Comença Tràfic d'Estraccions, amb Núria Calvó.
I felicitats per la setmana passada.
Gràcies, gràcies. Vam fer campana per motius personals.
I aquí estem, però en aquesta tarda esplèndida,
aquí a l'Avinguda Roma, a Tarragona.
Feia dies que no estàvem en directe, o confessem.
I avui farem el programa que hauríem hagut de fer ara fa un mes,
perquè la gent que escoltarem avui estaven actuant a Barcelona.
Van estar tota una setmana, acabaven el 10 de març,
i nosaltres, com que sempre anem al revés del món,
el 10 d'abril els hi dedicarem el programa.
I estem encomanats del bon humor que es respira per aquí,
i continuarem en aquesta línia.
Avui toca l'Éloutier.
Són un grup que, de vegades, semblen de broma,
però que porten des dels anys 60 en marxa,
és a dir, com els Rollings, gairebé.
Són excel·lents músics,
i bé, deixarem que es presentin ells mateixos.
Escolteu, escolteu el que ens expliquen.
El conjunto de instrumentos informales Le Luthier
presenta un recital integrado con obras del compositor
Johann Sebastian Mastropiero.
Le Luthier ejecutan los siguientes instrumentos.
Latín o Violín de Lata.
Tubófono parafínico cromático o Flauta Bunsen.
Bass Pipe Avara.
Bass Pipe Avara.
Gum Horn.
Máquina de Tocar o Dactilófono.
Contraquitarone Tagamba.
Gervomatofono d'amor.
Gervomatofono d'amor.
Casú da casa.
Chelo leguero.
Chelo leguero.
Y demás instrumentos utilizados para efectos exóticos,
como violines, violas, violoncelos, trompetas, piano, clavicordio, etc.
Doncs així les gasten, Le Luthier.
Si els coneixeu, doncs aprofitem per recordar-los.
I si us venen de nou, esperem que us agafin ganes de descobrir-los perquè realment val la pena.
Per començar a obrir boca, abans de sentir la música pròpiament dita, que fan, que també en fan,
unes quantes definicions, aportacions que han fet ells al diccionari que sempre s'agraeixen.
Dijuan, ondeando, onde estoy.
Camarón, aparato enorme que saca fotos.
Telepatía, aparato de TV para la hermana de mi mamá.
Telón, tela de 50 metros o más.
Barbarismo, colección exagerada de muñecas Barbie.
Elección, lo que experimenta un oriental al vele una película polno.
Endoscopio, me preparo para todos los exámenes excepto para dos.
Ni trato, ni lo intento.
Nuevamente, cerebro sin usar.
Esguince, uno más gatorce.
Esmalte, ni lunes ni miércoles.
Encara que això sembli un programa d'acudits,
doncs sí, és miércoles, dimecres, i estem aquí al tràfic d'abstraccions,
i són persones molt serioses.
Ells també, Luthier, van començar als anys 60,
i el nucli va ser en un cor d'enginyeria.
A principis del 1964, un tal Gerardo Massana,
un integrant del cor d'enginyeria,
es va presentar un assaig amb un llibret i unes partitures,
i una caixa amb perruques, i un somni,
posant escena a una opereta còmica que es deia
Il Filio del Pirata, amb música de Carlos Mangiagalli,
que era una obra que havia estat estrenada a Madrid el 1883,
i des de llavors havia quedat oblidada.
Això va ser el catalitzador.
Aquest home va triomfar, això era tot un desafiament,
i hi havia una part lírica molt exigent,
i els estudiants havien d'actuar,
és a dir, disfressar-se amb les perruques aquelles i tal.
La posta en escena inclòia un vestuari d'època,
cenografia i efectes especials,
amb rayos i truenos,
i una pòssima verinosa i tot.
Aquest Massana va encomanar el seu entusiasme,
va fer grans preparatius,
i va fer que un grupet de gent el seguissin, sense dubtar.
Al final, van presentar l'obra el 26 de setembre d'aquell any 1964,
i va tenir una magnífica repercussió entre el públic.
Aquesta funció va ser històrica.
Per primera vegada van actuar junts en el mateix escenari
quatre futurs luthiers,
el Marcos Munstock, el Carlos Núñez Cortés,
el Daniel Rabinovich i el propi Gerardo Massana.
A partir d'aquí, ja tenim l'essència,
va compondre la cantata Modaton.
Aquesta cantata era superoriginal,
perquè en realitat el que feia era agafar una lletra
agafada del prospecte d'un laxant.
I aquí combinaven una posada en escena impressionant,
unes lletres originals i instruments inventats.
D'aquí, l'Elotier.
