Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vam começar a explicar!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hpel.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nacho i Nando Miguel és un grup en què Nacho i Nando
ens intentem transcriure en forma de cançons
les experiències vitals de Miguel.
Miguel ens explica coses de la seva vida amb les seves paraules
i ens dona l'encàrrec que hi escrivim cançons que vagin sobre això.
I ja que ha sortit el tema,
ell és un molt bon reputat jugador d'escacs
amb un gran historial a les seves esquenes.
Això és veritat, no va amb conya.
La història és la següent.
Nosaltres llevàvem molt de temps fent de cantautor pesat,
explicant la nostra propia vida.
De cantautor pesat.
A mi el que em fa il·lusió és que viniera otro cualquiera
i explicara mi vida, que és bastant absurda,
i llavors aquest grup s'ha basat en això,
en explicar mi història, mi experiència absurda en la vida
i fer la cançó.
Això sobre l'escenari, a part de les cançons que ja tenim,
i aquesta interacció entre vosaltres també?
És tot un repte, eh?
No, les pròpies cançons que ara estan sonant,
aquestes que tens aquí,
la majoria d'elles expliquen vivències del Miguel
i també alguna nostra.
Ah, sí, no, això que t'anava a dir, eh?
Molt bé, molt bé aquí, eh?
En Nacho, en Nacho, perdó, en Nacho aquí reivindicatiu, eh?
Però en concret aquesta que parla dels escacs,
que està basada en una cançó que es diu
Tablas i el doctor Zanófer,
està explicant...
Zanófer.
Alguns, sí, això està, no?
De Miguel Zanón, pues ahí viene Zanófer.
I en Els bolos, si s'escau, que no sempre,
expliquem alguna coseta d'aquestes cançons
perquè s'entengui millor de què van.
O sigui que ara ho podríeu fer, també?
Bueno, només...
No sé, eh?
Us poso aquí en un compromís en pla ràpid, eh?
Sí, home, ja veus.
Cap compromís, cap compromís.
Cap, cap...
A veure, a veure, abrem-hi,
ho veus que la cançó...
Home, Canción del Verano.
Bueno, estàs explicant sola.
S'explica sola i ja està?
Sí, sí.
És el que vol dir, lo de la cançó del verano.
Aquesta és una cançó que la vam fer a partir...
Bueno, vam pensar...
Bueno, vam fer una cançó cachonda
que sigui vivaratxa i animada
i després, a partir d'aquí,
intentem que alguna empresa de cervesa
ens la compri per utilitzar-la com a cançó de l'estiu
i de pas nosaltres forrar-nos.
i en aquest procés és en el que ens trobem ara mateix.
O sigui, que encara pot passar això que m'estaves explicant.
No, no, pot passar i passarà.
Ah, i passarà.
Ja ho doneu per cert.
Està molt convencidíssimos, eh?
Bueno, fem una cosa.
Estem en negociacions.
Espera, fem una cosa, fem una cosa.
Nando.
Nacho, Nacho.
Oi, tinc la mania jo que hem de mirar amb ell
i de dir-li, Nando.
Nacho, és veritat.
Explica'ns tu com va ser que aquesta bona gent et van enredar,
et van dir un dia puja't al nostre carro
que t'ho passaràs bé.
A veure, la història, el Nando i jo ens vam trobar
en un sopar, en una exposició, després d'una exposició,
i vam comentar una mica que teníem intencions
com de muntar una mena de grup i tal,
i d'aquí va començar la història.
Vam començar a tocar el Nando i jo,
vam estar buscant una guitarra,
el Nando estava gravant una cosa amb el Miguel,
o avui han gravat una cosa, es coneixien,
i d'aquí va començar la història.
I aquest treball histogràfic que ja podem sentir,
que a més a més, és que clar, són 13 cançons
i que segur que s'han quedat unes quantes més,
fora el tinter sense acabar de gravar, o no?
Ara és que...
Bueno, en tenim unes quantes...
Ara ja començo a localitzar-vos, eh?
