Comença Tràfec d'extraccions amb Núria Calbó.
Bona tarda, continuem escoltant Tarragona Ràdio.
I anem per feina, que són i cinc.
Avui dediquem el programa, l'últim programa de l'any,
a l'homenatge que teníem pendent a l'Urit.
L'Urit ens va deixar a finals d'octubre
i no volem acabar el 2013 sense dedicar-li un programa,
ara que potser ho hem començat a païr, que ja no hi és, que no hi serà més.
El dia que hauria tocat el programa immediatament següent,
el Conèixer la Notícia, no vam saber quina cançó triar
i en vam triar una de l'Albert Pla, la versió de Walk on the Wild Side.
L'endemà de la seva mort, el 28 d'octubre,
sortia a l'Ara comentaris de molta gent,
entre ells la de l'Albert Pla, que deia
Beatles o Rolling Stones?
Jo contestava de Belbet Underground.
Jo era adolescent, escoltava Candy Sayes, Fem Fatal, Pale Blue Eyes, Caroline Sayes, Perfect Day...
O sigui que et podies cagar en Déu sense fotre crits.
Això és el que més m'agradava.
Encara no sé per què vaig fer la versió del Walk on the Wild Side.
Potser perquè el Carles Benavent, el Cañizares i el Kit Fluss
ja n'havien fet d'amagat l'arranjament.
Gràcies a tots.
Dit això, escoltarem un primer tema de l'Urit.
És una cançó que no canta ell.
Es diu New Age, estava en l'LP Loaded,
i aquesta cançó sempre ens ha agradat molt.
És una lletra agradolsa, melancòlica, un to així pausat.
Anem a escoltar New Age de l'Urit.
Can I have your autograph?
He said to the fat blonde actress
You know I've seen every movie you've been in
From pairs of paint to jewels of glory
And when you kissed Robert Mitchum
Gee, but I thought you'd never catch him
Over the hill right now
And you're looking for love
You're over the hill right now
And you're looking for love
I'll come running to you
Honey, when you want me
I'll come running to you
I'll come running to you
Honey, when you want me
Can I have your autograph?
Can I have your autograph?
He said to the fat blonde actress
You know I know everything you've done
Anyway, I hate divorces
Anyway, I hate divorces
To the left is a marble shower
It was fun
It was fun
Even for an hour
But you're looking for love
But you're over the hill right now
And you're looking for love
And you're looking for love
You're over the hill right now
And you're looking for love
And you're looking for love
And you're looking for love
And you're looking for love
I'll come running to you
Honey, when you want me
I'll come running to you
Honey, when you want me
Something's got a hold on me
And I don't know what
Hold on me
Something's got a hold on me
And I don't know what
Hold on me
It's the beginning
Of a new age
It's the beginning
Of a new age
Ho sentim, Lu
T'hem de tallar una miqueta
Perquè hem triat cançons molt llargues
Per escoltar avui aquí el programa
I també volem explicar moltes coses
Volem explicar, per exemple,
algunes de les anècdotes
de l'Urit en Catalunya
El dibuixant Nazario Luque
Nazario, bregat en l'Underground
Comptal, va ser el protagonista
d'un dels episodis més rocambolescos
que uniran per sempre més
l'Urit en Barcelona
El 1978
al nord-americà usaria un dibuix
de Nazario per la revista Rock Comics
per la portada del disc
Take No Prisoners
Reid, que va enamorar-se d'aquell dibuix
al més estil víbora
va tirar pel dret
i no va demanar permís a l'autor
la signatura del qual va ser esborrada
Nazario va demanar la discogràfica RSA
i fins a l'any 2000
no es va resoldre el cas
a favor del dibuixant
que va rebre 4 milions
de les antigues pessetes
com a compensació
Després, l'Urit va tornar
el 1984
quan ja estava en forma
i a partir de llavors
va ser quan la poesia i la literatura
van començar a guanyar terreny
en la seva producció artística
i gràcies a les seves lletres
va poder visitar terres catalanes
no només per actuar-hi
va estar el 98
a les festes de la Mercè
i el 2006
al Primavera Sound
sinó també per presentar-hi
els seus llibres
i per fer recitals
amb la seva dona
la Lori Anderson
el 2002 va estar
al Festival Grec
i el 2009
a la Porta Ferrada
també el Nadal de 2012
l'Urit va felicitar
els fans
amb una barretina
un seguidor
l'havia dibuixat
després del recital català
a Nova York
podem dir
amb orgull
que l'Urit va recitar
un poema
del nostre amic
admirat
Enric Casasses
a l'Amèrica
en aquesta edició
de l'Ara
que tenim a les mans
del 28 d'octubre
apareixen comentaris
de Borja Sitjar
de John Cale
de Jaume Pla
Amazoni
d'Eugeni Abroji
del David Carabent
el cantant de Mishima
l'Urit també ha generat
molta literatura
un llibre que es va publicar
fa molts anys
amb aquella col·lecció
en espiral
de Fundamentos
aquelles traduccions
tan il·lustratives
de l'Alberto Manzano
doncs aquí es publicaven
les seves lletres
i un text
de l'Ignasi Julià
l'Urit
en developed underground
reverso
inverso
i perverso
i el Marc Romera
un poeta
que també ens agrada molt
va publicar
el 2008
La maduresa del rock
travessa el foc
recull de lletres