Ens saltem una mica de biografia,
uns quants anys,
i escoltem un tema d'aquest disc que hem portat avui.
És un disc del 1971, més vell que jo,
i es diu Sonamos, pese a todo.
Primer tema que escoltem.
La versión de la chacarera del ácido lisérgico,
también llamada Conozca el interior,
tradicional alucinógeno opus 24,
en la mayor euforia,
de Johann Sebastian Mastropiero,
ha sido grabada por el ensemble telúrico de l'Elotier.
Primer.
Ahí va.
Corraite, cara.
Corraite.
Corraite.
¿Eh?
Corraite.
Adentro.
Acido, acido, acido, acido, acido, acido, acido, acido, acido.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Desconfíe, desconfíe del ciclo natural.
Es variable, es variable,
es variable y puede ser fatal.
Es variable, es variable,
es variable y puede ser fatal.
Ay, ay, ay.
El ayuno y la abstinencia son una actual solución.
El ayuno y la abstinencia son una actual solución.
Método antiguo poco agravable
para evitar la procreación.
Método antiguo poco agravable
para evitar la procreación.
Ay, ay, ay.
Hombre prevenido,
hombre prevenido,
vale por dos.
Hombre prevenido,
hombre prevenido,
vale por dos.
Una pareja desprevenida,
desprevenida, vale por tres.
Una pareja desprevenida, desprevenida.
Manejé por tres, moraleja.
La confianza mata con el rey.
¿Quién va a salvar, mujer?
La confianza mata con el rey.
¿Quién va a salvar, mujer?
Píldoras, píldoras, píldoras.
Lo mejor para ser pocos, lo mejor para ser pocos
son las píldoras, píldoras anticonceptivas, píldoras.
Las hay blancas, rosadas, hay celestes, coloradas.
Las hay de todos colores, delicados sus sabores.
Todas brindan con ternura, esterilidad segura.
Lo mejor para ser pocos, lo mejor para ser pocos
son las píldoras, píldoras anticonceptivas, píldoras.
Estranol, nore, tindrona, etidil, estradiol
Actúan como sedazos de posibles embarazos
Dejando pasar al soso, dejando pasar al soso
y frenando al peligroso.
Lo mejor para ser pocos, lo mejor para ser pocos
Son las píldoras, píldoras anticonceptivas, píldoras.
El envase calendario, un invento revolucionario
Le indica la posología, la dosis de cada día
Sin olvidarse ninguna, en total son 21
Lo mejor para ser pocos, lo mejor para ser pocos
Son las píldoras, píldoras anticonceptivas
Píldoras, píldoras, píldoras, píldoras
Píldoras, píldoras
Píldoras, píldoras
Aquí ho tenim, amb final tropical i tot.
Per si no ho sabeu, el tal Johan Sebastian Mastropiero
no és altre que l'alter ego del Gerardo Massana,
que firma com a compositor.
Cada vegada es fan més famosos als anys 70,
fan noves obres i van a la tele i totes aquestes coses.
També fan temporada a Mar del Plata, a la costa atlàntica.
I allà, a la Cebolla, tenen una discussió amb la Nacha Guevara,
bona altra personatgesa aquesta també,
que al final li tira al monstoc un got de vidre i acaba a la presó.
Aquesta també ho expliquen als seus bolos, això.
Un dia també, programa Nacha Guevara.
I bé, arriben temps difícils i el 71 Gerardo Massana
l'internen a un hospital per unes proves,
per unes molèsties que tenia,
i descobreix que tenia una varietat de leucèmia
i que els seus dies estaven comptats.
Aquí però en aquest disc encara hi era.
Aquest és de l'any 71 i encara el va gravar ell.
Escoltem una nova peça, que és el Quinteto de Vientos.
Les Luthiers sonamos pese a todo.
El Quinteto de Vientos Opus 28,
también llamado El Ventilador de Johan Sebastián Mastropiero,
ha sido compuesto para tubófono parafínico cromático,
gum horn, yerbomatófono d'amore contralto,
casu da casa barítono y bass pipe avara.
Son sus tiempos.
El primero, Allegro Molto.
El segundo, Andantino Grazioso.
Y el tercero, Allegro Piacevole,
ma con un attimo di nostalgia meridionale,
senza perdere di vista il chiaro rallentando
delle passioni umane
e il fiato semplice delle luminose mattine
dove gli uccelli felici cantavano
Lasciate ogni speranza, voi che entrate, assai.
El conjunto de instrumentos informales,
Le Luthier interpreta
Tercer Movimiento del Quinteto de Vientos Opus 28
de Johan Sebastián Mastropiero
del Quinteto de Vientos Opus 28
del Quinteto de Vientos Opus 28
Un, dos, tres, quattro.
Un, dos, tres, quattro.
Un, dos, tres, quattro.
.
Fins demà!
Fins demà!
En aquesta època, una cosa que ens ha cridat l'atenció, el Massana i el Moonstock, que eren els que manaven, els dos directors, van decidir democratitzar el grup i expliquen ells mateixos a la web.

En el 1973, ocurrió lo inevitable, el fallecimiento de Massana, murió muy plácidamente, con actitud relajada, propia de aquellos que vivieron la vida intensamente, recuerda Daniel Rabinovich.
I el 74, l'any següent, van venir per primera vegada a Espanya, a Barcelona, a Madrid i a les Palmes, i ja van reunir 15.000 espectadors.
Als 80, arriba l'època de màxim esplendor amb funcions inoblidables.
Només un exemple, al Lincoln Center, a Nova York, el 2 de novembre del 80, amb un espectacle traduït íntegrament a l'anglès.
Això és increïblement difícil per un combo llatí amb un espectacle humorístic.
Els van preguntar, després d'aquest espectacle, què hicieron en aquest espectacle?
I contesta Rabinovich, hicimos un show que és una combinació de nostres espectacles anteriores amb els textos en ingles.
El López Puig diu, el de la combinació és per seguretat, com en les caixes fuertes.
I afegueix al Núñez Cortés, ademà, tota la música la tocamos en ingles.
Al Rabinovich és com si hiciéramos un show que és en ingles.
I el Moonstock remata.
Por ejemplo, si hay una frase que es sol, la, si, do, nosotros la hacemos sol, la, si, doul.
Magnifiques perles que ens regalen continuament.
Es nota que practiquen la gimnàstica mental i que no para mai.
Nosaltres sí que hem de parar.
Acabarem amb una de cultura, de cultura clàssica grega.
Heu sentit mai allò del complejo de Dipo?
Doncs aquí teniu el seu origen, per l'Illutier.
Johan Sepastia, el Mastropiero, estudió a fondo la música juglaresca.
Fruto de sus investigaciones es su epopeya de Edipo de Tebas,
cantar bastante de gesta Opus 47.
Versión del Combo Medieval de L'Illutier,
compuesto por flautas dulces con tralto y tenor,
vihuela, viola de gamba, trio vocal y trovador solista.
I aquí estan, continuen en plena forma l'Illutier
i nosaltres també continuarem la setmana que ve amb el tràfic d'abstraccions.
Fins a la propera, us deixem amb l'Illutier, Edipo.
De Edipo de Tebas haciendo memoria,
os cuento la historia con penas y gloria.
De Edipo de Tebas.
Le dijo el oraculo, Edipo, tu vida se pone movida,
serás barricida, le dijo el oraculo.
Seguía diciendo, si bien yo detesto hablar de esto,
se viene, se viene un incesto.
Seguía diciendo.
Sabiendo tal cosa, su padre el rey layo,
veloz como un rayo, le dijo la callo.
Sabiendo tal cosa.
Te irás con mi hijo, no quiero que crezca,
haz tú que perezca como te parezca.
Te irás con mi hijo.
Cumplirá la orden, el muy desdichado,
por los pies atados, que tosé, que tosé coltado.
Cumplirá la orden.
Edipo salvo, señala yo, matólo,
peleándolo, el solo al cielo enviólo.
Edipo salvo, señala yo, matólo, peleándolo, el solo al cielo enviólo.
Edipo salvo, señala yo, matólo, el solo al cielo enviólo.
Edipo salvo, señala yo, matólo, el solo al cielo enviólo.
Semanas más tarde, a Tebas avanza,
resolver alcanza cierta adivinanza.
Semanas más tarde.
La Esfinge de Tebas, al ser derrotada,
se ofusca, se enfada, y se hace, y se hace pomada.
La Esfinge de Tebas.
Y sin darse cuenta, casado él está,
con quien saben ya, su propia mamá.
Y sin darse cuenta,
de sus propios hijos hay larga secuela,
y aunque esto le duela,
yo casto a esa abuela,
de sus propios hijos.
Edipo al saberlo,
en una entrevista con su analista,
se quita, se quita la vista.
Edipo al saberlo.
Al ver a una Esfinge planteando un dilema,
huirle al problema cambiando de tema,
al ver a una Esfinge.
Madres amantes, tomad precauciones,
por las efusiones de hijos varones,
madres amantes.
Por no repetir la historia nefasta,
de tipo y yo casta,
lo dicho, lo dicho, ya basta.
Por no repetir.