Jo sóc una mica dis·lèxica, eh?
Vaig lenta, vaig lenta, vaig lenta.
Digues, Nando.
Doncs en tenim ja unes quantes més
per ser gravades en breu, i anirem fent.
A mesura que anem composant,
doncs les anem gravant i endavant.
Això vol dir que, clar, dintre del concert
que ens oferíeu al quilòmetre zero de la sala zero,
que sortiran aquestes i el que caigui, no?
I com a mínim tres més que encara no estan gravades,
i com a mínim una que encara no ha estat tocada en directe.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I si hi ha alguna participació extraordinària
per aquest quilòmetre zero o no?
Doncs... Sí.
Sí? A veure?
Passa que és sorpresa.
És una sorpresa.
És una sorpresa.
Tenim un cantant que vindrà a fer una...
Oi!
Una col·laboració, sí.
Això mateix.
I el coneixem també?
Pertanya al món de la música?
Pertanya al món de la música?
L'heu segrestat d'algun grup?
Sí, sí.
Sí, sí.
Ha tingut participacions en diferents grups de Tarragona.
Sí.
I, bueno, de fet hi ha una cançó que la tenim en versió italiana
i versió en espanyol,
i ell pujarà a cantar la versió en espanyol.
Ah, molt bé, no?
O sea, te damos una pista.
No es italiano.
No es italiano.
Exacte.
Ui, llavors ja aquí ja hem borrat de la llista, puf!
De gent, uf!
O més.
O més, o més.
Sí, perquè ja teníem el telèfon per fer una trucada a Franco Batiatro,
per exemple, per proposar que vingués a cantar amb nosaltres la cançó d'Itàlia,
però al final vam creure que era millor buscar una estrella local.
Clar, home...
Así como nosotros, eh?
A ver, a ver, por favor, Miguel,
déjad de anar a dormir.
No os hacéis caso, eh?
Está haciendo una simultánea, que se llama.
Tens aquí en Miguel...
Tens aquí una cosa,
el que juega aquí no sé quién juega ajedrez aquí.
Va a ir a una partida abierta.
Sí?
Dile que se suba un poco el nivel, eh?
Sí?
Ah, ja se lo diré.
Ja se lo diré, no tinc ni idea.
No sé quién juega, que sé.
Pensa que Miguel Zanón aquí en el veus,
a la seva joventut,
va a jugar en persona...
El que hem de descobrir, eh?
Contra quién?
Contra Carpo.
Contra Carpo.
Anatole Carpo.
Però no tiene mucho mérito.
Eras unas simultáneas.
Unas simultáneas d'aquelles que...
Sí, sí, sí.
Home, però tela.
Home, si li vas en fronta
i no te va caure la primera,
fantasi, no?
No, hombre, la primera no,
però dio 14 o 15 vueltas
y estaba listo ya, eh?
14 o 15 vueltas.
No, no, no.
Miguel, aquestes historias,
alguna de ellas,
que comentábamos,
son part de la teva vida.
Tantas cosas et pasan?
Et dona temps a que et pasen tantas cosas?
Sí, hombre,
hay que decir que soy el mayor del grupo.
Home.
Entonces, uno empieza a tener ya una edad...
¿Como cuántos se puede decir?
Sí.
¿Se pot?
Yo tengo...
Ahora espérate.
Veintitantos.
No, no, tengo 39 años.
Home, pues...
No, hombre, no, pero bueno, ya.
No, hombre, es muy joven y él también,
es muy joven y todo.
Empecé muy joven en esto también de la música.
Es el ritmo, es el ritmo.
Y entonces me han pasado muchas cosas.
La mayoría son cosas un poco sacadas de contexto,
que él les explico cosas
y entonces ellos las reinterpretan.
Más que lo que le pasa es cómo lo explica.
Efectivamente.
Eso tiene mucha gracia también.
Entonces...
Sí o no?
Y entonces, ya da pie,
yo se lo digo siempre,
que es una fuente inagotable de...
Home, yo tengo la sensación ahora mateix,
perdoneu-me, Miguel,
sobretot tú,
que ets una miqueta bueno cebolleta, ¿eh?
Bueno...
I tens aquí els dos nets,
tan el Nando como el Nacho,
pero sí, sí.
Que a més a més t'apunten las memórias,
mi memoria.
Sí, sí, sí.
Por mí, eh?
Hombre, la verdad es que sí.
No sé si...
Bueno, supongo que...
No riu, eh?
No, no, pero...
Nacho...
Es verdad, es verdad, es verdad.
Soy yo el que aguanta batallitas,
es verdad, es verdad.
Home, pero...
Sí, no es malo, no...
O sea, no...
És que, a veure, de veritat,
no m'estic creyendo el que m'esteu explicant.
No, no, no, no, és veritat, es veritat.
En serio?
Jo pensava que m'estava obrant el pèl així.
No, no, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
Esto es verdad.
Pensa que l'altre dia,
amb un altre col·lega d'un altre grup,
el Miguel feia una competició
de veure qui havia guanyat més canya enrols.
Quan es deien canya enrols.
Imagina't si no tengo edad.
Clar.
Estaven empatats.
Sí, quedamos empatats.
Sí, sí.
Bueno, ara us toca el D.O. Tarragona.
Sí, sí.
I ara ja començareu amb la...
L'altre individu tenia un D.O. i un canya enrols.
Sí, sí.
Me ganó por eso.
Veus, veus, veus...
Tenia dos canya enrols.
Tu tenies dos canya enrols
i un tenia un D.O.
I un tenia un D.O., sí, sí.
Bueno, ara us falta començar
a veure qui entra més
en quilòmetre zero de la sala zero,
qui ha actuat més a la vaqueria,
o al cau, no?
Sí, sí.
No, al grup.
O sigui, aquí de competició
els teniu...
Mira, hasta hace muy poco,
el concepto este de héroe local,
la verdad es que yo siempre he sido
de los que se ha opuesto,
que no...
Siempre que me planteaba hacer una cosa,
decía, bueno, Tarragona,
yo desde donde yo vivo,
pero hay muchas ciudades más
donde hay sitios
que la gente escucha música y tal.
Pero con este grupo,
no sé por qué hemos vuelto
como a los orígenes
a tocar por salas de Tarragona.
Será que como todo está
tan lamentablemente mal,
a mí me recuerda un poco
la situación de ahora
cuando...
Voy a hacer de abuelo cebolleta,
ya puestos.
Cuando en Tarragona
no había ninguna sala
de conciertos,
hace 20 años
y la gente iba
a los bares,
no sé,
me acuerdo cuando abrió el Cero,
por ejemplo,
pero no el Cero actual,
y a lo mejor estaba el Cucudrulo
y no había ninguna sala
y la gente, bueno,
pues apostaba por ir a conciertos
o...
Era algo como muy incipiente.
Y ahora,
esto de Tarragona
ha tenido un boom
así muy espectacular,
había,
yo qué sé,
igual hace 4 o 5 años
había incluso 6 o 7 salas
que tenían programación
continua
y el problema
es que no había público.
Entonces...
Y ese problema
sigue pasando,
sigue pasando,
pero claro,
ahora creo que empieza
a estar la cosa ajustada
viendo menos salas,
¿no?,
que programan.
Lo que nosotros
percibimos
es que
estamos tocando
y con una diferencia
de dos o tres semanas
entre abuelo
y que cada copa
estaban inmezjant.
Sí.
Per tant,
sí que hay como una disposición
de la gente
de ir a ver a conciertos,
pero sí que es verdad
que a nivel general,
llano de grups de Tarragona,
jo tinc la sensació
que es programen
molts concerts
entre el Cau,
la Baqueria,
la Zero
i tot arreu
i en canvi
la resposta del públic
és molt minsa
per els concerts
de cinc persones,
no?,
de públic.
Pot ser la sensació
és que hi ha molta gent
que no surt allò
que dius
no surto per no gastar,
que aquest també és un altre.
Bueno,
no només l'entrada en sí,
no només l'entrada,
sinó també perquè dius
si surto gastaré
i com no tinc
doncs prefereixo quedar-me a casa.
Jo crec que també és un error,
no perquè...
També és veritat
que el que et pot suposar
el pagar una entrada
a un concert
que poden ser cinc euros
o vuit euros
després tu gasta
qualsevol cosa.
Sí, exacte, exacte.
No sé si és ben bé
el plantejament aquest
o que realment
la gent va als concerts
de les coses
realment conegudes
i no té aquesta cosa
d'anar a qualsevol bar
on s'hi fan concerts
a veure què hi ha, no?
Perquè la programació
que es fa a Tarragona
per les diferents entitats
que programen
és bona
i venen
o venen grups interessants
que estan de moda
a nivell alternatiu
internacionals
o a Espanya internacionals
i la resposta
del públic
no, va,
jo crec que és més
desinterès
que no pas una altra cosa.
Què?
Què em dius?
El Nacho sentia
que sí, eh?
Estava recordant
amb el Miguel
que vam anar a veure
les famoses mamacels
o com es digui
o mancels
o...
Les de l'anunci
al cau
i hi havia set persones.
Sí, sí.
I ara suposo
que rebentaran
si venen.
Pues no, lo sé.
Supongo que sí.
Hombre,
después del anuncio
de la basura
o...
Sí.
Home, ara ja són
una miqueta més conegudes
però és una llàstima
que és això que dius, no?
Que han de sortir
potser d'altres mitjans
allò que dius
ens han de matxacar
perquè en aquest moment
la gent s'obri, no?
Per anar a veure-ho.
I una mica sempre, vull dir.
Jo no sé si a altres països
és d'una altra forma
però aquí la cultura
aquesta musical
de dir
anem
i sigui el que sigui
ens podem equivocar
però més o menys
creiem que estarà bé
perquè la programació
és coherent
a la que es fa
i jo crec que ho és.
No existeix
aquesta cultura.
Llavors, tot això venia
perquè jo, fíjate,
quería dir
justament tot el contrari
que estem dicent
fins ara.
vull dir que...
Digues.
que quan me planteava
cualquier project
no me lo planteava
a nivel local,
perquè el nivel local
tocar aquí
estava molt bé,
tocar para tus amigos
i tu família
està bé,
però quan haces música
crec que intentes plantear-te
que te escuchen
en muchos más sitios,
perquè crec que hi ha més sitios,
més salas,
més ciutades,
més pobles.
Però amb aquest grup
ens està passant una cosa curiosa
que és tot el contrari.
Per això em recorda a mi
a la sensació esa antiga
de que hi havia
7 grups locales
i que hi havia dues salas
i que cada vegada
hi va més gent.
I ens ha passat un poc
que hi ha repetit
en sitios
de una manera curiosa
y el otro día tocamos
y había un montón de gente,
¿no?
Que a mí,
personalmente,
hace muchísimos años
que no me ha pasado.
Molt bé.
Que continuï,
que continuï.
No, hombre...
Ara tenim aquest quilòmetre 0
una altra oportunitat
de poder veure-vos
a sobre l'escenari
i segur que hi ha
una enredata
de tota la gent
i més,
perquè ara també
potser a través del Facebook
i l'altre
i amb el Salva,
Miranda,
comentàvem
que hi ha molta gent
que potser
els mitjans convencionals
ja no són mirant tant
però el que és
Facebook,
Twitters i companyia
ho fan petar
i potser
el boca-orella
ja funciona
a través de la xarxa social
i a partir d'aquí
també ens anem movent,
no?
Bueno,
el Miguel no està d'acord,
eh?
Jo tampoc.
No, jo tampoc.
Jo tampoc.
Jo tampoc.
Jo no estic nada, no?
Jo sí,
jo per portar la contrària.
No, està bé,
és un grup plural.
Molt bé,
Nacho, molt bé.
No,
t'ho dic perquè
jo sóc el que...
Bueno,
el Nando també una mica
els que ens correm
al Facebook
i jo penso que sí que
algú rescatem per allà
també de la gent.
Però accedeixes a un entorn
molt proper a tu.
Molt local.
Ja està,
molt local.
I d'alguna forma
el Facebook
jo crec que és força...
us aprofito per dir
que estem a punt
d'arribar als mil
m'agustes.
Molt bé,
molt bé.
Molt bé,
molt bé.
Mil m'agustes?
Home,
són molts mil m'agustes,
eh?
Sí,
sí,
en què?
En dos mesos,
no?
No,
més,
més,
portem més temps
al Facebook.
Sí,
sí,
sí.
Bueno,
una manera...
Ara,
d'at do t'ha servit.
Jo el que et volia dir
és que crec que el Facebook
d'alguna forma
és com el reflex
del que tu socialment
ets al dia a dia
també.
I hi ha molta gent
que té molts amics
al Facebook
però perquè també
en el dia a dia
tenen molts amics,
no?
Clar,
clar,
i crec que en el nostre cas
pots anar
captant gent
i tal,
però no sé,
no crec que...
O sigui,
crec que el Facebook
funciona
quan darrere
tens un desplegament
o algú
que està apostant
realment fort
per tu.
Emma,
jo vull dir que...
Però si no,
serveix per convidar
a qui convidaries
de viva voz.
Sí,
de viva voz.
M'està indignat
el Miguel.
No,
no,
no,
no,
indignat,
para nada.
Yo creo,
es más,
que creo que mañana
va a hacer mucho más
el diario de Tarragona
que el Facebook.
Si mañana salimos
en la programación
va a venir mucha más gente
a vernos
porque lo vea por la mañana
tomando el café
que tocamos
por la noche.
Hombre,
eso también.
Entonces...
Hombre,
y aquí estamos
en Tarragona Radio
también.
Exactamente.
Un poquito,
aunque sea
dos personas.
Un cable local,
por supuesto.
La escoltamos
también,
de la que
espantsem,
¿eh?
¿Puedes cantar a ella?
Sí,
Yo ahora soy mamá,
ahora lo me toca.
Ahora lo me toca.
No,
que eso a Miguel
ya lo tiene.
¿Eh, Miguel?
Sí, sí, sí.
Ese aspecto,
ya lo sabes,
ya lo sabes.
Pero te voy a decir una cosa.
Dígame.
No, no,
o sea,
el tema de las redes sociales
esto es una cosa
que supongo que la gente
tiene que tener
porque es una cosa
como que todo el mundo
necesitamos creer
que hay algo que funciona.
Claro.
Entonces,
a nivel,
a nivel de usuario
y nivel de divertimento
en casa y tal igual
y si tiene rato
o el que tenga rato
para mirarlo
y para entretenerse
y chafardear,
cojonudo.
A nivel profesional
no vale absolutamente
para nada.
Para nada.
Al nivel que estén
nosotras.
Claro.
A nivel profesional,
o sea,
a ver,
me lo estoy explicando mal.
Como una salida profesional
a algo
que no es profesional.
O sea,
por ejemplo,
el Facebook
de Nora Jones
funciona.
Claro,
se gastan
200.000 euros
en promoción,
¿sabes?
Entonces,
cualquier campaña
en iTunes
de un disco,
claro,
sale Manolo García,
el disco de Manolo García,
abres el iTunes
por la mañana
y hay un banner.
En Manolo García
nuevo disco.
Yo tengo mis discos
en iTunes
y no entra nadie,
lógicamente.
O sea,
vamos a ver.
Así que te falta el banner.
Claro,
no el...
Me faltan 200.000 euros.
Falta que haya
una industria
en la carrera
apostan en un imágenes.
El tema este
de que creemos
que estamos
en la misma división
o en la misma liga
o en...
El medio es el mismo
pero seguimos
estando en la misma división.
Entonces,
si no llevamos
a ninguna confusión,
fantástico.
Sabemos dónde estamos,
cojonudo.
Ahora,
el que piense
que porque es un plasta
en el Facebook
va a ir más gente
a verlo,
lo tiene claro.