amb empúries
dues frases
del Marc Romera
tenim la gran novel·la
nord-americana
en format rock and roll
la crònica
d'un món
que l'Urit
va viure
prenent a mirar
des dels ulls
genials
dels seus grans mestres
Delmo Schwarz
i Andy Warhol
és anècdota
pensar que a través
del foc
a través d'aquestes cançons
no només trobem
un llarg passeig
a través del temps
i de l'asfal
de la gran capital mundial
de les darreres dècades
sinó també
a través de la psicologia
dels seus habitants
obtenint un retrat
sense intencions morals
ni moralitzants
i en l'ara
del dilluns
28 d'octubre
també hi va ficar
a cullerada
de l'Uri Diana
la nostra
favorita
gairebé
columnista
Ampar Moliner
titulava
màgic
i perdut
la cançó
es diu
Harry's Circumcision
i és com un conte gòtic
potser un dels poemes
que més m'han impressionat mai
comença amb el Harry
mirant-se al mirall
no li agradava gens
el que veia
les galtes de la mare
els ulls del pare
s'estava compartint
en els seus pares
la decepció final
va agafar el ganivet
de faità
va pensar en com
li hauria agradat
ser
fort
prim
sense aquest nas
va pensar en Van Gogh
aquest és un detall
important de la lletra
i en un cop ràpid
es va tallar el nas
també es va tallar
la galta
i aleshores
va mirar entre les cames
i es va
seccionar el coll
d'orella a orella
Harry es va despertar
tossint
els punts li van provocar
una ganyota de dolor
the cheeks
of his mother
the eyes
of his father
as each day
crashed around him
the future
still revealed
he was turning
into his parents
the final
miss of all
stepping out
of the shower
Harry stared
at himself
his hairline
receding
a slight
overbite
he picked up
the razor
to begin
his shaving
and thought
oh
I wish
I was different
d'aquesta manera
l'autor ens fa saber
que Harry es va salvar
i el van curar
i va ser un metge
que li va dir
fill
t'hem salvat la vida
però no tornaràs
a ser el mateix
i quan ho va sentir
va haver de riure
tot i el dolor
la decepció final
el títol
s'entén
aleshores
la cançó
que és molt emocionant
ara molt més
perquè l'Urrit
s'ha mort
pertany al disc
màgic
en l'os
que a casa tenim repetit
un és del meu home
que és músic
i l'altre és meu
perquè me'l va regalar
quan ens vam conèixer
em va dir
que era imprescindible
que el tingués
i tenia raó
és un disc
que parla
de la mort
perquè en aquella època
a l'Urrit
se li van morir
dos amics
amb molt poc espai
de temps
permeteu-me
un parèntesi
en això coincidim
a new face
a new life
no memories
of the past
and slit his throat
from year to year
on the last
of the past
to the past
finally
i hate
the past
but
de Wolf
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Em semblen d'un descoratjat optimisme, de vegades.
Una de les cançons que més m'agraden de la Velvet, per senzilla i lluminosa, és Sunday Morning, del primer disc, de Velvet Underground and Nico.
És un àlbum on es parla de droga, de sexe dur, de dolor i plaer, i m'agrada que hi hagi aquesta camuflada demanda d'auxili.
Aquest desig senzill de Xupluc, d'úter, de vida normal, que tot t'addicta, ha sentit.
Diumenge al matí, plou, viure és molt dur, voldria llevar-me amb tu.
En congeix-te per cabre en el meu motlle, diu.
Canviem el clima, diu.
Això em commou especialment.
I, de tota manera, ara que s'ha mort i en recordo algunes lletres, tinc de fons una cançó que no és seva, però que va fer més seva que cap altra, potser.
I que, en el fons, no diu coses tan diferents de les que diu a Sunday Morning.
És de Kurt Weill, per un musical.
I la podeu trobar al disc Lost in the Stars.
És una cançó que compara, pel que entenc, un any amb la vida d'una persona.
Es diu September Song.
Molts artistes com Frank Sinatra l'encantada, però per mi ningú l'ha entesa i l'ha fet tan dramàtica, precisament pels arranjaments tan avarentment alegres com ell.
Ell mateix en va fer alguna versió molt més pausada, però a mi m'agrada la del disc.
S'acaba així.
Aquests pocs dies daurats voldria passar-los amb tu.
Anem a escoltar-la.
September Song.
When I was a young man, holding the girls.
I played me a waiting game.
If the maid refused me with tossing curls, oh, I'd let that old earth take a couple of worlds.
While I played her with tears in place of pearls.
And as time came around, she came my way.
As time came around, she came.
For it's a long, long while
From May to December
And the days grow short
When you reach September
And I have lost my teeth
And I'm walking a little lame
Hey honey, I haven't got the time
For any waiting game
And the days turn to gold
And the days turn to gold
As they grow a few
September
September
November
And these few golden days
I'd like to spend them with you
These golden days
I'd like to spend them with you
guitar solo
Play me
I'd like to
Follow me
And I'd like to spend all the Lindsay
Again
and
Become a little
Including me
You're a ao
And the days turn to gold
And the days you
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit