut,
ja és un canvi,
hi ha primer contacte ordinadors
a l'escola,
per ser un mitjà d'aprenentatge,
ja no,
perquè deixem-ho clar una altra vegada,
aquesta canalla
no està allunyada
de les ordinadors,
es tenen a casa.
L'únic que a l'escola,
quan tenen aquestes edats
tan primerenques,
doncs,
prescindeixen de les ordinadors.
A partir de 13 anys,
doncs,
ja tindran ordinadors a l'escola,
a casa i...
Doncs,
vull dir una cosa,
que aquí el que ha fet el negoci,
diguem-ho així...
L'escola.
No, no, no.
Aquí el que ha fet el negoci
ha estat el periodista en qüestió
a l'hora de triar el titular.
Ah, sí.
Que l'ha encertada de ple
i que, a més a més,
ha donat precisament
de poder comentar
i segur que els propis
protagonistes de la notícia
ells també s'hauran quedat parats.
Sí, sí, sí.
És que, clar,
estàs parlant d'unes edats
que encara no tenen ordinadors, potser.
Això mateix.
Doncs, no, no, no,
tenen, tenen,
que passa a casa.
Bé, la qüestió,
sí, és això,
que quan dius el titular...
Impacta.
Impacta,
però penses que aquesta gent,
aquesta canalla
viuen a la selva,
aïllats del món, no?
I aleshores, no,
s'ha d'explicar per això
que ja d'entrada he dit
ara ho explico
i ho entendreu tot, no?
I després també he dit
al principi
que aquesta notícia
té branques
i ens podem anar
per les branques, no?
Per això que comentàvem.
I una vegada explicat
què és el que passa
a aquest col·legi,
doncs,
aprofundim
en una qüestió
que ha sortit, no?
Que ara
hi ha una nova tendència,
tendència tech,
tecnològica,
que és la desconexió.
I explico
d'acabar la cosa.
Vinga, diga'm.
Resulta que,
esclar,
l'accés
d'ordinadors
a tot arreu,
a les cases,
als treballs,
a les escoles,
a tot arreu,
doncs,
es fa que
ens s'aturem
de tant d'ordinadors,
no?
De l'ús
d'internet,
vaja.
I aleshores,
doncs,
hi ha un personatge
que es diu
Richard Stallman,
que és el gurú
del software lliure,
a Linux,
i aquest senyor
treballa desconectat.
La major part
del temps
ell
no té internet
i una o dues
vegades
per dia,
a vegades tres,
es connecta
per enviar
i rebre els seus
correus
i ho rellegeix
tot
abans d'enviar
també,
o sigui que,
si envia una cosa
no l'envia així,
sinó la rellegeix
dues vegades
perquè
no s'hagi equivocat
i tot això,
bé,
que és una persona
que
sobta també
perquè és el pare
del software lliure
i aquest home
doncs,
treballa desconectat,
o sigui,
treballa sense...
està connectat a internet,
eh?
Val, val.
O sigui que...
No, no,
perquè és estrany, eh?
Sí, sí, sí.
Després,
per un altre costat,
hi ha moltes persones
que pateixen
un síndrome
que es diu
nomofòbia.
O sigui...
Què és això?
Nomofòbia
són d'aquestes noves
malalties
modernes
del segle XXI,
no?
Val.
O sigui,
la monofòbia,
nomofòbia,
nomofòbia,
és a dir,
la por a no estar connectat,
el telèfon,
internet,
etcètera,
etcètera.
I...
és allò de dir,
vas pel carrer,
no tens cobertura
i estàs amb aquella por,
ai,
que no rebré el missatge,
que no puc estar connectat,
que no puc enviar aquest SMS,
no puc estar connectat al WhatsApp,
això és la nomofòbia.
I hi ha gent que pateix això?
Sí,
hi ha gent que pateix això,
sí.
Sí,
començar a trobar gent
que quan no pot enviar un WhatsApp
perquè no hi ha xarxa,
pateix una nomofòbia.
Ostres.
Una nova malaltia.
No,
sí,
no,
no,
m'imagino...
Això denota el nivell d'addicció
que s'està produint amb això de les xarxes.
A veure,
jo sabia d'una malaltia
que també no la pateix molta gent,
però hi ha gent que la pateix
i que és la malaltia a les ones
que transmeten...
Electromagnètiques.
Doncs els propis telèfons mòbils,
les connexions...
Però això és una malaltia
més que afecte,
doncs,
és qüestió ja de dones electromagnètiques
i en canvi aquesta ja és més psíquica.
Sí,
també és tant.
Una cosa és més física,
una ona,
doncs,
electromagnètica,
doncs que tu és més sensible
i te fa mal,
no?
Sí,
és una cosa ja física,
i tant.
És un ràdios electromagnètics,
doncs...
Que estan allà i que...
I t'entren al cervell
i el teu cervell,
doncs,
no la suporta i te fa mal,
és una cosa física.
i la nomofòbia és una cosa més
del psiquis,
de la psiquis,
és qüestió ja psicològica.
Ah,
és veritat,
no?
La de coses que anem aprenent.
Que és qüestió del cervell,
allò que...
que tu,
doncs,
en aquell moment
estàs enganxat a enviar...
Tens aquesta dedicció
d'internet,
del Facebook,
del WhatsApp,
i en aquell moment no tens cobertura
i tens un estès perquè no pots.
I això,
esclar,
és una cosa ja més psíquica
per tractar dels psiquiatres,
els psicòlegs...
I més sèria també,
eh?
Sí,
molt sèria,
molt sèria.
I és clar,
són coses que,
dono a insistir,
denota el nivell d'enganxament,
addicció d'alguna gent
a aquestes noves tecnologies,
no?
Per això que dic que
s'hauria de buscar
la fórmula de no estar tan connectat,
no?
Aleshores,
doncs,
hi ha aquest problema
amb alguna gent,
dono a insistir,
no homofòbia,
no?
Altres,
altres,
ja comencen a donar la volta
i a recuperar el plaer
de la desconexió,
no?
O sigui,
a mi em passa això
quan pujo a la muntanya,
eh?
Sí,
jo també,
també.
A mi també em passa el mateix.
O sigui,
el plaer de dir
estic desconnectat
i no necessito connectar-me,
no?
O sigui,
trobar aquest plaer,
no?
i en això,
doncs,
dic que Fred Stutzman,
investigador de la Carnegie Mellon University,
va desenvolupar fins i tot un programa
anomenat Freedom,
que bloqueja l'accés a internet
durant vuit hores seguides,
obligant a reiniciar l'ordinador
per reactivar el servei.
O sigui,
és un programa informàtic
que t'autobloqueja l'ordinador
durant vuit hores.
O sigui,
és com...
No, per la gent que pateix...
És com una autoprovisió,
o no,
però això és com s'addictes al joc,
que s'ha...
Que de tant en tant
s'ha de deixar l'addicció a la banda,
no m'ha referat això, no?
No, que agafant
i dic,
soc un addicte al joc,
dono el meu DNI
a l'entrada al casino
i m'aproviu l'entrada.
El moment lúcid,
que sap que té aquest problema,
se'm va al casino,
dona el senyor el seu DNI,
m'heu de provir a entrar
perquè sóc un ludopata.
Per exemple?
El casino li prohibeix l'entrada
i aquest moment,
aquesta persona,
en un moment que té necessitat jugar,
s'ha presentat al casino,
dic, no et deixem entrar.
Com que no?
No perquè vostè va venir
en un moment que estava...
I ens va dir això.
I ens va dir que no pot...
I esclar,
i l'home,
doncs,
s'ha de marxar
perquè s'ha autoprohibit,
perquè se va adonar que
s'ha fet amb ell mateix,
no?
Doncs una manera
d'autoprohibir-se
aquesta addicció
és amb aquest sistema informàtic
que bloqueja l'ordinador.
Després també aquest senyor,
el senyor Fred Studman,
va dissenyar Antisocial,
un software que permet
l'accés a internet
però sense diversions
tals com Facebook i Twitter.
I què diu aquest senyor?
Doncs que les computadores,
els ordinadors,
s'han convertit en màquines de distracció.
Molt.
I que s'ha d'equiparar avui,
s'ha d'equipar-se avui
de funcionalitats
que li tornin aquestes màquines
el seu rol de màquina d'escriure, no?
És una manera
de comprar temps, no?
És...
És que...
A veure, com ho diríem?
Sí, com ho diríem, no?
Que aquest senyor
troba que Facebook i Twitter
més aviat distreuen
i en canvi
hauria d'equipar-se
l'ordinador
com mena al principi, no?
Que era la substitució
de la màquina d'escriure
per escriure textos...
Sí, sí, la cosa més bàsica
del món mundial.
El que passarà a la llarga,
jo crec,
que fins i tot,
mira, que t'he dit
que amb els telèfons mòbils.
Sí.
Perquè els telèfons mòbils
que dèiem,
que ara ja s'estan convertint
en grans computadores
que fan de tots
o que el fem servir de tots
menys per trucar.
Sí.
que era perquè
el que es va inventar, no?
Era una idea de fer...
No, però a veure,
la gent que ho tingui bé,
que ho pugui suportar bé,
que no tingui síndromes ni res,
doncs és perfecte.
Fantàstic, sí, sí.
Però la gent que té aquestes adiccions,
doncs ja ho saben, no?
Programes Freedom,
programes antisocial
i tot això, no?
I per acabar, doncs,
és això.
Digues.
Que...
La pregunta que es fa
al final de l'informe de Le Monde
és
desconnectar-se és un luxe?
La gent s'ho pot permetre.
Esclar, depèn del nivell
d'edicció que tinguis,
t'ho podes permetre
o no t'ho podes permetre, no?
Bé, doncs aquesta és la notícia
que hem volgut donar avui.
Abans d'anar al Planeta de Vilnília,
un incís d'una cosa
que volem parlar
la setmana vinent.
La setmana vinent, sí?
Fem una avançadeta?
Sí, una avançadeta,
perquè hi ha un curtmetratge
que han fet una gent de Barcelona
que es diuen idiots.
Idiots,
la paraula té doble sentit.
Ja sabem el que pot ser.
I és una sàtira
a l'obsolescència programada.
Ja em van parlar
de l'obsolescència programada.
Ostres, no me'n recordo.
Sí, sí.
Obsolescència programada.
O sigui, tu t'ho compres
una impressora,
aquella impressora està programada
perquè duri, doncs,
uns 3 anys.
5 anys.
No, el que dura la garantia,
que no sabem per què, però...
I aleshores deixa de funcionar
perquè porta un xip que diu
aquí, aquí,
deixat de funcionar.
Has fet tantes fotocòpies,
tantes i això,
ja s'ha acabat.
Llavors, ja no funciona més.
I aleshores, doncs,
això és l'obsolescència programada.
no tan sols en fotocopiadores
o en impressors,
sinó en moltes coses.
I aleshores, doncs,
hem fet una sàtira
i us passarem, doncs,
l'adreça a internet.
I bé, també,
és per a fins la setmana vinent?
Sí, sí, sí.
O sigui, és una llàstima.
Us veureu després
la setmana vinent,
sí, ho sento.
Perquè arriba
al Planeta de Vinília
amb una cançó
del 1991
que, en el seu moment,
va ser una campanya
de les que va fer
la Generalitat.
jo no sé si aleshores
la 91
tenia
traspassades
competències
de trànsit
als Mossos del Quadra,
però sabia
que abans
de tenir aquesta competència
feia també
campanyes de prevenció,
no?
I una de les campanyes
de prevenció
contra el qual
va trobar
a dos personatges
que van decidir
fer parella
per tirar endavant,
no?
I la idea
de posar aquesta cançó
avui,
fer aquest viatge
en el temps,
és que la setmana passada
vaig veure
el senyor Miquel Calçada,
antic,
Miquimoto,
que està molt seriós
perquè és el comissari
dels actes
del tricentenari
a l'any 20,
dels 300 anys
del 1714.
Una mica
quinta vista
i quinta ve,
no?
Una persona
molt seriosa
ara,
però que en els seus moments
va donar molta guerra
i és aquí
on volíem arribar.
Aquesta campanya
la van fer un grup
que tenia molt d'èxit
aleshores,
que es deia
la Madame,
amb el senyor Miquimoto,
molt gamberro ell,
i aquesta combinació
de la Madame
amb Miquimoto
van fer possible
aquesta cançó
que es diu
Monique l'alcohòlic,
que és un avís
contra
aquestes
aquestes abusos
del qual
a l'hora de conduir.
Doncs compte
a la carretera,
compte si bebeu
que millor
que sigui un altre
que condueixi,
perquè si no
ja sabeu
que van els punts
que volen
i també les multes,
i també
per la brossa de salut,
o sigui,
una combinació
de les tres coses
que s'ha de pensar
que abans de sortir
i sobretot
si hem begut abans.
Això mateix.
I a més tenint en compte
que ara s'apropen
d'aquí a poquet
i a les festes,
compte a la carretera.
Compte en la carretera.
Doncs veta
que agafem el cotxe
almenys
per anar cap a aquest
Planeta Vinília.
Això mateix.
Anem a escoltar
el Miquimoto
i la madame
de fa ja uns quants anys
que amb tu
molt bé deies.
1991.
I tornem amb tu
la setmana vinent, no?
Això mateix.
Ah, sí, sí, sí.
Bé, el mes vinent ja, eh?
El mes vinent, sí, sí,
estarem a desembre ja.
Ostres, és que,
Beta,
que no ens adonem
que ja estem
a final d'any gaire bé, eh?
Se'ns acaba l'any...
D'aquí a res,
hem de dir bon any nou,
ens trobarem l'any vinent.
Sí, sí, sí.
Bé, no res,
a reveure.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501