Bueno,
yo al contrario,
es más,
tiene un efecto
bastante contraproducente.
Yo estoy borrando
a todos los plastas.
Yo tengo unos cuantos
plastas que no veré
quién son
porque en Tarradona
se conoce todo el mundo
pero ya los he borrado
por plastas.
Nando,
Nacho,
tenemos canso,
¿eh?
Venga, va.
Tenemos canso.
Ah, sí,
lo que acabas de explicar
ahora es que tenemos canso.
Eso vendría a ser
un asaig
funciona más o menos así.
Yo explico una estupidez
y ellos...
Filosofa
y después...
T'he de decir
que no te Facebook,
¿eh, Almeida?
No te?
No, no, no.
No tengo, no tengo.
No te.
Me cachi.
O sea,
es un tío coherent,
al menos.
No, no, ya está bien.
No, vamos a ver.
No soy nada coherente.
He tenido Facebook.
Sí.
Estuve.
Estuve dos meses.
Estuve dos meses
y me borré.
Me borré por principios
y ya está.
No aguantabas más,
digo,
mira,
eso no me interesa.
No, porque me hizo cambiar
la perspectiva
de mucha gente
que apreciaba.
Qué líos,
tío, ¿no?
Sí, y llegó un momento
que dije,
hostia,
este tío es gilipollas.
Y ahora lo he confirmado.
Y yo pensaba
que era un tío
de puta madre.
Entonces,
entonces,
para no que no me pase eso,
me borré.
Y ahora tengo
los amigos de siempre.
Quina por,
quina por de concert
que nos espera de mal.
No,
también vamos a decir una cosa.
La gente que esté esperando
que vayamos a contar chistes,
porque últimamente
hemos contado muchos chistes
en los bolos,
que espere,
que no lo espere.
Mañana vamos a hacer
la versión seria.
Vamos a hacer
un concierto de rock and roll.
A ver,
que también está bien,
pero, home,
alguna cosa,
en plan,
conyar,
que la gente no pensi
tan en todo
el que nos está pasando
y precisamente
por eso,
para divertirnos
y para estar
en un lugar que me hable.
También te digo
que va a decir
el mismo al Magatxem
cuando vamos a estrenar
y se va a pasar
tres cuartas horas
hablando.
Eso también te lo digo.
Estaba muy falto
de protagonismo.
Ese es el problema.
Tengo en mi grupo
y en mi grupo
no me dejan hablar.
O sea,
imagínate.
Entonces, claro,
lo he visto el filón aquí.
O sea,
se sabe una mica
cuando comienza el concert
con Ando y Miguel,
pero no se sabe
cuando acaba.
A mí me saben mal
por los que vienen detrás.
Exacto.
Ens han posat primers
y creo que no.
Espero que tengan tiempo
de cantar ahora por lo menos.
Bueno,
fem una cosa.
Ara han de venir
els Ivory.
Mira,
estan entrat allà
per la porta.
Ya están aquí.
Ara estan entrat
per la porta.
No pasa res.
Ara,
quan sortim,
parleu amb ells.
dius que a nosaltres
ens passa això.
Si voleu,
que volem canviar la història.
Perdona,
tenemos un pequeño problema.
Això.
Que no vais a tocar.
Que,
que,
que,
bueno,
yo qué sé.
Hemos hablado
sin darnos cuenta
de un Tomás en el bolo
y se nos ha alargado.
Se nos ha alargado.
Llevamos dos horas y media.
Hemos vaciado la sala.
O no.
No,
no sé,
igual.
No podem donar per fet.
Home,
la veritat és que
la gent està esperant
els monòlegs de Miguel,
eh?
No,
però que,
la verdad que no.
Además,
mañana,
segurísimo que no.
Voy a intentar tocar
la guitarra bien.
A ver si es verdad.
Nacho,
Nacho,
Nacho,
graveu-m'ho,
eh?
Això s'ha de grau
si no puc anar.
Per allò de dir,
no, no,
si es que no paro.
Si no paro.
A veure,
si vols,
la setmana vinent
venim i t'expliquem.
A veure com ha funcionat això.
Seria la idea, eh?
Sí, sí.
Seria la idea
de poder fer
i a veure com ha anat.
Per cert,
ja tenim dos bolos
pel que estic veient,
o quants porteu ja
per presentar
aquest treball isogràfic?
Sí, sí, sí.
Jo diria que anem
pels vuit.
Set, vuit.
Set, vuit.
A Tarragona,
m'heu dit el magatzem?
Província de Tarragona.
Sí, sí.
El magatzem,
ara...
Vam tocar al Café Metropol.
Al Café Metropol,
no deixava algunes.
Vam tocar a la Cocot,
a la Cocot,
que no sé si saps què és,
una pastisseria
que està a la part alta.
Ah, què dius?
Un bar pastisseria,
sí,
ens van convidar.
Vam fer un concert matutí
que va estar molt bé,
de cap d'any,
el dia 30 o 31.
30 o 31 era, sí.
Vam tocar Montblanc,
vam tocar Salou,
al Zeppelin.
La veritat és que
tot arreu on hem anat
a tocar amb aquesta història
ens han tractat de puta mare,
tant a la Cocot
com al Café de Metropol.
Va ser a Montblanc,
també.
Fantàstic.
I, bueno,
i això,
i vas veient que es va fent
un caliu, no?,
i unes coses que, bé, bé,
que feia anys
que no estàvem acostumats
aquí a aquestes coses.
És que s'ha de la vena
aquesta de parlar així,
de que ho viu, no?
Anem a la muntanya,
anem a la muntanya.
Tantes rodes de premsa
del Guardiola
se pega.
I això us passa
perquè us heu aixecat
Vendora, Vendora,
Vendora.
Què vols dir?
Com a Guardiola?
Ah, perquè se echeca Vendora.
Pues jo no me levanto.
Tento levantarme
lo más tarde posible.
Que lo sepa Guardiola.
Veus?
Una salutació per ell,
allà on estigui?
Sí, sí, sí.
Bueno, queda mal, eh?
Parece que allà...
No, no, és que no sé on està.
Ara mateix...
No, no, allà on estigui.
Allà on estigui.
A Nova York.
Ah, Nova York.
Ho tenim controlat, ja, bueno.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs ja està, ja està.
Nos acordamos d'ell
cada vegada que facem el repertorio.
La tieta i Guardiola.
La tieta, l'hem dedicat una.
És veritat.
Tenim un...
I va dedicada a Guardiola
i a tots...
I a les tietas.
I a les tietas
que estan enamorades de Guardiola.
Veus?
I als grups de música
que també han seduit
tant a Guardiola
com a les tietas, també.
Veus?
És que penseu en tot, eh?
Que van vestits de pastor...
Això vol dir que el Miguel és culé?
No.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
Sí, sí, sí.
Algo.
Sí, sí.
No, ho dic, però, clar,
ha sortit alguna història
que el Miguel va...
Però, però, vamos a ver,
esto es un canto antifútbol, eh?
Sí, sí, en realitat
estem criticant aquí el tema.
Hortos del fútbol.
Però ja m'hi imaginava,
perquè ja he sentit-la i a mi m'hi imaginava.
Però també aquesta
aquesta és una història verídica del Miguel.
Sí, sí, sí.
Esa sí que és una història verídica.
És una història verídica
amb un grup que...
Bueno, explica-lo tu.
No, no, no.
Fem una cosa, fem una cosa.
És que hi pongas el tema.
No, però fem una cosa.
És que no ens queda molt temps.
Ah, vale, vale.
Hem de fer entrar gent d'Íborí.
Vinga.
Pobres, ja que no podran tocar...
Almenys que parli una mica la ràdio.
Bueno, ja que no tocaran,
doncs que tampoc parlin, no?
Ostres.
És broma, és broma.
I com fem la promoció ara?
Ara sí que l'ha pliant, eh?
És broma, és broma.
Esto es broma.
Hay que entender...
Somos gilipollos.
Somos gilipollos.
Miquel.
No m'ha joder, també.
No, però clar, és...
Jo crec, pel que estic veient,
que us ho passeu molt, però que molt bé,
amb aquesta aventura.
I potser també és una miqueta la vostra sortida,
la vostra...
No sé si dir el vostre dubte escapament,
a través d'altres noves fronteres,
de la música i fins i tot de la vostra pròpia persona.
Us esteu tornant una miqueta més gamberros,
ja t'ho dic ara.
Sí.
No sé, seria una cosa així?
Sí.
Sí, sí, sí.
Ho has acertat, 100%.
Sí?
No?
Sí, sí, sí.
No, no, broma, esto.
Jo sempre...
Ara m'hi quedo parada, ara.
No, no, no.
Em feia gràcia...
I no és broma.
Aquests grups que sempre,
quan els feien entrevistes,
diuen, no, lo mejor es que nos llevamos muy bien,
i tal, i no sé què.
En aquest cas, en aquest cas, sí.
O sigui, anem de cañas i anem a sopar...
Quan comencem a guanyar pasta ja ens barallarem,
no?
És el problema, ja vindrà l'època...
Por ahí se ha escrito que somos un grupo sin pretensiones,
y eso es mentira.
Exacto.
Que lo sepas, eh?
Vale, vale.
Somos un grupo con pretensiones a forrarnos igual que cualquier...
Home, clar, que la pela es la pela,
i s'ha de menjar, eh?
I tant.
I la guitarra se pot fer malbé,
i les coses s'han de tornar a comprar,
i la benzina per moure'us per als llocs també costa.
Sí, sí, moltíssim.
O no us regalen, o us regalen...
Ah, no, no, que no, però sí.
I llavors estem caient al cap del carrer, no?
O sigui, ho tenim claríssim, ho tenim claríssim.
Família, que moltes, moltes gràcies.
Ho he passat fatal, de veritat, he patit un munt.
Mira, tinc unes llàgrimes...
Has vist que hacernos una entrevista a nosaltres és fàcil, eh?
Sí, sí, però molt, eh?
I una cosa, hem de tornar a repetir, ho sapigueu.
Quan vulguis.
Quan teniu la pròxima excusa?
Allà tenim el quilòmetre zero, aquest divendres.
Ara el març.
I la propera?
El març.
El març tenim dos objectius,
que un és Barcelona i l'altre és Reus.
Ah, molt bé.
Dos grandes ciutades europees.
Oi, d'aquí ja...
Mira, cap a París, eh?
I lo voy a decir en Tarragona Ràdio,
anirem a tocar a la capital del sud.
A la capital?
Que vindré, sí.
Ai...
Doncs això.
No, no, que s'ho passeu.
Doncs fem una cosa de cara a aquella data,
quan ja tingueu alguna casa tancada,
ja sigui per Barcelona o ja sigui a Reus,
us tornarem a convidar i xerrem una altra miqueta, eh?
Fantàstic.
Encantats.
Moltes gràcies.
A tu.
Mira, ho deixem amb la tieta,
amb Guardiola i amb el reste de la família.
i amb el reste de la família.
No cal treure els elefants, no cal treure els no.
com el final de Guateque.
No cal treure els no.
No cal treure els dinosaures a menjar sudor,
quan la tieta escolta els teus discos neofort.
que no cal treure els teus discos neofort.
que no cal treure els dinosaures a menjar sudor,
que no cal treure els dinosaures a menjar sudor.
un que cal treure els dinosaures a menjar sudor.
que no cal treure els dinosaures a menjar sudor.
Bum, qui en surt.
Volan a veure el partit, el partit de futbol,
i van i tallen les proves, les proves de sor.
Quan la tieta escolta els teus discos neoport
La tenen anastasiada inuntitza la marfutbol de Guardiola
La tenen anastasiada inuntitza la marfutbol de Guardiola
La tenen anastasiada inuntitza la marfutbol de Guardiola